Jaciments al Corpus Iberica.

S’anunciava en el resum del mes passat. La tasca d’anar incorporant localitzacions -més o menys genèriques- a les epigrafies del Corpus Ibèrica havia propiciat el pensar si no seria millor afegir la informació del jaciment on s’havien trobat cada una d’elles.

D’entrada, i seguint el principi de màxima simplicitat possible, la localització de cada epigrafia es va definir com una simple dada sense cap mena de format o limitació especial. No sabent quin seria l’ús real, millor començar amb lo més senzill. Però un cop incorporades un nombre significatiu de localitzacions, s’anava fent evident que es trobava a faltar una millor solució. I si es registrava el jaciment on s’havia trobat la peça amb l’epigrafia?

El problema era doble: per una banda, com normalitzar la identificació dels jaciments i/o localitzacions geogràfiques, i segona, la feinada que això podria implicar. Afortunadament, les dades en brut estan disponibles en la base de dades BDHesperia de la Complutense, de manera que si més no, hi havia una possibilitat real de fer-ho. Això és el que es presenta en aquest apunt.

Des de ja, el Corpus Ibèrica presenta una subsecció on es recullen els jaciments on s’han trobat testimonis epigràfics en ibèric nord-oriental.

Accés als jaciments del Corpus Ibèrica.

En el moment d’escriure aquest apunt, ja hi han les dades dels primers 75, però encara falten gairebé 200 municipis per processar. Expliquem-ho amb detall.

Primer, la solució triada per la definició i gestió d’aquesta mena de dada. Sent geogràfica, s’ha optat per una estructuració en tres nivells, cada cop més amplis. 1) El jaciment. 2) El municipi on es troba i. 3) La seva comarca[1].

Els Monumenta Linguarum Hispanicarum (MLH) d’Untermann havien consagrat una distribució per zones geogràfiques i una notació en tres nivells. Una lletra per la zona (que pot ser força àmplia, la B per exemple, cobreix tota la Septimània), seguida d’un enter que indica el lloc (el 0 es reserva per peces d’origen incert), i un segon número, correlatiu per enumerar les peces allà trobades. Així, B.1 indica Enserune i B.1.1 la primera peça del lloc analitzada en els MLH. Els de la Complutense, han seguit un criteri gairebé idèntic, però amb unes zones geogràfiques i codis alfabètics diferents (no sempre coherents, tot sigui dit). En en el fons, la virtut essencial que comparteixen amb la notació d’Untermann és proporcionar un identificatiu únic a cada epigrafia. Així, la B.1.1 d’Untermann és la HER.02.001 a BDHesperia. Des del punt de vista codicològic, un simple número faria el mateix fet (per això en el Corpus Ibèrica cada entrada s’identifica per un enter entre 0 i 99999), però també és cert que si recordes que HER indica l’Erau, doncs tot això que tens de guanyat… 🙂

Tenint en compte que el Corpus Ibèrica ja tenia el problema codicològic solucionat d’entrada, semblava una mala idea seguir l’arbitrarietat geogràfica explícita d’identificar els llocs amb un número d’aquest dos model previs. La solució ha estat simple.

Crear una mena de dada nova en el Corpus: els jaciments, que segueix els mateixos principis emprats en tot el web. Una URL única per a cada jaciment (amb la forma http://cathalaunia.org/Iberika/Jxxxx, on xxxx és un enter entre entre 0 i 9999[2]), amb una pàgina on especificar el nom del jaciment, el municipi on es troba, i la seva comarca; aquestes dos darrers, amb enllaços a Wikipedia (i el  jaciment,  si se li coneix una URL d’accés públic, també). I una llista de les entrades del Corpus que s’hi han trobat.

El jaciment de Vieille-Toulouse i ses 34 entrades epigràfiques conegudes.

Una llista, en la que a semblança dels resultats de les Cerques, passant en ratolí per damunt mostra l’epigrafia. Així es poden veure en una única pàgina literalment totes les epigrafies del lloc juntes.

I com es fa també en altres dades del web, una pàgina general (Jaciments) on accedir al llistat de jaciments (i municipis) del Corpus.

Jaciments amb epigrafies ibèriques.

Una llista de jaciments, alfabètica, per facilitar la consulta, seguida en la part inferior de la mateixa pàgina d’una llista de municipis – i els jaciments que s’hi han detectat -, també ordenada alfabèticament.

Municipis i els seus jaciments per ordre alfabètic.

Llista de municipis i noms dels jaciments confegida inicialment a partir dels continguts de BDHesperia i que es va processant/readaptant un a un.

Un procès molt instructiu (recorda força la tasca d’anar localitzant les imatges de cada epigrafia), que permet correlacionar el contingut de les dues bases de dades i que propicia, creiem, millores significatives.

Per una banda, l’estandardització en la notació de les epigrafies que aporta l’oficialitat de BDHesperia, que en el cas del Corpus Ibèrica ja estava contemplada en la secció ‘Web‘ de cada entrada epigràfica.

Entrada I03450 del Corpus o TE.04.11 de BDHesperia.

En anotar les epigrafies de cada jaciment, s’aprofita, i si no hi era, es posa l’identificatiu de BDHesperia i l’enllaç corresponent. Desafortunadament, aquests enllaços s’han d’entrar un a un ja que incomprensiblement BDHesperia no proporciona una URL única per cada entrada que estigui basada en el seu identificatiu…!? Amb lo fàcil que seria quelcom com fer que HER.02.001 estigués a: ” http://hesperia.ucm.es/corpus/HER.02.001 ” o alguna cosa semblant. Doncs no, HER.02.001 està a: ” http://hesperia.ucm.es/consulta_hesperia/Generalidades.php?file=file_98.php&id=1410 ” ! Un desastre, que a efectes pràctics, vol dir que a la que el seny il·lumini els gestors i facin el que el sentit comú indica, caldrà canviar totes les referències que ara s’estan incorporant[3]… 😦

A més, aquesta tasca d’anar repassant municipi per municipi i jaciment per jaciment, està permetent detectar casos d’epigrafies que manquen en el Corpus. Són molt poques, i gairebé totes derivades d’obres de difícil localització, però el fet de tenir-les detectades, obre la porta a incorporar-les en un futur proper. Els continguts inicials del Corpus Ibèrica eren els del corpus de ibers.cat, però amb aquesta repassada a mà, s’hi han pogut afegir fins ara una desena d’entrades que sí es podien trobar sense massa dificultat (les que encara no s’ha pogut incorporar figuren en les llistes dels jaciments només amb el seu identificatiu de BDHesperia). També cal dir que hi ha entrades en el Corpus que no apareixen a BDHesperia; per exemple, aparentment, grafits d’una sola lletra no hi figuren[4], suposo que deu ser alguna limitació deliberada, però en tot cas tampoc sembla que sigui uniformement aplicada…

Següent pas

Un cop entrats els jaciments, el següent pas serà canviar les dades de cada epigrafia per incorporar-hi el jaciment de forma explícita. Però aquesta serà una tasca per definició automatitzable de manera que preocupa poc o gens. Més enllà, després, ajustar les pàgines dels glifs del Signari  (per exemple, la O de tres travessers) i les dels glifs del Signari simplificat (com per exemple, els Ki/Gi) i poder tenir amb un cop d’ull a quins llocs es detecta cada glif i quines variants es coneixen a cada lloc. De fet, ara ja es pot anar consultant, perquè tot i que la dada explícita del jaciment encara no consta en la fitxa de cada epigrafia, sí s’anota en la seva localització genèrica.

Tot plegat més feina per fer, però si més no, amb l’al·licient d’estar incorporant dades rellevants. I aquesta, és una tasca (la codificació de coneixement) que per limitació estructural les màquines no poden fer[5].

Depèn de nosaltres, i només nosaltres…

 

Notes

  • [1] Volgudament s’evita l’ús de coordenades geogràfiques. Per tot un seguit de motius, els dos primers: els jaciments són per definició llocs vulnerables, i en segon lloc, per no repetir una informació que ja està enllaçada. També s’eviten l’ús de mapes interactius: per ser de poca utilitat, i per evitar regalar dades a tercers (la gran majoria d’eines estan basades en serveis privats -Google, el més freqüent-, que no fan sinó registrar qui clica en quins llocs per vendre-ho a tercers).
  • [2] Com ja es va indicar en apunts passats, les dades del web permeten l’accés per URLs abreujades, de manera que la forma ” http://cathalaunia.org/J30 “, és funcionalment idèntica a ” http://cathalaunia.org/Iberika/J0030 “. Codicològicament: per això serveix el prefix alfabètic redundant de les URLs ‘normals’ del web.
  • [3] Al ser un procès mecanitzable, tot i ser massiu, només implica l’esforç de programar-lo.
  • [4] Per exemple, el cas de la epigrafia de la imatge anterior, la I03450, on en el mateix article es descriuen varies marques més, però només les de més d’un signe consten a BDHesperia.
  • [5] La diferencia entre informació i coneixement no és computable. Tot i que evidentment, no per això deixarem pas d’intentar-ho… 🙂

 

Publicat dins de BDHesperia, cathalaunia.org, Complutense, corpus Iberika, Enserune, ibers.cat, jaciments, Monumenta Linguarum Hispanicarum, Signari ibèric, signari simplificat | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

2020-agost a cathalaunia.org

S’acaba un agost entrebancat a cathalaunia.org. Un mes d’activitat notable però intermitent i sobtada. Tal i com correspon, els matins comencen a fer-se esperar i els vespres comencen a matinejar, el dia minva mentre anem a l’equinocci. La tasca del mes ha estat marcada per aquesta interinitat.

Aquest bloc ha quedat orfe de noves entrades tot i que sí s’han fet un parell d’actualitzacions en el darrer apunt de temàtica ibèrica. Els possibles nous temes a comentar encara estan verds, i tot i que es volia fer un experiment a base d’agafar un document del Fons Cathalaunia a l’atzar (el triat fou el D00493) i comentar-ne les dades que s’hi relacionen (llocs i persones), al final, altres qüestions han demanat l’atenció i s’ha deixat per fer. Potser més endavant…

La Secció Ibèrica i Romana és la que ha acaparat el gruix de la feina, en llistem els treballs fets:

  1. S’ha completat l’adició d’epigrafies al Corpus Iberika amb les publicades en el volum de l’any 2019 de la revista Paleohispanica. De manera que, en principi, fins que no es publiqui el proper del 2020, les adicions epigràfiques s’espera que siguin com a molt, puntuals.
  2. A darrera hora es van afegir 6 glifs més al Signari, que han fet pujar el total als 285.
  3. També es van perfilar millor els grups del signari simplicat, afegint els nous glifs i resituant un signe Bu, una O, i una E (abans situada en el grups dels hàpax, però que la forma i l’anàlisi quantitativa situa amb les ‘E’s).
  4. Lògicament, s’han ajustat els formularis de cerca en el Corpus per reflectir els nous glifs, però també s’ha afegit en els formularis de Cerca per Paraules la opció de poder diferenciar entre entrades numismàtiques o no.

    Cerca per Paraula, ara amb selecció opcional d’entrades numismàtiques.

    Que permet totes les combinacions possibles: ‘Amb’  monedes (per defecte), ‘Sense’ Monedes, o cercar ‘Només’ Monedes.

  5. S’han afegit localitzacions genèriques a totes les entrades dels Monumenta d’Untermann (unes 1.700), i s’ha ponderat la possibilitat d’afegir els jaciments arqueològics (per exemple, seguint les dades de la base de dades Hesperia), però encara no es veu una forma clara d’integrar aquesta informació. Un altre “on verra“…
  6. A més, s’ha continuat el procès ‘paleogràfic’ d’individualitzar cada un dels glifs sobre els calcs de les inscripcions, havent-se completat les 1.200 primeres del Corpus. Aquí hi ha un aspecte a comentar.
    Hi ha epigrafies sense calc o dibuix fet per experts però sí amb fotografia. Usualment aquest casos, per definició,  queden orfes de representació gràfica en el web i de retruc, sense possibilitat de verificació pública. En un grapat d’entrades (fins ara potser una desena), si la foto és molt clara, s’ha decidit produir un calc propi (i manifestament tosc). El mecanisme implementat en el web fa que en fer-li clic s’obri la fitxa bibliogràfica del treball on es localitza la imatge, que en aquests casos és una foto i no el dibuix que es mostra en el web. Calia doncs implementar algun mecanisme per poder diferenciar aquests casos. La solució triada ha estat: internament emprar una codificació diferenciada, i externament, emmarcar en color blau aquests calcs ‘casolans’ (per defecte van emmarcats en negre). Encara en falten uns quants per convertir, però el mecanisme ja està actiu, o sigui que només és qüestió de més feina…

La Secció de l’Alta Edat Mitjana, encara no ha reprès les incorporacions en el Fons Cathalaunia, però fa dies que té un tema a mig processar al que s’ha mirat de posar fil a l’agulla. Com acostuma a passar, les coses sempre són més complicades del que primer semblen, i si ja ho eren molt d’entrada, com passa en aquest cas, no vulguis ni saber-ho. Afortunadament, hi ha més d’una ment aplicada i per tant l’esperança de trobar-hi l’entrellat es major que les minses llums de qui això escriu. Ja es veurà…

La Bibliografia, superat l’allau del mes passat, ha tornat a nivells més habituals, i amb un grapat d’entrades ben recomanables.

Com és costum, llistem les novetats del mes per seccions[1].

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 31.143 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.

 

Publicat dins de Bibliografia, cathalaunia.org, Cerca, corpus Iberika, Fons Cathalaunia, Hesperia, Jürgen Untermann, numismàtica, Signari ibèric, signari simplificat | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

2020-juliol a cathalaunia.org

Juliol, a cathalaunia.org, ha estat un mes terrible i formidable alhora[1]. La canícula ve forta i es comença a entendre el preu de no haver mantingut el confinament fins reduir la càrrega viral al mínim possible, com han fet altres estats.

L’activitat del web ha estat intensa, com el mes, i centrada en l’àmbit ibèric, com el mes passat. De fet, bona part de la feina ha estat posar-se al dia dels darrers tres anys i refinar els darrers canvis que es van implementar el juny. Un índex de la magnitud de l’esforç realitzat es pot copsar en el total de pàgines del web, que aquest mes ha superat les 31,000!

Aquest bloc ha tingut una entrada nova per descriure els canvis aplicats: els que estaven ja prevists (perfeccionament del signari ibèric) i els fets a darrera hora (eines per facilitar que tothom pugui consultar les covariants existents en el Corpus Ibèrica en qualsevol moment). I ja posats, enumerar els més de trenta casos a cop d’ull, on es detecten no dues sinó tres o més variants juntes en una mateix epigrafia/objecte. L’acadèmia, amb una mica de sort, d’aquí uns anys igual ho descobreix. 🙂

La Secció Ibèrica i Romana, i en concret el Corpus Ibèrica, és doncs on s’ha fet gairebé tota la feina. El perfeccionament del Signari, a part dels signes ‘rars’ (molts d’ells hàpaxs), ha afegit algun d’aquells glifs bastant habituals que encara mancaven. Penso per exemple, en la R en forma de D, similar a la A, o les Ss amb més o menys corbes. Glifs que han obligat a repassar totes les seves aparicions una a una, per veure si s’havia de canviar el codi corresponent (tasca per la qual disposar de les pàgines de cada glif ha estat practiquíssim). Ara, en repassar el cas de les Rs amb forma de D, cal dir que no falten casos on la forma del signe original és indistingible de la A i que és només l’opinió els experts el que hi fa veure una R (penso per exemple, en les terminacions -AR, sovint escrites -AA, però quelcom similar passa en moltes altres lectures). És molt perillós això d’ajustar l’evidència a l’opinió, la circularitat és per definició un vici, per més convenient que sigui. Ara, també és cert que el nivell d’especulació en aquests àmbits, és tan bèstia i arbitrari, que potser fins i tot els hi sembli un tema menor als que s’hi dediquen[2]

També s’han començat a incorporar els continguts dels tres darrers volums de la revista Pealeohispànica[3] per tal de posar les dades plenament al dia, tot i que el mes s’ha fet curt i encara falta afegir unes quantes novetats al Corpus.

La Secció de l’Alta Edat Mitjana continua en repòs, i les novetats es limiten a les noves entrades bibliogràfiques.

La Bibliografia, sí reflecteix força bé l’activitat del més. No és que s’hagi superat per fi la barrera de les 1.000 entrades en la secció ibèrica, és que s’ha arribat gairebé a les 1.100! Més enllà d’aquesta majoria de títols de temàtica ibèrica, no es vol deixar de mencionar també l’arribada -esperada- d’un regal en paper de temàtica altmedieval: Blasco, Almudena + Vergés Pons, Oliver : 2019 : “Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular (segles X-XII). Un volum de la mà del grup d’en Ramon Martí de la UAB dedicat a la trajectòria d’en José Enrique Ruiz-Doménec.

No en farem el comentari aquí i ara, el volum no figura encara ni en la Biblioteca Nacional de Catalunya i no tenint accés a la versió electrònica[4], fa de mal integrar en el mètode d’estudi emprat, però hi ha força a dir, en el fons i en la forma. Deixem-ho ara aquí només fent notar d’entrada que el propi títol ja revela el marc conceptual dels responsables de l’obra.

Com s’acostuma a fer, llistem les incorporacions del mes per seccions[5].

Secció Bibliografia de l’Època Prehistòrica

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 31.043 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Com acostuma a ser quan la mort s’equilibra amb la vida.
  • [2] Recordo que fa uns anys, un historiador em comentava col·loquialment lo ‘boixos’ que estaven alguns filòlegs (experiència personal), i l’efecte que sembla tenir sobre la ment l’estudi dels temes del llenguatge. No puc sinó estar-hi d’acord, el llenguatge entronca directament amb l’arrel del pensament i la raó. No entendre que el coneixement (o el record, si ho voleu en termes platònics) existeix a part d’ell, genera unes confusions sistèmiques que aboquen els subjectes al deliri. Només cal ser testimoni d’unes quantes discussions entre ‘experts’ per poder-ho comprovar de primera mà. 🙂
    I no és pas que no siguin conscients de les dificultats de la disciplina, (veure per exemple: Agud, Ana : 2016 : “La cientificidad en la lingüística y el papel histórico de la lingüística indoeuropea. Alegato para tiempos difíciles” : Faventia : 34-36 p.15-30), és que es queden curts en analitzar el seu origen.
  • [3] Resulta banalment notori que la revista de referència en l’àmbit ibèric tingui un nom tan anacrònic! I no és pas un cas aïllat, no, la majoria d’experts veureu que per exemple, parlen rutinàriament d’escriptures ‘paleohispàniques’. Llàstima que Hispània ni existia llavors, oi? En fi, nacionalisme banal a dojo.
  • [4] Es veu que l’editorial, d’acord amb els editors i els autors, retindran les versions electròniques durant un any per raons crematístiques. Diuen que és una pràctica habitual, i no m’estranya, sabent que comparteixen interessos. El que no hi veig és el benefici al coneixement; per enlloc. Però això es veu que sempre és secundari…
  • [5] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.

 

Publicat dins de Bibliografia, Biblioteca de Catalunya, cathalaunia.org, corpus Iberika, epigrafia ibèrica, Ramon Martí, Signari ibèric, UAB | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

280 glifs en el signari ibèric.

Ara farà prop de tres anys que es realitzà la darrera actualització en el Corpus Ibèrica de cathalaunia.org. El darrer desenvolupament fou afegir la capacitat de registrar totes i cada una de les formes amb les que apareixen els signes de l’escriptura ibèrica[1]. El procediment que es seguí, fou inicialment incorporar imatges de cada epigrafia, i posteriorment, situar cada un dels glifs de la inscripció en la seva posició/mida/orientació correcta. Ja mentre es feia el primer procediment es veié imprescindible una primera ampliació del signari emprat en el web fins el 207 signes per tal de reflectir els originals amb una major semblança. I posteriorment, en continuar la comparació de les imatges de les inscripcions (sempre variades i sovint incertes) amb els signes definits en el signari (un conjunt forçosament limitat) s’anaren registrant els casos (la gran majoria aïllats) on el dibuix d’un signe no tenia una bona correspondència amb cap dels glifs disponibles.

Certament, parlar d’una ‘bona’ correspondència és relatiu, més encara en epigrafies autògrafes i mal conservades, però si entenem  que sempre hi haurà un decalatge entre una tipografia fixa i una escriptura feta a mà, no costa comprendre que això no pot servir per ignorar o amagar els casos on la diferència és notable. En poques paraules, des del punt de vista de la informació, sempre és millor pecar d’excés de detall que no pas de generalització. De manera, que tot i no haver arribat a completar aquests processos de comparació amb l’aparença real de cada epigrafia, la llista de glifs ‘nous’, es mesurava en desenes. Com que no era funcional anar definint els glifs cada cop que es detectava una forma nova, el que es feu fou anotar les epigrafies on es s’anaven trobant. Tot i que desenes de signes puguin semblar molts per a un signari de poc més de 200 glifs, el fet és que aquests noves formes es donen cada una d’elles en molt poques epigrafies (sovint són hàpax) i per tant el seu efecte per el que fa a la precisió global del Corpus és molt limitada (inferior a un 1%).

Finalment, aquest mes s’ha decidit posar fil a la agulla i incorporar aquesta millora, calculada llavors. El resultat s’ha concretat en 73 glifs nous que eleven el total a 280.

El signari de 280 glifs.

Per raons de compatibilitat (i no embolicar massa la troca, que ja està prou entortolligada) s’ha mantingut la numeració dels glifs ‘vells’ (tret de tres que s’han reciclat), afegint els ‘nous’ en un rang superior . El resultat, està també disponible en forma de tipografia TTF en el web, en la versió 3 del font iber.ttf en la pàgina de Signari del Corpus.

Igualment, s’ha ajustat la definició del signari simplificat que es fa servir en les cerques del web:

El signari simplificat de 280 glifs.

I lògicament, s’han adaptat convenientment les pàgines de cerca; tant les de Cerca per Paraula, amb el signari complet, i amb el simplificat:

Cerca per paraula amb signari simplificat.

Com les de Cerca Incremental.

Cerca incremental amb signari de 280 glifs.

Finalment, s’han afegit els glifs al signari, i s’han incorporat en les epigrafies on s’havien detectat, de manera que els continguts reflecteixen encara millor els originals (aquell 1% que es sabia millorable). Tot i que fer això implica haver de tornar a resituar els glifs d’algunes d’aquestes epigrafies en la seva posició específica, i encara s’està fent en el  moment d’escriure aquest apunt. De fet, s’ha reprès aquesta tasca i s’han processats els primers 800 ítems del Corpus.

On ens deixa tot això? Doncs més o menys on volíem. Amb un signari més fidel als originals (de fet, el recull més nombrós de formes publicat crec recordar que estava en els 260 glifs, o sigui que s’ha superat lleugerament aquest llistó), però amb encara més deures pendents.

  1. S’han d’acabar de resituar manualment sobre l’original els símbols de les epigrafies on apareixen els nous glifs.
  2. S’ha d’incorporar les imatges del 20% de les epigrafies que encara no en tenen.
  3. S’ha de reprendre la incorporació de noves epigrafies i la seva literatura associada, tasca també congelada des de fa tres anys, més o menys.
  4. Falta incorporar encara gairebé tota la informació de localització i datació de les epigrafies del Corpus.

Tot plegat, ens deixa amb molta feina feta, i més encara per fer. És a dir, un resultat forçosament intermedi[2].. Només cal pensar que en el 20% de les epigrafies encara no ajustades a la seva imatge, o en les encara no incorporades en el Corpus, bé podrien aportar nous glifs (de fet, ja s’havia comentat prèviament, estudiant les agrupacions de glifs, que no fora impensable que el nombre total de glifs arribés als 300…).

Ars longa…

 

On som?

A rel de fer tota aquesta feina, i després de tres anys de ‘descans’ en el tema ibèric, s’ha volgut saber com estaven el temes de la codificació i el desxiframent de l’ibèric, ja que llavors s’havien plantejat dificultats insalvables en les posicions ‘acadèmiques’, concretades en el grup de la UB que duia – i duu- aquestes recerques.

Resumint:

  1. S’havia calculat a partir de les distribucions dels glifs, que calien prop d’un centenar de signes per poder representar els continguts, no 50 com es deia des de l’acadèmia (per exemple, en la proposta per a Unicode).
  2. Hi havia una duplicitat major fins ara ignorada (expressada en l’allargament o adició d’un traç vertical inferior).
  3. L’estructuració dels grups de glifs era més complexa que les dualitats actualment contemplades -que també es detectaven-.
  4. A més, l’escreix de formes relacionades amb el so ‘e’, fa pensar en l’existència de dues E, no una.
  5. I finalment, la dependència de l’eusquera modern en l’assignació de sons era impossiblement alta.

Problemes que s’havien fet saber llavors als experts.

De manera que per passar-ne via i amb un decalatge de tres anys, calia tornar a contactar per preguntar sobre això. La resposta ha estat interessant però decebedora; aquí cal passar a la primera persona…

En això he d’agrair les atencions d’en Joan Ferrer i Jané, col·laborador del grup LITTERA de la UB que porta el tema de la codificació per a Unicode. Un autor a qui tinc el plaer de conèixer personalment i de qui sempre n’aprenc[3]. que hem confirmà que aquestes dificultats estaven igual que fa tres anys: sense resposta. Veient que en Ferrer havia -per fi- fet la seva tesi doctoral l’any 2018, calia fer-li un cop d’ull: Ferrer i Jané, Joan : 2018 : “L’origen i el desenvolupament de les escriptures paleohispàniques”.

Un treball certament notable, que aporta una teoria nova sobre la gènesi de les paleoescriptures locals de la península, un tema que escapa en bona mesura dels coneixements de qui això escriu, i que només puc comentar de forma parcial.

La tesi recull un conjunt d’articles previs (els potser més significatius per el que fa al tema de l’estructuració de l’escriptura ibèrica) que resumeixen la llarga dedicació d’en Ferrer i n’afegeix un darrer, que dóna el títol al treball, on es planteja una hipòtesi nova sobre una gènesi conjunta de les paleoescriptures peninsulars. En essència, un origen comú subdividit en dues protoescriptures: una per les del sud i una altra per les de l’est (que dirà en Paulus). Un treball molt ben documentat i explicat al que poc puc dir-hi, ja que en bona mesura segueix els tòpics del sector: la necessitat d’un origen comú (per semblances estructurals en els sil·làbics), i una evolució a partir del fenici (amb una adaptació semi-sil·làbica originalment trivocàlica), sense influència grega. Les dificultats que hi trobo són estructurals i van més enllà dels plantejaments particulars de la tesi.

En general, es parteix de la noció que la semblança en els sil·làbics fa pensar en una gènesi comuna entre les escriptures del sud i les del est. El problema, és que és una suposició no provada. Com es va apuntar fa uns anys, l’estructura de desxiframent actual de l’ibèric, que sustenta el rol dels sil·làbics, implica una distribució de sons bàsics (cinc vocals+ set consonants) calcada a la de l’eusquera modern (amb un grau de correlació superior fins i tot a la que tenim entre el català i el castellà actuals), fet que posa de manifest la circularitat del sistema de desxiframent actual i explica perquè tot i les semblances, la comprensió, i per tant la traducció, roman inassequible. Si els rol dels ‘sil·làbics’ fos diferent a com s’entén actualment, les semblances entre ibèric i tartesi es podrien potser explicar per proximitat, sense haver de recórrer a una gènesi comuna i les inevitablement suposades escriptures intermèdies (una hipòtesi no precisament econòmica).

L’altra gran aspecte, en part derivat de la pròpia unicitat de la tesi és pensar que en darrer terme les paleoescriptures peninsulars només deriven del fenici, i amb el conseqüent bandejament de la influència ‘grega’. Un aspecte difícilment raonable des d’una mirada històrica[4]., ni tampoc atenent a l’evidència sígnica, que apunta a una doble E.

Per el que fa la definició dels signaris en la tesi, desconeixent els meridionals evitarem comentar-los, però per el que fa a l’ibèric, tot i que sí va en la direcció correcta d’incrementar la complexitat, sembla continuar guiant-se per el desitj de voler ajustar les dades a la teoria – per exemple, cercant ‘trials’ després d’haver ‘descobert’ els ‘duals’ – en comptes de fer-ho a l’inrevés, que és el que personalment recomanaria, ja que hi ha discrepàncies quantitativament més grans que estan sent ignorades[5].. Col·loquialment, si ara es cerca el sant Grial de la Trialitat, vaticino que en poc temps s’anirà a la recerca del Sant Quadral. 🙂

El problema continua sent que es fan afirmacions sobre les quantitats de símbols sense presentar ni el conjunt dels glifs que es contempla, ni el corpus d’inscripcions on figuri tal informació. Sense presentar les dades, no hi ha verificació possible i per tant no hi ha Ciència, potser n’hi diguin ‘Humanitats’, però manquen les imprescindibles bases de discussió pública objectives[6].. En això tenia tota la raó na Carme J. Huertas quan promovent la primera codificació Unicode va fer el treball de definir un signari electrònic, i amb l’ajut d’en David Folch, de generar un corpus  amb les inscripcions conegudes on constés quina variant específica es feia servir en cada lletra (a ibers.cat). El treball del Corpus Ibèrica de cathalaunia.org està basat en el seu, però amb els anys s’ha mirat d’expandir el nombre de glifs per fer-lo el més semblant possible als originals i així poder representar-los electrònicament de forma encara més fidel.

En treballs previs d’en Ferrer ja s’havia detectat – i fet saber- que les quantitats d’epigrafies que es donaven on es detectava una certa configuració (covariants), no eren correctes (usualment inferiors a les reals, a voltes, molt inferiors) i aportat les dades corresponents per verificar-ho. En aquest mateix bloc, s’ha comentat el tema i ja hem donat els enllaços pertinents, de fet, el darrer treball que es va fer de càlcul de coaparicions de variants en una mateixa epigrafia es va penjar en PDF (amb enllaços al web per poder consultar les dades) en aquest bloc. Llavors es calculà amb el signari de 207 glifs i amb un programari fet a mida, ara es podria repetir amb el de 280, però posats a fer, s’ha pensat que es podria anar més enllà i proporcionar al públic una eina per tal que ho pugui consultar directament.

Ja s’havia fet que en el Signari, en clicar cada un dels glifs s’accedeix a una pàgina on es presenten totes les epigrafies on consta i les formes que presenta. Doncs la idea, ha estat fer quelcom semblant però amb les agrupacions de glifs del Signari Simplificat, i mostrar per cada ‘lletra’, les epigrafies on es detecta, i la, o les, variants que s’hi troben. Només cal clicar en el glif base de cada agrupació per obrir la pàgina amb la seva informació.

Les evidències del grup ‘ki’.

En la capçalera es mostren els glifs que conformen la categoria i a sota la llista d’epigrafies on es detecten, amb una línia per cada glif; en vermell, si només se’n detecta un, en blau si n’hi ha més d’un. Així, amb un cop d’ull es poden veure les dualitats, trialitats, quadralitas i fins i tot potser pentalitats existents.

El Sant Quadral i el Sant Trial dels Ki junts en una pàgina! 🙂

Cal entendre, que en un signari força acurat com és el de cathalaunia.org, hi ha símbols que es poden considerar equivalents (variacions ‘estètiques’, filles probablement de la natura autògrafa de les dades), de manera que la seva coaparició es pot considerar irrellevant o circumstancial, altres però, no.

Farem un espoiler total i llistarem els 36 casos on es donen tres o més covariants no ‘estètiques’ d’un mateix ‘caràcter’ (+ indica epigrafies d’un mateix objecte, ? cas dubtós).

La codificació actual de cada epigrafia, està basada en els calcs i dibuixos fets per els experts, o sigui, que no és pas impossible que hi hagi correccions a fer si es disposa d’una millor evidència. De fet, el propi Ferrer ja en va fer notar unes quantes fa anys, que es van corregir llavors, però també és evident que sense accés a aquesta millor evidència no es poden alterar les dades (una opinió d’expert potser és molt informativa, però no és – no pot ser considerada- una evidència).

Deixant els detalls de les covariants aquí i tornant a la tesi doctoral d’en Ferrer, he de dir que la considero un treball brillant i de lectura obligada per entendre el posicionament acadèmic actual (com la resta dels seus treballs), amb el mèrit afegit d’apartar-se del molt repetit origen turdetà (aspecte que sospito no agradarà a una bona part dels iberistes).  Però personalment, trobo a faltar la mirada àmplia, l’imprescindible encaix en el context que va possibilitar-ho tot plegat. Tal vegada la comparació amb les escriptures del Mediterrani Oriental i Orient Mig dels segles VII-V aC pugui aportar més llum, ja que la hipòtesi d’una adaptació del alfabet semita més una invenció local dels sil·làbics crec que no pot fer justícia al grau de concordances que sembla haver-hi (per exemple: sabem d’altres semisil·labismes en el primer mil·leni abans de Crist).

I potser el més interessant per els amants de la Història, el que d’això en podríem derivar-ne, ja que la introducció -i socialització- d’un sistema d’escriptura difícilment pot donar-se sense altres canvis sociològics associats…

 

– Actualització 2020-VIII-2

Mentre s’incorporen les darreres novetats al Corpus i aprofitant que es tenen frescs els mètodes i procediments per afegir glifs, s’han afegit al Signari 6 glifs més: una O, un Ki, un Ti un Ke i dos Ku. De manera que el total de glifs puja als 285 (s’ha reutilitzat un dels codis originals lliures per el nou Ti).

També s’ha aprofitat l’avinentesa per ajustar el signari simplificat, afegint els nous glifs i resituant-ne dos d’ells: una O amb dos punts en la línia medial que estava com a U (crec que seguint a Untermann), i un Bu amb tres punts també en la línia medial que estava com a Te (també seguint a Untermann si no em falla la memòria).

I lògicament, ajustar els formularis de Cerca per Paraula i Incremental.

 

– Actualització 2020-VIII-6

S’ha afegit al formulari de Cerca per Paraula la possibilitat de filtrar les entrades numismàtiques.

 

 

Notes

  • [1] Aquí, per comoditat,  farem servir la notació original i dividirem les paleoescriptures pre-romanes autòctones entre: ibèric , turdetà i celtibèric. Sembla una nomenclatura més expressiva i ajustada a la realitat que no pas la fal·lera pan-ibèrica tan pròpia de l’academicisme espanyol.
  • [2] De fet, entre els 280 glifs del signari actual, n’hi ha uns quants que probablement desapareguin o siguin reutilitzats en un moment posterior (117, 134, 136, 172, 294, 362); com també hi manquen algunes formes molt freqüents que també estaria bé tenir-les individualitzades. La prudència aconsella esperar a haver comparat amb els originals el 20% que falta, abans de fer una altra reestructuració significativa del signari. En tot cas, la tasca de perfeccionament en la semblança amb els originals és forçosament gradual…
  • [3] Una forma diplomàtica de dir que discrepem sovint, d’aquí l’aprenentatge. 🙂
  • [4] Recordem com el propis romans anomenaven Grècia al sud-est de les Gàl·lies (veure la Gretia de la Taula de Peutinger, en la riba est del delta del Roine, a Provença, per exemple).
  • [5] Com em va ensenyar un historiador amic -i mestre-, lamentablement, sovint les omissions són més reveladores que no pas les cites.
  • [6] A rel d’aquesta actualització s’ha tornat a mirar els continguts de la base de dades Hesperia de la Complutense, que és la que sembla que els experts de la UB fan servir com a referència. Però resulta que ni s’hi mostren les variants, ni tampoc s’indiquen en els texts de les entrades epigràfiques. Sí sembla beneficiós l’ús d’una nomenclatura general, més enllà de la dels Monumenta d’Untermann, però incomprensiblement, manca la possibilitat de convertir -trivialment- els identificadors de les epigrafies en URIs de les seves fitxes, i per tant, el benefici és només parcial.
Publicat dins de Carme J. Huertas, corpus Iberika, covariants, David Folch, desxiframent ibèric, eusquera, grup LITTERA, Hesperia, Jürgen Untermann, Joan Ferrer i Jané, pentals, quadrals, Signari ibèric, signari simplificat, tartessi, trials, Unicode, Universitat de Barcelona | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

2020-juny a cathalaunia.org

S’acaba un juny inesperadament ibèric a cathalaunia.org. Amb temes a mig fer en la secció de l’alta edat mitjana  i amb lectures centrades en la secció goda, no s’ha tingut millor idea que posar-se a remenar les tripes d’una de les parts més complicades del web, com és la codificació del Corpus Ibèrika. El mes ha estat complicat però molt productiu, la culminació del solstici ha estat una gran ajuda, però a partir d’ara i fins que arribi l’hivern anirem de baixada.

La Secció Ibèrica i Romana és la que ha concentrat els canvis del mes, però com que hi ha força teca a comentar, en comptes de fer-ho en aquest resum mensual ho farem millor en un proper apunt.

La Secció de l’Època Visigoda, és la que concentrava l’atenció de la darrera allau de lectures – ara ja gairebé acabada -. Una franja temporal marcada per l’adveniment oficial del cristianisme, en una realitat cultural que era -i restarà- encara pagana. La fèrtil mixtura de gnosticisme, judaisme, paganisme i màgia on arrelarà finalment la secta jueva dels cristians en aquests segles, tot i que fortament esbiaixada per les posicions dels pocs testimonis que tenim, la converteix en una de les èpoques més interessants i més mal enteses per el que fa a la història de les idees. Dos noms propis han destacat en la darrera allau de lectures referents a aquests temps.

Els treballs d’en Josep Amengual i Batle, amb una mirada des de la teologia cristiana als esdeveniments a cavall entre el segle IV i el V (caiguda de Roma, inventio de Sant Esteve el protomàrtir cristià, etc), han resultat una font refrescant en l’aridesa simbòlica usual de la mirada historiogràfica acadèmica. Uns treballs que ajuden i molt situar el rol de les nostres terres en aquell tan mal conegut context.

L’altre, ha estat en Aron C. Sterk, amb una mirada sobre la influència jueva en aquest mateix context que ha resultat el complement i contrapunt perfecte a les idees que delimiten les explicacions d’Amengual. Un exemple només, a tall de curiositat. Ha resultat gratificant trobar que Sterk opina que la pileta trilingüe de Tarragona -i que és la única imatge que s’ha volgut emprar en la capçalera del web- era probablement per ús litúrgic i no pas funerari. Una idea ben present fa deu anys, quan es decidí situar-la en el frontispici del web.

La Secció de l’Alta Edat Mitjana ha quedat momentàniament aturada aquest mes, però és de preveure que reprendrà ben aviat l’activitat usual.

La Bibliografia, ha quedat en un segon pla durant tot el mes. La majoria de lectures venien del mes passat i l’actual, ha deixat poc temps -i esma- per llegir gaire novetats. Amb tot, no falten títols més que interessants a afegir…

Llistem les incorporacions del mes per seccions[1].

Secció Bibliografia de l’Època Prehistòrica

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 30.816 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.

 

Publicat dins de Aron C. Sterk, Bibliografia, cathalaunia.org, Corpus Ibèrika, Josep Amengual i Batle, Sant Esteve, Signari ibèric, Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Molesteu les disculpes ibèriques.

Aquest apunt només és per avisar que els propers dies s’estaran fent canvis en la Secció del Corpus Ibèrica de cathalaunia.org.

Si ho fem tot bé, el canvi d’entrada serà mínim, però és un pas imprescindible per poder reflectir els continguts epigràfics ibèrics amb encara més precisió.

I si no, ja ho hem dit altres vegades que s’han fet canvis profunds en el web…

Molesteu les disculpes![1]

 

 

Notes

  • [1] Més que res perquè les molèsties no fan gaire cara de voler disculpar-se… 🙂
Publicat dins de cathalaunia.org, Corpus Ibèrika, corpus Iberika | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

2020-maig a cathalaunia.org

S’acaba un maig lector a cathalaunia.org. Un mes eclèctic dedicat a l’estudi i a mirar de fer baixar la pila de lectures que els dos mesos anteriors s’havia format. Un mes més de pandèmia[1], ineluctablement amb força més llum que nit i ornat amb algunes satisfaccions inesperades, com ha estat testimoniar que historiadors de renom es van apropant a tesis derivades del treball fet en el web i expressades en aquest bloc, com per exemple el rol de la Gòtia altmedieval.

Aquest bloc ha tingut una d’aquelles entrades que fan de bon lluir. En aquest cas, dedicada a les distribucions geogràfiques dels noms de persona a cavall entre els segles IX i X en la Gòtia i territoris veïns. Un d’aquells apunts experimentals que de tant en tant es fan presents en aquest bloc, on una idea s’aplica als continguts del web (en aquest cas, als antroponímics del Fons Cathalaunia) sense saber d’antuvi com serà el resultat. Si a més s’arriba a una resposta positiva, la satisfacció és doble: per la recerca i per la trobada.

En la Secció Ibèrica i Romana s’ha corregit un error espuri. Una edició infortunada deixà fora de joc inadvertidament la pàgina de Signari del Corpus Ibèrica. Un cop detectat, la correcció era trivial i ja torna a funcionar com és d’esperar.

Per el que fa l’Alta Edat MItjana, tot i no haver increment en les dades del Fons Cathalaunia, sí s’ha dedicat un bon grapat d’hores a estudiar possibilitats programàtiques noves, però el tema no és trivial i demanarà segur força més dedicació. Ja veurem sí o com es concreta…

La Bibliografia és la secció que monopolitza les novetats del mes. Un recull de lectures més que interessants que han regalat un grapat de satisfaccions. Potser en parlem més endavant d’alguna d’elles…

Llistem les incorporacions bibliogràfiques del mes per seccions[2].

Secció Bibliografia de l’Època Prehistòrica

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 30.718 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Ara ja comencem a tenir prou dades per mirar de preveure com es comportarà la pandèmia. A falta encara de vacuna o tractament terapéútic efectiu, el comportament social és l’aixeta que els governants tenen per regular el nombre de morts (amb sagnants diferències entre ells). Estem lluny del final, el nombre de casos encara està creixent al món i cada ‘alegria’ té el seu preu en vides, de manera que ni blat, ni sac, ni lligat…
  • [2] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Publicat dins de antroponímia, Bibliografia, cathalaunia.org, corpus Iberika, Fons Cathalaunia, Signari ibèric | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Mapes antroponímics de la Gòtia.

Aquest apunt és un fill imprevist de la Curiositat, com convé. Fa uns mesos es va tenir la pensada de tornar a mirar el ‘cens’ conegut de la gent que visqué en la Gòtia a cavall entre el segle IX i el X des del prisma dels grafs. El tema s’havia tractat en aquest bloc feia anys quan el Fons Cathalaunia tenia menys dades, i es volgué fer-li una altra ullada. El resultat, més o menys previst, era que si es feia un graf bàsic, amb un node per cada document i cada persona i s’enllaçaven els primers amb els segons segons les aparicions documentals de cada individu, el graf resultant representava força bé la disposició geogràfica dels texts, tot i que la informació de natura geogràfica emprada directament era nul·la. Això era possible, perquè usualment, a grosso modo, la gent apareix en uns contexts determinats i no en uns altres. De manera que l’altra dia, es pensà si no seria possible fer quelcom semblant amb els noms de les persones, és a dir amb l’antroponímia.

Aquí cal començar per deixar clar que qui escriu això ni és filòleg, ni li és un camp especialment proper, més enllà d’un interès genèric però sincer per les paraules i el coneixement; o sigui, que més que mai, les correccions seran ben vingudes!

Anem per feina. El resultat del ‘mapa’ de documents i persones havia estat:

Els Documents i Persones en el Fons Cathalaunia a 2019-XI.
La versió SVG permet fer zoom i clicar els nodes per consultar el seu dossier.

Un amàs central de documents interconnectats format per les identitats que figuren en més d’un document, i una ‘orla’ de grups de documents i figurants dispersos, altrament indocumentats. Lògicament, la part central era la que reflectia l’estructuració geogràfica dels continguts.

Les agrupacions geogràfiques derivades de Documents i Persones.

Si ara es vol afegir la informació antroponímica, podem afegir els nodes de cada ‘Nom‘ conegut del Fons i connectar-los amb cada identitat homònima. Dit així sembla fàcil, fer-ho és força més complicat.

Documents-Persones-Noms

D’entrada el tema de l’Antroponímia altmedieval és molt complex, i precisament per manca de domini de la disciplina l’aproximació emprada en el Fons Cathalaunia és estrictament programàtica. Bé, la manca de domini, i la necessitat d’automatitzar la informació (el volum de les dades no permet fer-ho de manera manual – com seria de desitjar-). El procediment emprat en el Fons es va comentar en aquest bloc fa anys i fins i tot generà un petit article per donar-ne la formalitat. De manera sintètica: es requeria i es construí un sistema que donat un ‘nom’ (crec que la denominació formal és un grup de formes nominals) en pogués calcular la llista d’individus definits en el Fons que n’empraren al menys una, i per altra banda, donat el conjunt de formes que cada individu presenta en els documents, detectés els ‘noms’ associats (el plural ve que hi ha individus amb més d’un nom, sumat a que la fidelitat a les fonts multiplica les formes de manera salvatge, més el fet que els propis grups antroponímics en la pràctica no estan lliures d’indefinició). Tal sistema es feu a base de recopilar i processar les formes conegudes llavors, fa uns anys, i no s’ha modificat (tot i que ja tocaria, l’escreix documental ha aportat formes antroponímiques noves que no encaixen en cap dels ‘noms’ actualment registrats). Cal entendre doncs que els lligams entre ‘persones’ i ‘noms’ és fruit d’un càlcul, d’una aproximació computacional, no d’un veredicte d’un expert humà, com seria desitjable[1].

Fetes les advertències metodològiques necessàries, mirem que passa si fem el que dèiem i afegim els nodes dels noms documentats i els connectem a cada individu que li correspongui. D’entrada, cal entendre que ara els nodes de persones estaran sotmesos a una doble influència: la dels documents i la dels noms, que tot fa pensar que no seran precisament idèntiques. Els documents tendien a agrupar-se geogràficament, els noms, en ser emprats en contexts més amplis probablement tindran la seva pròpia disposició. És precisament això el que volem examinar, i per afavorir-ho farem que les connexions entre persones i noms siguin el doble de ‘fortes’ que les que tenen amb els documents. I per mirar de visualitzar l’informació geogràfica farem servir uns codis de colors per el nodes de documents i els de les seves connexions; concretament:

Codis de colors geogràfics (Gòtia en marró, línia costa Roine-Llobregat)

De manera que agafem tots els noms documentats com a mínim un cop, i creem el graf de totes les persones implicades i els documents on es testimonien (excloem però nodes de reis, sants i gentilicis per tenir una distribució particular que si es sumés dificultaria encara més la interpretació de les dades). El resultat és un graf amb 10.693 nodes i 18.796 connexions que aplicant el mateix mètode de disposició espacial de nodes emprat en apunts previs (ForceAtlas2 del programari gephi), dóna:

Tots els documents, persones i noms documentats en el Fons Cathalaunia l’abril del 2020.
1.036 Documents, 6.939 Persones i 2.718 Noms.
La versió SVG permet fer zoom i clicar cada node per veure el seu dossier documental.

Un graf d’allò més interessant i ben diferent del de documents i persones (es recomana fer servir les versions SVG que es proporcionen per seguir els comentaris i/o analitzar els resultats, permeten fer zoom ‘infinit’ i consultar els dossiers implicats). D’entrada, la orla de documents desconnectats que teníem allí ha desaparegut i gràcies a les connexions dels noms s’ha format un únic grup. Ara, si ens hi fixem, veurem que l’estructuració geogràfica tot i haver-se alterat respecte al graf sense noms, sí mostra una mateixa disposició general: podem veure el comtats protocatalans en la part superior en vermell, i els grups documentals de Borgonya (blau) i Alvèrnia (verd) i Llemosí (rosa) de costat en la part inferior, i en la franja central, el grup septimà (groc) i provençal (verd clar). Unes quantes consideracions globals:

  • El grup de documents relatius a al-Andalus pràcticament desapareix degut al fet que l’antroponímia que es considera en el Fons és llatina i per tant no s’intenten recollir ni processar les formes nominals aràbigues.
  • El petit grup de documents gallecs (verd fosc) es situen ben significativament en la part superior, connectats amb l’evidència protocatalana.

Si mirem el detall, veurem que hi ha una pluralitat de ‘petits’ grups d’identitats contigües a grups de noms. Es tracta de casos on el nom nomes té una única identitat associada, i un simple cop d’ull permet veure que són molts (un testimoni de fins a quin punt era gran la variabilitat antroponímica tot i estar basada en una única paraula -usualment bipartita-). És el resultat d’haver registrat per començar tots els noms documentats; ara, queda clar que no aporten informació per el que fa a la interrelació o estructura de les dades.

Si però mirem quines agrupacions es poden derivar d’aquest graf (des del punt de vista matemàtic, grups de nodes amb un grau d’interconnexió superior al dels seus veïns) podem emprar el càlcul de Modularitat (en modalitat de l’algoritme de Leiden del programari de gephi), que ens detecta 62 grups (en donem en nota els noms de cada grup[2]) però en gràfic, tenim:

62 agrupacions segons càlcul de Modularitat.
La versió SVG permet fer zoom i consultar la informació detallada.

Un graf on es pot veure que els 7 grups mes nombrosos es mouen entre 182 i 89 noms, seguits de 42 grups entre 75 i 25 noms i 13 entre 24 i 1 nom. No intentarem entrar en el detall, hi ha massa per mirar i poc a comentar sense ser expert en Filologia. Qui ho desitgi, aquí té el graf i per tant les dades a la seva disposició (en la versió SVG).

El que sí podem provar aquí, és mirar quines agrupacions més grans es detecten; pensem que tota agrupació de N nodes, té dos extrems lògics per el que fa a la detecció de grups: que cada node sigui un grup, o el grup format per tots els nodes del graf; per això usualment els algoritmes de detecció de grups contemplen un paràmetre per especificar la ‘granularitat’ desitjada. De manera que mirem que passa si amb el mateix algoritme que abans cerquem els grans grups:

Els grans grups antroponímics de la Gòtia entre els segles IX i X.
La versió SVG permet fer zoom i consultar les dades.

Dos grups clarament diferenciats, tot i que en realitat hi ha 25 grups (en nota donem el seu detall[3]). En el graf s’ha donat color als tres més grans (el tercer, en verd inclou 36 noms) i els 22 grups restants s’han deixat en gris (amb poc més d’un centenar de noms en total), que com es pot comprovar a penes resulten visibles en el graf global.

De nou, no mirarem de qualificar aquests grups, si algun expert en filologia altmedieval germànica s’ho vol mirar seria fantàstic. Des del punt de vista històric, aquí només sembla prudent suposar que igual estem visualitzant l’antroponímia visigoda versus la franca, o potser la separació és més geogràfica que filològica…?

Mirem de simplificar més les coses, hem vist que els noms que només es documenten en una única identitat no aporten (no poden aportar) estructura. Podem fer el graf considerant només els noms -i de retruc les seves identitats i documents relacionats- que és documentin en més d’una única identitat. Podríem fer-ho a partir de 2, i de fet, s’ha fet, però la reducció en la quantitat de dades era molt limitada, de manera que fem un salt, i refem el graf només amb informació dels noms amb 10 o més identitats documentades[4]. El resultat és un graf força més petit (3.165 nodes = 951 documents + 2.078 persones + 136 noms):

Noms documentats en 10 o més identitats amb coloració segons localització geogràfica (nodes antroponímics en blanc per millorar el contrast).
La versió SVG permet fer zoom i consultar les dades.

Com es pot veure, l’estructura territorial es manté tot i considerar només 136 noms, probablement per l’alt nombre de documents on es troben. Aquí farem una excepció i sí afegirem una informació de caire filològic; consultarem: Kremer, Dieter : 1972 : “Die Germanischen Personennamen in Katalonien. Namensammlung und Etymologisches” : Estudis romànics : 14,15 per registrar el possible origen de cada nom, tot i que aquesta es limita a l’àmbit documental del territori protocatalà altmedieval a diferència del del Fons Cathalaunia que és força més ampli (lògicament, a més, mancaran els noms llatins, grecs, bíblics i llombards). El resultat, aplicant codis de colors (got=verm, germ=verd, franc=blau) i on els números indiquen la pàgina de l’obra, és:

  • Abbas(got-41) Abbo(got-41) Ada(germ-65) Adalardus(germ-66) Adalbertus(germ-66) Adalelmus(germ-67) Adalgarius(germ-66) Adrald(germ-71) Adroarius(germ-71) Agila(germ-42,47) Aio(45) Alaricus(got-52) Albaricus(94) Albarus(got-52) Altemirus(got-53) Amalricus(got-55) Amelius(got-55) Anastasius() Andreas(grec-franc-57) Argemirus(got-144) Arnaldus(got-59) Arnulfus(got-60) Asenarius() Asterius(got-63) Ataulfus(got-68) Ato(got-65) Attila(got-65) Audegarius(germ-73) Auriolus() Autberto() Baldericus(germ-78) Bellus(germ-86) Benedictus() Berart(germ-82) Berengarius(germ-82) Bernardus(franc-24) Bernus(germ-82) Berterandus(germ-84) Bertus(germ-84) Boso(germ-89) Bradila(germ-89) Centullus() Chintila(got-164) Chixilo(got-165) Daco(germ-92) Daniel() Dato(germ-91) David() Deodatus() Desiderius() Dodo(germ-94) Dominicus() Donadeus() Durabilis() Durandus() Egila(germ-44,47,51) Eimericus(got-56,germ-142) Eldebertus(germ-149) Eldefredus(got-132,germ-147) Eldemares(germ-147,156) Eldericus(germ-147,156) Eldesindus(germ-147) Eles() Elias() Eliseus() Ella(germ-42) Emmo(germ-100) Ennego() Ermemirus(got-105) Ermenaldus(got-106) Ermenegildus(got-105) Erovigius(germ-103) Eudo(germ-72) Felix() Ferreolus() Franco(germ-112) Froila(germ-113) Galindus(got-120) Gauzbertus(germ-124) Gauzfredus(germ-123) Genesius() Gerardus(franc-129) Geribertus(franc-128) Gondebertus(got-140) Gondefredus(got-139) Gotus(got-136) Ingilbertus(germ-158) Iohannes() Landeberto(germ-168) Landericus(germ-168) Leutardus() Mancio(germ-176) Martinus() Mira(got-180) Miro(got-180) Odo(germ-72) Oliba() Petrus() Radulfus(got-152) Raganfredus(got-185) Raimundus(got-186) Rainaldus(got-185) Rainulfus(got-186) Ramius(germ-188) Ratefredus() Recosindus(germ-190) Ricardus(germ-191) Riculfus() Rodeberto(got-152) Rodulfus(got-152) Rotrudes(got-153) Salomon() Servusdei() Sesenandus(got-204) Sindila(got-202) Speraindeo() Stephanus() Suniarius(got-207) Suniefredus(got-207) Teudebaldus(got-211) Teudebertus(got-211) Teudefredus(got-209) Teudericus(got-210) Teudo(got-212) Teudosius() Ugo(germ-154) Umbertus(got-157) Waltarius(got-219) Wibertus(germ-224) Wilielmus(got-225) Wimara(germ-222) Winfredus(germ-223) Wisandus(got-232) Wiscafredus() Wistrimirus(got-235) Witiza(got-236).

Deixarem al lector la tasca d’esbrinar en quines zones geogràfiques es situen cada un d’ells preferentment…

El que sí podem aportar, és el mateix càlcul de Modularitat fet abans, començant per els valors per defecte; el resultat és:

Els agrupacions per defecte de Modularitat dels 136 noms més ben documentats.
La versió SVG permet fer zoom i consultar les dades.

Un graf amb 34 grups; n’enumerem els noms:

  • 0 Adalardus Adalgarius Adrald Donadeus Landericus Radulfus Raganfredus Rainulfus Rodulfus Umbertus
  • 1 Abbas Abbo Eldebertus Gauzbertus Gerardus
  • 2 Eldefredus Elias Ennego Erovigius Recosindus Servusdei Suniarius
  • 3 Bradila Eldesindus Mira Miro Suniefredus Winfredus
  • 4 Argemirus Chintila Durabilis Egila Ella Ermenaldus Ermenegildus Ferreolus Froila Ramius Sesenandus
  • 5 Adalbertus Autberto Gauzfredus Gotus Leutardus Rodeberto Rotrudes
  • 6 Bellus Bertus Wimara Wisandus
  • 7 Deodatus Dodo Eimericus Rainaldus Teudo
  • 8 Altemirus Asenarius Asterius Galindus Salomon
  • 9 Albarus Daco Oliba Wiscafredus Wistrimirus
  • 10 Berart Berengarius Bernardus Raimundus
  • 11 Anastasius Geribertus Wibertus
  • 12 Auriolus Baldericus Centullus Mancio Witiza
  • 13 Audegarius Iohannes Landeberto
  • 14 Attila Dato Eudo Felix
  • 15 Adalelmus Teudebertus
  • 16 Ataulfus Eldericus Ingilbertus Teudosius
  • 17 Ermemirus Riculfus Teudericus
  • 18 Alaricus Amelius Andreas Boso
  • 19 Aio Amalricus Ato Emmo
  • 20 Albaricus Bernus Ratefredus Waltarius
  • 21 Chixilo Daniel Speraindeo
  • 22 Arnaldus Genesius Ugo
  • 23 Ada David Desiderius
  • 24 Dominicus Odo
  • 25 Agila Durandus Teudefredus
  • 26 Adroarius Eldemares Eles Eliseus
  • 27 Berterandus Franco Sindila
  • 28 Arnulfus Gondebertus Teudebaldus
  • 29 Stephanus
  • 30 Benedictus Ricardus
  • 31 Gondefredus Martinus
  • 32 Petrus
  • 33 Wilielmus

De nou, tenim que deixar al lector l’anàlisi d’aquestes dades, però per tancar, podem encara tornar a calcular la partició menor de grups segons Modularitat com hem fet també abans:

Els tres grups majors dels 136 noms més documentats.
La versió SVG permet fer zoom i consultar les dades.

Una partició que ens deixa amb només tres grups:

  • 0 Adroarius Agila Alaricus Albarus Altemirus Anastasius Argemirus Asenarius Ataulfus Attila Audegarius Auriolus Baldericus Bellus Bertus Bradila Centullus Chintila Chixilo Daco Daniel Dato Deodatus Desiderius Dominicus Durabilis Durandus Egila Eldefredus Eldemares Eldericus Eldesindus Eles Elias Eliseus Ella Ennego Ermemirus Ermenaldus Ermenegildus Erovigius Eudo Felix Ferreolus Franco Froila Galindus Gondefredus Mancio Mira Miro Oliba Petrus Ramius Recosindus Riculfus Salomon Servusdei Sesenandus Sindila Speraindeo Suniarius Suniefredus Teudefredus Teudericus Teudosius Wimara Winfredus Wisandus Wiscafredus Wistrimirus Witiza
  • 1 Abbas Abbo Ada Adalardus Adalbertus Adalelmus Adalgarius Adrald Aio Albaricus Amalricus Amelius Andreas Arnaldus Arnulfus Asterius Ato Autberto Benedictus Berart Berengarius Bernardus Bernus Berterandus Boso David Dodo Donadeus Eimericus Eldebertus Emmo Gauzbertus Gauzfredus Genesius Gerardus Geribertus Gondebertus Gotus Ingilbertus Landeberto Landericus Leutardus Martinus Odo Radulfus Raganfredus Raimundus Rainaldus Rainulfus Ratefredus Ricardus Rodeberto Rodulfus Rotrudes Stephanus Teudebaldus Teudebertus Teudo Ugo Umbertus Waltarius Wibertus Wilielmus
  • 2 Iohannes

 

En aquest punt es volia acabar aquest apunt, però la Curiositat no estava contenta…

 

La pregunta original implícita en començar aquestes proves era: l’antroponímia altmedieval de la Gòtia entre els segles IX-X seguia una distribució geogràfica? El sentit comú així ho faria creure, però si es mira en detall l’evidència, no sembla pas tan clar, de manera que potser el punt estaria en: fins a quin punt l’antroponímia era diferent segons els territoris?

I el que hem vist fins aquí aporta les dades conegudes, però no dibuixa una resposta evident…

Fins ara s’ha fet servir un esquema triàdic, a partir de Documents, Persones i Noms (basat en la realitat, unes persones que tenien uns noms van realitzar els documents), però els perfils individuals que emprem com a ‘Persones’, en realitat és un conjunt inherentment especulatiu, tota vegada que la pèrdua d’informació fa que qualsevol agrupació d’esments documentals en ‘individus’ (o sigui, en dossiers individuals) tingui un marge d’error inevitable (la metodologia aplicada en el Fons Cathalaunia mira que sigui el mínim possible, però aquest mínim hi és i no es petit – pensis per exemple, en els casos de signatures amb noms molt habituals -). De manera que perquè no mirem d’eliminar-los?

Documents-Noms

Podem considerar que per el que ens interessa aquí, cada document és un ‘sac de noms’ (un concepte molt emprat es classificació estadística de texts), un conjunt d’antropònims, res més. Com que per cada individu tenim el seu nom (o noms), podem convertir la llista d’individus de cada document en una llista de noms diferents (eliminem de moment les repeticions si n’hi han). Fet així, té un petit problema en els casos de gent amb més d’un nom, ja que els aplicarà tots ells a cada document on consti l’individu, i és possible que en algun d’ells només hi figurés amb un dels seus noms; amb tot, en ser un percentatge molt petit, es considera que el nivell de soroll afegit serà molt petit (a unes dades de per se molt sorolloses).

Aplicat el mètode, i seguint les mateixes convencions que fins ara, el resultat és un graf amb 3.754 nodes i 13.872 connexions:

1.036 Documents i 2718 Noms
La versió SVG permet fer zoom i consultar les dades.

Una joia! D’entrada, es pot apreciar que l’estructuració territorial es manté gairebé intacte (només -ben significativament- es difumina el grup del regne franc) tot i no haver emprat cap mena de dada geogràfica. Abans, era resultat dels perfils documentals dels individus, ara és evident que es desprèn també dels seus noms. De manera que ja tenim una resposta a la pregunta inicial:

 

Sí es possible evidenciar quantitativament diferències geogràfiques en les distribucions antroponímiques altmedievals.

 

I si volem, podem aplicar com abans el càlcul de Modularitat per veure quins grups es detecten (amb els paràmetres per defecte, i recordant que en aquest càlcul el color indica grup, no localització geogràfica), el resultat és:

20 grups de Documents i Antropònims segons Modularitat.
La versió SVG permet fer zoom i consultar les dades.

Deixarem al lector l’entreteniment de mirar quins noms i documents formen cada grup. Ara, si ens hi fixem, veurem que una mica per tot arreu apareixen grups de noms aïllats. Es tracta de noms que només es registren en un únic document, i a semblança dels casos anteriors, no aporten -no poden aportar- informació sobre l’estructura. Podríem eliminar-los i mirar com queda, però posats a fer, podem anar més enllà, i d’igual manera que abans hem calculat el conjunt derivat de noms documentats en un mínim de 10 individus, ara podem fer el mateix i calcular el conjunt derivat dels noms que per exemple apareixen en 5 o més documents; el resultat, és un graf amb 748 noms i 1.025 documents:

Noms en 5 o més documents.
La versió SVG permet fer zoom i consultar les dades.

Com es pot veure, es manté l’estructuració geogràfica del graf global, i per millorar la visualització s’ha fet que la mida dels nodes representi en seu grau de Centralitat, que indica indirectament la seva interconnexió.

També podem calcular els grups segons Modularitat (igualment amb paràmetres per defecte, com abans), que ens dóna una partició en només 10 grups:

Els grups d’antropònims en 10 o més documents segons Modularitat.
La versió SVG permet fer zoom i consultar les dades.

En llistem els noms i les localitzacions dels documents de cada grup:

  • 0=140 Noms: Adalamirus, Adolina, Agapius, Agualdus, Aigo, Alaricus, Albarus, Andegario, Anna, Anno, Ansemirus, Antigisus, Antonius, Arane, Asenarius, Astaldius, Asteldes, Astovaldus, Audegarius, Audelinus, Auriolus, Autarius, Babricus, Baio, Balasco, Balascuti, Baldericus, Baldus, Beiro, Belarcho, Bellus, Bertus, Blandericus, Bonefilius, Bonus, Centullus, Chintila, Codericus, Dignus, Dominicus, Donatus, Dulcidius, Durabilis, Durandus, Elda, Eldegotus, Eldemares, Eles, Elmon, Emilius, Emmo, Enno, Ermenaldus, Ermengodo, Ermenisclus, Eudo, Fachilo, Fedantius, Felus, Feriza, Ferrutius, Floresindus, Fredarius, Frodila, Froila, Froja, Frugellus, Fruisindus, Garsia, Geiroardus, Gentiles, Godemirus, Goldericus, Goltredus, Gomesindus, Gondefredus, Gundisalvus, Honoratus, Ibellus, Igilga, Itori, Langobardus, Leudegarda, Malanaicus, Margaritus, Matrona, Mirabilius, Nantigisus, Nantulfus, Orilio, Oriulfus, Petrasius, Petronius, Petrus, Placianus, Placidio, Pontius, Rachel, Rainardus, Rainovardo, Ramius, Ranesindus, Ranilo, Recosindus, Richila, Salama, Salomon, Samuel, Sanila, Sara, Sarracinus, Senta, Senterus, Sesenandus, Sesuldus, Sindila, Sovatus, Suniegildus, Sunieredus, Sunila, Suniulfus, Teudemirus, Teudericus, Teudesindus, Teudisclus, Trasemirus, Trasibadonis, Trasovadus, Trasovarius, Tulecas, Usila, Verona, Wadamirus, Walafonsus, Wilies, Wilimirus, Wimara, Wisandus, Witiza, Wulfinus.
    Amb 166 documents:  137(~83%) protocatalans, 12(~7%) septimans, 5(~3%) borgonyons, 4(2~%) gallegs, 4(2~%) gots, 2+1+1(~3%) indefinits, provençalstolosans.
  • 1=112 Noms: Abbas, Abbo, Acmaro, Adalaricus, Adalbertus, Adalfredus, Adalinus, Adebertus, Ademare, Adrald, Adreverto, Aetoni, Aimari, Airado, Airaldus, Airoardus, Aito, Aldebertus, Alfredus, Amalricus, Arebertus, Argefredus, Arlabaldus, Arlaldi, Arlando, Arlulfum, Arnaldus, Asteraldo, Asterius, Astorgii, Astro, Ato, Audericus, Ayroardum, Benedictus, Bernardus, Berterandus, Betone, Bigo, Blade, Bladingo, Blandus, Castelles, Christianus, Claudius, Constantinus, Cunaberti, Deusdedit, Eigofredus, Eldebertus, Eldefredus, Eldegarda, Eralius, Eribaldus, Eribertus, Erleno, Erlolfo, Ermenardus, Ermengardis, Ermengaudus, Frotarius, Fructuarius, Garibaldus, Gauscelino, Gauzbertus, Genesius, Gerardus, Gerbardus, Gerbern, Gerboldi, Godefredus, Goderandus, Guardardus, Gudalfredus, Guidburgis, Hictor, Ingilberga, Ingilfredus, Isimbardus, Leutarius, Magnus, Natalem, Nectardi, Nitardus, Odalricus, Odo, Oldricus, Ostraldi, Rado, Ragamberto, Raganardus, Rainfardi, Rainodus, Rainus, Remigio, Rigoaldo, Rolan, Segovinus, Sigirado, Siguino, Suficio, Udelradus, Ugubertus, Umbertus, Vitalda, Walfridus, Wandalmare, Wibertus, Wilabertus, Wilielmus, Witardus, Witaredus.
    Amb 174 documents: 102(~59%) alvernesos, 15/(~9%) provençals, 15(~9%) septimans, 11(~6%) llemosins, 10(~5%) protocatalans,  8(~4%) borgonyons, 6(~3%) francesos, 2+2+2+1(~5%) entre tolosans, italians, indefinits i gots.
  • 2=114 Noms: Adala, Adalgane, Adaluf, Adanagildus, Addane, Adela, Adelius, Adrianus, Adroarius, Almandar, Altemirus, Althemius, Andericus, Andilu, Ango, Animius, Archibaldo, Arcibadus, Argovadus, Ariulfus, Ascaricus, Ascarius, Ataulfus, Attila, Audinus, Autatus, Baldovigus, Borrellus, Bradila, Bulgara, Cesarius, Daco, Daniel, Deginus, Desideratus, Eldalecus, Eldemirus, Eldesindus, Elias, Ella, Ennego, Ermenegildus, Ermesindus, Erovigius, Fafila, Ferrocinctus, Freilo, Fricco, Gairimundus, Gamiro, Gardila, Garsindis, Geresendo, Godario, Godemarus, Gogo, Gomarius, Gondemarus, Guago, Guizono, Heofredius, Hoina, Honestus, Idelcherus, Iscarius, Leopardus, Letus, Leuvila, Libanus, Manla, Manuel, Mauregatus, Mira, Miro, Odila, Oliba, Opila, Paternus, Quierica, Quiricus, Raculfi, Radulfus, Recaredus, Rodulfus, Rovocandus, Samson, Savaricus, Senior, Senteldes, Speraindeo, Suniarius, Suniefredus, Susanna, Teudarius, Teudefredus, Tructarius, Udovigo, Vivifredus, Vulfredus, Wadamarus, Walamiro, Widinildis, Wifredus, Wigila, Wigio, Wigo, Winedeo, Winfredus, Winidildes, Wiscafredus, Wisimiro, Wisindus, Wistrimirus, Witimirus.
    Amb 160 documents: 141(~88%) protocatalans, 10(~6%) tolosans, 3(~2%) alvernesos, 2+2+2(~4%) andalusins, francesos i llemosins.
  • 3=89 Noms: Acberti, Adalardus, Adalgarda, Adalgarius, Adalgaudo, Adalrado, Adericus, Adonis, Adravaldo, Afinardus, Agano, Agembert, Aguanus, Aikardus, Aio, Alam, Alienardus, Allo, Amalbertus, Amardus, Amblardus, Anderaldus, Andrado, Ansegarius, Anselmus, Ardemannus, Ardradi, Auritius, Ava, Bavo, Bernois, Bertaldo, Berteramnus, Bodonem, Calla, Cononi, Donadeus, Dotimius, Eberaldus, Eldebaldus, Eldegario, Eldegissus, Eldevisus, Eldoardus, Eldulf, Emenus, Ermembertus, Ermenricus, Eudricus, Everardus, Folcerandus, Franco, Fulqualdus, Garnaldi, Garulfus, Gauzfredus, Geriberga, Ginaberto, Godinus, Gualone, Ingelarii, Isnardus, Ivo, Landeberto, Landericus, Letoldus, Leudbald, Leutardus, Leutefredo, Lido, Madalbertus, Matefredo, Ragambaldo, Ragemberga, Rainulfus, Randulfus, Ratbodi, Rodeberto, Rodegarius, Sievert, Stabiles, Stephanus, Teotgrimi, Unaldo, Ursio, Vualdoni, Vulo, Waldus, Wicardus.
    Amb 113 documents: 48(~43%) borgonyons, 28(~25%) llemosins, 15(~13%) francesos, 7 (~6%) provençals, 5(~4%) alvernesos, 5(~4%) gots i 2+2+1(~5%) septimans, italians i tolosans.
  • 4=95 Noms: Adaldo, Adoirus, Adovarius, Agilardo, Aiglaus, Albaricus, Albo, Andreas, Anidus, Ansebertus, Ansemundus, Anserius, Ansoaldo, Ardo, Aria, Arigus, Autberto, Bardina, Barnaldus, Basinus, Beraldus, Berart, Berengarius, Bernal, Bernarius, Bernuiso, Blidekarius, Bonushomo, Christoforus, Costabiles, Dagobertus, David, Deidonus, Deodatus, Dodo, Eimericus, Einardus, Eldebrandus, Elderedus, Eldinonis, Ermengarius, Euraldo, Fredulus, Gelus, Gondebertus, Gontardus, Gontarius, Gotalio, Gotestiva, Gotus, Gregorius, Grimaldus, Helenus, Ingilbertus, Ingobertus, Isimbertus, Itarius, Josue, Landefredo, Leotgerio, Leudegarius, Leutericus, Lilia, Mainbodo, Maindo, Martinus, Milo, Morenus, Obtatus, Otber, Oter, Otranni, Radebertus, Raimboldi, Rainaldus, Ramnalt, Ranal, Ratefredus, Ricardus, Ricarius, Rodebaldo, Rotarius, Rotmarus, Rotrudes, Sigofredus, Teobodo, Teotbolt, Teudebaldus, Teuderedus, Teudo, Teutelmo, Tota, Warnardo, Warnerus, Wilafredus.
    Amb 75 documents: 27(~36%)borgonyons, 12(~16%) septimans, 10(~14%) protocatalans, 10(~14%) francesos, 9(~12%)provençals, 4(~5%) alvernesos, i 1+1(~3%) tolosans i italians.
  • 5=49 Noms: Adalaldo, Adardo, Adelmaro, Agelbertus, Agila, Agnes, Aguius, Aiberto, Aimer, Alchario, Amelius, Arnustus, Askerici, Audesindus, Ausindus, Autardo, Dida, Ebo, Ebulus, Ellega, Endalecus, Erifonsus, Ermemirus, Falco, Folconem, Formosa, Frodo, Georgius, Geribertus, Guilierandus, Julia, Mancio, Marinus, Paulus, Raimundus, Riculfus, Sanctius, Sanctus, Sapurellus, Scluva, Sela, Servusdei, Sigebodus, Silvio, Teudardus, Teudulfus, Truanni, Waltarius, Warinus.
    Amb 97 documents: 25(~26%) protocatalans, 21(~22%) gots, 20(~21%) septimans, 15(~15%) francesos, 4(~4%) borgonyons, 3(~3%) alvernesos, 3(~3%) italians, 2(~2%) provençals i 1+1+1+1(~3%) indefinits, andalusins, llemosins, gallegs.
  • 6=78 Noms: Absalon, Actus, Ada, Aderofredo, Agimiro, Ansila, Ansulfus, Argemirus, Argemundus, Artemirus, Atovino, Atsoni, Audevagrus, Avido, Baldefredus, Baldemares, Bera, Chixilo, Comparatus, Dala, Deila, Desiderius, Elarius, Eldevinus, Ermenfredus, Eurio, Felix, Ferreolus, Floridius, Floterio, Galindus, Geldericus, Iohannes, Jorio, Leo, Leutbertus, Leuva, Levantus, Levo, Lupus, Madarus, Madaxus, Marellus, Maria, Mascarellus, Mascaro, Maurellus, Maurezellus, Nifridius, Perlexus, Pipinus, Primus, Prolexio, Reparatus, Revellus, Romanus, Romeus, Sarulfo, Seder, Segarius, Senderedus, Signulfus, Suniuldus, Taurellus, Teudalecus, Tortorellus, Trasericus, Tructelde, Tructulfus, Undila, Undisclus, Valado, Venerellus, Viaricus, Waldemarus, Wiliemundus, Wilio, Willisclus.
    Amb 59 documents: 39(~66%) protocatalans, 5(~8%) francesos, 5(~8%) septimans, 4(~ 7%) italians, 3(~6%) indefinits i 2+1(~5%) alvernesos i gots.
  • 7=30 Noms: Adalbaldus, Adalelmus, Adalgisa, Alexander, Almoinus, Amic, Arnulfus, Baro, Belaro, Bernainum, Bernoinus, Bernus, Elia, Gauzlenus, Goslini, Isaac, Jeronimus, Manasses, Odolardus, Raganfredus, Rodestagnus, Teudebertus, Teudosius, Ugo, Unifredus, Vitoni, Voigo, Vuirnerius, Wido, Zacharias.
    Amb 87 documents: 41(~48%) provençals, 11(~13%) francesos, 9(~10%) borgonyons, 9(~10%) italians, 6(~8%) protocatalans, 4(~4%) gots, 4(~4%) septimans i 2+1(~3%) andalusins i alvernesos.
  • 8=22 Noms: Abila, Adefonsus, Anastasius, Ansalon, Auresindus, Bonifacius, Cardellus, Dadilde, Dato, Deodonatus, Dutila, Egila, Eletus, Eliseus, Emboladus, Laurentius, Levegildus, Protasius, Redemptus, Sesegotus, Tatila, Teudila.
    Amb 44 documents: 38(~86%) protocatalans, 3(~7%) borgonyons i 1+1+1(~7%) gots, provençals i gallegs.
  • 9=19 Noms: Ademirus, Agerandus, Algerandus, Argila, Bancius, Boso, Eldericus, Elesia, Elsia, Ermoario, Faraldo, Florencius, Fredelaicus, Fredericus, Fulcherium, Gaudius, Maurenco, Speciosum, Wisila.
    Amb 23 documents: 16(~70%) protocatalans i 2+2+1+1(~30%) provençals, septimans, borgonyons i francesos.

El predomini de la documentació protocatalana en el conjunt estudiat és evident; dels 10 grups detectats, forma la part majoritària de 6 d’ells (grups 0, 2, 5, 6, 8 i 9). Segueixen de lluny els documents de Borgonya (grups 3, 4), d’Alvenia (grup 1) i de Provença (grup 7). Cap agrupació és geogràficament unitària, però dels grups protocatalans 5 superen els dos terços del total (grups 0, 2, 6, 8, 9).

Resulta més que interessant esbrinar què expliquen aquestes agrupacions de Noms i Documents, com també altres detalls del graf resultant (un exemple: es pot observar en la periferia del graf uns grups aïllats de documents que resulten ben cridaners, un d’ells al nordest-est format per els escuets regests de compres de l’abadessa Emma: D00110, D00127, D00190, D00248, D00249, D00270, D00294, D00295, D00296, D00297,  D00318, D00319, D00320, D00322, D00352, D00353). Amb tot, aquest apunt ja és prou llarg, la informacio està servida i qui ho vulgui pot mirar de treure’n l’entrellat més enllà d’aquesta primera presentació.

 

Coda

I fins aquí aquesta mirada encuriosida sobre l’evidència antroponímica de la Gòtia a cavall dels segles IX-X. Cal recordar que això només és una foto puntual, si ampliessim el registre segur que la imatge canviaria, el mateix, si varièssim la finestra temporal. De fet, sembla perfectament factible pensar en analitzar l’evolució al llarg del temps dels modismes antroponímics. Els exemples i la metodologia aquí explicada mostren que es possible fer-ho a partir de mètodes estrictament quantitatius, fet que fa encara més evident la necesitat d’interpertar-los des del prisma de la Filologia, per poder captar-ne les seves implicacions reals.

Com es deia al començar: els comentaris dels experts en filologia altmedieval, seran més que ben vinguts…!

 

Notes

  • [1] Es pot consultar en línia, cada un dels centenars de noms que es mostren en aquest apunt afegint-lo a l’adreça: http://cathalaunia.org/Noms/ com per exemple: http://cathalaunia.org/Noms/Adalborno .
  • [2] Els grups d’Antropònims segons Modularitat, de més a menys nombrosos.
    0 Adalborno Adalmandus Adreberga Aegin Agaricus Agricole Alafredus Alam Alicus Amberti Ansegnerius Aquitini Ardemannus Arhenal Aria Arlabaldus Arlulfum Astorgii Astrilde Audericus Avitvaldi Belegri Belegrinus Belinardus Belingrimo Berart Berigardi Bernardus Bernois Bernuiso Bernus Bodonem Caseum Christoforus Claudius Claugius Cononi Cunctus Doclano Doctrada Dodolannus Donnoleno Ductridi Edrale Ehardi Eimericus Eldigerii Elengerio Elviga Enar Engalmodis Eodoberto Ermengardis Ernerii Estimoni Euraldo Euvalt Fedoni Ferrini Feudrigi Folcerandus Franna Fraxinodo Fredenando Fulqualdus Fusradae Garibaldus Gauscelino Gerbardus Gerboldi Gerburgis Gerliconis Giburge Gladillo Gladiri Glatil Gocerandus Gontardus Grimmonis Gronia Guadone Guardardus Guardus Guergano Guichardi Guidburgis Guineman Gulfaldi Gunam Harimbol Heylberti Hidelberti Igerrico Ildira Ingalardi Ingalbi Ingilberga Ingilfredus Iordanus Isemberga Isimbardus Isingarda Ismidonis Isnardus Ivo Jobieno Jofredi Josper Juvianae Karadena Landa Leideradus Leinardo Leoteno Leotgerio Leotterio Letoldus Lido Lilia Lucretia Maius Maluinus Mazerago Nectardi Nizezus Ocbertum Odalricus Odulfi Quelto Racecco Ragasendani Raimberti Raimboldi Ramco Ramnalt Ranal Rigoaldo Rinesteo Rodoardus Romulfi Rorguo Seibert Senderadus Serdi Siemaro Sievert Sievoldi Teabrandus Teobodo Teotbolt Teudeberga Trihildis Tullonis Ugubertus Umgrimi Ungrimaldi Usogilo Vinianus Vitalda Vivianus Volusiana Waburgis Wicardus Wilielmus Wirnardus Wiso
    1 Adanagildus Adegilde Aderando Adolina Adresinda Adroarius Agadia Agalani Alodia Amantius Anderaldus Anderga Andorosa Anseleva Arane Arcedonia Archinaldo Argeleva Argesindo Ariontes Artrudes Arvidio Astaldius Asteldes Astovaldus Atronerus Audelinus Auria Bagi Bagilo Baldegoncia Balderedus Baldia Baselissa Belesario Bellullus Benefacta Berga Bertesinda Bonaldus Boneldes Bonentio Bonesindus Bonidi Cardosus Centurius Ceria Choniemirus Clarildes Codericus Colomirus Cosla Cristina Dacofredo Dacteldes Decorosa Dodardo Domnellus Egibertus Egila Egovara Eichelmo Einofredo Eldeberga Elderando Eldesindus Elegantia Elidia Emetera Eminilde Emiterius Engoligo Engomiro Engontes Engovara Erifonsus Ermilo Ermovigia Eschenildes Exibius Ferminus Filimera Flamola Francholinus Fredoino Frodila Froila Gamo Geldefredus Gemula Gerontius Gisclamundus Gisclaricus Glavilo Godefortes Godevir Goma Gomesindus Gometrudes Gontelevo Gontemirus Graciosus Grima Grimoveno Grossa Gudalberga Gudrigildus Guilguimare Gutrildes Igilga Ingilmare Isiderus Iuvenales Levegodo Libas Licia Lunesindus Lusanno Malogaster Margaritus Matildes Mellida Minuara Nantario Nantulfus Narbona Nevolendus Noveno Olefria Palomba Peternella Petitus Pinobs Placianus Placidio Plancarius Radegondes Razel Richerana Richinildi Rodegontes Romildis Sabbatello Safira Salamera Sarulfo Saxio Scluunius Sedame Sendovadus Sendroinda Sentulinde Sereno Sesevira Signulfus Singiberga Sivischer Spanila Stegontia Stregoto Suniulfus Teudisclus Tortora Trasericus Tructa Trusca Turtuino Ugnane Ulina Unandus Vedalina Venerando Vetelina Viario Virgilius Virucia Vitalis Wigila Wilies Wilimirus Wisaleigus Wisiberga
    2 Acmaro Adalardus Adalaricus Adalberga Adalgarius Adalgud Adebertus Adravaldo Adreverto Afinardus Agano Agembert Aguanus Aguiramnus Aikardus Aimari Aimemnonis Aiuda Albrandus Aldario Aldebertus Alderamnus Aledrannus Alienardus Alimburgis Alpais Alrado Amardus Amblardus Archamaro Archibaldo Arlanni Atgofredus Augarni Augbertus Auritius Austenno Avido Avierio Berlondi Berniconi Bertaidis Bertelaicus Berteramnus Calstoni Celsus Clauberno Cunaberti Decaradi Detharadus Domefredus Donadeus Dotimius Dragonis Drogterigus Eberaldus Egesius Eldebaldus Eldegario Eldoardus Emenus Engelramus Eribaldus Ermembertus Ermengaudus Ermenricus Esau Ettor Everardus Floraldus Foletrudis Foltrut Fraudini Frotarius Galmandi Garbenus Garnaldi Garulfus Garvino Gauzbertus Ginaberto Godefredus Golofredus Guisulo Hectone Hersandus Hicmaro Ingelarii Ingilsinda Jonas Jonatan Lafini Langobertus Mainaldi Maingaudi Matefredo Momulino Munifredus Odofredo Osberto Paradisi Qualtadi Radberga Radulfus Raganfredus Ragemberga Rainarii Rangberga Ratbodi Ratefredus Remedius Remfredus Remgrunus Rodtainno Rodulfus Roricus Sagfredo Satraldo Semiarius Severedo Sicardus Silinus Tarsila Trotrandi Vonis Zaucebert
    3 Abetori Abrona Addubi Adelfius Aderofredo Adovacus Ala Aladeredus Albegontes Altemirus Althemius Amatus Andericus Angela Anianus Animisus Animius Ansebado Ansulfus Arabi Arannisdus Arbalfo Arcibadus Argovadus Armentarius Armeteo Ascaricus Autatus Autinello Aviannus Axione Badagarius Baldefredus Baldovigus Baro Bassulino Bera Bertamunco Bisio Blademundus Bonisius Bonsulfus Castus Celestio Crexencius Crispio Dala Danimirus Deila Delherus Dignus Disclus Domarico Dotario Edeldricus Einolio Eldemirus Eldenardo Eldevinus Eldugo Elias Emboladus Eneas Estermenio Eugnemiro Eurio Exirius Fafila Fesilane Flavius Floterio Flunidius Fredarius Fructuosus Germanus Gontevado Grifo Guiscardo Handoldus Hoina Ibirus Icarius Ilduiro Inibertus Inila Itazio Jorio Justinianus Leopardus Letitilde Leutbertus Levantus Levo Lubercanus Lugelane Lupus Madarus Madaxus Madobla Malanaicus Managiso Marabuncia Marginala Mascarellus Moderata Molestus Nitardus Nordaldo Onoricus Orila Osmidone Pacificus Paguasdo Perlexus Prolexio Provecto Quadrato Quirino Quisinio Quitirandus Raumiro Reparatus Rodericus Romeus Sabbatus Salgiso Savegildus Scluva Seder Segemundo Senderedus Sfreericus Sineco Solacius Sovatus Spanonna Suacino Suniardus Tassius Teudalecus Teudarius Teulardus Teulrandus Tinello Tobias Todegillus Todori Tortorellus Trasibadonis Trasildi Trasovadus Trasovarius Tructimari Tructulfus Undila Unias Untinello Urbanus Valado Viaricus Vixildo Volveradus Walardo Wantildes Wiliemundus Wilsedus Witesindus Wiuldus
    4 Abellonius Adalecosso Adaluf Aigarnus Alamannus Aliarius Almandar Amunna Ardegarius Artemius Arvendus Auzilo Aygmodus Baldus Beckari Bellellus Bellus Blorago Borrellus Breutarius Clarencius Cosculina Dareldes Donumdei Eamium Edifredus Eldalecus Eldasecus Emilius Engoricus Ermesindus Fastila Flodeberga Fortunio Freilo Fricco Frodlaigus Gamiro Geldericus Godario Godemarus Godemirus Gomarius Gondemarus Gunricus Heofredius Iaurs Ibellus Idelchecus Levangus Maurelinus Mira Miro Mollidus Nectar Nina Notherio Notus Pergarifredus Plantadus Pulcresindus Quierica Quiricus Raculfi Randemirus Richila Rovocandus Ruvigus Salonio Sarracinus Scribonius Sentefredus Sentulfo Sesemundus Suniefredus Sunieredus Susanna Trasegoncia Vivifredus Vulfredus Wadamarus Wadamirus Walamiro Walaricus Widinildis Wifredus Winedeo Winfredus Winidildes Wisindus Yrasigus
    5 Adalanco Adalordum Adalulsum Adardo Agelbertus Agilardo Agiulpho Agnes Aguius Aiberto Ailionum Aiquinus Alardo Alignano Allenare Amelius Ansuleto Antenerus Antigisus Arnustus Artaldo Asahel Askerici Autardo Autarius Baldulfus Bulgara Daciano Dacolina Durandus Ebulus Eleloyn Ena Endalecus Eudricus Falco Formosa Frederunae Frodo Gerbern Geribertus Gicahoto Golgisclus Guinado Guizono Hindguliva Hories Idelcherus Igmari Isamberdum Iscarius Joncatas Leuttoldi Maclarius Majolo Maldomari Muza Nantigisus Oriateus Pantaleo Paulus Prunetus Rainardus Rainovardo Reutiagus Riculfus Rodestagnus Salustius Sanna Sasila Secundi Sela Sendovinus Seraldus Sergius Servusdei Sigebodus Silvio Sisisclus Sulinus Teudardus Tivurcius Tolgaredus Torquato Truanni Udovigo Vindemius Vivas Viverandus Wafarius Wibertus Wigio Willisclus Wulfinus
    6 Acar Adaldran Agendano Amendo Anidus Ansedeo Anselar Anselardus Ansericus Anserius Ansoaldo Arigus Autberto Aymun Basinus Bernenalis Besnodis Blismodo Doiane Drotberto Durit Elmaro Elmon Emmeldis Endaldus Engelgerio Engelteo Epleno Ermandrao Ermengarius Ermenus Eurear Fareriorum Folcaricus Folkarius Gairolus Genore Gisbaldus Gotalio Gotestiva Gutiselo Helenus Landefredo Leudbald Luciae Mainbodo Maindo Maiolus Manibertus Maymbodus Molotdo Morenus Nilo Obtatus Octarius Osenono Otber Otbergia Otelano Otelia Otelrane Oter Otoldric Proado Pura Rachenoldo Radebertus Raemman Raemmondo Ragenario Ragnoar Rairan Randene Rannufi Regotsal Riefredo Rodeberto Rotel Rotsindane Sendeleni Seudolde Teoldus Teotgunteldis Teutbran Teutelmo Trudegardis Utulberto Utulgar Warnebertus
    7 Adalelmus Aganifredo Airoardus Alarando Alexander Altasia Amina Ansigis Arestagnus Ario Armodus Ateo Auna Ayroardum Belaro Benevento Beremundus Bernainum Bernarius Bernoinus Bertarius Bertasia Blitbodus Brando Brantilo Costanco Dardus Drogo Einardus Fredeberto Garleu Geiroinus Gipperio Gislamare Gotolinde Huboldo Ingelbodus Ingelboto Isaac Madalgaudas Magnus Margano Miati Natam Odolardus Otgrimmo Otranni Radvico Randincus Remegarius Remestagno Ricmodus Samson Seiroardus Teudebertus Teulennis Teuvinno Udelradus Udulgiso Viarino Voigo Vuanengus Vucasis Vuirnerius Warimaldus Warnardo Warnerus
    8 Adam Alaricus Amnulfo Anastasius Andedato Anesteo Apollonio Arnefredus Audinus Ayloara Berengarius Cotilo Dagobertus Ebraum Elarius Eldetrude Eldiernus Fulcherium Gantelmo Gaudiosus Gausaldo Gauzberga Gebricus Gomaricus Gonterando Gosuel Gregorius Guaiodo Guntalex Ingiramnus Josue Leutericus Marthoaldus Mater Milo Moapalius Moronta Munio Nistaldo Odila Patrulini Pontius Rachel Ragambaldo Raimbaldus Raimundus Rainulfus Richelmus Roderadi Romellus Rosteduno Rotius Rotrudes Sesbado Teotmanno Teudemandus Troctaldus Udalardus Victor Vineolascum Volballo Waldranno
    9 Agimiro Amor Argemundus Artemirus Astrasius Aucebertus Basillius Borracio Castelles Chagiano Chomitales Comparatus Donatus Egihud Eldefredus Endrovendus Erovigius Ervedeus Eulalia Evarus Exchirio Fachilo Genarus Gentiles Geragus Godescalcus Gondio Gontarius Gontivigius Gutisclus Hammor Iaquintus Incudom Ireni Ismael Iuda Jovesindus Kaiam Leomiro Leuva Lucridia Manesindus Mascardinus Mascaro Milanus Miranda Motion Nantelmus Nantilde Olurio Presido Pressius Primus Quiria Recesvindus Recosindus Rofilo Rofredus Rova Sacxela Sandovaldus Savilde Savinus Segarius Senebredo Sesebertus Sisiricus Spandarius Veniari Vincemalus Vivolone Waldramirus Widerllo Wintila Witisclus
    10 Adalgrimo Adrald Airaldus Akapito Aldo Allingardis Archiberto Ardingus Aregaudus Arlaldi Arrandi Asteraldo Astro Avierna Bartardo Belmontes Benedictus Bertelmus Betone Bigo Deusdedit Didimo Elravus Eralius Eramnone Gairao Geiroardus Gerardus Gibbo Goderandus Gontredus Grimaldus Herloardus Hictor Ingilradus Isalgaro Itori Lantelmo Magnefredus Niguario Niwarius Novario Ostraldi Rabboldum Ragamberto Rainodus Rainus Ramnus Segovinus Seguinus Sigerio Siginus Siguino Widbalds
    11 Abicellus Adaleu Adericus Aiulfo Ali Alovetti Altoveris Altroverii Ambaxari Ameton Arnebertus Arreco Artovadoni Auriolus Babricus Baldericus Betericus Blandericus Campins Canissius Centullus Egiaeri Enaredus Ermengodo Fatebonus Fihitropii Froja Galimiro Garsandus Geldemirus Gondeberga Gornestridia Indroindo Kabdeli Leudegarda Leutefredo Ludinia Machoni Merengo Milicas Mirabilius Miravallo Morenho Nallane Novacano Olirbius Orilio Oriulfus Quintus Sarzon Sesegotus Sidonio Similane Terirenciani Tulecas Usila Wasconius Wisamundus Witiza
    12 Adalrado Adlactancius Agudello Alramus Argemirus Arias Ascatius Basso Brandario Didacus Doebertus Dulcidius Ellega Enricus Ermenegildus Ermovila Erus Ferrutius Franco Frauberto Fredulfus Garsia Gumaedus Gundisalvus Iohamirus Ittilla Jacob Lucidus Maurus Menkuti Naustus Ordonii Ornatus Orosius Pelagius Possedonius Proculus Prologus Recaredus Rodesindus Rupianus Sanbardus Senaldo Sendinae Sesenandus Silane Sindila Suarli Teudemirus Teudesindus Trasemundus Wiliolfus Wisadus Wisaldus
    13 Adrolt Amalfredus Amalrada Aminianae Arlando Arnaldus Arnero Arrichoatus Arvio Betle Darvardus Datan Dida Didamus Eldemondo Eldulf Erimandus Erimar Ermenradus Esnaudus Fataldi Folcoadi Fredelaus Fredulus Froelt Galamon Gauzlenus Gibuini Giru Giserio Godinus Goslini Guitboldo Heriveus Lungarus Madalbertus Manio Quafribundus Rodegarius Rotaiz Sicbrano Siguallus Sulpitius Tomasio Tugiranni Ugo Vicarni Vidramno Vultfardum Wibal Wilabertus Wilio Witbolt
    14 Abraham Abundantius Adadalramno Altobega Amatore Amic Archivisa Arembaldus Beiro Berilde Bertelandi Bertus Celedonius Diolo Doddeldes Ermenaldus Ermenando Exuperius Gontericus Gradile Guisbert Gulfrocci Istisburgis Karpila Laganus Nicholao Norduini Otfridus Palsinna Raginelde Rahingi Randoeno Recemirus Rodencus Sesepaldo Sisebutus Stephanus Trasemirus Verona Vincio Vitoni Vuanambert Vuilengi Walperti Wido
    15 Adefonsus Afla Albarus Aldricti Amabile Amilova Ariuardus Aspericus Asperius Astidius Auderandus Bettkar Biado Bonafemina Constabi Egibrando Eigobertus Eldregodo Ervisia Eusebio Fandilani Fredesendus Gisuara Goldericus Gotus Gustus Hyl Ingilrico Iustus Leniofredus Leudemundus Leuvila Mansuendus Offila Oliba Oreta Orraco Orunduninos Perfectus Reario Redemptus Rodeildus Sabieldus Salundina Separancus Sicomares Subtus Tolosano Trasabundum Uuisuara Wiliara Wisimiro Wistantino Wistrimirus Witimirus
    16 Absalon Acepto Adunias Agapius Ansalon Ansila Auropino Avalatrudia Brunichardus Cardellus Colopesii Dadilde Donimerium Donucella Dulcissima Dutila Egipa Eldericus Emerane Ermenoncio Exemo Frunimio Gundisclo Ibiila Ingemiro Leodalani Levegildus Levorius Mamulini Manculina Manile Momenan Perpetuus Pulimio Ratarius Rotarius Senta Senterus Sesovigia Simproniano Sirga Sivisledis Solarius Spanilde Suniegildus Tatila Tebila Teudemares Teudila Ubimaga Undisclus Uuasalfredus Vuallaldus Wadaldus Wisalfredo Wisifredus Wittericus
    17 Adalgaus Adoirus Adovardus Adovarius Adovira Aeltrut Aiglaus Aigo Aio Almoinus Altimannus Amovino Anastes Ardo Arembal Arhimbol Arierius Arriso Audevagrus Ava Ayglado Bardilus Bardina Baslon Beraldus Berfreda Blidekarius David Dummecia Dutin Emmo Enno Evae Evardo Giperio Gotobaldus Heriasendi Issengar Leosbranno Leutbranno Marcal Metlano Morlan Rodber Teotbor Vanavoldo Vinavoldus Winigisus
    18 Abbas Abbo Aduis Aliemarus Alsone Archinrado Ardevis Aroas Aspasius Blargitii Constantinus Deotardi Domeneba Dominicus Eltrudis Erleno Erlolfo Ermenardus Eylulfe Gonteldes Gudalfredus Idoneus Julia Leosbergia Plettifiane Ragelvus Regordono Reumaro Secgerada Selardo Selgantis Selraut Setierio Siero Sigirado Silefredi Solefredo Tegonis Tresber Varsedo Wandalgarius Wandalmare Wandaltrut Warfredii Warnafredo
    19 Abila Adalbertus Adaltrude Agerandus Agila Albovara Algerandus Aliedulfo Aquilinus Arfredus Argila Benio Chindibertu Ebroino Eldebertus Elesia Elisagar Elsia Engratia Enolae Ermenio Euticii Exalo Folconem Fredaldus Freduldo Golo Heine Ioseph Isimbertus Limirus Marciolo Olido Rainaldus Senior Sesolfus Tauvinus Teuderandus Theotgere Ubidandus Unaldo Unifredus Vislebertus
    20 Amalricus Andefredus Berthardus Boso Deidonus Dodo Enguntia Eufalsi Eusulfi Evone Fructuarius Gairico Gigalfredi Golosaldo Guiliardus Insolfredo Itarius Iter Landericus Lubraldanum Manasses Nato Pasquale Raganardus Rainfardi Rarborgis Rautasio Ricardus Ricarius Ricinius Sevalerdus Sigofredus Tediusaus Teotdoino Tetutius Teudo Tota Tructarius Ultrannus Vaidrani Valkaironis Vualcharo Vuarimbertus Waldegario Wiglibaldo
    21 Adalbaldus Adalmars Ademirus Ansefredus Balderando Bonaricus Bonitus Chrysostomus Columba Cudoberto Daurado Davi Edo Egica Elnias Enoc Ermiro Ermoario Faraldo Fredelaicus Fredericus Gaudius Geruvinus Gildus Guldemare Iohannes Lachida Leo Maurenco Ogelino Osanna Raganteo Romanus Ugubaldus Wadalbertus Wisila
    22 Adelevo Aigloni Allo Amarello Ananias Anestegsa Arielde Baldemares Damiano Desideratus Desiderius Edila Eldegissus Eldevisus Ella Ermenfredus Felemirus Ferso Gabasta Gudri Guistirla Honestus Honoratus Idilio Lidila Menfridia Moruculo Principale Principius Prisdeseri Ranesindus Sadribertus Sanciolus Saurus Savicellus Sesedebotus Sinnelo Sion Spana Sunila Trasila Walberts Waldemarus
    23 Adalamirus Alamirus Ango Arumgiseli Belet Bonefilius Cesarius Cheno Daco Dalmacio Deginus Eassio Ecco Egamius Elmirus Ennego Ermentrude Eulosa Exemosa Flondis Gloriosus Gondebaldus Idacco Livatone Macedoni Naiario Provancia Quadara Ralindes Relindes Richica Rossus Rotlindi Somario Spanofreda Suniarius Sunna Teudefredus Teudegarius Ubirana
    24 Adesindus Adica Albicus Ambrosius Andegario Astoius Audegarius Auriosum Ausona Barchinonus Bellutio Bertraus Camerina Combarro Cristulfo Dalia Deudenius Elchelo Erardum Erino Ermonso Fedantius Fortissimus Gaucelinus Gauzfredus Gavilus Goltredus Graius Guilierandus Homero Ingilchardo Inveria Itala Latialia Maro Matarius Matrona Modegarius Olaricum Pecetinus Sigibaldus Silgebaldo Silvester Sinbaldus Todega Vuisimundo
    25 Adamundi Albornus Aldena Alieberta Amalberga Anna Anno Calepodius Caudigosa Erale Erovo Fauva Feriza Ferreolus Frinolo Gondefredus Gonteiocus Gyansolo Hanberta Igundi Kanega Labone Langobardus Lucanus Nazarius Protasius Senteldes Singori Sungerico Unifortes Vivendus Walafonsus Wiscafredus Wismodo Witefredo
    26 Adalandus Adalgarda Adalgaudo Alwalo Andacii Andrado Archenulfus Ardradi Arvicus Audacii Augarius Bartolomeus Bonefredus Calla Cathalani Erbertilente Erulfi Gastone Gauzarius Gelfredus Gimamar Girfredum Gualone Haluvala Hutarius Ingilbaldus Leosen Magnetrudis Odo Remigio Rigo Rodac Savila Sego Senegundes Stabulus Vitboldus Vualdoni Vuaraco Vulo Waldus
    27 Ansemirus Audesindus Ausindus Beato Bellidus Bonellus Bonessimo Clara Cleda Constantius Cursio Danila Dredarius Dutia Elaredu Execato Fromesindus Georgius Gratus Inglualdus Iuventarius Letus Lunar Manla Manlaculus Manuel Marteses Maurelde Navio Nifridius Odelgerio Petrasius Rado Romesindus Salvator Sifinnium Sirandus Stegisus Umbertus Venduto
    28 Adalaldo Adaldo Adelmaro Ademare Aienolfo Alchario Altonis Amalbertus Amalgerio Amedeus Ardemarus Arsemundo Bernodus Eldinonis Erioe Fredeiso Gilmari Goddelendus Gofundo Gonsenno Guandalberga Leotildes Leutardus Madelgerius Oldricus Raentrus Rettardo Rogatus Saloardo Waltarius
    29 Adalber Asemundo Barnaldus Bernal Candidus Domelmo Egelde Eghisane Elia Engeltrudis Fagentia Gardila Garsindis Geresendo Giscagerdus Ingeltrut Ingilbertus Ingobertus Locovenia Lupursello Mauregatus Rancimirus Rimilo Saborosa Sanila Secosindo Sentesemo Sentramiro Speciosum Teudevinus Teudosius Udalgarius
    30 Aaron Acberti Aguarnus Alpaldus Angelwinus Ansegarius Anusco Arenbodo Arhintrudane Aripandus Ascarius Bonushomo Ciprianus Elpericus Ermenolfus Esacii Estiberga Guadardi Isingerii Octaredus Ratbor Recafredus Sampraviano Scuderedus Sericio Siguinildes Suniuldus Teuderedus Teudericus Teudesie
    31 Andreas Balasco Balascuti Belarcho Bola Bonus Dudicane Ebo Eldemares Felix Felus Folius Leutarius Mosinda Opila Pila Recerada Rechenanda Salama Salomon Sulmius Wiliadus
    32 Adala Adalgane Adela Adelius Adrianus Andilu Angaricus Ariulfus Aspadius Atilius Atovino Attila Augustino Auravul Badia Bradila Cecilius Deodotani Eugenius Flaginus Fredegonte Froysclus Gera Gesericus Gethrafredus Godebona Ieremias Maria Mario Mulgarvi Raboron Saldhius Samuel Saturnino Segissimia Surientio Tacinto Urgila
    33 Ardaricus Argericus Arsindes Avegelde Baduira Bancius Bentius Berterandus Berterondi Christianus Donavella Dulgare Durabilis Eldevara Eldobia Ermenisclus Francbertus Gaudinus Godlanae Guanalganse Ierosolima Ixornus Leudevinus Leudo Livontia Nitetondus Oderius Sesecundus Terciolus Todevaro Trasulfus Tructelde Tudildes Varilgone Venantius
    34 Abderrahem Almansore Asenarius Asterius Aurundina Autboldus Dovaldus Egegarius Eldegotus Elna Farudde Gaucerannus Gemella Gislardus Gualaurasione Guitgerius Hampiesus Igilbertus Lobellus Malcolino Marinus Menusiano Minuildes Momentina Natalem Ouroni Pipinus Ranilo Sara Sigiramnus Spalesendus Suficio Witarius
    35 Adovigius Agonardo Agovardus Anagildus Antonianus Antonius Astatrai Beneficio Didalius Eldevigius Fidelis Fortis Fredelongus Fulgentius Galindus Gallenius Gomaquo Hautuiro Irremundo Laudesindus Leudevicus Limefredo Lingifreldus Lontarius Malucio Matresinda Nemandus Ospedales Osteleso Ovigilanus Parapunias Plandemanus Ragesindo Recemundo Savaricus Seusesindo Sidrolfo Simplicius Trasovigia Unigeldes Vingildus Vininza
    36 Adeleovel Algerado Bellatre Carpio Dator Eiguvallo Elda Ellais Esecutus Exter Filiolo Ganiva Huzando Iberlu Ilulo Izila Landovarius Laredo Malodia Marta Martinus Nunnus Olterdo Primicia Quizlisilo Saberonus Sesuldus Tariconi Teodaldus Venatore Vicencius Wimgarius Wisandus Wistrildes
    37 Adalami Agualdus Aguardo Albaricus Alessa Anilo Aulo Belletrudes Clerionis Costabiles Daldericus Frugellus Galito Geirvolti Ginis Godereo Gondolti Iudit Josmaro Libanus Maimborgis Maximus Montanus Oesono Proficius Raguita Rangovardus Remesarius Rodebaldo Rotboldi Scubiliarius Segobertus Stradarius Truigius Vulferii Wirus
    38 Acbaldus Adalgualo Amirado Anglardi Ansebertus Breydiggo Dodei Erburga Gelus Gisberto Goccino Gondebertus Hecardo Ildigernus Ingetrudos Laurentius Leobaldi Leudolena Leutsinde Matebertus Praesagio Ricbodo Rorgonis Rotmarus Ruardi Sesario Sesebaldus Stasteri Superi Teogrimmus Teotgrimi Teudebaldus Trucmondo Ursio Valteldo Vinedario Wandilmodis Wulgerio
    39 Baio Boneno Brunildes Daniel Eldebonus Ermidio Falcovinus Ferrarius Ferrocinctus Gaudemires Hostaieso Levesindus Mogaria Remeradus Rispeta Salamirus Sapurellus Sesemirus Sorruera Speraindeo Suniemirus Teudemundus Venerellus Viatarius Volendo Wansarius
    40 Aimildis Aldriu Algerigo Amoratus Anseranno Ataldrico Baldomirus Crischonius Damas Danias Dano Dato Deodatus Deodonatus Domario Domnoer Ermemirus Folcardo Ingelelmus Liutfridus Noe Odiscalbei Rogenono Teutramnus Valerius Volbertus Windimarus Wirigildus
    41 Agonzius Ansa Arebertus Bertaldo Clementis Druda Eribertus Eroardo Gamar Gerolimus Gevert Godaldus Ilor Lunese Novellus Pater Perdero Petronius Petrus Preciosus Queltino Radaldo Rodaldus Samarellus Sanctius Sanctus Valentino Vincentius Vuarengaudi Zacharias
    42 Adalvira Agridio Barrario Condesindus Danengo Donnus Enarigo Enomas Frankesus Frolellus Fromarigu Glodesinda Godeardi Gondolfus Gumila Jofinus Livulo Magnarius Marcelo Minua Nunla Pulcridia Rando Ranemirus Romaricus Senatrudia Sendizi Sesefredo Stefredus Tafila Taurellus Traselinda Wiliefonsus Wimara
    43 Abrila Ainto Bulgarello Cacubal Chintila Chintula Ditrulfus Egainin Elegere Eles Eletus Eliseus Eudo Gamiza Homodei Levidius Lungefredo Nampio Podressus Quintinus Racilano Resindus Saboridus Savancia Senorii Spanesindus Teudulfus Vennati
    44 Adalaiz Adaledes Adalfredus Adalinus Alfredus Anselmus Ansemundus Argefredus Bonifacius Chevellinus Eigofredus Eldebrandus Florencius Golfaricus Jodolenus Macha Maga Melantus Merdoncia Orgeleva Prautaldus Rabancus Recheleva Rickars Rodolites Unessus Utulgerio Witardus Witaredus
    45 Adalasindus Adrolfus Anselegus Arembert Azo Bonemirus Eldegarda Framaldo Geriberga Gogo Guago Landeberto Matalgerio Meinardus Ragantrudes Randulfus Ricono Roco Salica Stabiles Starifredo Suave Ucandus Wangesio Warnus Wigo
    46 Abulinus Actus Ada Addalaguando Addane Adonis Aetoni Aito Albo Ato Atsoni Ausanio Daiweno Eizo Eleteyrus Eurard Geroncus Guarva Hildegrini Ilingarda Isarnus Leutrada Micarro Roniario Trutbaldi Widbertus
    47 Addanasinda Arnulfus Astremundus Blade Bladingo Blandus Chindiberga Chixilo Comendatus Concessus Dexter Embremodo Floridius Goteleba Gragilo Homar Maior Odevares Salfredo Salvarico Savegodo Unesenda Vuinedeo Vurilio
    48 Addalego Aimer Aladeus Amaluinum Amolungi Angelverga Calvila Elisabet Gelderedus Gilgebrune Hortaldus Mancio Mansilo Marcius Marcus Melanaro Othildis Ramiasus Ramius Runila Sabarina Sargius Segerandus Segoado Servandus Soria Vandala Vvisilo Warinus
    49 Abdiluvar Acleulfus Adanulfo Amaluvara Arohildis Ataulfus Babila Bavo Brictius Dedentio Eldonius Godohis Gooldri Ingalsardus Jeronimus Maniar Oolfride Ragina Ranovaldus Saulem Tedelgrimnis Teudelindes Teutbrega Teutgaudus Theothildis Usuardo Walber Walfridus Wilafredus
    50 Aldradis Ansilde Aredus Audelde Auderimus Auresindus Beresinda Camius Cerrola Elderedus Endisculus Esposita Filicane Fredisclus Gairimundus Gaudencio Leudegarius Mozorore Orgellus Pennellus Rautericle Singefredus Tropius Udemirus Walastrudia
    51 Airado Campius Ingeldrio Lenteo Maindran Marellus Maurellus Maurezellus Moratellus Orfeldis Paternus Revellus Rodant Rolan Septimber Sigibrandus Udelman Volseldene Wiliricus
    52 Amalsindo Busim Egaredum Feleasimus Floresindus Fruisindus Gerifredo Godila Magnulfus Maurego Stetulffus Tolosarius Turpio
    53 Adalgisa Asusi Breiens Freconis Gontaldus Ingelere Ingenulfi Modoeni Undran Williberto
    54 Genesius Ostanus Ostendus Rodelandus
    55 Garatoi Lantranti Ubrardi
    56 Amrus
    57 Maurino
    58 Nicetam
    59 Karlus
    60 Censorius
    61 Igacius
  • [3] Els grans grups d’Antropònims segons Modularitat, de més a menys nombrosos.
    0 Aaron Abderrahem Abellonius Abetori Abicellus Abila Abrila Abrona Absalon Abundantius Acepto Adala Adalamirus Adalanco Adalecosso Adalfredus Adalgane Adalmars Adaluf Adalvira Adamundi Adanagildus Adanulfo Addalego Addanasinda Addubi Adefonsus Adegilde Adela Adeleovel Adelevo Adelfius Adelius Ademirus Aderando Adericus Aderofredo Adesindus Adica Adlactancius Adoirus Adolina Adovacus Adovardus Adovarius Adovigius Adovira Adresinda Adrianus Adroarius Adunias Afla Agadia Agalani Agapius Agerandus Agila Agilardo Agimiro Agiulpho Agonardo Agualdus Aguardo Aguarnus Agudello Aigarnus Aimer Aimildis Ainto Aiquinus Aiulfo Ala Aladeredus Aladeus Alamannus Alamirus Alardo Alaricus Albarus Albegontes Albornus Aldena Aldradis Aldricti Alessa Alfredus Algerado Algerandus Ali Aliarius Alieberta Aliedulfo Alignano Allenare Almandar Alodia Alovetti Alpaldus Alramus Altemirus Althemius Altobega Altoveris Altroverii Amantius Amarello Amatore Amatus Ambaxari Amelius Ameton Amilova Amor Amoratus Amunna Anagildus Ananias Andegario Anderga Andericus Andilu Andorosa Anestegsa Angaricus Angela Angelverga Ango Anianus Anilo Animisus Animius Anna Anno Ansalon Ansebado Ansefredus Anselegus Anseleva Ansemirus Ansemundus Ansila Ansilde Ansuleto Ansulfus Antenerus Antigisus Antonianus Antonius Anusco Aquilinus Arabi Arane Arannisdus Arbalfo Archinaldo Arcibadus Ardaricus Ardegarius Aredus Argefredus Argeleva Argemirus Argemundus Argericus Argesindo Argila Argovadus Arias Arielde Ariontes Aripandus Ariuardus Ariulfus Armentarius Armeteo Arnebertus Arnustus Arreco Artaldo Artemirus Artemius Artovadoni Artrudes Arvendus Arvidio Asahel Ascaricus Ascatius Asemundo Asenarius Aspadius Aspericus Asperius Astaldius Astatrai Asteldes Astidius Astoius Astovaldus Astrasius Ataulfus Atilius Atovino Atronerus Attila Aucebertus Audegarius Audelde Audelinus Auderandus Auderimus Audesindus Audevagrus Augustino Aulo Auravul Auresindus Auria Auriolus Auriosum Auropino Ausindus Ausona Autarius Autatus Autinello Auzilo Avalatrudia Avegelde Aviannus Axione Aygmodus Babricus Badagarius Badia Bagi Bagilo Baio Balasco Balascuti Baldefredus Baldegoncia Baldemares Balderando Balderedus Baldericus Baldia Baldomirus Baldovigus Baldus Barchinonus Bardina Baro Barrario Baselissa Basillius Basso Bassulino Beato Beckari Beiro Belarcho Belesario Bellatre Bellellus Bellidus Bellullus Bellus Bellutio Benefacta Beneficio Benio Bera Beresinda Berga Bertamunco Bertesinda Bertus Betericus Bettkar Biado Bisio Blademundus Blandericus Blorago Bola Bonafemina Bonaldus Bonaricus Bonefilius Boneldes Bonellus Bonemirus Bonentio Bonesindus Bonessimo Bonidi Bonisius Bonitus Bonsulfus Bonus Bonushomo Borracio Borrellus Bradila Breutarius Brunichardus Brunildes Bulgara Bulgarello Busim Cacubal Calepodius Calvila Camius Campins Campius Candidus Canissius Cardellus Cardosus Carpio Castelles Castus Cathalani Caudigosa Cecilius Celedonius Centullus Centurius Ceria Cerrola Chagiano Chevellinus Chindiberga Chindibertu Chintila Chintula Chixilo Chomitales Choniemirus Chrysostomus Ciprianus Clara Clarencius Clarildes Cleda Clementis Codericus Colomirus Colopesii Columba Combarro Comendatus Comparatus Concessus Condesindus Cosculina Cosla Crexencius Crischonius Crispio Cristina Cudoberto Cursio Daciano Daco Dacofredo Dacolina Dacteldes Dadilde Dala Daldericus Damiano Danengo Danias Daniel Danila Danimirus Dano Dareldes Dato Daurado Davi Decorosa Deginus Deila Delherus Deodotani Desideratus Desiderius Deudenius Dexter Didacus Didalius Dignus Disclus Dodardo Doddeldes Domarico Domario Domeneba Dominicus Domnellus Donatus Donimerium Donnus Donucella Donumdei Dotario Dredarius Druda Dudicane Dulcidius Dulcissima Dulgare Durabilis Durandus Dutia Dutila Eamium Eassio Ecco Edeldricus Edifredus Edila Edo Egainin Egaredum Egelde Eghisane Egiaeri Egibertus Egica Egihud Egila Egipa Egovara Eichelmo Eigofredus Eiguvallo Einofredo Einolio Eizo Elaredu Elarius Elchelo Elda Eldalecus Eldasecus Eldeberga Eldebonus Eldefredus Eldegissus Eldegotus Eldemares Eldemirus Eldenardo Elderando Elderedus Eldericus Eldesindus Eldevara Eldevigius Eldevinus Eldobia Eldregodo Eldugo Elegantia Elegere Eleloyn Eles Elesia Eletus Elias Elidia Elisabet Eliseus Ella Ellais Ellega Elmirus Elnias Elsia Emboladus Emerane Emetera Emilius Eminilde Emiterius Enaredus Enarigo Endalecus Endisculus Endrovendus Eneas Engoligo Engomiro Engontes Engoricus Engovara Engratia Ennego Enoc Enomas Enricus Erale Erifonsus Erino Ermemirus Ermenaldus Ermenegildus Ermenfredus Ermengodo Ermenisclus Ermenoncio Ermesindus Ermidio Ermilo Ermiro Ermoario Ermonso Ermovila Erovigius Erovo Erus Ervedeus Ervisia Esacii Eschenildes Esposita Estermenio Estiberga Eudo Eugenius Eugnemiro Eulalia Eulosa Eurio Eusebio Evarus Exalo Exchirio Execato Exemosa Exibius Exirius Exter Exuperius Fachilo Fafila Fagentia Falco Falcovinus Fandilani Faraldo Farudde Fastila Fatebonus Fauva Fedantius Feleasimus Felemirus Felix Felus Feriza Ferminus Ferrarius Ferreolus Ferrocinctus Ferrutius Ferso Fesilane Fidelis Fihitropii Filimera Filiolo Flaginus Flamola Flavius Flodeberga Floresindus Floridius Floterio Flunidius Folconem Folius Formosa Fortis Fortissimus Fortunio Francholinus Franco Frauberto Fredaldus Fredarius Fredegonte Fredelaicus Fredelongus Fredesendus Fredisclus Fredoino Freduldo Fredulfus Freilo Fricco Frinolo Frodila Frodlaigus Frodo Froila Froja Frolellus Fromarigu Fromesindus Froysclus Fructuosus Frugellus Fruisindus Frunimio Fulgentius Gabasta Gairimundus Galimiro Galindus Galito Gallenius Gamiro Gamiza Gamo Ganiva Gardila Garsandus Gaudemires Gaudencio Gaudius Gavilus Geldefredus Geldemirus Gelderedus Geldericus Gemella Gemula Genarus Gentiles Georgius Gera Geragus Geresendo Germanus Gerontius Geruvinus Gesericus Gethrafredus Gicahoto Gildus Gilgebrune Giscagerdus Gisclamundus Gisclaricus Gisuara Glavilo Glodesinda Godaldus Godario Godeardi Godebona Godefortes Godemarus Godemirus Godereo Godescalcus Godevir Godila Goldericus Golgisclus Golo Goltredus Goma Gomaquo Gomarius Gomesindus Gometrudes Gondeberga Gondefredus Gondemarus Gondio Gontarius Gonteiocus Gonteldes Gontelevo Gontemirus Gontevado Gontivigius Gornestridia Goteleba Graciosus Gradile Gragilo Gratus Grifo Grossa Guadardi Gudalberga Gudri Gudrigildus Guilguimare Guilierandus Guinado Guiscardo Guistirla Guizono Guldemare Gumaedus Gumila Gundisalvus Gundisclo Gunricus Guntalex Gustus Gutisclus Gutrildes Gyansolo Hammor Handoldus Hautuiro Heine Heofredius Hindguliva Hoina Homar Homodei Honestus Hortaldus Hostaieso Huzando Hyl Iaquintus Iaurs Ibellus Iberlu Ibiila Ibirus Icarius Idacco Idelchecus Idelcherus Idilio Ieremias Ierosolima Igilga Igmari Igundi Ilduiro Ilor Ilulo Incudom Indroindo Ingemiro Ingilchardo Ingilmare Ingilradus Ingilrico Inibertus Inila Inveria Iohamirus Iohannes Ireni Irremundo Isarnus Iscarius Isiderus Ismael Itazio Itori Ittilla Iuda Iudit Iustus Iuvenales Iuventarius Ixornus Izila Jacob Jodolenus Jofinus Jovesindus Julia Justinianus Kabdeli Kaiam Kanega Karpila Labone Lachida Landovarius Langobardus Laredo Laudesindus Laurentius Leniofredus Leo Leodalani Leomiro Leopardus Letitilde Letus Leudemundus Leudevicus Leudevinus Leutbertus Leutefredo Leutericus Leuva Leuvila Levangus Levantus Levegildus Levegodo Levesindus Levidius Levo Levorius Libanus Libas Licia Lidila Limefredo Lingifreldus Livatone Livulo Lobellus Locovenia Lontarius Lubercanus Lucanus Lucidus Lucridia Ludinia Lugelane Lunar Lunesindus Lupus Lusanno Macedoni Machoni Maclarius Madarus Madaxus Madobla Magnulfus Maior Malanaicus Maldomari Malodia Malogaster Malucio Mamulini Managiso Mancio Manculina Manesindus Manile Manla Manlaculus Mansilo Mansuendus Manuel Marabuncia Marcelo Marciolo Marcius Marcus Marellus Margaritus Marginala Maria Marinus Mario Mascardinus Mascarellus Mascaro Matarius Matildes Matresinda Matrona Mauregatus Maurego Maurelde Maurelinus Maurellus Maurezellus Maurus Maximus Melanaro Mellida Menfridia Menkuti Merengo Micarro Milanus Milicas Minua Minuara Minuildes Mira Mirabilius Miranda Miravallo Miro Modegarius Moderata Mogaria Molestus Mollidus Momenan Momentina Moratellus Morenho Morenus Moruculo Mosinda Motion Mulgarvi Munio Nallane Nampio Nantario Nantelmus Nantigisus Nantilde Nantulfus Narbona Naustus Navio Nazarius Nectar Nemandus Nevolendus Nicholao Nifridius Nina Nitetondus Nordaldo Notherio Notus Novacano Novellus Noveno Nunnus Octaredus Oderius Odevares Odiscalbei Offila Ogelino Olefria Oliba Olido Olirbius Olterdo Olurio Onoricus Opila Ordonii Oreta Orgellus Oriateus Orila Orilio Oriulfus Orosius Orraco Orunduninos Osanna Osmidone Ospedales Osteleso Othildis Ovigilanus Pacificus Paguasdo Palomba Pantaleo Parapunias Pater Paternus Patrulini Paulus Pecetinus Pelagius Pennellus Perdero Perfectus Pergarifredus Perlexus Perpetuus Peternella Petitus Petrasius Petronius Petrus Pila Pinobs Pipinus Placianus Placidio Plancarius Plandemanus Plantadus Podressus Possedonius Prautaldus Preciosus Presido Pressius Primicia Primus Principale Principius Prisdeseri Proculus Proficius Prolexio Prologus Protasius Provancia Provecto Prunetus Pulcresindus Pulcridia Pulimio Quadrato Quierica Quintinus Quintus Quiria Quiricus Quirino Quisinio Quitirandus Quizlisilo Rabancus Raboron Rachel Radegondes Raganteo Ragesindo Raguita Rainardus Rainovardo Ramiasus Ramius Rancimirus Randemirus Rando Ranesindus Rangovardus Ranilo Ratarius Raumiro Rautasio Rautericle Razel Recafredus Recaredus Recemundo Recerada Recesvindus Rechenanda Recosindus Redemptus Relindes Remeradus Reparatus Resindus Reutiagus Revellus Richerana Richica Richila Richinildi Ricinius Riculfus Rimilo Rispeta Rodegontes Rodericus Rodesindus Rodolites Rofilo Rofredus Romanus Romaricus Romellus Romesindus Romeus Romildis Rossus Rova Rovocandus Runila Rupianus Ruvigus Sabarina Sabbatello Sabbatus Saberonus Sabieldus Saboridus Saborosa Sacxela Salama Salamera Salamirus Saldhius Salfredo Salgiso Salomon Salonio Salundina Salustius Salvarico Salvator Samarellus Sampraviano Samson Sanbardus Sanciolus Sandovaldus Sanila Sanna Sapurellus Sara Sargius Sarracinus Sarulfo Sarzon Sasila Saturnino Saurus Savancia Savaricus Savegildus Savegodo Savicellus Savilde Savinus Saxio Scluunius Scluva Scribonius Scubiliarius Scuderedus Secosindo Secundi Sedame Seder Segarius Segemundo Segerandus Segissimia Segoado Sela Senaldo Senatrudia Senderedus Sendinae Sendizi Sendovadus Sendovinus Sendroinda Senebredo Senior Senorii Senta Sentefredus Senteldes Senterus Sentesemo Sentramiro Sentulfo Sentulinde Separancus Seraldus Sereno Sergius Sericio Servandus Servusdei Sesebertus Sesedebotus Sesefredo Sesegotus Sesemirus Sesemundus Sesenandus Sesepaldo Sesevira Sesolfus Sesovigia Sesuldus Seusesindo Sfreericus Sicomares Sidonio Sidrolfo Sigebodus Sigibrandus Signulfus Siguinildes Siguino Silane Silvio Similane Simproniano Sindila Sineco Singefredus Singiberga Singori Sinnelo Sion Sirandus Sirga Sisebutus Sisiricus Sisisclus Sivischer Sivisledis Solacius Solarius Somario Soria Sorruera Sovatus Spalesendus Spana Spandarius Spanila Spanilde Spanofreda Spanonna Speciosum Speraindeo Stegisus Stegontia Stetulffus Stregoto Suacino Suarli Subtus Sulmius Sungerico Suniardus Suniarius Suniefredus Suniegildus Suniemirus Sunieredus Sunila Suniuldus Suniulfus Sunna Surientio Susanna Tacinto Tafila Tariconi Tassius Tatila Taurellus Tauvinus Tebila Tediusaus Terirenciani Teudalecus Teudarius Teudefredus Teudemares Teudemirus Teudemundus Teuderandus Teuderedus Teudericus Teudesie Teudesindus Teudila Teudisclus Teulardus Teulrandus Tinello Tivurcius Tobias Todega Todegillus Todevaro Todori Tolgaredus Tolosarius Torquato Tortora Tortorellus Trasabundum Trasegoncia Trasemirus Trasemundus Trasericus Trasibadonis Trasila Trasildi Trasovadus Trasovarius Trasovigia Tropius Tructa Tructarius Tructelde Tructimari Tructulfus Truigius Trusca Tulecas Turtuino Ubimaga Ucandus Udalardus Udalgarius Udovigo Ugnane Ugubaldus Ulina Unandus Undila Undisclus Unessus Unias Unifortes Unifredus Unigeldes Untinello Urbanus Urgila Usila Uuasalfredus Uuisuara Valado Valentino Valerius Vandala Vedalina Venantius Venatore Venduto Venerando Venerellus Veniari Verona Vetelina Viaricus Viario Viatarius Vicencius Vincemalus Vincentius Vindemius Vingildus Vininza Virgilius Virucia Vitalis Vivas Vivendus Vivifredus Vivolone Vixildo Volendo Volveradus Vuallaldus Vuarimbertus Vuinedeo Vuisimundo Vulfredus Vurilio Vvisilo Wadalbertus Wadaldus Wadamarus Wadamirus Wafarius Walafonsus Walamiro Walardo Walaricus Walastrudia Waldemarus Waldramirus Wansarius Wantildes Warinus Wasconius Widerllo Widinildis Wifredus Wigila Wigio Wiliadus Wiliara Wiliefonsus Wiliemundus Wilies Wilimirus Wiliolfus Wiliricus Willisclus Wilsedus Wimara Wimgarius Winedeo Winfredus Winidildes Wintila Wirigildus Wirus Wisadus Wisaldus Wisaleigus Wisamundus Wisandus Wiscafredus Wisiberga Wisila Wisimiro Wisindus Wismodo Wistantino Wistrildes Wistrimirus Witarius Witefredo Witesindus Witimirus Witisclus Witiza Wittericus Wiuldus Wulfinus Yrasigus
    1 Abbas Abbo Abulinus Acar Acbaldus Acberti Acmaro Actus Ada Adadalramno Adalaiz Adalaldo Adalandus Adalardus Adalaricus Adalasindus Adalbaldus Adalber Adalberga Adalbertus Adalborno Adaldo Adaldran Adaledes Adalelmus Adaleu Adalgarda Adalgarius Adalgaudo Adalgaus Adalgrimo Adalgualo Adalgud Adalinus Adalmandus Adalordum Adalrado Adaltrude Adalulsum Adam Adardo Addane Adebertus Adelmaro Ademare Adonis Adrald Adravaldo Adreberga Adreverto Adrolfus Adrolt Aduis Aegin Aeltrut Aetoni Afinardus Aganifredo Agano Agaricus Agelbertus Agembert Agendano Agnes Agonzius Agricole Agridio Aguanus Aguiramnus Aguius Aiberto Aienolfo Aiglaus Aigloni Aigo Aikardus Ailionum Aimari Aimemnonis Aio Airado Airaldus Airoardus Aito Aiuda Akapito Alafredus Alam Alarando Albaricus Albicus Albo Albovara Albrandus Alchario Aldario Aldebertus Alderamnus Aldo Aldriu Aledrannus Alexander Algerigo Alicus Aliemarus Alienardus Alimburgis Allingardis Allo Almoinus Alpais Alrado Alsone Altasia Altimannus Altonis Alwalo Amabile Amalberga Amalbertus Amalfredus Amalgerio Amalrada Amalricus Amalsindo Amaluinum Amardus Amberti Amblardus Amedeus Amendo Amic Amina Amirado Amnulfo Amolungi Amovino Anastasius Anastes Andacii Andedato Andefredus Anderaldus Andrado Andreas Anesteo Angelwinus Anglardi Anidus Ansebertus Ansedeo Ansegarius Ansegnerius Anselar Anselardus Anselmus Anseranno Ansericus Anserius Ansigis Ansoaldo Apollonio Aquitini Archamaro Archenulfus Archibaldo Archiberto Archinrado Archivisa Ardemannus Ardemarus Ardevis Ardingus Ardo Ardradi Arebertus Aregaudus Arembal Arembaldus Arembert Arenbodo Arestagnus Arfredus Arhenal Arhimbol Arhintrudane Aria Arierius Arigus Ario Arlabaldus Arlaldi Arlando Arlanni Arlulfum Armodus Arnaldus Arnefredus Arnero Arnulfus Aroas Arrandi Arriso Arsemundo Arsindes Arvicus Arvio Ascarius Askerici Aspasius Asteraldo Asterius Astorgii Astremundus Astrilde Astro Ataldrico Ateo Atgofredus Ato Atsoni Audacii Audericus Audinus Augarius Augarni Augbertus Auna Auritius Austenno Autardo Autberto Ava Avido Avierio Avierna Avitvaldi Ayglado Ayloara Aymun Ayroardum Azo Baldulfus Bardilus Barnaldus Bartardo Bartolomeus Basinus Baslon Belaro Belegri Belegrinus Belinardus Belingrimo Belmontes Benedictus Benevento Beraldus Berart Beremundus Berengarius Berfreda Berigardi Berlondi Bernainum Bernal Bernardus Bernarius Berniconi Bernodus Bernoinus Bernois Bernuiso Bernus Bertaidis Bertaldo Bertarius Bertasia Bertelaicus Bertelandi Bertelmus Berteramnus Berterandus Berterondi Berthardus Betle Betone Bigo Blade Bladingo Blandus Blargitii Blidekarius Blismodo Blitbodus Bodonem Bonefredus Boneno Bonifacius Boso Brandario Brando Brantilo Breydiggo Calla Calstoni Camerina Caseum Celestio Celsus Christianus Christoforus Clauberno Claudius Claugius Cononi Constabi Constantinus Constantius Costabiles Costanco Cotilo Cunaberti Cunctus Dagobertus Daiweno Dalia Dalmacio Damas Dardus Darvardus Datan David Decaradi Deidonus Deodatus Deodonatus Deotardi Detharadus Deusdedit Dida Didamus Didimo Diolo Doclano Doctrada Dodei Dodo Dodolannus Doebertus Domefredus Domelmo Domnoer Donadeus Donnoleno Dotimius Dovaldus Dragonis Drogo Drogterigus Ductridi Dummecia Durit Dutin Eberaldus Ebo Ebraum Ebroino Ebulus Edrale Egesius Egibrando Ehardi Eigobertus Eimericus Einardus Eldebaldus Eldebertus Eldebrandus Eldegarda Eldegario Eldemondo Eldetrude Eldevisus Eldiernus Eldigerii Eldinonis Eldoardus Eldulf Elengerio Elia Elisagar Elmaro Elmon Elna Elravus Eltrudis Elviga Embremodo Emenus Emmeldis Emmo Ena Enar Endaldus Engalmodis Engelgerio Engelramus Engelteo Engeltrudis Enguntia Enno Enolae Eodoberto Epleno Eralius Eramnone Erardum Erbertilente Erburga Eribaldus Eribertus Erioe Erleno Erlolfo Ermandrao Ermembertus Ermenando Ermenardus Ermengardis Ermengarius Ermengaudus Ermenio Ermenolfus Ermenradus Ermenricus Ermenus Ernerii Eroardo Erulfi Esau Estimoni Ettor Eudricus Eufalsi Euraldo Eurard Eurear Eusulfi Euticii Euvalt Evae Evardo Everardus Evone Exemo Eylulfe Fataldi Fedoni Ferrini Feudrigi Filicane Floraldus Folcardo Folcaricus Folcoadi Foletrudis Folkarius Foltrut Framaldo Francbertus Franna Fraudini Fraxinodo Fredeberto Fredeiso Fredelaus Fredenando Fredericus Frederunae Fredulus Froelt Frotarius Fructuarius Fulcherium Fulqualdus Fusradae Gairao Gairico Gairolus Galamon Galmandi Gamar Gantelmo Garatoi Garbenus Garibaldus Garleu Garnaldi Garsindis Garulfus Garvino Gastone Gaucelinus Gaucerannus Gaudiosus Gausaldo Gauscelino Gauzarius Gauzberga Gauzbertus Gauzfredus Gauzlenus Gebricus Geiroardus Geiroinus Gelfredus Gelus Genesius Genore Gerardus Gerbardus Gerbern Gerboldi Gerburgis Geriberga Geribertus Gerifredo Gerliconis Geroncus Gevert Gibbo Gibuini Giburge Gigalfredi Gilmari Gimamar Ginaberto Ginis Giperio Gipperio Girfredum Giru Gisbaldus Gisberto Giserio Gislamare Gladillo Gladiri Glatil Goccino Gocerandus Goddelendus Godefredus Goderandus Godinus Gofundo Gogo Golofredus Golosaldo Gomaricus Gondebaldus Gondebertus Gonsenno Gontardus Gonterando Gontredus Goslini Gosuel Gotalio Gotestiva Gotobaldus Gotolinde Gotus Graius Gregorius Grimaldus Grimmonis Gronia Guadone Guago Guaiodo Gualone Guandalberga Guardardus Guardus Guarva Gudalfredus Guergano Guichardi Guidburgis Guiliardus Guineman Guisbert Guisulo Guitboldo Gulfaldi Gulfrocci Gunam Gutiselo Haluvala Hampiesus Hanberta Harimbol Hecardo Hectone Helenus Heriasendi Heriveus Herloardus Hersandus Heylberti Hicmaro Hictor Hidelberti Hildegrini Homero Honoratus Hories Huboldo Hutarius Idoneus Igerrico Igilbertus Ildigernus Ildira Ingalardi Ingalbi Ingelarii Ingelbodus Ingelboto Ingelelmus Ingeltrut Ingetrudos Ingilbaldus Ingilberga Ingilbertus Ingilfredus Ingilsinda Ingiramnus Inglualdus Ingobertus Insolfredo Iordanus Ioseph Isaac Isalgaro Isamberdum Isemberga Isimbardus Isimbertus Isingarda Isingerii Ismidonis Isnardus Issengar Istisburgis Itala Itarius Iter Ivo Jobieno Jofredi Jonas Jonatan Joncatas Jorio Josmaro Josper Josue Juvianae Karadena Lafini Landa Landeberto Landefredo Landericus Langobertus Lantelmo Lantranti Latialia Leideradus Leinardo Leobaldi Leosbergia Leosbranno Leosen Leoteno Leotgerio Leotildes Leotterio Letoldus Leudbald Leudegarius Leudo Leudolena Leutardus Leutarius Leutbranno Leutsinde Leuttoldi Lido Lilia Limirus Liutfridus Livontia Lubraldanum Luciae Lucretia Lunese Madalbertus Madalgaudas Madelgerius Maga Magnarius Magnefredus Magnetrudis Magnus Mainaldi Mainbodo Maindo Maingaudi Maiolus Maius Majolo Maluinus Manasses Manibertus Manio Marcal Margano Maro Marteses Marthoaldus Martinus Matalgerio Matebertus Matefredo Mater Maurenco Maymbodus Mazerago Meinardus Merdoncia Metlano Miati Milo Moapalius Molotdo Momulino Montanus Morlan Moronta Mozorore Munifredus Muza Natam Nato Nectardi Niguario Nistaldo Nitardus Niwarius Nizezus Noe Norduini Novario Obtatus Ocbertum Octarius Odalricus Odelgerio Odila Odo Odofredo Odulfi Oesono Olaricum Oldricus Ornatus Osberto Ostanus Ostendus Ostraldi Otber Otbergia Otelano Otelia Otelrane Oter Otfridus Otgrimmo Otoldric Otranni Palsinna Paradisi Pasquale Plettifiane Pontius Praesagio Proado Pura Qualtadi Queltino Quelto Rabboldum Racecco Rachenoldo Raculfi Radberga Radebertus Rado Radulfus Radvico Raemman Raemmondo Raentrus Ragambaldo Ragamberto Raganardus Raganfredus Ragantrudes Ragasendani Ragelvus Ragemberga Ragenario Raginelde Ragnoar Rahingi Raimbaldus Raimberti Raimboldi Raimundus Rainaldus Rainarii Rainfardi Rainodus Rainulfus Rainus Rairan Ralindes Ramco Ramnalt Ramnus Ranal Randene Randincus Randoeno Randulfus Rangberga Rannufi Rarborgis Ratbodi Ratbor Ratefredus Reario Regordono Regotsal Remedius Remegarius Remesarius Remestagno Remfredus Remgrunus Remigio Rettardo Reumaro Ricardus Ricarius Ricbodo Richelmus Rickars Ricmodus Ricono Riefredo Rigo Rigoaldo Rinesteo Roco Rodac Rodant Rodber Rodebaldo Rodeberto Rodegarius Rodeildus Rodelandus Rodencus Roderadi Rodestagnus Rodoardus Rodtainno Rodulfus Rogatus Rogenono Rolan Romulfi Rorgonis Rorguo Roricus Rosteduno Rotaiz Rotarius Rotboldi Rotel Rotius Rotlindi Rotmarus Rotrudes Rotsindane Ruardi Sadribertus Safira Sagfredo Salica Saloardo Samuel Satraldo Secgerada Sego Segobertus Segovinus Seguinus Seibert Seiroardus Selardo Selgantis Selraut Semiarius Sendeleni Senderadus Senegundes Serdi Sesario Sesbado Sesebaldus Setierio Sevalerdus Severedo Sicardus Sicbrano Siemaro Siero Sievert Sievoldi Sifinnium Sigerio Sigibaldus Siginus Sigirado Sigiramnus Sigofredus Siguallus Silefredi Silgebaldo Silinus Silvester Sinbaldus Solefredo Stabiles Starifredo Stasteri Stephanus Stradarius Suave Suficio Sulinus Sulpitius Superi Tarsila Teabrandus Tegonis Teobodo Teodaldus Teogrimmus Teoldus Teotbolt Teotbor Teotdoino Teotgrimi Teotgunteldis Teotmanno Terciolus Tetutius Teudardus Teudebaldus Teudeberga Teudebertus Teudemandus Teudevinus Teudo Teulennis Teutbran Teutelmo Teutramnus Teuvinno Theotgere Tolosano Tomasio Tota Tresber Trihildis Troctaldus Trotrandi Truanni Trucmondo Trudegardis Trutbaldi Tugiranni Tullonis Turpio Ubidandus Ubrardi Udelradus Udemirus Udulgiso Ugo Ugubertus Ultrannus Umbertus Umgrimi Unaldo Unesenda Ungrimaldi Ursio Usogilo Utulgar Utulgerio Vaidrani Valkaironis Valteldo Vanavoldo Varsedo Viarino Vicarni Victor Vidramno Vinavoldus Vincio Vinedario Vineolascum Vinianus Vislebertus Vitalda Vitboldus Vitoni Viverandus Vivianus Voigo Volballo Volbertus Volusiana Vonis Vualcharo Vualdoni Vuanambert Vuanengus Vuaraco Vuarengaudi Vucasis Vuilengi Vuirnerius Vulo Vultfardum Waburgis Walberts Waldegario Waldranno Waldus Walfridus Walperti Waltarius Wandalgarius Wandalmare Wandaltrut Wandilmodis Wangesio Warfredii Warimaldus Warnafredo Warnardo Warnebertus Warnerus Warnus Wibal Wibertus Wicardus Widbalds Widbertus Wido Wiglibaldo Wigo Wilabertus Wilafredus Wilielmus Wilio Windimarus Winigisus Wirnardus Wiso Witardus Witaredus Witbolt Wulgerio Zacharias Zaucebert
    2 Abdiluvar Acleulfus Addalaguando Agovardus Amaluvara Arohildis Ausanio Babila Bavo Brictius Dedentio Eldonius Eleteyrus Godohis Gooldri Ilingarda Ingalsardus Jeronimus Leudegarda Leutrada Lupursello Maniar Odolardus Oolfride Ragina Ranovaldus Roniario Saulem Tedelgrimnis Teudelindes Teudosius Teutbrega Teutgaudus Theothildis Usuardo Walber
    3 Arumgiseli Baduira Bancius Belet Bentius Cesarius Cheno Egamius Elpericus Ermentrude Flondis Gaudinus Gloriosus Godlanae Guanalganse Naiario Quadara Sesecundus Teudegarius Trasulfus Tudildes Ubirana Varilgone
    4 Ansa Ditrulfus Ermovigia Frankesus Gerolimus Gondolfus Lungefredo Nunla Racilano Radaldo Ranemirus Rodaldus Sanctius Sanctus Spanesindus Stefredus Teudulfus Traselinda Vennati
    5 Aminianae Arcedonia Arrichoatus Dator Erimandus Erimar Esecutus Esnaudus Garsia Lungarus Marta Quafribundus Simplicius
    6 Autboldus Donavella Egegarius Gislardus Gualaurasione Guitgerius Malcolino Menusiano Natalem Ouroni
    7 Adalgisa Asusi Breiens Freconis Gontaldus Ingelere Ingenulfi Modoeni Undran Williberto
    8 Bernenalis Besnodis Doiane Drotberto Fareriorum Nilo Osenono Seudolde Utulberto
    9 Florencius Golfaricus Macha Melantus Orgeleva Recheleva
    10 Adalami Belletrudes Clerionis Folcerandus Geirvolti Gondolti Maimborgis Vulferii
    11 Ingeldrio Lenteo Maindran Orfeldis Septimber Udelman Volseldene
    12 Abraham Laganus Recemirus
    13 Berilde Gontericus
    14 Ambrosius Bertraus Cristulfo
    15 Grima Grimoveno
    16 Savila Stabulus
    17 Almansore Aurundina
    18 Wisalfredo Wisifredus
    19 Amrus
    20 Maurino
    21 Nicetam
    22 Karlus
    23 Censorius
    24 Igacius
  • [4] Cal entendre que hi ha un grau d’indefinició inevitable en parlar de nombre d’identitats, la relació entre els esments i les persones que els documents presenten es va perdre fa més de mil anys, de manera qe la seva reconstrucció és forçosament un exercici en l’ambigüitat.
Publicat dins de al-Àndalus, Alvèrnia, antroponímia, Borgonya, centralitat, Filologia, Fons Cathalaunia, Francia, Gephi, grafs, Itàlia, modularitat, protocatalà, Provença, Septimània, SVG, Tolosa | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

2020-abril a cathalaunia.org

Abril ha estat un mes entrebancat a cathalaunia.org. Un mes d’ensurts i daltabaixos, com va ser el març. Un mes més de més treball del que semblava necessari i de poc fruit visible. Un mes també marcat socialment per una pandèmia que té el seu ritme i que caldrà respectar[1].

L’activitat en aquest bloc és un bon exemple del mes. La idea de fer una nova entrada va aparèixer tard, i quan finalment es va posar fil a l’agulla, ha resultat necessitar força més dedicació de l’esperada (a més, una de les eines de càlcul s’ha hagut de canviar, i els resultats inesperats han obligat a refer el plantejament repetidament -ja van tres intens-). De manera que no ha estat possible presentar cap nova entrada, tot i que ja està gairebé apunt; esperem poder-ho fer els propers dies…

La secció de l’Alta Edat Mitjana sí ha tingut un nivell d’activitat acceptable i centrada en el Fons Cathalaunia. S’ha tancat el document judicial que va propiciar bona part de la feina del mes passat i s’han incorporat un reguitzell de documents fora de la seqüència temporal que tocaria (actualment a l’any 879) massa interessants deixar-los per més endavant. Només un comentari tangencial…

Per realitzar la tasca del Fons, es disposa d’una llista interna de documents candidats, llista confeccionada lògicament a partir dels treballs de recolectors previs (Catalunya Carolíngia i similars). En el cas de les fonts musulmanes, es fa servir dos treballs bàsics; el recull de na Bramon (“De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010”) i el previ d’en Millàs (“Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia”);  el que no s’esperava era que hi manquessin notícies rellevants. Ha passat amb la data de la conquesta musulmana de les Balears (el 902-903). Probablement sigui degut a què es va considerar que no entrava dins l’àmbit dels seus treballs (la font no era pas desconeguda), però no s’esperava. Un ensurt més del mes…

Altra cosa és un aspecte més pròpiament historiogràfic, com és el de la credibilitat que es dóna les fonts musulmanes, afectades sovint d’un grau no menor de confecció narrativa. Certament, altres autors ja ho han fet notar, però en processar aquest testimoni en concret, s’ha pogut tornar a evidenciar com la descripció que es dóna dels fets es acceptada sense massa crítica en la literatura relacionada, tot i que és evident que l’autor està emprant llocs o tòpics literaris ben coneguts (dos de ben clars: el del bon creient, quan el protagonista es presenta en viatge de peregrinació -obligada-, i de la descoberta ‘fortuita’ que permet atribuir l’acció (la gènesi de la conquesta de les Balears) a una acció no humana i per tant implícitament amb el vistiplau diví, un tòpic recurrent en la literatura de legitimació religiosa (per exemple: predestinació vs. lliure arbitri)). Cap dels dos s’aguanta per enlloc: el protagonista que va a espetegar a ses illes per un temporal resulta que era de la corda de l’emir, i que la conquesta d’un territori estratègic i no precisament petit sigui fruit d’un atzar personal no necessita més comentari.

En resum, unes entrades documentals inesperades i molt interessants. Un cop incorporades, la labor en el Fons ha pogut continuar processant l’any 879 i actualment està treballant un altre d’aquests documents ‘corals’: el que ha estat considerat com la ‘fundació’ de Cuixà. Un testimoni amb més de setanta participants on a diferència de l’anterior, de natura judicial, es tracta d’un context restringit i que a priori hauria de permetre facilitar la tasca d’identificació dels participants…

També en la Bibliografia hi ha hagut ensurts. Si el mes passat hi va haver-hi un petit allau de noves lectures, com si en agafar un llibre et cau el prestatge sencer, doncs aquest mes ha baixat de cop la resta de l’armari! És molta teca a digerir, però certament hi ha un bon grapat de joies, i a més, tot fos això… 🙂

Com és habitual, llistem les incorporacions bibliogràfiques del mes per seccions[2].

Secció Bibliografia de l’Època Prehistòrica

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 30.656 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] El mes passat proposàvem la comparació amb Dinamarca, aquest mes es pot estendre per incloure els casos de Grècia i Portugal. Exemples que fan evident que una resposta eficient a la pandèmia no depèn, com diuen els spins doctors de torn, ni de la riquesa, ni de la potència del sistema sanitari, ni de la piràmide d’edats, ni de les costums socials. Sembla doncs que la causa hagi de ser estrictament política
  • [2] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Publicat dins de 902, 903, Balears, Bibliografia, cathalaunia.org, Cuixà, Fons Cathalaunia | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

2020-març a cathalaunia.org

S’acaba un març travat a cathalaunia.org. Un mes marcat inevitablement per la força de la primavera; força en brut, com sempre, per bé i per mal, amb més dia que nit però amb el fred encara viu. Un mes on s’ha fet cruelment patent la dita aquella del: “març marçot mata la vella a la vora del foc i la jove si pot”. Un mes de molta feina i poc resultat, de molt potencial però poc florit. Un mes d’esforç i paciència marcat socialment per una pandèmia que ha revelat com de diferent actuen els països davant d’una amenaça no antròpica a la seva població[1]. Una pandèmia encara en fase expansiva i que demana per tant serenitat i cap fred.

Aquest bloc ha incorporat una entrada nova, que no estava prevista, però que s’ha prioritzat de fer – avançant fins i tot la incorporació en el Fons del document de què depèn –  per aportar ni que sigui un bri d’aire insignificant a uns moments complicats. Un apunt, aparentment de temàtica banal però amb una derivada final no precisament nímia.

La secció de l’Alta Edat Mitjana i el Fons Cathalaunia de nou ha concentrat l’activitat del mes, però gairebé de forma exclusiva en un únic document que encara està en procés mentre s’escriu aquest apunt. És el judici de l’any 879 entre els monestirs de Sant Policarp de Rasès i Sant Esteve de Banyoles. Un judici destacat en el qual ambdós abats havien arguït prèviament tenir preceptes davant la cort de Carles el Calb, de manera que ambdues parts a priori tenien evidències de similar prestigi. Els jutges donaran la raó als gironins (el propi bisbe que presideix el judici fa de testimoni de càrrec) i en judicis posteriors, el bisbat de Girona i institucions properes només hauran d’utilitzar els seus preceptes reials contra proves judicials de rang inferior (particulars, etc). El text es considera fiable, tot i que cal remarcar que l’elevat nombre d’hàpaxs onomàstics que presenta i alguna inconsistència en la formulació fan sospitar com a mínim, una mala transmissió.  Però la dificultat en la incorporació del text al Fons, no està en el que explica (que és força ‘interessant’), sinó en les desenes de participants i especialment en la gran quantitat d’evidència que obliga a considerar a l’hora de fer les identificacions, és a dir: en la prosopografia.

El mètode emprat actualment en el Fons funciona, però en els casos de molts participants, implica molta feina (no sols en la identificació en sí, sinó també en les possibles reunificacions que la multiplicitat d’homonímies  plantegen). Cada vegada que s’ha de processar un d’aquests documents ‘corals’, es troba a faltar unes eines millors; però fer-les tampoc és una tasca lleugera i usualment, un cop incorporat el testimoni tampoc queden ganes de posar-s’hi (la programació web és un fàstic)… En fi,  ars longa…

La Bibliografia no ha parat i ha provocat un petit (o potser no tant petit) allau de noves lectures en els perllegir.

Per no variar, llistem les incorporacions bibliogràfiques del mes per seccions[2].

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 30.419 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Aquests dies es parla molt de l’exemple d’Alemanya, per motius evidents, però potser un millor espill per Catalunya pugui ser Dinamarca, amb un territori, població i nivell cultural similars…
  • [2] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Publicat dins de Bibliografia, Carles el Calb, cathalaunia.org, Fons Cathalaunia, pandèmia, prosopografia digital, Sant Esteve de Banyoles, Sant Policarp de Rasès | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari