Ihilo al seu fill Senderedo.

Una de les coses que més atrauen en l’examen dels documents antics, són les històries que de vegades deixen entreveure. Especialment, les que no permeten d’acabar de perfilar-les, les que per dir-ho així, ens deixen amb la mel als llavis.

És en el procés d’entrar els documents del Midi de l’any 894 en el Fons Cathalaunia, que me’n he trobat una d’aquestes. Es tracta d’una venda_[1] que Ihilo – aparentment vídua, ja que  no s’esmenta al seu marit – féu al seu fill Sendredo el 25 de Març de l’any 894 d’una part de la Vall d’en Bas. La primera pregunta que el text suggereix, és evident: per què una mare ha de vendre una propietat a un fill seu?

Les transmissions patrimonials entre familiars, no és que manquin completament en el Fons – recordem que en el moment d’escriure això, el Fons intenta recollir la documentació coneguda del Midi majoritàriament en l’interval 894-914 -, però sí estranya veure una mare venen una propietat a un fill seu. Després de tot, els fills se suposa que hereten dels pares, així que quin motiu podia tenir Ihilo per vendre terres seves al seu fill? La resposta més usual i inevitable, és, certament: vés a saber! Hi han desenes de possibles explicacions raonables, i el text no ens aporta cap pista evident, així que sense més dades, no podem passar de la simple constatació del fet de la venda.

Ara bé, en el procés d’introducció del text en el Fons, s’intenta identificar als figurants, és a dir, es procura arribar als individus que van donar lloc als fets que els documents narren, i per ajudar en aquesta sovint impossible tasca, es desenvolupà una metodologia que mira de detectar els grups de noms repetits entre documents amb l’esperança que dites repeticions incrementin la fiabilitat de les identificacions. En el cas però del text que ens ocupa, no hi hagué sort i les cap de les repeticions que es detecten (la gran majoria, tant sols parelles de noms) semblen especialment fiables. Queda tant sols, examinar manualment els homònims coneguts , les Ihilo i els Sendreds existents en el Fons, així com els documents del mateix context geogràfic,  la Vall d’en Bas, i mirar si s’hi poden detectar correspondències significatives. És aquí que el tema es comença a posar interessant.

En primer lloc, els bens transmesos, no són un simple mansus, o una vinya o un camp, les afrontacions, es fan en base a accidents geogràfics, i per tant estem parlant d’una dotació no menor. També el preu ho indica, 100 solidos, quan la gran majoria de vendes entre particulars solen estar per sota dels 10 solidos. Tenim doncs que la Ihilo és com a mínim una propietària mitjana i per tant la transmissió de bens es fa en el si d’una família no menor. Passem tot seguit a mirar les identitats homònimes ja existents en el Fons.

Per el que fa la mare venedora, d’Ihilos, teníem:

1. una Quintilo muller de Salamon el 894 a Barcelona,
2. una Chillio l’any 900 al Rosselló,
3. una Chilio muller d’Ardericus el 903 també al Rosselló,
4. una Igilo el 904 a Osona,
5. una Quintilo el mateix 904 a Girona,
6. una Ichilo l’any 910 a Empúries,
7. una Quilio el 912 muller de Rikeiro a Osona,
8. una Ichilo el 912 a Barcelona,
9. una Ihilo el 914 també a Barcelona,
10. i encara una Ixila el 918 encara a Barcelona.

Entre aquestes Ihilo, Chilio, Quintilo – i suposant que el pas d’Ihilo a Quintilo sigui etimològicament correcte -, atenent als marits declarats, podem distingir no menys de 3 persones. Ara, desgraciadament cap d’elles es localitza específicament en un entorn Besaluenc, la més propera potser seria la Quintilo del 904 a Girona o la del 910 a Empúries, però tampoc res permet afirmar que cap d’elles sigui la nostra mare de Sendred venedora del 894. Una cosa sí resulta sorprenent, totes aquestes Ihilo, són propietàries, és a dir, o figuren com a part activa en un acte de compravenda, o bé figuren com confrontants en actes d’altres persones, i en aquest cas, ho fan en solitari, com a propietàries úniques – mirarem de fer una entrada sobre la distribució de les dones propietàries en el Midi a inicis del segle X, més endavant, que pot ser també un tema interessant -.

Per el que fa al fill Sendredo, les possibilitats són encara més reduïdes:

1. un bon home Senderedo el 898 a Girona que finalment serà el que es considerarà ser el comprador fill de la Ihilo del document,
2. un Sengderedo el 904 a Osona,
3. un prevere Sendredus el 907 al Berguedà,
4. un Senderedo ja difunt l’any 911 a Empúries,
5. un Sendredo el 912 a Osona,
6. un Sendredo el 913 a Empúries,
7. un Senderedo el 914 a Osona.

Tan sols el primer, un bon home signant en el judici al comte Gausfred realitzat el 898 a Girona, semblava complir els requeriments de proximitat geogràfica i de rellevància familiar que la magnitud de la venda semblava implicar. Amb tot, es pot veure que l’evidència era gaire bé insignificant. És en examinar la propietat transmesa que aquesta identificació va prendre una mica més de cos i on la història esdevé més curiosa al lligar-nos amb el tema del fisc reial, i per tant, reafirmar ni que sigui circumstancialment la identificació de la família d’Ihilo com una de les nobles de la zona.

La propietat que Sendredo compra està segons el text en el lloc anomenat Sancti Stefani i el vilar Terrucio de la Vall d’en Bas. Ara, si mirem els documents existents en el Fons fins ara referents a la Vall d’en Bas, veurem que a part del document que ens ocupa i d’una venda feta al voltant de l’any 900 a la vila de Bas, tenim un document extraordinari i de dubtosa interpretació encara hores d’ara. Es tracta, del precepte que suposadament emeté el rei Carles el Simple per el seu fidel Teodosi_[2] on li feia entrega de tot un seguit de propietats fiscals en els comtats, entre altres, de Narbona, Rosselló i Besalú i on el col·locava en una posició certament privilegiada vers els poders locals:

Concedimus etiam sibi in toto regno nostro Goticae vel Septimaniae , ubicunque emere voluerit licentiam absque ullo servitio. Ipsi vero homines qui in supradictis villis habitant vel habitaturi sunt tale obsequium vel tale servitium supradicto Theodosio vel heredibus suis faciant vel serviant quale comitibus facere consueverunt , tam Spani quan ceteri.

Doncs bé, entre les terres fiscals entregades per la corona a Teodosi, figura:

& in valle Basse villam quae dicitur Sancti Stephani

que té tota la pinta de tractar-se de la mateixa vila en la que es trobava la propietat que Ihilo vengué al seu fill Sendred. És a dir, els fets podrien ser: una propietària no menor vengué al seu fill unes terres que al cap de pocs anys seran – si més no, la part del fisc reial – transmeses per el rei a un dels seus fidels. És en aquest punt que el record d’un Senderedo difunt el 911 en un document emporità podria entrar en la reconstrucció i fer pensar en l’especulació que tal vegada Ihilo sobrevisqué al seu fill, ja que tenim no menys de tres Ihilo en documents posteriors al 911. O en altres paraules, potser el Sendred difunt era el fill d’Ihilo i tal vegada ho fou en motiu del traspas de Sancti Stefani a mans de Teodosi? Amb tot, resulta evident que aquesta reconstrucció no passa de ser una especulació. En el procés d’incorporació del document al Fons, s’identificà el Sendred com el bon home del judici de Girona, atenent a la possible rellevància que la magnitud de la venda i la possible relació amb el fisc reial que el precepte de Carles permet suposar. La resta de figurants, incloent la Ihilo venedora, es consideraren com a identitats noves, si bé per a cada una d’elles s’apuntà els possibles homònims compatibles.

Fins aquí la història de la Ihilo de San Esteve d’en Bas, però l’altre dia, llegint per curiositat el bloc d’en Jonathan Jarrett, vaig trobar una entrada que m’havia passat desapercebuda i que després de processar aquesta venda d’Ihilo al seu fill Sendred en el Fons Cathalaunia, em cridà l’atenció. El títol: The fisc: cheap at the price? ja fa veure el tema, és a dir, el canvi de mans del fisc reial, i on a la fi del comentari, en Jonathan es pregunta si tenim evidència de reis ‘comprant’ terra per reomplir el fisc reial en algun moment, ja que sempre sembla tenir la tendència contrària, és a dir, a fugir de la corona.

En aquest punt, el record de la compra de Sendred a la seva mare Ihilo, el regal de Carles a Teodosi, i el record d’un Sendred difunt, em fan pensar que potser la corona no sempre ‘comprava’ les terres fiscals …?

– Actualització –

Em deixava de comentar una dada significativa! De la vila de Sant Esteve d’en Bas, en tenim també un document força rellevant en aquest context; es tracta del precepte en el que el mateix Carles, que entre el 898 i el 904 donava el fisc del lloc a Teodosi, confirma les possessions del monestir de la Grassa l’any 908 al seu abat Witiza entre les que figura l’església de Sancti Stefani. De manera que la seqüència complerta es:

1. 894 Ihilo ven part de la vall d’en Bas al seu fill Sendred,
2. 898-904 Carles dóna a Teodosi el bens fiscals de la vila,
3. 908 Carles confirma a Witiza abat de la Grassa el control de l’església de la vila.

O sigui, que potser ens podríem preguntar de quina manera o fins a quin punt aquestes tres formes de control: noblesa, corona i església van conviure a Sant Esteve?

– Actualització 2013-VII-1 –

El procés d’identificació, en incorporar un document del 893, ha dut inesperadament a confirmar la sospita aquí expressada, que el Sendredo difunt del 911 no fou altre que el fill d’Ihilo!

---

---

Notes

• [1] Text adaptat de :Catalunya Carolíngia. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada D. 88
  

  In nomine Domini. Ego Ihilo femina venditrice tibi filio meo Senderedo , hentore. Per hanc scriptura vinditionis mee vindo tibi alaudem meo in comitatu Bisuldunense , in valle que dicunt Basso , in locum ubi dicitur Sancti Stefani , vel villare que vocant Terrucio , proprio iuris mei , qui mihi advenit ex alaude parentorum meorum. Et afrontat ipse alaudes vel ipsos villares : de parte orientis in ipsa summa serra qui dividit inter Ierundense vel Bisuldunense , & de meridie afrontat ubi Fluvianus exsurgit , & sic perrexit usque ad ipsa pausada , & de ociduo afrontat in ipsa parrochia Nativale vel ubi ipsos campos que traxit Angela & maurus Arnaldus de ermo , & sic perrexit in suma serra sicut aqua vergit. Quantum infra istas quatuor afrontaciones includunt sic vindo tibi domos , curtes , ortos , silvas , pratis , pascuis , silvis , carricis , aquis aquarum , vieductibus & reductibus , molinares , exis & regresssis. Quantum ibidem edificatum abet vel edificare potueris , sic vindo tibi ab omnem integritatem ipso alaudem meo qui mihi advenit ex alaude parentorum meorum , in propter pretium quod inter me & te bene convenit in aderato & definito pretium solidos centum , tantum quod tu entor mihi dedisti & ego vinditrice presente manibus meis recepi & nihilque de ipso pretio aput te entore non remansit set mihi adimplesti est manifestum. Quem vero ista omnia supperius nominata de meo iure in tuo trado dominio hac potestatem ad excomparatione abendi , vindendi , donandi seu liceat commutandi vel quiquit exinde facere vel iudicare volueris liberam hac firmissimam in Dei nomine abeas potestatem ex presenti die & tempore. Sane quod fieri minime credo esse venturum , quod si ego Ihilo femina aut ullus homo supposita persona quis contra hanc scriptura vel vinditione ista ad inrumpendum venerit aut ego venero , istam & aliam duplam componere faciam , & in antea ista scriptura vinditio firmis & stabilis permaneat omnique tempore.
  Facta scriptura vinditione ista VIII. kalendis aprelis , anno septimo regnante Oddone regi.
  Sig+num Ihilo femina , qui hanc vinditione ista feci & testes firmare rogavi. Sig+num Todalecus. Sig+num Balascuti. Sig+num Balderedus. Sig+num Wistrimirus. Sig+num Romanus. SSS. Isimbardus consensi SSS. Sig+num Lubercanus SSS. SSS. Albaricus SSS. Sig+num Comparadus. SSS. Stefanus.
  SSS. Adam , qui hanc scriptura vinditione ista scripsi & SSS. die & anno quod supra.

• [2] Text adaptat de :Recueil des actes de Charles III le Simple : roi de France D. 13
  

  In nomine sanctae & indivicuae Trinitatis , Karolus divina propitiante clementia rex. Regalis celsitudinis mos est fideles suos donis multiplicibus honorare sublimesque efficere. Noverit igitur omnium sanctae Dei ecclesiae fidelium nostrorumque tam aesentium quam & futurorum , insdustria quoniam placuit serenitati nostrae per deprecationem Roberti , fidelis nostri , quendam fidelem nostrum Theodosium de quibusdam rebus nostrae proprietatis honorare. Sunt autem eaedem res in comitatu Narbonensi , in pago Minervensi in villa Honeriaco vel in Vibrano : infra hos fines & terminos quicquid ad nostrum pertinere videtur fiscum ; & in alio loco , in comitatu Rusilionense , in pago Helenense , villa quae vocatur Pullestros cum ipso fisco qui ibidem est nunc , cum tertio , cum raste & cametello , omnia quaeque ad nostrum fiscum pertinere videntur ; & in alio loco , in villa Insula , cum Lotas & Laurigano , omnia quicquid ibi ad nostrum fiscum pertinere videntur ; & in comitatu Bisuldunensi , super Fluviano , villare Golorescum , Cameto & Campo Longo , & Tapiolas , & in villa Monte Acuto , & in valle Basse villam quae dicitur Sancti Stephani cum valle Jonathes , cum villis & villaribus quae ibidem sunt : & affrontat ipsa vallis de parte orientis in serra quae dividit inter Girundense & Bisuldunense , de meridie affrontat in fines de comitatu Ausonensi usque ad collum Jonathes , de parte circi in castrum Gorni , de istis vero partibus sicuti aqua vergit & pergit usque ad Villarem Veterem pergitque per arenas usque ad Pausata Tepidi & pergit usque ad Paratella & inde vadit ad monte meridiano & usque ad serram Elceriolas & usque ad fines Pinetae. Concedimus etiam sibi in toto regno nostro Goticae vel Septimaniae , ubicunque emere voluerit licentiam absque ullo servitio. Ipsi vero homines qui in supradictis villis habitant vel habitaturi sunt tale obsequium vel tale servitium supradicto Theodosio vel heredibus suis faciant vel serviant quale comitibus facere consueverunt , tam Spani quan ceteri. Has itaque res concedimus jamdicto fideli nostro Theodosio cum terminis & omnibus adjacentiis & de nostro jure in jus & proprietatem ipsius transtulimus & solemni more delegamus. Unde hoc nostrae altitudinis praeceptum fieri volumus & eidem dari jussimus. Praecipientes ergo jubemus ut nullus judex publicus vel quislibet ex judiciaria potestate in praedictas res aut loca ibidem pertinentia , in quibuscunque consistant locis , ad causas judiciario more audiendas vel freda seu mansiones aut parefredos sive paratas exidendas vel fidejussores tollendos aut homines ipsius distringendos aut teloneum neque pascuaticum seu aliquas redhibitiones aut illicitas occasiones requiriendas ullo unquam tempore engredi audeat nec ea quae supra memorata sunt exigere praesumat , sed cum omnibus saepe memoratis rebus , in quibuscunque consitant locis , tam ex aprisione quam ex heremo habet tractas vel deinceps excolere potuerit , cum aliis quibuscunque possessionibus quas praesenti tempore ipse Theodosius possidere videtur , liceat jamdicto Theodosio suisque posteris quiete tenere vel possidere vel quicquid exinde facere voluerit liberam ac firmissimam in omnibus habeat potestatem sicut ex aliis suae proprietatis , nemique inquietante , per nostrum consunsum ac jussionem. Et ut hoc praeceptum per omnia tempora majorem , in Dei nomine , obtineta firmitatis vigorem , manu propria eum subter firmavimus & anuli nostri impressione sigillari jussimus.
  Signum Karoli (Monogramma) gloriosissimi regis.
  Heriveus notarius ad vicem Folconis archiepiscopi recognovit.
  Data [VIII.|IX.] kal. [julii|junii] , indictione VII. anno V. regnante Karolo serenissimo rege , & in successione Odonis VI. Actum apud Viennam villam. In Dei nomine feliciter. Amen.