Teodoric el Gran contra els Catalans.

No pot ser, és cert. No hi havien pas catalans al segle V, però és que això és el que escrigué Gotfred de Viterbo l’any 1183 en el seu Speculum Regum.

47. De Martino imperatore
48. Cesar Martinus fulget diademate primus.
49. Nunc rex Gothorum dat prelia Theodoricus ,
50. Quem timet Ytalicus Illiricusque sinus.
51. Optinet Yspanos belloque premit Catalanos ,
52. Sibilieque faro posuit tentoria pravo ,
53. Omnia diripuit vulnere , Marte , manu.

De manera que tenim que a finals del segle XII, en cercles propers a l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederick I, corria la noció que la idiosincràsia catalana ja existia en temps de Teodoric el Gran[1]. A casa nostra, just en aquells mateixos anys, s’estava molt probablement confeccionant la primera versió de la Gesta Comitum Barchinonensis, el primer relat genealògic dels comtes de Barcelona[2].

La historiografia catalana del segle XX ha considerat sovint que la Catalunya actual nasqué entre els segles VIII i X, entre la conquesta franca de Barcelona del 801 i la destrucció de la ciutat per els musulmans l’any 985; en especial, a partir de l’ascensió al poder de la família de Guifré Pilós a finals del segle IX, que és en essència la versió que la Gesta reflecteix ja que inicia el seu relat amb Guifré d’Arrià pare de Guifré Pilós.

No era pas així per la historiografia anterior al 1714, on tenim obres com la Coronica Universal del Principat de Cathalunya d’en Jeroni Pujades a inicis del segle XVII que a la manera dels clàssics remuntarà la història catalana des de la creació del món; ni tampoc ho era per el que sembla per al ben anterior Godfred de Viterbo que estem comentant.

De manera que: qui té raó ? Nasqué Catalunya – en el sentit genèric, com una idiosincràsia diferenciada dels seus veïns – a partir de l’establiment local d’una nissaga de comtes carolingis, o bé era una realitat cultural anterior ?

En temps del Pilós, és a dir, en temps dels carolingis, aquestes terres formaven part de la Gòtia, un terme que fa referència evidentment al passat regne visigot i que s’adiu geogràficament amb la part nord dels actuals Països Catalans (costa mediterrània entre Barcelona i el Roine). Aquesta denominació la trobarem vigent encara durant tot el segle X, per exemple, en la titulació del comte Borrell – el que hagué d’entomar el saqueig de Barcelona del 985 – com a dux Gothorum[3] i molt especialment com a Hibereo duci[4]. Tenim per tant, que la nissaga dels comtes de Barcelona, dos cents anys abans que s’escrivissin l’Speculum o la Gesta, sí tenia consciència de les denominacions del seu passat col·lectiu. I de fet, per el que fa al cas del terme Ibèria no sols en tenim el testimoni de Borrell sinó que en podem documentar l’ús aplicat a les nostres terres en la tradició gòtica, per exemple, a finals de l’època visigoda (inicis del segle VIII), en l’obra de l’anònim cosmògraf ravennès, basada ben probablement en coneixements de geògrafs gots de la cort precisament del propi Teodoric el Gran.[5].

Reconstrucció gràfica de la Ravennatis Anonymi Cosmographia.
Ibèria al costat de la Septimània en la costa mediterrània.
Cliqueu per màxima resolució.

Si pensem en què el terme català apareix documentalment tot just una setantena d’anys abans (1114)[6] de l’Speculum del de Viterbo, sembla ben probable que Godfred, sent com era un home viatjat i de formació àmplia, fos conscient que estava cometent un anacronisme parlant de catalans en temps del Teodoric rei dels ostrogots – altra cosa és que ho considerés rellevant -. I encara que l’autor coetani i anònim de la Gesta no utilitzà en cap moment el terme, ja des d’abans i tot al llarg del segle XII tenim evidència de com la denominació català presenta un ús ben estructurat a casa nostra[7]. I serà encara no vint anys després de la plasmació de la Gesta i l’Speculum, el 1200 per ser exactes, quan probablement Guillem de Viver, canonge de Vic, corregí un manuscrit del Liber Iudicum Popularis – que el jutge Bonsom havia confeccionat gairebé cent noranta anys abans a Barcelona – tot canviant la darrera lletra del terme Kathalaunis per Kathalaunia en la còpia del pròleg de la Lex Baiuuariorum que el Liber contenia[8].

I és el cas, que tenim evidència de com l’obra de Godfred de Viterbo, trobà un ressò local en la cultura catalana de finals del segle XIII en el Libre dels Reis. Obra que seguirà la petja del de Viterbo[9], per exemple en els orígens mitològics que recolliran el record minoic del rei Saturn descendent de Cret que Godfred havia plasmat en els seus Memoria Seculorum i Pantheon, i que per altra banda, serà la que exposarà la primera llegenda – memòria? – etimològica coneguda sobre l’origen de la llengua catalana, al parlar precisament d’un senyor de Cataló[10] en temps de la conquesta carolíngia els companys del qual pretesament es casaren amb les filles dels gots de Barcelona i amb el transcurs del temps barrejaren llurs parles[11].

De manera que si a finals del segle X tenim constància del record de les denominacions passades, algunes molt allunyades en el temps – i el terme Ibèria ens porta a un passat prerromà – no sembla raonable pensar que els seus besavis de finals del segle IX haguessin pogut crear una identitat col·lectiva cultural ex novo que les incorporés. El que sí potser es creà, fou com diu la llegenda, una barreja, una fusió, entre un passat local ancestral i una influència septentrional, carolíngia, que de fet és el que la nova (si més no, a partir del segle XII) denominació de català significarà.

Així doncs, la resposta sembla que haurà de ser que les dues versions del naixement de Catalunya són mig certes i mig falses, alhora.

– Actualització 2014-III-22 –

La possibilitat que el Theodoricus del de Viterbo no sigui el dels Ostrogots de finals del segle V sinó el Teodoric II visigot de cinquanta anys abans, pren força, veient que també assaltà la Bètica, fet que potser feria bona, tot i que indirectament,  la menció del far de Sevilla (Isidor: De Origine Gothorum : MGH Auc. Ant. XI,280).


Notes

Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Bonsom, Cathalaunia, Cosmographia Ravennatis, Godfred de Viterbo i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s