El Vi en la Pedra al segle IX.

Va de vi. Odó, segon abat de Cluny, escrigué a inicis del segle X la biografia de Sant Grau d’Aurillac, la Vita Sancti Geraldi Auriliacensis comitis. Testimoni molt interessant[1] perquè és un dels pocs texts contemporanis d’un període que és especialment mancat de cròniques en el Midi i que il·lustra aspectes quotidians sovint molt poc coneguts.

Sant Grau, segons Odó, feia miracles amb l’aigua en que s’esbandia les mans, però mai no en feu cap en vida seva amb vi, així que: per què parlar d’ell si diem que volem parlar de vi? Doncs ben senzill, perquè Odó ens explica un episodi que si bé no fou obertament considerat miraculós sí que el cregué lo prou difícil de ser cregut com per ser consignat[2].

Explica Odó, que anant camí de Roma, el comte Grau – peregrí recurrent a la seu romana – en ocasió de passar la comitiva per un indret especialment faltat de recursos hídrics, es trobà que un clergue del seu seguici localitzà un forat en el camp que contenia un líquid que no semblava pas ser aigua, sinó vi! Estranyats per trobar l’espirituós beuratge en un lloc tan inesperat, i atesa l’especial funció de potencial vehicle de la sang del Fill de Déu – per intervenció de l’Esperit Sant – que el vi tenia per els catòlics, feren per indicació del sant, els deguts exorcismes i rituals contra encanteris, i un cop fets, i vist que el líquid certament no era resultat d’un engany diabòlic, la comitiva en feu ús cabal per l’alegria i sadollament generals. El lloc, explica el relat, es trobava en el camí de Lió a Torí, passats ja els Alps, en una àrea devastada per els sarraïns, i que per tant, cal pensar en l’actual Provença; i encara que l’abat ometé donar la data, per el context de la vida del sant, cal pensar que fou a cavall entre el segle IX i el X.

L’anècdota, que d’això es tracta, no passà d’aquí per a mi mentre transcrivia la Vita Geraldi, fins que en veure per casualitat un magnífic documental de la sèrie En clau de vi, vaig assabentar-me que al prepirineu lleidatà, a la banda dels Pallars, el celler Castell d’Encús estava recuperant les tècniques de fermentació del vi en cups excavats als rocams del lloc[3] que s’havien utilitzat en època medieval (segle XIII, per el monjos hospitalers, si bé el Castell d’Encús, es documentat des del XI). No vaig poder deixar de pensar en l’anècdota de Sant Grau i els seus assedegats acompanyants.

Del text de l’abat es desprèn que ningú de la comitiva (ni de fet, el propi Odó) coneixia aquest mètode de fermentació del vi en cups excavats a l’exterior, i per això els hi semblà extraordinari fins el punt de la sospita d’encanteri o miracle, el trobar un forat amb vi al mig del camp. No deixa de ser curiós que un abat de Cluny desconeixes una tècnica vitícola, atesa la dedicació al ram que l’estament religiós i en especial els benedictins professaven[4]. I no puc deixar de pensar que si una tècnica similar la trobem a casa nostra – i avui en dia feliçment recuperada[5] – no fora estrany que el mètode de fermentació vitícola en trulls de pedra excavats en rocams naturals, sigui una tradició ‘catalano-provençal’ secular?

-Actualització-

De cups i trulls excavats en pedres, en tenim constància a casa nostra com a mínim des del segle VI[6], encara que no sabria dir si eren utilitzats per fer-hi la fermentació del caldo, que és l’ús que l’anècdota documenta o bé per altres manipulacions. Si penséssim en un origen romà de la tradició, llavors la pregunta seria: com és que l’Auvèrnia catòlica de finals del segle IX, la fundadora de Cluny, que se sol definir secularment en base a la seva romanitat, ignorés una tècnica vitícola romana?


Notes

  • [1] Edició crítica feta per Anne-Marie Bultot-Verleysen a : Odon de Cluny: Vita sancti Geraldi Auriliacensis, a qui agraïm ben especialment la seva atenció. Traducció al francès del segle XVIII de Leonard Viallanes a : La Vie de S. Géraud comte d’Aurillac.
  • [2] Vita Sancti Geraldi Auriliacensis comitis 2.21

    Mirum quiddam , & forte incredibile dicam. Sed tamen duobus testibus id asserentibus credens , qui referunt , quod isdem vir Domini per illam viam ab Italia rediret qua Lugdunum a civitate Taurinensi venitur. Transierat jam Alpes , & quaedam loca nimis ut fertur , inaquosa , itineris necessitate , subibant. Contigit autem ut & vinum in utribus deficeret. Et quia regio illa jamdudum a sarracenis deserta est , cum aqua desset nec vinum reperiri poterat , nimia siti coeperunt aestuare. Certabant autem si possible esset illud spatium itineris velocius pertransire , sed pedites atque sagmarii deficiebant. Unde necesse fuit seniori , ut juberet eos paululum remorari. Moesti homines super gramina jacebant , sagmarii vagantes passim , cogente siti , pascua perlustrabant. Tunc unus ex clericis perrexit , ut ad onerandum sagmariis reduceret , nec illam pausam placebat prolongari. Clericus ergo reperit fossulam liquore plenam : miratus est , & quidnam sit explorare volens , inclinavit se : cum interim liquor ille saporem vini reflavit. Tum vero laetabundus ad seniorem recurrit , & nescio quid , veluti vinum , se reperisse nintiavit. At ille : Quid , inquit , insanis ? Utinam aquam reperisses ! Nam istic unde vinum ? Clericulus vero sumpto vasculo , de praedicto liquore quiddam hausit , & coram attulit. Id sane quod allatum est , tam colorem vini quam & saporem praeferebat. Tum senior jussit capellanis , ut crucem & capsellas reliquiarum sumerent , & super fossulam praedicti liquoris exorcismum aquae benedictae facerent. Ac dehinc in Christi nomine jubet , ut gustando quid esset explorarent. Vinum itaque reperientes , cum ingenti admiratione & gaudio vir Domini cum illis omnibus fratias Deo egit , & priusquam ipse biberet , omnibus dare praecepit , non tamen inde quidquam in flasconibus efferri permisit. Quod juxta fidem illorum , qui hoc vidisse asserunt , dictum sit. Tamen ea quae nunc ad sepulcrum ejus flunt , credi de eo quae audiuntur vel haec , vel illa suadent

  • [3] Tècniques que estant sent recuperades per Raül Bobet.
  • [4] La regla de Sant Benet fins i tot estipula la ració diària de vi del monjos en el seu capítol XL De mensura potus.
  • [5] El celler llista varis vins, adquiribles per Internet fets amb fermentació en cup de pedra, com el Quest-2009 o el Thalarn-2010.
  • [6] L’alta edat mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat p.57-59,75.
Aquesta entrada s'ha publicat en Auvèrnia, Cluny, Gerau d'Aurillac, hagiografia, Lleida, Provença, Roergue, vi i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s