Tribunals altmedievals itinerants?

Aquest apunt és un experiment. En començar a escriure’l no es té ni idea de com acabarà. La idea és anar afegint actualitzacions a mida que calgui (fins ara 4) per respondre la pregunta implícita del títol: existien tribunal itinerants a casa nostra a l’alta edat mitjana?

La cosa ve arran del darrer article escrit[1], que a diferència dels fets fins ara, en comptes de néixer de la Curiositat personal, vingué d’un encàrrec aliè (si bé proper) que demanava analitzar l’estament judicial altmedieval a partir de les dades contingudes en el Fons Cathalaunia. No entrarem aquí a comentar-lo, ja ho farem un altra dia, eventualment; mentre, qui en vulgui els detalls està penjat en el web. Les dades del Fons en el moment de l’encàrrec, es centraven en l’interval 883-914, ara ja s’està en el 881-914, però aquí farem servir l’interval original per no variar les condicions. En un moment donat del treball, es plantejà si existí o no un escalafó judicial, ja que la tasca d’identificació dels participants evidenciava que una mateixa persona apareixia fent diverses tasques en diferents episodis, i per mirar de respondre-la es confeccionà un cronograma de les actuacions dels (117) individus que apareixien en algun moment descrits com a ‘jutges’. El resultat era:

La versió PDF permet veure el detall i clicar en els documents i -primera lletra de- persones per veure el seu dossier particular.

En l’eix vertical tenim els documents ‘judicials’ de l’interval 883-914 ordenats cronològicament i en les columnes els jutges que cada document va aportant al conjunt (d’aquí la forma triangular del resultat). Si la persona apareix fent de jutge, el quadre està en vermell, si no, en verd, i per ajudar en la visualització, en groc els casos entre la primera i darrera menció d’un jutge on no hi figura. Si existís un escalafó i el de jutge fos l’estament més alt, una persona un cop figurés com a tal, ja no deixaria de ser-ho. És a dir, llegint una columna/persona de dalt a baix, un cop trobéssim un quadre vermell ja només hi hauríem de trobar quadres vermells. Un simple cop d’ull fa palès que això no és així, i que qui en un moment ha fet de jutge, en un moment posterior pot aparèixer fent una altra funció. De manera que si bé en teoria podia existir un escalafó en la funció judicial, l’evidència coneguda -en aquest interval- no ho corrobora.

I ara anem arribant a la pregunta original. Vist que un  mateix ‘jutge’ apareix en més d’un document: es movien els participants en aquesta mena d’actes de forma conjunta, de manera que trobem grups d’identitats repetits en documents de contexts diferents? Cal remarcar que el criteri emprat per definir què és un document ‘judicial’ és el més ampli possible; des de documents de judicis i evacuacions, fins concilis, diplomes reials i fins i tot vendes o donacions (relacionades, això sí amb algun episodi judicial previ).

Aquesta pregunta planteja una sèrie de dificultats. En primer lloc, i a diferència del gràfic anterior, hem de considerar tots els participants, no només el que consten com a ‘jutges’. I en segon, definir itinerància és complicat; sovint els documents no expliciten a on es realitzava el ‘judici/assemblea/reunió’, i per tant la localització només pot ser que genèrica, a partir dels bens o els participants implicats.

Un altre dels problemes d’aquesta mena de preguntes està en la quantitat de dades implicades, que dificulta la percepció del global (allò dels arbres i el bosc)…

Amb tot, podem imaginar una primera aproximació si pensem en un gràfic similar a l’anterior, amb els documents judicials ordenats cronològicament de dalt a baix (sense entrar ara en els problemes de les datacions, que no són petits), però amb tots els participants en les columnes i amb codis de colors segons la localització genèrica de cada document per facilitar la visualització. El problema vindrà a l’hora d’ordenar les columnes per tal que persones que apareixen en uns mateixos documents estiguin properes i es pugui veure de forma fàcil (sona més fàcil del que és – de fet, és un problema que pot arribar a ser irresoluble -), però ja ens ho trobarem, primer cal confeccionar aquesta graella/matriu de documents i persones…

Començant per l’eix vertical, en l’interval 883-914 tenim 67 documents (més dels del quadre anterior, on només figuraven els que hi consta explícitament un o més individus qualificats de jutges). Enumerant-los, assignant una localització genèrica (i un color) a cada un i agrupant-los geogràficament (en blau fosc els que seran descartats en el següent pas):

Descartats: D00996, D00919, D00602, D00016, D00034, D00108, D00509, D00424, D00254

Girona: D00854-Girona, D00734-Girona, D00733-Girona, D00732-Girona, D00327-Girona, D00015-Girona, D00085-Girona, D00086-Girona, D00720-Girona-Besalú, D00680-Girona-Besalú,

Osona: D00023-Osona, D00024-Osona, D00081-Osona, D00104-Osona, D00246-Osona, D00325-Osona, D00335-Osona, D00334-Osona,

Nimes: D00752-Nimes, D00599-Nimes, D00078-Nimes, D00098-Nimes, D00229-Nimes, D00466-Nimes

Urgell/Cerdanya: D00959-Cerdanya, D00150-Cerdanya, D00099-Conflent, D00200-Urgell, D00259-Urgell, D00361-Urgell,

Empúries: D00869-Empúries, D00870-Empúries, D00131-Empúries, D00328-Empúries, D00329-Empúries,

Septimania/Gòtia: D00936-Carcassona, D00055-Narbona-Tours, D00950-Magalona, D00235-Magalona, D00189-Agde, D00267-Narbona, D00697-Narbona, D00369-Narbona-Roma, D00309-Gòtia, D00693-Gòtia,

Altres (de sud a nort): D00638-Provença, D00449-Vienne, D00687-Lió, D00667-Autun-Kabilo, D00695-Mâcon, D00572-Mâcon, D00894-Mâcon, D00937-Borgonya, D00623-Borgonya, D00742-Borgonya, D00925-Borgonya, D00776-Sens-Meung, D00612-Xampanya,

Aquí ja es pot percebre un altre dels problemes de com definir la itinerància. Si diem que passar de Girona a Osona la implica, podem agrupar la Septimània en un únic grup? Clarament no, però llavors separem Agde de Narbona i Magalona de Nimes? No hauríem d’incorporar-hi també la ciutat de Nimes que té una potent idiosincràsia en aquesta època (i per això s’ha considerat aïlladament)? De moment, i per començar farem servir aquesta agrupació, en el benentès que és ben probable que els resultats ens facin canviar aquest criteri més endavant…

També aquesta llista de documents indica fins a quin punt l’evidència és pobre i està diferentment distribuïda. Només Girona, Osona, Nimes i Urgell/Cerdanya disposen de més de 5 documents (obviant les dues macro agrupacions de Septimània i Altres). Barcelona ni hi figura, Pallars, tampoc; Roergue, Alvèrnia, i el Llemosí que tenen una presència no menor en el Fons, tampoc. Tot això per un període més de 30 anys; queda clar que l’evidència és molt escassa i mal distribuïda respecte al que podem especular que fou la realitat del període.

Amb aquests 67 documents podem anar al Selector del Fons i en la opció Llistat de gent repetida, treure els individus que figuren en més d’un document (els documents dels 67 que no hi constin, lògicament, els podem obviar – els marcats en blau fosc abans-). El resultat són 316 identitats, que eliminant manualment sants , gentilicis i reis ens deixen 301 perfils personals, els enumerem en nota[2].

I amb aquesta llista podem anar a la opció Documents repetits de Gent, i tenir en quins documents hi consten dues o més d’aquestes persones. El resultat, són 246 documents, però com que només ens interessen els que siguin dels 67 de natura ‘judicial’, que ens indicaran quines caselles del cronograma cal marcar, en realitat es limiten als 57 documents abans indicats (com que el resultat dels grups d’identitats que figura en cada un d’ells, és prou llarg, el posem només en nota[3]). Un comentari de passada: fixem-nos fins a quin punt les identitats es repeteixen en la documentació, hi ha 189 documents més on consta més d’una persona implicada en algun dels documents ‘judicials’.

O sigui que de moment, la matriu resultant és de 57×301, això encara són moltes dades (17.157). Un criteri per mirar de reduir el nombre d’identitats personals pot ser considerar que si alguns documents són molt propers, en el temps i l’espai, en cap cas es poden considerar indici d’itinerància (és com si fossin un únic document), i per tant les identitats que només figurin en ells es poden descartar.

Mirant la llista de documents ordenada cronològicament, podem trobar:

  • L’evacuació d’Adiscle l’abril de 888 i la seva còpia un mes després: D00869 i D00870. Que fan caure: G006654, G006629, G006655, G006657, G006631, G006645, G006633, G006644, G006628, G006635, G006650, G006660, G006649, G006643, G006659, G006658, G006652, G006647, G006642, G006648, G006641, G006651, G006632, G006639, G006637, G006640, G006638, G006634.
  • Els judicis de Bàscara a finals de l’any 892 i inicis del 893 contra Revell i Wadamirus: D00733, D00734, D00732 i D00720. Que fan caure a: G002525, G000278.
  • La reparació escriptural del maig de 898: D00023 i D00024. Que fan caure: G000338, G000336, G000342, G000340, G000343, G000339, G000337, G000341.
  • L’oblació de Richildes a Sant Joan de les Abadesses de l’abril de l’any 900 i l’acta de falta de pagament del delme dels viletans d’Estívola a Ripoll del mateix mes: D00079 i D00081. Que no en fan caure cap.
  • Les consagracions de Servusdei del novembre del 904: D00161, D00162. Que no en fan caure cap.
  • El judici de Mocoron i la venda de la meitat de la vila el maig de 913: D00328 i D00329. Que fan caure: G002557, G002556, G002579, G002605, G002614, G002566, G002687, G002547, G002602, G002562, G002567, G002587, G002618, G002585, G002573, G002569, G002555, G002572, G002580, G002568, G002578, G002570, G002577, G002561, G002606, G002582, G002586, G002610, G002548, G002564, G002588, G002563, G002571, G002560, G002554, G002558.
  • Els judicis de Vallfogona el juny de 913: D00334 i D00335. Que fan caure: G002733, G002754, G002747, G002757, G002730, G002752, G002752, G002744, G002729, G002727, G002751, G002734, G002726.

Hom es pot preguntar què hi feien en aquest llista l’oblació de Richildes i les consagracions de Servusdei del 904. La resposta és: res. Estaven en el cronograma de jutges inicial perquè hi consten gent que abans o després constaran fent de jutges, en el cas que ens ocupa ja estaven descomptades, però en fer el repàs de documents ‘propers’ s’han colat inadvertidament… Mea culpa.

Amb aquestes eliminacions encara queden 250 individus. El proper pas és eliminar els que només es donen en un mateix context geogràfic.

Els que només es troben…

  • a Girona : G000216, G001897, G001857, G000213, G000288, G000710, G000270, G002536, G005882, G000284, G000211, G002278, G001470, G000896, G001316, G000212, G000274, G000273, G002156, G005693, G002279 i G000215.
  • a Osona: G000349, G000366, G000357, G000358, G000804, G001759, G000365, G002085, G000364, G000347, G000353, G000360, G000361, G000189, G000355, G000356, G000350, G001756, G002732, G000359, G002086, G002728, G000828, G000362, G000363, G000803, G000354, G002737, G002517, G001918, G000348, G002756 i G001569.
  • a Nimes: G000963, G000746, G000714, G000756, G000735, G000754, G001598, G000720, G000736, G000761, G000734, G000721, G000752, G001719, G000733, G003554, G001720, G000749, G000751, G000750, G000757, G000730, G000732, G000722, G000965, G000723, G000773, G000717 i G000763.
  • a Urgell: G001705, G001997, G000617, G001165, G002128, G002127 i G000403.
  • a Empúries: G006615, G001439, G006653, G005994, G001221, G001960, G000204, G005995, G006186, G000891, G001217, G006282, G006636, G001868, G006646 i G006603.
  • a Septimània: G002473, G001223, G001226, G001993, G003425, G001228, G001227, G000071, G003424, G001224, G000081, G000045 i G002234.
  • i a Altres: G003696, G003665, G005628, G005403, G004122, G005724, G005489, G001600, G005796, G002204, G002170, G002194, G003601, G003945, G005329, G005323, G003593, G005324, G004037, G003613, G005464, G005986 i G005326.

Descart, que ja ens deixa ‘només’ amb 106 identitats testimoniades en més d’una de les àrees geogràfiques i candidats per tant a ser ‘itinerants’. Una quantitat lleugerament inferior al cronograma inicial de jutges.

I fins aquí el primer pas preparatori, el següent serà ja començar a mirar si podem detectar itineràncies, i si és així, quines eren.

Continuarà…

– Actualització 2019-X-9

En exposar els motius que dispararen les ganes de fer aquests apunt, ens hem deixat un detall. El judici del comte Gausfred el 898 a Girona comença amb un “Dum resideret Gauzfredus comes in Gerundam civitatem…“, literalitat que ha estat interpretada com que el comte (suposadament de la branca dels emporitans) controlava la ciutat.  Lectura possible, i fins i tot probable, que però ignorava que aquest començament té una component formular, ja que es troba en altres texts (D00026, D00176, D00267, D00327, D00449, D00529, D00530, D00687D00699D01092). I certament indica presència en ells, però derivar-ne possessió sembla excessiu, tota vegada que es pot trobar que no sempre els que ‘resideixen’ són de la mateixa corda, El que sí són, és nobles, de manera que en un context on la corona, els marquesos i probablement els comtes eren itinerants, potser aquesta clàusula pot bàsicament indicar presència. En la mesura que també els tribunals fossin itinerants, tindríem una altra evidència en aquest sentit…

Però tornant a l’experiment. Després d’aplicar a les dades (maldestrament) el procediment descrit abans, el resultat es disposà inicialment en forma de cronograma, on les columnes segueixen diacrònicament l’aparició de les persones que esmenten. El resultat fou un gràfic que revelava quelcom que era perfectament previsible. Si havíem eliminat esments a reis, sants i altres categories, havíem deixat els bisbes. I efectivament, l’estament més ben localitzat geogràficament (un bisbe vol una ciutat) és a l’hora el que millor mostrava la seva itinerància, tota vegada que si be els concilis coneguts són pocs i mal documentats, són però explícitament itinerants. Com que el paper dels bisbes en el context ‘judicial’ que estem tractant és més aviat reduït (tot i que certament judiquen en els seus concilis), la mescla, més aviat desdibuixava els resultats, de manera que una altre reducció a aplicar més: fora bisbes!

El resultat, és que també disminueix el nombre de documents on trobem duplicitats, ara ja estem en (42 documents x 99 persones) un volum de dades (4.158) certament inferior al  cronograma de jutges (un 24%). El resultat és:

Cronograma de les duplicitats de persones esmentades en documents ‘judicials’ entre els anys 883-914.
La versió en PDF permet fer zoom i clicar als documents i persones (en fons groc els comtes).

Un gràfic que dóna per sucar-hi pa. Però això millor que ho deixem per una altra actualització que es fa tard (literalment, les actualitzacions, un cop et poses a escriure-les les has d’acabar, p…..)

Només deixar constància d’un detall. Els enllaços a les persones, ara es troben en la primera fila de dalt (en el gràfic anterior estan en els noms, però resulta que la llibreria que fa la conversió a PDF no sols no els ha girat 90º, és que a més, els ha posat horitzontalment de forma invisible,de manera que es tapen els un als altres. Meravelles de la tècnica!)

Continuarà…

 

– Actualització 2019-X-10

Comentem per sobre el cronograma aquest i comencem per una errada. La columna del Ylario6634 no hi hauria de ser (està només en els documents d’Adisclus), com es pot comprovar, estava detectat però no s’ha eliminat; d’aquí també el maldestre d’abans. I una consideració estructural: cal recordar que el fet de només disposar de dades en l’interval 883-914, produeix un efecte horitzó innegable. Molta de la gent que en cada nou document va apareixent en la part dreta del gràfic, probablement tinguin evidència anterior però encara no s’ha incorporat en el Fons, o encara pitjor, simplement no ens ha arribat (a mida que reculem en el temps la quantitat d’evidència decau vertiginosament). I quelcom semblant, però de signe oposat per el que fa a la part inferior. En un context on l’esperança de vida estava per sota del 50 anys, poca gent haurà pogut deixar un rastre documental que superi la trentena d’anys. La finestra examinada és aproximadament d’aquesta mida, de manera que això no hauria de ser un gran problema, però si pensem: 1) que tenim indicis de repeticions de noms i càrrec (possiblement d’origen familiar); i 2) que pot haver-hi evidència anterior, i segur que n’hi ha de posterior, això ens portarà en un futur a la problemàtica de com distingir entre gent que es diu igual, ostenta el mateix càrrec i es mou en un mateix context, sent la cronologia potser l’únic traç diferenciador. El Fons cobreix encara una finestra temporal estreta (una generació) i per tant encara no s’ha fent massa patent aquesta problemàtica, però un cop s’avanci en el segle X, certament caldrà mirar de donar-hi una sèrie de pautes sobre com tractar-la.

També cal insistir en què la natura obligadament especulativa del procès d’identificació, o sigui, quines columnes posem i quines caselles del gràfic marquem, degut a la irremeiable pèrdua d’informació a la que ens enfrontem, fa que la disposició presentada no sigui l’única possible, només la més probable, i que cal pensar que poden existir variacions puntuals (de fet, en comentaren un parell de casos més endavant).

Ara, anant al gràfic, i llegint-lo de diacrònicament, és a dir, de dalt abaix. Fixem-nos en el judici a Urgell del 896 (D00959) entre el Pilós i el bisbe Esclua (el que va Vita Teodardi afirmava que s’havia nomenat arquebisbe amb l’ajut del comte d’Empúries Sunyer), hi tenim 18 jutges ‘nous’, o per ser exactes, que se’ns apareixen documentalment i que tornaran a figurar posteriorment; fins aquí tot normal. Però si mirem el següent conflicte al sud del Pirineus (la doble barra taronja), es tracta de l’evacuació d’Adiscle sobre uns bens a Ullà, reclamats per el bisbat de Girona l’any 888. S’han geolocalitzat a Empúries i pintat en taronja, però si s’hagués fet segons la part reclamant hauria estat en vermell, i fixem-nos com en la següent dècada serà el bisbat de Girona qui ocuparà majoritàriament el registre ‘judicial’. De manera que no estem davant d’un fet puntual sinó de l’inici d’una situació que durarà anys on veurem el bisbat de Girona reclamant judicialment terres i bens en viles frontereres (Ullà a Empúries i Bàscara a Besalú).

Podem constatar com 7 dels 18 ‘nous’ presents en el judici d’Esclua a Urgell del 886 s’han desplaçat a Girona dos anys més tard (220,1870,1457,186,2736 i 882) i sis més hi constaran també en la dècada següent (210,388,1315,252,2693 i 919), els cinc restants, si traiem el comte Pilós, en tenim dos anats a Osona l’any 900 (829,2746), un tercer constatat allí l’any 913 (826), i l’altre romanent a Urgell encara l’any 904, on es retrobarà amb dos dels anats abans a Girona (1315 i 919) i un dels anats a Osona. Aquest retorn a terres urgellenques es troba confirmat en el judici del 910 on tres dels esmentats en temps d’Esclua han retornat, un ja hi era de l’any 904 i els altres dos han vingut de terres gironines (1456 i186). El fet de constatar que es detecten moviments de més d’una persona, tot i que no permet llegir-ho com ‘tribunals itinerants’ en els casos d’uns pocs implicats, sí és poc considerar fruit de moviments dirigits, probablement comunitaris, i en el cas del moviment massiu del 888 clarament orientats ‘políticament’.

Tornant als aspectes més generals, el gràfic fa palès també la preeminènçia dels contexts gironins i osonenc (vermell i verd), tot i que els segons apareixen posteriorment i com es pot comprovar aporten poques persones ‘noves’ (quadres verds en l’extrem dret). Dit d’altra manera, la majoria de la gent dels judicis osonencs que consten més d’un cop en el Fons, tenen precedents en altres contexts: quins?

Doncs la resposta és tan simple com veure quin és el primer context geogràfic de cada un d’ells (32 en total). 14 venen d’Urgell, 11 de Girona (comptant l’episodi del 888 comentat abans com ‘gironí’) i 7 de locals, ‘nous’ d’Osona – incloent un d’aquells casos mal identificats, concretament el Teuderico 741, confós amb un homònim de Nimes (l’altra és el Witardo228) -. Que una dècada més tard la majoria vinguin d’Urgell, o de Girona que també està afectada per una presència urgel·litana primerenca no es pot atribuir en cap cas a la casualitat.

I per acabar de dibuixar els aspectes més cridaners, parlem del judici del maig del 913 de la vila de Mocoron, un context, a diferència del del 888, a priori explícitament emporità (els vilatans diuen que fa més de 30 anys que no fan guàrdies per el comte d’Empúries perquè la vila els pertany – sis dies més tard vendran la mitat de la vila al jutge (no precisament un qualsevol: Wifredo1008) -. De la vintena d’esment a persones ja conegudes prèviament en contexts ‘judicials’, 18 es localitzen abans en contexts gironins, 1 es ‘nou’ (Witisclo2558) i l’altre figurava en una evacuació relativa a Ullà l’any 903 (Nifrido1214). De manera que un episodi que semblaria un reafirmació emporitana, està (surprise, surprise!) executada per gent del món judicial gironí.

I fins aquí aquesta actualització amb un comentari inicial de caire general, suposo que més, més endavant.

Continuarà…

 

– Actualització 2019-X-11

Això de fer actualitzacions ‘en viu’ està resultant compromès. Només cal fer un cop d’ull al darrer gràfic per veure que l’eliminació dels bisbes (feta a mà) havia deixat columnes/persones amb un únic esment, i a més, havien dues més amb esments només a documents considerats prèviament un únic episodi. Eliminant-los, també cauen (es queden sense esments) dos documents, de manera que el total queda en 40 documents x 91 persones:

40 documents i 91 persones amb més d’un esment.
La versió en PDF permet fer zoom i clicar-los.

Amb tot, si més no els comentaris i anàlisi inicial fet abans no es veuen afectats (la itinerància que es detecta és de gran escala: d’Urgell a Girona entre el 886 i el 888 i a Osona abans de l’any 900 i de Girona a Osona abans de l’any 913). Qui no es conforma és perquè no vol…

Continuarà…

 

– Actualització 2019-X-14

Ajustant encara més la mirada, podem considerar que el paper dels nobles, per el que fa a la qüestió de la itinerància dels tribunals, és poc significatiu i que podem eliminar-los. Fins ara s’havien marcat en groc els comtes, però hi havien també altres figures (com l’abadessa Emma), un cop eliminats, és redueix encara més el nombre documents, quedant només un representant en dos documents de la macro agrupació Altres. Un cop també eliminat aquest (els dos documents on consta són de contexts allunyats entre ells: Vienne i Mâcon), tenim la imatge més compacte de l’evidència existent de pluriaparicions de gent del món judicial altmedieval al sud de la Gòtia: 76 individus en 27 documents. Gràficament:

La versió més compacta: 27 documents i 76 persones.
La versió en PDF permet fer zoom i clicar els documents, les persones i els esments.

En aquest darrer cronograma, els codis de colors geogràfics continuen sent els mateixos que abans, però la barra de persones a dalt codifica amb colors el títol superior de cada un d’ells (la significació dels colors emprats en la titulació està sota la llista de documents). En la part inferior del cronograma s’han comptabilitzat en quants contexts geogràfics tenim registrada actuació ‘judicial’ de cada persona, i just a sota del número, la seva evolució geogràfica al llarg del temps (les anades i vingudes ‘judicials’ de cadascú). Per el que fa al cronograma en sí, el canvi està que en aquest, cada cel·la codifica el rol que executà allí la persona amb una minúscula (la significació també en la part inferior de la llista de documents) i amb un enllaç que duu directament al seu esment en el document que es tracti.

Canvis que permeten fer una lectura personalitzada de l’actuació judicial de cada persona (en el benentès que per veure la seva evolució personal, cal veure el seu dossier , ja que molta d’ella apareix en altres documents extrajudicials).

Continuarà…

 

 

Notes

  • [1] Vilaseca i Corbera, Joan : 2019 : “Prosopografia dels jutges de la Gòtia, anys 883-914”.
  • [2] Són; G005270, G002557, G003696, G000338, G000223, G001705, G003665, G000963, G005628, G000349, G000216, G000229, G000210, G000366, G006654, G006629, G000746, G006655, G002733, G002754, G001996, G000714, G000052, G002473, G000829, G000357, G000756, G001897, G006657, G000079, G002747, G001857, G002556, G000735, G003484, G005403, G000754, G006631, G006615, G000782, G001439, G001598, G000862, G006645, G004122, G000213, G000358, G001952, G002565, G000804, G001223, G005724, G000444, G000288, G001759, G000365, G002085, G001870, G000720, G005489, G001226, G000710, G002579, G000205, G000364, G001600, G002540, G002605, G001755, G002614, G000388, G001993, G005796, G000736, G002204, G000761, G000734, G002170, G001211, G005878, G000336, G000058, G000347, G000830, G000958, G002757, G002730, G000342, G002566, G000721, G002687, G000752, G000184, G001719, G006653, G002752, G005994, G000353, G002547, G002602, G001221, G002562, G000340, G000275, G002567, G001997, G002525, G002755, G000222, G000360, G002744, G002740, G006633, G006644, G000270, G001960, G000361, G000380, G001315, G000189, G000355, G002587, G002536, G002618, G002585, G006628, G005882, G000356, G005932, G006635, G000376, G002573, G000733, G002528, G000350, G003554, G003452, G001756, G002589, G002732, G002569, G000359, G000201, G000343, G002555, G002086, G003425, G002194, G001228, G006650, G001227, G002572, G000077, G001457, G000051, G002728, G000252, G001720, G002580, G001225, G000749, G000071, G000751, G000750, G000617, G000308, G000003, G000004, G000828, G002729, G001040, G000284, G000211, G003596, G003601, G002278, G001065, G002537, G006660, G000362, G003424, G002741, G003945, G002568, G001470, G000757, G005329, G000896, G000730, G006649, G005884, G002578, G000858, G006643, G000699, G006659, G001316, G000235, G000203, G000204, G002570, G003281, G000857, G000363, G000732, G000722, G002577, G002561, G002693, G000863, G000480, G006658, G000598, G001330, G002727, G001214, G005995, G000965, G002746, G002751, G002179, G006186, G000891, G000803, G002606, G002642, G000212, G002582, G000274, G000354, G002737, G005323, G000723, G000773, G001217, G000869, G006652, G000186, G002586, G001171, G002610, G000717, G001224, G002084, G006647, G002519, G003593, G000081, G000226, G006282, G005324, G000339, G001854, G000072, G006642, G004037, G006648, G002548, G002549, G001165, G001939, G002128, G002532, G000867, G000063, G002127, G002517, G006636, G000217, G002731, G002736, G001918, G000069, G000045, G006641, G002564, G002588, G000273, G002533, G000884, G000403, G000424, G006541, G002156, G000183, G000082, G006651, G006632, G001868, G000741, G000763, G002563, G002546, G001352, G002234, G003613, G000218, G000337, G000057, G000042, G000207, G005693, G003461, G002571, G000208, G006639, G006630, G006637, G000826, G001973, G000348, G002538, G002734, G000882, G002756, G002726, G002560, G002279, G000341, G006640, G000278, G005464, G005986, G000919, G006646, G006638, G002554, G005326, G001008, G000215, G001645, G000214, G001207, G001569, G006603, G000961, G000228, G002558, G006634.
  • [3] Els documents ‘judicials’ amb més d’una identitat són :
    1. (D00870) Addaulfo229 Adisclus6654 Adoiro6629 Adovacius6655 Altino6657 Andericus3484 Animio6631 Animisus6615 Ansalon1439 Arane6645 Atto1870 Baldefredo205 Barone2540 Blandericus5878 Deila184 Digone6653 Dodo5994 Elderico222 Eldogio6633 Eldoino6644 Elias1960 Exibio6628 Ferriolo5932 Fesilane6635 Fredario2528 Fructuoso3452 Germano6650 Gischafredus1457 Inhilberto2537 Inila6660 Iorio2741 Leuberto6649 Leutbertus5884 Levano858 Lupone6643 Lupus699 Madaixus6659 Madaxus235 Malagnaico203 Marcio204 Mascharone3281 Maurecello857 Mirone863 Molestus6658 Nitardo5995 Petroni6186 Petrus891 Prolexio2642 Raumiro6652 Reccosindo186 Remigio6647 Revello2519 Robocandus6282 Romeo1854 Rotario6642 Sabadino6648 Salomon2532 Scluvane6636 Senderedo217 Senderedo2731 Seniulfo2736 Silane6641 Stephano2533 Suniario884 Suniefredus424 Suniofredus6541 Sunyer II82 Suvindo6651 Tadeo6632 Teodalecus1868 Teudericus2546 Teudone218 Teutari57 Tinello207 Tortorello3461 Tresserico6639 Tritulpho6630 Trutilde6637 Undila882 Vicildo6640 Walardo6646 Wamadrane6638 Wiliemundo214 Wisandus6603 Wisandus961 Ylario6634
    2. (D00869) Addaulfo229 Adisclus6654 Adoiro6629 Adovacius6655 Altino6657 Andericus3484 Animio6631 Animisus6615 Ansalon1439 Arane6645 Atto1870 Baldefredo205 Blandericus5878 Deila184 Digone6653 Dodo5994 Eldogio6633 Eldoino6644 Elias1960 Exibio6628 Ferriolo5932 Fesilane6635 Fredario2528 Germano6650 Gischafredus1457 Inhilberto2537 Inila6660 Iorio2741 Leuberto6649 Leutbertus5884 Levano858 Lupone6643 Lupus699 Madaixus6659 Madaxus235 Malagnaico203 Marcio204 Mascharone3281 Maurecello857 Mirone863 Molestus6658 Nitardo5995 Petroni6186 Petrus891 Prolexio2642 Raumiro6652 Reccosindo186 Remigio6647 Revello2519 Robocandus6282 Rotario6642 Sabadino6648 Salomon2532 Scluvane6636 Senderedo217 Senderedo2731 Seniulfo2736 Silane6641 Stephano2533 Suniario884 Suniefredus424 Suniofredus6541 Sunyer II82 Suvindo6651 Tadeo6632 Teodalecus1868 Teudericus2546 Teudone218 Teutari57 Tortorello3461 Tresserico6639 Tritulpho6630 Trutilde6637 Undila882 Vicildo6640 Walardo6646 Wamadrane6638 Wiliemundo214 Wisandus6603 Wisandus961 Ylario6634
    3. (D00328) Abderaem2557 Amor2556 Argemundus1952 Argimirus2565 Atto1870 Baldamares2579 Barone2540 Bellaron2605 Bellus2614 Comedales2566 Danel2687 Donadeo2547 Donadus2602 Durandus1221 Duraviles2562 Eldefredus2567 Ennecone1315 Ermofria2587 Eudo2618 Eulalia2585 Franco2573 Galindo2589 Gaudila2569 Gausfred201 Genarius2555 Gintiles2572 Gondemares252 Gontarius2580 Inhilberto2537 Ismael2568 Leuva2578 Levano858 Marcio204 Mascaron2570 Maurecello857 Miro2561 Miro2577 Nifrido1214 Primus2606 Quiria2582 Rainulfus1217 Recosinda2586 Recosindus2610 Riculfo226 Sagaro2548 Salamirus2549 Sisiricus2564 Spanoarius2588 Suniario884 Suniefredus424 Teudericus2546 Teudericus2563 Teudone218 Trasericus2571 Udevecro2538 Vencemales2560 Widerllo2554 Wifredi1008 Witisclo2558
    4. (D00334) Adroario2733 Adrovarius2754 Amelio2747 Anno782 Ariane804 Asenario1759 Astoaldus2085 Bellone1755 Centullus958 Centurii2757 Centurio2730 Doddo2752 Eldefredo275 Eldepotus2755 Eldesindo2740 Eldesindo2744 Emma380 Ermemirus189 Galindone2732 Gentiles2086 Goltredo2728 Guifré3 Guldredo828 Guntirigo2729 Hictore1040 Madaxus235 Miro2693 Miró480 Nantulfus1330 Narbonese2727 Nifrido1214 Olibane2746 Ostaldus2751 Plancario803 Radulfo2737 Recosindo1171 Reinuardus2084 Scluvane2517 Senderedo2731 Seniulfo2736 Sentario1918 Suniefredus424 Sunyer183 Teoderico741 Trasovad208 Unando2734 Undisclus2756 Unifredo2726 Wisandus961
    5. (D00720) Adalone216 Addla210 Altimirus1897 Amelius1857 Andericus3484 Ansulfo862 Argebado213 Baldefredo205 Barone2540 Bellus388 Blandericus5878 Deila184 Eldenardo2525 Eliacie270 Ennecone1315 Ermomirum2536 Fafila5882 Fredario2528 Fructuoso3452 Galindo2589 Gischafredus1457 Honorico211 Inhilberto2537 Iorio2741 Joannes1470 Leopardus896 Leutbertus5884 Madaxus235 Malagnaico203 Mascharone3281 Prolexio2642 Revello2519 Romeo1854 Senderedo217 Servodei69 Sunuldo2156 Teudericus2546 Teutari57 Tobias5693 Tortorello3461 Udevecro2538 Undila882 Vintinello278 Wifredi1008 Wiliemundo214 Wilisclo1207 Witardo228
    6. (D00335) Adroario2733 Adrovarius2754 Amelio2747 Anno782 Ariane804 Astoaldus2085 Bellone1755 Centurii2757 Centurio2730 Doddo2752 Eldefredo275 Eldepotus2755 Eldesindo2740 Eldesindo2744 Emma380 Ennecone1315 Ermemirus189 Fruilane1756 Galindone2732 Gentiles2086 Goltredo2728 Guifré3 Guntirigo2729 Hictore1040 Miro2693 Miró480 Nantulfus1330 Narbonese2727 Olibane2746 Ostaldus2751 Radulfo2737 Senderedo2731 Seniulfo2736 Suniefredus424 Sunyer183 Teoderico741 Trasovad208 Unando2734 Undisclus2756 Unifredo2726 Wisandus961
    7. (D00329) Abderaem2557 Amor2556 Argemundus1952 Argimirus2565 Baldamares2579 Bellaron2605 Bellus2614 Comedales2566 Danel2687 Donadeo2547 Donadus2602 Duraviles2562 Eldefredus2567 Ermofria2587 Eudo2618 Eulalia2585 Franco2573 Galindo2589 Gaudila2569 Genarius2555 Gintiles2572 Gontarius2580 Ismael2568 Leuva2578 Mascaron2570 Miro2561 Miro2577 Primus2606 Quiria2582 Recosinda2586 Recosindus2610 Sagaro2548 Sisiricus2564 Spanoarius2588 Teudericus2546 Teudericus2563 Trasericus2571 Vencemales2560 Widerllo2554 Wifredi1008 Witisclo2558
    8. (D00015) Adalberto223 Adalone216 Addaulfo229 Addla210 Argebado213 Argemundus1952 Baldefredo205 Eldefredo275 Elderico222 Eldesindo2740 Eliacie270 Galindo2589 Gausfred201 Gondemares252 Honestus284 Honorico211 Madaxus235 Malagnaico203 Miro2693 Mirone863 Pruneto212 Quiricus274 Riculfo226 Senderedo217 Speradeo273 Tinello207 Trasovad208 Wifredi1008 Wigilane215 Wiliemundo214 Witardo228
    9. (D00752) Adalelmus963 Adone746 Agilardo714 Alnefredo756 Andedato735 Anesteo754 Ansemundus1598 Audino720 Berengario736 Bernario761 Bernerado734 Cotilane721 Deidonato752 Deudone1719 Fructuarius3554 Girbert77 Gontardo1720 Gontarius1225 Gontramno749 Gregorio750 Gregorio751 Josue757 Leotardo730 Maurunto732 Milone722 Odilone965 Rainulfo773 Regemundo717 Teotmanno763
    10. (D00078) Adone746 Agilardo714 Alnefredo756 Andedato735 Anesteo754 Ansemundus1598 Audino720 Berengario736 Bernario761 Bernerado734 Cotilane721 Deidonato752 Francone733 Gontramno749 Gregorio750 Gregorio751 Josue757 Leotardo730 Maurunto732 Milone722 Rainulfo723 Rainulfo773 Regemundo717 Teoderico741 Teotmanno763 Witardo228 salici1939
    11. (D00732) Adalone216 Addla210 Amelius1857 Ansulfo862 Argebado213 Arnusto288 Avido710 Baldefredo205 Eldefredo275 Eldesindo2740 Fredario2528 Gischafredus1457 Ibirio2278 Iorio2741 Levano858 Madaxus235 Ratulfus869 Romeo1854 Salomon2532 Servodei69 Suniefredus424 Sunuldo2156 Tortorello3461 Undila882 Venerellus2279 Wadamiro919 Wilisclo1207
    12. (D00024) Adalbaldo338 Adalmare349 Ademirus366 Algerandus357 Argemiro358 Asenarius365 Balderamnus364 Bonaricho336 Bosó347 Codalberto342 Domenicho353 Egicha340 Elderico360 Elnias361 Ermoario355 Farelde356 Fredeleico350 Gaudila359 Geirubino343 Ioannes362 Maurencho363 Quisildes354 Romano339 Teudosio337 Ucubaldo348 Venrando341
    13. (D00023) Adalbaldo338 Adalmare349 Ademirus366 Algerandus357 Argemiro358 Asenarius365 Balderamnus364 Bonaricho336 Bosó347 Codalberto342 Domenicho353 Egicha340 Elderico360 Elnias361 Ermoario355 Farelde356 Fredeleico350 Gaudila359 Geirubino343 Ioannes362 Maurencho363 Quisildes354 Romano339 Teudosio337 Ucubaldo348 Venrando341
    14. (D00733) Addla210 Altimirus1897 Amelius1857 Arnusto288 Avido710 Baldefredo205 Blandericus5878 Eldefredo275 Ibirio2278 Iorio2741 Lupus699 Madaxus235 Prolexio2642 Revello2519 Salamirus2549 Salomon2532 Servodei69 Suniario884 Suniefredus424 Teudone218 Tobias5693 Trasovad208 Undila882 Venerellus2279 Vintinello278
    15. (D00959) Addaulfo229 Addla210 Albario829 Atto1870 Bellus388 Ennecone1315 Gischafredus1457 Gondemares252 Gudemirus617 Guifré3 Miro2693 Olibane2746 Reccosindo186 Reinuardus2084 Sclua63 Seniulfo2736 Tritulpho6630 Tulicane826 Undila882 Wadamiro919
    16. (D00734) Addla210 Amelius1857 Ansulfo862 Argimirus2565 Arnusto288 Baldefredo205 Eldenardo2525 Ferriolo5932 Ibirio2278 Iorio2741 Levano858 Lupus699 Madaxus235 Mascharone3281 Revello2519 Salomon2532 Servodei69 Stephano2533 Suniefredus424 Undila882
    17. (D00680) Addla210 Argimirus2565 Atto1870 Baldefredo205 Honestus284 Iorio2741 Joannes1470 Madaxus235 Prolexio2642 Revello2519 Salomon2532 Servodei69 Suniario884 Suniefredus424 Tobias5693 Trasovad208 Undila882
    18. (D00189) Arnust444 Autgarius1226 Gerardus1228 Gimera1227 Gontarius1225 Gotmar71 Guifre-Borrell308 Guifré3 Idalguer1065 Nantigis598 Reinardus1224 Riculf81 Servodei69 Sigebod45 Teudericus1352 Theodard42 Wigo1645
    19. (D00325) Anno782 Ariane804 Asenario1759 Astoaldus2085 Bellone1755 Emma380 Fruilane1756 Nantulfus1330 Plancario803 Reinuardus2084 Scluvane2517 Sentario1918 Teoderico741 Tulicane826 Wimara1569 Wisandus961
    20. (D00327) Addla210 Argebado213 Argimirus2565 Ennecone1315 Ermomirum2536 Fredario2528 Madaxo1316 Mirone863 Pruneto212 Stephano2533 Sunyer II82 Sunyer183 Teudericus1352 Wigo1645 Wilisclo1207
    21. (D00950) Abbone5270 Agilbert52 Ameli79 Bosó58 Girbert77 Gislerà51 Gotmar71 Riculf81 Rostany72 Sclua63 Servodei69 Sigebod45 Sunyer II82 Theodard42
    22. (D00150) Anno782 Bellone1755 Centullus958 Emma380 Ennecone1315 Guisèn / Winidilde4 Hictore1040 Madaxo1316 Miró480 Nantulfus1330 Olibane2746 Recosindo1171 Reinuardus2084 Wadamiro919
    23. (D00854) Altimirus1897 Arnusto288 Biato1211 Ermomirum2536 Fafila5882 Gischafredus1457 Senderedo217 Servodei69 Suniario884 Suniefredus424 Suniofredus6541 Wifredi1008 Wigilane215
    24. (D00267) Adulfus1996 Armannus1223 Arnust444 Benedictus1993 Gerardus1228 Gimera1227 Gischafredus1457 Idalguer1065 Nantigis598 Teudericus1352 Teudericus2234 Wigo1645
    25. (D00623) Adalelmo3665 Andradus5403 Bernardi2204 Bernonis2170 Hugo3596 Hyrmingardis3601 Isaac3945 Ragenardus5323 Ricardi3593 Rostany72 Rotgerii4037 Widonis5326
    26. (D00599) Abbone5270 Agilardo714 Agilbert52 Ameli79 Arnust444 Bosó58 Fructuarius3554 Gislerà51 Milone722 Nantigis598 Servodei69 Witardo228
    27. (D00369) Agius2473 Armannus1223 Gerardi3425 Gerardus1228 Gimera1227 Ioannes3424 Reinardus1224 Riculf81 Teudericus1352 Teudericus2234 Ucbertus1973 Wigo1645
    28. (D00131) Adalberto223 Addla210 Ansulfo862 Biato1211 Durandus1221 Eldefredo275 Nifrido1214 Rainulfus1217 Revello2519 Samuel867 Servodei69 Wilisclo1207
    29. (D00081) Albario829 Anno782 Asenarius365 Bradila830 Elderico360 Guldredo828 Malagnaico203 Olibane2746 Plancario803 Sentario1918 Wimara1569
    30. (D00085) Addla210 Ansulfo862 Eldesindo2740 Levano858 Maurecello857 Mirone863 Quiricus274 Ratulfus869 Samuel867 Servodei69 Undila882
    31. (D00235) Ameli79 Arnust444 Autgarius1226 Benedictus1993 Gerardus1228 Gimera1227 Gontarius1225 Nantigis598 Reinardus1224 Sunyer II82 Ucbertus1973
    32. (D00259) Adalbertus1705 Eldemares1997 Gischafredus1457 Gudemirus617 Nantigis598 Olibane2746 Reccosindo186 Salamoni1165 Salomon2128 Sclubane2127 Suniefredo403
    33. (D00098) Adalelmus963 Agilardo714 Francone733 Gregorio750 Gregorio751 Leotardo730 Odilone965 Rainulfo723 Regemundo717
    34. (D00925) Adalardo3696 Arnulfi5724 Landrici5329 Ragenardus5323 Ricardi3593 Rodulfi5324 Vualo5464
    35. (D00361) Adulfus1996 Eldemares1997 Nantigis598 Salamoni1165 Salomon2128 Sclubane2127 Suniefredo403
    36. (D00693) Agius2473 Ameli79 Arnust444 Gerardi3425 Hugo3596 Rostany72
    37. (D00612) Landrici5329 Ragenardus5323 Ricardi3593 Rodulfi5324 Widonis5326
    38. (D00449) Adalelmo3665 Hugo3596 Hyrmingardis3601 Isaac3945 Teudo3613
    39. (D00776) Adalgarium5628 Agilbert52 Servodei69 Theodard42 Vualterius5986
    40. (D00667) Adalgarium5628 Andradus5403 Aureliani5489 Gerardi2194 Vualo5464
    41. (D00695) Adalardo3696 Ardradus4122 Beraldi5796 Gerardi2194 Teudo3613
    42. (D00086) Ennecone1315 Leopardus896 Salomon2532 Speradeo273 Wisandus961
    43. (D00572) Bernardi2204 Bernonis2170 Rotgerii4037 Wigo1645
    44. (D00936) Gislerà51 Miro2693 Wilisclo1207 Witardo228
    45. (D00937) Adalgarium5628 Aureliani5489 Barnoini1600 Gerardi2194
    46. (D00687) Andradus5403 Arnulfi5724 Gerardi2194 Vualo5464
    47. (D00697) Agius2473 Ioannes3424 Rostany72
    48. (D00309) Arnust444 Nantigis598 Reinardus1224
    49. (D00229) Deudone1719 Gontardo1720 salici1939
    50. (D00894) Adalardo3696 Ardradus4122 Beraldi5796
    51. (D00246) Guifre-Borrell308 Idalguer1065 paganorum2179
    52. (D00200) Adalbertus1705 Suniefredo403
    53. (D00104) Guifré3 Guisèn / Winidilde4
    54. (D00099) Bradila830 Miró480
    55. (D00055) Arnust444 Folconis376
    56. (D00742) Folconis376 Vualterius5986
    57. (D00638) Ameli79 Barnoini1600
    58. (D00466) Regemundo717 Ucbertus1973

    .

Anuncis
Publicat dins de cronograma, Fons Cathalaunia, justícia, jutges, Selector, tribunals itinerants | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

2019-setembre a cathalaunia.org

Després d’un agost de rècord, setembre, a cathalaunia.org, ha estat gairebé de pena. Assumptes extrahistoriogràfics han reclamat l’atenció i s’han endut pràcticament mig mes. El pitjor potser sigui que la situació no està tancada i es pot perllongar, de manera que la prudència aconsella anar pensant en reavaluar prioritats i de retruc  el mètode de treball. Però tampoc ha estat un mes buit de novetats…

Aquest bloc, tot i no tenir cap entrada nova, sí ha rebut una actualització força curiosa. Si fa uns anys es comentava el cas de dos preveres de noms propers tot i que diversos (Dutila i Tadila) que la tasca prosopogràfica indicava que probablement eren una mateixa persona, un dels darrers documents incorporat al Fons Cathalaunia n’ha subministrat l’indici definitiu. En l’apunt original, explicant les conseqüències metodològiques derivades d’anar identificant els figurants dels documents a mida que es van incorporant al Fons,  es comentava com tot i semblar un mateix personatge la seva diferència onomàstica n’havia aconsellat la seva separació. Les raons llavors, eren que tot i ser perfils no pas menors i amb una evolució geotemporal perfectament complementària, la diferència del nom, sumada al fet que el nombre de persones compartides entre ells es limitaven a un únic Cartellius (nom certament poc freqüent) aconsellaven la seva reestructuració creant dues identitats: un per els esments al prevere Dutila i l’altra per els del prevere Tadila.

Però no és pas l’única vegada que aquest bloc s’han comentat exemples de com la onomàstica d’aquells temps sembla ser força més fluida que les categoritzacions modernes. En aquest cas, el nou document, ha aportat una segona identitat compartida, un Dachoni, i el que ha semblat ja definitiu: el fet que fins ara només Tadila constava fent de mandatari d’un monestir, però en aquest nova evidència també Dutila apareix oficiant de mandatari cenobial.  Dutila ho fou per el de Cuixà l’any 880, Tadila ho serà per el de Gerri de la Sal trenta anys més tard. I és que el personatge resultant de la seva fusió és un prevere, probablement noble, atesa la seva capacitat de compra i el fet que pogués fins i tot estar relacionat amb una donació a La Grassa, que oscil·là entre la Cerdanya i Pallars/Ribagorça, amb una estada uns anys a Andorra amb el comte Sunifred. De manera que la reestructuració de llavors s’ha vist invertida ara reunificant de nou els Dutila i Tadila, en aquest únic prevere.

En la Secció de l’Alta Edat Mitjana, i en concret en el Fons Cathalaunia, també cal anotar que s’ha pogut completar l’any 881 (més que res gràcies a la feina feta el mes passat) i encetar el 880.

La Bibliografia, tot i ser minsa, tampoc ha quedat orfe d’incorporacions a comentar. Especialment, una nova bona nova per a la historiografia altmedieval barcelonina. Si fa poc ens congratulàvem de la publicació dels Catalunya Carolíngia del comtat de Barcelona, en aquest mes hem pogut llegir i incorporar: Gibert i Rebull, Jordi : 2016 : “A l’ombra de Barchinona. Antecedents i gènesi de la societat feudal a l’entorn del delta del Llobregat (segles VI-XI)”.

Un autor més proper potser al mon arqueològic que a l’estrictament històric amb qui  – passant a la primera persona – no és la primera vegada que tenim opinions coincidents. En aquest cas, es tracta d’un treball molt bonic (amb la claredat expositiva pròpia d’una mirada més de Ciències que d’Humanitats) que analitza l’evolució del delta del Llobregat des dels temps dels romans , quan la costa seguia de prop el relleu muntanyós fins el segle XI, amb una costa semblant ja a l’actual, i on amb l’abundant documentació disponible a partir de la segona mitat del segle X, l’autor dibuixa les nissagues locals que es partiren aquest territori.

No puc fer cap comentari de relleu al gruix del treball, ni als aspectes arqueològics ni tampoc als derivats de la noblesa local més enllà del segle IX. Posats a fer de perepunyetes, hagués preferit una mirada més elaborada sobre el context visigòtic, és cert, però on sí m’he vist sovint reflectit ha estat en els comentaris que l’autor fa en haver d’enfrontar-se a un volum no menor de documents relatius al seu objecte d’estudi (més de 600). En conjunt, m’ha semblat una obra certament ben ideada i millor elaborada que crec serà de referència en el seu context.

Un comentari general només. Sembla que la historiografia catalana, després d’haver analitzat les capes més altes de la noblesa, està començant a tractar en detall les capes intermèdies (com per exemple fa el treball d’en Gibert). Evidentment és un efecte de la difusió del generós volum d’informació disponible sumat al fet de poder-lo tractar informàticament (tot i que sovint els autors en trobar-ho ‘normal’ no en siguin gaire conscients). No puc evitar repetir-ho, cada cop que veig un d’aquests treballs que analitzant volums d’informació altmedieval en descriuen aspectes puntuals, ja siguin famílies, estaments o altres aspectes parcials, em ve al cap una mateixa pregunta.

I com ho puc verificar?

Sense repetir la feinada feta per l’autor s’entén, i la resposta sempre és la que en aquest bloc es denuncia repetidament.

No pots.

I és que només es podrà, establint sistemàticament la prosopografia d’aquesta informació i fent-la pública i de lliure accés (evidentment de forma electrònica, en línia). És ridícul que si algú vol verificar el que algú altri descriu després d’haver estudiat centenars o milers de documents, passi per haver de tornar-los a analitzar. Establir els fets bàsics (quins documents hi ha, que diuen, qui hi surt, a on, amb qui?) és una tasca que s’hauria de fer una sola vegada.

Sé que és afirmació excessivament simple. Aquest establiment factual, prosopogràfic, inclou inevitablement imprecisions i casos poc clars, per descomptat. Un tal establiment del que els texts indiquen (no confondre amb el que l’anàlisi històric elabora al damunt) no és tampoc un tema de blanc o negre, sinó d’aproximació gradual (el nombre de canvis hauria d’anar disminuint amb el pas el temps i agrupar-se en els casos més ambigus). També per això convé la supervisió continuada dels experts.

L’arqueologia actualment té l’inconvenient que usualment altera irremeiablement l’objecte estudiat, quelcom que no passa en la Història, però potser precisament per això és un bon exemple on enmirellar-se. Oi que l’evidència en els treballs arqueològics (dins els límits factibles , s’entén) està perfectament anotada, registrada, testimoniada i conservada? Oi que més enllà del que un treball arqueològic descrigui i analitzi, les proves materials d’on parteix i com es van extreure estan registrades? Oi que a ningú se li passaria pel cap que per verificar algun aspecte d’un treball la resposta fos: torna a excavar-ho tu mateix? Doncs el mateix per el que fa al que els documents diuen. El fet és que ho podem fer millor, la natura textual de l’evidència històrica permet fer-ho millor. Tenim les eines ara ja per fer-ho millor, només cal la voluntat i l’esforç.

Per servir aquesta idea objectivant original i mirar d’evitar el malbaratament sistèmic actual d’esforços va néixer el Fons Cathalaunia, i no és pas un exemple únic a Europa. És molt demanar que el món acadèmic català s’apunti a la idea? És molt demanar aixecar el cap i mirar d’emprar la nostra riquesa documental altmedieval per promoure una unificació prosopogràfica paneuropea?

Sincerament, crec que els beneficis per l’estudi de la Història de la generalització de la prosopografia digital seran de primer ordre. Fer-ho ara o no, està a les nostres mans…

Com és costum, llistem les novetats bibliogràfiques del mes per seccions[1].

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 29.910 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Publicat dins de 880, 881, Barcelona, cathalaunia.org, Delta del Llobregat, Dutila, Fons Cathalaunia, Gerri de la Sal, La Grassa, mandataris, prosopografia digital, Tadilane, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

2019-agost a cathalaunia.org

Marxa un agost inesperadament intens i productiu a cathalaunia.org. Potser sigui per l’espai que deixa la inactivitat dels veïns (aquell silenci benèfic de les nits, tan propici[1]). En qualsevol cas, ha estat un mes de rècord quan com a molt, s’esperava un mes d’anar fent. L’increment en el nombre total de pàgines del web indica el volum de la feina feta.

El mes va començar per detectar un error en la programació introduït en uns dels canvis estructurals que es van fer darrerament. Afortunadament ha estat un error invisible, l’usuari se l’ha pogut estalviar completament. És només gràcies a la resiliència de la metodologia emprada que ha passat sense deixar rastre. De portes endins sí era visible i ben espectacular (ja passa això, sovint, petits detalls fan grans ombres). En aquest cas era degut a la interacció entre dos estàndards, més ben dit, a la de la seva evolució, un detall nimi (i punyetero), però que afectava molt visiblement la presentació de dades (una problemàtica cada cop més freqüent amb la proliferació de convencions a aplicar) . Era només façana i de resolució simple, un cop entès el problema la solució era fàcil.

Aquest bloc, ha tingut una entrada d’aquelles que apareixen de tant en tant, per insistir en la necessitat d’una doble via d’aproximació a l’estudi històric: la de una major objectivació, amb la necessitat d’establir una base factual mínima per tal d’evitar l’actual malbaratament sistemàtic d’esforços (possible ara gràcies a la digitalització), i per l’altra, un cada cop més imprescindible esforç  de lluita contra l’analfabetisme simbòlic (i simbològic) actual, i per tant, de millor comprensió dels models culturals antics, on la centralitat del símbol i del pensament analògic era la norma. L’impuls de fer cathalaunia.org va néixer d’aquesta doble necessitat i per mirar de posar fi a la primera (la segona, escapa els límits formals i només es reflecteix en els articles i aquest bloc); de manera que l’apunt aquest no ha estat cap novetat.

La Secció de l’Alta Edat Mitjana, i en concret el Fons Cathalaunia és on s’ha concentrat la feina. No sols s’ha tancat l’any 882[1], és que s’ha fet bona part del 881 (un any marcat per els preceptes de Carloman II, tot sigui dit), i el nombre d’entrades del Fons, que a primers d’any havia creuat la línia dels 1.000 documents, mentre s’escriu aquest apunt ha arribat als 1.100.

També és un mes on s’ha fet (de nou) palesa la fragmentarietat de la informació de finals del segle IX. Amb més de 30 anys processats i més de 1.000 documents analitzats, no hi havia ni una sola menció d’un territori tan rellevant com el Vallespir. Aquest més, en un d’aquests diplomes de Carloman II que dèiem, per fi, s’ha incorporat al Fons. En un primer moment, en mirar d’identificar la toponímia, semblava impossible que no es tingués cap notícia del Vallespir en l’interval 882-914, però aquest era el fet. Ara, tot s’ha de dir, ha fet l’entrada per la porta gran. El diploma aquest incorpora gairebé 80 topònims a banda i banda dels Pirineus (amb un exemple preciós de perímetre, el de l’església de Sant Miquel de la Cirera al pagus Bisildunensi; potser en fem cinc cèntims en un apunt futur…)

Precisament, tota aquesta activitat, sumada als canvis aplicats recentment en la visualització de dades toponímiques,  han propiciat rumiar un model nou de codificació de l’estructuració geogràfica. Encara falta donar-hi un parell de voltes més, a veure si el coixí hi té alguna cosa més a dir, però la idea germinal ja hi és.

La Bibliografia, tot i estar provocada gairebé exclusivament per la tasca prosopogràfica del Fons, ha estat també més nodrida del que es preveia (de fet, tot i que es mira d’evitar-ho, s’estan tornant a acumular els perllegir). I a més, és de justícia fer esment a un d’aquells treballs que de tant en tant et trobes i que resulten simplement impressionants; es tracta de: Mahul, Alphonse Jacques : 1857 : “Cartulaire et archives des communes de l’ancien diocèse et de l’arrondissement administratif de Carcassonne”.

Una obra en sis volums (cada un d’ells amb més de 500 pàgines) on es recullen les dades i documentació des de l’alta edat mitjana del Carcassés. Si a vegades hem lamentat en aquest bloc l’absència d’uns Occitània Carolíngia (per completar els Catalunya Carolíngia), uns quants treballs com els d’en Mahul i ja ho tindríem embastat.  Una obra encara a mig repassar en escriure aquest comentari, però de rellevància ja ben evident. Un goig.

Com és costum, llistem les novetats bibliogràfiques del mes per seccions[3].

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 29.805 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Ja ho va dir aquell, en Foix: “És quan dormo que hi veig clar”.
  • [2] Cal entendre que quan es diu que s’ha completat un any, en realitat s’està dient que s’han incorporat tots els documents coneguts atribuïbles a aquell any, però el fet és que hi han grups de documents amb datacions genèriques (o directament sense), que es miren de processar separadament. I la raó per fer-ho així, és perquè quan no saps si un document és, per exemple, del 880 o del 930, és millor haver entrat prèviament tot l’interval per tal de poder-lo comparar amb dades concretes. Són els que més feina donen i usualment amb informacions relativament poc importants, però sense ells el Fons no estaria pas complet.
  • [3] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Publicat dins de 881, 882, Bibliografia, Carcassés, Carloman II, cathalaunia.org, Fons Cathalaunia, Josep Vicenç Foix i Mas, Occitània Carolíngia, Sant Miquel de la Cirera, Vallespir | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Hiperhistòria.

Diu el diccionari que el prefix grec hiper- signfica ‘sobre’ i hipo-, ‘sota’; amb el benentès que superioritat implica preeminència i en darrer terme ‘bé’ i que inferioritat implica el sentit contrari[1].

Actualment el concepte d’Història, a diferència de concepcions més antigues, es basa en la textualitat, de manera que parlem de prehistòria per referir-nos a contexts temporals anteriors a, o mancats de, l’ús de l’escriptura. Al segle XX, la Matemàtica va dur al naixement de la Teoria de la Informació i de retruc de la Digitalització i la Computació. Fins llavors, Gutenberg havia mecanitzat l’escriptura, des de llavors estem mecanitzant la Informació. De manera que era només qüestió de temps que el concepte de text (en el sentit de seqüència unidimensional de paraules) es veiés afectat, i de retruc el que entenem com Història: d’aquí l’hipertext i aquest apunt.

Computació

La primera i més encertada iniciativa fou el projecte Xanadú, l’any 1960[2], que molt abans de l’ordenador personal ja s’imaginà com el conjunt global de documents enllaçats per mantenir la memòria de tot el que s’ha escrit. Un lloc mític, que com a bons científics, la gent del anys 60s van mirar de fer realitat, entre ells, el més conegut i primer en emprar els terme hipertext, en Ted Nelson. De fet, el ‘web’ que coneixem avui en dia no és sinó una versió capada de la idea original.

Tot vingué que sent científics, els investigadors de la teoria de la informació de llavors estaven acostumats al format imprès dels articles i treballs. Ja ho sabeu, amb notes al peu, apèndixs i cites bibliogràfiques. Precisament, fou el fet que es força freqüent que llegint un treball es tingui la necessitat de consultar-ne una cita, el que dué a imaginar un sistema on poder accedir al text citat sense deixar la lectura que l’ha propiciat. En origen la idea era força completa, no sols es podien definir cites que incorporessin el text citat (amb la data de quan s’havia fet la còpia, etc), també es podien definir cites que anessin a cercar la versió existent en el moment de la consulta, i el que era més essencial: les cites (posteriorment enteses com ‘enllaços‘) eren bidireccionals, és a dir, l’article citat, rebia la informació de qui l’estava citant. Una idea simple i racional que si s’hagués respectat hauria canviat completament el que avui en dia entenem com a web.

La idea era potser massa avançada per els seus temps, ja que no fou fins a finals dels 80s, quan la gent del CERN (en especial Tim Berners-Lee), moguts també per la necessitat de compartir articles científics, reprengué la idea de l’hipertext, n’escapçà la funcionalitat original dels enllaços del projecte Xanadú convertint-los en unidireccionals, i dissenyà els dos protocols bàsics del que serà el WWW: els HTLM i HTTP. El primer (Hyper Text Markup Language), un llenguatge formal per escriure texts que poden ser enllaçats amb altres texts, i el segon (HyperText Transfer Protocol), el protocol per implementar l’intercanvi (i enllaç) d’aquests texts. La resta és història, que es diu.

Amb uns orígens així semblaria que l’ús de l’hipertext, hauria de ser la norma en la publicació científica, però no ho és, o no ho és tant com es podria. La raó, és la inèrcia del món de la publicació, diguem-li metafòricament de la ‘galàxia Gutenberg‘. Una rèmora a acceptar la novetat i els canvis que comporta, una ‘necessitat’ de mantenir formats predigitals, que avui en dia, du a la paradoxal situació on encara que tots els processos d’edició i publicació ja són completament digitals, és a dir, tot el que es publica existeix, sí o sí, prèviament en format digital i per tant amb suport per hipertext, el que usualment es distribueix, fins i tot electrònicament, al ser una versió destinada a la seva impressió, està orfe d’enllaços. A més, es poden argüir fàcilment tota una miríada de raons de gestió en contra de la seva inclusió (que si els drets, que si la publicitat, que si els enllaços decauen amb el temps, etc, etc), de manera, que fins i tot els investigadors productors dels articles (especialment en les Humanitats) acaben trobant natural que sigui el paper qui limiti els continguts. Faria riure si no fos tan penós.

