2019-novembre a cathalaunia.org

Novembre s’ha fet curt a cathalaunia.org, tant, que s’ha hagut de fer el resum mensual abans d’hora. Assumptes extrahistoriogràfics tornen a reclamar l’atenció i cal atendre’ls. Amb tot, no ha estat pas un mes buit. És més, s’han superat un parell de fites quantitatives[1], impensables en començar la tasca.

La programació del web, seguint l’activitat del mes passat,  ha tingut un parell de millores/novetats: una, més pròpiament tècnica,  relativa a l’exportació de dades en format XML (llicència, etc), i l’altra, un ajut computacional nou en el procés d’identificació del Fons Cathalaunia. Aquesta segona mereix una explicació com cal però aquest no és el lloc adient per fer-ho, ja mirarem d’exposar-ho en el seu moment.

Aquest bloc ha tingut una entrada d’aquelles que fa goig. Un resum del darrer article produït: un contingut prou bonic relatiu a la nostra alta edat mitjana, envoltat d’un episodi extrahistoriogràfic ben curiós. I aquest mateix resum mensual, resulta que és l’apunt que fa 200 en aquest bloc![2]

En la secció de l’Alta Edat Mitjana, el Fons Cathalaunia ha continuat creixent (s’està en els 1.1123 documents) i falta poc per completar l’any 880.

També la Bibliografia, inesperadament, ha tingut més moviment del previst, i tot i ser poques, presenta algunes aportacions ben sucoses.

Com és costum, llistem les novetats bibliogràfiques del mes per seccions[3].

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Aquests mes, el web ha superat també l’altra fita quantitativa anunciada (igualment tan inútil com satisfactòria): superar les 30.000 pàgines individuals. De manera que sí, a fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de… 30.016 pàgines consultables!

 

Notes

  • [1] Eufemisme per indicar un múltiple enter d’una potència del nombre de dits que tenim a les mans
  • [2] Sincerament, si algú hagués dit fa uns anys que s’havien de fer 200 entrades en un bloc sobre la història de Catalunya anterior al segle XII, la de La Catalunya abans de Catalunya, se l’hagués enviat on penseu… 🙂
  • [3] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Publicat dins de 880, Bibliografia, cathalaunia.org, Fons Cathalaunia, Uncategorized, xml | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

El conflicte emporità, anys 883-914.

Fa uns mesos es va rebre un encàrrec per fer un article basat en el Fons Cathalaunia (anys 883-914) que revisés els estaments socials per sota dels vescomtes. No tenint un interès personal en aquesta mena de temàtiques (hi ha força temes més amplis i interessants per resoldre si el que vols és entendre les coses anant del global al particular), tot i així es decidí acceptar l’envit, per estar basat en el Fons i per una certa consciència que sovint fer el que no vols acaba sent millor del que t’esperaves. El resultats ho han confirmat, el repte ha resultat alhora interessant i decebedor. Anem per la part interessant i deixem l’altra en nota[1]. El treball arribarà a la galàxia Gutenberg en un futur indeterminat, però en tractar d’un objecte digital com és el Fons Cathalaunia està pensat i fet farcit d’enllaços per poder anar consultant el que s’explica mentre es llegeix, i ja està disponible en el món platònic dels enters: Vilaseca i Corbera, Joan : 2019 : “Prosopografia dels jutges de la Gòtia, anys 883-914”. Qui en vulgui els detalls i la formalitat allà les trobarà.

Com que era massa teca, d’entrada es decidí focalitzar-lo en l’estament judicial. Un cop enfocat, i volent-lo fer girar al voltant de la noció de la necessitat de disposar d’un Fons prosopogràfic digital d’abast global per evitar l’actual pèrdua sistemàtica d’esforços que la disciplina pateix (una idea recurrent en aquest bloc), es va començar per descriure les dades que el recull del Fons Cathalaunia revela del món judicial (que són bastantes més que les que la literatura sobre el tema usualment contempla). Funcions, tribunals, judicis, etc, es comptabilitzen i resumeixen, però mentre es feia això, quedava també clar que sense parlar de les disputes que els documents descriuen, el treball sempre quedaria coix; calia incorporar un exemple de com les dades del Fons poden ajudar en l’anàlisi històrica. El problema era que en 30 anys hi ha una gran quantitat d’episodis a considerar, i la mida de l’article havia de ser entre 10 i 15 mil paraules. Restada la inevitable part de descripció general (i els conseqüents apèndixs amb llistes de judicis, jutges, documents, etc) era evident que era impossible parlar de tot, de manera que es preferí posar el focus en el conjunt de documents coneguts relatius a l’enfrontament entre dues branques de la família comtal, en la idea que mancats de narracions o cròniques contemporànies, els judicis podrien ser la millor (única?) evidència disponible. D’aquí el títol d’aquest apunt: el conflicte emporità.

Descripció i arrels

No és pas un tema nou que la historiografia ha detectat un enfrontament entre el casal emporità i el guifredià a cavall entre el segle IX i el X. Tot i ser una simplificació inevitable, atès el pobre coneixement que tenim de la noblesa del Midi d’aquells temps, aquesta dicotomia sí pot ser una abstracció hàbil per parlar del que els documents judicials revelen; si més no en part, ja que mirarem de tractar tant de la seva gènesi com de la seva incardinació amb el context general del regne franc. Utilitzarem doncs una mirada més àmplia que la que generalment es fa servir, obsessionada en el localisme fins el punt d’oblidar els propis testimonis, tot esperant que un millor coneixement del context global permeti plantejar hipòtesis més complexes i encertades. I donada la brevetat intrínseca d’un apunt en un bloc, remetrem al lector als apunts previs cada vegada que el comentat ja hagi estat exposat abans.

Sobre les arrels de la disputa, tot i que no formen part de l’article, sí cal dir-ne unes paraules per encetar aquí el tema, que no és pas nou en aquest bloc, ja n’hem parlat de retruc quan es tractà la paternitat del Pilós. Telegràficament: només cal recordar que Aimó, contemporani de Salomó, escrigué a finals dels 860s que el comte deia ser fill d’un difunt Sunyer. O sigui, l’enfrontament entre guifredians i emporitans de final de segle, no és sinó l’evolució de l’episodi germinal, en la generació anterior, que recordarà la família en la GCB.

Evolució

Seguint l’article, el que farem serà considerar diacrònicament els documents coneguts entre el 883 i el 914 que tenen a veure amb aquesta temàtica, que s’estendrà a la de la mort del comte Guifré-Borrell i l’arquebisbe Arnust a començament dels 910s, tot relacionant-ho, com dèiem, amb l’evolució dels regnats veïns. Per fer-ho cabre en un apunt s’haurà de comprimir molt, però esperem que el resultat sigui tot i així interessant.

Regnat de Carles el Gras.

El primer episodi en aquest interval, no serà descrit, en la poca informació que ens ha arribat, fins molt temps després. Es tracta de l’intent de control de l’estament episcopal protagonitzat per un hispanus de nom Sclua i està relatat en la Vita Teodardi (un relat fet/adaptat al segle XI) i texts derivats. En resum, ve a dir que Sclua va foragitar a Ingobert bisbe canònic d’Urgell, ordenà a Ermemir, persona propera al comte d’Empúries Sunyer, com a bisbe de Girona contra Servusdei (fusionant-te’l amb Teuter) i amb l’ajut a més del bisbe de Barcelona, Frodoí, es proclamà arquebisbe, (escapant aparentment de l’òrbita de l’arquebisbat de Narbona). El fet és que a més dels bisbats d’Urgell, Girona i Barcelona, els documents, com veurem, hi sumen de retruc els d’Osona i Pallars. Una rebel·lió, doncs, en tota regla, amb el suport laic del comte d’Empúries.

La diferència política més evident entre les dues branques comtals a finals del segle IX, és que mentre els guifredians s’havien alineat sempre amb la corona carolíngia (per exemple en la crisi de la mort del Calb), els emporitans, quan la dinastia tingué problemes de continuïtat, apostaren per els seus contraris. El Gras fou deposat per Arnulf l’any 887, però el traspàs amb Odó (i la resta de pretendents a cada part de l’imperi) ja estava en marxa abans i no va ser tan caòtic com de vegades es descriu.

[1] És en aquest context que tenim el primer document judicial a considerar, i es tracta precisament del judici que Sclua tingué amb el Pilós a Cerdanya, l’any 886 per unes terres a Santa Maria de Borredà on el comte sortí vencedor demostrant que les havia rompudes la seva família l’any 856.

Regnat d’Odó

Mort el Gras, l’any 888 Odó serà proclamat rei de la part occidental del regne dels francs, mentre que l’hereu de la dinastia carolíngia, Carles el Simple, un nen encara, restarà protegit per els seus fidels a Aquitània. A casa nostra, tenim uns pocs testimonis barcelonins de l’acceptació d’un rei Carles l’any 888, interessantíssims, però poca evidència més. Els que sí sembla que ho tenien més clar eren els ’emporitans’.

Una de les coses aparentment fora de lloc en el que explica la Vita Teodardi és la participació en la revolta d’Sclua del bisbe barceloní Frodoí (de qui es diu que només salvà la seva càtedra per haver demanat perdó un cop el moviment fracassà). Frodoí havia ‘trobat’ les restes de Santa Eulàlia deu anys abans en un moment clau, i fins i tot havia rebut una donació del Calb per la seva catedral en una nota d’agraïment de l’emperador als barcelonins poc abans de morir.

[2] Doncs ves per on, de Frodoí sí tenim un testimoni de la seva alineació amb Odó de l’any 888. Recentment coronat, el rei envià una promesa de protecció genèrica als bisbats, i en aquest cas, a Ripoll tenim una còpia del segle XII d’una dirigida a la catedral de la Santa Creu; el detall revelador està en què aquestes promeses només foren enviades als bisbats amics del rei.

L’altre front (el més ben documentat) on la tensió entre guifredians i emporitans s’explicità fou en les zones frontereres del bisbat de Girona on es succeïren durant la propera dècada una sèrie de judicis amb el mateix patró; un bisbe de Girona reclamant – exitosament – terres en viles frontereres: a Ullà a l’Empordà i a Bàscara a Besalú.

[3] El mateix any 888 ja tenim un primer episodi a Ullà on un Adiscle, davant del bisbe Teuter i dels comtes Delà i Sunyer s’ha de evacuar davant la reclamació episcopal.

Encetat el 889, tenim un altre cas protagonitzat per el bisbe de Girona que aquí ja és Servusdei.

[4] L’u d’abril, estant a Banyoles i amb l’abat Sugnefredus, el bisbe després d’haver estudiat el cas i els testimonis, decideix que dues esglésies fetes per abats anteriors i injustament alienades han de tornar a l’abat de la casa. El text, no identifica els alienadors, però l’evidència permetrà ben aviat suposar que havia estat família propera al comte Delà.

Si haguéssim de fer cas de la literalitat, els propers fets a considerar haurien tingut lloc l’any 888, però són diplomes del rei Odó, i les seves datacions en els primers anys de regnat no són congruents, de manera que segons la reconstrucció de les anades i vingudes del rei es suposen fets realment l’any 889. Aquí arriba el comte Sunyer.

[5] Entre el juny i el juliol del 889 tenim fins a 5 documents d’Odó destinats a gent i interessos propers als d’Empúries. Un diploma per l’abadia de Sant Policarp demanat per el bisbe Ermemir i el propi comte Sunyer. Un demanat per Ermemir per el bisbe Godmar d’Osona, que també existeix en versió alternativa on és el propi arquebisbe de Narbona Teodard qui el demana. Un per un prevere Wifredo i els seus dos germans i les seves terres a Besalú, i un de confirmació de propietats gironines i narboneses de Wifredo. El primer ens assegura la proximitat d’Ermemir i Sunyer i el seu reconeixement al rei Odó. El segon i tercer, són els que permeten especular que en la revolta episcopal, Osona tampoc en restà aliena (tot i que són documents francament sospitosos). El quart, atès que els bens protegits es situen curiosament on el bisbe de Girona havia dictat el retorn a l’abadia de Banyoles d’unes esglésies alienades, ens permet pensar que potser fou la família de Wifredo els allí anònims alienadors. I el cinquè, fa pensar que el Wifredo aquest seria fill del comte Delà (el text anomena al seu pare Undila, no Delà, però el nom de la mare sí és el mateix i el perfil és massa notable com per no estar emparentat amb la noblesa: unes propietats gironines no pas menors, receptor de dos diplomes reials i amb pares prou notables com per cedir-li propietats a Girona i Narbona). No considerem la possibilitat que els dos diplomes fossin per dos Wifredo diferents, la casualitat seria massa gran, però és ben cert que l’escenari i els texts permeten una gran varietat d’interpretacions com es constata en la literatura historiogràfica associada a ells. En resum, tindríem que el rei Odó, inicialment, potser no veié amb mals ulls els promotors d’un nou arquebisbat, però tot canvia…

Una altra de les aliances que el lent final del regnat del Gras havia propiciat, és l’adopció per l’emperador de Lluís (el futur Cec) fill d’Hermengarda, filla de Lluís II i germana de Bosó. Aquesta adopció li permetrà arribar a la corona l’any 890 i fins i tot a la porpra imperial uns anys després. Recordem que segons la Vita Teodardi, Sunyer era qui havia cegat a Hincmar de Laon, i també, que segons els annals francs, l’any 878 aquest fet es descriu ja succeït i promogut per Bosó; de manera que en els fets que vindran tindrem que contemplar la possibilitat que els ’emporitans’ tinguessin relacions amb els bosònides i el regne veí de Lluís (una influència gairebé sempre ignorada en la literatura).

[6] Tot just l’any següent, el 891, tenim la primera evidència de canvi; de nou, dos diplomes d’Odó, aquest cop demanats però per el propi bisbe de Girona, Servusdei. Un per la seva seu i l’altre per el vescomte Petrone, fent palès que els guifredians per fi han decidit jugar la carta robertiana. Qui previsiblement en sortirà mal parat serà Sclua, tot i que la confirmació no arribarà fins dos anys més tard, el 893, i només tenim (a part del relat de la Vita Teodardi) el testimoni d’un document que veié en Villanueva, i que no ens ha arribat, on constava llavors la purgació del bisbe Sclua.

[7] Mentre, Carles el Simple, nascut el 879, s’apropava a l’edat adient per ser coronat (ho serà l’any 893) i les tensions amb Odó lògicament s’incrementaren. A casa nostra, en aquests anys, entre el novembre del 892 i el desembre del 893 tenim una trifurca judicial protagonitzada per variar per el bisbe de Girona, ara per terres al terme de Bàscara (Besalú). L’evidència consta de 5 documents: 4 contra un Revell i un contra un (probablement vescomte) Wadamirus, qui perdent el judici estripa amb les seves pròpies mans els títols de propietat que li han estat anul·lats. El cas de Revell és més curiós. En el primer dels documents, Revell ha de cedir unes terres que deia tenir per benefici del propi bisbe. Dues setmanes desprès,aparentment el mateix tribunal (hi ha 15 homònims compartits) li anul·larà una compra que havia fet i els bens aniran al bisbe. Mig any més tard, Servusdei tornarà a prendre bens a Revell, també a Bàscara, aquest cop al·legant que els drets sobre aquests bens ja li havien estat judicialment negats a qui li vengué les terres. I en el quart document, fet el desembre del 893, Revell reconeix davant del tribunal haver tallat 17 figueres en la vila de Bàscara que eren del bisbe…! 🙂 Retinguem que en Revell havia tingut inicialment el beneplàcit del bisbe; al cap d’uns pocs anys, i sota una situació política diferent l’haurà recuperat…

[8] A partir de l’any 896 Odó desapareix del registre documental i es suposa que la seva salut ja perillava. El 897 pactarà la successió amb el Simple, i potser preveient els canvis que s’acostaven sabem d’un concili fet a Portus aquest mateix any amb l’arquebisbe Arnust i bisbes de Septimània, en el que també hi participà el de Girona -de camí a Roma-. Tot i que no sabem el motiu del concili, ni si parlaren o no de la deposició d’Ermemir, l’evidència resulta interessant per vàries raons: per mostrar un arxipreste Nantigis, que probablement sigui el proper bisbe d’Urgell i per mostrar un escrivà de nom Modicus Georgius que es documentarà entrat el segle X a Girona. En tot cas, Servusdei a Roma obtingué una butlla papal on sí es recorda l’expulsió del deposat Ermemir. Tal i com dirà la Vita Teodardi, l’intent arquebisbal de Sclua fracassà: ell era ja deposat el 893, el 894 a Barcelona ja consta el successor de Frodoí, el bisbe Teuderic, i Ermemir també era ja deposat el 897.

Odó morirà l’u de gener del 898 i el Simple regnarà, ara sí, en solitari. El seu reconeixement però no serà pas immediat, de fet, es demorarà anys, depenent del territori (a Barcelona, per exemple, no ho serà fins l’any 901). Però en tot cas és de nou un canvi major que tindrà conseqüències en la noblesa.

Regnat de Carles el Simple

I per si fos poc, el panorama local també està en un moment de canvi. L’estiu del 897 el Pilós va ser ferit per Lub de Lleida i morirà abans d’un parell d’anys, de manera que serà el seu fill, Guifré-Borell, qui a l’estiu del 899 anirà a Tours a pactar amb el monarca la ‘nova’ disposició del sud de la Gòtia. Els grans beneficiats seran l’arquebisbe de Narbona, Arnust, i el propi comte de Barcelona Guifre-Borrell (sabem de fins a 9 diplomes reials fets en aquesta ocasió!).

[9] Però just abans, entre la mort d’Odó i el reconeixement oficial del Simple, l’abril del 898 tenim un document atípic: el judici del comte Gaufsred fet a Girona contra el monestir d’Amer on el comte fou derrotat i la compra que havia fet anul·lada i els bens retornats al monestir. Diem atípic per tot un seguit de motius: és l’únic document conegut d’aquest comte Gausfred (a Empúries uns anys més endavant hi tindrem un comte Gausbert qui sí tindrà un fill anomenat Gausfred, però a finals del IX, l’únic noble homònim conegut del Fons , és un vescomte a Borgonya). També és atípic per veure un comte vençut per un monestir (que utilitza a més la mateixa raó jurídica que el bisbe de Girona: tenir preceptes reials). De fet, si es mira el darrer apunt d’aquest bloc sobre temàtica judicial altmedieval (que analitza quantitativament la repetició d’homònims d’aquesta mateixa evidència que estem comentant) es pot veure que en les dues disposicions en forma de graf (que depenen exclusivament de les relacions entre figurants i documents), aquest text es situa fora del grup de documents gironins i es posiciona al costat dels documents del comte Gausbert de la segona dècada del segle X. També resulta curiós que els mandataris de cada part siguin dos dels personatges judicials més ben documentats (i coneguts també d’aquest bloc): Madaxus per el monestir i Trasova per el comte, qui s’ha d’evacuar davant del tribunal en el nom del seu senyor comte (tampoc és que fossin desconeguts, consten junts en quatre documents més, un d’ells el famós judici de Vallfogona del 913). En tot cas, si Gausfred era emporità, es diria que amb la mort d’Odó s’havia truncat el seu ascendent…?

Com dèiem, l’estiu del 899 el Simple pactarà amb Guifré-Borrell i Arnust com s’havia d’ordenar el sud de la Gòtia, probablement a desgrat dels emporitans. Però just l’any següent, el 900, Lluís es farà amb el regne d’Itàlia, i el següent, amb la corona imperial. Mancats de suport reial, és possible que els emporitans hi busquessin entesa. Però el fet és que l’aventura imperial de Lluís durarà poc. El 905, enfrontat amb Berenguer, serà capturat i cegat (d’aquí el malnom); amb tot, podrà retenir el regne de Provença dues dècades més gràcies a l’ajut de Hug d’Arle. Dèiem que els emporitans es possible que hi cerquessin entesa, per uns curiosos documents falsos (del segle XIII) recollits per Pujades que descriuen l’anada de nou cavallers a lluitar amb un emperador Lluís l’any 900 i el retorn d’un d’ells sis anys després, dates per tant, coincidents a grosso modo amb l’aventura imperial de Lluís.

[10] En algun moment entre l’any 900 i el 908, Sunyer i família seran excomunicats (si pensem en l’evolució del Cec, preferiríem l’interval [905-908]). Però en tot cas, a partir del 900, són Guifré-Borrell i Arnust els rectors del territori. El setembre d’aquest any , Servusdei es torna a fer amb unes terres d’Ullà: una vinya d’un Elaredus que no en pot provar la propietat. I el gener del 903, una altra, aquest cop d’un Rainulfo. Si en la dècada passada havíem trobat un Revell desbeneficiat per el bisbe, en l’afer d’Elaredus el trobem fent de saig, i en el de Rainulfo, fent de mandatari del bisbe. Es podria pensar que Revell, en ocasió de la coronació del Simple en vida d’Odó entre els 892-893, preferí mantenir-se fidel als robertians i fou ‘desbeneficiat’ per això, però un cop mort el rei tornà a l’obediència deguda (per descomptat, la carolíngia) i fou ‘rebeneficiat’ per el bisbe. Evidentment no és més que una suposició…

[11] El 908 tenim uns moviments d’allò més significatius. En qüestió de dies tenim al jutge Trasova venent per 2.000 sous als comtes Barcelona, Guifré-Borrel i Garsenda, un alou al Montseny que havia adquirit dels comtes d’Empúries, Sunyer i Ermensenda. I dos dies després al nou bisbe de Girona, Wigo, entronitzat en l’església de Sant Fèlix, davant d’Arnust i de Guifré-Borrell. Recordem que el benefici que Sunyer havia obtingut del Calb els 860s poc després de la mort de Guifré de Rià era al Montseny. El feu que està retornant via Trasova, estava implicat doncs en l’origen de la disputa familiar entre guifredians i emporitans, i l’import indica la seva importància. La torna, l’any següent. El maig del 909, reunits en el regne de Septimània bisbes d’Hispània, Septimània i Provença, beneeixen al comte Sunyer i tota la seva família. Si alguna acusació pesava sobre ells, es retirada. Semblaria que s’està arribant a un acord… No pas.

[12] El 911 el concili de Fontcoberta decidirà sobre el futur del bisbat de Pallars, que el text recull que fou separat del d’Urgell i pres per el bisbe Adolf el 888 (o sigui en l’episodi de l’arribada d’Odó i l’intent d’Sclua), tot establit el seu retorn al d’Urgell un cop mori el bisbe. Semblaria que tot torna a estar sota control, però el fet és que en qüestió de poc més d’un any, els dos capitosts pro-carolingis hauran mort de causes no naturals.

Guifré-Borrell morí el 26 d’abril d’aquest any, i en documents d’execució testamentària se’l recorda al llit de mort, serà la GCB la que ens informi que morí emmetzinat, i si recordem que qui sí segur que patí una mort violenta fou Arnust, veurem que el context és congruent i que la coincidència de la mort dels dos rectors procarolingis malament pot ser una casualitat.

Probablement entre una i altra, consta un nou episodi de bens emporitans passant a mans del bisbat gironí. Si abans hem vist un Wadamirus estripant el títol de propietat que tenia a Bàscara, el 4 de juny el trobem venent al bisbat bens que tenia a Vulpellac (al costat de Bàscara). Una venda no menor (300 sous), de bens, a més, que tenia en herència.

[13] Per desgràcia, de la mort d’Arnust els testimonis originals ja no existeixen. Catel informa d’una carta on els bisbes avisen al Papa, que anant a un concili fou pres en el camí, cruelment mutilat i deixat per mort. El recolliren els bisbes Reginard de Besiers i Mantigisus d’Usès (sic) a qui deixà la cura de les seves ovelles. Aquest Mantigisus d’Usès no pot ser sinó el nostre Nantigis d’Urgell, i en tot cas, de nou, la coincidència que un moribund deixat al costat del camí expiri en mans de dos bisbes, els fa uns bons sospitosos, no?

L’únic títol legal que constata la mort violenta d’Arnust és un document també atípic, una confirmació de l’abat Frugelio d’Alaó feta per el vescomte Lupus Asinarius i la seva muller Audisenda probablement l’any 912?, on en l’escatocol es cita a l’arquebisbe Agius després de la mort horrible d’Arnust, i on al bisbe de Pallars (Agiulf per Adolf) se’l qualifica de se nominante (d’acord amb el concili del 911) i al d’Urgell, a Radulf, com regente (el bisbat passarà definitivament de les mans de Nantigis a les seves el 914). Hi ha, a més, el record de tres documents més, no precisament congruents, que parlen sobre la tèrbola successió d’Arnust, on efectivament, un Agius, abat de l’abadia de Vabres (i per tant, suposadament de l’òrbita tolosana) s’enfrontà a un Gerard parent i candidat de l’arquebisbe Rostany i del bisbe Ameli d’Usès (proper a priori a l’entorn de Lluís el Cec). A la llarga, Agius se’n sortí, però com es pot veure hi havia més faccions involucrades que no pas ‘guifredians’ i ’emporitans’. Fins que no sapiguem reconèixer i incorporar ordenadament totes les influències és segur que les lectures que fem dels fets han de ser considerades com a mínim transients!

[14] El darrer episodi atribuïble al ’emporitans’ dins el període estudiat tingué lloc el maig del 913. El dia 6 i en judici davant del comte Gauzbert i, vescomte Godmar i actuat per el jutge Wifredo (suposadament el fill de Delà que havia rebut els diplomes d’Odó) i altres, els habitants de la vila de Mocoron són qüestionats per no haver fer serveis al comte de la cuitat d’Empúries i responen que efectivament fa més de 30 anys que no n’han fet ni per el comte ni per els seus antecessors perquè en tenen la propietat. La resposta vindrà en forma de venda sis dies més tard, quan un centenar de vilatans venen mitja vila a un Wifredo per 300 sous… De nou tenim un jutge fent un paper rellevant en àmbits extrajudicials, Trasova el 908, Wifredo el 913.

El document que tanca aquesta repassada, ha de ser anterior al juny del 914 i es tracta d’una butlla on el Papa Joan X reconeix haver estat enganyat inicialment per els seguidors de Gerard, però finalment es decanta per Agius a qui enviarà el pal·li.

Coda

I fins aquí l’anàlisi històrica feta del rastre judicial de l’enfrontament entre guifredians i emporitans a cavall dels segles IX i X fet a partir dels continguts del Fons Cathalaunia (l’article encara parla d’un episodi més, ja fora de marge, però el deixarem allí per els que en vulguin saber més).

En cloenda, el treball torna al regne de la disciplina històrica i la necessitat d’aplicar conscientment les tecnologies de la informació (un altre tòpic recurrent en aquest bloc). Si aquí hem parlat d’algunes de les persones que tingueren un rol rellevant en aquest episodi en concret (gent com el jutge Madaix, Trasova o el propi Revell), el fet, és que no són més que una part minúscula dels continguts del Fons Cathalaunia que amb un miler de documents, publica en el moment d’escriure aquest apunt 7.732 perfils personals i 3.812 toponímics; sempre en accés lliure. Això (la prosopografia digital) només és possible gràcies als ordenadors. Gutenberg mecanitzà l’escriptura, Turing la Informació. Depèn de nosaltres entendre que després d’haver imprès els documents altmedievals durant els dos darrers segles, la Prosopografia, gràcies a les tecnologies de la informació és el següent pas lògic.

 

 

Notes

  • [1] L’article era per anar inclòs en un llibre temàtic, però no el trobareu pas. Com que és un episodi lamentable ens estalviarem els detalls; dir només el que ja es va repetir fa un temps: no m’agrada la novel·la històrica. Ara, posats a treure’n alguna cosa profitosa (els amants de la Ciència Ficció m’entendran), ha propiciat una mini-reflexió sobre les tres lleis de la Robòtica del mestre Asimov.Com sabreu, robot ve del txec i vol dir esclavitud, esclau, de manera que les tres lleis codifiquen les relacions entre dues parts (X, Y) on Y té una qualitat (Z) que X no té i que el fa ‘superior’, o sigui: les relacions de domini o submissió.
    Les tres lleis són simples: [1]-dependència-) un robot (X) ha de protegir per activa i per passiva als (Y) essers humans. [2]-servitud-) un robot ha d’obeir als essers humans tret que això violi la primera llei. I, [3]-perpetuitat-) un robot ha de protegir la seva vida tret que això violi la segona o la primera llei.
    Evidentment això només pot funcionar en la mesura que X accepti Z, ja que sinó més aviat acaben amb X indicant-li a Y què pot fer amb Z. Tant és així, que Asimov hagué d’afegir en un moment donat una llei Zero on X ha de protegir per activa i per passiva, abans que res, aquest Z que fa a Y superior (en el seu cas, la ‘Humanitat’).Canvieu ‘robot’ per ‘esclau’ i ‘ésser humà’ per ‘amo’ i entendreu el sentit sense cap problema. però podem fer el mateix amb altres parelles: poseu treballador i empresa i també funciona, o alumne i escola, acòlit i secta, individu i societat, etc, etc. Per cada parella tenim un concepte Z que fa a Y superior i que X no posseeix. Si X és robot, Z és ‘Humanitat’, si és treballador, Z és ‘Propietat’, si és alumne, Z és ‘Magisteri’, si és individuu, Z és ‘Bé comú’, etc.
    Preguntat, Asimov digué que tenia en ment el mite de Faust, quan ideà les tres lleis… Jo més aviat sospito que com a bon jueu que era més aviat tenia al cap el Gòlem, aquell ésser de fang a qui el cabalista infonia la Vida amb l’א inicial de la paraula אמת (Veritat) – impossible no recomanar la novel·la hermètica homònima del mestre Meyrink-.

    I a què treu cap tot això? Doncs que a rel de la publicació de l’article s’ha pogut tornar a constatar fins a quin punt les tres lleis s’apliquen en el món acadèmic. Poseu X=’autodidacte’, Y=’capelleta’ i Z=’Autoritat’, i ja ho teniu.

    D’on no n’hi ha…

Publicat dins de 856, 879, 883, 886, 888, 889, 890, 891, 892, 893, 897, 898, 899, 900, 905, 908, 909, 911, 912, 913, 914, abadia deVabres, Adiscle, Adolf, Agius, Aimó, Ameli d'Usès, Amer, Arnulf de Caríntia, Arnust, arquebisbat de Narbona, Audisenda, Banyoles, Barcelona, Berenguer I d'Itàlia, Besalú, bisbat d'Osona, bisbat de Barcelona, bisbat de Pallars, Borgonya, Bosó, Bosó de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles el Simple, Cerdanya, concili de Portus, conflicte emporità, Delà, Elaredus, emporitans, Eremir, excomunicació, Fons Cathalaunia, Fontcoberta, Frodoí, Frugelio d'Alaó, Gausbert, GCB, Girona, Gotmar, Guifré d'Arrià, Guifré I de Girona, Guifré Pilós, Guifré-Borrell, guifredians, Hermengarda, Hincmar de Laon, hispani, Ingobert, Itàlia, Jaime Villanueva i Astengo, Jeroni Pujades, Joan X, judici de Vallfogona, justícia, jutges, Lluís II d'Itàlia, Lub de Lleida, Lupis Asinarius, Madaix, Mantigisus d'Usès, Modicus Georgius, Montseny, Nantigis, Odó I, Petrone, Portus, Provença, Rainulfo, Reginard de Besisers, Revellus, robertians, Salomó de Cerdanya, Sant Fèlix, Santa Creu, Santa Eulàlia, Santa Maria de Borredà, Sclua, Serfdedéu, Sugnefredus, Sunyer II d'Empúries, Teodard, Teuter, Tours, Trasoarius, Trasova, Trasovadus, Ullà, Urgell, Vita Sancti Theodardi, Vita Teodardi, Vulpellac, Wadamirus, Wifredo, Wigo | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

2019-octubre a cathalaunia.org

Els dies es van escurçant i a cathalaunia.org, s’acaba un octubre dens. Va començar fort, va continuar fort i acaba fort. La sensació global és de densitat.

El primer que va ocupar el mes és una sèrie de ‘millores’ programàtiques. Les expliquem.

Fins ara, si la URL que es feia servir no era la d’una dels milers de pàgines existents, la resposta era una pàgina sense dades. Ara s’ha anat més enllà en dos sentits: 1) per mirar de simplificar encara més la notació i, 2) per presentar possibles opcions.

El primer aprofita que una de les arts bàsiques de la programació està en saber on has de programar/dissenyar redundàncies i on no. Semblaria que fos quelcom trivial, però l’experiència mostra que és tot el contrari. Per passar-ne via ho il·lustrarem amb un dibuixet que té dècades i continua sent perfectament vigent:

No hase falta desir más, oi?

Pot semblar broma però no ho és. En programació, el disseny ho és tot, i unes redundàncies ben pensades allarguen la vida als projectes, mentre unes de mal girbades el maten tot just nascut (com l’exemple del còmic). En el cas de cathalaunia.org, cada dada té una URL pròpia, formada per un prefixe propi de cada mena de dada més un codi alfanumèric per identificar l’ítem (farem servir el nombre 5 d’exemple). Si és gent, cathalaunia.org/Gents/+G000005, si són llocs, cathalaunia.org/Llocs/+L000005,si són noms, cathalaunia.org/Noms/+N00005, si són Documents, cathalaunia.org/Documentia/+D00005. Com es pot apreciar l’identificador de l’ítem comença per una lletra diferent per cada mena de data, és a dir, és redundant. I aquesta va ser una decisió presa ben conscientment, sabent que en començar no estava clar quin ús es faria del sistema.

Bé, els anys han passat i ara sembla que podem utilitzar aquesta redundància per facilitar encara més l’accés (quelcom que en un primer moment no es podia saber).  De manera que a partir d’aquest més, es pot accedir a cada ítem especificant en la URL només el seu identificador, per exemple; cathalaunia.org/G000380 per accedir al dossier de l’abadessa Emma. I posats a simplificar, que no calgui entrar els 0s inicials, ni que la lletra inicial sigui en majúscules. O sigui que cathalaunia.org/g380 sigui igualment efectiu. Tot i que la URL que es recomana en el cas de voler enllaçar amb el web, continua sent la ‘completa’, que és la que es considera permanent.

L’altre canvi, també en aquesta mateixa línia de facilitar l’accés,  ha estat mirar de plantejar alternatives quan la URL demanada no existeix. Imaginem que la URL emprada és cathalaunia.org/barsalona, fins ara, la resposta seria una pàgina en blanc. Ara, és:

Opcions a barsalona com URL.

Una pàgina on presentar les cinc pàgines amb noms més semblants que sí existeixen en el web. Les opcions presentades poden ser força diferents, però com que el nombre és limita a cinc, s’ha preferit fer servir aquest sistema que no pas basar-se en un grau de ‘semblança’ que és més fàcil de dir que no pas de definir o que serveixi.

Aquest bloc, va ocupar la part central del mes amb un d’aquells treballs inesperats (experiment) concretat en un apunt amb sis actualitzacions fetes durant el mateix mes. Si feia poc s’havia tancat un article sobre els jutges de la Gòtia a cavall entre el segle IX i el X, la curiositat es preguntà si existiren llavors tribunals itinerants, dit d’altra manera: l’evidència coneguda permet respondre aquesta pregunta? La resposta fins ara és que la itinerància que es detecta és de gran escala. Jutges d’Urgell o Cerdanya anant a Girona entre l’any 886 i el 888 i de Urgell i Girona anant posteriorment a Osona a les portes del segle X. L’evidència és molt poca, però potser encara es podrà rascar alguna cosa més a nivell de grups petits de persones del món judicial. Ja es veurà…

En la Secció de l’Alta Edat Mitjana, el Fons Cathalaunia, ha continuat processant l’any 880 i ja falta poc per completar-lo.

I en les acaballes del mes, s’ha obert, com correspon, el nou any a la Societat Catalana d’Estudis Històrics del IEC amb una conferència d’en Josep Maria Salrach de títol: “L’herència dels visigots a l’imperi carolingi i a Catalunya”

L’herència dels visigots a l’imperi carolingi i a Catalunya.

Un acte sàviament programat en la gran sala Prat de la Riba de l’Institut, que el públic no defraudà. Sobre el contingut de la conferència (molt clara i ben exposada, com és norma amb en Salrach, i que tingué ressons personals), només hi afegiria dues consideracions majors: 1) La influència jueva (sense la qual l’aniconisme occidental no es pot explicar com cal) i 2) Un tòpic recurrent en aquest bloc: la Gòtia altmedieval (sense la qual la comprensió global del context sempre serà pobre;  com es pot veure per exemple en la dedicatòria a Carles el Calb en el foli 11. de la Bíblia de San Paolo fuori Mura[1], o en el Fol. V del Codex Aureus de S. Emmeram, on el rei figura en el tron al costat de les figuracions femenines de Francia i Gothia[2]).

Carles el Calb entre Francia i Gothia segons el Codex Aureus de S. Emmeram.
Imatge de Wikipedia.

 

Però aquest més també s’ha pogut comprovar que alguns historiadors, no saben o no entenen com funciona la identificació dels perfils que el Fons Carhalaunia presenta. Evidentment no es deuen haver llegit els articles on s’explica, ni tampoc la pàgina de presentació del Fons on se’n fa una descripció somera, ni evidentment els nombrosos apunts d’aquest bloc on la temàtica prosopogràfica és la protagonista recurrent. Cap problema, hi tornem. Ara amb un exemple concret per mirar de fer-ho encara més entenedor.

A les metodologies habituals (onomàstica, parentiu/funció i propietats) el Fons hi suma la detecció de grups d’homònims, (si tres homònims en troben en dos documents de contexts compatibles, sempre serà més probable que siguin les tres mateixes persones que no pas sis identitats diverses).

Per veure-ho, agafem un perfil que no sigui ni noble ni fàcilment identificable per tal de mostrar com s’ha d’entendre el procés aplicat. Agafem Scluva1053, un prepòsit del monestir d’Alaó.

Scluva1053, 3 aparicions documentades.

El seu dossier indica que el primer document que l’identificà (el que té el codi més baix) fou el document D00112 (una venda al monestir).

Què vol dir això? Doncs que en processar aquest text, en cap dels 111 documents incorporats abans al Fons es detectà un perfil compatible i per tant es creà la identitat 1053 per a ell (això va ser el 10 de setembre del 2010). El següent document (per ordre de numeració) és el D00122, (una altra venta al monestir, aquesta incorporada al Fons el dia 15 de setembre del 2010) que presentava fins a 4 homònims amb el document D00112, un d’ells, un signant Scluba, que a falta de millor evidència s’assignà al perfil 1053 del nostre Scluba. O sigui que en cap del 121 documents previs es va detectar tampoc un opció millor. Notis que això no vol dir que no s’hagin trobat més homònims, sinó que han estat descartats. Fins i tot en el cas de trobar-ne un del mateix context geotemporal, si l’únic punt de contacte és una homonímia aïllada, sense més cohomònims, no es pot considerar en cap cas evidència suficient i el mètode obligaria a crear-li una nova identitat per a ell, i com a molt, apuntar que es podria tractar del nostre Scluva1053 (les possibles identificacions properes però descartades no formen part del mètode, s’anoten només per si més endavant poden ser d’alguna utilitat). El darrer esment detectat fins ara serà en el document D00958 (un text de datació espúria incorporat al Fons el 9 de setembre del 2016) on es descriu una venda també al mateix monestir feta aquí per un Scluba. Comparant homònims entre aquest document i els 957 previs, les millors opcions van semblar les del primer D00112, on es detecta a més de l’Scluba prepòsit un prevere Redemptus,  i les del D0122, on també al mateix Redemptus i s’hi afegeix un Dutila (a part de quatre homonímies més amb perfils previs del mateix context). Evidència que  -de nou- a falta de millor evidència s’interpreta ser el mateix Scluba, prepòsit a D00112, signant a  D00122 i venedor ara a D00958. O dit d’altra manera: que en cap dels figurants en els 957 documents anteriors s’ha trobat cap millor candidat i que es considera que l’opció que es tracti del prepòsit es prefereix / sembla més probable a pensar que era una identitat nova, desconeguda. Aquesta mateixa metodologia s’aplica a tota l’evidència disponible.

Ha de ser això així forçosament? No! Es possible que fossin tres Scluva diversos? Si! La veritat només la sabien la gent que van crear aquests documents i que coneixien de quines persones estaven parlant. Passat el temps, la relació entre l’esment i la persona que l’originà s’ha perdut irremeiablement. Tot el que podem fer és mirar de plantejar la  hipòtesi més probable/simple amb la minsa informació que ens ha arribat, que és el que el Fons mira de fer aplicant sistemàticament la metodologia descrita.

Fixeu-vos que no importa si el que els documents diuen és o no cert, si va succeir o no (es registra només el que els documents diuen, que és la part factual bàsica). Fixeu-vos també que la metodologia no permet fer cas dels treballs fets per els experts (tot i que sí interessen per entendre el context). El mètode obliga a emprar només l’evidència incorporada en el Fons i això implica estar completament obert a canviar les dades si una evidència posterior així ho indica (imaginem que en un futur s’incorpora un document on un Scluva, que s’identifica com el venedor del D00958 , resulta que estava casat, això faria -a priori- inviable la seva identificació com el prepòsit i caldria crear una nova identitat i repartir-ne els esments coneguts). I fixeu-vos també que a mida que el percentatge de cobertura de l’univers documental conegut i processat creix, la possibilitat que aquesta mena de casos es donin es va reduint (la meixa pràctica diària del Fons així ho mostra i ho vàrem explicar en detall en aquest bloc fa anys). Fins ara, es porta cobert l’interval 881-914 en la Gòtia i territoris adjacents.

Ara, és un mètode infal·lible? En cap cas! Manca informació i per tant, no hi ha una única solució, n’hi ha moltes igualment bones. Per exemple: el fet d’aplicar-ho seqüencialment, a mida que els documents són incorporats, el fa depenent de l’orde d’incorporació i sensible a la possibilitat de sobrerepresentació (les possibilitats d’adjudicar una identitat preexistent creixen a mida que augmenta el nombre de documents on ha estat prèviament assignada), cas especialment delicat en les afectades per una onomàstica molt habitual (noms com Bernardus o Stephanus acostumen a ser un autèntic mal de cap). També l’error humà hi pot jugar en contra, amb més de 12.000 esments personals assignats un a un, manualment, és pràcticament segur que hi ha errors, per això s’agreixen tant les correccions i es rumien heurismes per mirar d’incrementar la fiabilitat del conjunt. De nou, cal estar sempre atent a la possibilitat de canviar les assignacions si es planteja una millor opció.

En resum. Podria haver no existit Scluva1053? Oi tant! Però amb la informació que tenim, aquesta sembla una hipòtesi menys probable. D’això es tracta, exactament.

La Bibliografia, és la que ha quedat més orfe. En no fer-se a penes recerca (el tema dels jutges ha ocupat la major part del mes) la incorporació de nous títols ha estat residual.

Com és costum, llistem les novetats bibliogràfiques del mes per seccions[3].

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 29.992 pàgines consultables.

 

Notes

Publicat dins de 880, Alaó, Bíblia de San Paolo fuori Mura, Carles el Calb, cathalaunia.org, Cerdanya, Codex Aureus de S. Emmeram, Fons Cathalaunia, Francia, Girona, heurisme, IEC, itinerància, Josep Maria Salrach, judici, Osona, programació, prosopgrafia, redundància, SCEH, Scluba, tribunals itinerants, Urgell, visigots | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Tribunals altmedievals itinerants?

Aquest apunt és un experiment. En començar a escriure’l no es té ni idea de com acabarà. La idea és anar afegint actualitzacions a mida que calgui (fins ara 7) per respondre la pregunta implícita del títol: existien tribunal itinerants a casa nostra a l’alta edat mitjana?

La cosa ve arran del darrer article escrit[1], que a diferència dels fets fins ara, en comptes de néixer de la Curiositat personal, vingué d’un encàrrec aliè (si bé proper) que demanava analitzar l’estament judicial altmedieval a partir de les dades contingudes en el Fons Cathalaunia. No entrarem aquí a comentar-lo, ja ho farem un altra dia, eventualment; mentre, qui en vulgui els detalls està penjat en el web. Les dades del Fons en el moment de l’encàrrec, es centraven en l’interval 883-914, ara ja s’està en el 881-914, però aquí farem servir l’interval original per no variar les condicions. En un moment donat del treball, es plantejà si existí o no un escalafó judicial, ja que la tasca d’identificació dels participants evidenciava que una mateixa persona apareixia fent diverses tasques en diferents episodis, i per mirar de respondre-la es confeccionà un cronograma de les actuacions dels (117) individus que apareixien en algun moment descrits com a ‘jutges’. El resultat era:

La versió PDF permet veure el detall i clicar en els documents i -primera lletra de- persones per veure el seu dossier particular.

En l’eix vertical tenim els documents ‘judicials’ de l’interval 883-914 ordenats cronològicament i en les columnes els jutges que cada document va aportant al conjunt (d’aquí la forma triangular del resultat). Si la persona apareix fent de jutge, el quadre està en vermell, si no, en verd, i per ajudar en la visualització, en groc els casos entre la primera i darrera menció d’un jutge on no hi figura. Si existís un escalafó i el de jutge fos l’estament més alt, una persona un cop figurés com a tal, ja no deixaria de ser-ho. És a dir, llegint una columna/persona de dalt a baix, un cop trobéssim un quadre vermell ja només hi hauríem de trobar quadres vermells. Un simple cop d’ull fa palès que això no és així, i que qui en un moment ha fet de jutge, en un moment posterior pot aparèixer fent una altra funció. De manera que si bé en teoria podia existir un escalafó en la funció judicial, l’evidència coneguda -en aquest interval- no ho corrobora.

I ara anem arribant a la pregunta original. Vist que un  mateix ‘jutge’ apareix en més d’un document: es movien els participants en aquesta mena d’actes de forma conjunta, de manera que trobem grups d’identitats repetits en documents de contexts diferents? Cal remarcar que el criteri emprat per definir què és un document ‘judicial’ és el més ampli possible; des de documents de judicis i evacuacions, fins concilis, diplomes reials i fins i tot vendes o donacions (relacionades, això sí amb algun episodi judicial previ).

Aquesta pregunta planteja una sèrie de dificultats. En primer lloc, i a diferència del gràfic anterior, hem de considerar tots els participants, no només el que consten com a ‘jutges’. I en segon, definir itinerància és complicat; sovint els documents no expliciten a on es realitzava el ‘judici/assemblea/reunió’, i per tant la localització només pot ser que genèrica, a partir dels bens o els participants implicats.

Un altre dels problemes d’aquesta mena de preguntes està en la quantitat de dades implicades, que dificulta la percepció del global (allò dels arbres i el bosc)…

Amb tot, podem imaginar una primera aproximació si pensem en un gràfic similar a l’anterior, amb els documents judicials ordenats cronològicament de dalt a baix (sense entrar ara en els problemes de les datacions, que no són petits), però amb tots els participants en les columnes i amb codis de colors segons la localització genèrica de cada document per facilitar la visualització. El problema vindrà a l’hora d’ordenar les columnes per tal que persones que apareixen en uns mateixos documents estiguin properes i es pugui veure de forma fàcil (sona més fàcil del que és – de fet, és un problema que pot arribar a ser irresoluble -), però ja ens ho trobarem, primer cal confeccionar aquesta graella/matriu de documents i persones…

Començant per l’eix vertical, en l’interval 883-914 tenim 67 documents (més dels del quadre anterior, on només figuraven els que hi consta explícitament un o més individus qualificats de jutges). Enumerant-los, assignant una localització genèrica (i un color) a cada un i agrupant-los geogràficament (en blau fosc els que seran descartats en el següent pas):

Descartats: D00996, D00919, D00602, D00016, D00034, D00108, D00509, D00424, D00254

Girona: D00854-Girona, D00734-Girona, D00733-Girona, D00732-Girona, D00327-Girona, D00015-Girona, D00085-Girona, D00086-Girona, D00720-Girona-Besalú, D00680-Girona-Besalú,

Osona: D00023-Osona, D00024-Osona, D00081-Osona, D00104-Osona, D00246-Osona, D00325-Osona, D00335-Osona, D00334-Osona,

Nimes: D00752-Nimes, D00599-Nimes, D00078-Nimes, D00098-Nimes, D00229-Nimes, D00466-Nimes

Urgell/Cerdanya: D00959-Cerdanya, D00150-Cerdanya, D00099-Conflent, D00200-Urgell, D00259-Urgell, D00361-Urgell,

Empúries: D00869-Empúries, D00870-Empúries, D00131-Empúries, D00328-Empúries, D00329-Empúries,

Septimania/Gòtia: D00936-Carcassona, D00055-Narbona-Tours, D00950-Magalona, D00235-Magalona, D00189-Agde, D00267-Narbona, D00697-Narbona, D00369-Narbona-Roma, D00309-Gòtia, D00693-Gòtia,

Altres (de sud a nort): D00638-Provença, D00449-Vienne, D00687-Lió, D00667-Autun-Kabilo, D00695-Mâcon, D00572-Mâcon, D00894-Mâcon, D00937-Borgonya, D00623-Borgonya, D00742-Borgonya, D00925-Borgonya, D00776-Sens-Meung, D00612-Xampanya,

Aquí ja es pot percebre un altre dels problemes de com definir la itinerància. Si diem que passar de Girona a Osona la implica, podem agrupar la Septimània en un únic grup? Clarament no, però llavors separem Agde de Narbona i Magalona de Nimes? No hauríem d’incorporar-hi també la ciutat de Nimes que té una potent idiosincràsia en aquesta època (i per això s’ha considerat aïlladament)? De moment, i per començar farem servir aquesta agrupació, en el benentès que és ben probable que els resultats ens facin canviar aquest criteri més endavant…

També aquesta llista de documents indica fins a quin punt l’evidència és pobre i està diferentment distribuïda. Només Girona, Osona, Nimes i Urgell/Cerdanya disposen de més de 5 documents (obviant les dues macro agrupacions de Septimània i Altres). Barcelona ni hi figura, Pallars, tampoc; Roergue, Alvèrnia, i el Llemosí que tenen una presència no menor en el Fons, tampoc. Tot això per un període més de 30 anys; queda clar que l’evidència és molt escassa i mal distribuïda respecte al que podem especular que fou la realitat del període.

Amb aquests 67 documents podem anar al Selector del Fons i en la opció Llistat de gent repetida, treure els individus que figuren en més d’un document (els documents dels 67 que no hi constin, lògicament, els podem obviar – els marcats en blau fosc abans-). El resultat són 316 identitats, que eliminant manualment sants , gentilicis i reis ens deixen 301 perfils personals, els enumerem en nota[2].

I amb aquesta llista podem anar a la opció Documents repetits de Gent, i tenir en quins documents hi consten dues o més d’aquestes persones. El resultat, són 246 documents, però com que només ens interessen els que siguin dels 67 de natura ‘judicial’, que ens indicaran quines caselles del cronograma cal marcar, en realitat es limiten als 57 documents abans indicats (com que el resultat dels grups d’identitats que figura en cada un d’ells, és prou llarg, el posem només en nota[3]). Un comentari de passada: fixem-nos fins a quin punt les identitats es repeteixen en la documentació, hi ha 189 documents més on consta més d’una persona implicada en algun dels documents ‘judicials’.

O sigui que de moment, la matriu resultant és de 57×301, això encara són moltes dades (17.157). Un criteri per mirar de reduir el nombre d’identitats personals pot ser considerar que si alguns documents són molt propers, en el temps i l’espai, en cap cas es poden considerar indici d’itinerància (és com si fossin un únic document), i per tant les identitats que només figurin en ells es poden descartar.

Mirant la llista de documents ordenada cronològicament, podem trobar:

  • L’evacuació d’Adiscle l’abril de 888 i la seva còpia un mes després: D00869 i D00870. Que fan caure: G006654, G006629, G006655, G006657, G006631, G006645, G006633, G006644, G006628, G006635, G006650, G006660, G006649, G006643, G006659, G006658, G006652, G006647, G006642, G006648, G006641, G006651, G006632, G006639, G006637, G006640, G006638, G006634.
  • Els judicis de Bàscara a finals de l’any 892 i inicis del 893 contra Revell i Wadamirus: D00733, D00734, D00732 i D00720. Que fan caure a: G002525, G000278.
  • La reparació escriptural del maig de 898: D00023 i D00024. Que fan caure: G000338, G000336, G000342, G000340, G000343, G000339, G000337, G000341.
  • L’oblació de Richildes a Sant Joan de les Abadesses de l’abril de l’any 900 i l’acta de falta de pagament del delme dels viletans d’Estívola a Ripoll del mateix mes: D00079 i D00081. Que no en fan caure cap.
  • Les consagracions de Servusdei del novembre del 904: D00161, D00162. Que no en fan caure cap.
  • El judici de Mocoron i la venda de la meitat de la vila el maig de 913: D00328 i D00329. Que fan caure: G002557, G002556, G002579, G002605, G002614, G002566, G002687, G002547, G002602, G002562, G002567, G002587, G002618, G002585, G002573, G002569, G002555, G002572, G002580, G002568, G002578, G002570, G002577, G002561, G002606, G002582, G002586, G002610, G002548, G002564, G002588, G002563, G002571, G002560, G002554, G002558.
  • Els judicis de Vallfogona el juny de 913: D00334 i D00335. Que fan caure: G002733, G002754, G002747, G002757, G002730, G002752, G002752, G002744, G002729, G002727, G002751, G002734, G002726.

Hom es pot preguntar què hi feien en aquest llista l’oblació de Richildes i les consagracions de Servusdei del 904. La resposta és: res. Estaven en el cronograma de jutges inicial perquè hi consten gent que abans o després constaran fent de jutges, en el cas que ens ocupa ja estaven descomptades, però en fer el repàs de documents ‘propers’ s’han colat inadvertidament… Mea culpa.

Amb aquestes eliminacions encara queden 250 individus. El proper pas és eliminar els que només es donen en un mateix context geogràfic.

Els que només es troben…

  • a Girona : G000216, G001897, G001857, G000213, G000288, G000710, G000270, G002536, G005882, G000284, G000211, G002278, G001470, G000896, G001316, G000212, G000274, G000273, G002156, G005693, G002279 i G000215.
  • a Osona: G000349, G000366, G000357, G000358, G000804, G001759, G000365, G002085, G000364, G000347, G000353, G000360, G000361, G000189, G000355, G000356, G000350, G001756, G002732, G000359, G002086, G002728, G000828, G000362, G000363, G000803, G000354, G002737, G002517, G001918, G000348, G002756 i G001569.
  • a Nimes: G000963, G000746, G000714, G000756, G000735, G000754, G001598, G000720, G000736, G000761, G000734, G000721, G000752, G001719, G000733, G003554, G001720, G000749, G000751, G000750, G000757, G000730, G000732, G000722, G000965, G000723, G000773, G000717 i G000763.
  • a Urgell: G001705, G001997, G000617, G001165, G002128, G002127 i G000403.
  • a Empúries: G006615, G001439, G006653, G005994, G001221, G001960, G000204, G005995, G006186, G000891, G001217, G006282, G006636, G001868, G006646 i G006603.
  • a Septimània: G002473, G001223, G001226, G001993, G003425, G001228, G001227, G000071, G003424, G001224, G000081, G000045 i G002234.
  • i a Altres: G003696, G003665, G005628, G005403, G004122, G005724, G005489, G001600, G005796, G002204, G002170, G002194, G003601, G003945, G005329, G005323, G003593, G005324, G004037, G003613, G005464, G005986 i G005326.

Descart, que ja ens deixa ‘només’ amb 106 identitats testimoniades en més d’una de les àrees geogràfiques i candidats per tant a ser ‘itinerants’. Una quantitat lleugerament inferior al cronograma inicial de jutges.

I fins aquí el primer pas preparatori, el següent serà ja començar a mirar si podem detectar itineràncies, i si és així, quines eren.

Continuarà…

– Actualització 2019-X-9

En exposar els motius que dispararen les ganes de fer aquests apunt, ens hem deixat un detall. El judici del comte Gausfred el 898 a Girona comença amb un “Dum resideret Gauzfredus comes in Gerundam civitatem…“, literalitat que ha estat interpretada com que el comte (suposadament de la branca dels emporitans) controlava la ciutat.  Lectura possible, i fins i tot probable, que però ignorava que aquest començament té una component formular, ja que es troba en altres texts (D00026, D00176, D00327, D00449, D00529, D00530, D00687D00699D01092). I certament indica presència en ells, però derivar-ne possessió sembla excessiu, tota vegada que es pot trobar que no sempre els que ‘resideixen’ són de la mateixa corda, El que sí són, és nobles, de manera que en un context on la corona, els marquesos i probablement els comtes eren itinerants, potser aquesta clàusula pot bàsicament indicar presència. En la mesura que també els tribunals fossin itinerants, tindríem una altra evidència en aquest sentit…

Però tornant a l’experiment. Després d’aplicar a les dades (maldestrament) el procediment descrit abans, el resultat es disposà inicialment en forma de cronograma, on les columnes segueixen diacrònicament l’aparició de les persones que esmenten. El resultat fou un gràfic que revelava quelcom que era perfectament previsible. Si havíem eliminat esments a reis, sants i altres categories, havíem deixat els bisbes. I efectivament, l’estament més ben localitzat geogràficament (un bisbe vol una ciutat) és a l’hora el que millor mostrava la seva itinerància, tota vegada que si be els concilis coneguts són pocs i mal documentats, són però explícitament itinerants. Com que el paper dels bisbes en el context ‘judicial’ que estem tractant és més aviat reduït (tot i que certament judiquen en els seus concilis), la mescla, més aviat desdibuixava els resultats, de manera que una altre reducció a aplicar més: fora bisbes!

El resultat, és que també disminueix el nombre de documents on trobem duplicitats, ara ja estem en (42 documents x 99 persones) un volum de dades (4.158) certament inferior al  cronograma de jutges (un 24%). El resultat és:

Cronograma de les duplicitats de persones esmentades en documents ‘judicials’ entre els anys 883-914.
La versió en PDF permet fer zoom i clicar als documents i persones (en fons groc els comtes).

Un gràfic que dóna per sucar-hi pa. Però això millor que ho deixem per una altra actualització que es fa tard (literalment, les actualitzacions, un cop et poses a escriure-les les has d’acabar, p…..)

Només deixar constància d’un detall. Els enllaços a les persones, ara es troben en la primera fila de dalt (en el gràfic anterior estan en els noms, però resulta que la llibreria que fa la conversió a PDF no sols no els ha girat 90º, és que a més, els ha posat horitzontalment de forma invisible,de manera que es tapen els un als altres. Meravelles de la tècnica!)

Continuarà…

 

– Actualització 2019-X-10

Comentem per sobre el cronograma aquest i comencem per una errada. La columna del Ylario6634 no hi hauria de ser (està només en els documents d’Adisclus), com es pot comprovar, estava detectat però no s’ha eliminat; d’aquí també el maldestre d’abans. I una consideració estructural: cal recordar que el fet de només disposar de dades en l’interval 883-914, produeix un efecte horitzó innegable. Molta de la gent que en cada nou document va apareixent en la part dreta del gràfic, probablement tinguin evidència anterior però encara no s’ha incorporat en el Fons, o encara pitjor, simplement no ens ha arribat (a mida que reculem en el temps la quantitat d’evidència decau vertiginosament). I quelcom semblant, però de signe oposat per el que fa a la part inferior. En un context on l’esperança de vida estava per sota del 50 anys, poca gent haurà pogut deixar un rastre documental que superi la trentena d’anys. La finestra examinada és aproximadament d’aquesta mida, de manera que això no hauria de ser un gran problema, però si pensem: 1) que tenim indicis de repeticions de noms i càrrec (possiblement d’origen familiar); i 2) que pot haver-hi evidència anterior, i segur que n’hi ha de posterior, això ens portarà en un futur a la problemàtica de com distingir entre gent que es diu igual, ostenta el mateix càrrec i es mou en un mateix context, sent la cronologia potser l’únic traç diferenciador. El Fons cobreix encara una finestra temporal estreta (una generació) i per tant encara no s’ha fent massa patent aquesta problemàtica, però un cop s’avanci en el segle X, certament caldrà mirar de donar-hi una sèrie de pautes sobre com tractar-la.

També cal insistir en què la natura obligadament especulativa del procès d’identificació, o sigui, quines columnes posem i quines caselles del gràfic marquem, degut a la irremeiable pèrdua d’informació a la que ens enfrontem, fa que la disposició presentada no sigui l’única possible, només la més probable, i que cal pensar que poden existir variacions puntuals (de fet, en comentaren un parell de casos més endavant).

Ara, anant al gràfic, i llegint-lo de diacrònicament, és a dir, de dalt abaix. Fixem-nos en el judici a Urgell del 896 (D00959) entre el Pilós i el bisbe Esclua (el que va Vita Teodardi afirmava que s’havia nomenat arquebisbe amb l’ajut del comte d’Empúries Sunyer), hi tenim 18 jutges ‘nous’, o per ser exactes, que se’ns apareixen documentalment i que tornaran a figurar posteriorment; fins aquí tot normal. Però si mirem el següent conflicte al sud del Pirineus (la doble barra taronja), es tracta de l’evacuació d’Adiscle sobre uns bens a Ullà, reclamats per el bisbat de Girona l’any 888. S’han geolocalitzat a Empúries i pintat en taronja, però si s’hagués fet segons la part reclamant hauria estat en vermell, i fixem-nos com en la següent dècada serà el bisbat de Girona qui ocuparà majoritàriament el registre ‘judicial’. De manera que no estem davant d’un fet puntual sinó de l’inici d’una situació que durarà anys on veurem el bisbat de Girona reclamant judicialment terres i bens en viles frontereres (Ullà a Empúries i Bàscara a Besalú).

Podem constatar com 7 dels 18 ‘nous’ presents en el judici d’Esclua a Urgell del 886 s’han desplaçat a Girona dos anys més tard (220,1870,1457,186,2736 i 882) i sis més hi constaran també en la dècada següent (210,388,1315,252,2693 i 919), els cinc restants, si traiem el comte Pilós, en tenim dos anats a Osona l’any 900 (829,2746), un tercer constatat allí l’any 913 (826), i l’altre romanent a Urgell encara l’any 904, on es retrobarà amb dos dels anats abans a Girona (1315 i 919) i un dels anats a Osona. Aquest retorn a terres urgellenques es troba confirmat en el judici del 910 on tres dels esmentats en temps d’Esclua han retornat, un ja hi era de l’any 904 i els altres dos han vingut de terres gironines (1456 i186). El fet de constatar que es detecten moviments de més d’una persona, tot i que no permet llegir-ho com ‘tribunals itinerants’ en els casos d’uns pocs implicats, sí és poc considerar fruit de moviments dirigits, probablement comunitaris, i en el cas del moviment massiu del 888 clarament orientats ‘políticament’.

Tornant als aspectes més generals, el gràfic fa palès també la preeminènçia dels contexts gironins i osonenc (vermell i verd), tot i que els segons apareixen posteriorment i com es pot comprovar aporten poques persones ‘noves’ (quadres verds en l’extrem dret). Dit d’altra manera, la majoria de la gent dels judicis osonencs que consten més d’un cop en el Fons, tenen precedents en altres contexts: quins?

Doncs la resposta és tan simple com veure quin és el primer context geogràfic de cada un d’ells (32 en total). 14 venen d’Urgell, 11 de Girona (comptant l’episodi del 888 comentat abans com ‘gironí’) i 7 de locals, ‘nous’ d’Osona – incloent un d’aquells casos mal identificats, concretament el Teuderico 741, confós amb un homònim de Nimes (l’altra és el Witardo228) -. Que una dècada més tard la majoria vinguin d’Urgell, o de Girona que també està afectada per una presència urgel·litana primerenca no es pot atribuir en cap cas a la casualitat.

I per acabar de dibuixar els aspectes més cridaners, parlem del judici del maig del 913 de la vila de Mocoron, un context, a diferència del del 888, a priori explícitament emporità (els vilatans diuen que fa més de 30 anys que no fan guàrdies per el comte d’Empúries perquè la vila els pertany – sis dies més tard vendran la mitat de la vila al jutge (no precisament un qualsevol: Wifredo1008) -. De la vintena d’esment a persones ja conegudes prèviament en contexts ‘judicials’, 18 es localitzen abans en contexts gironins, 1 es ‘nou’ (Witisclo2558) i l’altre figurava en una evacuació relativa a Ullà l’any 903 (Nifrido1214). De manera que un episodi que semblaria un reafirmació emporitana, està (surprise, surprise!) executada per gent del món judicial gironí.

I fins aquí aquesta actualització amb un comentari inicial de caire general, suposo que més, més endavant.

Continuarà…

 

– Actualització 2019-X-11

Això de fer actualitzacions ‘en viu’ està resultant compromès. Només cal fer un cop d’ull al darrer gràfic per veure que l’eliminació dels bisbes (feta a mà) havia deixat columnes/persones amb un únic esment, i a més, havien dues més amb esments només a documents considerats prèviament un únic episodi. Eliminant-los, també cauen (es queden sense esments) dos documents, de manera que el total queda en 40 documents x 91 persones:

40 documents i 91 persones amb més d’un esment.
La versió en PDF permet fer zoom i clicar-los.

Amb tot, si més no els comentaris i anàlisi inicial fet abans no es veuen afectats (la itinerància que es detecta és de gran escala: d’Urgell a Girona entre el 886 i el 888 i a Osona abans de l’any 900 i de Girona a Osona abans de l’any 913). Qui no es conforma és perquè no vol…

Continuarà…

 

– Actualització 2019-X-14

Ajustant encara més la mirada, podem considerar que el paper dels nobles, per el que fa a la qüestió de la itinerància dels tribunals, és poc significatiu i que podem eliminar-los. Fins ara s’havien marcat en groc els comtes, però hi havien també altres figures (com l’abadessa Emma), un cop eliminats, és redueix encara més el nombre documents, quedant només un representant en dos documents de la macro agrupació Altres. Un cop també eliminat aquest (els dos documents on consta són de contexts allunyats entre ells: Vienne i Mâcon), tenim la imatge més compacte de l’evidència existent de pluriaparicions de gent del món judicial altmedieval al sud de la Gòtia: 76 individus en 27 documents. Gràficament:

La versió més compacta: 27 documents i 76 persones.
La versió en PDF permet fer zoom i clicar els documents, les persones i els esments.

En aquest darrer cronograma, els codis de colors geogràfics continuen sent els mateixos que abans, però la barra de persones a dalt codifica amb colors el títol superior de cada un d’ells (la significació dels colors emprats en la titulació està sota la llista de documents). En la part inferior del cronograma s’han comptabilitzat en quants contexts geogràfics tenim registrada actuació ‘judicial’ de cada persona, i just a sota del número, la seva evolució geogràfica al llarg del temps (les anades i vingudes ‘judicials’ de cadascú). Per el que fa al cronograma en sí, el canvi està que en aquest, cada cel·la codifica el rol que executà allí la persona amb una minúscula (la significació també en la part inferior de la llista de documents) i amb un enllaç que duu directament al seu esment en el document que es tracti.

Canvis que permeten fer una lectura personalitzada de l’actuació judicial de cada persona (en el benentès que per veure la seva evolució personal, cal veure el seu dossier , ja que molta d’ella apareix en altres documents extrajudicials).

Continuarà…

 

– Actualizació 2019-X-24

Una manera diferent de mirar les dades d’aquest darrer cronograma és considerar-les un graf, una xarxa de nodes connectats entre sí, de manera que això és el que s’ha fet; triar una de les infinites formes de disposar les dades i calcular el graf resultant.

Per començar lògicament anem  a lo més simple. Creem una xarxa amb un node per cada document (27) i un per cada persona implicada (76) i connectem cada persona amb els documents on consta i assignem un valor 1 a cada connexió. I com que ens interessa estudiar les agrupacions entre persones, calculem per cada una quants documents comparteix amb cada una de les altres identitats i fem servir aquest valor per connectar entre si les identitats comencionades. És a dir, tenim un graf on els nodes dels documents no estan enllaçats entre sí i són els de persones els que fan de connexió indirecta entre ells i sí estan connectats entre sí (en la mesura que comparteixin esments en els mateixos documents.) Si ara disposem les dades en un espai (per defecte bidimensional) i apliquem un algoritme de distribució de forces, tindrem una imatge global de com es relacionen totes aquestes dades. Per no variar en el graf següent s’ha fet servir el mateix software (gephi) i algoritme (Force2) que havíem emprat en altres ocasions en aquest bloc. El resultat és:

Judicis i participants recurrents en la Gòtia entre els anys 883-914.
La versió SVG permet fer zoom i clicar en els nodes per consultar els dossiers corresponents.

Cal explicar unes quantes coses per poder llegir bé aquest graf. D’entrada, els nodes grans són els documents (i el color indica la zona geogràfica) i els nodes petits són les persones. En segon lloc, s’ha aplicat un algoritme de detecció de grups (Modularitat en el programari gephi), per detectar les agrupacions (4) que formen les dades  i que gràficament es veuen representades amb els (4) colors dels nodes petits o de persones (verd, blau clar, blau fosc i lila). Cal recordar que aquest càlcul és completament independent de la forma del graf, es deriva exclusivament del valor i l’estructura de les connexions (explicades abans).

I ja mirarem de comentar-lo amb més calma un altre dia, que bé s’ho mereix i s’està fent tard.

Continuarà…

 

– Actualizació 2019-X-25

Abans de començar, fer notar que el primer cronograma i el seu pdf associat d’aquest apunt s’han actualitzat per tal que els enllaços als jutges funcionin correctament (la fila afegida a dalt de tot).

Ara, anant al tema, començar per emfatitzar que tota aquesta mena de gràfics de xarxes són el resultats d’abstraccions matemàtiques i no tenen res a veure amb la natura de les dades que presenten (el terme adient és lliures de domini). Aquí són persones i documents, però exactament el mateix graf i disposició podria ser degut a la dispersió de molles de pa sota la taula d’un restaurant, o les petjades dels elefants al zoo, o la solvència dels clients d’una entitat bancària els dijous o el tòpic més estrafolari que vulgueu. Potser el fet que dos (o més) algoritmes/ abstraccions matemàtiques diferents donin resultat correlacionables o semblants pot indicar que estan detectant una estructura interna de les dades i de retruc de la realitat. Però de fet, això només és així si la disposició de les dades (basada aquesta sí en la natura del objecte examinat, o sigui, de domini) reflecteix l’estructuració real de l’objecte mesurat i l’abstracció matemàtica aplicada la respecta. Sembla molt tècnic però bàsicament ve a dir que no importen els resultats per si mateixos, només poden ser rellevants en la mesura que la disposició de les dades i l’abstracció que se’ls aplica tinguin sentit de per se.

El cas que ens ocupa, és força simple, i a priori semblaria que les dues condicions es donen: les connexions estan basades exclusivament en el nombre de documents associats a cada identitat, i tant l’algoritme de distribució de forces (responsable de la disposició espacial dels nodes, com el de detecció de grups (Modularitat, responsable de la coloració del nodes de persones) tenen en compte aquests valors.

En el cas d’aquest segon, s’imposa una observació general a aquesta mena d’algoritmes.
Detectar grups en un graf , no sols depèn lògicament de l’abstracció emprada (unes mateixes dades poden donar resultats completament diferents) és que en general no costa entendre que si tenim un número de nodes N superior a 1, el nombre de grups possibles va des de 1, on tots el nodes pertanyen a un únic grup, fins a N, on cada node és un grup. Entre aquests extrems, els algoritmes de detecció usualment tenen paràmetres que controlen el grau de ‘detall’ o ‘granularitat’ que s’està buscant. En el nostre cas, l’algoritme emprat és el del programi gephi, desactivant la opció d’inici aleatori (per poder repetir els resultats), amb l’opció de tenir en compte el valor de les connexions (per motius obvis), i amb un grau de granularitat amb el valor per defecte de 1.

Fet aquest excursus estadístic, anem ara sí al graf. En primer lloc, notar que efectivament, tant l’agrupació de nodes com la partició en colors tenen resultats similars.
Si tenim en compte que les persones es connecten amb cada persona amb la que comparteixen document, mentre que els documents només es connecten un sol cop amb cada persona que hi figura, el nombre de connexions interpersonals és molt superior al de connexions de persones amb documents, (el primer creix semiquadràticament, el segon ho fa linealment), de manera que en una distribució de forces és d’esperar que els nodes més connectats s’ajuntin entre sí, mentre que els nodes dels documents (que a més,no estan lligats entre sí) es situïn al seu voltant. Això és exactament el que trobem en el graf, una amàs central de persones rodejades per els documents que s’han col·locat el més a prop que han pogut dels seus figurants. Per el que fa als colors, també es pot percebre que l’amàs de color blau fosc és el més gran. Si marquem les persones que el formen sobre el cronograma d’abans, veurem com la majoria són de les dues barres majors del graf (l’evacuació d’Adiscle a Empúries i -simplificant- els judicis de Revell a Girona.

Grup blau fosc, Girona- Empúries.

La següent gran característica que es fa evident, és que tant l’agrupació de persones en verd com excrescència a l’esquerra que formen els documents de d’Urgell i Osona que es separen de la resta, reafirma el que l’anàlisi diacrònica ja havia revelat en detectar una relació entre els figurants d’Urgell i els d’Osona, Si fem el mateix que abans i marquen les persones afectades ho podem comprovar.

Grup verd = Urgell – Osona

Finalment, queden dos grups poc definits, un de més gran (el lila) i un de més petit (el blau clar) que d’entrada no sabríem a què atribuir. Potser tal vegada a persones amb un nombre de documents compartits menor o intermedi?
Si marquen els liles tenim:

Grup lila.

I els blau clar:

Grup blau clar.

 

Que a cop d’ull semblen tenir preferència entre els participants del judici de Gausfred del 898…?

Ara, tornant al nivell general, que tots els documents d’Urgell i Osona hagin quedat disposat junts, i que -majoritàriament- les persones que hi figuren tinguin un grup propi, sí sembla una comprovació del que l’anàlisi havia fet palès.

Més enllà d’aquestes consideracions globals, a partir del darrer cronograma, potser es poden mirar de recollir les anades i vingudes de més d’una persona i veure si presenten algun patró. En tot cas, no ho farem pas ara.

Continuarà…?

 

– Actualització 2010-XI-2

S’havia quedat en mirar de continuar detectant els moviments de grups d’individus però havia quedat pendent un graf més. En el previ, només es contemplaven Documents i Persones, i per mirar de fer més precís el retrat, es podia incorporar també els esments que cada document aporta. Això és el que el proper graf il·lustra, on els Documents (els cercles grans) es connecten amb els esments (els cercles puntuals) i aquests ho fan amb de les Persones (els cercles petits). Totes aquestes connexions tenen el mateix factor (=1.), i per reflectir l’estructura millor, s’han interconnectat els esments de cada document entre sí amb un valor baix (=0.01) per no interferir excessivament la disposició general (hi ha moltíssimes més interconnexions entre esments que no pas d’ells a documents o persones). El resultat és:

Persones recurrents en les dades judicials de la Gòtia entre 883 i 914 segons els seus esments.
La versió SVG permet fer zoom i consultar cada dossier individual.

Els color dels documents fan servir la mateixa codificació de color que abans, però el càlcul de detecció de grups ha elevat el total fins els 14 (reflectits en el color del nodes de persones).

És interessant remarcar que tot i ser un gràfic d’estructura força diferent de l’anterior (aquí els nodes dels documents no tenien perquè situar-se al voltant), sí s’observen agrupacions documentals similars.

El grup d’Urgell + Osona (marrons i verds) està igualment separat (a l’esquerra del graf), els documents d’Empúries (taronges), continuen agrupant-se en dos blocs diferenciats (els documents d’Adiscle per una banda, a sota, i la resta, a dalt), i els documents de Girona que formen el grup principal (vermells), en una banda central que travessa el graf quedant només aïllat el judici de Gausfred del 898 que es situa entre els documents ’emporitans’. Els dos documents septimans (blau clar) continuen quedant separats entre ells, i els dos de Nimes (blau gris) també en posicions similars (un a prop dels documents emporitans  de Mocoron i l’altre a mig camí entre aquest i el grup urgel·lità-osonenc). Un gràfic doncs alhora molt diferent i molt semblant a l’anterior.

I ara sí, si es continua, que sigui per mirar d’escatir quelcom dels moviments dels individus i no del grup…

 

 

Notes

  • [1] Vilaseca i Corbera, Joan : 2019 : “Prosopografia dels jutges de la Gòtia, anys 883-914”.
  • [2] Són; G005270, G002557, G003696, G000338, G000223, G001705, G003665, G000963, G005628, G000349, G000216, G000229, G000210, G000366, G006654, G006629, G000746, G006655, G002733, G002754, G001996, G000714, G000052, G002473, G000829, G000357, G000756, G001897, G006657, G000079, G002747, G001857, G002556, G000735, G003484, G005403, G000754, G006631, G006615, G000782, G001439, G001598, G000862, G006645, G004122, G000213, G000358, G001952, G002565, G000804, G001223, G005724, G000444, G000288, G001759, G000365, G002085, G001870, G000720, G005489, G001226, G000710, G002579, G000205, G000364, G001600, G002540, G002605, G001755, G002614, G000388, G001993, G005796, G000736, G002204, G000761, G000734, G002170, G001211, G005878, G000336, G000058, G000347, G000830, G000958, G002757, G002730, G000342, G002566, G000721, G002687, G000752, G000184, G001719, G006653, G002752, G005994, G000353, G002547, G002602, G001221, G002562, G000340, G000275, G002567, G001997, G002525, G002755, G000222, G000360, G002744, G002740, G006633, G006644, G000270, G001960, G000361, G000380, G001315, G000189, G000355, G002587, G002536, G002618, G002585, G006628, G005882, G000356, G005932, G006635, G000376, G002573, G000733, G002528, G000350, G003554, G003452, G001756, G002589, G002732, G002569, G000359, G000201, G000343, G002555, G002086, G003425, G002194, G001228, G006650, G001227, G002572, G000077, G001457, G000051, G002728, G000252, G001720, G002580, G001225, G000749, G000071, G000751, G000750, G000617, G000308, G000003, G000004, G000828, G002729, G001040, G000284, G000211, G003596, G003601, G002278, G001065, G002537, G006660, G000362, G003424, G002741, G003945, G002568, G001470, G000757, G005329, G000896, G000730, G006649, G005884, G002578, G000858, G006643, G000699, G006659, G001316, G000235, G000203, G000204, G002570, G003281, G000857, G000363, G000732, G000722, G002577, G002561, G002693, G000863, G000480, G006658, G000598, G001330, G002727, G001214, G005995, G000965, G002746, G002751, G002179, G006186, G000891, G000803, G002606, G002642, G000212, G002582, G000274, G000354, G002737, G005323, G000723, G000773, G001217, G000869, G006652, G000186, G002586, G001171, G002610, G000717, G001224, G002084, G006647, G002519, G003593, G000081, G000226, G006282, G005324, G000339, G001854, G000072, G006642, G004037, G006648, G002548, G002549, G001165, G001939, G002128, G002532, G000867, G000063, G002127, G002517, G006636, G000217, G002731, G002736, G001918, G000069, G000045, G006641, G002564, G002588, G000273, G002533, G000884, G000403, G000424, G006541, G002156, G000183, G000082, G006651, G006632, G001868, G000741, G000763, G002563, G002546, G001352, G002234, G003613, G000218, G000337, G000057, G000042, G000207, G005693, G003461, G002571, G000208, G006639, G006630, G006637, G000826, G001973, G000348, G002538, G002734, G000882, G002756, G002726, G002560, G002279, G000341, G006640, G000278, G005464, G005986, G000919, G006646, G006638, G002554, G005326, G001008, G000215, G001645, G000214, G001207, G001569, G006603, G000961, G000228, G002558, G006634.
  • [3] Els documents ‘judicials’ amb més d’una identitat són :
    1. (D00870) Addaulfo229 Adisclus6654 Adoiro6629 Adovacius6655 Altino6657 Andericus3484 Animio6631 Animisus6615 Ansalon1439 Arane6645 Atto1870 Baldefredo205 Barone2540 Blandericus5878 Deila184 Digone6653 Dodo5994 Elderico222 Eldogio6633 Eldoino6644 Elias1960 Exibio6628 Ferriolo5932 Fesilane6635 Fredario2528 Fructuoso3452 Germano6650 Gischafredus1457 Inhilberto2537 Inila6660 Iorio2741 Leuberto6649 Leutbertus5884 Levano858 Lupone6643 Lupus699 Madaixus6659 Madaxus235 Malagnaico203 Marcio204 Mascharone3281 Maurecello857 Mirone863 Molestus6658 Nitardo5995 Petroni6186 Petrus891 Prolexio2642 Raumiro6652 Reccosindo186 Remigio6647 Revello2519 Robocandus6282 Romeo1854 Rotario6642 Sabadino6648 Salomon2532 Scluvane6636 Senderedo217 Senderedo2731 Seniulfo2736 Silane6641 Stephano2533 Suniario884 Suniefredus424 Suniofredus6541 Sunyer II82 Suvindo6651 Tadeo6632 Teodalecus1868 Teudericus2546 Teudone218 Teutari57 Tinello207 Tortorello3461 Tresserico6639 Tritulpho6630 Trutilde6637 Undila882 Vicildo6640 Walardo6646 Wamadrane6638 Wiliemundo214 Wisandus6603 Wisandus961 Ylario6634
    2. (D00869) Addaulfo229 Adisclus6654 Adoiro6629 Adovacius6655 Altino6657 Andericus3484 Animio6631 Animisus6615 Ansalon1439 Arane6645 Atto1870 Baldefredo205 Blandericus5878 Deila184 Digone6653 Dodo5994 Eldogio6633 Eldoino6644 Elias1960 Exibio6628 Ferriolo5932 Fesilane6635 Fredario2528 Germano6650 Gischafredus1457 Inhilberto2537 Inila6660 Iorio2741 Leuberto6649 Leutbertus5884 Levano858 Lupone6643 Lupus699 Madaixus6659 Madaxus235 Malagnaico203 Marcio204 Mascharone3281 Maurecello857 Mirone863 Molestus6658 Nitardo5995 Petroni6186 Petrus891 Prolexio2642 Raumiro6652 Reccosindo186 Remigio6647 Revello2519 Robocandus6282 Rotario6642 Sabadino6648 Salomon2532 Scluvane6636 Senderedo217 Senderedo2731 Seniulfo2736 Silane6641 Stephano2533 Suniario884 Suniefredus424 Suniofredus6541 Sunyer II82 Suvindo6651 Tadeo6632 Teodalecus1868 Teudericus2546 Teudone218 Teutari57 Tortorello3461 Tresserico6639 Tritulpho6630 Trutilde6637 Undila882 Vicildo6640 Walardo6646 Wamadrane6638 Wiliemundo214 Wisandus6603 Wisandus961 Ylario6634
    3. (D00328) Abderaem2557 Amor2556 Argemundus1952 Argimirus2565 Atto1870 Baldamares2579 Barone2540 Bellaron2605 Bellus2614 Comedales2566 Danel2687 Donadeo2547 Donadus2602 Durandus1221 Duraviles2562 Eldefredus2567 Ennecone1315 Ermofria2587 Eudo2618 Eulalia2585 Franco2573 Galindo2589 Gaudila2569 Gausfred201 Genarius2555 Gintiles2572 Gondemares252 Gontarius2580 Inhilberto2537 Ismael2568 Leuva2578 Levano858 Marcio204 Mascaron2570 Maurecello857 Miro2561 Miro2577 Nifrido1214 Primus2606 Quiria2582 Rainulfus1217 Recosinda2586 Recosindus2610 Riculfo226 Sagaro2548 Salamirus2549 Sisiricus2564 Spanoarius2588 Suniario884 Suniefredus424 Teudericus2546 Teudericus2563 Teudone218 Trasericus2571 Udevecro2538 Vencemales2560 Widerllo2554 Wifredi1008 Witisclo2558
    4. (D00334) Adroario2733 Adrovarius2754 Amelio2747 Anno782 Ariane804 Asenario1759 Astoaldus2085 Bellone1755 Centullus958 Centurii2757 Centurio2730 Doddo2752 Eldefredo275 Eldepotus2755 Eldesindo2740 Eldesindo2744 Emma380 Ermemirus189 Galindone2732 Gentiles2086 Goltredo2728 Guifré3 Guldredo828 Guntirigo2729 Hictore1040 Madaxus235 Miro2693 Miró480 Nantulfus1330 Narbonese2727 Nifrido1214 Olibane2746 Ostaldus2751 Plancario803 Radulfo2737 Recosindo1171 Reinuardus2084 Scluvane2517 Senderedo2731 Seniulfo2736 Sentario1918 Suniefredus424 Sunyer183 Teoderico741 Trasovad208 Unando2734 Undisclus2756 Unifredo2726 Wisandus961
    5. (D00720) Adalone216 Addla210 Altimirus1897 Amelius1857 Andericus3484 Ansulfo862 Argebado213 Baldefredo205 Barone2540 Bellus388 Blandericus5878 Deila184 Eldenardo2525 Eliacie270 Ennecone1315 Ermomirum2536 Fafila5882 Fredario2528 Fructuoso3452 Galindo2589 Gischafredus1457 Honorico211 Inhilberto2537 Iorio2741 Joannes1470 Leopardus896 Leutbertus5884 Madaxus235 Malagnaico203 Mascharone3281 Prolexio2642 Revello2519 Romeo1854 Senderedo217 Servodei69 Sunuldo2156 Teudericus2546 Teutari57 Tobias5693 Tortorello3461 Udevecro2538 Undila882 Vintinello278 Wifredi1008 Wiliemundo214 Wilisclo1207 Witardo228
    6. (D00335) Adroario2733 Adrovarius2754 Amelio2747 Anno782 Ariane804 Astoaldus2085 Bellone1755 Centurii2757 Centurio2730 Doddo2752 Eldefredo275 Eldepotus2755 Eldesindo2740 Eldesindo2744 Emma380 Ennecone1315 Ermemirus189 Fruilane1756 Galindone2732 Gentiles2086 Goltredo2728 Guifré3 Guntirigo2729 Hictore1040 Miro2693 Miró480 Nantulfus1330 Narbonese2727 Olibane2746 Ostaldus2751 Radulfo2737 Senderedo2731 Seniulfo2736 Suniefredus424 Sunyer183 Teoderico741 Trasovad208 Unando2734 Undisclus2756 Unifredo2726 Wisandus961
    7. (D00329) Abderaem2557 Amor2556 Argemundus1952 Argimirus2565 Baldamares2579 Bellaron2605 Bellus2614 Comedales2566 Danel2687 Donadeo2547 Donadus2602 Duraviles2562 Eldefredus2567 Ermofria2587 Eudo2618 Eulalia2585 Franco2573 Galindo2589 Gaudila2569 Genarius2555 Gintiles2572 Gontarius2580 Ismael2568 Leuva2578 Mascaron2570 Miro2561 Miro2577 Primus2606 Quiria2582 Recosinda2586 Recosindus2610 Sagaro2548 Sisiricus2564 Spanoarius2588 Teudericus2546 Teudericus2563 Trasericus2571 Vencemales2560 Widerllo2554 Wifredi1008 Witisclo2558
    8. (D00015) Adalberto223 Adalone216 Addaulfo229 Addla210 Argebado213 Argemundus1952 Baldefredo205 Eldefredo275 Elderico222 Eldesindo2740 Eliacie270 Galindo2589 Gausfred201 Gondemares252 Honestus284 Honorico211 Madaxus235 Malagnaico203 Miro2693 Mirone863 Pruneto212 Quiricus274 Riculfo226 Senderedo217 Speradeo273 Tinello207 Trasovad208 Wifredi1008 Wigilane215 Wiliemundo214 Witardo228
    9. (D00752) Adalelmus963 Adone746 Agilardo714 Alnefredo756 Andedato735 Anesteo754 Ansemundus1598 Audino720 Berengario736 Bernario761 Bernerado734 Cotilane721 Deidonato752 Deudone1719 Fructuarius3554 Girbert77 Gontardo1720 Gontarius1225 Gontramno749 Gregorio750 Gregorio751 Josue757 Leotardo730 Maurunto732 Milone722 Odilone965 Rainulfo773 Regemundo717 Teotmanno763
    10. (D00078) Adone746 Agilardo714 Alnefredo756 Andedato735 Anesteo754 Ansemundus1598 Audino720 Berengario736 Bernario761 Bernerado734 Cotilane721 Deidonato752 Francone733 Gontramno749 Gregorio750 Gregorio751 Josue757 Leotardo730 Maurunto732 Milone722 Rainulfo723 Rainulfo773 Regemundo717 Teoderico741 Teotmanno763 Witardo228 salici1939
    11. (D00732) Adalone216 Addla210 Amelius1857 Ansulfo862 Argebado213 Arnusto288 Avido710 Baldefredo205 Eldefredo275 Eldesindo2740 Fredario2528 Gischafredus1457 Ibirio2278 Iorio2741 Levano858 Madaxus235 Ratulfus869 Romeo1854 Salomon2532 Servodei69 Suniefredus424 Sunuldo2156 Tortorello3461 Undila882 Venerellus2279 Wadamiro919 Wilisclo1207
    12. (D00024) Adalbaldo338 Adalmare349 Ademirus366 Algerandus357 Argemiro358 Asenarius365 Balderamnus364 Bonaricho336 Bosó347 Codalberto342 Domenicho353 Egicha340 Elderico360 Elnias361 Ermoario355 Farelde356 Fredeleico350 Gaudila359 Geirubino343 Ioannes362 Maurencho363 Quisildes354 Romano339 Teudosio337 Ucubaldo348 Venrando341
    13. (D00023) Adalbaldo338 Adalmare349 Ademirus366 Algerandus357 Argemiro358 Asenarius365 Balderamnus364 Bonaricho336 Bosó347 Codalberto342 Domenicho353 Egicha340 Elderico360 Elnias361 Ermoario355 Farelde356 Fredeleico350 Gaudila359 Geirubino343 Ioannes362 Maurencho363 Quisildes354 Romano339 Teudosio337 Ucubaldo348 Venrando341
    14. (D00733) Addla210 Altimirus1897 Amelius1857 Arnusto288 Avido710 Baldefredo205 Blandericus5878 Eldefredo275 Ibirio2278 Iorio2741 Lupus699 Madaxus235 Prolexio2642 Revello2519 Salamirus2549 Salomon2532 Servodei69 Suniario884 Suniefredus424 Teudone218 Tobias5693 Trasovad208 Undila882 Venerellus2279 Vintinello278
    15. (D00959) Addaulfo229 Addla210 Albario829 Atto1870 Bellus388 Ennecone1315 Gischafredus1457 Gondemares252 Gudemirus617 Guifré3 Miro2693 Olibane2746 Reccosindo186 Reinuardus2084 Sclua63 Seniulfo2736 Tritulpho6630 Tulicane826 Undila882 Wadamiro919
    16. (D00734) Addla210 Amelius1857 Ansulfo862 Argimirus2565 Arnusto288 Baldefredo205 Eldenardo2525 Ferriolo5932 Ibirio2278 Iorio2741 Levano858 Lupus699 Madaxus235 Mascharone3281 Revello2519 Salomon2532 Servodei69 Stephano2533 Suniefredus424 Undila882
    17. (D00680) Addla210 Argimirus2565 Atto1870 Baldefredo205 Honestus284 Iorio2741 Joannes1470 Madaxus235 Prolexio2642 Revello2519 Salomon2532 Servodei69 Suniario884 Suniefredus424 Tobias5693 Trasovad208 Undila882
    18. (D00189) Arnust444 Autgarius1226 Gerardus1228 Gimera1227 Gontarius1225 Gotmar71 Guifre-Borrell308 Guifré3 Idalguer1065 Nantigis598 Reinardus1224 Riculf81 Servodei69 Sigebod45 Teudericus1352 Theodard42 Wigo1645
    19. (D00325) Anno782 Ariane804 Asenario1759 Astoaldus2085 Bellone1755 Emma380 Fruilane1756 Nantulfus1330 Plancario803 Reinuardus2084 Scluvane2517 Sentario1918 Teoderico741 Tulicane826 Wimara1569 Wisandus961
    20. (D00327) Addla210 Argebado213 Argimirus2565 Ennecone1315 Ermomirum2536 Fredario2528 Madaxo1316 Mirone863 Pruneto212 Stephano2533 Sunyer II82 Sunyer183 Teudericus1352 Wigo1645 Wilisclo1207
    21. (D00950) Abbone5270 Agilbert52 Ameli79 Bosó58 Girbert77 Gislerà51 Gotmar71 Riculf81 Rostany72 Sclua63 Servodei69 Sigebod45 Sunyer II82 Theodard42
    22. (D00150) Anno782 Bellone1755 Centullus958 Emma380 Ennecone1315 Guisèn / Winidilde4 Hictore1040 Madaxo1316 Miró480 Nantulfus1330 Olibane2746 Recosindo1171 Reinuardus2084 Wadamiro919
    23. (D00854) Altimirus1897 Arnusto288 Biato1211 Ermomirum2536 Fafila5882 Gischafredus1457 Senderedo217 Servodei69 Suniario884 Suniefredus424 Suniofredus6541 Wifredi1008 Wigilane215
    24. (D00267) Adulfus1996 Armannus1223 Arnust444 Benedictus1993 Gerardus1228 Gimera1227 Gischafredus1457 Idalguer1065 Nantigis598 Teudericus1352 Teudericus2234 Wigo1645
    25. (D00623) Adalelmo3665 Andradus5403 Bernardi2204 Bernonis2170 Hugo3596 Hyrmingardis3601 Isaac3945 Ragenardus5323 Ricardi3593 Rostany72 Rotgerii4037 Widonis5326
    26. (D00599) Abbone5270 Agilardo714 Agilbert52 Ameli79 Arnust444 Bosó58 Fructuarius3554 Gislerà51 Milone722 Nantigis598 Servodei69 Witardo228
    27. (D00369) Agius2473 Armannus1223 Gerardi3425 Gerardus1228 Gimera1227 Ioannes3424 Reinardus1224 Riculf81 Teudericus1352 Teudericus2234 Ucbertus1973 Wigo1645
    28. (D00131) Adalberto223 Addla210 Ansulfo862 Biato1211 Durandus1221 Eldefredo275 Nifrido1214 Rainulfus1217 Revello2519 Samuel867 Servodei69 Wilisclo1207
    29. (D00081) Albario829 Anno782 Asenarius365 Bradila830 Elderico360 Guldredo828 Malagnaico203 Olibane2746 Plancario803 Sentario1918 Wimara1569
    30. (D00085) Addla210 Ansulfo862 Eldesindo2740 Levano858 Maurecello857 Mirone863 Quiricus274 Ratulfus869 Samuel867 Servodei69 Undila882
    31. (D00235) Ameli79 Arnust444 Autgarius1226 Benedictus1993 Gerardus1228 Gimera1227 Gontarius1225 Nantigis598 Reinardus1224 Sunyer II82 Ucbertus1973
    32. (D00259) Adalbertus1705 Eldemares1997 Gischafredus1457 Gudemirus617 Nantigis598 Olibane2746 Reccosindo186 Salamoni1165 Salomon2128 Sclubane2127 Suniefredo403
    33. (D00098) Adalelmus963 Agilardo714 Francone733 Gregorio750 Gregorio751 Leotardo730 Odilone965 Rainulfo723 Regemundo717
    34. (D00925) Adalardo3696 Arnulfi5724 Landrici5329 Ragenardus5323 Ricardi3593 Rodulfi5324 Vualo5464
    35. (D00361) Adulfus1996 Eldemares1997 Nantigis598 Salamoni1165 Salomon2128 Sclubane2127 Suniefredo403
    36. (D00693) Agius2473 Ameli79 Arnust444 Gerardi3425 Hugo3596 Rostany72
    37. (D00612) Landrici5329 Ragenardus5323 Ricardi3593 Rodulfi5324 Widonis5326
    38. (D00449) Adalelmo3665 Hugo3596 Hyrmingardis3601 Isaac3945 Teudo3613
    39. (D00776) Adalgarium5628 Agilbert52 Servodei69 Theodard42 Vualterius5986
    40. (D00667) Adalgarium5628 Andradus5403 Aureliani5489 Gerardi2194 Vualo5464
    41. (D00695) Adalardo3696 Ardradus4122 Beraldi5796 Gerardi2194 Teudo3613
    42. (D00086) Ennecone1315 Leopardus896 Salomon2532 Speradeo273 Wisandus961
    43. (D00572) Bernardi2204 Bernonis2170 Rotgerii4037 Wigo1645
    44. (D00936) Gislerà51 Miro2693 Wilisclo1207 Witardo228
    45. (D00937) Adalgarium5628 Aureliani5489 Barnoini1600 Gerardi2194
    46. (D00687) Andradus5403 Arnulfi5724 Gerardi2194 Vualo5464
    47. (D00697) Agius2473 Ioannes3424 Rostany72
    48. (D00309) Arnust444 Nantigis598 Reinardus1224
    49. (D00229) Deudone1719 Gontardo1720 salici1939
    50. (D00894) Adalardo3696 Ardradus4122 Beraldi5796
    51. (D00246) Guifre-Borrell308 Idalguer1065 paganorum2179
    52. (D00200) Adalbertus1705 Suniefredo403
    53. (D00104) Guifré3 Guisèn / Winidilde4
    54. (D00099) Bradila830 Miró480
    55. (D00055) Arnust444 Folconis376
    56. (D00742) Folconis376 Vualterius5986
    57. (D00638) Ameli79 Barnoini1600
    58. (D00466) Regemundo717 Ucbertus1973

    .

Publicat dins de cronograma, Fons Cathalaunia, justícia, jutges, Selector, tribunals itinerants | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

2019-setembre a cathalaunia.org

Després d’un agost de rècord, setembre, a cathalaunia.org, ha estat gairebé de pena. Assumptes extrahistoriogràfics han reclamat l’atenció i s’han endut pràcticament mig mes. El pitjor potser sigui que la situació no està tancada i es pot perllongar, de manera que la prudència aconsella anar pensant en reavaluar prioritats i de retruc  el mètode de treball. Però tampoc ha estat un mes buit de novetats…

Aquest bloc, tot i no tenir cap entrada nova, sí ha rebut una actualització força curiosa. Si fa uns anys es comentava el cas de dos preveres de noms propers tot i que diversos (Dutila i Tadila) que la tasca prosopogràfica indicava que probablement eren una mateixa persona, un dels darrers documents incorporat al Fons Cathalaunia n’ha subministrat l’indici definitiu. En l’apunt original, explicant les conseqüències metodològiques derivades d’anar identificant els figurants dels documents a mida que es van incorporant al Fons,  es comentava com tot i semblar un mateix personatge la seva diferència onomàstica n’havia aconsellat la seva separació. Les raons llavors, eren que tot i ser perfils no pas menors i amb una evolució geotemporal perfectament complementària, la diferència del nom, sumada al fet que el nombre de persones compartides entre ells es limitaven a un únic Cartellius (nom certament poc freqüent) aconsellaven la seva reestructuració creant dues identitats: un per els esments al prevere Dutila i l’altra per els del prevere Tadila.

Però no és pas l’única vegada que aquest bloc s’han comentat exemples de com la onomàstica d’aquells temps sembla ser força més fluida que les categoritzacions modernes. En aquest cas, el nou document, ha aportat una segona identitat compartida, un Dachoni, i el que ha semblat ja definitiu: el fet que fins ara només Tadila constava fent de mandatari d’un monestir, però en aquest nova evidència també Dutila apareix oficiant de mandatari cenobial.  Dutila ho fou per el de Cuixà l’any 880, Tadila ho serà per el de Gerri de la Sal trenta anys més tard. I és que el personatge resultant de la seva fusió és un prevere, probablement noble, atesa la seva capacitat de compra i el fet que pogués fins i tot estar relacionat amb una donació a La Grassa, que oscil·là entre la Cerdanya i Pallars/Ribagorça, amb una estada uns anys a Andorra amb el comte Sunifred. De manera que la reestructuració de llavors s’ha vist invertida ara reunificant de nou els Dutila i Tadila, en aquest únic prevere.

En la Secció de l’Alta Edat Mitjana, i en concret en el Fons Cathalaunia, també cal anotar que s’ha pogut completar l’any 881 (més que res gràcies a la feina feta el mes passat) i encetar el 880.

La Bibliografia, tot i ser minsa, tampoc ha quedat orfe d’incorporacions a comentar. Especialment, una nova bona nova per a la historiografia altmedieval barcelonina. Si fa poc ens congratulàvem de la publicació dels Catalunya Carolíngia del comtat de Barcelona, en aquest mes hem pogut llegir i incorporar: Gibert i Rebull, Jordi : 2016 : “A l’ombra de Barchinona. Antecedents i gènesi de la societat feudal a l’entorn del delta del Llobregat (segles VI-XI)”.

Un autor més proper potser al mon arqueològic que a l’estrictament històric amb qui  – passant a la primera persona – no és la primera vegada que tenim opinions coincidents. En aquest cas, es tracta d’un treball molt bonic (amb la claredat expositiva pròpia d’una mirada més de Ciències que d’Humanitats) que analitza l’evolució del delta del Llobregat des dels temps dels romans , quan la costa seguia de prop el relleu muntanyós fins el segle XI, amb una costa semblant ja a l’actual, i on amb l’abundant documentació disponible a partir de la segona mitat del segle X, l’autor dibuixa les nissagues locals que es partiren aquest territori.

No puc fer cap comentari de relleu al gruix del treball, ni als aspectes arqueològics ni tampoc als derivats de la noblesa local més enllà del segle IX. Posats a fer de perepunyetes, hagués preferit una mirada més elaborada sobre el context visigòtic, és cert, però on sí m’he vist sovint reflectit ha estat en els comentaris que l’autor fa en haver d’enfrontar-se a un volum no menor de documents relatius al seu objecte d’estudi (més de 600). En conjunt, m’ha semblat una obra certament ben ideada i millor elaborada que crec serà de referència en el seu context.

Un comentari general només. Sembla que la historiografia catalana, després d’haver analitzat les capes més altes de la noblesa, està començant a tractar en detall les capes intermèdies (com per exemple fa el treball d’en Gibert). Evidentment és un efecte de la difusió del generós volum d’informació disponible sumat al fet de poder-lo tractar informàticament (tot i que sovint els autors en trobar-ho ‘normal’ no en siguin gaire conscients). No puc evitar repetir-ho, cada cop que veig un d’aquests treballs que analitzant volums d’informació altmedieval en descriuen aspectes puntuals, ja siguin famílies, estaments o altres aspectes parcials, em ve al cap una mateixa pregunta.

I com ho puc verificar?

Sense repetir la feinada feta per l’autor s’entén, i la resposta sempre és la que en aquest bloc es denuncia repetidament.

No pots.

I és que només es podrà, establint sistemàticament la prosopografia d’aquesta informació i fent-la pública i de lliure accés (evidentment de forma electrònica, en línia). És ridícul que si algú vol verificar el que algú altri descriu després d’haver estudiat centenars o milers de documents, passi per haver de tornar-los a analitzar. Establir els fets bàsics (quins documents hi ha, que diuen, qui hi surt, a on, amb qui?) és una tasca que s’hauria de fer una sola vegada.

Sé que és afirmació excessivament simple. Aquest establiment factual, prosopogràfic, inclou inevitablement imprecisions i casos poc clars, per descomptat. Un tal establiment del que els texts indiquen (no confondre amb el que l’anàlisi històric elabora al damunt) no és tampoc un tema de blanc o negre, sinó d’aproximació gradual (el nombre de canvis hauria d’anar disminuint amb el pas el temps i agrupar-se en els casos més ambigus). També per això convé la supervisió continuada dels experts.

L’arqueologia actualment té l’inconvenient que usualment altera irremeiablement l’objecte estudiat, quelcom que no passa en la Història, però potser precisament per això és un bon exemple on enmirellar-se. Oi que l’evidència en els treballs arqueològics (dins els límits factibles , s’entén) està perfectament anotada, registrada, testimoniada i conservada? Oi que més enllà del que un treball arqueològic descrigui i analitzi, les proves materials d’on parteix i com es van extreure estan registrades? Oi que a ningú se li passaria pel cap que per verificar algun aspecte d’un treball la resposta fos: torna a excavar-ho tu mateix? Doncs el mateix per el que fa al que els documents diuen. El fet és que ho podem fer millor, la natura textual de l’evidència històrica permet fer-ho millor. Tenim les eines ara ja per fer-ho millor, només cal la voluntat i l’esforç.

Per servir aquesta idea objectivant original i mirar d’evitar el malbaratament sistèmic actual d’esforços va néixer el Fons Cathalaunia, i no és pas un exemple únic a Europa. És molt demanar que el món acadèmic català s’apunti a la idea? És molt demanar aixecar el cap i mirar d’emprar la nostra riquesa documental altmedieval per promoure una unificació prosopogràfica paneuropea?

Sincerament, crec que els beneficis per l’estudi de la Història de la generalització de la prosopografia digital seran de primer ordre. Fer-ho ara o no, està a les nostres mans…

Com és costum, llistem les novetats bibliogràfiques del mes per seccions[1].

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 29.910 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Publicat dins de 880, 881, Barcelona, cathalaunia.org, Delta del Llobregat, Dutila, Fons Cathalaunia, Gerri de la Sal, La Grassa, mandataris, prosopografia digital, Tadilane, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

2019-agost a cathalaunia.org

Marxa un agost inesperadament intens i productiu a cathalaunia.org. Potser sigui per l’espai que deixa la inactivitat dels veïns (aquell silenci benèfic de les nits, tan propici[1]). En qualsevol cas, ha estat un mes de rècord quan com a molt, s’esperava un mes d’anar fent. L’increment en el nombre total de pàgines del web indica el volum de la feina feta.

El mes va començar per detectar un error en la programació introduït en uns dels canvis estructurals que es van fer darrerament. Afortunadament ha estat un error invisible, l’usuari se l’ha pogut estalviar completament. És només gràcies a la resiliència de la metodologia emprada que ha passat sense deixar rastre. De portes endins sí era visible i ben espectacular (ja passa això, sovint, petits detalls fan grans ombres). En aquest cas era degut a la interacció entre dos estàndards, més ben dit, a la de la seva evolució, un detall nimi (i punyetero), però que afectava molt visiblement la presentació de dades (una problemàtica cada cop més freqüent amb la proliferació de convencions a aplicar) . Era només façana i de resolució simple, un cop entès el problema la solució era fàcil.

Aquest bloc, ha tingut una entrada d’aquelles que apareixen de tant en tant, per insistir en la necessitat d’una doble via d’aproximació a l’estudi històric: la de una major objectivació, amb la necessitat d’establir una base factual mínima per tal d’evitar l’actual malbaratament sistemàtic d’esforços (possible ara gràcies a la digitalització), i per l’altra, un cada cop més imprescindible esforç  de lluita contra l’analfabetisme simbòlic (i simbològic) actual, i per tant, de millor comprensió dels models culturals antics, on la centralitat del símbol i del pensament analògic era la norma. L’impuls de fer cathalaunia.org va néixer d’aquesta doble necessitat i per mirar de posar fi a la primera (la segona, escapa els límits formals i només es reflecteix en els articles i aquest bloc); de manera que l’apunt aquest no ha estat cap novetat.

La Secció de l’Alta Edat Mitjana, i en concret el Fons Cathalaunia és on s’ha concentrat la feina. No sols s’ha tancat l’any 882[1], és que s’ha fet bona part del 881 (un any marcat per els preceptes de Carloman II, tot sigui dit), i el nombre d’entrades del Fons, que a primers d’any havia creuat la línia dels 1.000 documents, mentre s’escriu aquest apunt ha arribat als 1.100.

També és un mes on s’ha fet (de nou) palesa la fragmentarietat de la informació de finals del segle IX. Amb més de 30 anys processats i més de 1.000 documents analitzats, no hi havia ni una sola menció d’un territori tan rellevant com el Vallespir. Aquest més, en un d’aquests diplomes de Carloman II que dèiem, per fi, s’ha incorporat al Fons. En un primer moment, en mirar d’identificar la toponímia, semblava impossible que no es tingués cap notícia del Vallespir en l’interval 882-914, però aquest era el fet. Ara, tot s’ha de dir, ha fet l’entrada per la porta gran. El diploma aquest incorpora gairebé 80 topònims a banda i banda dels Pirineus (amb un exemple preciós de perímetre, el de l’església de Sant Miquel de la Cirera al pagus Bisildunensi; potser en fem cinc cèntims en un apunt futur…)

Precisament, tota aquesta activitat, sumada als canvis aplicats recentment en la visualització de dades toponímiques,  han propiciat rumiar un model nou de codificació de l’estructuració geogràfica. Encara falta donar-hi un parell de voltes més, a veure si el coixí hi té alguna cosa més a dir, però la idea germinal ja hi és.

La Bibliografia, tot i estar provocada gairebé exclusivament per la tasca prosopogràfica del Fons, ha estat també més nodrida del que es preveia (de fet, tot i que es mira d’evitar-ho, s’estan tornant a acumular els perllegir). I a més, és de justícia fer esment a un d’aquells treballs que de tant en tant et trobes i que resulten simplement impressionants; es tracta de: Mahul, Alphonse Jacques : 1857 : “Cartulaire et archives des communes de l’ancien diocèse et de l’arrondissement administratif de Carcassonne”.

Una obra en sis volums (cada un d’ells amb més de 500 pàgines) on es recullen les dades i documentació des de l’alta edat mitjana del Carcassés. Si a vegades hem lamentat en aquest bloc l’absència d’uns Occitània Carolíngia (per completar els Catalunya Carolíngia), uns quants treballs com els d’en Mahul i ja ho tindríem embastat.  Una obra encara a mig repassar en escriure aquest comentari, però de rellevància ja ben evident. Un goig.

Com és costum, llistem les novetats bibliogràfiques del mes per seccions[3].

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 29.805 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Ja ho va dir aquell, en Foix: “És quan dormo que hi veig clar”.
  • [2] Cal entendre que quan es diu que s’ha completat un any, en realitat s’està dient que s’han incorporat tots els documents coneguts atribuïbles a aquell any, però el fet és que hi han grups de documents amb datacions genèriques (o directament sense), que es miren de processar separadament. I la raó per fer-ho així, és perquè quan no saps si un document és, per exemple, del 880 o del 930, és millor haver entrat prèviament tot l’interval per tal de poder-lo comparar amb dades concretes. Són els que més feina donen i usualment amb informacions relativament poc importants, però sense ells el Fons no estaria pas complet.
  • [3] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Publicat dins de 881, 882, Bibliografia, Carcassés, Carloman II, cathalaunia.org, Fons Cathalaunia, Josep Vicenç Foix i Mas, Occitània Carolíngia, Sant Miquel de la Cirera, Vallespir | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Hiperhistòria.

Diu el diccionari que el prefix grec hiper- signfica ‘sobre’ i hipo-, ‘sota’; amb el benentès que superioritat implica preeminència i en darrer terme ‘bé’ i que inferioritat implica el sentit contrari[1].

Actualment el concepte d’Història, a diferència de concepcions més antigues, es basa en la textualitat, de manera que parlem de prehistòria per referir-nos a contexts temporals anteriors a, o mancats de, l’ús de l’escriptura. Al segle XX, la Matemàtica va dur al naixement de la Teoria de la Informació i de retruc de la Digitalització i la Computació. Fins llavors, Gutenberg havia mecanitzat l’escriptura, des de llavors estem mecanitzant la Informació. De manera que era només qüestió de temps que el concepte de text (en el sentit de seqüència unidimensional de paraules) es veiés afectat, i de retruc el que entenem com Història: d’aquí l’hipertext i aquest apunt.

Computació

La primera i més encertada iniciativa fou el projecte Xanadú, l’any 1960[2], que molt abans de l’ordenador personal ja s’imaginà com el conjunt global de documents enllaçats per mantenir la memòria de tot el que s’ha escrit. Un lloc mític, que com a bons científics, la gent del anys 60s van mirar de fer realitat, entre ells, el més conegut i primer en emprar els terme hipertext, en Ted Nelson. De fet, el ‘web’ que coneixem avui en dia no és sinó una versió capada de la idea original.

Tot vingué que sent científics, els investigadors de la teoria de la informació de llavors estaven acostumats al format imprès dels articles i treballs. Ja ho sabeu, amb notes al peu, apèndixs i cites bibliogràfiques. Precisament, fou el fet que es força freqüent que llegint un treball es tingui la necessitat de consultar-ne una cita, el que dué a imaginar un sistema on poder accedir al text citat sense deixar la lectura que l’ha propiciat. En origen la idea era força completa, no sols es podien definir cites que incorporessin el text citat (amb la data de quan s’havia fet la còpia, etc), també es podien definir cites que anessin a cercar la versió existent en el moment de la consulta, i el que era més essencial: les cites (posteriorment enteses com ‘enllaços‘) eren bidireccionals, és a dir, l’article citat, rebia la informació de qui l’estava citant. Una idea simple i racional que si s’hagués respectat hauria canviat completament el que avui en dia entenem com a web.

La idea era potser massa avançada per els seus temps, ja que no fou fins a finals dels 80s, quan la gent del CERN (en especial Tim Berners-Lee), moguts també per la necessitat de compartir articles científics, reprengué la idea de l’hipertext, n’escapçà la funcionalitat original dels enllaços del projecte Xanadú convertint-los en unidireccionals, i dissenyà els dos protocols bàsics del que serà el WWW: els HTLM i HTTP. El primer (Hyper Text Markup Language), un llenguatge formal per escriure texts que poden ser enllaçats amb altres texts, i el segon (HyperText Transfer Protocol), el protocol per implementar l’intercanvi (i enllaç) d’aquests texts. La resta és història, que es diu.

Amb uns orígens així semblaria que l’ús de l’hipertext, hauria de ser la norma en la publicació científica, però no ho és, o no ho és tant com es podria. La raó, és la inèrcia del món de la publicació, diguem-li metafòricament de la ‘galàxia Gutenberg‘. Una rèmora a acceptar la novetat i els canvis que comporta, una ‘necessitat’ de mantenir formats predigitals, que avui en dia, du a la paradoxal situació on encara que tots els processos d’edició i publicació ja són completament digitals, és a dir, tot el que es publica existeix, sí o sí, prèviament en format digital i per tant amb suport per hipertext, el que usualment es distribueix, fins i tot electrònicament, al ser una versió destinada a la seva impressió, està orfe d’enllaços. A més, es poden argüir fàcilment tota una miríada de raons de gestió en contra de la seva inclusió (que si els drets, que si la publicitat, que si els enllaços decauen amb el temps, etc, etc), de manera, que fins i tot els investigadors productors dels articles (especialment en les Humanitats) acaben trobant natural que sigui el paper qui limiti els continguts. Faria riure si no fos tan penós.

Però és que la digitalització no sols permet fer realitat l’hipertext i superar la unidimensionalitat del text, és que de fet, multiplica les capacitats de presentació de dades i coneixements de forma exponencial; i la gran majoria són directament incompatibles amb una representació bidimensional passiva. És un tema recurrent en qualsevol iniciativa que apliqui la computació al coneixement. En el cas d’aquí, de cathalaunia.org, un web  dedicat a presentar les dades conegudes relatives a la història de la Cultura Catalana anterior al segle XII, és a dir, de  ‘la Catalunya abans de Catalunya‘, els dos reculls principals de dades que actualment mostra: el Corpus Iberika i el Fons Cathalaunia, ambdós sobrepassen àmpliament les capacitats de representació en paper. El primer, per presentar interactivament totes les epigrafies ibèriques conegudes, amb els seus fragments compartits, i el segon, en mostrar un recull prosopogràfic així mateix interactiu dels documents altmedievals ‘protocatalans’. De fet, aquest bloc associat, s’ha fet servir puntualment per fer públics alguns treballs completament aliens a la galàxia Gutenberg, per exemple: la inesperada sèrie d’entrades sobre el ‘cens de la Gòtia‘, amb representacions gràfiques i interactives de milers de dades altmedievals,  o algun dels articles dedicats al desxiframent de l’ibèric, amb també milers d’enllaços a les epigrafies originals.

Una concepció errònia podria ser justificar l’ús de tecnologies perquè sí, per el seu propi ús. Un exemple: es podria trivialment convertir les dades presentades en la sèrie del cens de la Gòtia en models tridimensionals i accedir-hi a travès d’una interfície de realitat virtual (una manera fina de dir, posant-se una pantalla als morros). Segur que algú ho trobaria interessant, però el cert és que el valor afegit seria baix. La tecnologia, com tota eina, és interessant per el que aporta, no per ella mateixa. Ara, caure en l’altre extrem i excloure l’ús dels enllaços en les publicacions, especialment si tenen una versió en format digital (avui en dia usualment, en PDF), és un luddisme injustificable (una mena de hipotext). I és que es vulgui o no, si un treball o un article vol parlar de continguts digitals, la seva referència no pot considerar-se completa sense la capacitat d’accedir-hi en línia o d’interactuar-hi.

Però encara hi ha una altra interpretació d’aquest prefix hiper- més enllà de les tecnologies de la informació i més propera a la Història.

Història

No és cap novetat que la pràctica historiogràfica ve regida per el consens. El que algú ha dit, en la mesura en què sigui repetit serà considerat acceptat; una disposició en el fons, basada en la fe (que és una moda que fa 2.000 anys que dura). Cert és que l’empirisme i en especial l’Arqueologia ha forçat als professionals a acostar-se a metodologies més properes a les de les Ciències, i la digitalització és en aquest sentit una gran ajuda. Altra cosa és la inèrcia de les institucions i els professionals, que es mouen per criteris més socials que no pas filosòfics.

Potser és l’exposició continuada a les fonts primàries, o potser només el fet d’haver llegit un nombre prou gran d’articles, però qui això escriu no pot amagar que sovint la lectura de treballs on es fan afirmacions no avalades per la corresponent evidència, o on es repeteixen acríticament nocions prèvies, provoca un cert distanciament, una certa relativització del valor dels treballs, que només un esforç conscient d’humilitat davant la pròpia ignorància sovint pot frenar. Es troba a faltar una major objectivació, en lo particular, i especialment, en les metodologies aplicades. Per això va néixer el Fons Cathalaunia, al constatar que ni els fets mínims (quins documents hi ha?, qui hi figura?) estaven sistematitzats, i el que era encara més espaordidor: els professionals ni ho esperaven. D’aquí l’aposta decidida per la Digitalització, que per altra banda, agradi o no, és de totes maneres inevitable.

Ara, si advoquem per l’ús complet de la digitalització, no podem deixar d’advocar a l’hora per un esforç similar de comprensió de la mentalitat dels temps estudiats. Sense aquest hiper-, la criatura quedarà coixa, ja que parlarà més del que opinem avui en dia dels temps passats que no pas dels temps passats en sí.

És inevitable ser fill dels propis temps, allò del jo i les circumstàncies, cert, però les Humanitats i el coneixement mira precisament de deslliurar-se d’aquestes cadenes. Sense aquesta voluntat, no hi ha millor coneixement, sols ombres en la paret. Ara, també és cert que com han repetit els autors al llarg del temps, aquesta tasca no surt gratis. Qui l’emprèn canviarà i no sabrà el cost fins haver-s’hi ficat; només cal considerar que la voluntat és aliena al raonament per copsar la profunditat de la proposta[3].

Si no es mira d’entendre que la concepció del món, de la realitat, del que són les persones i les coses (la imago mundi), és mutable, no hi ha solució. Avui en dia, per exemple, que es prima aparentment la racionalitat per damunt de tot, es cau en l’error de menystenir el que s’ignora, convertint dipòsits de coneixement humà en ‘supersticions’. Per posar un exemple: mirar d’entendre societats que valoren o valoraven l’experiència de forma holística i per tant no diferenciaven massa entre somni i vigília des del prisma de la concepció de la realitat de la societat occidental és previsiblement inútil. Un altre: pensar-se que el bagatge de coneixement acumulat en l’astrologia és irrellevant per estar basat en el símbol, és a dir, en el pensament analògic, és d’una indigència filosòfica alarmant. I no parlem ja dels tempestarii, dels llobaters o dels cultes mistèrics. No entendre que l’experiència humana és més àmplia que el que la concepció d’un moment donat admet, no és més que una manera de menystenir la pròpia condició humana. Encara que potser no sembli gaire ‘humana’ segons la convenció aplicada.

O sigui, que sí, benvinguda sigui la Hiperhistòria, en tota la seva extensió, a veure si així ens acostem ni que sigui una mica a la Història de Clio i les Muses[4], les filles de Zeus i Mnemòsine.

 

 

Notes

Publicat dins de astrologia, cathalaunia.org, Càbala, Càbalah, CERN, Clio, corpus Iberika, Cultes mistèrics, digitalització, Fons Cathalaunia, Gutenberg, hiper, hipertext, HTML, HTTP, Humanitats, imago mundi, Jan Potocki, llobaters, Mnemòsine, Muses, PDF, projecte Xanadú, supersticions, Ted Nelson, tempestarii, teoria de la informació, Tim Berners-Lee, WWW, Xanadú, Zeus | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari