Visualitzant el cens de la Gòtia d’inicis del segle X (IV).

Continuem encara amb el tema de la visualització del ‘cens’_[1] de la Gòtia d’inicis del segle X. Si fins ara ens hem fixat en temes més aviat genèrics com la dispersió geogràfica o el paper dels esments de sants i gentilicis, aquest cop anirem per coses més concretes: la gent i les seves relacions personals, o sigui les comunitats o xarxes socials.

Tenim com a mínim dos tipus, dues maneres de definir les relacions entre els figurants en la documentació del Fons Cathalaunia :

1. Relacions Documentals. És a dir, el conjunt de totes les parelles possibles d’esments a gent real que figuren en els documents independentment del seu rol en el text – ignorant les referències a identitats no personals i esments protocol·laris com els dels reis de les clàusules de datació per no introduir esbiaixos sistèmics en les dades -.  Aquest criteri té de bo la seva objectivitat intrínseca, ja que tan sols depèn del procés d’identificació utilitzat – que ja és prou dependre – i forneix una visió global força interessant de qui apareix amb qui en els documents.
2. Relacions Interpersonals. És a dir, el conjunt de relacions interpersonals definides manualment en el Fons a partir de la interpretació del contingut dels texts. Aquest és el sentit habitual del terme relació (fill de, mare de, veí de, etc,etc) i certament és també molt i molt interessant per obrir la porta a poder visualitzar grups com família, veïnatges, etc. Té però en contra que no sols depèn com les Relacions Documentals del procés d’identificació emprat, sinó també de l’anotació manual de dites relacions, amb el grau de complexitat, error i ambigüitat que això comporta.

Mirarem de fer-li un cop d’ull a les dues menes de Relacions, comencem per les…

Relacions Documentals

Per generar les dades sobre Relacions Documentals, en essència, tot el que s’ha de fer, és per a cada possible parella de figurants, apuntar el nombre de documents en els que apareixen conjuntament esmentats.

I el primer que s’ha de comentar sobre elles, és la seva quantitat. Per a cada document, el seu nombre és: R=(F*(F+1))/2 , és a dir semi-quadràtica respecte el nombre de figurants en el text, i el que això implica és que creix molt ràpidament. Per un document com el Judici de Vallfogona del 913 amb més de 500 figurants (F) tenim no menys de 125.000 (R) relacions, i certament no és pas l’únic document amb un nombre de figurants elevat del Fons. Ni que fos per curiositat, s’ha calculat el nombre total de relacions definides en els 593 documents processats fins ara i ha resultat ser de 233.278 entre 5.198 identitats; gràficament_[2]:

Totes les Relacions Documentals segons Grau.
Cliqueu per màxima resolució.

Però és que a més, la immensa majoria de parelles es documenten en un únic document – atesa la fragmentarietat de les dades i les dificultats intrínseques de la identificació dels seus figurants  – així que la gran majoria de dades són de molt poc valor, aporten molt poca informació. Cal doncs podar aquest escreix d’informació poc rellevant, per tal d’evitar que els arbres no ens deixen veure el bosc,  de manera que el que s’ha fet és filtrar totes les parelles documentades i deixar-ne tant sols les que s’evidencien en més d’un document. Això, un cop eliminats els esments no pertinents – sants, etc – ens ha deixat un conjunt força més reduït de 726 persones entre les que tenim definides 4241 relacions documentals de més d’un document; gràficament:.

4241 relacions entre 726 identitats, segons grau d’Intermediació.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços.

A diferència dels grafs anteriors, en els que hi havia una barreja de nodes de persones o identitats i de documents, en els grafs de Relacions Documentals, tots els nodes són d’identitats, i les línies entre ells indiquen que apareixen juntes en 2 o més documents. Aquest graf global, ja ens dibuixa una sèrie d’agrupacions documentals – utilitzeu els SVG de cada imatge/graf i les seves inherents capacitats de zoom_[3] i hiperenllaç per consultar les dades del Fons e identificar-els si voleu -. Però el primer dubte ha estat en quin criteri seguir per assignar mides als nodes; en el graf previ la mida segueix el criteri anteriorment utilitzat d’Intermediació, però cal també provar altres mètodes; si utilitzem la mètrica de Vector Propi, tindrem:

4241 relacions entre 726 identitats, segons Vector Propi.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços.

Que no és que ens aporti gaire informació , ja que com era d’esperar tan sols ajuda a visualitzar els grups més altament interconnectats. Provem però encara un darrer criteri i assignem la mida dels nodes segons el nombre de connexions, el Grau de la terminologia de grafs; tindrem:

4241 relacions entre 726 identitats, segons Grau.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços.

Que ens dóna una visió a mig camí, on els grups es fan notar, però es veuen superats per una sèrie d’individuals força significatius. Tenim doncs que cada mètrica ens dóna una visió particular, en especial les de Intermediació i Grau, en que veiem que la primera ens ressalta el paper de:

1. El bisbe de Girona Wigo
2. El duc Guillem el Pietós
3. L’abadessa Emma
4. El bisbe d’Urgell Nantigis
5. L’escrivà Ratbertus

Mentre que el Grau, ens ressalta a:

1. L’abadessa Emma
2. El difunt comte Guifré el Pilós
3. El comte Sunyer
4. El bisbe d’Urgell Nantigis
5. El duc Guillem el Pietós

Amb tot, aquests gràfics no mostren el nombre de documents de cada Relació Documental, que no deixa tampoc de ser una dada ben interessant. Refem el graf primer, el d’Intermediació, però assignant colors en una escala de groc a roig fosc a l’interval entre 2 i 20 documents per relació que les dades mostren, el resultat és:

4241 relacions entre 726 identitats, segons grau d’Intermediació.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços.

On s’obvia que predomina el color groc, és a dir, que la gran majoria de Relacions Documentals estan documentades en 2 o pocs més documents, però no ens és de gaire utilitat, ja que al no estar dibuixades les línies de relació de major nombre sobre les de menor, el color groc tapa les games més fosques i menys freqüents. Provem-ho d’una altre manera: fem un tall i aïllem les dades de Relacions Documentals superiors o iguals a 5 documents per fer un altre graf, i examinar així només els elements amb un alt grau de inter-connectivitat documental. El resultat és:

112 relacions entre 72 identitats, segons grau d’Intermediació.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços.

On veiem que se’ns formen 7 grups diferenciats:

• Un de centrat en la família del Pilós amb ramificacions al rei Carles i el seu notari Heriveus, que mostra fins a quin punt la informació textual és rebel a la sistematització, ja que si bé en les dades s’havien exclòs les mencions a reis de les datacions, no s’havia fet així per els notaris i altres membres de les cancelleries!
• Un al voltant del matrimoni Hug i Lilia del Maçonnais.
• Un altre al voltant del rei Lluís el Cec i altres membres de la seva cancelleria com el comte Hug i el canceller Arnulfus.
• I un altre al voltant del duc abat Guillem i els gestors del monestir de Brioude, Nectardus i Eldefredus
• Els dos darrers grups estan formats tan sols per dues identitats cada un. El primer, centrat a Roergue format per els escrivans Adalgeri i Hictor.
• I el darrer per els preveres ribagorçans Tadilane i Kardellus.

Fins aquí, hem anat examinant dades segons criteris purament quantitatius, però ja que estem parlant de persones, cal com a mínim, comentar la xarxa de Relacions Documentals del personatge més ben documentat actualment del Fons que no es altre l’abadessa Emma, la filla gran del Pilós. El Fons Cathalaunia, ja des de fa mesos que permet als usuaris registrats, navegar entre les Relacions Documentals de totes i cada una de les identitats definides en ell, el que sí podem fer aquí és visualitzar aquesta mateixa informació per tal de mirar d’afavorir el seu estudi.

Aïllem, doncs les identitats que es documenten més d’un cop en els documents de l’abadessa Emma, i fem el seu graf personal, segons grau d’Intermediació utilitzant el mateix codi de colors que abans però afegint-hi amplada a les línies de relació segons el seu nombre de documents per a una major claredat, el resultat és:

Les relacions d’Emma: 112 identitats amb 1292 relacions, segons grau d’Intermediació.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços.

On es poden apreciar una sèrie de grups:

• Un conjunt de bisbes a la part inferior esquerra amb Idalguer i Nantigis fent d’homes-pont amb la resta.
• Un altre just a sobre format per els figurants en el testament de Guifré-Borrell, que existeix en dues versions.
• I un gran grup a la part alta a la dreta amb els figurants comuns als documents del Judici de Vallfogona del 913.

Emma, per la seva banda, es veu rodejada per una sèrie de grups més petits i interrelacionats. Per mirar d’utilitzar un criteri més objectiu a l’hora de definir aquests grups, podríem mirar de fer servir les tècniques existents de detecció de comunitats basades en el concepte de Modularitat (grau d’estructuració en la densitat d’enllaços) d’un graf. El programari Gephi que estem utilitzant, en la secció d’estadístiques, una de les facilitats que incorpora es precisament una versió d’aquest càlcul utilitzant l’algoritme creat  el 2008 per Vincent D. Blondel, Jean-Loup Guillaume, Renaud Lambiotte, Etienne Lefebvre. L’utilitzem doncs i assignem un color a cada un dels diferents grups detectats per l’algoritme, el resultat és:

Les relacions d’Emma: segons Modularitat.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços.

Veiem que els tres grups que es veien a simple vista, existeixen certament a nivell topològic (colors verd clar, verd fosc i lila), si bé el de a dalt a la dreta (el lila), és mes extens i incorpora altre identitats que les estrictament provinents dels documents del Judici de Vallfogona del 913, i a la resta els divideix en dos grups:

1. Un de gran amb la pròpia Emma i una sèrie de personatges claus com el prevere Gentiles, els laics Reinuardus i Wimara, i altres.
2. I un de petit format per mitja dotzena d’identitats, presents tant en un dels documents del Judici de Vallfogona com com en una venta comunitària a la mateixa abadessa Emma.

I fins aquí aquest apunt, que ja és prou llarg, en un de proper mirarem de comentar les Relacions Interpersonals, que s’han de quedar de moment en el tinter i on s’haurà de mirar de visualitzar grups més propers a les categoritzacions usuals com família o veïnatge.

Notes

• [1] No cal repetir aquí les explicacions de la simplificació que representa parlar d’un ‘cens’ de la Gòtia, ja estan exposades en el primer apunt d’aquesta sèrie.
• [2] La creació d’aquest graf certament ha portat al límit la capacitat del programari. Hem preferit no posar l’enllaç al seu fitxer SVG amb hiperenllaços corresponent ja que actualment sols els ordenadors de la gama alta el poden processar, és a dir, no és apte per a la gran majoria d’ordinadors.
• [3] Els usuaris del Firefox, poden trobar convenien anar a la pagina about:config i canviar l’opció browser.zoom.siteSpecific a false (per defecte està a true), per habilitar un grau d’apropament individualitzat a cada pestanya i tenir així una millor navegació entre els grafs i les pàgines d’identitats del Fons accedides des d’ells.

Advertisement