2012-juliol a cathalaunia.org

El mes de juliol ha estat un mes ben atapeït a cathalaunia.org.

El principal front d’activitat ha estat la reestructuració de les dades del  Fons Cathalaunia. El mes passat, ja s’havia encetat el canvi en la gestió i emmagatzematge de les relacions interpersonals i geogràfiques tot canviant el format intern de Documents i Persones del Fons. Aquest mes, podem ja dir que el traspàs de dades ha estat completat satisfactòriament.

Aquest procés de transformació comportava una doble vessant: una informàtica, de manipulació massiva de dades, que al seu torn duia aparellada una comprovació manual no pas menor; ens expliquem.

El problema[1] venia que en el format anterior, les relacions interpersonals s’especificaven manualment com a referències explícites; per exemple: en una pàgina d’una certa identitat, hi havia un línia que deia era fill d’una altra identitat, i en la d’aquesta altra, una altra línia indicant que era pare de la primera – notis a més, que no s’especificava en quins dels documents compartits entre les dues identitats s’evidenciava aquesta relació paternofilial-. Si per el que fos, en un moment posterior, la identificació d’algun dels implicats en la interrelació canviés, s’havien d’adaptar manualment els esments a les noves identitats. Aquest disseny, excessivament simple per els requeriments i capacitats actuals, era fruit de la natura dinàmica de la definició de les dades del Fons, que ha seguit i segueix la màxima de: mínima complexitat possible[2].

La solució ha implicat una redefinició del format de les dades, pas realitzat el mes anterior, i l’adaptació de les dades en format vell al nou format que és el que s’ha fet aquest mes; ho descrivim breument.

S’ha programat un procés de transformació de dades que el que ha fet és: per cada relació interpersonal d’una identitat, declarar-la en cada un dels documents compartits entre les identitats implicades en la interrelació – tot canviant les referències explícites per referències intra-documentals – i eliminar-la de la definició de la identitat. Això, ha comportat lògicament la introducció d’un grau de redundància i de possibilitat d’error en els casos en que el nombre de documents compartits entre els participant en la interrelació és superior a 1. Casos que han estat anotats i posteriorment post-processats manualment per tal d’eliminar les atribucions falses.

El que s’ha guanyat, també té dues vessants:

  1. En primer lloc ara tenim un sistema on els canvis en les identificacions dels figurants en els documents comportaran de manera automàtica la de les seves relacions interpersonals, tota vegada que ara s’extreuen programàticament de la llista de documents de cada identitat.
  2. El sistema actual especifica en quins documents es constata la interrelació. Capacitat evidentment molt i molt interessant.

Un procés pràcticament idèntic s’ha fet per el que fa a les relacions geogràfiques de cada identitat, que a partir d’ara, també no sols s’extrauran de la llista de documents de la pròpia identitat, sinó que també se n’especificarà els documents on s’evidencien.

Un segon front relacionat amb el canvi del format de les relacions interpersonals i geogràfiques, ha estat en la exportació de les dades en format XML. Al canviar el format intern, s’havia de reajustar el codi que en generava la seva representació XML; però s’ha anat bastant més enllà. Gràcies a que a partir d’ara les interrelacions són adreçables per Document, s’ha pogut implementar una facilitat d’exportació de dades amb una grau d’especificitat que prèviament no era possible.

Ja en el moment de crear el codi d’exportació de dades, es pensà en poder exportar subconjunts, per exemple, agafar una sèrie de documents i exportar-ne totes les dades – i sols les dades – relacionades. Fins el moment, això no era possible, precisament, perquè les relacions interpersonals i geogràfiques no estaven definides a nivell de Document (no es sabia quins documents especificaven quina relació). La única opció era exportar totes les dades i eliminar-ne les no desitjades a ma.

Amb el nou format i les dades ja adaptades, ara ja resultava possible; de manera que això és el que s’ha programat[3]: una facilitat per exportar dades basada en conjunts arbitraris de documents, i a partir d’ells, d’anys, de gents o de llocs. Així que actualment és possible exportar en format XML tan dades específiques (ex: un document, una identitat o uns topònims), com llistes de dades (ex: la bibliografia sobre judaisme) o com subconjunts de dades (ex: tot lo relacionat amb una identitat, uns anys o un topònim determinat). Capacitats aquestes, que evidentment facilitaran l’exportació de les dades per el seu estudi i difusió.

Per el que fa a aquest bloc també hi han hagut novetats, tot continuant la sèrie d’apunts sobre visualització de les dades del Fons Cathalaunia utilitzant eines d’anàlisis de grafs.

I per el que fa a Bibliografia nova,  es llisten les entrades afegides aquest mes, per seccions[4].

Secció Bibliografia Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme:

Secció Bibliografia Vària:

I si mirem de resumir els tòpics que han dut a incorporar aquestes noves entrades, sense cap ordre en especial, podem enumerar :

  • La història de Provença.
  • L’evolució de les ‘Històries del Món’[5]: de la historiografia antiga, de la cronologia mitològica, a l’impacte del cristianisme i l’associada implantació del model de ‘Història Mundial’.
  • Fonts documentals: com sempre, dels clàssics a l’Alta Edat Mitjana.
  • La feliç arribada del volum XXI del Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
  • El recull de les traces dels Gelons i altres scythes a l’oest europeu pre-milłennial.
  • Les Ibèries, i la relació entre la de l’est i la de l’oest.
  • La història de la moneda, en especial a la Xampanya. Impossible no fer esment del magnífic Engel, Arthur : 1855 : “Traité de numismatique du moyen âge”
  • L’alta edat mitjana a l’occident europeu, amb un ull posat en el record de la família de Guillem de Gellone. Tota una troballa: Bouchet, Dv : 1646 : “La véritable origine de la seconde et troisiesme lignée de la maison royale de France”.
  • L’evolució del judaisme entre els segles VIII-X, amb algunes lectures força recents i estrambòtiques.
  • Historia i historiografia a Internet, amb especial èmfasi en: a) la tecnologia i el seu impacte metodològic, i b) l’encaix entre el rol dels professionals i els amateurs.

A la fi del mes, el Fons Cathalaunia presenta 10.625 pàgines consultables.


Notes

Aquesta entrada s'ha publicat en Bibliografia, cathalaunia.org, Fons Cathalaunia, Gelons, Guillem de Gellone, Ibèria, numismàtica, Provença, Scythes, Xampanya, xml i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s