2022-setembre a cathalaunia.org

S’acaba un setembre estadístic a cathalaunia.org. La Curiositat ha fet retornar aspectes computacionals que feia anys que no es treballaven. En aquest cas, aplicats a la temàtica de la identificació del lloc de producció d’algunes de les epigrafies ibèriques orfes de context arqueològic conegut. Un tema prou interessant i que mirarem de fer-ne cinc cèntims en propers apunts. Mentre, en la cursa anual la nit ja supera al dia i l’instint d’hibernar creix en proporció: propera parada, quan el dia torni a créixer. Un altre ingredient en la recepta del mes.

Aquest bloc ha tingut una entrada, també de temàtica ibèrica, per explicar la incorporació de noves facilitats en el Corpus Ibèrika. Havent fixat (ni que sigui provisionalment) la capacitat d’expressar els gairebé 300 signes coneguts del signari ibèric en un conjunt de 170 formes, s’obrí la porta a sistematitzar el seu estudi. Un primer exemple, el tindrem en un nou apunt ja escrit sobre els signaris epicòrics ibèrics que s’espera publicar en qüestió de dies. I probablement, un segon per explicar, com dèiem, els intents de localització de les epigrafies descontextualitzades. Tant un com l’altre tenen en comú que no són treballs fills de la opinió, sinó del càlcul. Només per això, ja resulten una novetat especialment gratificant.

La Secció de l’Alta Edat Mitjana ha continuat processant l’any 876 en el Fons Cathalaunia, però la decisió fa uns mesos d’incloure el context borgonyó, va implicar la necessitat de incorporar nous documents del període que ja s’havia treballat en el Fons (877-914), i per tant, tot i que l’activitat no ha parat, s’ha avançat poc per el que fa a completar el 876. Com en els darrers mesos, el nombre de pàgines/dades creades aquest mes és un reflex directe de bona part d’aquesta activitat.

La Bibliografia, com acostuma a passar quan la recerca pren el control, ha quedat en un segon terme. Per no variar, llistem les novetats del mes per seccions[1].

 

Secció Bibliografia de l’Època Prehistòrica

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

 

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 35.686 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Publicat dins de 876, Bibliografia, Borgonya, cathalaunia.org, classificadors estadístics, Corpus Ibèrika, epigrafies descontextualitzades, estadística, Fons Cathalaunia, signaris epicòrics | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Eines per analitzar la distribució dels signes ibèrics.

Aquest apunt és per presentar un seguit de canvis i millores recents en el Corpus Ibèrika, que tot i ser d’aparença modesta poden ser d’utilitat no menor.

Un cop localitzades espacial i temporalment totes les epigrafies i havent codificat el signari ibèric respectant la seva diversitat sígnica (més de 280 signes) s’obria la possibilitat de poder començar a analitzar de forma automatitzada la seva evolució diacrònica en detall; els signaris ‘locals’. Faltava llavors però el pas de definir quins signes es podien considerar variacions menors i quins no.

En un primer moment ja es va definir un signari ‘simplificat‘ hàbil per analitzar i cercar continguts que els resumia en 32 bases o categories (a, e, i, o, u ,y, l, m, m1, n, r, r1, s, s1, ba, ta, ka, be, te, ke, bi, ti, ki, bo, to, ko, bu, tu, ku, espi, punc, metr + rars), i posteriorment, es van agrupar els signes de cada base que tenen una mateixa topologia. El resultat foren un total de 170 ‘formes‘, tot i que 18 d’elles recullen signes inhabituals de cada base (i recordar que encara hi ha més de vint hàpaxs per incorporar al signari) i per tant, potser seria millor parlar de 152 formes diferents registrades en els testimonis que ens han arribat (ja es van comentar en aquest bloc l’any passat). Estructuració funcional que cal no confondre amb una disposició estrictament lingüística, que com ja s’ha comentat fa un temps en aquest bloc sembla que hauria de contemplar a més, la partició dels signes relacionats amb les E (vocal i sil·làbics) en dues categories paral·leles (probablement hereves de les dues Es hel·lèniques), diferenciant-ne les formes segons simetria vertical.

Les dades doncs per estudiar l’escriptura ibèrica ja fa més d’un any que estan disponibles en el Corpus Ibèrika (com la resta d’informacions del web cathalaunia.org) i ja es fa fer una primera ullada al tema dels signaris epicòrics. Sabent per cada comarca quins signes es feien servir i definint quins són equivalents entre ells, s’obre la porta a poder mirar de localitzar i quantificar objectivament  les variacions de cada lloc.

Aquest passat agost s’han afegit un seguit d’ajuts per poder treballar millor aquesta informació. Els presentem.

En primer lloc, s’ha afegit una pàgina on mostrar de forma compacta les 170 formes definides.  L’accés, en la pàgina del Signari simplificat.

Accés al quadre de formes del signari.

Que obre la finestra de formes:

Representació compacta del signari ibèric.

Una finestra que es farà servir a partir d’ara per mostrar agrupacions sígniques en el web. Es poden observar les 32 categories/bases cada una en la seva columna, i numerades de 1 a 9 les files amb les seves diferents formes definides. La primera fila correspon als signes que es fan servir en el signari simplificat per representar cada una de les bases. La darrera fila, la numerada per 0, recull les variants atípiques, i la darrera columna (els ‘rars’), es concentra només en una forma en aquesta mateixa fila.

És doncs una representació simplificada, pensada per poder apreciar de forma fàcil l’estructura de les agrupacions sígniques que el web presenta en les pàgines de Jaciments i els càlculs de la Cronologia.

Accés a les formes del conjunt sígnic del Jaciment, Municipi o Comarca.

El format és sempre el mateix: al costat del conjunt de signes s’han afegit tres punts suspensius () que clicats obren la finestra de les formes ressaltant els signes del cas.

I el mateix per les pàgines de la Cronologia:

Pàgina general de la Cronologia amb els conjunts sígnics de cada any de tall i els accessos al resum de les seves formes.

De forma que si per exemple cliquem en els tres punts de l’any 440 aC, s’obrirà una finestra amb:

Formes dels signes presumptament coneguts l’any 440 aC.

On es mostren sobre l’estructura general, les 38 formes de 23 bases dels 41 signes diferents coneguts en aquell any que es mostraven en la pàgina de Cronologia[1]: en vermell les formes referenciades i en gris clar les formes no referenciades.

A més, fent un clic sobre qualsevol dels signes (estiguin marcats o no) s’obre un pàgina amb la Cronologia dels glifs que conformen la ‘forma’ (mai tan ben dit).

I ja posats a fer, s’ha aprofitat per programar-hi la possibilitat de comparar conjunts sígnics. Se’n va parlar quan es van comentar els signaris ‘locals’ en aquest bloc. Allí es feu a mà, i per mostrar el resultat de comparar les dues comarques amb els signaris més rics (Erau i Camp de Túria) es mostrava aquesta imatge (en vermell la cinquantena de signes acceptats com a màxim segons la proposta acadèmica):

Comparació manual signaris d’Erau i Camp de Túria.

Però ara amb la nova eina, podem mostrar la mateixa comparació però automatitzada i resumida per ‘formes’:

Comparació automatitzada entre els signaris d’Erau i de Camp de Túria.

On veiem en vermell les formes exclusives d’Erau, en blau-verd les exclusives del Camp de Túria i en negre les compartides.

Amb aquests canvis tenim una visualització fàcil de l’ús de les ‘formes’ dels signes ibèrics, i com que la Cronologia permet examinar el conjunt de comarques que es vulgui, ja es pot examinar cada territori per separat.

Amb tot, quedava una facilitat més per incorporar…

Com a unitat geogràfica, és més que probable que la comarca resulti excessivament petita si el que volem és mirar de detectar signaris ‘locals’, de manera que a la pàgina de la Cronologia on es pot seleccionar sobre quines comarques volem fer la consulta, s’ha afegit un botó per ‘Marcar veïnes‘, que com es pot esperar, el que fa, és marcar les comarques que siguin veïnes de les que ja s’haguin marcat abans.

Situació del botó Marcar Veïnes.

Donem en nota la llista de veïnatges comarcals implementats[2]. Tot i que generalment el veïnatge és simple i directe, la fragmentació de les dades ha aconsellat en uns poca casos perifèrics considerar veïnes comarques que no ho són estrictament, però sí per context.

I fins aquí la presentació de les noves facilitats per estudiar (i mecanitzar si es vol) les distribucions dels signes ibèrics i la seva evolució incorporades al Corpus Ibèrika. A partir d’aquí, qualsevol que vulgui pot analitzar objectivament, i de manera fàcil l’ús dels signes ibèrics sobre el territori i al llarg del temps.

Les dues dificultats majors que romanen són estructurals: la escassetat i fragmentació de les dades  i la imprecisió de les datacions. Però tot i les limitacions inherents que imposen, hi ha molt a derivar de les dades que ja tenim. Fa gairebé dos anys que el Corpus Ibèrika va localitzar geotemporalment totes les epigrafies registrades, i per tant, l’ús els dels signes que les componen (amb les imprecisions conegudes), potser és poc temps per notar els efectes en la literatura especialitzada… Encara que potser, el problema real siguin els canvis que les dades obliguen a fer en la teoria actual…?

 

– Actualització 2022-IX-10

Rellegint l’apunt s’ha vist que mancava l’explicació de com fer una comparació de conjunts de formes. En fem un exemple concret: imaginem que volem comparar els signes coneguts de la comarca del Rosselló amb els de Saragossa.

Anem a la pàgina de Cronologia, i en la part de les comarques (per sota dels Anya de tall) premem els punts suspensius de la comarca del Rosselló, això ens obrirà una finestra amb:

Formes conegudes a la comarca del Rosselló.

El cercle vermell indica l’accés al mètode per comparar aquest signari amb el conjunt que es vulgui (l’aspecte pot variar, tot just acaba de sortir del forn i no es poden descartar ajusts posteriors).

Tornem a la finestra de Cronologia i ara premem els punts suspensius de la comarca de Saragossa, això ens obra una altra finestra amb:

Formes conegudes a la comarca de Saragossa.

Només ens queda copiar els codis numèrics de la URL de la pàgina (la part després de glifs=, en aquests cas = 33, 36, 34, 37, 44, 38, 39, 45, 180, 47, 50, 52, 53, 54, 63, 62, 56, 57, 60, 66, 117, 67, 69, 70, 72, 75, 74, 76, 77, 81, 83, 84, 93, 122, 123, 166, 205, 87, 85, 108, 110, 104, 105, 223, 222, 125, 210, 211, 228, 233, 235, 387, 91, 90, 113, 118, 200, 220, 339, 341, 237, 292, 244, 246), enganxar-los en el requadre de la finestra de Rosselló i prémer el botó Compara. La pàgina canviarà i ens mostrarà el resultat de la comparació:

Comparació entre signaris de Rosselló i Saragossa.

En vermell les formes només de Rosselló, en verd-blau les de només Saragossa i en negre les compartides. Com es pot veure, s’ha afegit un escandall amb el recompte de cada una d’elles: els Originals són els signes en vermell i els Afegits els de color verd-blau.

I això és gairebé tot.

Només un detall. En aquest exemple, s’ha comparat el signari conegut del Rosselló amb els codis copiats de la URL del signari conegut de Saragossa, però res impedeix entrar els codis que es vulguin a mà. El mecanisme busca els codis definits en el Signari i descarta la resta, de manera que els codis es poden separar (i/o prefixar) per el que es vulgui. I recordis que codis diferents poden correspondre a un mateixa forma.

Com sempre, si algú vol suggerir alguna millora o detecta algun error en el funcionament (és una part nova i per tant encara poc provada) només té que dir-ho. S’agrairà.

 

– Actualització 2022-IX-19

Repassant s’han detectat i corregit dues errades menors en la llista de veïnatges.  😦

S’ha afegit a totes les entrades del Corpus la possibilitat de mostrar el recull de formes propi de l’entrada. L’accés, amb el mateix format que en les altres pàgines, just abans de la Transcripció:

 

Notes

  • [1] Cal recordar que la majoria de datacions expressen rangs temporals i que per tant, l’aparent precisió d’una xifra concreta  no és més que un miratge.
  • [2] Llistem els veïnatges comarcals contemplats per el programa (la primera comarca de cada línia és el centre).

     

    Erau, Aude.
    Aude, Erau, Rosselló, Fenolleda, Conflent.
    Alta Garona. Aude, Vall d’Aran, Baixa Ribagorça, Sobrarbe.
    Fenolleda, Aude, Rosselló, Conflent.
    Rosselló, Aude, Fenolleda, Conflent, Vallespir, Alt Empordà.
    Conflent, Aude, Fenolleda, Rosselló, Vallespir, Capcir, Alta Cerdanya, Ripollès.
    Capcir, Alta Cerdanya, Conflent.
    Vallespir, Conflent, Rosselló, Alt Empordà, Ripollès, Garrotxa.
    Ripollès, Vallespir, Alta Cerdanya, Baixa Cerdanya, Garrotxa, Osona, Berguedà.
    Alta Cerdanya, Capcir, Conflent, Baixa Cerdanya, Ripollès, Andorra.
    Alt Empordà, Rosselló, Vallespir, Garrotxa, Pla de l’Estany, Baix Empordà, Gironès.
    Garrotxa, Vallespir, Alt Empordà, Pla de l’Estany, Gironès, La Selva, Osona, Ripollès.
    Pla de l’Estany, Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Garrotxa.
    Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya, Andorra, Alt Urgell, Berguedà, Ripollès.
    Andorra, Alta Cerdanya, Baixa Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Sobirà.
    Baix Empordà, Alt Empordà, Pla de l’Estany, Gironès, La Selva.
    Gironès, Pla de l’Estany, Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, La Selva.
    La Selva, Baix Empordà, Gironès, Garrotxa, Osona, Vallès Oriental, Maresme.
    Osona, Ripollès, Garrotxa, La Selva, Vallès Oriental, Moianès, Bages, Berguedà.
    Berguedà, Baixa Cerdanya, Ripollès, Osona, Bages, Solsonès, Alt Urgell.
    Alt Urgell, Andorra, Baixa Cerdanya, Berguedà, Solsonès, Noguera, Pallars Jussà, Pallars Sobirà.
    Pallars Sobirà, Andorra, Alt Urgell, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Vall d’Aran.
    Vall d’Aran, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça, Pallars Jussà.
    Alta Ribagorça, Vall d’Aran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Baixa Ribagorça.
    Baixa Ribagorça, Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Noguera, Llitera, Somontano de Barbastre, Sobrarbe.
    Sobrarbe, Baixa Ribagorça, Somontano de Barbastre, Alt Gàllego.
    Alt Gàllego, Sobrarbe, Somontano de Barbastre, Foia d’Osca, Jacetània.
    Jacetània, Alt Gàllego, Foia d’Osca, Cinco Villas.
    Landes, Cuenca de Pamplona.
    Cuenca de Pamplona, Landes, Comarca de Tafalla.
    Cinco Villas, Jacetània, Foia d’Osca, Saragossa, Ribera Alta de l’Ebre, Camp de Borja, Tudela, Comarca de Tafalla.
    Rioja Baixa, Tudela, Tarassona i el Moncayo.
    Comarca de Tafalla, Cuenca de Pamplona, Cinco Villas.
    Tudela, Cinco Villas, Camp de Borja, Tarassona i el Moncayo, Rioja Baixa.
    Foia d’Osca, Jacetània, Alt Gàllego, Somontano de Barbastre, Monegres, Saragossa, Cinco Villas.
    Somontano de Barbastre, Sobrarbe, Baixa Ribagorça, Llitera, Cinca Mitjà, Monegres, Foia d’Osca, Alt Gàllego..
    Cinca Mitjà, Somontano de Barbastre, Llitera, Baix Cinca, Monegres.
    Llitera, Baixa Ribagorça, Noguera, Segrià, Baix Cinca, Cinca Mitjà, Somontano de Barbastre.
    Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Noguera, Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d’Aran.
    Noguera, Pallars Jussà, Alt Urgell, Solsonès, Segarra, Urgell, Pla d’Urgell, Segrià, Llitera, Baixa Ribagorça.
    Solsonès, Alt Urgell, Berguedà, Bages, Anoia, Segarra, Noguera.
    Segarra, Solsonès, Anoia, Conca de Barberà, Urgell, Noguera.
    Bages, Berguedà, Osona, Moianès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Anoia, Solsonès.
    Moianès, Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Bages.
    Vallès Oriental, Osona, La Selva, Maresme, Vallès Occidental, Moianès.
    Maresme, La Selva, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Barcelonès.
    Barcelonès, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Baix Llobregat.
    Vallès Occidental, Moianès, Vallès Oriental, Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, Bages.
    Baix Llobregat, Bages, Vallès Occidental, Barcelonès, Garraf, Alt Penedès, Anoia.
    Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat, Baix Penedès.
    Alt Penedès, Anoia, Baix Llobregat, Garraf, Baix Penedès, Alt Camp.
    Anoia, Solsonès, Bages, Baix Llobregat, Alt Penedès, Alt Camp, Conca de Barberà, Segarra.
    Baix Penedès, Alt Penedès, Garraf, Tarragonès, Alt Camp.
    Alt Camp, Conca de Barberà, Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès, Tarragonès, Baix Camp.
    Conca de Barberà, Segarra, Anoia, Alt Camp, Baix Camp, Priorat, Les Garrigues, Urgell.
    Urgell, Noguera, Segarra, Conca de Barberà, Les Garrigues, Pla d’Urgell.
    Pla d’Urgell, Noguera, Urgell, Les Garrigues, Segrià.
    Les Garrigues, Noguera, Urgell, Segrià.
    Tarragonès, Baix Penedès, Alt Camp, Baix Camp.
    Baix Camp, Conca de Barberà, Alt Camp, Tarragonès, Baix Ebre, Ribera d’Ebre, Priorat.
    Priorat, Les Garrigues, Conca de Barberà, Baix Camp, Ribera d’Ebre.
    Segrià, Llitera, Noguera, Plad’Urgell, Les Garrigues, Ribera d’Ebre, Baix Aragó-Casp, Baix Cinca.
    Ribera d’Ebre, Segrià, Les Garrigues, Priorat, Baix Camp, Baix Ebre, Terra Alta, Baix Aragó-Casp, Baix Cinca.
    Baix Cinca, Cinca Mitjà, Llitera, Segrià, Ribera d’Ebre, Baix Aragó-Casp, Baix Martín, Ribera Baixa de l’Ebre.
    Monegres, Foia d’Osca, Somontano de Barbastre, Cinca Mitjà, Baix Cinca, Baix Aragó-Casp, Ribera Baixa de l’Ebre, Saragossa.
    Baix Ebre, Ribera d’Ebre, Baix Camp, Montsià, Matarranya, Terra Alta.
    Terra Alta, Ribera d’Ebre, Baix Ebre, Matarranya, Baix Aragó-Casp.
    Ribera Baixa de l’Ebre, Monegres, B.Casp, Baix Aragó, Baix Martín, Camp de Belchite, Saragossa.
    Saragossa, Cinco Villas, Foia d’Osca, Monegres, Ribera Baixa de l’Ebre, Camp de Belchite, Camp de Carinyena, Valdejalón, Ribera Alta de l’Ebre.
    Ribera Alta de l’Ebre, Cinco Villas, Saragossa, Valdejalón, Camp de Borja.
    Camp de Borja, Tudela, Cinco Villas, Ribera Alta de l’Ebre, Valdejalón, Aranda, Tarassona i el Moncayo.
    Tarassona i el Moncayo, Tudela, Camp de Borja, Aranda, Sòria, Rioja Baixa.
    Sòria, Rioja Baixa, Tarassona i el Moncayo, Aranda, Comunitat de Calataiud, Tierras del Burgo.
    Tierras del Burgo, Sòria.
    Aranda, Tarassona i el Moncayo, Camp de Borja, Valdejalón, Comunitat de Calataiud, Sòria.
    Valdejalón, Camp de Borja, Ribera Alta de l’Ebre, Saragossa, Camp de Carinyena, Comunitat de Calataiud, Aranda.
    Comunitat de Calataiud, Aranda, Valdejalón, Camp de Carinyena, Camp de Daroca, Sòria.
    Camp de Carinyena, Valdejalón, Saragossa, Camp de Belchite, Camp de Daroca, Comunitat de Calataiud.
    Camp de Daroca, Comunitat de Calataiud, Camp de Carinyena, Camp de Belchite, Jiloca.
    Camp de Belchite, Saragossa, Ribera Baixa de l’Ebre, Baix Martín, Andorra-Serra d’Arcs, Cuencas Mineras, Jiloca, Camp de Daroca, Camp de Carinyena.
    Baix Martín, Ribera Baixa de l’Ebre, Baix Aragó-Casp, Baix Aragó, Andorra-Serra d’Arcs, Cuencas Mineras, Camp de Belchite.
    Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Matarranya, Baix Maestrat.
    Matarranya, B.Casp, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Baix Maestrat, Ports, Baix Aragó.
    Baix Aragó, Ribera Baixa de l’Ebre, Baix Aragó-Casp, Matarranya, Ports, Maestrat aragonès, Andorra-Serra d’Arcs, Baix Martín.
    Baix Aragó-Casp, Monegres, Baix Cinca, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Matarranya, Baix Aragó, Baix Martín, Ribera Baixa de l’Ebre.
    Andorra-Serra d’Arcs, Baix Martín, Baix Aragó, Maestrat aragonès, Cuencas Mineras, Camp de Belchite.
    Cuencas Mineras, Camp de Belchite, Baix Martín, Andorra-Serra d’Arcs, Maestrat aragonès, Terol, Jiloca.
    Jiloca, Camp de Daroca, Camp de Belchite, Cuencas Mineras, Terol, Serra d’Albarrací
    Serra d’Albarrací, Jiloca, Terol.
    Terol, Jiloca, Cuencas Mineras, Maestrat aragonès, Gúdar-Javalambre, Racó d’Ademús.
    Maestrat aragonès, Andorra-Serra d’Arcs, Baix Aragó, Ports, Alt Maestrat, Gúdar-Javalambre, Terol, Cuencas Mineras.
    Ports, Baix Aragó, Matarranya, Baix Maestrat, Alt Maestrat, Maestrat aragonès.
    Baix Maestrat, Matarranya, Montsià, Plana Alta, Alt Maestrat, Ports.
    Plana Alta, Alt Maestrat, Baix Maestrat, Plana Baixa, Alcalatén.
    Alt Maestrat, Ports, Baix Maestrat, Plana Alta, Alcalatén, Gúdar-Javalambre, Maestrat aragonès.
    Alcalatén, Alt Maestrat, Plana Alta, Plana Baixa, Alt Millars, Gúdar-Javalambre.
    Plana Baixa, Alcalatén, Plana Alta, Camp de Morvedre, Alt Palància, Alt Millars.
    Alt Millars, Gúdar-Javalambre, Alcalatén, Plana Baixa, Alt Palància.
    Gúdar-Javalambre, Maestrat aragonès, Alt Maestrat, Alcalatén, Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó d’Ademús.
    Racó d’Ademús, Terol, Gúdar-Javalambre, Serrans.
    Alt Palància, Gúdar-Javalambre, Alt Millars, Plana Baixa, Camp de Morvedre, Camp de Túria, Serrans.
    Camp de Morvedre, Alt Palància, Plana Baixa, Horta Nord, Camp de Túria.
    Horta Nord, Camp de Morvedre, Horta de València, Horta Oest, Camp de Túria.
    Camp de Túria, Alt Palància, Camp de Morvedre, Horta Nord, Horta de València, Horta Oest, Foia de Bunyol, Serrans.
    Serrans, Racó d’Ademús, Gúdar-Javalambre, Alt Palància, Camp de Túria, Foia de Bunyol, La Plana d’Utiel-Requena.
    Horta de València, Horta Nord, Camp de Túria, Horta Oest, Horta Sud.
    Horta Oest, Camp de Túria, Horta Nord, Horta de València, Horta Sud, Ribera Alta, Foia de Bunyol.
    Horta Sud, Horta Oest, Horta de València, Ribera Alta, Ribera Baixa.
    Foia de Bunyol, Serrans, Camp de Túria, Horta Oest, Ribera Alta, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents-Aiora, La Plana d’Utiel-Requena.
    La Plana d’Utiel-Requena, Serrans, Foia de Bunyol, Vall de Cofrents-Aiora.
    Ribera Baixa, Horta Sud, Safor, Ribera Alta.
    Ribera Alta, Foia de Bunyol, Horta Oest, Horta Sud, Ribera Baixa, Safor, Costera, Vall d’Albaida, Canal de Navarrés.
    Safor, Ribera Baixa, Marina Alta, Comtat, Vall d’Albaida, Costera, Ribera Alta.
    Marina Alta, Safor, Marina Baixa, Comtat.
    Comtat, Vall d’Albaida, Safor, Marina Alta, Marina Baixa, Alcoià.
    Vall d’Albaida, Costera, Safor, Comtat, Alcoià, Alt Vinalopó.
    Costera, Canal de Navarrés, Ribera Alta, Ribera Baixa, Safor, Vall d’Albaida, Monte Ibérico-Corredor de Almansa.
    Canal de Navarrés, Foia de Bunyol, Ribera Alta, Costera, Monte Ibérico-Corredor de Almansa, Vall de Cofrents-Aiora.
    Vall de Cofrents-Aiora, La Plana d’Utiel-Requena, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Monte Ibérico-Corredor de Almansa.
    Monte Ibérico-Corredor de Almansa, Vall de Cofrents-Aiora, Canal de Navarrés, Costera, Alt Vinalopó.
    Marina Baixa, Marina Alta, Alacantí, Alcoià, Comtat.
    Alcoià, Vall d’Albaida, Comtat, Marina Baixa, Alacantí, Vinalopó, Alt Vinalopó.
    Alacantí, Alcoià, Marina Baixa, Baix Vinalopó, Vinalopó Mitjà.
    Alt Vinalopó, Costera, Vall d’Albaida, Alcoià, Vinalopó Mitjà, Monte Ibérico-Corredor de Almansa.
    Vinalopó Mitjà,Alt Vinalopó, Alcoià, Alacantí, Baix Vinalopó.
    Baix Vinalopó, Vinalopó Mitjà, Alacantí, Baix Segura.
    Baix Segura, Baix Vinalopó, Horta de Múrcia.
    Horta de Múrcia, Vall de Ricote, Camp de Cartagena.
    Camp de Cartagena, Horta de Múrcia.
    Vall de Ricote, Horta de Múrcia, Comarca del Noroeste.
    Comarca del Noroeste, Vall de Ricote.
    El Condado de Jaén, Jaén, Sierra de Cazorla.
    Sierra de Cazorla, El Condado de Jaén, jaén.
    jaén, El Condado de Jaén, Sierra de Cazorla, Valle del Guadiato.
    Valle del Guadiato, Jaén, Càceres.
    Càceres, Valle del Guadiato.
    Mallorca, Menorca, Pitiüses.
    Menorca, Mallorca, Pitiüses.
    Pitiüses, Mallorca, Menorca.
    L’Alguer, Campidano di Cagliari.
    Campidano di Cagliari, L’Alguer.

     

    I la llista de codis de les formes registrades a cada comarca (segons la pàgina de Cronologia del Corpus Ibèrika en el moment d’escriure aquest apunt).

     

    (No-Lloc) =39, 73, 83, 87, 103, 125, 234, 88, 200
    Alacantí =33, 36, 34, 38, 39, 45, 46, 180, 48, 52, 54, 63, 65, 56, 57, 60, 66, 117, 67, 69, 73, 74, 76, 168, 77, 78, 81, 82, 83, 186, 123, 87, 101, 102, 108, 126, 209, 231, 88, 91, 10, 118, 119, 193, 200, 236, 237, 59, 249, 244
    Alcalatén =46, 52, 57, 76, 223
    Alcoià =33, 36, 34, 38, 40, 45, 80, 180, 47, 50, 52, 57, 66, 67, 69, 75, 76, 79, 343, 344, 202, 81, 383, 83, 94, 87, 86, 102, 125, 231, 88, 91, 90, 114, 119, 193, 195, 237, 249, 246
    Alt Camp =33, 36, 38, 40, 45, 80, 308, 47, 52, 65, 66, 117, 67, 75, 73, 74, 343, 81, 82, 83, 87, 90, 313, 200, 237, 249
    Alt Empordà =33, 36, 34, 37, 35, 61, 38, 39, 170, 40, 42, 190, 45, 197, 388, 46, 180, 47, 50, 52, 53, 54, 63, 375, 65, 56, 57, 66, 117, 67, 69, 70, 71, 213, 304, 72, 75, 73, 74, 76, 10, 301, 77, 385, 78, 79, 343, 81, 82, 383, 83, 93, 186, 96, 97, 98, 122, 123, 206, 87, 85, 86, 108, 107, 110, 104, 109, 105, 223, 124, 125, 126, 161, 207, 209, 210, 211, 228, 234, 235, 232, 10, 88, 387, 91, 90, 114, 112, 116, 313, 113, 118, 119, 314, 200, 201, 195, 203, 217, 220, 339, 236, 237, 292, 249, 244, 246, 245, 250, 252
    Alt Maestrat =33, 45, 65, 117, 72, 73, 77, 93, 87, 85, 228, 90, 236, 244
    Alt Palància =33, 36, 34, 35, 38, 180, 47, 63, 56, 67, 69, 75, 73, 77, 343, 344, 102, 104, 172, 209, 195, 246
    Alt Penedès =33, 36, 34, 38, 39, 45, 50, 57, 67, 70, 72, 73, 78, 83, 205, 87, 85, 125, 209, 228, 90, 118, 220, 246
    Alta Cerdanya =33, 36, 34, 37, 35, 38, 39, 170, 58, 40, 42, 190, 177, 191, 45, 386, 80, 180, 182, 47, 50, 48, 52, 53, 63, 62, 64, 375, 65, 56, 57, 60, 243, 66, 117, 67, 68, 69, 70, 304, 10, 303, 72, 75, 73, 74, 76, 77, 79, 343, 344, 81, 82, 83, 93, 186, 95, 184, 227, 122, 123, 166, 205, 352, 224, 87, 85, 86, 103, 102, 107, 110, 104, 124, 125, 126, 172, 207, 209, 228, 221, 10, 233, 234, 235, 88, 91, 90, 92, 111, 114, 169, 116, 113, 229, 118, 193, 194, 196, 367, 200, 201, 195, 199, 327, 328, 217, 220, 236, 237, 365, 238, 249, 244, 246, 245
    Alta Garona =34, 35, 38, 41, 46, 80, 47, 52, 53, 56, 57, 66, 67, 69, 72, 73, 76, 77, 82, 383, 83, 122, 104, 126, 88, 90, 92, 112, 200, 203, 220, 236, 238, 59, 244, 254, 253
    Andorra-Serra d’Arcs =33, 36, 34, 37, 44, 38, 39, 177, 45, 46, 180, 182, 47, 50, 363, 52, 63, 62, 64, 375, 65, 56, 57, 60, 243, 66, 117, 67, 69, 304, 72, 75, 73, 74, 76, 298, 77, 78, 81, 82, 10, 383, 83, 93, 122, 123, 87, 85, 108, 105, 125, 126, 209, 211, 231, 221, 233, 90, 112, 113, 118, 200, 201, 220, 236, 237, 238, 292, 249, 245, 250, 254
    Anoia =33, 36, 34, 37, 38, 45, 80, 180, 182, 47, 52, 53, 54, 63, 65, 56, 57, 67, 69, 71, 72, 75, 73, 77, 385, 81, 82, 383, 83, 93, 186, 123, 87, 85, 104, 125, 126, 172, 209, 211, 10, 90, 118, 201, 203, 220, 236, 244, 246
    Aranda =60, 72, 73, 104, 90, 340
    Aude =33, 34, 37, 35, 61, 38, 39, 40, 45, 197, 388, 46, 80, 180, 182, 47, 50, 337, 52, 53, 54, 63, 64, 65, 56, 57, 60, 66, 117, 67, 69, 70, 71, 304, 300, 72, 75, 73, 74, 76, 10, 77, 78, 79, 175, 343, 344, 202, 81, 82, 383, 83, 93, 94, 96, 97, 98, 176, 122, 123, 166, 382, 205, 226, 369, 87, 85, 86, 101, 103, 106, 107, 110, 104, 105, 124, 125, 126, 380, 207, 209, 10, 210, 228, 231, 234, 235, 232, 88, 326, 91, 90, 92, 111, 112, 116, 312, 113, 118, 119, 193, 200, 201, 195, 203, 199, 217, 220, 340, 219, 236, 237, 292, 43, 249, 355, 244, 246, 250, 252
    Bages =36, 37, 52, 57, 66, 73, 76, 83, 87, 234, 90
    Baix Aragó =33, 34, 44, 39, 45, 80, 180, 47, 52, 63, 57, 66, 117, 67, 68, 69, 72, 73, 77, 81, 383, 83, 93, 186, 122, 87, 104, 125, 211, 228, 233, 90, 118, 195, 292
    Baix Aragó-Casp =33, 34, 38, 40, 45, 47, 56, 67, 69, 70, 75, 77, 81, 83, 186, 205, 87, 234, 113, 246
    Baix Camp =33, 38, 40, 180, 55, 65, 57, 66, 74, 205, 87, 126, 88, 118, 200, 238
    Baix Cinca =34, 44, 38, 39, 45, 47, 63, 62, 57, 67, 68, 69, 73, 77, 81, 83, 93, 87, 104, 228, 121, 118, 244, 246
    Baix Ebre =36, 52, 56, 66, 83, 93, 227, 122, 87, 209, 118, 201, 249
    Baix Empordà =33, 36, 34, 35, 61, 38, 39, 58, 40, 190, 191, 178, 291, 45, 386, 80, 180, 182, 181, 47, 50, 48, 52, 53, 54, 63, 62, 56, 57, 60, 349, 243, 66, 117, 67, 69, 70, 71, 72, 75, 10, 73, 74, 76, 298, 77, 385, 78, 79, 175, 343, 344, 202, 81, 83, 84, 186, 94, 97, 208, 98, 183, 320, 122, 123, 166, 205, 206, 224, 87, 85, 86, 101, 102, 108, 105, 124, 125, 192, 207, 209, 10, 228, 233, 234, 88, 89, 91, 90, 111, 114, 112, 116, 118, 119, 314, 196, 200, 201, 195, 217, 220, 339, 218, 237, 249, 246
    Baix Llobregat =33, 36, 34, 38, 39, 42, 45, 388, 46, 180, 182, 47, 49, 185, 52, 53, 63, 62, 56, 57, 66, 117, 67, 68, 70, 72, 75, 76, 77, 78, 81, 383, 83, 84, 93, 123, 206, 87, 102, 223, 10, 125, 126, 207, 234, 88, 89, 91, 90, 114, 116, 118, 200, 199, 217, 220, 236
    Baix Maestrat =33, 34, 38, 41, 45, 180, 47, 52, 63, 62, 64, 65, 56, 57, 66, 117, 67, 69, 72, 73, 76, 77, 81, 83, 93, 87, 101, 126, 207, 228, 91, 90, 111, 118, 193, 220, 236, 237
    Baix Martín =33, 34, 44, 293, 38, 39, 40, 42, 179, 45, 388, 46, 80, 180, 182, 306, 47, 50, 52, 53, 54, 63, 62, 375, 65, 56, 57, 60, 66, 117, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 298, 77, 385, 10, 78, 198, 344, 81, 82, 383, 83, 84, 93, 186, 122, 123, 166, 335, 205, 224, 87, 85, 103, 106, 107, 216, 104, 105, 325, 125, 126, 161, 332, 209, 211, 228, 221, 233, 234, 232, 188, 88, 89, 187, 10, 90, 112, 313, 113, 120, 121, 118, 119, 200, 201, 195, 220, 339, 340, 219, 236, 238, 43, 240, 59, 171, 356, 244, 246, 245, 254, 354
    Baix Penedès =36, 34, 38, 45, 50, 52, 56, 243, 66, 70, 76, 78, 81, 83, 95, 102, 124, 125, 201, 249
    Baix Vinalopó =34, 182, 306, 47, 347, 53, 57, 239, 67, 162, 72, 344, 383, 83, 122, 87, 124, 234, 187, 90, 118, 195, 189, 244
    Baixa Cerdanya =33, 34, 44, 38, 170, 40, 45, 180, 52, 53, 54, 62, 65, 56, 57, 60, 243, 66, 117, 67, 69, 162, 305, 72, 75, 76, 77, 79, 81, 82, 83, 84, 93, 95, 122, 123, 166, 205, 224, 87, 10, 85, 101, 102, 108, 107, 110, 124, 125, 126, 207, 209, 228, 233, 234, 235, 88, 90, 378, 118, 196, 200, 195, 217, 220, 237, 238, 244, 246
    Barcelonès =33, 36, 34, 44, 38, 39, 40, 45, 80, 180, 182, 47, 52, 53, 63, 62, 56, 57, 239, 243, 66, 117, 67, 68, 69, 70, 72, 75, 73, 76, 77, 78, 81, 82, 383, 83, 93, 186, 184, 123, 10, 205, 87, 125, 126, 172, 210, 228, 221, 89, 91, 90, 112, 116, 313, 118, 314, 200, 201, 329, 220, 163, 249, 246, 245
    Berguedà =33, 34, 44, 38, 45, 46, 80, 180, 52, 54, 57, 117, 67, 69, 73, 77, 83, 93, 87, 209, 233, 90, 118, 195, 340
    Camp de Belchite =33, 38, 47, 57, 73, 385, 83, 85, 126, 91, 200, 249, 253
    Camp de Borja =33, 34, 52, 72, 73, 74, 77, 198, 81, 224, 225
    Camp de Cartagena =36, 42, 63, 56, 77, 78, 83, 186, 122, 166, 205, 87, 125, 332, 90, 118
    Camp de Morvedre =33, 36, 34, 37, 44, 38, 39, 177, 179, 45, 46, 80, 180, 47, 50, 52, 53, 54, 63, 62, 65, 56, 57, 294, 317, 60, 66, 117, 67, 68, 69, 70, 162, 302, 72, 75, 73, 76, 77, 385, 10, 78, 79, 165, 198, 342, 344, 81, 82, 383, 83, 84, 93, 94, 368, 122, 123, 205, 87, 85, 103, 102, 108, 107, 110, 104, 109, 105, 125, 126, 209, 210, 228, 231, 233, 234, 232, 88, 187, 91, 90, 10, 114, 113, 118, 119, 200, 201, 195, 203, 358, 220, 236, 237, 238, 59, 189, 249, 355, 244, 246
    Camp de Túria =33, 36, 34, 37, 35, 38, 39, 58, 40, 42, 190, 45, 197, 386, 388, 80, 180, 182, 181, 47, 50, 48, 49, 185, 348, 52, 53, 54, 55, 63, 62, 64, 375, 65, 56, 57, 294, 60, 66, 117, 10, 67, 69, 70, 71, 162, 304, 303, 72, 75, 73, 74, 76, 168, 77, 385, 78, 79, 175, 198, 343, 344, 202, 81, 82, 383, 83, 84, 93, 94, 95, 184, 97, 376, 167, 176, 123, 166, 335, 205, 206, 10, 87, 85, 101, 102, 106, 108, 107, 110, 216, 104, 109, 323, 125, 126, 161, 192, 207, 209, 210, 214, 228, 231, 221, 233, 234, 232, 88, 89, 379, 91, 90, 114, 115, 112, 116, 118, 119, 193, 194, 196, 10, 367, 200, 201, 203, 217, 220, 236, 237, 366, 365, 238, 59, 249, 244, 246, 245, 250, 247, 253
    Campidano di Cagliari =34, 38, 47, 63, 57, 67, 69, 75, 77, 81, 87, 209
    Canal de Navarrés =36, 38, 45, 80, 47, 50, 52, 53, 62, 57, 67, 69, 72, 77, 78, 83, 93, 94, 87, 125, 209, 228, 231, 234, 90, 111, 118, 193, 200, 220, 246
    Cinco Villas =33, 34, 38, 39, 47, 117, 77, 200, 201
    Comarca de Tafalla =44, 38, 45, 47, 52, 56, 66, 72, 77, 122, 225, 200, 249, 250
    Comarca del Noroeste =56, 83, 90
    Comtat =37, 38, 46, 52, 57, 66, 72, 343, 83, 93, 166, 110
    Comunitat de Calataiud =33, 36, 34, 38, 58, 40, 42, 45, 197, 388, 47, 52, 56, 60, 117, 67, 77, 345, 198, 342, 81, 82, 122, 123, 166, 235, 187, 387, 90, 92, 220, 237, 249
    Costera =33, 36, 34, 37, 44, 61, 38, 45, 386, 46, 182, 54, 66, 67, 69, 70, 71, 72, 81, 82, 383, 83, 122, 123, 166, 87, 125, 126, 118, 203, 220, 251
    Cuenca de Pamplona =72, 205
    Càceres =33, 34, 45, 52, 53, 66, 117, 81, 87
    Desc.Celtiber? =33, 36, 34, 37, 44, 297, 38, 39, 40, 45, 386, 388, 80, 182, 47, 50, 52, 53, 63, 62, 65, 56, 60, 349, 66, 117, 67, 241, 72, 75, 73, 74, 76, 298, 77, 385, 165, 198, 81, 82, 10, 346, 83, 93, 95, 122, 205, 87, 101, 102, 109, 125, 126, 210, 234, 88, 387, 91, 90, 112, 118, 200, 220, 339, 340, 236, 237, 238, 292
    Desc.Zones-C, D? =33, 36, 34, 37, 44, 35, 61, 38, 39, 40, 42, 45, 197, 386, 388, 180, 182, 47, 50, 48, 347, 52, 53, 54, 63, 62, 64, 65, 56, 57, 60, 239, 66, 117, 67, 336, 69, 70, 71, 248, 10, 362, 304, 305, 72, 75, 73, 74, 76, 301, 77, 385, 78, 79, 165, 198, 343, 344, 81, 82, 383, 83, 93, 186, 184, 227, 122, 123, 205, 87, 85, 324, 107, 110, 104, 109, 105, 223, 323, 125, 126, 10, 209, 210, 228, 234, 235, 232, 88, 91, 90, 92, 114, 112, 116, 312, 113, 121, 118, 119, 314, 200, 201, 195, 220, 236, 237, 238, 43, 59, 357, 360, 244, 246, 254
    El Condado de Jaén =46, 87
    Erau =33, 36, 34, 37, 35, 61, 296, 38, 39, 41, 58, 40, 42, 45, 197, 386, 388, 46, 80, 180, 182, 181, 309, 47, 50, 348, 100, 337, 52, 53, 54, 63, 62, 64, 65, 377, 372, 371, 56, 57, 10, 60, 239, 66, 117, 67, 68, 69, 70, 71, 304, 303, 72, 75, 73, 76, 168, 298, 77, 78, 79, 198, 343, 344, 202, 81, 82, 383, 83, 84, 334, 93, 186, 94, 174, 95, 184, 376, 98, 176, 321, 10, 122, 123, 166, 335, 382, 212, 374, 242, 369, 87, 85, 86, 350, 101, 103, 102, 108, 110, 216, 104, 105, 325, 124, 125, 126, 161, 381, 333, 207, 209, 210, 211, 228, 231, 221, 233, 234, 235, 232, 88, 10, 89, 326, 187, 387, 91, 90, 111, 114, 112, 313, 113, 118, 119, 373, 51, 370, 193, 196, 200, 201, 195, 203, 199, 217, 230, 220, 219, 236, 237, 238, 43, 240, 249, 244, 246, 254, 252
    Foia d’Osca =47, 56, 66, 117, 81, 82, 205, 212, 352, 85, 187, 387, 92
    Foia de Bunyol =33, 36, 34, 37, 35, 38, 42, 177, 45, 197, 180, 182, 47, 50, 52, 53, 54, 63, 64, 56, 57, 66, 67, 69, 70, 71, 304, 72, 75, 73, 76, 168, 77, 385, 78, 343, 81, 82, 383, 83, 10, 93, 186, 98, 122, 123, 166, 205, 206, 87, 102, 110, 104, 105, 323, 124, 126, 172, 192, 207, 209, 211, 228, 231, 221, 233, 234, 235, 232, 88, 379, 91, 90, 92, 111, 204, 112, 116, 313, 113, 118, 10, 119, 194, 200, 195, 203, 220, 236, 237, 292, 249, 244, 246, 250, 247, 254, 253, 252
    Garrigues =33, 36, 34, 38, 40, 45, 53, 62, 64, 56, 57, 66, 117, 67, 69, 73, 76, 77, 81, 82, 383, 83, 93, 87, 101, 103, 104, 126, 234, 88, 90, 111, 118, 220, 339, 238
    Garrotxa =38, 45, 66, 81, 83
    Gironès =33, 34, 35, 40, 45, 47, 52, 55, 60, 117, 67, 69, 70, 76, 77, 81, 83, 84, 98, 85, 124, 209, 234, 88, 90, 114, 367, 249
    Gúdar-Javal =38, 45, 47, 52, 65, 57, 66, 67, 69, 72, 77, 81, 83, 93, 87, 210
    Horta Nord =33, 190, 191, 308, 47, 49, 52, 53, 55, 56, 75, 76, 206, 87, 85, 102, 108, 124, 125, 207, 209, 221, 234, 91, 114, 196, 200, 217, 220, 237, 238
    Horta Oest =36, 57
    Horta de Múrcia =33, 34, 38, 42, 62, 239, 69, 77, 166, 87, 85, 101, 125, 88, 187, 118
    Horta de València =35, 38, 180, 62, 57, 67, 72, 77, 83, 91, 90, 121, 200, 220, 253
    Jacetània =33, 34, 359, 45, 80, 66, 117, 205, 352, 88, 90
    Jaén =34, 46, 52, 56, 69
    Jiloca =33, 37, 38, 45, 52, 57, 117, 69, 73, 77, 122, 166, 104, 209, 211, 118, 200, 236, 244
    La Plana d’Utiel-Requena =33, 36, 34, 38, 39, 58, 40, 290, 45, 46, 80, 180, 182, 47, 49, 52, 53, 54, 63, 62, 56, 57, 60, 239, 66, 117, 67, 69, 70, 162, 72, 75, 73, 76, 77, 345, 385, 78, 79, 198, 10, 342, 343, 344, 81, 82, 383, 83, 93, 186, 97, 122, 123, 206, 87, 85, 102, 108, 324, 107, 104, 109, 223, 322, 384, 125, 161, 192, 209, 228, 231, 221, 234, 338, 88, 89, 187, 379, 91, 90, 204, 10, 364, 116, 118, 200, 201, 195, 220, 339, 340, 237, 238, 361, 249, 244, 246, 245
    La Selva =36, 38, 180, 182, 52, 56, 57, 67, 304, 383, 83, 84, 98, 87, 85, 107, 124, 125, 126, 228, 234, 90, 92, 118, 200, 217
    Landes =36, 38, 197, 67, 83, 110, 125, 89, 120, 201
    Les Garrigues =232, 91
    Llitera =33, 36, 38, 45, 180, 50, 52, 62, 56, 60, 66, 117, 69, 72, 75, 168, 78, 81, 84, 93, 186, 184, 123, 87, 125, 90, 116, 120, 121, 229, 200, 201, 328, 238, 240, 249, 244, 246
    Maestrat aragonès =34, 39, 45, 46, 62, 56, 57, 66, 117, 67, 82, 83, 93, 234, 118, 220, 236, 244
    Mallorca =37, 54, 67, 83, 90, 238, 254
    Maresme =33, 36, 34, 44, 35, 61, 38, 39, 170, 40, 190, 45, 197, 388, 180, 47, 50, 52, 53, 54, 63, 62, 65, 377, 56, 57, 239, 66, 117, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 75, 73, 74, 76, 77, 10, 78, 343, 82, 383, 83, 84, 122, 123, 166, 335, 205, 206, 87, 85, 101, 110, 105, 125, 126, 331, 207, 209, 228, 233, 234, 88, 89, 187, 91, 90, 111, 114, 112, 118, 200, 201, 195, 217, 220, 339, 10, 340, 219, 236, 292, 246, 252
    Marina Baixa =39, 40, 180, 53, 57, 67, 73, 77, 385, 383, 87, 126, 118, 203, 292
    Matarranya =38, 52, 57, 66, 117, 69, 77, 83, 93, 87, 90, 236
    Menorca =38, 45, 63, 66
    Monegres =52, 56, 93
    Monte Ibérico-Corredor de Almansa =33, 197, 80, 53, 67, 123, 235
    Montsià =33, 34, 180, 56, 57, 67, 69, 73, 385, 83, 206, 87, 126, 234, 91, 220, 236, 189
    Noguera =33, 36, 34, 37, 44, 38, 39, 41, 40, 42, 190, 45, 80, 180, 47, 50, 52, 53, 62, 56, 60, 66, 117, 67, 69, 70, 72, 75, 73, 74, 76, 78, 79, 344, 81, 82, 83, 93, 186, 184, 10, 227, 122, 123, 206, 87, 101, 108, 110, 125, 172, 192, 228, 234, 88, 90, 116, 119, 200, 220, 236, 237, 249, 244, 246, 245
