Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó.

Em plau de fer-me ressò, abans d’acabar l’any, de la presentació el passat 13 de desembre de 2012 en el Museu d’Història de Catalunya del volum Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragò, que ja vaig tenir la sort d’anunciar fa poc.

gcb-presL’acte – que fou literalment considerat tot un èxit – estigué dirigit per l’actual director del MHC, Agustí Alcoberro i Pericay, i comptà a més de la presència dels autors, Stefano Cingolani i Robert Àlvarez, amb la representació de la Universitat Rovira i Virgili, entitat coeditora juntament amb obrador edèndum de l’obra.

La presentació[1], que no estigué mancada d’alguna afirmació sorprenent, ens acostà l’obra, la seva confecció, la seva  gènesi i molt especialment, la seva rellevància. Així, ens assabentarem que el primer ‘culpable’ de l’existència del volum que tenim entre les mans, fou en Robert Àlvarez i la feliç conseqüència d’un ‘Parlem-ne’; atesa la natura del que estem tractant, no puc deixar de considerar-ho tot un triomf de la Paraula. Imprescindible però, fou la col·laboració de l’altre ‘culpable’, en Stefano Cingolani, ja que tan sols ell, el millor expert actual en la Gesta Comitum Barchinonense, podia fornir la contrapartida original de l’obra i aportar l’edició crítica – a partir dels manuscrits originals – de la tercera i més tardana i extensa revisió de la primera obra històrica dels comtes de Barcelona, així com fer-ne la clara, erudita i imprescindible introducció.

El gresol on veié la gènesi el fènix i on coincidiren les ments generatrius, fóu l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i faig servir la metàfora del fènix, per mirar de ser curós amb la natura de l’obra. Ens trobem davant de la re-edició després de gaire bé un segle[2] de la primera producció de la narrativa històrica catalana, d’aquí la metàfora implícita del renaixement. Obra que sense haver tingut aparentment un ressò internacional en origen, sí configurà les futures obres del gènere – en Cingolani aprofità per exemple, per fer-nos partícips de la qualitat historiogràfica del darrer dels editors anònims del text; una d’aquelles coneixences que sols els amants de la història poden fruir -. Peró és que la comunió de la versió llatina amb la versió catalana, permet per primera vegada que tal obra cabdal estigui a l’abast de la població en general i aporti per tant l’element de la novetat i molt especialment el factor multiplicador que la natura del fènix imposa.

Crec doncs que el llibre compleix tots els requisits per ésser considerat literalment una obra d’Art: motivació altruista, honestedat, rigorositat i llarg abast. Amb la seva presentació formal es confirma doncs que el 2012 haurà estat definitivament l’any de la GCB. Felicitats!


Notes

  • [1] En Jaume Sobrequés no pogué estar present en l’acte, com era anunciat, degut a un dol inesperat que el portà a Girona aquella tarda.
  • [2] La darrera edició del text llatí fóu la de Barrau Dihigo l’any 1925.
Aquesta entrada s'ha publicat en Álvarez, Cingolani, GCB, MHC i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s