Visualitzant el cens de la Gòtia d’inicis del segle X (V).

En el darrer apunt d’aquesta sèrie, ens havíem quedat en la visualització de les Relacions Documentals definides en el Fons Cathalaunia, que col·loquialment podem dir que ens forneix el més semblant possible a un ‘cens’[1] de la Gòtia d’inicis del segle X. És el torn ara de mirar de parlar de les Relacions Interpersonals, i en primer lloc, cal comentar què són i com han estat creades.

Relacions Interpersonals

En el procés d’anar entrant els documents del Fons, es va fer palès que amb un xic més d’esforç seria bo d’anar-hi detallant les relacions que els texts expliquen entre els seus figurants, per així tenir de cada identitat un resum de les seves activitats amb altres persones, això sí, atenent el més rigorosament possible al que els texts descriuen, no al que nosaltres suposem o opinem.

La manera de fer-ho, des de fa poc més d’un mes, és la següent: imaginem que volem incorporar la informació que el primer figurant (1) del document (D) és el pare del quart figurant (4); per fer això, en el document (D) es crea en la definició del figurant (1), una línia de text que posa: ‘pare de (4)’, i en la del figurant (4) una altra línia que posa: ‘fill de (1)’. És a dir, cada relació es descriu des del punt de vista de cada un dels seus participants. El cas exemplificat d’una relació dual com la paternofilial és però el més senzill, imaginis que comporta entrar que: (1) i (2) fan donació a (4), (6), i (10) de part de (8)[2]. De manera que des del punt de vista formal, les Relacions Interpersonals d’una certa identitat, no són res mes que un conjunt de línies de text en format lliure que l’únic que tenen protocol·laritzat és l’esment a altres identitats (els nombres entre parèntesis dels exemples). És important remarcar doncs dos aspectes subsidiaris:

  1. que res protocol·laritza o codifica la natura de l’enllaç descrit per la relació[3], ni tampoc
  2. res permet a priori identificar mecànicament les diferents entrades generades per una mateixa relació[4].

Així doncs, tenim que les Relacions Interpersonals definides en el Fons no sols depenen necessàriament del procés emprat per identificar els figurants en els texts com ja passava per les  Relacions Documentals, sinó també d’una pràctica manual i eminentment eclèctica que ha anat evolucionant a mida que s’anava desenvolupant el Fons. És per tant un conjunt de dades no especialment consistent, d’abast parcial – la metodologia d’anotació es va anar adoptant i perfilant mentre s’anaven entrant els documents – i no dissenyat a priori per ser processat  programàticament. Un cop fets aquests imprescindibles advertiments, passem a comentar les dades i les seves possibles maneres de visualitzar-les.

Els gràfics de les Relacions Interpersonals

En principi, per visualitzar unes relacions per exemple paternofilials, la manera més econòmica i planera seria mitjançant unes simples línies que connectessin els noms dels implicats; així, jugant amb diferents menes de línies – diferents colors, per exemple – es podrien expressar en un sol dibuix diferents menes d’interrelació. El problema està que aquest plantejament, que fóra l’idoni, no és possible per una limitació essencial del programari que estem utilitzant (Gephi) que en la seva versió actual no permet més d’una connexió entre dos nodes (connexions paral·leles), de manera que si volíem tirar una línia d’un node A a un node B per indicar parentiu, i una altra per indicar veïnatge, això no és possible. Per si això fos poc, també tenim un segon problema afegit que és que les Interrelacions definides entre més de dos identitats  – pensis en l’exemple dels sis participants d’abans – tampoc s’adapten naturalment a la idea d’utilitzar tan sols línies per representar-les.

La solució donada a aquests dos problemes, és sub-òptima, però permet adreçar-els tots dos d’una sola tacada. Es tracta de dibuixar les relacions no per línies sinó per nodes; d’aquesta manera les relacions multi-personals tenen una representació acceptable, mentre que les duals no són incorrectes[5]. Es perd però en bona mesura el significat de bona part dels càlculs estadístics fets sobre els grafs, al barrejar-se per igual nodes d’identitats amb nodes de relacions, de manera que encara que per comoditat els grafs següents estan dibuixats emprant el grau d’Intermediació com a mida dels nodes, aquest valor és per aquests grafs, de fet, purament orientatiu.

Per tal de fer els gràfics més entenedors farem servir una codificació de colors: els nodes d’identitats seran blancs, els de llocs, blaus (encara que estiguem parlant de Relacions Interpersonals, hi han nodes de llocs perquè certes relacions de veïnatge o de donació són fetes vers llocs i no persones), les relacions familiars en groc, les de veïnatge en verd i la resta en roig. Comencem per el mapa global de totes les Relacions Interpresonals definides, el punt d’inici:

2277 Identitats, 60 Topònims i 3343 Relacions Interpersonals definides.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

Com es pot veure, no és que el gràfic global ensenyi gaires coses, sinó és un grau d’interconnexió no pas menor. Cal doncs refinar l’anàlisi.

La Família

En primer lloc, mirarem d’aïllar les relacions familiars (els nodes en groc i en blanc). Per detectar-les, s’han buscat les relacions que el seu text comencés per ‘Avi’, ‘Pare’, Marit’, ‘Mare’, ‘Cosí’, etc, etc, que no és pas un procediment lliure d’errors, però que ens hi permetrà fer-hi una primera ullada. Recordem que la gran majoria de texts són de l’interval 898-914, si bé amb algunes aportacions anteriors; vet aquí doncs el firmament de les famílies del Midi d’inicis del segle X.

El Firmament Familiar de la Gòtia d’inicis del segle X. 809 Identitats i 793 Interrelacions Familiars definides.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

Tal i com es pot veure, els algoritmes de distribució de nodes[6], no saben res de les tradicions de representació genealògica, cada nucli familiar en el graf precedent és un garbuix d’identitats i relacions. De fet, en tenim no menys de tres cents nuclis familiars detectats en el gràfic anterior; la gran majoria formats per matrimonis sols però també amb una sèrie de famílies més ben definides, algunes de les quals mirarem tot seguit de fixar-nos-hi en detall. Per comentar-les el que farem serà aïllar les dades de cada nucli familiar i editar-les manualment, tant per el que fa a la disposició espacial (pares per damunt de fills) com per a eliminar manualment l’escreix de nodes de relacions redundants degudes a aparèixer en més d’un document – i és que recordem que en el Fons Cathalaunia ara es pot saber en quins documents s’evidencia cada una de les relacions – .

De totes les famílies, la que més ben representada està – i ja resulta prou revelador de l’esbiaix sistèmic propi de les fonts que han sobreviscut – no és altra que la família dels reis francs, el carolingis[7]:

Els carolingis, o quasi. 18 Identitats.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

Com es pot veure, el Fons, en aquest període té força en compte la figura de Lluís el Cec. Una altra família ben nostrada, és la de la naixent nissaga dels comtes de Barcelona, la de Guifré Pilós:

La família Pilosa. 9 Identitats.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

O la de Lubb ben Muhammad al Qasawi, figura prominent a la Frontera Superior de l’al-Andalus i suposat[8] homicida del Pilós.

Els senyors de la Fontera Superior. 6 Identitats.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

També ben documentada, destaca la família de Sant Grau, certament important en el context estudiat.

Una família de sants, una família romana, la de Sant Grau d’Aurillac. 9 Identitats.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

I la del no menys famós fill del Plantapilosa, Guillem el Pietós, futur fundador de Cluny; amb lligams familiars amb els comtes d’Empúries (tot i que evidenciats en documents encara no incorporats en el Fons) .

Els fills del Plantapilosa. 7 Identitats.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

També hi ha famílies nobles, més desconegudes, però no menys extenses, per exemple. la de Girard i Emeltrudis, a l’Alvèrnia:

Els fills de Girard i Emeltrudis a l’Alvèrnia, 7 identitats.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

O la dels fills de Dadone i Rotrude a Roergue:

Els fills de Dadone i Rotrude a Roergue, 7 identitats.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

Coetània amb la dels fills de Segbaldo i Gondrada:

Els fills de Segbaldo i Gondrada a Roergue, 9 identitats.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

I passant a entorns més propers a Catalunya, tenim per exemple la dels fills de Placiano i Tortora, osonencs i força relacionats amb l’abadessa Emma.

Els fills de Placiano i Tortora a Osona, 9 identitats.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

O una de certament força especial, la de Trasoarius i Sesenanda , personatges també força rellevants per la seva relació amb la família comtal:

La família de Trasoarius i Sesenanda, 7 identitats.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

Que com podeu veure, si no es tracta d’un error, documentaria un cas de matrimoni amb la vídua del seu germà (també podria ser que els dos germans s’haguessin casat amb sengles Senenandes, però ja fóra casualitat). Costum aquesta d’acollir a la vídua del germà, per altra banda, no pas estranya per exemple, en la tradició jueva o en la germànica.

Fins aquí el parlar de famílies; mirem ara l’altre gran gruix de Relacions Interpersonals, las de veïnatge.

Els Veïns

Diem veí al que viu al costat d’on vivim nosaltres, però de la gent que visqué a inicis del segle X, a penes en sabem res, menys d’on de fet vivien, i pràcticament res de qui eren els seus veïns (els que vivien al seu costat). Així que, perquè parlem de veïns?

Doncs ho fem perquè la majoria de texts que ens han arribat tenen a veure amb transaccions immobiliàries, i en aquestes, per precisar la finca transaccionada, ja des dels temps dels clàssics s’ha utilitzat el recurs de descriure els límits a base d’enumerar els noms dels propietaris confrontants[9]. És aquest sentit de veïnatge (el que posseeix terres al costat de les meves) el que tenim abundosament documentat.

Cal fer aquí una observació sistèmica: en les actes de transmissió de bens, el veïnatge es pot definir de dues maneres, respecte al nou propietari, reflectint la disposició que en resultaria de l’acte registrat, o bé respecte al propietari anterior, que llavors ens reflectirà la situació en la que la transmissió tingué lloc. En el Fons Cathalaunia, s’ha seguit sistemàticament aquesta segona opció per una raó de possible pèrdua d’informació, ho expliquem. En el cas d’un propietari que compra una finca al seu veí, tindríem que segons el primer criteri, o bé apuntem que es veí amb si mateix, cosa contradictòria amb la definició mateixa de veïnatge, o bé perdem la informació de què les terres van ser comprades a un veí. És per això que s’ha preferit enregistrar la situació del moment en que es fa la transacció i no el resultat de la mateixa. La contrapartida inevitable a aquesta disposició és que gran part dels veïnatges enregistrats, són per definició ‘expirats’ en el sentit que no reflecteixen els efectes de la transmissió documentada; també hi ha però un nombre menor de veïnatges no afectats per transmissions que sí sobreviuen lògicament al document on s’especifiquen.

Fet aquest aclariment, fem el graf global aïllant les mencions a veïns disponibles en el Fons: utilitzant nodes de color blanc per indicar persones i de color verd per indicar veïnatge.

La xarxa de veïns, 150 agrupacions.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

Atenent al concepte de Modularitat, podem comptar no menys de 150 agrupacions de veïns, la majoria formades per grups petits i aïllats com convé a la fragmentació de les dades, però també amb uns grups no pas menors de propietaris connectats per relacions de veïnatge. S’ha de considerar aquí, que si bé els petits propietaris poden estar localitzats en àrees geogràfiques més o menys acotades, els grans propietaris poden tenir terres separades per centenars de kilòmetres entre elles, de manera que les xarxes de veïns aquí detectades, no tenen perquè correspondre a priori  a agrupacions geogràfiques. Fem un cop d’ull a les dues més grans:

Els borgonyons, 87 propietaris confrontants.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

Tenim aquí una xarxa de 87 propietaris, tots ells borgonyons amb Guillem el Pietós com a figura de referència. I en segon lloc:

Els gots, 79 propietaris confrontants.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

Com no podia ser d’altra manera, tenim que el segon grup – format per un nombre força similars de propietaris – es centra al voltant de la figura d’Emma i de Guifré-Borrell juntament amb el no menor paper de Durando (un dels germans del mateix Trasoarius recentment comentat) i de Wimara (un dels fills de Placiano també comentat fa poc) com a representants de les famílies de propietaris locals que ja havíem detectat abans en analitzar les relacions familiars. Aquest grup de propietaris es documenta majoritàriament a Osona, si bé amb ramificacions a Empúries i Girona.

Les famílies propietàries

Ens farem una darrera pregunta. Havíem vist en el graf inicial, el que visualitzava totes les relacions, que s’evidenciava un grau d’interconnexió no pas menor. Vists els grups familiars i els de propietaris veïns, ens podem preguntar fins a quin punt estaven connectades aquestes xarxes de famílies i propietaris, i per mirar de respondre aquesta qüestió, podem examinar el graf resultant de considerar conjuntament les dues categories que hem examinat fins ara, la família i el veïnatge, i parlar col.loquialment de famílies propietàries; gràficament:

Les famílies propietàries.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

On veiem que s’hi poden detectar 324 agrupacions de nodes a partir de la mesura de la Modularitat del graf. Si vèiem que el nombre de grups de veïns era aproximadament de 150 i els de famílies al voltant de 300, això indica que la mescla no ha aconseguit rebaixar el nombre de grups, o en altres paraules, les agrupacions de famílies propietàries no es formen majoritàriament a base d’aglutinar multitud de grups familiars dispersos. Mirem-ho en detall tot examinant el dos grups majors, com havíem fet abans amb els grups de veïns. El primer d’ells, és:

Els propietaris borgonyons.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

Que no és altre essencialment que el mateix grup de veïns borgonyons que ja ens fornia el grup major de propietaris. A simple vista es poden comptar 19 grups familiars diferents. I per el que al segon, tenim:

Els propietaris gots.
Cliqueu per màxima resolució.
O SVG amb hiperenllaços

Que certament es correspon al segon grup de veïns gots ja detectats; en aquest cas, s’hi poden distingir 11 agrupacions familiars diferents.

O sigui que entre els dos grups majors de famílies propietàries tenim una trentena (poc menys del 10%) de les famílies detectades fins ara en el Fons, cosa que fa pensar en un cert grau d’acumulació o concentració de propietats entre uns grups força concrets de famílies. Per altra banda el fet que el nombre de grups hagi augmentat també en una trentena indica que aquests – més un nombre corresponen al dels grups familiars agrupats en les acumulacions de famílies propietàries – han d’estar formats per grups de veïns o familiars no interrelacionats entre ells. Mirem de confirmar-ho fent l’estadística de quants grups estan formats únicament per relacions familiars o de veïnatge i quants ho són mescladament. El recompte dóna:

  • 176 (54%) nuclis únicament familiars formats per 429 identitats (30%)
  • 71 (22%) exclusivament de veïnatge  amb 270 identitats (19%), i
  • 77 (24%) de mescla de veïnatge i familiar amb 731 identitats (51%).

Veiem doncs que la concentració de famílies propietàries es confirma (un 24% de grups concentra un 51% d’identitats – que configuren les ~124 (~300-176) famílies amb lligams de veïnatge -), si bé la dispersió de les dades es veu també corroborada en que el 76% dels grups restants estan formats per relacions de familiaritat o veïnatge aïllades. Ara bé, cal recordar que l’estretor de la mostra considerada, la fragmentarietat de les dades i l’ambigüitat inherent als processos d’identificació dels figurants, no aconsellen de moment extrapolar gaire més enllà les conclusions que es vulguin derivar.

Finalment, no parlarem aquí de les altres menes de relacions (les vermelles del primer graf) el seu estudi és força més complex i encara està pendent de fer-se.

Res de nou… Ars longa vita brevis…!

Notes

  • [1] Les explicacions de la simplificació que representa parlar d’un ‘cens’ de la Gòtia, ja estan exposades en el primer apunt d’aquesta sèrie.
  • [2] Sis entrades diferents, concretament:
    • en (1): ‘amb (2) fa donació a (4), (6), i (10) de part de (8)’
    • en (2): ‘amb (1) fa donació a (4), (6), i (10) de part de (8)’
    • en (4): ‘amb (6) i (10) rep donació de (1) i (2) de part de (8)’
    • en (6): ‘amb (4) i (10) rep donació de (1) i (2) de part de (8)’
    • en (8): ‘encarrega a (1) i (2) de fer donació a (4), (6) i (10)’
    • en (10): ‘amb (4) i (6) rep donació de (1) i (2) de part de (8)’
  • [3] Això requeriria una taxonomia de les relacions definibles.
  • [4] Aquest aspecte es podria reconduir a base d’aplicar un únic identificatiu a cada relació en cada document e incorporar-el protocol·laritzat en les descripcions de les seves identitats.
  • [5] Ara bé, el fet que cada relació es descrigui de tantes maneres com participants té, comportaria un escreix de nodes si en creéssim un per cada manera. La solució adoptada ha estat salomònica: per a cada document i conjunt d’identitats participants en una relació sols es crearà un únic node a partir de la primera descripció de la primera relació que es descrigui entre ells; queda però el fet que una mateixa relació descrita entre un mateix grups d’identitats, apareixerà tantes vegades (crearà tants nodes) com documents en els que es dongui. -edició- En aquest procés es donà un error de programació que feia perdre algunes de les connexions dels nodes però sense afectar l’estructura de les relacions i que ha estat posteriorment solucionat.
  • [6] L’algoritme utilitzat és el OpenOrd.
  • [7] En el gràfic es pot observar un node que lliga a Lluís el Pietós com a avi de Lluís el Cec. No és una errada aleatòria, és un document que presenta un Lluís d’identificació dubtosa i que permet tant la lectura errònia de Lluís el Pietós com la correcte de Lluís el Tartamut. Els algoritmes de representació, però, en cas de duplicitat es limiten a representar la primera de les opcions disponibles, per això el gràfic presenta aquesta aparent errada.
  • [8] Veure La mort de Guifré Pilós per una anàlisi recent del tema.
  • [9] Encara en les escriptures catalanes de propietat immobiliària del segle XX s’esmenten les confrontacions de les finques, altra cosa és que aquestes tinguin gaire a veure amb la realitat.
Aquesta entrada s'ha publicat en Carolingis, cathalaunia.org, Dadone i Rotrude, Durando, Emma, estadística, Família, Fons Cathalaunia, Gerau d'Aurillac, Girard i Emeltrudis, Goths, Guifré Pilós, Guifré-Borrell, Guillem el Pietós, Lluís el Cec, Lubb ben Muhammad, Maçonnais, Osona, Placiano i Tortora, Relacions, Roergue, Segbaldo i Gondrada, Trasoarius i Sesenanda, Veïnatge, Wimara i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s