Títols de propietat repetits a l’Alta Edat Mitjana.

No és completament inusual que en la documentació de l’Alta Edat Mitjana que ha sobreviscut fins els nostres dies es trobin actes de donacions o títols de propietat de terres que repeteixen o actualitzen títols anteriors.

El que ja és més car de veure, és trobar uns mateixos actors repetint les mateixes accions en una separació de pocs anys. Aquest és el cas d’un dels darrers documents introduït en el Fons Cathalaunia, on trobem un pare Wineterius, acompanyat per els seus dos fills, Wineterius i Theodericus, fent donació d’un conjunt de propietats a Borgonya al monestir de Fleury en temps del rei Odó[1], que uns pocs anys més tard, tenim constància que donaran de nou les mateixes terres al mateix monestir ja en temps de Carles el Simple[2]. El que resulta curiós, són les diferències entre els documents.

El primer, fet a la vila d’Ulneto[3] (o Mulneto segons alguna altra versió del text), és un text concís, breu, amb terminologia germanitzant (el text no parla de donatio, sinó de warpitura), fet per el pare i els dos fills ensems davant de quatre advocats i deu monjos representants del monestir a qui cedeixen 10 colònies, 8 mansus i una església i que va datat del mes de maig del vuitè any del rei Odó, que correspondria al nostre 895.

El segon però, està fet a la ciutat d’Autun, amb introducció explicativa i terminologia més usual i prolífica, en el que el pare Wineterius, dóna (dono) a la institució (no s’esmenta a cap representant explícit del monestir) gairebé les mateixes propietats – en aquest cas, 10 colònies, 8 mansus i 2 camps – amb l’assentiment dels seus dos fills, tot reservant-se’n però ara l’usdefruit i fixant-ne un pagament anual de 12 denaris, datat del 25 de maig de la indicció setena i després del decés del rei Odó i la reintegració del rei Carles (Data VIII. kal. jun, , indictione VII. , mense primo obeunte Odone quondam rege , redintegrante sedem regni Karolis regis.), que atès que el rei Odó morí el gener de l’any 898, caldria datar en primera instància del 25 de maig d’aquest mateix any.

Res faria creure a priori veient el segon document que es tracta d’una refacció, ni tampoc res en el primer document fa pensar que fos una cessió condicionada. Cal pensar doncs que el segon text indica un canvi en la situació local que precisava probablement d’un replantejament (o si és vol, una actualització) de les relacions legals entre la família de Wineterius i la institució monàstica. En aquest sentit, resulta significatiu que l’escrivà del segon document sigui un Laurentius – que és el nom d’un del monjos esmentats en el primer document – aquí ‘jubente Wineterio‘, fet que fa pensar que la família dels donants tenia amb el monestir una relació més enllà de la simplement circumstancial.

Ara bé, què té a veure aquest cas amb la història de la Catalunya? Doncs de fet, directament, ben poca cosa, però si força més de manera indirecta; ens expliquem.

En primer lloc, il·lustra com de relativament s’han d’entendre els documents de l’època. Aquí tenim uns bens en un primer moment cedits, que al cap d’uns pocs anys es veuen convertits en usdefruit dels mateixos donants inicials; situació que violaria l’esperit i la lletra de la primera cessió, però que resulta, precisament per això indicativa de l’ús contemporani de la documentació. I té a veure amb la nostra història, en que en el cartulari de Sant Cugat, tenim un altre bonic exemple de doble cessió documental, en aquest cas fet suposadament per el comte Guifré-Borrell a inicis del segle X[4], que ha estat llargament comentat[5], i que per tant, resulta útil en proporcionar-ne un paral·lel gairebé contemporani des d’un context divers.

I el segon aspecte que resulta rellevant, té a veure amb la clàusula de datació del segon document, ja que també resulta interessant per testimoniar un cop més com el reconeixement del rei Carles el Simple després de la mort del rei Odó estigué molt lluny de ser automàtica fora dels territoris sota el seu control directe i de com a Borgonya, Gòtia, i Aquitània el seu reconeixement formal en les clàusules de datació de la documentació local es demorà varis anys. Fixem-nos-hi:

Dèiem que el document anava datat per un: ‘Data VIII. kal. jun, , indictione VII. , mense primo obeunte Odone quondam rege , redintegrante sedem regni Karolis regis’. Clàusula de literalitat contradictòria, ja que el ‘mense primo‘ no s’avé amb el ‘VIII. kal jun.‘ ja que Odó morí el gener, no el maig o juny com faria pensar el text, i per tant, es suposa que el ‘mense‘ hauria de ser en origen un ‘anno‘ indicant així el primer any després del decés del rei; fórmula ben coneguda, però d’interpretació no tan simple com s’acostuma a fer tot atribuint-li el mateix any de la mort biològica del rei, és a dir el 898.

Sembla que no tenim constància, de cap document datat d’un ‘segon any després del decés d’Odó‘,  mentre que sí tenim molts exemples en el Midi, on el primer any de Carles es situa no el 898, sinó en el 899, 900, o fins i tot 901, 903 o 906 (alguns d’ells originals)[6]. i per tant fa pensar que aquest ‘primer any de la mort d’Odó‘ no s’ha d’identificar forçosament com el 898, sinó més aviat com l’any anterior al reconeixement local del rei Carles, és a dir, una data que pot anar fins els primers anys del segle X. I és que és això el que el document aquest planteja, ja que la indicció setena correspon a l’any 904,  no a l’any 898, que fou indicció primera.

Elements tots ells, que fan dubtar evidentment, en primer lloc de la transmissió del text (que no és original), i en segon, de la interpretació global del document, ja que de fet, l’única evidència que pot justificar la necessitat de realitzar una refacció documental tal, més enllà de factors desconeguts, és precisament el canvi en la corona i l’arribada de la legalitat dinàstica de Carles.

I també això resulta significatiu per la documentació catalana, ja que permet il·lustrar igualment com en contexts aliens, un canvi en el titular de la corona pot provocar canvis en la documentació local, tot i estar aquesta aparentment allunyada de l’àmbit d’influència directe del monarca. En aquest sentit, les diferències formals entre els dos documents prenen significança un cop situades en aquest context, ja que tenim un document primerenc, realitzat suposadament en una vila a prop del monestir, amb una terminologia i participants molt propers i locals, que al cap d’uns pocs anys es veu actualitzat per un document formal, molt més institucionalitzat i fet a la ciutat per els mateixos dadors originals en una posició d’aparent preeminència.

O sigui que una de les possibles lectures que podríem fer d’aquest parell de documents, seria que a finals del segle IX, uns potentats locals de Borgonya, la família de Wineterius, havent fet una notable cessió de bens al monestir de Sant Benet durant el regnat del rei no dinàstic Odó, en ocasió , o tal vegada en motiu, de l’arribada del regnat en solitari de Carles el Simple, anats a la capital d’Autun, re-actualitzaren l’estatus legal de les possessions anteriorment cedides al monestir, potser per no deixar dubtes que les dites possessions continuarien sent propietats seves mentre visquessin.

Notes

  • [1] Text adaptat de : Recueil des chartes de l’abbaye de Saint-Benoît-sur-Loire V.1 D. 32.

    Notia warpitura & eos qui hanc notitiam subterfirmaverunt ubique veniens Wineterius & filius suus item Wineterius & Theodericus , in villa quae dicitur in Ulneto , ante monachos Sancti Benedicti nominibus Odoni , Ardoini , Ragenbaldo , Amirado , Gunberto , Ilgerno , Laurentio , Praesagio , Ansberto , Huboldo & aliis caeteris qui cum eos ibidem advocatis Sancti Benedicti aderant Rotardo , Girmaldo , Rotberto , item Rotardo , illas res quae sunt in pago Augustidunense , in villa Corcellas colonias VIII. & in alio loco qui dicitur Masiunculas coloniam I. , in territorio vero Volabrensi , in villa quae dicitur Vallis & in villa Ponto quantum ibi videbantur habere ; in pago autem Matisconense , in loco qui vocatur Solmeriacus , mansum indominicatum cum aliis mansis VIII. , & in villa Moncimano coloniam I. cum campo & prato ecclesiamque Sanctae Mariae quae vocatur Faltreerias , istas res cum omnibus appendiciis suis & omnia supra denotata warpiverunt & se exitum fecerunt pro amore Domini necnon pro amore patris sui & parentum suorum & pro bonis his hominibus quorum sunt haec vocabula :
    S. Wineterii & filiorum. S. Wineterio. Thederico qui consenserunt & warpiverunt & firmare rogaverunt. S. Rotardi. S. Grimaldi. S. Teotbaldi. S. Andrici. S. Bernardi. S. Amalberti.
    S. Ego Matebertus datavi die veneris in mense maio , in anno VIII. regnante Odone rege.

  • [2] Text adaptat de : Recueil des chartes de l’abbaye de Saint-Benoît-sur-Loire V.1 D. 33.

    Cum in omnibus juste & rationabiliter largitis idonea sint adhibenda testimonia necesse est tamen ut quicquid unusquisque sive pro aeternali recompensatione dare disposuerit ita muniatur scripturae testamentis ne cujusque possit fallaciae obviari figmentis. Propterea ego Wineterius notum fieri volo omnibus Dei fidelibus tam praesentibus quam futuris quoniam ego , pro Deo amore atque bonis mihi a servis illius largitis , dono quasdam meae proprietatis res monasterio Sanctae Mariae semper virginis & Sancti Petri apostolorum principis seu beati Benedicti abbatis quod vocatur Floriacum , quo corpus ejusdem reverendi patris requiescit , quae sunt sitae in pago Augustidunense , in territorio Matornensi , in villa Corcellas , colonias VIIII. , quas de meo jure in jus & dominationem servorum Dei ex jam dicto coenobio transfero in futurum possidendas , cum consensu filiorum meorum Wineterio & Theoderico ; & in alio loco qui dicitur Mansiunculas , in eodem pago , colonica I. ; in territorio vero Volabrensi , ipsius pagi , in villa quae dicitur Vallis & in villa Ponto quantum visus sum habere , atque in eodem fine campum I. qui nominatur Grandis Campus ; in pago autem Matisconensi , in loco qui vocatur Solmeriacus , quicquid gloriosissimus senior meus Heccardus comes mihi dedit , videlicet mansum indominicatum cum aliis mansis VIII. ad eumdem mansum pertinentibus juste & legaliter ; harum itaque trium villarum res cum mancipiis & omnibus ad easdem pertinentibus & cum supra memorato campo dono praefato loco & ministris illius ea tantum ratione ut , quamdiu Wineterius & Theodericus atque unus eorum haeres , Deo ordinate advixerint , jure beneficiario eas possideant , ita ut annis singulis , purificatione Sanctae Mariae XII. denarios persolvant & post illorum obitum , cum omni melioratione ad praedicti loci dominium revertatur. In villa quoque Bassiniaco & in loco qui dicitur Felici Vulpe , atque in villa Curtilis , Matisconensi pago , in villa Moncimano colonicam I. cum campo & prato quicquid visus sum habere , & circa fines ipsius monasterii , res libero in dominando fruantur arbitrio monachi ejusdem loci. Has igitur supra nominatos filios consensum , quasdam jure beneficiario adhuc retinens , quasdam vero ad praesens dimittens , per hanc meae traditionis cartulam saepe memorato monasterio & monachis illius dono , trado & perpetualiter concedo sicut supra habetur adnotandum , jure firmissimo maneat inconcussum. Si quis vero contra hanc donationis meae cartulam , quod minime credo , venire temptaverit & eam destruere voluerit , nihil quod cupit adimplere valead sed cui injuriam intulerit libras auri purissimi III. coactus exsolvat & heac praesens donatio inconvulsa permaneat. Quae ut firmior permaneat manu propria subter firmavi & omnibus quorum subtus habentur nomina firmare rogavi.
    Aucta Augustiduno civitate feliciter , amen.
    Signum Wineterii qui hanc donationem fieri & firmari rogavit. Signum Wineterii & Theoderici filiis ejus consentientibus. Signum Bodonis. Signum Otranni. Signum Leobaldi.
    Data VIII. kal. jun, , indictione VII. , mense primo obeunte Odone quondam rege , redintegrante sedem regni Karolis regis.
    S. Laurentius jubente Wineterio scripsit & subscripsit.

  • [3] Vila que l’edició de Recueil des chartes de l’abbaye de Saint-Benoît-sur-Loire V.1 D. 32 no identifica.
  • [4] Són els documents 2 i 4 del Cartulari de Sant Cugat.
  • [5] Veure la secció de Bibliografia del documents esmentats en la nota anterior i la pàgina 8 d’El reconeixement del rei Carles el Simple en temps del príncep Guifré-Borrell.
  • [6] Veure la pàgina 6 d’El reconeixement del rei Carles el Simple en temps del príncep Guifré-Borrell. i la pàgina 10 de La mort de Guifré Pilós
Aquesta entrada s'ha publicat en Borgonya, Carles el Simple, Fleury, Fons Cathalaunia, Guifré-Borrell, Odó I, Sant Cugat, Wineterius i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Títols de propietat repetits a l’Alta Edat Mitjana.

  1. Forgive me writing in English, I find this late in the day… The interesting thing with those two Burgundian texts, for me, is that there should be a third: warpitura does not mean a donation, it’s a quit-claim, evacuació. There must have been a previous donation which Wineterius and sons were giving up the right to contest. This is probably why there are named representatives there, because they’re taking an oath from Wineterius and family. That adds another possible reason for repeating the donation, that the donors wanted to be recognised as donors and thus share in the spiritual benefits of giving to the Church, rather than simply be paid off for having dropped their claim. But the change of kings might also explain it, since Charles was more legitimate in Catalan eyes than Odo. I would expect that only to affect ex-royal property, though…

    I owe you mail about the Chronicle of Liudprand, I know, but it has turned into a fascinating but difficult question and I’bve been unable to consult my local Liudprand expert about why these old texts are no longer reckoned his work. When I know more I will report back!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s