Propietàries de la Gòtia d’inicis del segle X.

L’any passat es prometia un comentari sobre la distribució de les dones propietàries a principis del segle X a la Gòtia. Es feia, des d’una idea que la feina acumulada aquests darrers anys processant documents de l’època en el Fons Cathalaunia havia anat creant, i que venia a suggerir que els esments de les dones de la Gòtia eren d’alguna manera diferents dels de la resta de territoris adjacents. Coneixement difús, molt valuós, per ser fruit de l’experiència, però de molt difícil utilització, ja que la ciència demana evidències i no opinions. Així que aquest nou any, ha començat amb la voluntat de posar fil a l’agulla i mirar per tant de verificar o desmentir aquella impressió acumulada.

El resultat ha estat un nou article: Les propietàries de la Gòtia d’inicis del segle X, i per tant, remetem a ell al lector que vulgui tenir les evidències detallades del que comentarem sumàriament aquí.

El que s’ha fet, és tant senzill com: repassar els 683 documents del Fons – aturant momentàniament la entrada de texts per no alterar l’objecte estudiat –  i anar apuntant les dones que apareixien com a propietàries o amb drets sobre bens immobles[1]. Un cop fet aquest escandall, l’anàlisi és tant simple com examinar-ne els resultats.

Una primera observació prèvia que s’ha de fer, en parlar d’evidència documental d’aquells segles, i en especial de la que ens ocupa aquí, és la seva migradesa; l’evidència és escassa, fragmentària, esbiaixada i la finestra temporal estudiada molt acotada, ja que es concentra en a penes 21 anys, de 894 a 914. A més, el fet és que ni tan sols existeix un escandall de totes les fonts que han sobreviscut al pas del temps, menys encara una llista dels documents individuals – per això ja fa un temps s’advocava en aquest bloc per la creació d’un registre únic, global i sistematitzat – i per tant NO es possible aportar quantificacions i proporcionalitats fiables envers el global.

Però passant a les dades. Tenim que en aquests 683 documents, s’han detectat 720 identitats femenines vs. aproximadament 4900 de masculines, és a dir, una proporció de 1 a 7. D’aquestes 720, se’n detecten més d’un 60% (444 en concret) actuant com a propietàries, i de la resta, la major part (253) es concentren en un únic document, que és el del judici de Vall fogona on hi apareixen com a habitants – que no propietàries – de la vall; gràficament:

propers-fem-per

Distribució de les identitats femenines.

O sigui, que la principal raó per la què les dones apareixen en les fonts del moment, no és altre que la seva capacitat de control d’uns bens que en algun moment o un altre entraren a formar part dels interessos d’alguna institució religiosa que són les que han preservat la major part de les evidències que ens han arribat. Es podria objectar que el mateix passa amb els propietaris masculins; cert, però és que dels ~4900 homes detectats, ni de bon tros el 60% d’ells (o el 93% dels ~4700 que quedarien si féssim abstracció dels de l’atípic document de Vallfogona) figuren com a propietaris. És a dir, les dones hi figuren gairebé exclusivament perquè tenien terres, el homes hi surten per moltes altres raons. A més, tenim que els esments a propietàries es presenten en 323 dels 683 documents processats, és a dir, un 47%, o gairebé un de cada dos documents – i de forma prou uniforme entre els territoris més ben documentats – , i per tant la menció de propietàries no és pas estranya sinó de fet ben usual.

Si mirem com es distribueixen temporalment les quantitats de documents on figuren dones propietàries – en el ben entès que les xifres sols poden ser de nou aproximades, ja que hi han documents datats per interval i que han estat adjudicats sistemàticament al seu any d’inici – tenim:

propers-proper-graf

Documents amb esments de propietàries per any.

On s’observa una tendència a l’augment de l’evidència, que s’ha de correlacionar molt probablement amb un augment global de la documentació, ja que el recompte d’actes de compravenda i bescanvi del sud de Franca que féu David Herlihy l’any 1958[2], també presenta una tendència similar en aquest període.

Però és en la distribució geogràfica que el tema es posa interessant. Comencem per posar sobre el mapa les quantitats globals de documents amb esments a dones propietàries; i ho farem utilitzant les divisions del moment, és a dir:  una Gòtia, amb una Aquitània al nord, una Borgonya-Provença a l’est, una Frontera Superior de l’al-Andalus al sud i un Regne Galaic-Astur a l’oest:

propers-codscolorsdocstotal

Nombre de documents amb esments a propietàries.

La manca d’evidència per els regnes Franc, Galaic-Astur o genèricament per Itàlia és sistèmica, ja que el Fons Catahalaunia es centre en recollir evidència rellevant per la història de la Catalunya anterior al segle XII, i per tant, la cobertura documental d’aquests territoris és merament circumstancial. I si mirem de filar més prim, i dividim la Gòtia ‘a la romana’[3] en Ibèria (sud dels Pirineus) i Septimània (nord dels Pirineus) , l’Aquitània entre Roergue, Alvèrnia, Llemosí i Poitou, i la Borgonya-Provença per una línia imaginària entre Vienne i Lió, tenim el següent desglos:

propers-codscolorsdocsparc

Nombre de documents amb esments a propietàries.

Distribucions on es constata que l’evidència de la Gòtia (197) és molt superior a la de l’Aquitània i Borgonya juntes (122), que de fet és inferior fins i tot a la dels comtats ibèrics o ‘catalans’ sols (154). Però aquestes quantitats, són lògicament depenents del volum total de documentació de cada zona, i certament, el dels comtats catalans supera en l’interval considerat el conjunt del Midi. Per desgràcia, al no tenir el recull total, no podem quantificar fiablement aquesta correlació, el que farem serà prendre aquesta primera dada com un indici i continuar l’anàlisi.

Les 444 propietàries detectades, les podem dividir atenent a la manera en què les fonts les presenten en una sèrie de categories: Casades, si apareixen al costat dels seus marits, Femina, si així les qualifiquen explícitament els documents, Veïnes, si  figuren com a propietàries confrontants, Parentiu, si se’ls hi detalla alguna mena de relació familiar, Títol, si és que hi figuren amb algun càrrec laic o religiós, o Altres, si no pertanyen a cap de les categories prèvies; gràficament:

propers-tipus

Quantitat de propietàries per tipologia de l’esment majoritari.

És fals que cada propietària es presenti en una sola tipologia, i per tant, les dades, de nou, són sols aproximades. El que s’ha fet, es assignar cada identitat en la tipologia que li és més freqüent, i si es donava empat, en la més infreqüent globalment.

És constata com la categoria formada per les dones casades, esmentades al costat dels seus marits – i gairebé sempre després d’ells – és la més nombrosa certament, però també hi han 207 dones propietàries, o sigui un 47% que no ho són, i que aporten una primera evidència de què el rol de les dones propietàries autònomes – que l’apriorisme masclista usual, pensaria que hauria de ser residual – no és en cap cas menor. És a dir, que igual com vèiem que les propietàries apareixen en un de cada dos documents,  una de cada dues hi apareix autònomament! Si ara dibuixem la seva distribució geogràfica desglossant les quantitats de propietàries autònomes i casades, veurem que el fenomen és encara més interessant:

propers-cod-colors-par-aut-cas

Propietàries Autònomes + Casades del Midi.

On veiem que les quantitats d’identitats, segueix – com era d’esperar – la mateixa distribució que la que vèiem dels documents, amb una Gòtia clarament preponderant, però és en la ràtio entre autònomes i casades que hi ha la dada significativa:

propers-cod-colors-par-aut-cas-per

Percentatge de propietàries autònomes vs. casades en el Midi.

No és sols que la Gòtia acumuli la majoria de propietàries, sinó que en ella, el nombre d’autònomes, supera al de les casades (111%), mentre que a la resta del Midi es situa aproximadament en una de cada dues (58% a Aquitània i 42% a Borgonya).

Aquesta diferència, en part, es veu reforçada per una diferent tradició notarial. L’escandall d’esments a propietàries de terres confrontants, el grup qualificat de Veïnes, mostra una forta concentració en la Gòtia i en especial en els comtats ibèrics. Per tal de mirar de copsar el seu pes dins del total, podem posar-nos en un cas extrem i eliminar completament aquest grup a veure si el conjunt es veu gaire afectat; gràficament:

propers-aut-cas-vei-per

Percentatge d’autònomes – sense veînes – vs. casades en el Midi.

I tindrem que certament es perd l’escreix de dones autònomes, però no fins el punt d’alterar essencialment la preeminència de la seva presència en la Gòtia vs. Aquitània o Borgonya.

De fet, aquesta diferenciació entre la Gòtia i la resta del Midi, la trobem també si mirem a la distribució dels documents segons el nombre de propietàries que hi figuren – ja sigui venent, comprant, o en qualsevol altre rol -, on per sobre de 2, tenim el  següent mapa:

propers-cod-colors-par-mes-tres

Documents amb més de dues propietàries esmentades del Midi, nombre i percentatge.

Un 88% dels documents amb més de dos esments de propietàries (44) es concentren de nou en la Gòtia, on en són un 20% del seu total i sols a Borgonya en trobem 5 documents més, o un 7% del seu total. I és que a més, mentre a la Gòtia tenim documents amb fins a 25 propietàries esmentades, a Borgonya el màxim documentat és un text amb 4. És a dir, en els documents de la Gòtia, no sols es constaten més propietàries actuant autònomament, sinó que també es constata la major densitat d’esments a propietàries.

Així que en conjunt, es diria que la impressió inicial que va originar aquesta recerca es veu plenament corroborada. Sembla difícil no atribuir totes aquestes diferències entre la Gòtia i la resta del Midi a causes sociològiques o culturals, però en tot cas, cal acabar aquí aquest apunt, ja que esbrinar aquestes causes és certament tota una altra qüestió.

Notes

Aquesta entrada s'ha publicat en Aquitània, Borgonya, cathalaunia.org, Fons Cathalaunia, Gòtia, Midi, propietàries, Provença, sexisme i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s