    Osona =33, 36, 34, 44, 61, 38, 39, 190, 45, 388, 80, 180, 182, 47, 52, 53, 54, 63, 375, 65, 56, 57, 60, 239, 66, 117, 67, 69, 70, 162, 72, 75, 73, 76, 298, 77, 78, 165, 81, 82, 10, 383, 83, 93, 186, 95, 227, 123, 205, 225, 87, 216, 125, 126, 211, 228, 234, 88, 326, 91, 90, 111, 112, 313, 121, 118, 200, 203, 220, 340, 236, 237, 246
    Pallars Jussà =33, 38, 47, 67, 81, 82, 383, 118
    Pitiüses =44, 38, 180, 47, 54, 57, 60, 117, 72, 383, 186, 225, 87, 125, 211, 118, 200, 236
    Pla d’Urgell =34, 37, 38, 45, 47, 52, 56, 66, 67, 162, 73, 74, 77, 81, 83, 87, 125, 234, 237
    Pla de l’Estany =34, 61, 45, 52, 62, 162, 75, 81, 83, 208, 166, 85, 101, 124, 88, 116, 200, 238, 246
    Plana Alta =33, 36, 34, 37, 38, 39, 40, 45, 46, 180, 47, 50, 52, 53, 54, 63, 62, 65, 56, 57, 66, 67, 69, 70, 72, 75, 73, 76, 77, 78, 79, 343, 81, 383, 83, 94, 123, 206, 87, 85, 10, 102, 108, 124, 125, 332, 211, 221, 234, 88, 91, 90, 112, 116, 119, 99, 193, 194, 196, 200, 195, 220, 237, 238, 249, 246, 245
    Plana Baixa =33, 36, 34, 37, 38, 39, 58, 45, 197, 80, 180, 182, 47, 50, 48, 52, 53, 54, 63, 62, 65, 56, 57, 60, 66, 117, 67, 69, 70, 71, 72, 75, 73, 74, 76, 77, 78, 79, 198, 343, 10, 344, 81, 82, 383, 83, 186, 174, 97, 208, 123, 206, 224, 87, 85, 101, 103, 102, 108, 107, 110, 125, 209, 228, 231, 221, 234, 235, 88, 91, 90, 111, 114, 112, 116, 313, 119, 193, 196, 200, 201, 10, 195, 217, 220, 218, 215, 236, 237, 292, 249, 244, 246, 245
    Ports =34, 80, 65, 72, 83, 87, 238
    Priorat =80, 47, 50, 69, 73, 82, 383, 83, 90, 220
    Ribera Alta =34, 38, 45, 180, 47, 52, 63, 56, 57, 66, 67, 69, 72, 73, 74, 77, 344, 82, 83, 186, 94, 123, 87, 104, 125, 126, 228, 233, 234, 91, 92, 111, 115, 112, 200, 203, 328, 330, 220, 236, 246
    Ribera Alta de l’Ebre =34, 44, 52, 53, 56, 117
    Ribera Baixa de l’Ebre =38, 39, 57, 316, 77, 198, 112, 313, 113, 121, 118
    Ribera d’Ebre =33, 36, 34, 44, 295, 297, 38, 39, 40, 42, 179, 45, 46, 180, 182, 47, 50, 48, 52, 53, 65, 56, 57, 60, 66, 117, 67, 69, 71, 304, 72, 75, 73, 76, 301, 77, 78, 79, 81, 82, 10, 383, 83, 334, 93, 186, 184, 122, 123, 206, 224, 87, 85, 102, 108, 107, 110, 104, 124, 125, 192, 209, 234, 88, 387, 91, 90, 114, 112, 120, 118, 119, 196, 200, 201, 195, 220, 237, 249, 244, 246, 245
    Rioja Baixa =33, 36, 38, 45, 180, 54, 56, 57, 72, 75, 81, 88, 91, 90, 220, 340
    Rosselló =33, 36, 34, 37, 35, 61, 38, 39, 45, 197, 80, 180, 182, 47, 50, 52, 53, 54, 63, 62, 65, 56, 57, 60, 239, 66, 117, 67, 68, 69, 70, 72, 75, 73, 74, 76, 299, 77, 385, 78, 10, 79, 343, 81, 82, 383, 83, 93, 94, 96, 97, 98, 122, 123, 166, 206, 87, 85, 86, 101, 103, 102, 110, 104, 124, 125, 126, 192, 380, 207, 209, 210, 353, 228, 233, 234, 235, 88, 91, 90, 92, 10, 111, 114, 112, 118, 119, 373, 194, 200, 195, 199, 217, 220, 236, 237, 238, 244, 246
    Safor =33, 34, 38, 39, 182, 56, 57, 67, 69, 77, 383, 83, 87, 125, 228, 236, 244, 246
    Saragossa =33, 36, 34, 37, 44, 38, 39, 45, 180, 47, 50, 52, 53, 54, 63, 62, 56, 57, 60, 66, 117, 67, 69, 70, 72, 75, 74, 76, 77, 81, 83, 84, 93, 122, 123, 166, 205, 87, 85, 108, 10, 110, 104, 105, 223, 222, 125, 210, 211, 228, 233, 235, 387, 91, 90, 113, 118, 200, 220, 339, 341, 237, 292, 244, 246
    Segarra =33, 34, 44, 35, 38, 39, 45, 46, 180, 47, 52, 53, 65, 57, 66, 117, 67, 69, 71, 73, 77, 81, 82, 83, 93, 94, 87, 125, 126, 210, 234, 235, 91, 90, 118, 200, 220, 219, 361, 244, 246
    Segrià =33, 34, 37, 38, 45, 386, 46, 80, 180, 182, 48, 52, 53, 62, 65, 56, 57, 317, 66, 117, 69, 70, 304, 303, 72, 75, 73, 76, 77, 342, 343, 81, 82, 383, 83, 176, 122, 205, 374, 87, 10, 223, 125, 126, 210, 211, 233, 187, 90, 92, 169, 116, 118, 196, 236, 237, 238, 249, 246
    Serrans =33, 34, 37, 38, 40, 80, 48, 49, 52, 53, 54, 56, 57, 66, 67, 69, 70, 72, 73, 83, 94, 208, 123, 87, 110, 161, 88, 379, 91, 220, 236, 237, 244
    Sierra de Cazorla =56, 166, 87
    Solsonès =33, 34, 44, 80, 182, 47, 52, 53, 64, 65, 56, 57, 67, 69, 71, 73, 77, 78, 81, 383, 83, 166, 87, 85, 106, 104, 105, 126, 233, 88, 187, 112
    Sòria =63, 239, 75, 87, 200, 254
    Tarassona i el Moncayo =34, 44, 45, 386, 52, 53, 72, 75, 73, 76, 77, 198, 82, 234, 235, 91, 90, 237
    Tarragonès =33, 34, 44, 35, 61, 38, 39, 45, 80, 180, 47, 52, 53, 63, 56, 57, 66, 117, 69, 72, 73, 168, 77, 78, 198, 81, 82, 383, 83, 84, 93, 186, 122, 166, 335, 87, 108, 104, 105, 125, 10, 126, 161, 192, 207, 209, 228, 235, 88, 89, 90, 112, 313, 113, 120, 121, 229, 118, 200, 195, 220, 339, 236, 238, 244
    Terol =33, 34, 38, 45, 54, 63, 57, 67, 69, 72, 73, 77, 82, 383, 83, 87, 125, 228, 88, 89, 91, 90, 118, 310, 195, 220, 253
    Terra Alta =34, 39, 46, 54, 57, 335
    Tierras del Burgo =33, 34, 44, 38, 58, 42, 45, 52, 56, 66, 117, 72, 73, 76, 77, 198, 81, 82, 87, 85, 86, 351, 125, 91, 90, 217, 220
    Tudela =45, 81, 87, 88, 91
    Urgell =33, 36, 34, 35, 38, 42, 45, 180, 47, 52, 63, 56, 66, 67, 69, 70, 75, 73, 76, 343, 81, 82, 83, 186, 227, 87, 125, 126, 228, 91, 90, 112, 119, 201, 217, 59, 249, 246
    Valdejalón =38, 66, 117, 72, 81, 82, 122, 123, 209, 210, 211
    Vall d’Albaida =34, 39, 45, 57, 117, 67, 73, 77, 383, 83, 122, 225, 126, 228, 90, 118, 340, 244
    Vall de Ricote =180, 67, 83
    Valle del Guadiato =36, 40, 49, 63, 67, 75, 78, 83, 200, 244, 246
    Vallès Occidental =33, 36, 34, 37, 44, 61, 38, 39, 40, 42, 177, 290, 45, 197, 46, 80, 180, 47, 52, 53, 63, 62, 65, 56, 57, 60, 239, 66, 117, 67, 69, 70, 71, 304, 72, 75, 73, 76, 77, 78, 10, 79, 81, 82, 383, 83, 93, 186, 122, 123, 166, 87, 85, 86, 103, 110, 104, 124, 125, 126, 207, 234, 90, 114, 112, 121, 118, 193, 367, 200, 201, 195, 203, 236, 238, 249, 244, 246, 250
    Vallès Oriental =33, 36, 34, 37, 44, 38, 39, 40, 45, 388, 46, 180, 182, 47, 52, 53, 54, 62, 65, 56, 57, 66, 68, 69, 70, 75, 73, 74, 77, 343, 81, 82, 83, 84, 93, 87, 109, 124, 125, 126, 10, 380, 209, 234, 88, 187, 114, 112, 113, 119, 200, 217, 236, 238, 292, 244, 252
    Vinalopó Mitjà =88, 90
    Zona F =33, 36, 34, 37, 38, 40, 45, 386, 80, 180, 182, 307, 47, 50, 52, 62, 56, 57, 315, 66, 117, 67, 69, 70, 72, 75, 73, 74, 76, 77, 78, 79, 343, 81, 82, 83, 227, 318, 122, 123, 10, 87, 85, 108, 110, 105, 223, 222, 125, 126, 207, 228, 91, 90, 169, 120, 119, 200, 217, 220, 237, 249, 246
    Zona F-V =36, 34, 38, 40, 45, 48, 65, 56, 66, 67, 69, 70, 71, 75, 73, 76, 77, 78, 83, 376, 87, 85, 103, 125, 118, 200, 249
    Zona G =33, 38, 45, 80, 47, 50, 53, 375, 56, 66, 67, 70, 75, 76, 79, 175, 343, 344, 81, 83, 97, 123, 206, 87, 85, 108, 125, 192, 207, 228, 221, 234, 88, 91, 114, 119, 201, 217, 237, 249, 245
    Zones C-D =33, 36, 34, 38, 39, 40, 45, 46, 80, 180, 182, 47, 50, 49, 52, 53, 54, 63, 56, 57, 60, 66, 117, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 75, 73, 74, 76, 298, 77, 78, 79, 175, 198, 343, 10, 344, 202, 81, 82, 83, 94, 97, 123, 166, 206, 87, 85, 103, 102, 108, 104, 125, 161, 192, 209, 210, 228, 233, 234, 88, 379, 91, 90, 114, 116, 113, 119, 194, 200, 195, 329, 220, 238, 171, 249, 10, 244, 246, 245, 250, 254

Publicat dins de Camp de Túria, Comarques, Corpus Ibèrika, cronologia, Cronologia avançada, Erau, formes, jaciments, Rosselló, Saragossa, Signari ibèric, signari simplificat, signaris epicòrics, veïnatge comarcal | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

2022-agost a cathalaunia.org

Marxa un agost mesclat a cathalaunia.org. Un mes molt més prolífic i productiu del que semblava inicialment. Un mes ben aprofitat.

Aquest bloc ha tingut una entrada nova de temàtica ibèrica que va estar a punt de no publicar-se. Defensava una idea ben simple: que per acceptar la coexistència de variants d’un mateix signe només cal provar el seu ús en un context geotemporal determinat, no exclusivament en una mateixa epigrafia. Finalment però, va resultar que la seva redacció va esperonar la incorporació de noves eines als Corpus Ibèrika i per això es va preferir fer-la pública.

La Secció Ibèrica i Romana ha afegit unes quantes epigrafies noves (algunes encara orfes d’una anàlisi com cal)  al Corpus Ibèrika, però la novetat major està en la incorporació sistemàtica de facilitats per  analitzar els diferents conjunts sígnics que les dades defineixen (tant des del punt de vista geogràfic, com el temporal i el geotemporal). Per defecte, els grups sígnics s’expressen en la forma més precisa possible, fent servir el signari complet de gairebé 300 signes, però entre aquest i el signari simplificat de 32 categories (hàbil per fer cerques o altres càlculs) ja fa un temps que es van definir el punt mig entre ells agrupant els signes que amb una mateixa funció tenen formes prou properes com per considerar-los equivalents. El resultat va ser un signari de 170 ‘formes‘ que és el que les noves eines fan servir. La idea és poder comparar amb facilitat signaris amb detall, però de forma rigorosa. Hi ha un apunt, ja a punt, per descriure les noves facilitats que s’espera publicar en qüestió de dies, de manera que ho deixarem aquí, ara.

La Secció de l’Alta Edat Mitjana ha recollit el gruix de la feina del mes. La incorporació de nous documents en el Fons Cathalaunia ha continuat a molt bon ritme. S’està encara processant l’any 876, però s’ha completat la incorporació del conjunt de documents relacionats amb el testament del comte Eccard de Mâcon. Un context (Borgonya) força nou en el Fons que ha obligat a una tasca prosopogràfica molt intensa per identificar i descriure tots els llocs i les persones implicades i amb preguntes de difícil resposta. Com per exemple: eren els marmessors del comte les mateixes persones que els seus vassalls? L’onomàstica així ho faria pensar, però si els segons reben armes i estris propis de la funció militar en el testament, els primers (tret dels nobles Nibelungs) són descrits com preveres… És això una contradicció…? No, si mirem el Sunifred de casa nostra del 878

Preguntes que tot i no tenir una resposta clara o evident, si mes no, ara tenen un suport evidencial sistematitzat, que és l’objectiu de fons del Fons. El resultat del gruix de la feina feta per incorporar aquest paquet documental, es pot mesurar per els centenars de pàgines afegides al web.

La Bibliografia tampoc s’ha quedat enrere. Si la lectura ha anat buidant -només una mica- la cua dels per llegir, les tasques del web també han afegit la seva porció en la llista de novetats. Aquest mes, les entrades bibliogràfiques dedicades a l’alta edat mitjana han superat la cota dels 3.000 títols, pas mal.

Com és habitual, llistem les novetats del mes per seccions[1].

 

Secció Bibliografia de l’Època Prehistòrica

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

 

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 35.387 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.

 

 

Publicat dins de 876, 878, Bibliografia, Borgonya, cathalaunia.org, Corpus Ibèrika, Eccard de Mâcon, Fons Cathalaunia, formes, Nibelungs, Signari ibèric, signari simplificat, Sunifred, testaments | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Fragilitats ibèriques.

Arran de la incorporació del darrer plom trobat a Alacant en el Corpus Ibèrika (I03630) es constatà com l’evidència sobre l’ús diacrònic dels signes ibèrics, disponible des de fa més d’un any, no s’està fent servir, o s’està fent servir malament. El tema és complicat per les múltiples imprecisions que acumula, la majoria inevitables: les datacions són molt precàries i genèriques, la factura autògrafa de molts dels testimonis permet sovint més d’una lectura, i la localització no sempre és precisa, a voltes no és ni coneguda. Dificultats que obliguen a primar la mirada global a la particular si el que es vol és captar el conjunt, però això, només és possible a partir de registrar abans totes les dades conegudes (o quasi). És la suma de particularitats la que ens permetrà definir les constants. Fer anàlisis a partir d’una evidència parcial dispara la probabilitat d’errar el plantejament. És d’aquesta fragilitat que parlarem aquí.

L’any passat ja es va comentar en detall les mancances de la proposta actual sobre el desxiframent de l’ibèric en aquest bloc, és el cas ara d’insistir en el tema de les multiplicitats de variants que l’evidència recull i com cal tractar-les. L’apunt neix a rel d’un comentari en l’article que analitza el plom del Museu de Xàbia : Ferrer i Jané, Joan + Moncunill Martí, Noemí + Sabaté i Vidal, Víctor + Velaza Frias, Jesús Javier + Bolufer i Marqupesm Joaquim + Martínez, Enric : 2022 : “El plomo ibérico de la Fundació CIRNE (Museu de Xàbia, Alicante). Un nuevo texto en escritura nororiental dual” : Archivo español de arqueología : 95 e07, on mirant de localitzar la peça (desafortunadament descontextualitzada) es fixa en què el text presenta dualitats de Ti (de dues i tres puntes), de Ŕ (amb traç medial i sense) i la presència d’una To de quatre barres. La idea és correcta (tot i que amb limitacions, com veurem), però les dades que fa servir, no.

Ni les epigrafies amb més d’una mena de Ŕ són tan escasses com es diu[1], ni la distribució dels Ti de dos puntes que es mostra en dibuix en l’article (restringida a la zona d’Alacant) és exacta[2]. Ja es va dir en el seu dia i també es van comentar les eines de consulta de l’evolució diacrònica de l’ús dels signes ibèrics que el Corpus Ibèrika presenta (de fet, s’ha anat fins i tot més enllà, i des de fa uns mesos qualsevol pot baixar-se directament les dades del web), de manera que no insistirem en els errors publicats sinó que mirarem d’avançar en el tema de com cal analitzar la multiplicitat de variants.

La noció bàsica d’aquest apunt és ben simple. Fins ara, la prova ‘indiscutible’ de l’ús de covariants era la seva presència en una mateixa epigrafia. La indefinició usual en les dades semblava obligar a restringir els casos a examinar a aquells que es poden considerar simultanis. Ara, és això realment així? I quines són les conseqüències de tal restricció?

La segona pregunta es pot respondre amb un exemple imaginari. Canviem l’ibèric per el català en l’evidència coneguda (3.631 fragment de texts, amb un total de 26.075 lletres – puntuació inclosa -, o sigui, la majoria d’unes poques lletres) i ara imaginem que ens preguntem si la C i la Ç eren lletres diferents, i que volem respondre la pregunta a base de mirar quants fragments tenen les dues lletres. Oi que seran pocs? i si a més considerem que aquests 3.631 fragments estan repartits en un espai d’uns 1.000 kilòmetres i mig mil·lenni, la rellevància, per el que fa a la pregunta, dels pocs casos que trobarem serà a més, baixa, molt baixa.

Però afortunadament, si tenim tota la evidència registrada (o quasi tota, i amb les seves imprecisions incloses) podem anar més enllà i respondre negativament a la primera pregunta.

Per exemple, podem també mirar on i quan es van fer servir cada un d’aquests signes, i si resulta que van coexistir en un mateix temps i espai, encara que potser no en una mateixa epigrafia, haurem de pensar que la hipòtesi més simple és la seva diferenciació. Dit altrament: si dos signes diversos apareixen en un mateix context geotemporal, per defecte, és que són diferents.

Tot seguit mirarem el cas dels signes Ti amb les eines del Corpus Ibèrika , que pot ser un cas interessant com exemple de signe amb variants poc freqüents, com la de dues puntes (atès que wordpress.com no permet fonts tipogràfiques pròpies haurem de fer servir captures de pantalla…  😦  )

Tis

L’eina principal per consular l’ús dels signes al llarg del temps és la Cronologia (encara que també es pot consultar els dossiers de cada signe a partir del Signarisimplificats inclosos -) . Anem-hi doncs, marquem els signes Ti i premem el botó Consulta.

Marquem els Ti.

El resultat (665 epigrafies) ens mostra una llista de 69 comarques on es troben i per cada una les diferents variants conegudes, seguida d’una llista d’anys de tall i per cada un, les epigrafies i les variants que s’hi troben. Mostrem la llista de les comarques que tenen Tis de dues puntes amb algun altre de més.

Comarques amb Tis de dues i més puntes.

 

Com es pot veure, 13 ‘comarques’ (dues d’elles genèriques, Zona G  i Zona C-D, per les evidències orfes de jaciment original conegut), i la que més variants coneix a més de les de 2 puntes és Erau. Si el que volem saber és si allí la variant de dues puntes s’emprà amb alguna altra, podem mirar el seu cas específic. Obrim una altra finestra de Cronologia i com abans,marquem els Ti i a més, la comarca d’Erau (es pot fer en la mateix pantalla, si es vol, només cal marcar Triar Comarques’ i després la casella de l’Erau). El resultat (ara ja només amb 82 epigrafies) és una llista d’anys de tall (generada a partir de les datacions de cada entrada), de nou, cada un amb les epigrafies corresponents. Per veure el conjunt amb un sol cop d’ull, podem fer un doble clic sobre qualsevol dels signes ‘+‘ de la llista i es condensarà en una llista d’anys i variants (un altre doble clic i expandirà cada un el anys de tall). El resultat és.

Els Tis de l’Erau al llarg dels temps.

 

On podrem observar que aparentment de Ti amb dues puntes en tenim des de l’any 300 aC fins l’1aC, i sempre amb Ti de tres i quatre puntes (i durant el segon segle aC amb Ti de 5 puntes). Però com que estem parlant de glifs poc freqüents (de Tis de dues puntes (glifs 161 i 192) només en sabem a 35 entrades en total), cal considerar quantes epigrafies formen aquest interval, i en aquest cas és el mínim, una sola, i per tant, només va existir en un moment determinat de l’interval. El que sí podem saber, és que fos el moment que fos, coexistí amb formes de tres o mes puntes, tota vegada que de Tis de tres a l’Erau n’hi ha 51 entrades (glifs 125, 126 i 172), i de més de tres, 31 (glifs 124 381 i 331), i per tant el seus intervals, a diferència del cas de dues puntes, no són fills de la datació d’un cas aïllat.

Això, sempre en el benentès que no sigui un cas erroni, un signe mal escrit o mal transcrit. Aquest és el problema estructural de voler buscar estructura sobre una evidència minsa, la relació entre senyal i soroll és molt parella i la probabilitat de prendre l’un per l’altre, per tant, alta.

Si volem analitzar la distribució de les dues variants de Ti de dues puntes que el Signari contempla (els glifs 161 i 192 que dèiem) només cal anar a la seva pàgina corresponent i al fons tenim l’escandall per comarques. Per simplificar-ho hem ‘sumat’ els dos signes en una única matriu (??? indica epigrafies sense datació coneguda, les comarques es disposen més o menys de nord a sud, i entre parèntesis el nombre d’entrades).

Com dèiem, un total de 35 entrades, 12 de les quals sense datació coneguda, i amb una clara acumulació a la part d’Alacant (22 a partir de Serrans). Una acumulació que potser podria fer pensar que l’evidència no alacantina és negligible, però això, des d’un punt de vista quantitatiu seria un error, ja que aquesta és la meitat de l’alacantina i per tant molt poc probable que acumuli errors invalidants (de qualsevol mena) de forma exclusiva.

El que mostra aquest exemple dels Tis de dues puntes, és fins a quin punt s’ha d’anar en compte a l’hora hipotetitzar quan l’evidència és petita.

Un mètode més sòlid seria examinar sistemàticament la distribució dels signes a cada ‘comarca’, però això ja es va comentar (i no s’assemblava gaire a les simplificacions acadèmiques hispàniques), i a més, hi ha novetats a presentar que mereixen un apunt propi….

 

 

 

Notes

  • [1] Veure la nota 1 de l’apunt del mes passat.
  • [2] Ja es va donar fa mesos el mapa de la seva distribució geogràfica, l’actualitzem aquí:

    Distribució comarcal dels signes Ti de dues puntes.

    .

 

Publicat dins de comparació de variants, Corpus Ibèrika, covariants, Cronologia avançada, Signari ibèric, signaris epicòrics, Ti2 | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

2022-juliol a cathalaunia.org

S’acaba un juliol quasi exclusivament prosopogràfic a cathalaumia.org. Un mes de canícula extrema i activitat esgotant. Un mes productiu i discret.

La Secció Ibèrica i Romana ha tingut just abans de tancar el mes la incorporació d’un nou plom d’Alacant en el Corpus Ibèrika. Un text conegut de fa dies i del qual sembla que la pandèmia n’ha enrederit la publicació de l’estudi corresponent[1].

La Secció de l’Alta Edat Mitjana i d’ella el Fons Cathalaunia ha concentrat però tota l’activitat del mes en la incorporació de testimonis de l’any 876 i en l’addició d’una nova font documental: Pérard, Estienne : 1664 : “Recueil de plusieurs pièces curieuses servant à l’histoire de Bourgogne”. Un context llunyà que tot i així resulta interessant a incorporar, especialment per el que fa al segle IX.

En la tensió entre l’interès per l’aspecte local i el general, cal atendre’ls ambdós alhora. Sinó, o perds la pròpia perspectiva, o acabes pensant que és l’única cosa important. Per això el projecte prosopogràfic del Fons Cathalaunia, tot i néixer  en la localitat (ont si no?) només es pot copsar com cal des de la globalitat (només tenint en compte totes les dades conegudes es poden fer propostes sòlides). La magnitud de l’esforç fet durant el mes es pot veure en l’increment del nombre de pàgines/dades consultables en el web, que ha superat de llarg i inesperadament la marca dels 35.000 ítems.

La Bibliografia i la lectura de nous treballs tampoc han tingut gaire oportunitats durant el mes, la prosopografia s’ho ha menjat tot.

Llistem les minses novetats del mes per seccions[2].

 

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

 

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 35.087 pàgines consultables.

 

Notes

 

Publicat dins de 876, Bibliografia, Borgonya, cathalaunia.org, Corpus Ibèrika, Fons Cathalaunia, prosopografia | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari