2015-març a cathalaunia.org

El març ha estat un mes bicèfal. L’activitat s’ha concentrat al voltant de la toponímia altmedieval i de la recerca en història antiga, però no, en la recerca toponímica antiga.

En toponímia, com ja va es va comentar, aquests darrers mesos s’han estat creuant les dades entre el Fons Cathalaunia i les dades exposades en el Charlemagne’s Europa del King’s College de Londres, de manera semblant a com prèviament, i en l’àmbit antroponímic, s’havia fet amb el Nomen et Gens de la Universitat de Tubingen. El resultat ha estat la creació d’enllaços en les entrades toponímiques del Fons que duen al mateix – o similar – ítem en el Charlemagne’s Europe. El nombre de dades comuns és encara reduït, a diferència del Nomen et Gens, ja que els contexts coberts per ambdós projectes encara són molt dissimilars (el període de Carlemany versus els finals del segle IX – inicis del X en l’estat actual del Fons Cathalaunia) però a mida que la incorporació de documents s’apropi al període de Carlemany, lògicament, s’ha de veure incrementat. S’han estat comparant dues llistes de força més de 2.000 topònims cada una, cercant els punts en comú. Això que pot semblar trivial, no ho ha estat gens, tota vegada que per a una gran quantitat de topònims, sols els tenim en forma arcaica, sovint, un únic nom llatí, que a més, cal comparar amb cura atenent la gran flexibilitat de l’onomàstica altmedieval. Resumint, una feina lenta i feixuga, poc agraïda de fer, però al meu parer, molt valuosa, ja que cada enllaç entre projectes prosopogràfics altmedievals, no suma, sinó multiplica, el valor global dels repertoris.

Una altra tasca que s’ha pogut completar, i ja feina mesos que durava, és  la creació de nous accessos a les dades de la secció d’Antroponímia per poder accedir als noms altmedievals emprant formulacions modernes (sempre resulta més fàcil escriure Joan que Iohannes) , si més no, per el aquells noms encara en ús. I no contents amb aquesta millora, també s’ha programat la possibilitat d’accedir a les entrades antroponímiques emprant qualsevol de les grafies altmedievals existents en el Fons, de manera que ara, per exemple, tant es pot consultar els ‘Ramons’ amb: http://cathalaunia.org/Noms/Ramon, com els ‘Remegarius’ amb: http://cathalaunia.org/Noms/Remegarius.

La recerca, per la seva banda, està anant per llocs aparentment molt i molt allunyats de Catalunya i de l’alta edat mitjana. Pot haver-hi una part de divagació (sovint no ho saps fins al final, això) però és que el passat remot comporta un nivell d’interrelació temàtica molt gran. No és res nou, la Història de proximitat tal vegada pugui acotar més o menys efectivament el seu camp d’estudi, però quant més antic i per tant, menys documentat és un tema, més s’ha d’expandir l’àrea a considerar, cercant sinó primers efectes – tal vegada ja esborrats – potser segones o terceres derivades o paral·lels per poder emmarcar el conjunt. I tot això, mentre es va mirant de perfilar el tema estudiat, i oberts lògicament a les noves vies d’interès que la recerca pot aportar i que no havien en cap cas estat previstes en iniciar el camí. Encara no s’està en un punt en què es pugui presentar fruits, ni tant sols preveure quants ni com seran, el que sí es pot avançar és que hi han elements de suficient entitat com per creure que poden ser novells ja que és ben sabut però poc estudiat que la denominació antiga de les nostre terres, Ibèria[1], té un bessó al sud de les muntanyes del Caucas, l’actual Geòrgia; o som nosaltres, els bessons?

Aquest bloc, ha vist un apunt nou aliè a aquestes dues àrees d’activitat, dedicat a explicar les facilitats de consulta de dades que incorpora el Fons Catahalaunia i més generalment, el web cathalaunia.org, que venia a completar un de previ on s’explicà l’estructura de les dades del Fons, així com els seus perquès.

Per el que fa a les novetats bibliogràfiques, a resultes de la recerca – i des de ja fa uns mesos – el nombre de lectures pendents ha superat qualsevol topall anterior fins aproximar-se a les 600 entrades. Tot i que el ritme de lectura i anotació ha estat el màxim possible, a l’hora d’escriure aquest resum encara supera clarament els 500 ítems. Com es pot observar, les àrees que s’ha vist més poblades són les de Judaisme i Vària, efecte directe de la natura de la recerca que es va fent.

Un efecte col·lateral d’aquest allau de material a llegir i anotar, és que està duent el sistema de cerca textual intern als seus límits. La solució a l'”americana” seria posar-hi més maquinari, però sempre m’ha semblat més raonable la posició de Turing, que venia a fer palès que un gram de matèria grisa val més que tones de simplesa[2].

Llistem les novetats del mes, com sempre, per seccions[3]:

Secció Bibliografia de l’Êpoca Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

A la fi del mes, cathalaunia.org presenta 23.674 pàgines consultables.

Notes

  • [1] He posat un enllaç a l’article en català sobre Ibèria de Wikipèdia, però no me’n puc estar de fer palès el molt lamentable contingut que presenta. Tenim experts més que suficients per poder mostrar uns continguts força més acurats i especialment sense tantes falsedats!
  • [2] És ben coneguda la disparitat entre Turing, potser el millor teòric que la computació ha tingut, amb von Newmann, el pare de l’actual arquitectura dels ordinadors. Hom pot imaginar com de diferents haguessin estat les coses si Turing no hagués mort tan prematurament…!
  • [3] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Publicat dins de antroponímia, Bibliografia, cathalaunia.org, Caucas, Charlemagnes' Europe, Fons Cathalaunia, Geòrgia, Ibèria, Ibèries, Nomen et Gens, Turing | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Prosopografia altmedieval pràctica.

En el darrer apunt sobre models prosopogràfics ens havia quedat pendent comentar com es consulten les dades en el recull del Fons Cathalaunia. Això és el que farem en aquest apunt, i ho farem, anant de lo més general a lo més específic.

La manera més habitual d’accedir als continguts del web, la estadística, revela que ve de consultes individuals, majoritàriament adreçades a través dels grans cercadors d’Internet, com per altra banda, era ja previst de vell antuvi.

Deixant però, l’usuari circumstancial, en primer lloc, cal parlar dels mecanismes de consulta global en tot el web cathalaunia.org, que és quelcom més ampli que el Fons Cathalaunia.

Cerca Global

El web disposa d’una facilitat de cerca interna, que es troba en la cantonada superior-dreta de totes les pàgines:

ccat1És una facilitat de cerca en el texts de les pàgines del wiki, que ignora majúscules o minúscules, i que repassa totes les pàgines del web. Més enllà d’entrar un terme i mirar si existeix, aquesta cerca permet tot un grapat d’altres opcions, com cercar en un conjunt determinat de pàgines, cercar més d’un terme, etc, etc), Les instruccions per realitzar aquestes cerques més especialitzades, amb un quants exemples específics,  es troben en la pròpia pàgina de cercar (accessible des de l’enllaç ‘Cercar‘ de cada pàgina):

ccat2Des d’aquesta mateix pàgina, a més, es disposa d’una pàgina de Cerca Avançada, per realitzar, com l’anterior,  cerques en tot el web, però a partir d’expressions regulars. Aquí cal fer un petit incís per explicar què són les expressions regulars, ja que es tracta d’un tòpic molt familiars per els programadors, però molt desconegut per la gran majoria d’usuaris.

Quan es fa una cerca, el text que s’introdueix, indica el fragment textual a cercar. Una expressió regular és una notació especialitzada en la què certs caràcters no alfanumèrics tenen funcions especialitzades. No ens allargarem, ja que en tornarem a parlar un xic més endavant. Un exemple ho pot fer fàcilment entenedor. Si entro ‘girona’, indico que estic cercant pàgines on figuri aquesta seqüència de lletres, però si entro ‘g[ie]rona’, estic indicant que vull les pàgines on figuren ‘girona’ o ‘gerona’; és a dir, els caràcters que es posen entre ‘[]’, indiquen possibles valors per una mateixa lletra. Com els caràcters ‘[‘ i ‘]’, la notació, especifica tot un grapat d’altres usos especialitzats (per exemple, ‘.’ per ‘qualsevol caràcter’, \’ per indicar que el següent caràcter ha de ser entès literalment – per poder cercar també caràcters especialitzats -, etc, etc). No és el cas, de donar aquí l’especificació complerta, sols un apunt per entendre el principi.

El format dels resultats d’aquesta cerca avançada, és menys cuidat que els de la cerca ‘normal’, però és plenament funcional. Encara hi han força coses a polir en el web…

Ara bé, més enllà de les cerques globals, en tot el web, i centrant-nos en els aspectes estrictament prosopogràfics, és a dir, en les dades del Fons Cathalaunia, una primera facilitat que cal esmentar és l’exportació de dades en format XML.

Exportació en format XML

Aquesta funcionalitat ja ha estat comentada en aquest bloc altres vegades, i per tant, no repetirem els detalls, sols remarcar la idoneïtat d’aquest mètode per la recerca científica, tota vegada que genera un fitxer amb conjunt de dades autònom, sense dependències externes – i sense seccions com comentaris o agraïments -, sobre els que l’investigador pot realitzar les mesures i els estudis desitjats. És a dir, que si un altre investigador vol reproduir o verificar els resultats independentment, n’hi ha prou amb facilitar-li el fitxer XML original. És, per tant, un mètode que assegura la repetibilitat de l’experiment.

Tal va ser, per exemple, el mètode emprat en la confecció de la sèrie d’apunts – 10 en total – en aquest bloc sobre visualitzacions de dades prosopogràfiques de la Gòtia del segle X. El sistema permet exportar tota mena de dades, des de ítems individuals (un particular, un lloc, etc) a conjunts (tots els llocs, tots els documents d’uns anys, etc) i fins i tot ‘universos documentals’ (totes les dades relacionades documentalment amb un cert ítem o conjunt arbitrari d’ítems). Ara bé, més enllà de l’exportació de dades, i la cerca global, el Fons Cathalaunia disposa d’un conjunt de facilitats específiques per fer consultes especialitzades en línia. Per disseny, es van agrupar totes en una mateixa pàgina: el Selector.

El Selector

ccat4Un primer comentari general. En aquesta pàgina – com en altres del web – apareixen paraules en negreta sense cap motiu aparent. Es tracta d’un recurs visual per indicar que posant el cursor al damunt, es mostra una indicació d’ajuda. En la part superior de la pàgina tenim les opcions de cerca més habituals agrupades en un mateix formulari i utilitzant unes mateixes convencions; són aquestes les que cal mirar d’explicar.

Les dades del Fons Cathalaunia, s’estructuren en conjunts d’ítems de diverses menes, cada un d’ells, numerat des de 0, és a dir, que cada ítem té un codi propi, però les dades que contenen, són qualsevol cosa menys números, quantitats matemàtiques, ben al contrari, la immensa majoria d’informacions són estrictament textuals, polimòrfiques, i formalment, extremadament variades. Pensem per exemple amb com ho fem per mirar de localitzar un individuu en concret. El seu nom serà llatí amb gaire bé tota seguretat, però, sota quina forma? Guillelmi, Uuilelmus, Wilheim, Guillem?

En part per adreçar aquesta problemàtica, es va crear la secció d’Antroponímia, per poder agrupar – mecànicament – les identitats personals del Fons per ‘nom’. Però el problema persisteix, ja que molts dels noms no tenen traducció ‘moderna’ i per tant, el problema de localitzar quina grafia cal emprar per indicar un nom determinat entre els més de 4.000 que hi ha, és del tot similar (tot just el mes passat comentàvem que s’havia afegit una facilitat per accedir a les dades de manera directa, des de la mateixa URL, coses com: http://cathalaunia.org/Llocs/Barcelona, o http://cathalaunia.org/Noms/Ramon, però això sols cobreix els ítems més familiars).

La solució donada a la problemàtica de la variabilitat formal de les denominacions altmedievals, ha estat emprar, com en la Cerca Avançada, expressions regulars – amb alguns afegitons per fer-les un xic més fàcils -. La pròpia pàgina mostra les instruccions bàsiques.

ccat5 De l’explicació donada abans sobre les expressions regulars, sí cal destacar, per ser molt i molt emprada, l’afegitó de l’ús del caràcter ‘@’ per indicar un conjunt arbitrari de zero o més caràcters alfanumèrics), i la especificació entre cometes ‘”‘, per indicar paraula complerta. Aquesta mateixa mecànica es pot fer servir per cercar entre diferents menes d’ítems, concretament: Persones, Noms, Titulacions, Llocs i Documents.

ccat6En l’exemple anterior, si estem cercant una persona de nom Guillem i no sabem el seu codi numèric, podríem entrar, pensant en les diferents formes sota les que un Guillem pot aparèixer en els texts: [UVWG]@l@l@m – que traduït en paraules seria: ‘cerca identitats amb un nom que comenci per una U o una V o una W o una G, seguida de qualsevol cosa, seguit d’una l, seguit de qualsevol cosa, seguit d’una l, seguit de qualsevol cosa, seguit d’una m‘, que de fet, ve a resumir l’estructura consonàntica del mot, ja que en el cas de nom Guillem és força estable. Ja sols falta triar ‘De Persones‘ en la llista de menes d’ítems i prémer la tecla Enter o polsar el botó Cerca Codis. Cal remarcar que per defecte, en aquesta cerca, les majúscules es diferencien de les minúscules, a diferència de la Cerca Global, tota vegada que per convenció, els noms propis – tret dels gentilicis – s’escriuen amb la primera lletra en majúscula i la resta en minúscules. Fet molt adient, ja que permet fàcilment cercar ítems per el començament del seu nom; amb tot, si es marca la casella Maj==Min, llavors la cerca ignorarà la caixa en la comparació.

Immediatament sota aquest formulari es troba una Cerca per Lemes, que és una eina dissenyada per a les tasques d’identificació dels figurants d’un text en el moment de la seva introducció en el Fons; en el seu dia ja en vàrem parlar. S’aparta de l’anterior, en què espera la introducció d’una sèrie de noms llatins (els figurants en el nou text a incorporar), literalment, sense notació d’expressió regular, opcionalment juntament amb uns codis numèrics toponímics (els topònims del nou document coneguts d’antuvi) i genera per una banda, una llista amb totes les identitats amb un nom compatible amb algun dels especificats, i a partir d’aquí, cerca en quins documents es donen dos o més de les identitats, restringint el conjunt documental resultant als que també presentin algun del codis toponímics si així s’hagués especificat. Sona millor del que realment és, ja que per detectar tots els ‘Esteves’, a partir d’un ‘Stephanus’, la metodologia emprada és una simplificació mecànica amb limitada efectivitat (ni la Precisió ni el Record són especialment  elevats – o el que és el mateix, ni es detecten tots els Esteves, ni tots els trobats són Esteves -); amb tot, és una eina molt útil en les primeres fases del procés d’identificació.

El resultat, en tots els casos, serà una llista d’ítems desglossats i amb els seus codis numèrics corresponents, ja siguin llocs, identitats, documents o noms.

A partir d’aquí, comencen els creuaments. El Fons Cathalaunia, està estructurat al voltant de tres menes d’ítems bàsics: Documents, Llocs, i Gents. Els Documents són la font original d’on les identitats i els llocs treuen les dades, de manera que donat un conjunt d’un o més ítems d’una mena, que és el que la cerca anterior ens ha donat, podem fer-nos tota una sèrie de preguntes respecte al seu encreuament amb les altres dues menes de dades. Si tenim un conjunt de codis d’identitats, en quins documents apareixen? Amb quins llocs tenen relació? La part central de la pàgina serveix per això i consta de tres seccions, una per cada mena de dades, que són estructuralment molt semblants, ja que totes elles, el que esperen, no és un text, o una expressió regular, sinó un o més codis numèrics – que és el que la cerca anterior ens ha proporcionat, si no els sabíem de vell antuvi – separats per espais,

Com abans, la capçalera d’aquesta part mostra un petit ajut.

ccat7I per cada mena de dades, podem cercar un mateix conjunt de relacions amb les altres menes de dades, és a dir, quina mena de llistat volem calcular; de nou, una ajuda ens ho recorda.

ccat11Com que podem especificar un conjunt arbitrari d’un o més codis d’ítems, les possibilitats són vàries. Podem simplement llistar els elements comuns entre totes ells, o potser sols els que figuren en més d’un. Per a cada mena de dades tenim doncs una sèrie d’opcions disponibles. Si tenim un conjunt de codis de Documents, podem llistar:

ccat12Quina Gent hi figura, o quins Llocs, o  potser quines persones apareixen en més d’un document, o el mateix per el Llocs, o quines persones, o llocs,  apareixen en tots ells.

El mateix si el que tenim és un conjunt de codis de Gent.

ccat13Els diferents creuaments amb Documents i Llocs, amb l’afegit de la possibilitat de llistar les Relacions Documentals (les altres identitats del documents on apareixen esmentades) , ja sia compartides o totals.

I finalment si tenim un conjunt de codis de Llocs.

ccat8Podem generar els encreuaments semblants amb Documents i Gents.

Finalment, en aquesta secció, es disposa una facilitat per trobar Documents o Persones a partir d’un, o més, anys.

ccat9Les opcions permeten trobar els documents entre un marge o un conjunt indeterminat d’anys,  (per llistar els documents de cada any, el Fons ja disposa d’una pàgina pròpia,  Any a Any). Així com les identitats que representa que estaven en vida en aquestes dates, o bé ja eren traspassades, o totes elles conjuntament.

Finalment,en el fons del Selector, hi han tota una mena de llistats adhoc sota l’epígraf Valors definits, que bàsicament permeten extreure informacions que amb les opcions anteriors no són localitzables. Esmentem les més habituals.

ccat10Llistar els diferents anys d’encarnació o d’era hispànica, i per cada un, especificar els documents que els presenten. Llistar les localitzacions genèriques dels Documents, amb el seu desglòs. Desplegar totes i cada una de les tipologies toponímiques emprades en el Fons, i per cada una, els llocs on es documenten. El mateix per el que fa a les titulacions de les persones registrades en el Fons i les identitats que les utilitzaren.

Aquesta secció, permet respondre a una dificultat pròpia de tota codificació textual. En el cas per exemple de les tipologies toponímiques, el dubte és: quina forma utilitzem per indicar-les?  El terme llatí o una traducció? Si diem el primer, hi han casos que de tan habituals sembla poc hàbil, pensem amb ‘bisbat‘ o ‘comtat‘, però si diem sols traduccions és encara pitjor, ja que hi han termes que fins i tot han desaparegut; quelcom similar passa amb les titulacions dels personatges. La resposta en el cas del Fons Cathalaunia, va estar, ja de vell antuvi, una barreja: els més fàcils, traduïts, però la resta, en forma llatina[1];. Això, però, comporta el problema de saber quines són les formes concretes emprades – com passa en tota codificació -. Hi han pagi o pagus? preveres o presbiteri?. Aquests llistats són la resposta, ja que els enumeren tots, i posats a fer, n’especifiquen els ítems corresponents a cada un d’ells.

I fins aquí la descripció del conjunt d’eines de consulta que el Fons Cathalaunia, i el web cathalaunia.org actualment incorporen. No és un tema tancat – tot el web està obert a replantejament constant -, la idea és anar adaptant l’eina a les necessitats. En això estem.

 

 


Notes

Publicat dins de antroponímia, cathalaunia.org, Cerca, cerca avançada, cerca lematitzada, expressions regulars, Fons Cathalaunia, prosopografia, Relacions documentals, Selector, xml | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

2015-febrer a cathalaunia.org

El febrer s’ha fet curt, i ha dut encara més feina a fer. No contents amb la quantitat de vies de treball obertes, aquest mes n’ha ampliat encara més el nombre. Potser sigui millor limitar-se a resumir lo fet i no parlar gaire de lo moltíssim que hi ha per fer…

El Fons Cathalaunia, ha vist incrementar-se el nombre d’enllaços amb les dades comuns amb els projectes Nomen et Gens i Charlemagne’s Europa (centenars de connexions fins ara). Complementàriament, s’ha ajustat la programació de l’exportació de dades en format XML per cobrir també aquests nous enllaços.

L’altra novetat significativa és que s’ha afegit al web cathalaunia.org el suport programàtic necessari per poder accedir a les dades de persones, llocs i noms a través de la URL com acostumen a fer els wikis, de manera que actualment, per exemple, per accedir a l’entrada de Guifré Pilós, es pot utilitzar l’adreça “http://cathalaunia.org/Gents/Guifré Pilós“, que serà internament re-adreçada a la seva pàgina particular. De moment s’han creat entrades per a totes les identitats que tenien ja un enllaç a Wikipèdia (la gran majoria de nobles i personatges famosos), però falten per entrar topònims i la major part d’antropònims. Lo rellevant, però, és que el suport, ara, ja existeix. No és precisament un desenvolupament conceptualment revolucionari, i hi han altres línies de treball en curs força més interessant,  però no deixa de ser un embelliment i una facilitat extra d’accés a les dades, que no està mai de més – tret de la feinada de crear manualment centenars  de referències noves -.

En aquest bloc s’ha fet una entrada per comentar uns quants models europeus de prosopografia digital, que és un dels camps on el processament de dades pot marcar clarament una diferència, tot aprofitant per comentar en detall l’estructura de les dades del Fons Cathalaunia.

rsaem3

Tercer volum de les Recerques sobre l’Alta Edat Mitjana Catalana.

Una novetat senyalada del mes, ha estat la materialització – per fi – del tercer volum de les Recerques sobre l’Alta Edat Mitjana Catalana, edició , com les anteriors, no comercial i sols existent en tirada limitada i numerada. Bona part dels darrers apunts d’aquests bloc reflecteixen continguts del volum i es d’esperar que així continuï sent, ja que hi ha encara força teca per posar sobre la taula.

El nombre de noves entrades bibliogràfiques és migrat, en general, ha faltat temps per la lectura, però l’allau de nous títols, ben al contrari, ha estat majúscul (per desenes, i fins i tot amb aportacions de darrer moment tretes de l’apunt del 27 de febrer de litteravisigothica.com – com sempre, magnífic -) . El resultat, ha estat que la cua d’obres per llegir està completament fora de mare i ja sobrepassa les 450 entrades; moltes d’elles per incorporar encara en la bibliografia i algunes que de ben segur implicaran força treball, com per exemple, el volum de l’any 2014 de la revista Paleohispánica, que esperem aporti la seva càrrega de noves epigrafies i articles en la secció Ibérica.

Llistem les novetats del mes, com sempre, per seccions[1]:

Secció Bibliografia de l’Êpoca Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Êpoca Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

A la fi del mes, cathalaunia.org presenta 22.532 pàgines consultables.

Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Publicat dins de Bibliografia, cathalaunia.org, Charlemagnes' Europe, Fons Cathalaunia, Nomen et Gens | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

Models de prosopografia digital.

En aquest bloc s’han anat comentant repetidament aspectes individuals del model prosopogràfic implementat en el Fons Cathalaunia; potser és un bon moment per fer-ne un comentari més general, de model, obrint el focus i adoptant una aproximació comparativa amb els models subjacents en altres projectes més o menys semblants. Crec que pot ser interessant…

El Fons Cathalaunia nasqué a partir de la presa de consciència, que no existia un recull dels documents coneguts de cada un dels nostres prohoms altmedievals[1]. I tenint una experiència en anàlisi informàtic més llarga del que jo mateix voldria, vaig pensar que seria una tasca molt instructiva la creació d’un fons documental on anar registrant tots els esments coneguts de tots els personatges de la nostra història altmedieval – és el que té la ignorància, és atrevida -. El repte era construir una estructura de dades, els requeriments de la qual eren desconeguts i s’havien d’anar perfilant a mida que s’anava omplint de dades, és aquí que l’experiència en disseny de sistemes informàtics entrà en joc. La primera decisió fou utilitzar un sistema de wiki, amb facilitats per crear pàgines noves, però amb plena llibertat per el que fa als continguts de cada una d’elles. Comentarem l’esquema al final, però seguim per ara el fil dels fets.

Un temps després, amb el Fons ja començat, vaig adonar-me’n que el web que anava construint havia estat trobat i comentat en el seu bloc per el doctor Jonathan Jarrett, qui, amb una experiència molt més àmplia que no pas jo, havia arribat a una conclusió similar. La diferència és que en Jarrett llavors, ja s’havia pelat els dits construint un model propi on registrar les dades que formaven part del seu estudi; i atès que sols podem construir segons les eines que tenim a l’abast, en el seu cas, com usuari no programador, es limitaven a les eines a l’abast de tothom: tractament de texts, i especialment, bases de dades. És aquest el primer tipus que voldria comentar, els models construïts a partir de bases de dades relacionals.

Vagi per endavant, que cap dels models que comentarem són ni millors ni pitjors que qualsevol altre (la bondat d’un sistema es mesura en el grau d’efectivitat, no en les seves especificacions tècniques).

RDBMS

El sistemes de bases de dades relacionals, estructuren les dades en matrius rectangulars, on, per definició, cada unitat d’informació està formada per les mateixes parts; per convenció, les unitats són les files i les parts, les columnes. Per exemple: si volem crear un registre de Documents, poden dir que per cada ‘unitat’ o document, tindrem un identificatiu, una descripció, i una cita bibliogràfica; és a dir, un registre format per tres parts o ‘camps’ (una matriu de tres columnes); el sistema és capaç d’ordenar els valors que hi posarem en cada un d’aquests camps – és a dir, sempre i quant estiguem parlant de lletres i/o números, les imatges i altres menes de dades fan de mal ‘ordenar’- . Cada nou document afegirà una fila a la matriu. Semblantment, podem tenir un registre -minimalista- de Persones, definit per exemple, per un nom, un càrrec i un identificatiu. A partir d’aquí, podríem definir una tercera matriu, diguem-li d’Esments, on posar parelles d’identificatius de Document i identificatius de Persones i per tant, tenir un registre de qui apareix en quin document. El sistema es pot complexificar arbitràriament, segons les necessitats, però els tres elements bàsics han estat resumits aquí: a) matrius o taules formades per files / registres composats per b) un mateix conjunt de columnes / valors o camps i c), valors que es repeteixen entre taules i fan de ‘pont’ entre elles – índexs en la terminologia informàtica- (els identificatius de Documents i Persones, en el nostre exemple). Els sistemes actuals permeten afegir o eliminar files i columnes a voluntat, i són computacionalment òptims per la cerca a partir de la majoria de tipus de dades (les que són ‘ordenables’).

De manera, que a partir d’aquests conceptes i amb els programes a l’abast de tothom, els historiadors han mirat de plasmar els seus coneixements historiogràfics en el disseny de bases de dades que responguin a les seves necessitats, en el cas que ens ocupa, prosopogràfiques. Un exemple, podria ser el que explica el propi doctor Jarrett, dedicat a les evidències dels pergamins o chartae catalanes del segle X.

j1database

Catalan Comital Charters database
Per en Jonathan Jarrett.

Un altre exemple d’aquesta mena de desenvolupaments, podria ser el projecte Nomen et Gens de la Universitat de Tubingen, dedicat a recollir els antropònims i les identitats personals presents en les fonts europees entre la baixa edat clàssica i l’alta edat mitjana, un parell de finestres ho exemplificaran suficientment:

n1personen

Un registre de Persona.
Nomen et Gens.

n2namen

Un registre de Nom
Nomen et Gens.

El que és interessant, és notar com els coneixements historiogràfics són aplicats al disseny de les bases de dades, vegis sinó, els titulars de les columnes. És a dir, són, eines dissenyades per experts per a ser utilitzades -preferentment- per experts; els conceptes implicats, es donen bàsicament per coneguts. En el cas del problema prosopogràfic, cada expert dissenya lliurement el conjunt de taules que millor s’adapta als fets i coneixements que vol registrar, és la potència inherent en emprar un model de dades genèric i conceptualment simple.

Com dèiem, el sistema és – matemàticament – òptim en molts aspectes, però no en tots. En primer lloc, és un sistema rígid, amb poca expressivitat. Per exemple, si volem incorporar un text, ho podem fer, però sols a base de considerar tot el text com un únic valor ( i en una columna que suporti aquest tipus de dada). Un altre exemple que no s’adapta còmodament a conjunts de dades rectangulars, són les estructures en arbre – i són molt freqüents i útils-.

És per això que ja de ben antuvi el doctor Jarrett arribà amb la seva experiència a la mateixa conclusió que jo, que l’estructura que semblava més propera a la problemàtica prosopogràfica era un wiki, amb pàgines de diferents tipus (semblants en aquest sentit a les taules del model RDBMS) per emmagatzemar les diferents menes de dades (Persones, Documents, etc) però amb la flexibilitat que proporciona el text lliure.

Una segona aproximació a comentar, podria ser el model basat en: Factoids.

FACTOIDS

Nascuts inicialment en el projecte PASE (Prosopography of Anglo-Saxon England) i expandits en el més recent The Making of Charlemagne’s Europe (786-814), ambdós del King’s College de Londres, els factoids, no són altra cosa que un intent de sistematitzar les informacions prosopogràfiques. Es parteix del fet que la tipologia dels fets a registrar és coneguda i apropiadament esquematitzada; a partir d’aquí, els factoids no són altra cosa que maneres preestablertes de combinar una sèrie d’ítems predefinits. En el bloc del projecte Charlemagne’s Europe, hi trobareu una descripció magnífica de la mà de na Rachel Stone; n’aprofitem un parell de gràfics:

s1building_1-2

Model teòric dels FACTOIDS.
Charlemagne’s Europe.

Com es pot veure, es parteix que hi hauran una sèrie d’ítems o grups d’informació a combinar (llocs, possessions, persones, etc) per formar un factoid, és a dir, una sentència formada segons uns patrons preestablerts. En certa manera, podríem dir que la tasca de codificació consisteix en: per a cada document a incorporar, crear una llista de factoids o sentències que es desprenen o s’expressen en el text. La mena de sentències pot ser molt variada, sobre dates, possessions, autoria, etc, etc.  La part interessant, respecte al model previ de base de dades, és que aquest treballa a partir d’un nivell superior, un nivell més d’abstracció – d’adreçament, en termes computacionals -. Amb una RDBMS l’usuari té per una banda, la llibertat de crear els camps i estructures que vulgui, però a l’altra, la indefugible necessitat de donar compliment als prerequisits propis de la problemàtica prosopogràfica a implementar. El model de factoids, en donar una resposta a la tasca de definició de l’estructura de les dades prosopogràfiques, en termes pràctics pot resultar més efectiu.

Ara bé, no és de rebut portar la comparació dels dos models gaire lluny, ja que no són pas equivalents. El primer és un mètode genèric, mentre que els segon té: a) un grau d’especialització superior i, b) no especifica la seva implementació computacional – que pot molt bé ser feta amb una RDBMS-. Peró sí resulta interessant comparar-los sota el vessant del fet que ambdós mostren la problemàtica inherent de la codificació prosopogràfica altmedieval.

Tal i com comenta na Rachel Stone, el disseny previ és el model teòric; un cop posat a la pràctica, el model finalment resultant s’assembla més a:

s2building_1-4

FACTOIDS en la pràctica.
Charlemagne’s Europe.

Com es pot veure, ítems que en la planificació teòrica es podien definir aïllats, en la pràctica resulten estar molt més interrelacionats del que es preveia. En part, és un defecte intrínsec de les categoritzacions: són sempre filles del seu temps. Una Persona (Agent en la terminologia del projecte, ja que també les institucions tenen rols actius) per a nosaltres, en la actualitat, no és un Lloc, els punts de contacte existeixen entre ambdós conceptes, però són lo prou llunyans per a considerar-los separats; això no sempre ha estat així, les concepcions varien, i tothom que hagi llegit prou documents altmedievals (o qualsevol altre font antiga) reconeixerà que els punts de contacte de llavors entre Persones i Llocs eren diferents, i sovint més profunds que els actuals. Generalitzant: el que fa bo el sistema, el fet de tenir un model subjacent, també té la seva família d’inconvenients estructurals (per exemple: cal redefinir el model per a cada altra mena d’informacions nova que es vulguin incorporar).

En conjunt, però, els beneficis d’una major abstracció solen ser més grans que els inconvenients que la pròpia abstracció aporta (en el bloc del projecte hi ha un exemple magnífic comentant les diferents  maneres de consultar la base de factoids, a partir d’un terme tècnic, com és el d’advocatus.); de manera, que en la mesura que el model de factoids capturi la problemàtica desitjada – i està dissenyada per experts -, el sistema serà eficaç -donant per descomptat que la implementació informàtica serà l’adequada-.

Cathalaunia

I així arribem al model del Fons Cathalaunia, que com dèiem en començar, està desenvolupat aïlladament d’ambdós models; la meva experiència en disseny de sistemes informàtics m’aconsellava d’entrada no utilitzar una RDBMS, i el meu desconeixement historiogràfic en iniciar la tasca, m’amagà el projecte PASE, i el seu model de factoids, que de fet, segons la seva pàgina inicial es presentà a Internet en la seva forma actual en una data posterior a la creació del Fons Cathalaunia. Hi han una sèrie de diferències de plantejament bàsic que cal subratllar.

En el models presentats fins ara, l’esforç es centra en codificar afirmacions plausibles i coneixements presents en els documents amb l’ànim que la seva informatització aportarà el benefici del tractament mecanitzat per tal de copsar aspectes que l’anàlisi manual no pot captar. És a dir, en bona mesura es vol codificar tota una tipologia de coneixements sobre coses que es considera cert que existiren – ni que sigui documentalment -, coneixement positiu, objectivable; i a ser possible, servir-lo de la manera que millor respongui a les preguntes que s’espera que es facin els historiadors que els utilitzin. Un objectiu molt obvi i raonable que però, té un parell d’inconvenients:

  1. Què fem amb els coneixements que no estan gaire clars, o, perquè no, amb els falsos o erronis?
  2. El problema de la conceptualització. Podem preveure part dels objectius dels historiadors actuals, però no dels futurs (i aquest problema, en part, és sistèmic, i per tant, inevitable), de manera que quan més específica sigui la codificació, més potència investigadora, però menys resiliència.

El model del Fons Cathalaunia es concentra en mirar de registrar el que els documents especifiquen, per erroni o incoherent que això pugui semblar (partint de la noció que la ciència historiogràfica és imperfecta i que per tant, aquesta mena de decisions cal mirar d’evitar-les), i no pretén ser una eina especialitzada, ans bé una eina de primer nivell, més bàsica, un punt de partida, una tasca feta, però sense ànim ni voluntat de proporcionar solucions, sols les dades per tal que l’investigador desenvolupi les seves recerques, aportant per a cada informació presentada la referència documental d’on s’ha extret. No pretén ser una font d’autoritat, sols de dades. Cal recordar en aquest sentit, que el model és deutor de l’objectiu per el que va néixer: donar per a cada figura coneguda de l’alta edat mitjana catalana un dossier amb la llista de documents on apareix; un objectiu aparentment molt més simple que el de la majoria d’altres projectes – en comentar-ho, veurem enseguida la complexitat real, però -. En aquest sentit, i en el fet que incorpori tota mena de documents i evidències textuals, el Fons Cathalaunia s’assembla més al Nomen et Gens que no pas als altres projectes.

També s’aparta el model del dels altres projectes, en el fet que és per definició – i pràctica – un model evolutiu, en el què les estructures de dades es van redefinint a mida que es va desenvolupant el projecte. No parteix d’un coneixement previ, i no té un target, uns requeriments específics a complir, característiques que el fan molt flexible, a costa de ser a priori menys especialitzat.

En el camp computacional el model es diferencia clarament de la resta, perquè el que aporta el model Cathalaunia, és la utilització de programari fet a mida. El sistema és similar a un wiki, i per tant, amb un llenguatge de marcatge similar als wikis existents – Wikipedia seria l’exemple més conegut -, però amb l’afegit essencial de la programació pròpia, que és l’element clau que li dóna la potència expressiva – milers de línies de codi -. Potser la manera de explicar-ho millor sigui seguint la seva evolució.

A l’hora d’iniciar el disseny del Fons, el criteri rector que l’experiència informàtica acumulada feia essencial era el de la simplicitat – tot és complica sempre, i més del que era previsible[2] -, ergo, la solució més simple ha de ser mantinguda fins el moment en què no pugui complir les expectatives, i llavors, s’ha d’evolucionar, seguint però sempre el camí del mínim esforç, de la màxima simplicitat de disseny. Armats amb aquesta norma, i amb un objectiu inicial tan senzill com crear fitxes de personalitats altmedievals on disposar la llista de documents on figuren i de utilitzar  referències a fons d’autoritat externes sempre que sigui possible, el primer model estava format per: Llibres – per donar les referències a les fonts documentals -, Documents – o evidències altmedievals d’on emanen la resta d’informacions, i Gents – o persones esmentades en els Documents. Cada un d’aquests tipus, es visualitzen com a pàgines web amb una adreça amb un prefixe numèric propi, semblants entre elles, però amb la possibilitat de tenir variacions – si així es requereix -.

Seguint el principi de la màxima simplicitat, per els Llibres, en lloc de mirar de recrear una fitxa bibliogràfica pròpia, es definiren de manera molt simple, amb un títol, un autor, una data, i molt especialment, un enllaç a un registre bibliogràfic extern, proporcionat usualment per alguna biblioteca de Catalunya, així com un, o més, enllaços a versions electròniques del text. Ja des de un bon inici, el web està pensat per oferir sols enllaços a informacions o fitxers que es puguin trobar lliurement a Internet, i quan es diu lliurement, es vol dir d’accés públic, no lliures de pagament – el paral·lel en el món de la computació és en el codi lliure, no simplement obert -. Posteriorment, se li afegí la noció d’inclusió d’una entrada en una altra obra, i com a facilitat pràctica, una citació – per defecte, generada programàticament -. El resum és doncs ben simple, les entrades bibliogràfiques, a part de servir per indicar les fonts d’un Document, miren d’incorporar dos altres usos pràctics: donar una citació ja feta[3], i proporcionar – si així es coneix – enllaços on accedir obertament a l’obra a Internet.

Les fitxes de Gents, eren quelcom tan simple com: un nom, una llista de titulacions amb les que apareix en els texts, i una llista d’esments a documents on apareix. Aquesta única llista inicial, ben aviat es desdoblà per separar els esments en vida, de les citacions post-mortem. Un altra data, en aquest cas, extreta programàticament d’aquestes dues llistes, és una expressió de datació, que consigna les dates del primer i el darrer esment en vida coneguts, així com el del darrer esment post-mortem incorporat. En un moment posterior, i davant de la pressió de la problemàtica inherent en la variabilitat antroponòmica altmedieval, s’afegí una llista de formes nominals o grafies amb les que el subjecte de l’entrada figura en els documents, i també computat mecànicament a partir d’aquestes llistes d”esments, s’afegí un camp de localitzacions, que recull els diferents llocs on es localitzen els documents on figura el subjecte.

I així arribem al que és la font primària de les dades del Fons, els Documents. En essència, l’aproximació es pot considerar similar a la dels factoids, en el sentit que per a cada document es crea una llista de dades extretes del text en qüestió. La diferència està en l’estructura i el grau de complexitat. Mentre el model factoids recull totes i cada una de les tipologies dels aspectes a consignar, el model Cathalaunia, és molt més simple, d’acord amb el seus objectius bàsics. Així per a cada document, es crea al costat del text en llatí – si és que es disposa d’ell, que hi han entrades per documents perduts, o en altres llengües -, un conjunt de dades fixes, entrades manualment, com: un titular, un regest, una localització genèrica, una datació, i si és o no ‘original‘.  A partir d’aquí, comença la festa. El que fa el model, és limitar-se a descriure els figurants en el text, és a dir, quants n’hi han i els numera de 1 a N, i per a cada un d’ells, recull un conjunt de dades mínim: un nom amb el que apareix, una titulació – si s’escau -, un identificador de Gent – és a dir, a quina ‘persona’ del Fons es refereix, i un conjunt de fragments del text on apareix esmentat. Deixem per un moment la problemàtica de la identificació dels figurant, en parlarem ben aviat; perquè amb només aquestes dades, ja tenim el material necessari per complir programàticament els objectius inicials del projecte.

Dèiem abans que en cada fitxa de persona es disposen les llistes d’esments als documents on figuren. Aquests entrades tenen la forma document#figurant, és a dir, indiquen de quin dels figurants del document en qüestió es tracta; això permet accedir programàticament a les dades presents en els documents des de la fitxa de la persona, de manera que si la seva llista de documents resumeix les seves evidències documentals existents, posant el ratolí sobre cada una d’elles, es pot observar els fragments on apareix esmentat, sense necessitat de ‘saltar’ a la fitxa del document en qüestió – que també es pot fer, per descomptat -. Una imatge és potser un millor resum:

c1g

Una fitxa de Persona amb els fragments on apareix en un dels seus documents.
Cathalaunia.

I per la banda dels Documents, aquest esquema, permet muntar de manera automàtica un sistema de navegació entre les dades, tot transformant cada nom de persona – i lloc, que encara no n’hem parlat – en un enllaç. És a dir, dels fragments de text on apareix cada figurant, podem saltar al punt del text on es localitza el fragment, i des del propi text, enllaçar a les fitxes de Gents o Llocs; quelcom que fet a mà, seria, a efectes pràctics, impossible de mantenir. És gràcies a aquest dispositiu que els texts del Fons Cathalaunia es presenten plenament hiperenllaçats, no pas per una tasca manual inhumana.

c2g

El text del judici de Vallfogona, un exemple amb centenars de figurants, tots ells automàticament enllaçats amb les seves fitxes personals.
Cathalaunia.

Ja ben primerencament, es pensà en afegir un registre de Llocs, on recollir tots els esments a cada un dels topònims presents en els texts. De manera que el sistema de creuament de dades explicat per els esments personals es duplicà per cobrir paral·lelament els esments toponímics. Per a cada Lloc, es disposà d’un nom, una llista de formes en les que apareix escrit o grafies, i una llista d’esments en documents, completada en la fitxa del document, per una llista numerada de llocs (de 1 a M), i per cada lloc, els mateixos conceptes: un nom, una tipologia, un identificador de Lloc i els fragments de text on apareix. El resultat, lògicament, és que els topònims que apareixen en els texts, es poden convertir programàticament en enllaços a les pàgines de toponímia pertinents. Però ben aviat, es feu palès que tenir una llista cronològicament ordenada d’esments a Girona, no era quelcom especialment útil, i que potser era millor construir llistes diferenciades segons la tipologia de l’esment – tots els esments del bisbat de Girona, tots els del comtat de Girona, els del pagus de Girona, i així anar fent -. Que la tipologia toponímica pot ser força complicada es pot apreciar, per exemple, en l’esquema que utilitza el Charlemagne’s Europe:

s3place_model_schematic

Esquema toponímic.
Charlemagne’s Europe.

De manera que es subdividí cada topònim en tantes seccions com tipologies s’anessin detectant, i per tal que es pogués adreçar directament a una tipologia concreta, s’expandí la notació, i si Barcelona és el codi L000003, L000003#pagus indica la subsecció on es llisten els esments a la tipologia pagus de Barcelona (existeix també una tipologia genèric, per els esments no qualificats). Però no contents amb això, es pensà en mirar de reflectir també l’estructuració territorial que molts dels text presenten. Posats a fer…

En la banda dels documents, la llista de topònims esmentats (la de 1 a M),  es convertí en un arbre, on cada entrada podia tenir un nivell de sagnat propi (una llista no és més que un arbre amb tot els nivells de sagnat a 0), així, l’estructura de la llista pot reflectir l’estructuració dels llocs, per exemple, si el text parla de dues viles en una vall, posem les entrades de les viles just a continuació de la de la vall, i amb un nivell de sagnat un grau major que el que tingui l’entrada de la vall. I en els Llocs, per a cada tipologia, a més del nom, llistem les inclusions que se li van detectant. Un exemple amb un parell de tipologies:

c3g

Un topònim amb dues tipologies.
Cathalaunia.

Així tenim un registre de Documents, Gents i Llocs, plenament entrecreuat amb el mínim d’esforç possible. Però és característica troncal del web, que a més de proporcionar la font documental de cada dada, es faci referència sempre que es pugui a autoritats externes, per això, tant en els Documents, com en les Gents, i per cada tipologia de cada Lloc, es proporcionen dues seccions més: bibliografia – on poder anar consignant les obres adients sobre la dada -, i web – on es proporcionen enllaços a llocs de referència externs-.

No contents amb aquesta disposició, en un moment també primerenc, es prengueren dues decisions de llarg abast:

  1. Mirar d’identificar a tots els figurants en els texts, no sols als nobles.
  2. Crear dues seccions addicionals en els registres de Gents, una per anotar – manualment – les relacions interpersonals que els texts expressaven (inicialment, coses bàsiques, com parentius) i una altra per indicar relacions geogràfiques, on expressar els llocs en els que el subjecte hi manifesta un lligam específic.

La problemàtica de mirar d’identificar els figurants en el text, es molt fàcil d’explicar i molt difícil de resoldre – de fet, en part, és impossible -. Un quants dibuixets ho deixaran clar. En origen, els esments que figuren en els texts, eren coneguts per els seus autors.

c5g

En origen la relació entre esments i persones era unívoca.
Cathalaunia.

Però el pas del temps i la pèrdua del context original, fa que s’hagi perdut aquest coneixement i per tant, podem tenir esments amb més d’una possible identitat.

c6g

Perdut el context, la relació entre els esments i les identitats esdevé variable.
Cathalaunia.

Per mirar d’expressar aquesta incertesa, a part de soportar la possibilitat de tenir més d’un identificador de Gent per esment documental, s’afegí en les dades de cada identitat, una llista opcional d’idems o identitats alternatives (davant del dubte, per defecte, es crea una identitat nova).

c7g

La identitat 3 pot ser la mateixa que la identitat 1 i/o la 4.
Cathalaunia.

No és apunt aquest per comentar a fons la problemàtica de la identificació dels figurants en els documents antics, ho hem fet moltes altres vegades i fins hi tot s’ha desenvolupat una metodologia per aprofitar la detecció de grups de participants homònims. El que sí cal comentar té a veure amb el segon punt, l’anotació manual de relacions interpersonals; en un primer moment, es feia utilitzant referències directes a altres identitats, de manera que si un document presentava un pare i un fill que eren identificats respectivament com les identitats 2 i 3, teníem:

c8g

Relacions interpersonals mal definides.
Cathalaunia.

Aquest esquema estaria aparentment bé si les identificacions fossin totes immutables, però no ho són. Una minoria certament són lo prou evidents com per donar-les per fermes, però a partir d’aquí, la resta, presenta una gradació en la fiabilitat, que va des de lo molt probable fins lo casual. El problema era doncs, que quan calia, per exemple, fusionar dues identitats prèvies en una de sola, s’havia de traslladar manualment les dades de relacions, tan interpersonals com geogràfiques. La resposta – i el procés de conversió – , ja el vàrem comentar en el seu dia, a tall de resum, la manera correcta era:

c9g

Relacions interpersonals ben definides.
Cathalaunia.

És a dir, afegir en els Documents, per a cada figurant, dos camps nous on anotar respectivament les relacions interpersonals i les geogràfiques; sent cada anotació un text essencialment lliure que pot contenir referències als altres esments. En l’exemple del dibuix, en la definició del figurant 1 del document 2, i podríem posar: ‘pare de F2′ i en el del figurant 2: ‘fill de F1′. La contrapartida que fa que el sistema funcioni, és que en les fitxes de les identitats, s’afegí programació per tal de transformar aquestes anotacions en les referències reals. Així, tenim que no sols podem donar raó de en quins documents X figura com a pare de Y, sinó què si X es veu fusionat amb Z en un moment posterior, el sistema per si sol, presentarà que Z és ara pare de Y. De nou, l’aplicació del principi de mínima dada, màxima derivació programàtica.

I amb això semblaria que podríem tancar la descripció dels elements que formen les dades del Fons Cathalaunia, si no fos perquè a partir d’haver decidit registrar i identificar tots els figurants de tots els texts, i no sols als nobles, com era la intenció inicial, la problemàtica de la variabilitat antroponímica pròpia del context altmedieval passà a tenir un rol preeminent en el desenvolupament del Fons.

A partir d’aquí, es pensà que seria bo tenir una facilitat per consultar les dades de persones per Nom, amb l’ànim de poder tenir tots els ‘Roberts’ o ‘Lluís’ en una sola pàgina – de nou, santa ignorància! -. Per fer-ho, es va partir de les agrupacions de grafies que cada persona del Fons presentava, i de les agrupacions que figuren en el major registre antroponímic altmedieval català fet fins ara, el Repertori d’Antroponims Catalans (RAC 1). De manera que ajuntant aquestes dues fonts, es produí un registre de Noms – técnicament parlant, grups antroponímics -, actualment amb més de 4.700 entrades. Les dades manualment introduïdes per cada antropònim, són: un nom de referència i una llista de grafies, res més. A partir d’aquí, la programació pren el relleu, i genera una sèrie de valors a partir de les dades presents en el Fons: una llista de Gents amb aquest nom, una llista de Documents on hi figuren, a quins gèneres s’aplica, i en quines localitzacions es documenta. Completa el dossier les inevitables seccions de bibliografia i web per les referències externes. Una imatge ho pot resumir millor:

c4g

L’antropònim Adalaldo en un Fons amb 825 documents.
Cathalaunia.

L’altra cosa que la programació fa, és enllaçar les grafies de cada identitat personal amb el seu antropònim corresponent; el sistema no és perfecte, ni de bon tros (la variabilitat és enemiga de la computació, com el caos o és de la formulació), però funciona en un gran percentatge de casos.

Explotació

Fins aquí l’explicació bàsica dels models i dels seus principis bàsics. A partir d’aquí, cal fer notar que tots aquests esforços serien en va si la informació no arribés als seus destinataris, de manera que a més de les dades, tots els projectes incorporen facilitats de cerca d’informació. No entrarem en detall, ja que el tema mereix un comentari propi, i aquest apunt ja és certament massa llarg, però sí cal remarcar la importància de tals facilitats.

Més enllà d’això, si obrim el focus, tenim un grapat de projectes prosopogràfics digitals, cada un amb els seus objectius i metodologies. Fem un parell de consideracions globals finals.

En primer lloc, la majoria de projectes han estat construïts de manera que el ítems d’informació que presenten, ja siguin Noms en el Nomes et Gens, Agents en el Charlemagne’s Europe o Topònims a Cathalaunia, tots ells són adreçables via URLs úniques i estables, de manera que una primera manera d’aprofitar aquestes informacions, és creuar-les quan sigui possible per tal de maximitzar les sinergies entre projectes. Això ja s’està fent. Es va comentar el mes passat com s’estaven aparellant les entrades antroponímiques de Cathalaunia amb les del Nomen et Gens (les d’identitats no es corresponen gaire, atesa la diferència de contexts), i actualment s’està fent el mateix vers els documents, agents i especialment, topònims, compartits entre Cathalaunia i el Charlemagne’s Europe (que ja s’enllaçà de vell antuvi amb les identitats del Nomen et Gents). A mesura que la interconnexió es vagi materialitzant, l’investigador podrà ‘saltar’ entre projectes a partir de les dades comuns entre ells (en el cas de Cathalaunia, això es materialitza amb enllaços en les seccions web de cada mena de dada). És un primer nivell d’aprofitament.

Mirant més enllà, i des del punt de vista computacional, hi ha el fet que independentment de l’estructura de dades i del mitjà de gestió emprat (RDBMS, wiki, CMS, etc,) un element comú, és que totes aquestes dades es poden representar mitjançant notació estructurada, en un llenguatges de marcatge, com l’XML, que n’és potser el més emprat. No seria gens agosarat mirar de proposar un conjunt d’esquemes que recollissin les peculiaritats del problema prosopogràfic, i defugint els particularismes d’una o altra proposta, cerqués el mínim comú denominador, i establís una lingua franca que facilités l’intercanvi de dades. Ja de ben d’hora en el Fons Cathalaunia es programà un sistema d’exportació de dades en format XML, potser fora bo estendre i evolucionar el concepte…

 – Actualització 2015-III-18 -

Justa la fusta! Just ahir, va aparèixer una molt millor explicació del model de Factoids en un post de la mà de na Rachel Stone   en el bloc del Charlemagne’s Europe on es pot llegir la seva molt il·lustradora ponència: “Bits of charters: putting Carolingian charters into a database”.

 


Notes

  • [1] De fet, el tema era i és molt pitjor. No sols els dossiers personals no estan sistematitzats, és que ni tant sols els documents ho estan, i de fet, ni les fonts s’ha vist normalitzades! Tot els sistema funciona a base de la cita bibliogràfica, és a dir, descansa i depèn bàsicament de Gutemberg. Ni què dir té que el xoc amb les tecnologies de la informació és inevitable, tota vegada que la immediatesa i practitat del mitjà informàtic no pot -actualment- proporcionar la necessària estabilitat que un sistema de referència com cal exigeix. Mentre no arribi una solució tecnològica a la permanència de les dades, caldrà anar trobant maneres de compatibilitzar els dos mons; aquest apunt n’és un exemple més.
  • [2] Digue-li Murphy o segon principi de la termodinàmica si així es prefereix.
  • [3] Seguint el format de referències harvard.
Publicat dins de antroponímia, Bibliografia, cathalaunia.org, Charlemagnes' Europe, factoid, Fons Cathalaunia, Jonathan Jarrett, King's College, Nomen et Gens, PASE, programació, prosopografia, Rachel Stone, RDBMS, toponímia, Universitat de Tubingen, wiki | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

2015-gener a cathalaunia.org

Fi de gener. S’acaba un mes marcat per una febrada antroponímica – i ja és la tercera -. Res d’imprevist, com ja es va anunciar, les entrades del recull antroponímic del Fons Cathalaunia s’estan emparellant amb les del projecte Nomen et Gens de la Universitat de Tubingen. El procés encara no està tancat, de manera que en el seu moment ja farem un apunt per mirar de comentar-ho com cal; mentre: noms, noms i més noms, centenars d’enllaços…

Aquest bloc ha tingut una entrada – ja començada a escriure el desembre passat – sobre l’elecció de l’emperador Lluís el Cec i la figura de l’adopció entre la noblesa de l’alta edat mitjana a l’Europa occidental.

bsceh25Hi han poques entrades bibliogràfiques noves, i la majoria encara estan per llegir, però entre elles, cal destacar-ne una, que de fet hagués hagut d’estar en el resum del mes passat, tota vegada que arribà – diria que amb puntualitat britànica – abans de fi d’any; es tracta del volum 25 corresponent a l’any 2014  del Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, en el què es recullen els articles definitius sobre algunes de les ponències de l’any 2012 i 2013 que vàrem tenir l’oportunitat de comentar en aquest bloc. En el moment d’escriure aquest apunt, la pàgina web del volum sols recull l’index, i no presenta enllaços a versions electròniques dels articles, però atès que els volums anteriors sí que els proporcionaven, és de preveure que es tracti sols d’una qüestió de temps que tots els estudiosos  puguin fruir dels seus continguts des dels seus ordinadors.

Llistem les novetats del mes, com sempre, per seccions[1]:

Secció Bibliografia de l’Êpoca Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Êpoca Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

I poca cosa més, tret de recordar el fet que fou un mes de gener d’ara fa cinc anys que s’inicià el web cathalaunia.org. Creat a partir d’una maduració d’un o dos anys de la idea germinal de crear un fons documental sobre l’Alta Edat Mitjana Catalana (el que avui és el Fons Cathalaunia), nascuda a partir del meu astorament en comprendre que no existia un recull de l’evidència documental dels nostres prohoms d’aquells temps i que cada investigador havia d’esmerçar hores i hores sols per recollir el dossier inicial de la figura que estigués estudiant, en un esforç perdut que el següent estudiós hauria de repetir. Increïble i inacceptable; d’aquí nasqué el web cathalaunia.org.

A la fi del mes, cathalaunia.org presenta 21.806 pàgines consultables[2].

Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
  • [2] El nombre total de pàgines és lleugerament inferior al del mes passat, tot i haver-hi noves dades degut a la reunificació d’alguns dels antropònims medievals; un efecte secundari de la febrada antroponímica que comentàvem en començar aquest apunt. Fins i tot perdre pàgines porta feina!
Publicat dins de adopció, antroponímia, Bibliografia, cathalaunia.org, Fons Cathalaunia, Lluís el Cec, Nomen et Gens, SCEH | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

La carta d’elecció d’un rei : l’emperador Lluís el Cec.

Havent completat l’any passat l’entrada de documents de l’any 890 en el Fons Cathalaunia[1], cal potser parlar d’un dels documents més rellevants que hi figuren, ja que no és altra cosa,  com el títol d’aquest apunt indica, què el document que formalitza el nomenament, sent encara un marrec, d’un rei; i no d’un qualsevol, sinó d’un que en un temps rècord arribarà a emperador: Lluís el Cec.

Personatge essencial per entendre el període entre el segles IX i X en la Gòtia i territoris adjacents però especialment mal conegut en la historiografia posterior que fins i tot arribarà a oblidar-ne l’existència. El motiu? Probablement per una suma de factors, com la manca de cap cronista contemporani per bona part del seu mandat i la brevetat de la seva difícil regència. Aquí ens interessa parlar-ne per vàries raons, entre elles, perquè el seu cas proporciona un exemple de com era emprat el concepte d’adopció entre la noblesa del moment; noció aquesta, que ens serà d’utilitat en tractar en un futur apunt sobre la paternitat de Guifré Pilós. El document, – per desgràcia, no original – no té pèrdua i resulta d’allò més interessant (posem en nota el text sencer[2]). Cal però primer, situar-nos en el context.

La mort de l’emperador Carles el Gros, l’any 888, havia deixat vacant la regència màxima entre els francs. Carles el Simple era encara un vailet, i a París, la facció propera al comte Odó no dubtarà en aprofitar el moment i intentar prendre el control del regne tot anomenant-lo rei. Però tal nomenament serà més motiu de discòrdia que no pas d’unitat, tota vegada que fora dels seus dominis privats, ni Carles, ni Odó tindran un reconeixement immediat. Bé, en el sud de la Gòtia, sí tenim indicis que la noblesa local dividí les seves preferències entre els dos candidats (hem parlat en altra ocasió dels indicis existents d’un reconeixement del Simple per part de la dinastia guifrediana, i és ben documentat que la branca de Sunyer d’Empúries farà ben explícit el suport al robertià a canvi de reconeixement del seu candidat per controlar el bisbat de Girona[3]), però més enllà de l’especificitat de les terres proto-catalanes de la Gòtia, la resta de territoris adjacents, Provença, Borgonya, Alvèrnia, mostren reticències similars. És precisament el que explica el text per el que fa als dos primers; entrem en detalls tot comentant-ne el contingut.

Anno Incarnationis dominicae DCCCXC. Indictione VIII.

En primer lloc, el document és datat sols per l’any de l’Encarnació, com s’acostuma a fer en els documents d’aquells temps de natura estrictament religiosa, com concilis i disposicions entre bisbats, que miren de defugir les referències als poders terrenals per millor indicar la seva divina preeminència. En aquest cas, a més, el context favoreig tal mena de datació, ja que ens trobem davant d’una iniciativa – si més no formalment – promoguda per Bernoinus, l’arquebisbe de Vienne, en una situació, com dèiem, de manca de rei dels francs.  La narració dels fets, comença per aquí, per la mort de l’emperador i l’estat de caos que se’n deriva de la manca de successor.

Religious atque satis venerabilis Bernoinus , sacrae sedis Viennensis archiepiscopus , pro quibusdam ecclesiae suae , sive generalibus totius regni necessitatibus , sedem adiens apostolicam , consultu ipsius domni apostolici , cui cura & sollicitudo instat omnium ecclesiarum , digno quoque suo relatu de perturnatione huius regni retulit , quomodo post gloriosissimi Caroli imperatoris obitum , aliquandiu sine rege & principe existens , valde undique afflictaretur , non modo a propriis incolis , quos nulla dominationis virga coercebat , sed etiam a paganis : quoniam ex una parte Nortmanni cuncta penitus devastantes insistebant , ex alia vero Sarraceni Provinciam depopulantes terram in solitudinem redigebant.

Resulta interessant fer notar algunes coses d’aquest paràgraf. Les pertorbacions que afecten al país que els bisbes deploren, no sols tenen origen en excessos entre cristians, sinó per les accions dels pagans; i entre ells, esmenta explícitament a sarraïns i normands. La menció dels sarraïns era d’esperar, atesa la proximitat de l’ocupació musulmana (la fontera es situa en terres tarragonines, entre Barcelona i Tortosa), i recordem l’establiment[4] d’una base d’operacions militars a Fraxineto, en la pròpia Provença, des d’on potenciar la captura i enviament d’esclaus – cristians provençals – via marítima al regne de Còrdova (probablement fent la ruta Mallorca – Tortosa), activitat que posarà en perill fins i tot les rutes que de França van a la vall del Po i a Itàlia, com per exemple explica la gairebé contemporània Vita Geraldi. Hi hauria molt a comentar sobre el tràfic d’esclaus a Còrdova del segle IX, però ens duria massa lluny, i a més, requereix com a mínim un apunt propi; un tema molt interessant i acolorit amb documents força curiosos. Però trobo especialment significatiu l’esment als víkings, ja que el text els situa en un mateix pla que els sarraïns, i és un testimoni més que reforça la noció que els normands, no sols eren ben coneguts en la costa atlàntica, sinó també en el mediterrani occidental i el Roina ja al segle IX. La dada arqueològica que verificaria tal idea és l’ocupació de la desembocadura de l’Ebre – lloc estratègic com pocs, per el tràfic marítim – i la fundació normanda del castell d’Amposta[5]. La presència de víkings en terres tan meridionals, ha estat sovint qüestionada[6], però diria que l’acumulació d’evidències apunta a una presència normanda força estable, planificada i perllongada en el temps; un element més a tenir en compte en mirar de reconstruir la societat de la Gòtia altmedieval…

I en relació amb la navegació en temps de Lluís el Cec, tenim notícia d’uns quants documents locals, que si bé eren clarament falsificats – l’onomàstica que s’esmenta és com a mínim del segle XI, sinó molt posterior – no deixen de ser interessants ja que ens informen de cavallers anats a fer servei d’armes per l’emperador Lluís. En el primer, s’esmentaven nou cavallers[7] anats l’any 900 a servir un emperador Lluís (és un detall, però resulta il·lustrant del desconeixement de la figura del Cec en la historiografia, el fet que tot i que l’existència d’aquests testimonis ens arriba gràcies a en Pujades i la seva Coronica Universal del Principat de Cathalunya, l’autor, creu que el nom de l’emperador ha de ser una errada i que hi hauria de figurar originalment un emperador Arnulf i no un Lluís). En el segon, el primer d’aquests nou cavallers, en Pere de Rocabertí, uns anys després, el 906, i presumptament tornat del servei d’armes, fa donació d’una galera que tenia en la ciutat d’Elna a un tal Ramir de Masares. Un tercer testimoni, també amb clars símptomes de falsificació o refacció, és la làpida de la tomba d’un Bonafilius vescomte de Rocaberti mort l’any 813 al servei de Carlemany. El conjunt és interessant com a documentació del vescomtat de Peralada (corregint els anacronismes evidents), i per ser una de les raríssimes (única?) menció d’una nau relacionada amb accions militars a inicis del segle X. I és que és el cas que certament Lluís tingué a inicis de segle els seus enfrontaments amb Berenguer I d’Itàlia- i en sortí ben escaldat, hi acabà perdent la vista -, de manera, que la presència de cavallers ‘catalans’ anats a fer servei amb Lluís[8] resulta certament versemblant; o sigui, que més enllà dels anacronismes evidents, tal vegada hi hagués al darrera de les dues primeres notícies, uns fets i un relat originat certament a inicis del segle X.

El següent paràgraf explica el plantejament bàsic:

His & alius huiusmodi causis ab eo auditis reverendus dominus Stephanus apostolicus , & ad lacrymas usque compunctus , tam verbis , quam scriptis generaliter ad omnes Galliarum Cisalpinarum tam archiepiscopos , quam & reliquos venerabiles antistites directis , suo sanctissimo commonvit hortatu , ut unanimes atque concordes omnes in Ludouico , nepote quondam Ludouici gloriosissimi imperatoris , consentientes , hunc super populum Dei regem constituerent.

Interessa fer notar que si en el paràgraf anterior era la Provença el territori afectat, aquí tenim que són els bisbes de la Gàl·lia Cisalpina els que es dirigeixen al papa Esteve V per demanar el seu suport a l’elecció del net de l’emperador Lluis II d’Itàlia. Entrat el segle X, Borgonya farà un avançament clar per el domini de la Provença (iniciat com a mínim des de mitjans del segle IX a partir de la partició de Verdun del 843); a finals del IX, aquesta tensió continua (i es pot exemplificar en el fet que les molt properes ciutats de Lió i Vienne, graviten en els documents locals, la primera, vers el septentrió borgonyó, i la segona, vers el migjorn provençal, es a dir, funcionen com centres coordinadors a banda i banda d’una frontera borgonyona-provençal no explicitada, però existent), però tot i així, les relacions són encara relativament coordinades  com es desprèn del relat.

lluis-ii-wikipedia-Louis_2

Lluís II d’Itàlia segons imatge del segle XII
Wikipedia.

L’altra consideració a fer, és que el personatge central del document, el futur rei Lluís, és presentat com net de l’emperador Lluís d’Itàlia, i es aquí que cal comentar els aspectes ‘familiars’ del nomenament del Cec, i remarcar el rol de l’adopció en la nostra alta edat mitjana. Lluís era fill del rei Bosó (rei no dinàstic, germà de Riquilda, la darrera muller de l’emperador Carles el Calb[9]), però no és el lligam paternal el que es menciona, sinó un de segon grau com és el de avi-net, ja que era a través de la seva mare, Hermengarda que el futur monarca tenia relació sanguínia amb l’estament imperial. És a dir, es prima la relació amb la dinastia carolíngia tot i ser via materna.

Peró també l’altra consideració – que el text ens confirmarà tot seguit -, és que tal elecció es basava de facto en l’adopció que el difunt emperador Carles el Gras havia fet poc abans de morir del jove Lluis, i és que el rol d’Hermengarda – personatge on n’hi hagin -, serà capital per el futur del seu fill Lluís. És ella, la que en motiu de la mort del seu marit, el rei Bosó, anà a cercar la protecció de l’emperador Carles el Gras (tiet seu en tercer grau, el Pietós era avi del Gras i besavi d’Hermengarda) qui li adoptà el seu fill orfe de pare[10]. Tal adopció, no sols facilitarà la seva sublimació a l’estament reial com veurem en el document que estem comentant, sinó que estarà en l’arrel del seu futur ascens a la dignitat imperial. És a dir, en l’adopció del Gras, l’adoptat heretà els drets als honors de l’adoptant, de manera semblant com en la Roma clàssica l’adopció s’emprava bàsicament per donar sortida a un patrimoni que sense l’adoptat hagués quedat mancat de propietari.

casament-de-sigibert-i-brunequilda-wikpedia-Manuscrit_du_XVeme_siecle_-_Mariage_de_Sigebert_et_de_Brunehaut

Casament de Sigibert i Brunequilda.
Imatge de Wikipedia.

guntram-i-childebert-ii-wikipedia-Gontran_et_Childebert_II

Childebert II amb el seu tiet Guntram.
Imatge de Wikipedia.

Però també s’ha de considerar els efectes de l’adopció en el sentit de protecció dels drets de l’adoptat que proporciona l’adoptant. Ho veiem en aquest cas, en el que la dignitat reial de Bosó, tot i no ser un rei dinàstic, arriba al seu fill, això sí, un cop negociat el seu ascens amb els poders del moment. Un cas similar el podem trobar dos segles abans, en el Childebert II, fill del rei Sigibert I i de Brunequilda, una altra dona notable on n’hi hagin[11], qui, en ocasió de l’assassinat del seu marit cercà l’empara de Guntram, rei de Borgonya, germà del seu difunt espòs. El patró és el mateix: una família noble, que en morir el marit veu perillar l’herència del seu fill i cerca l’adopció d’un familiar per tal de protegir els seus interessos. Ara bé, els diversos testimonis reflecteixen que l’adopció entre el pobles germànics, si bé coneguda[12], no tenia un significat i un protocol gaire precís, ja que s’evidencien interpretacions pròximes però no coincidents, i fins i tot  a voltes veiem com s’empra l’expressió ‘quasi adoptat‘, per descriure aquesta mena de ‘proteccions‘ entre nobles i/o familiars[13].

La següent secció ja passa a explicar el fets:

Cum igitur diligenter comperissemus , quod assensus sanctae catholicae & apostolicae matris nostrae huic faveret electioni , simul convenimus in civitatem Valentiam , domnus scilicet Aurelianus Lugdunensis sedis archiepiscopus , necnon & domnus Rostagnus urbis Arelatensis archiepiscopus , venerabilis quoque Arnaldus Ebrodunensis archiepiscopus , ipse quoque domnus Bernoinus Viennensis archiepiscopus , cuius relatu voluntatem domni apostolici venberaliter accepimus , cum aliis compluribus coepiscopis , tractaturi , atque secundum Dei voluntatem quaesituri exploravimus , si hunc digne & rationabiliter secundum monita somni apostolici , cuius scripta prae manibus habebantur , super nos regem constituere deberemus

Tenim que amb el vistiplau de la Santa Seu, es reuneixen a Valence amb l’arquebisbe de Vienne, Berno, els arquebisbes de Lió, Embrun i Arle per donar forma a l’acord d’elecció.

Cuius esti aetas idonea ad reprimendam barbarorum saevitiam minus sufficere videretur , tamen nobilium principum istius regni , quorum non parvus est numerus , consilio & fortitudine , Deo iuvante , comprimerentur. Maxime inclyti Richadis ducis , eximiique principis sulta iuvamine. Quinetiam dominae Hirmengardis , gloriosissime reginae , utilitas regni insita sibi acutissima atque profundissima a Deo prudentia , adiuncto sibi supradictorum epicoporum digno hortatu , procerumque totius regni consilio , secundum Dei timore decentissime administrabitur. Denique treti & tanta subleati fidulcia , per Dei , ut credimus , voluntatem , supradictum Ludovicum , excellentissimi Bosonis regis filium , elegimus , atque in regem ungendum decrevimus , iudicantes illum ad hoc dignum , cui praestantissimus Carolus Imperator iam regiam concesserat dignitatem , & Arnulfus , qui sucessor eius existit , per suum sceptrum , perque suos sagacissimos legatos , Reoculfum videlicet episcoporum , & Bertaldum comitem, fautor regni , auctorque in omnibus esse comprobatur.

Aquí tenim, com dèiem, la confirmació – imprescindible- dels poders del moment. En primer lloc,  el suport del tiet del futur rei, Ricard I de Borgonya, en segon terme, el rol de la reina mare, que amb els bisbes administra el país mentre el rei sigui un infant, (Lluís tenia potser uns deu anys en el moment de la seva elecció) i l’esment a la legitimació via l’emperador Carles el Gras (ergo, els efectes de la seva adopció del 887) i l’assentiment del seu successor del moment, Arnulf de Caríntia, qui, ‘per suum sceptrum‘ consenteix i envia el bisbe Reoculfus i el comte Bertaldum com legats en la cerimònia d’elecció i unció. Detall aquest de la unció, també a subratllar, tot i que no entrarem a comentar-ho, per no perllongar aquest comentari.

Tanca el text i aquest apunt, la clàusula de validació i signatura dels presents:

Hac tanta talique sulti auctoritatis licentia , communi omnes in iam dictam civitatem advenientes consensu , hanc regiam fieri decrevimus conscriptionem , manibusque insuper propriis ratam , perennibusque eam temporibus felicem vigere praeoptantes , roboravimus , singulisque subscripsimus.

 


Notes

  • [1] Any amb 33 documents registrats, i en el moment d’escriure això, amb 8 més de datació genèrica.
  • [2] Adaptat de Concilia antiquae Galliae 3 p.529:

    Anno Incarnationis dominicae DCCCXC. Indictione VIII. Religious atque satis venerabilis Bernoinus , sacrae sedis Viennensis archiepiscopus , pro quibusdam ecclesiae suae , sive generalibus totius regni necessitatibus , sedem adiens apostolicam , consultu ipsius domni apostolici , cui cura & sollicitudo instat omnium ecclesiarum , digno quoque suo relatu de perturnatione huius regni retulit , quomodo post gloriosissimi Caroli imperatoris obitum , aliquandiu sine rege & principe existens , valde undique afflictaretur , non modo a propriis incolis , quos nulla dominationis virga coercebat , sed etiam a paganis : quoniam ex una parte Nortmanni cuncta penitus devastantes insistebant , ex alia vero Sarraceni Provinciam depopulantes terram in solitudinem redigebant. His & alius huiusmodi causis ab eo auditis reverendus dominus Stephanus apostolicus , & ad lacrymas usque compunctus , tam verbis , quam scriptis generaliter ad omnes Galliarum Cisalpinarum tam archiepiscopos , quam & reliquos venerabiles antistites directis , suo sanctissimo commonvit hortatu , ut unanimes atque concordes omnes in Ludouico , nepote quondam Ludouici gloriosissimi imperatoris , consentientes , hunc super populum Dei regem constituerent. Cum igitur diligenter comperissemus , quod assensus sanctae catholicae & apostolicae matris nostrae huic faveret electioni , simul convenimus in civitatem Valentiam , domnus scilicet Aurelianus Lugdunensis sedis archiepiscopus , necnon & domnus Rostagnus urbis Arelatensis archiepiscopus , venerabilis quoque Arnaldus Ebrodunensis archiepiscopus , ipse quoque domnus Bernoinus Viennensis archiepiscopus , cuius relatu voluntatem domni apostolici venberaliter accepimus , cum aliis compluribus coepiscopis , tractaturi , atque secundum Dei voluntatem quaesituri exploravimus , si hunc digne & rationabiliter secundum monita somni apostolici , cuius scripta prae manibus habebantur , super nos regem constituere deberemus. Asensus itaque in eo omnium fuit , ut nullus melius rex fieri debuisset , quam ille qui ex prosapia imperiali prodiens , bonae puer indolis coadolescebat. Cuius esti aetas idonea ad reprimendam barbarorum saevitiam minus sufficere videretur , tamen nobilium principum istius regni , quorum non parvus est numerus , consilio & fortitudine , Deo iuvante , comprimerentur. Maxime inclyti Richadis ducis , eximiique principis sulta iuvamine. Quinetiam dominae Hirmengardis , gloriosissime reginae , utilitas regni insita sibi acutissima atque profundissima a Deo prudentia , adiuncto sibi supradictorum epicoporum digno hortatu , procerumque totius regni consilio , secundum Dei timore decentissime administrabitur. Denique treti & tanta subleati fidulcia , per Dei , ut credimus , voluntatem , supradictum Ludovicum , excellentissimi Bosonis regis filium , elegimus , atque in regem ungendum decrevimus , iudicantes illum ad hoc dignum , cui praestantissimus Carolus Imperator iam regiam concesserat dignitatem , & Arnulfus , qui sucessor eius existit , per suum sceptrum , perque suos sagacissimos legatos , Reoculfum videlicet episcoporum , & Bertaldum comitem, fautor regni , auctorque in omnibus esse comprobatur. Hac tanta talique sulti auctoritatis licentia , communi omnes in iam dictam civitatem advenientes consensu , hanc regiam fieri decrevimus conscriptionem , manibusque insuper propriis ratam , perennibusque eam temporibus felicem vigere praeoptantes , roboravimus , singulisque subscripsimus.

  • [3] És la famosa disputa sobre el bisbe Eremir i els seus presumptes col·laboradors de la Vita Theodardi; que segueixi la documentació de l’enllaç qui en vulgui els detalls.
  • [4] Tot i que cal recordar que tant  les dates d’establiment com la localització específica de la fortalesa són força dubtoses; veure per exemple: Sénac, Philippe : 2007 : “Farakhshinit y los pecios sarracenos de Provenza”
  • [5] Veure: Negre i Pérez, Joan : 2013 : “De Dertosa a Turtusa. L’extrem oriental d’Al-Tagr Al-A’là en el context del procés d’islamització d’Al-Andalus” p.126.
  • [6] Per exemple: Rouche, Michel : 1979 : “L’Aquitaine – des wisigoths aux arabes 418-781 – naissance d’une région” pensa que els esments de normands que les fonts fan en explicar aquests primers any d’Odó, en les seves lluites contra la noblesa aquitana, són tergiversacions per no deixar en mal lloc als poders locals. Tesi que resulta difícil acceptar per l’acumulació i varietat de les evidències en sentit contrari.
  • [7] El nou i les novenes han estat sempre una quantitat amb profund sentit místic per a la tradició judeocristiana (i amb arrels molt anteriors) – pensis en els nou ordres angèlics que amb la Humanitat completen el 10 assignat a la divinitat -. De manera que cal entendre que lo dels nou cavallers de la fama, no per repetit és menys antic.
  • [8] Episodi que ja havia s’havia comentat, des d’un angle diferent, en aquest bloc.
  • [9] En altre apunt ja vàrem comentar l’episodi del final de Carles el Calb, durant la rebel·lió dels germans contra la corona, episodi en el qual el papa Joan VIII ja havia probablement promès la corona imperial al pare del Cec a canvi del seu suport militar, possibilitat que quedà finalment en no res, però que permet entendre millor la proximitat de la família amb els estaments imperials.
  • [10] No entrarem en els motius i les circumstàncies d’aquesta adopció, però és de creure que no fou fàcil, tota vegada que les discrepàncies dels bosònides amb el Gras eren notables i notòries.
  • [11] I de qui ja vàrem tenir ocasió de parlar en aquest bloc l’any passat.
  • [12] Veure, per exemple: Ross, Denman Waldo : 1883 : “The early history of land-holding among the Germans” p.69
  • [13] Els Annals de Fulda fan servir l’expressió qquasi adoptivum filium eum injunxit per expressar la relació entr el Cec i el Gras (Bautier, Robert-Henri : 1954 : “Aux origines du royaume de Provence. De la sédition avortée de Boson à la royauté légitime de Louis” : Provence historique : 23 p.41-68 p.67) , i el mateix pare de Lluís, el rei Bosó, abans del seu ascens al tron, havia estat adoptat per el papa Joan VIII l’any 878. Exemples clars de la polisèmia del terme.
Publicat dins de 843, 890, 900, 906, adopció, Amposta, Arles, Arnulf de Caríntia, Berenguer I d'Itàlia, Bernoinus, Bertaldum, Bonafilius, Borgonya, Bosó de Provença, Brunequilda, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles el Simple, Còrdova, Childebert II, Elna, Embrun, Eremir, esclaus, Esteve V, Fraxineto, frontera, galera, Gàl·lia Cisalpina, Gòtia, Guifré Pilós, Guntram, Hermengarda, Jeroni Pujades, Joan VIII, Lió, Lluís el Cec, Lluís II d'Itàlia, Mallorca, navegació, normands, nou de la fama, Odó I, Peralada, Pere de Rocabertí, Provença, Ramir de Masares, Reoculfum, Ricard I de Borgonya, Riquida, Rocabertí, Sigibert, Sunyer II d'Empúries, Tortosa, unció, Valence, vall del Po, Verdun, vescomtat de Peralada o Rocabertí, Vienne, vikings, Vita Geraldi, Vita Sancti Theodardi | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

2014-desembre a cathalaunia.org

S’acaba un desembre curt, molt curt. Entre festes i encàrrecs extrahistoriogràfics poc temps ha quedat per afegir continguts a cathalaunia.org, i a més, bona part de la feina ha estat engegar la producció del proper volum (el tercer) de les Recerques sobre l’Alta Edat Mitjana Catalana, una feina, també sense resultats actualment visibles. Comencem doncs per les –  poques – aportacions noves que sí es poden consultar lliurement a Internet.

Per el que fa al web, el Fons Cathalaunia ha vist completada l’entrada dels documents de l’any 890 i encetada la dels de l’any 889; en el moment d’escriure aquest resum, hi figuren 825 documents.

Aquest bloc, també ha rebut una breu entrada per fer-se ressò de l’aparició – promesa i esperada – d’un nou web sobre prosopografia de l’alta edat mitjana europea : The Making of Charlemagne’s Europe; una adició important en l’arsenal de la prosopografia medieval digital.

La noves entrades bibliogràfiques també són força migrades, i majoritàriament, estan encara engrandint la llista dels ‘per llegir'; les llistem, com sempre, per seccions[1]:

Secció Bibliografia de l’Êpoca Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Êpoca Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme:

Secció Bibliografia Vària:

 

Entre les novetats que encara no tenen una visibilitat gaire evident, però són força rellevants, està el fet que a partir dels propers mesos, les entrades del Fons Cathalaunia, incorporaran progressivament enllaços als continguts de dos projectes prosopogràfics paral·lels : l’abans esmentat, The Making of Charlemagne’s Europe, del King’s College de Londres i el Nomen et Gens, de la Universitat de Tubingen.  La idea és ben simple; aprofitar les sinergies entre projectes que comparteixen espais d’estudi comuns. Nomen et Gens recull i analitza prosopografia i onomàstica europea entre els any 650 i 750 i el Charlemagne’s Europe, concentra la producció documental del període de Carlemany. Sent aquest darrer confeccionat amb posterioritat, ha aprofitat ja el recull d’identitats personals produït per el primer i n’ha incorporat els enllaços pertinents, de manera que qui consulti un agent del recull britànic sobre els documents del període de Carlemany, pugui, amb un clic, consultar la informació sobre ell recollida en el projecte alemany.

El Fons Cathalaunia, comparteix espai temàtic amb el dos projectes: el recull antroponímic del Fons , troba un complement natural amb el del projecte germànic, mentre que amb el britànic, la coincidència en l’estructuració de les dades (agents vs. persones, places vs. toponímia i charters vs. documents) fa que les possibilitats d’interconnexió, siguin més grans. A curt plaç, especialment en el recull toponímic, tota vegada que els documents actualment entrats en el Fons són encara gaire bé tots força més posteriors al període de Carlemany (actualment, sols hi ha 1 document en comú i interconnectat entre els dos reculls).

He d’agrair doncs l’amable col·laboració dels responsables d’ambdós projectes per facilitar aquesta tasca d’interconnexió. Crec fermament que l’explotació de les sinergies entre iniciatives digitals és un pas imprescindible (actualment, el més simple i profitós, si bé insuficient) en el camí d’una major adopció de les tecnologies de la informació en l’estudi de la Historia (tema més que recurrent en aquest bloc).

A la fi del mes, cathalaunia.org presenta 21.812 pàgines consultables.

Però també s’acaba un any, el 2014; i quin any!

Un any únic, en la majoria de sentits. En lo personal, marcat per l’irreversible gir de la roda de la Vida i la Mort. En lo que pertany a aquest bloc, l’estudi de la Història de Catalunya anterior al segle XII, l’any, ha estat tan productiu, que els resultats de la feina feta durant el seu transcurs aniran sortint en el propers mesos. De fet, repassant, veig que l’any passat es tancava amb el record de la publicació del segon volum de les Recerques… , que en un sol any s’hagi produït tot un volum nou, és un índex prou evident de la intensitat i productivitat de la recerca feta aquest 2014.

Però també ha estat un any únic en lo nacional. Un any marcat per la commemoració del Tricentenari del 1714, els actes del qual hem mirat d’anar anunciant en aquest bloc. Un any en el què hem tornat a viure les majors manifestacions populars en favor de la Independència conegudes en la nostra Història ( i en la d’Europa). Un any, en el què el públic compromís de decidir en el seu transcurs el nostre futur votant, s’ha vist defraudat per un govern de CiU que sols s’ha vist capaç d’organitzar un simulacre de votació, per endavant volgudament nu de vinculació política, al què sols la massiva participació de més de dos milions i quart de catalans ha dotat de rellevància històrica.

L’any passat tancàvem el resum mensual del desembre desitjant que la recerca continués el Llibertat. Enguany, la necessitat de Llibertat és encara més punyent, en la recerca i en tots els altres sentits, deixeu-me doncs, tenint en el pensament a tots els que ens han deixat i els que feliçment ens heretaran, que desitgi un bon any a tothom amb un:

Que la Llibertat faci florir la Recerca!


Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Publicat dins de 1714, 2014, Bibliografia, cathalaunia.org, Charlemagnes' Europe, Fons Cathalaunia, Nomen et Gens, Tricentenari | Etiquetat com a , , , , , , , | 2 comentaris