Però és que la digitalització no sols permet fer realitat l’hipertext i superar la unidimensionalitat del text, és que de fet, multiplica les capacitats de presentació de dades i coneixements de forma exponencial; i la gran majoria són directament incompatibles amb una representació bidimensional passiva. És un tema recurrent en qualsevol iniciativa que apliqui la computació al coneixement. En el cas d’aquí, de cathalaunia.org, un web  dedicat a presentar les dades conegudes relatives a la història de la Cultura Catalana anterior al segle XII, és a dir, de  ‘la Catalunya abans de Catalunya‘, els dos reculls principals de dades que actualment mostra: el Corpus Iberika i el Fons Cathalaunia, ambdós sobrepassen àmpliament les capacitats de representació en paper. El primer, per presentar interactivament totes les epigrafies ibèriques conegudes, amb els seus fragments compartits, i el segon, en mostrar un recull prosopogràfic així mateix interactiu dels documents altmedievals ‘protocatalans’. De fet, aquest bloc associat, s’ha fet servir puntualment per fer públics alguns treballs completament aliens a la galàxia Gutenberg, per exemple: la inesperada sèrie d’entrades sobre el ‘cens de la Gòtia‘, amb representacions gràfiques i interactives de milers de dades altmedievals,  o algun dels articles dedicats al desxiframent de l’ibèric, amb també milers d’enllaços a les epigrafies originals.

Una concepció errònia podria ser justificar l’ús de tecnologies perquè sí, per el seu propi ús. Un exemple: es podria trivialment convertir les dades presentades en la sèrie del cens de la Gòtia en models tridimensionals i accedir-hi a travès d’una interfície de realitat virtual (una manera fina de dir, posant-se una pantalla als morros). Segur que algú ho trobaria interessant, però el cert és que el valor afegit seria baix. La tecnologia, com tota eina, és interessant per el que aporta, no per ella mateixa. Ara, caure en l’altre extrem i excloure l’ús dels enllaços en les publicacions, especialment si tenen una versió en format digital (avui en dia usualment, en PDF), és un luddisme injustificable (una mena de hipotext). I és que es vulgui o no, si un treball o un article vol parlar de continguts digitals, la seva referència no pot considerar-se completa sense la capacitat d’accedir-hi en línia o d’interactuar-hi.

Però encara hi ha una altra interpretació d’aquest prefix hiper- més enllà de les tecnologies de la informació i més propera a la Història.

Història

No és cap novetat que la pràctica historiogràfica ve regida per el consens. El que algú ha dit, en la mesura en què sigui repetit serà considerat acceptat; una disposició en el fons, basada en la fe (que és una moda que fa 2.000 anys que dura). Cert és que l’empirisme i en especial l’Arqueologia ha forçat als professionals a acostar-se a metodologies més properes a les de les Ciències, i la digitalització és en aquest sentit una gran ajuda. Altra cosa és la inèrcia de les institucions i els professionals, que es mouen per criteris més socials que no pas filosòfics.

Potser és l’exposició continuada a les fonts primàries, o potser només el fet d’haver llegit un nombre prou gran d’articles, però qui això escriu no pot amagar que sovint la lectura de treballs on es fan afirmacions no avalades per la corresponent evidència, o on es repeteixen acríticament nocions prèvies, provoca un cert distanciament, una certa relativització del valor dels treballs, que només un esforç conscient d’humilitat davant la pròpia ignorància sovint pot frenar. Es troba a faltar una major objectivació, en lo particular, i especialment, en les metodologies aplicades. Per això va néixer el Fons Cathalaunia, al constatar que ni els fets mínims (quins documents hi ha?, qui hi figura?) estaven sistematitzats, i el que era encara més espaordidor: els professionals ni ho esperaven. D’aquí l’aposta decidida per la Digitalització, que per altra banda, agradi o no, és de totes maneres inevitable.

Ara, si advoquem per l’ús complet de la digitalització, no podem deixar d’advocar a l’hora per un esforç similar de comprensió de la mentalitat dels temps estudiats. Sense aquest hiper-, la criatura quedarà coixa, ja que parlarà més del que opinem avui en dia dels temps passats que no pas dels temps passats en sí.

És inevitable ser fill dels propis temps, allò del jo i les circumstàncies, cert, però les Humanitats i el coneixement mira precisament de deslliurar-se d’aquestes cadenes. Sense aquesta voluntat, no hi ha millor coneixement, sols ombres en la paret. Ara, també és cert que com han repetit els autors al llarg del temps, aquesta tasca no surt gratis. Qui l’emprèn canviarà i no sabrà el cost fins haver-s’hi ficat; només cal considerar que la voluntat és aliena al raonament per copsar la profunditat de la proposta[3].

Si no es mira d’entendre que la concepció del món, de la realitat, del que són les persones i les coses (la imago mundi), és mutable, no hi ha solució. Avui en dia, per exemple, que es prima aparentment la racionalitat per damunt de tot, es cau en l’error de menystenir el que s’ignora, convertint dipòsits de coneixement humà en ‘supersticions’. Per posar un exemple: mirar d’entendre societats que valoren o valoraven l’experiència de forma holística i per tant no diferenciaven massa entre somni i vigília des del prisma de la concepció de la realitat de la societat occidental és previsiblement inútil. Un altre: pensar-se que el bagatge de coneixement acumulat en l’astrologia és irrellevant per estar basat en el símbol, és a dir, en el pensament analògic, és d’una indigència filosòfica alarmant. I no parlem ja dels tempestarii, dels llobaters o dels cultes mistèrics. No entendre que l’experiència humana és més àmplia que el que la concepció d’un moment donat admet, no és més que una manera de menystenir la pròpia condició humana. Encara que potser no sembli gaire ‘humana’ segons la convenció aplicada.

O sigui, que sí, benvinguda sigui la Hiperhistòria, en tota la seva extensió, a veure si així ens acostem ni que sigui una mica a la Història de Clio i les Muses[4], les filles de Zeus i Mnemòsine.

 

 

Notes

Publicat dins de astrologia, cathalaunia.org, Càbala, Càbalah, CERN, Clio, corpus Iberika, Cultes mistèrics, digitalització, Fons Cathalaunia, Gutenberg, hiper, hipertext, HTML, HTTP, Humanitats, imago mundi, Jan Potocki, llobaters, Mnemòsine, Muses, PDF, projecte Xanadú, supersticions, Ted Nelson, tempestarii, teoria de la informació, Tim Berners-Lee, WWW, Xanadú, Zeus | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

2019-juliol a cathalaunia.org

Se’n va un juliol atípic, intens i fins i tot esgotador a cathalaunia.org. Atípic per estar marcat per canvis en la programació del web. Millores sistèmiques que feia temps que estaven pensades però que no es trobava el moment d’aplicar. Intens i esgotador per la quantitat de feina feta.

Com a programador, quan es volen aplicar una sèrie de canvis, es preveu exactament que es vol modificar i les conseqüències en el funcionament que cada canvi provocarà. Anant al nostre cas, una de les coses que s’ha modificat en el web és el funcionament dels noms alternatius de cada pàgina. En un principi es va implementar un sistema centralitzat on poder controlar totes les denominacions de forma simple. El pas del temps però ha acabat indicant que seria millor un sistema distribuït, de manera que dit i fet, es dissenya com ha de ser el nou sistema, es mira que cal modificar i en quins llocs s’ha d’alterar la programació. I un cop ho tens clar, ho apliques. Fàcil oi? El que no entrava en la descripció de les tasques de programació era que el nou sistema implicava repassar a mà totes i cada una de les entrades, i pensem que només en Toponímia n’hi han més de 3.500. Si anant bé en podem revisar-ne, diguem, 50 per hora, ja podeu fer el càlcul del rato i la feinada que més enllà de la programació, aquests petits canvis han comportat. De fet, compareu el total de pàgines que el web presenta en acabar juliol amb els que tenia el mes passat i veureu potser l’efecte més clar dels canvis aplicats.

Aquest bloc, ha tingut una entrada per avisar que s’anaven a fer canvis, i com tot ha anat més ràpid del que es preveia, s’ha aprofitat per afegir-hi una descripció de la feina feta. No ho repetirem, deixem-ho aquí.

L’Alta Edat Mitjana és la secció que ha concentrat l’activitat. A més de ser la part del web on es focalitzen les novetats programàtiques, la tasca d’incorporar nous documents al Fons Cathalaunia ha continuat a molt bon ritme i falta poc per completar l’any 882. Amb tot, a darrera hora han aparegut uns quantes entrades pendents anteriors a l’any 886 en el registre àrab que caldrà incorporar. Es creia que ja havien estat considerades en el recull que es fa servir de guia, però no era així. Cap problema.

La Bibliografia, amb tanta activitat ha estat la que ha quedat en darrer terme. El poc temps de lectura del mes, ha anat majoritàriament a re-llegir, i ni s’ha intentat anar a buscar més material, de manera que el nombre d’entrades del mes és realment petit, però en cap cas irrellevant ja que conté una joia llargament esperada – i anunciada -: la setena part dels Catalunya Carolíngia, la dedicada al comtat de Barcelona. I aquí sí cal fer un comentari… Agredolç.

El dolç, per l’alegria que els volums hagin per fi arribat, per la qualitat del treball i la importància de l’obra, que s’anirà fent evident amb el pas del temps.

L’agre, per comprovar que si més no per el que fa als falsos, el volum es limita a repetir posicions ja superades, obviant olímpicament noves aportacions. Es continua ignorant la literalitat de les donacions dels Guifré fill del difunt Guifré del Cartulari de Sant Cugat, i es considera fals el resum de propietats de Santa Maria de Ripoll fet en temps de l’abat Énnec tot i estar calcat en el diploma de Lluís Transmarí per la casa. Com que són temes que ja s’han comentat en aquest bloc , ho deixarem aquí.

Però també en primera persona hi ha una agror associada a l’obra. Ja fa uns quants anys, Fortuna volgué que contactés amb un dels responsables del projecte. S’estava llavors en els primers temps del web, i com ja s’ha dit en alguna altra ocasió, per guiar la incorporació de documents en el Fons, es disposa d’una llista interna de documents coneguts on anar-los ordenant cronològicament per marcar-los un cop incorporats. De manera que vaig preguntar si seria possible accedir a la llista de documents anteriors al 915 del comtat de Barcelona, per mirar si la tasca dels experts n’havia detectat gaire més dels que jo havia anat anotant manualment. No es demanaven els texts, ni l’aparell crític, ni regests, només una simple llista, per poder afegir les entrades que s’haguessin escapat a la meva mirada. La resposta va ser que ja ho decidirien. Vale…

Van passar els mesos i la resposta no arribava. Insisteixes… Tampoc. Un bon dia, parlant-ne, va resultar que l’obra s’estava realitzant literalment a uns pocs carrers de casa. Mogut per la proximitat, vaig mirar de demanar el mateix als que ho estaven treballant, i la resposta va venir a ser la mateixa. Com l’acudit aquell: “Oi, Oi? Hoy no, mañana!”.

El resultat va ser que tot i conèixer a gent del projecte i fer-se a prop de casa, si volia saber els documents anteriors al 915 del comtat de Barcelona dels Catalunya Carolíngia hauria d’esperar a la seva publicació, i ha tardat un grapat d’anys. No sé si es tracta d’aquell mecanisme sociològic que propicià la frase evangèlica segons la qual ningú es profeta a casa seva, o potser algun efluvi gol·lumnià…?

Finalment el volum s’ha publicat, i  un cop repassat, les novetats eren: una venda, un document que no veurà la llum fins l’edició del volum d’Urgell, i un paràgraf d’un diploma carolingi. Tot plegat, poca cosa, no eren precisament les joies de la corona les que s’estaven furtant a la meva mirada, com ja era de suposar. Afortunadament, l’experiència quotidiana va en sentit contrari i la generositat a l’hora de compartir treballs, dades i comentaris acostuma a ser la norma. En tot cas, vist, processat i comentat, tanquem carpeta.

Per no variar, llistem les novetats bibliogràfiques per seccions[1].

 

Secció Bibliografia de l’Època Prehistòrica

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 29.231 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Publicat dins de Bibliografia, Catalunya Carolíngia, cathalaunia.org, comtat de Barcelona, Fons Cathalaunia | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Manteniment estival a cathalaunia.org.

Aquest apunt és només per avisar que durant l’estiu s’estaran fent tasques de manteniment en el web cathalaunia.org.

Si tot es fa bé, no s’hauria de notar res, però cal deixar-ne constància per si no fos així. La idea, com sempre, és canviar algunes peces del motor amb el cotxe en marxa (poca cosa, la transmissió, el canvi i potser la bateria).

Si noteu alguna disfunció i no s’arregla en un temps raonable (un dia o dos), aquest apunt seria el millor lloc on fer-ho saber[1].

En tot cas, un cop fetes les ‘millores’ en donarem deguda notícia en aquest bloc.

Molesteu les disculpes!

 

– Actualització 2019-VII-17 –

Per el que fa al manteniment, l’estiu ha durat encara no un mes. Les principals tasques i canvis que es volien aplicar ja han estat incorporades, i tot i que no es pot descartar algun retoc posterior (sempre n’hi han), el gruix de la feina està feta. En comentem breument els canvis que es divideixen en dos apartats diferents.

Un primer, conceptual, per incorporar dues menes d’informacions ja presents en el Fons en la seva formalitat estructural: les possible equivalències (idems) i els noms alternatius.

Des de ben d’hora es va considerar interessants l possibilitat de deixar constància en el procés d’identificació de Persones i Llocs dels possibles perfils compatibles. Fins ara, aquesta informació s’apuntava al costat del Nom del dossier (tant de persones com de topònims), però no formava part de l’estructura de dades de la fitxa, i per tant, no era fàcilment ni mecanitzables ni exportable. Això s’ha canviat i encara que exteriorment no hi ha cap canvi que ho indiqui, ara aquesta informació ja està degudament codificada.

Per el que fa als noms alternatius de cada dossier del Fons, era una funcionalitat present des de fa temps, però no era visible. Per exemple, hom podia accedir al dossier de Guifré Pilós per la URL numèrica (http://cathalaunia.org/Gents/G000003), o per la literal (http://cathalaunia.org/Gents/Guifré Pilós), però els noms alternatius de cada pàgina no eren visibles (tot i que sovint són previsibles). Ara això s’ha canviat. En primer lloc, i a semblança de les equivalències, incorporant aquesta informació en l’estructura de dades dels dossiers, i en segon lloc, visualitzant els noms alternatius en situar el cursor al damunt del nom del dossier que s’estigui consultant.

Això s’ha fet en la Toponímia (incorporant a més, sistemàticament els esments als comtats, bisbats i ciutats coneguts del Fons) – ie: (http://cathalaunia.org/Llocs/Comtat de Besalú) -:

Noms alternatius del dossier del topònim Besalú (L000013).

En les Persones (mirant de incorporar noms propers o idèntics a les entrades corresponents de Wikipedia quan existeixen – ie: (http://cathalaunia.org/Gents/Emma de Barcelona) -:

Noms alternatius al dossier de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses (G000380).

I també per l’Antroponímia, incorporant versions actuals dels noms, tot i que encara són pocs els que s’han consignat – ie: (http://cathalaunia.org/Noms/Pere) -:

Noms alternatius al dossier de ‘antropònim Petrus (N03458).

És a dir, a partir d’ara, en exportar en format XML qualsevol identitat personal, topònim o antropònim, s’inclou tant la informació dels seus possibles equivalents, com la de les seves denominacions alternatives.

L’altre canvi estructural incorporat s’ha centrat en la Toponímia. La idea, a semblança de l’ho fet per les equivàlències i noms alternatius, era visualitzar millor les informacions ja contingudes en el Fons.

A partir d’un moment (força primerenc) es decidí que la informació toponímica que cada document presenta s’estructuraria segons el que digués (o s’entengués que dóna a entendre) el text. Així, si per exemple en un document, es parla de dues viles en una vall, la informació toponímica de cada una de les viles reflectirà que consta dins de tal vall. Això es punyetero. Si no s’incorporava aquesta informació d’inclusió, la pèrdua de dades era evident, però no és pas menys cert que dita estructuració és sovint dubtosa, podent fins i tot ser contradictòria i usualment interpretable de diferents maneres. Amb tot, era una dada, tot i que poc fiable, que no es podia ignorar.

El que no hi havia, fins ara, era la informació inversa. Els dossiers toponímics, per a cada tipologia concreta del topònim (pagus, ciutat, vila, comtat, etc) feia constar en quins altres topònims + tipologia estaven inclosos, però no mostraven les topònims inclosos en ell mateix. Això ara ja consta.

Dossier de la Vall de Conflent (L000534#vall).
Secció Conté en el fons de la tipologia.

Per a cada tipologia de cada topònim, sota l’apartat de referències externes de Bibliografia i Web, ara, si consta que contingui algun altre topònim, es visualitza un apartat de títol ‘Conté‘ on s’agrupen per tipologia els topònims inclosos.

De manera que ara, podem moure’ns en l’estructuració toponímica en tots dos sentits, anant tant al que conté com al contingut. D’aquí a afegir una opció en el Selector on es mostri l’estructuració global que els documents incorporats en el Fons reflecteixen, hi ha un pas, però això ja es farà més endavant.

L’altra informació que constant en el Fons, no era gaire visible, era la que relaciona els topònims amb persones concretes. Pensem en el cas dels comtes i els comtats (una relació molt poc definida en els continguts actuals del Fons, majoritàriament del segle IX), o millor encara en la dels bisbes i els bisbats. Doncs això és el que s’ha fet més visible també:

Dossier del bisbat de Barcelona (L000003#bisbat).
Notis l’apartat Persones amb la llista de bisbes coneguts.

A partir d’ara, en el cas dels comtats, vescomtat, bisbats i monestirs, si s’hi coneix algun comte, vescomte, bisbe o abat explícitament relacionat apareix una secció de títol Persones també en la part final de la secció tipològica. Si n’hi ha més d’un, s’intenta ordenar cronològicament (tot i que és un objectiu de mecanització impossible, atesa la indefinició cronològica sistèmica de la informació).

Cal entendre i remarcar que tant per el que fa a l’estructuració toponímica, com a les persones relacionades amb una certa tipologia d’un topònim determinat, només es presenta la informació que consta explícitament en els documents del Fons, que és força menys que la que la tasca d’anàlisi històrica coneix. Per exemple, de la majoria de comtes de finals del IX, no tenim explicitada la seva relació (o no) amb un cert comtat; les clàusules inequívoques, (tipus “X comes gerundensis”) són molt infreqüents, i en el Fons només es recullen aquestes. A efectes pràctics, els bisbats són els que presenten un major nombre de figurants, ja que aquests sí s’identifiquen geogràficament.

I això és tot el ‘manteniment’ fet. Una feinada per el que fa a repassar els noms alternatius i un agradable i intens retorn a la programació per el que fa a fer possible presentar millor la informació toponímica del Fons.

A partir d’aquí, es manté el comentari inicial, si algú detecta alguna anomalia, que ho faci saber i es mirarà de corregir-la el mes aviat possible.

I deixeu de molestar a les disculpes, que poca culpa tenen, per l’amor de Déu…!

 

Notes

  • [1] Un altre seria a la pàgina de Correccions, per opcions que no sigui…!
Publicat dins de cathalaunia.org | Etiquetat com a | Deixa un comentari

2019-juny a cathalaunia.org

Juny ha estat un mes escrit a cathalaunia.org. El solstici ha dut un nou article, però en parlarem quan vegi la llum (potser abans del proper solstici, o és massa demanar?).

Aquest bloc, també ha tingut la seva part de lletra nova, un apunt perdigonada, un poti-poti de petites constatacions prou interessants com per deixar-ne si més no, alguna constància escrita. També s’ha afegit una actualització al recent apunt sobre el jutge Trasova, i els jocs onomàstics altmedievals.

La Secció de l’Alta Edat Mitjana i concretament el Fons Cathalaunia és la part del web que més s’ha treballat. De manera discreta, però efectiva, amb la incorporació – inesperada – d’un grapat de documents fóra de seqüència (són del segle X, quan representa que s’està incorporant l’any 882) que són d’allò més interessants. Especialment a remarcar un d’ells, un judici dels 920s, que ha necessitat un munt d’hores per incorporar-lo, un exemple brillant de les dificultats de la prosopografia (gaire bé hi consten totes les modalitats més punyeteres). Potser en fem un apunt més endavant, certament el treball s’ho mereix.

Les novetats en Bibliografia, no són nul·les, però quasi. L’escriptura ha primat i la lectura de nous títols ha estat residual (també va bé, canviar de ritme de tant en tant). El que sí s’ha fet, és aprofitar per continuar canviant les referències bibliogràfiques al servei YALE, ara obsoletes, per equivalents al nou servei ORBIS. Cada cop que una institució decideix no honorar els enllaços permanents és un mal favor. Encara en queden unes 200 per canviar, paciència…

Llistem les minses incorporacions bibliogràfiques del mes, com sempre per seccions[1].

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 28.938 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Publicat dins de cathalaunia.org, Fons Cathalaunia, ORBIS, prosopografia, Trasova | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari