Aquest apunt es un divertimento. Una mitja resposta quan ja no s’esperava. Una curiositat insatisfeta. No l’hi demaneu més.
I com a bon fill de la Curiositat que és, porta a terres ignotes, en aquest cas, al país de la Numismàtica. Bé, ignotes només per els ignorants evidentment, de manera que com en altres ocasions, cal començar per demanar als experts que no furtin la seva correcció si el que exposarem tot seguit, erra.
El tema sorgí fa un grapat d’anys quan en els començaments d’interessar-se per la epigrafia ibèrica, es llegí sobre una moneda que en lloc de tenir la llegenda ILTIRTA (Lleida), tenia una I, un LLOP i una TA. Moneda però que per altres autors no era més que una peça defectuosa de la ceca ILTIRTA, i que no hi havia cap mena de llop.
El tema havia quedat arxivat en algun calaix de la ment, on es deuria anar reelaborant inconscientment fins formar un pseudorecord d’haver vist un dibuix de la peça amb el cap del llop al costat de la I. Dibuix però, que buscat, sempre es resistia a deixar-se trobar. De fet, es va preguntar fins i tot a algun expert iberista, que probablement esgarriat per el fals record, tampoc dugué a cap identificació positiva.
I és que el problema estava en què tot i haver estat comentada per una pluralitat d’autors (en fem l’escandall tot seguit), sembla ser que només havia estat impresa en dues ocasions: quan es va trobar, i quan es va considerar un accident.
Això era així fins fa poc, quan els experts de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València han posat a l’abast del públic el magnífic web MIB monedaiberica.org, i en ell, sí, la peça aquesta del llop de Schrödinger, que sembla que segons com hi és i segons com no, i tot alhora.
Però no ens avancen, i entrem en matèria com cal…
Antecedents
L’any 1920 en Joan Cabré i Aguiló descobrí dos tresors de monedes de bronze en el jaciment de Cabezo de Alcalá a Azaila, un amb 112 peces i l’altre amb 601. Descobriment important que publicà l’any següent a: Cabré i Aguiló, Joan : 1920 : “Dos tesoros de monedas de bronce autónomos, de la acrópoli ibérica de Azaila (Teruel)” : Memorial Numismático Español : (2a época) 2, p.1-9 l.I-V[1], i on en descriure les monedes de la seca d’ILTIRTA escrigué:
Es notable un ejemplar que en el sitio de la leyenda ibérica solo figura el primer y último signo de Ilerda y entre ellos se ve representado un lobo (lámina II-10),
En el mateix treball, Cabré indicà que l’estudi del conjunt fou fet sota la supervisió d’en Manuel Gómez Moreno.
I efectivament, en els seus treballs, en Gómez comentà la peça, per exemple a: Gómez-Moreno, Manuel : 1943 : “La escritura ibérica y su lenguaje” : Misceláneas. Historia, arte, arqueología, (dispersa, emendata, addita, inedita). Primera serie, La Antigüedad : p.257-281 p.278, o a: Gómez-Moreno, Manuel : 1945 : “Digresiones ibéricas. Escritura, lengua” : Boletín de la Real Academia Española : 24.24.96 p.275-288 p.280.
També el mateix 1945, (en el numero d’abril-juny) en Pio Beltrán Villagrasa (un altre autor de prestigi) se’n feu ressò a: Beltrán Villagrasa, Pio : 1945 : “La cronología del poblado ibérico de Azaila según las monedas allí aparecidas (facs.)” : Boletín Arqueológico del Sudeste Español números 1-3 : 2 p.191-250 (p.135-194) p.157-158/213-214.
Una de las variedades (num 10) tiene la importante particularidad que su leyenda solamente tiene el primero y último signos ibéricos y entre ellos hay un lobo lo cual da curiosa forma: i-lobo-da que la enlaza con las monedas posteriores que tienen un lobo para tipo del reverso.
I encara l’any 1964, en Antonio Beltrán Martínez a: Beltrán Martínez, Antonio : 1964 : “Sobre el rótulo ilduradin en una estampilla de Azaila (Teruel)” : Caesaraugusta : 21-22 p.19-45, p.37 en analitzar el terme ILTIR i les monedes dels ilergetes, entendrà la forma I+LLOP+DA d’aquesta moneda també com un tipus intermedi entre les que mostren un genet i les que mostren un llop.
De manera que fins els 60s del segle passat, els experts creien que la moneda mostrava I+LLOP+TA, però l’any 1970, en Leandre Villaronga i Garriga (una altra veu de prestigi) a: Villaronga, Leandre : 1970 : “Las monedas de Iltirda con lobo en el reverso” : Ampurias : 31-32 p.259-271 p.263 informa que:
De hallazgos de conjunto solo conocemos la referencia de Cabré, que dice que en Azaila, junto a 101 ases de Iltirda del jinete, apareció uno con lobo, con sólo el primer y último signo de su leyenda ibérica y sustituidos los centrales por un lobo. Guardado este tesoro en el Museo Arqueológico Nacional, Joaquín Ma. de Navascués, que està ultimando su publicación, amablemente nos comunica su autorizada opinión, que compartimos, de que la pieza citada por Cabré es un bronze del jinete de Iltirda, que presenta en el lugar de la leyenda un defecto de cuño, que al juntarse con los restos de la misma hizo que dicho autor viera un lobo entre el primer y último signo de la leyenda. Debemos, por tanto, excluir esta moneda, puesto que no pertenece a la serie del lobo que ahora publicamos.
I efectivament tal i com deia Villaronga, en Navascués en el segon volum de: Navascués y de Juan, Joaquín María de : 1969 : “Las Monedas hispánicas del Museo arqueológico Nacional de Madrid” , inclourà la publicació formal dels dos tresors d’Azaila, on la peça aquesta rebrà el número 489, i no sols es publica la seva imatge (Lam. XLI , n. 489), sinó que es comenta en detall en les pàgines 51-52, on després de donar les cites d’en Cabré i Beltran, explica que (èmfasi afegit):
Parece ser, estudiando atentamente la moneda, que no hay tal lobo, sino que se trata de un accidente de acuñación. El signo ibérico i, inicial de la leyenda, no se ve por parte alguna. Sigue un abultamiento alargado y rugoso que termina en el que parece el signo ibérico da, cuyos dos trazos altos están bien visibles. Por encima del bulto y bajo el vientre del caballo, entre la pierna del jinete y las patas traseras del animal, se ve un relieve angular, que parece la repetición de la pata trasera izquierda. Por debajo del abultamiento se ven líneas relevadas, como rugosidades del cospel o restos de signos o de otras cosas. Toda esta parte de la moneda sufrió manipulaciones de limpieza que dejaron lustrosa toda la parte cóncava comprendida entre el vientre del caballo y el abultamiento inferior. Todo hace pensar en un simple accidente, pero no en el modelado de un animal, cuyo arte seria absurdo junto al del jinete y al del resto de la estampa, que por cierto no es malo. Por otra parte, ya queda dicho que de la letra ibérica i no se ve nada; pero aunque se viera, resultaria igualment absurda la sustitución de las letras centrales de la leyenda por la figura del lobo. Este no existe allí.
Una descripció minuciosa i de primera mà sobre els detalls que aprecià d’aquesta part de la moneda i que ens serà de molta utilitat tot seguit.
Però el fet és que a partir d’aquí, la peça passarà de ser un cas significatiu a tenir en compte (un possible tipus numerari nou i la identificació explícita del terme llop en ibèric), a descartar-se per tractar-se d’un ‘simple’ error.
Ara bé, la cosa no acabà aquí. L’any 1993, una altra veu de pes, en aquest cas en Jürgen Unterman a: Untermann, Jürgen : 1993 : “Studia paleohispanica et indogermanica J. Untermann ab amicis hispanicis oblata” p.71 parlant de Iltirda, i citant a en Beltrán, escriurà:
… Una de las piezas hallades en Azaila tiene del rótulo solamente la primera y última letras i-da y en medio de ellas el lobo y este animal como tipo,que habia parecido como símbolo en las dracmas de tipo emporitano, en los óbolos de tipo massaliota y en algunas piezas especiales, sin duda posteriores a la destrucciòn del poblado del poblado del Cabezo de Alcalá donde no apareció ni una sola de ellas a pesar de haverse encontrado 107 piezas de Iltirda…
Ignorant aparentment els comentaris d’en Navascués i Villaronga…?
I fins aquí les referències textuals sobre la peça, mirem de passar ara a les evidències gràfiques. que desafortunadament són tant o més indefinides…
Grafismes
El treball d’en Navascués es pot trobar en algunes biblioteques públiques, però la reproducció que presenta és filla de les capacitats reprogràfiques del moment, o sigui, limitades. Més tenint en compte que es mostren l’anvers i revers de fins a 14 monedes per làmina.
En el catàleg digitalitzat del Museo Arquelógico Nacional de Madrid (MAN), que és on està guardada la moneda, el conjunt “Tesoro de Azaila I” (que correspon al segon d’en Cabré) fa servir l’inventari: “1920/73” o sigui que a priori la peça en qüestió li hauria de correspondre l’inventari “1920/73/489” (si es seguí la notació de Navascués com semblaria lògic), però tal referència no existeix. De fet en les monedes del conjunt, en línia, només en mostren 4 d’ILTIRTA de les 223 que conté [2]. Cul de sac…
Però vet aquí, que en els darrers anys, com dèiem, la gent de la Facultat de Geografia i Història de la universitat de València han creat el web MIB moneda ibèrica.org, un recull numismàtic digital d’allò més ben fet, i allí sí que es localitza amb el ID:20930. Aquí tenim a l’abast del públic una reproducció de la moneda en baixa resolució (303×311 píxels). De fet, és també gracies a la seva ajuda que s’ha pogut accedir al treball seminal d’en Cabré. Un article sense el qual aquest apunt no podria existir, i que tot sia dit, tothom cita, però que no es troba per enlloc tot i ser de fa més d’un segle[3].
De manera que tenim dues imatges d’un mateix objecte. Una feta a l’any 1920, i amb una reproducció molt pobre, i una altra de baixa resolució feta originalment potser el 1969, amb una il·luminació diferent. Molt lluny del que caldria per fer una avaluació com cal, que passaria per fer un model en 3D del relleu de la peça[4], però la realitat és la que és, aquesta és l’espardenya disponible.
La del 1920 mostra:
En Cabré, Gómez, Beltrán i potser també Untermann hi veien una I + un LLOP + una TA sota la panxa del cavall.
I com es pot apreciar poca cosa es pot veure ‘clarament’ entre les potes del cavall. Tampoc la de MIB és que sigui per tirar coets, però presenta una millor gradació de grisos. El que farem serà mirar d’aprofitar el fet que les dues imatges estan fetes sota il·luminacions diferents, per extreure la informació de la seva ‘suma’. Sota la idea que potser el que una certa il·luminació amaga, tal vegada es pugui veure gràcies a l’altra.
Per fer el tractament de les imatges en el que segueix, farem servir el programa de codi lliure GIMP.
El primer pas és forçós: igualar la mida i orientació de les dues imatges. Una tasca més complicada del que sembla degut a la pobre qualitat de les reproduccions a utilitzar[5], Però un cop feta, tenim tota una serie (potencialment infinita) de possibilitats matemàtiques per combinar els valors de cada un dels píxels. El programa GIMP n’incorpora tot un grapat (les més simples i habituals) codificades en la manera o el mode de combinar les capes gràfiques. Les podem sumar, restar, multiplicar, hi ha càlculs que potencien els valors clars, altres que ho fan per el foscos, o que remarquen els contrast, etc, etc.[6]. Per el que ens interessa aquí, que és mirar d’aprofitar la informació de les dues versions, la manera més adient sembla que és fer servir una ‘Sobreposició’, que ens dóna una imatge a mig camí entre les dues:
La sobreposició de les dues versions (Cabré – MIB) ens permet combinar en una sola imatge les dues il·luminacions aplicades a la moneda.
A la caça del llop.
Aquí ja tenim el problema plantejat. Ara es tracta de mirar si efectivament com deien en Cabré, Gómez i Beltrán entre les potes hi ha una I+LLOP+TA o com volien en Navascués i Villaronga només hi ha la part superior d’una TA i la resta és un accident informe.
Començarem per el que sembla més ‘fàcil’.
Les lletres
Per tenir una primera referència, o punt de comparació, podem fer servir la peça num.9 de la mateixa làmina II d’en Cabré per veure on es situa la llegenda i quina forma podrien tenir les lletres (el tipus tot i que no és el mateix s’hi assembla força). Només es tracta d’aprofitar la seva disposició general…
Cabré L.II n.9 Una llegenda ILTIRTA entre les potes del cavall.
I si remarquem el contorn de la primera i última lletra:
La I i la TA.
Passem ara a la imatge combinada. Podem apreciar si més no la part superior de la Ta, que seria la part que sembla que tots els testimonis han vist? Ampliem la part sota del cavall…
Detall de la part que ens interessa, sota el ventre del cavall.
I la veritat és que sí, en la part dreta, sota la pota de davant del cavall s’aprecia una figura en forma de V.
La part superior de la Ta que tothom ha vist.
Però i la I que segons Navascués no s’aprecia de cap manera? Doncs la veritat és que al costat de la pota esquerra posterior del cavall sí s’aprecien dos segments de mida i inclinació compatible amb una I ibèrica.
Mitja I als costat de la pota esquerra posterior del cavall?
I fins i tot potser les restes del seu segment vertical dret?
La I de ILTIRTA?
Pas mal no?
Anem ara per la part difícil. L’“abultamiento alargado y rugoso” i les “lineas relevadas” de la descripció d’en Navascués; o sigui, per el llop.
L’animal
Mirem de donar contrast a la imatge de detall i marquem a grosso modo les parts més brillants (ergo potencialment altes) de la peça. Tenim:
L’esquema del llop.
És possible que aquesta disposició pugui correspondre a la figura d’un llop? Aparentment es diria que no, però si mirem entre els tipus monetaris de la seca d’ILTIRTA amb llop en comptes de genet, tenim el ACIP 1271, que sobre un llop hi mostra un arc amb la llegenda de la ciutat[7]. Ignorem la part de la llegenda, aïllem i girem la figura del llop un 30 graus, i tindrem:
La figura del llop del tipus ACIP 1271 girada.
I dibuixem-li al damunt les costelles, les potes i el coll amb la boca.
I si ho sobreposem a l’esquema de la moneda d’en Cabré, tenim.
Els esquemes del llop del tipus ACIP 1271 i de la moneda d’en Cabré sobreposats..
On es pot apreciar que tot i ser clarament diferents, sí tenen grups de línies de dimensions i inclinacions relatives semblants. Els dos marquen les costelles (i en la mateixa inclinació), la pota del darrera fins i tot hi fa un angle força similar, i la part del davant també té unes longituds i inclinacions prou properes.
Haurem caçat el llop? Agafem la imatge combinada del 1920 i de MIB i dibuixem-hi les lletres i el l’esquema del llop del tipus ACIP 1271, per mirar de plasmar el que en Cabré, Gómez i Beltrán hi ‘veieren’.
I+LLOP+TA?
Cloenda
Volguer apreciar un relleu mig esborrat d’una moneda de bronze de fa més de 2.000 anys a partir de dues imatges de dubtosa qualitat és una tasca, d’entrada, condemnada al fracàs (afortunadament però, a la Curiositat això l’hi importa ben poc). Només una lectura del relleu real de la peça, ja sigui per fotogrametria, o per un scanner tridimensional de precisió pot donar unes dades fiables a publicar sobre les que poder suposar/calcular possibles reconstruccions i a partir d’aquí fer un judici informat.
De manera que com es pot apreciar, els resultats en cap cas són definitius. Suggerents? Sí, molt. Però tampoc massa més que això, i tenen les seves pròpies dificultats. La mitja TA que falta a penes té lloc[8]. La part dreta de la I és molt dubtosa. Queda sense explicació o identificació el ‘relieve angular‘ que efectivament s’aprecia en les imatges sota la panxa del cavall i entre la I i el ‘llop’. A més, el fet de ser una peça única també fa pensar en una errada puntual (tot i que caldria veure quants tipus monetaris de fa 2,000 anys depenen d’una única moneda per ponderar aquest argument). Curiosament, la similitud de les longituds i inclinacions relatives del ‘abultamiento i las líneas relevadas‘ amb les costelles i potes del llop d’altres monedes posteriors de la seca, potser sigui l’argument més fort en favor de la lectura d’en Cabré (sembla una coincidència excessiva).
Tampoc tenia raó en Navascués en negar la plausibilitat d’un llop entre les potes d’un cavall. Només cal anar al MIB i cercar ‘llop‘ per veure’n un grapat amb Pegas i un llop entre les seves potes (com les dracmes d’ILTIRTAR ACIP 345–347 entre altes).
I menys encara es poden compartir les seves reserves amb el fet que la imatge del llop equivalgués a LTIR , o sigui: llir[9]. No hi ha cap motiu per negar la possibilitat que tal fos al denominació ibèrica del llop (una possibilitat a la que no li feien pas fàstics iberistes tan experts com Gómez o Untermann), i sí hi n’hi ha en el seu favor (com el fet que tant ILTIRTA com ILTIRAKA fessin servir el llop com a símbol de la ciutat[10]).
Aquest fil, ens portaria a entrar a parlar dels llops i les seves denominacions i la seva relació amb casa nostra, un tema més que interessant, però aquest apunt ja és prou prolix i millor serà deixar-ho per una altra ocasió i així poder-li dedicar un comentari com cal.
Com en altres ocasions, si amb el què s’ha comentat aquí s’esperona a que els experts hi facin una mirada com cal, potser ja ens podrem donar per satisfets.
Acabem doncs la nostra ‘cacera’ amb un mirada lúdica.
Divertimento
Els dissenyadors gràfics actuals i els programadors que els hi fabriquen les eines, han dissenyat tota mena de transformacions matemàtiques que aplicades a imatges tenen resultats estèticament interessants. El programari GIMP, per exemple, incorpora la bateria de filtres G’MIC, que entre els ‘artístics’, en té un de programat per en Arto Huotari, que ‘allisa’ les imatges a base d’aplicar repetidament un filtre anisotròpic que dóna uns resultats força suggerents i que el seu creador anomenà “Dream smoothing”. Si l’apliquem a la imatge combinada de la nostra moneda, ens dóna:
El ‘somni’ matemàtic de la moneda del llop d’Azaila.
Una transformació massiva que tot i així manté la individualitat de les parts que manualment hem considerat aquí: la I, el LLOP i la TA. Apliquem-els-hi color també de forma mecànica i tindrem:
I+LLOP+TA en la versió matemàtica més surrealista.
I ja com una llicència final, aprofitant que també és programà un filtre que imita els cartells “Hope” d’en Shepard Fairey, que es van posar de moda fa uns anys (també a casa nostra[11]), si l’apliquem a la nostra moneda, ens dóna un pòster prou contundent.
La moneda de I+LLIR+DA en format Hope.
Com es deia al començar, és un divertimento, no l’hi busqueu més…
– Actualització 2023-IV-28 –
Rellegint la nota 7, on es deia que la imatge del tipus ACIP 1271 de MIB era diferent de la impresa, s’han tornat a comparar les imatges i resulta que sí que són la mateixa moneda. La baixa qualitat de la reproducció de la versió impresa amagava la disposició de les potes del darrere de l’animal. La imatge de MIB mostra que en realitat la dretana s’allunya del cos, però està en bona mesura esborrada i en la imatge impresa en paper es confon amb el fons. I a més, la que semblava l’esquerrana (petita i fent un angle gairebé recte) és només una imperfecció i cal eliminar-la de l’esquema. Són doncs tres les potes que van en direcció al cap, no quatre.
S’ha rectificat la nota i ajustades les imatges. La ‘semblança’ no desapareix, però sí es difumina encara més.
Un llop punyetero…
Cathalaunia. La Catalunya abans de Catalunya 