Visualitzant el cens de la Gòtia d’inicis del segle X (VII).

L’any passat, en el darrer apunt d’aquesta sèrie ens havíem quedat en la visualització de les xarxes personals o ego-centrades basades en les dades de Relacions Interpersonals definides manualment en el Fons Cathalaunia . Aquest cop, el títol ja resulta completament equivoc, tota vegada que no parlarem d’entrada de gent sinó de Toponímia, que és un altre dels conjunts de dades importants que s’estan entrant en el Fons, i que com que no n’hem parlat abans, requereix la seva explicació prèvia – dient ja en desgreuge preventiu, que és potser la part que menys treballada ha estat i que li manca força encara per resultar satisfactòria -.

Les dades toponímiques

En el moment de crear el Fons, va semblar adient que si teníem els documents del període i en entrar-els s’anaven creant les identitats corresponents a les persones que hi figuraven i per cada una d’elles s’anaven apuntant els documents on apareixien per tal d’anar omplint els seus dossiers documentals, el mateix es podria fer per la toponímia. Raonament simple i aparentment correcte, fet però des del desconeixement.

Centenars de documents més tard, un pot aprendre que la divisió persona / lloc que semblava força evident i clara, no ho era tant fa mil anys. No és que no diferenciessin entre llocs i persones, és que ho feien de maneres diferents a com la cultura occidental del segle XXI ho sol fer. En general, es pot dir que tenien una visó més antropocèntrica que l’actual. Els llocs, per exemple, prenien el nom de persones, i un pot trobar un vilar a Osona anomenat Arigo, amb referències explicites a un recentment difunt Arigus, que és ben probable que fos l’home de confiança posat per Emma en el procés d’ocupació de la vall de Vallfogona – segons ella, per voce regis[1] -. Paral·lelament, el procés de cristianització, està col·locant sobre la geografia una sèrie de construccions (monestirs, esglésies, etc.) sota l’advocació de sants i altres personatges divins – les relíquies també hi tenen un paper senyalat en aquest procés -. És a dir, s’està sacralitzant el paisatge a base d’aposar-hi una sèrie de figures humanes o semi-divines en els llocs estratègics, i si la vila prenia el nom del seu cap, l’església és el sant, no sols una figuració seva. Això es pot veure per exemple en què no és estrany en els documents que en les admonicions contra perjudicar els bens d’un monestir o església, aquests greuges siguin explícitament igualats a desgravis fets al sant sota el qual la institució ha estat consagrada – en una mena de tuitio supranatural -. Aquest procés de (re?)sacralització de l’entorn, és molt clar per exemple a Osona o al Berguedà, on l’arribada dels guifredians i la seva nova estructuració ortodoxa del territori a finals del segle IX vindrà marcada per la creació d’una autèntica xarxa de parròquies, cada una sota una invocació sagrada. I per si això fos poc, mentre veiem viles que prenen el nom del seu cap local, ens trobem que l’advocació de l’església principal del lloc comença a ser utilitzada també per identificar-el i així, tenim casos com per exemple el de la vila de Fontanedo a Girona que apareix també esmentada com Santa Maria[2]. Resumint, el tema toponímic resultà ser bastant més complexe del que es pensà en inici.

La seva estructuració

En un principi, les dades que el Fons compilava per cada topònim eren ben poques – seguint sempre el criteri de fer-ho el més senzill possible: el nom, els documents on apareixia, i apartats per bibliografia i referències externes en línia (a semblança del que es fa en la bibliografia del web, no es pretén en cap moment construir un registre complert i normalitzat local de l’objecte arxivat, sigui document, llibre, persona o lloc, sinó  limitar-se a enllaçar quan això sigui possible amb una autoritat externa en línia: registre bibliotecari, enciclopèdic, etc. ). Gràficament l’esquema original era[3]:

t0-th

Disposició inicial – Llista d’esments per topònim.

Però enseguida va quedar clar que aquest esquema tant simple que per les identitats personals resultava satisfactori no ho era per el registre toponímic. Un mateix topònim pot aplicar-se a tota una sèrie de tipologies ben diferents; ‘Barcelona‘ pot ser una ciutat, un comtat, un camí a, un terme, etc, etc. De forma que l’esquema inicial es va haver d’alterar per mirar d’incorporar d’alguna manera aquesta informació, ja que s’evidenciava que tenir una llista ordenada cronològicament de tots els documents on simplement s’esmentava ‘Barcelona‘ no era quelcom especialment interessant, però tenir un desglòs per tipologia, això ja semblava tenir més possibilitats de resultar d’alguna mena d’ús. De manera que per cada topònim, es creà una llista de tipologies en les que era esmentat, i per cada una d’elles, es porta el registre de la llista de documents on apareix en ordre cronològic, la seva bibliografia, etc.

t1-th

Primera evolució – Llista de Tipologies – Llistes d’esments per tipologia.

Aquesta nova disposició però,  va generar la necessitat de contemplar el nom que s’havia d’utilitzar per identificar cada una d’aquestes tipologies, i en principi, s’optà per mirar de traduir el terme. De nou, una decisió que s’havia de prendre des del desconeixement. Centenars de documents més tard, es va començar a percebre que les traduccions podien ser més nocives que no pas útils, que els termes eren de dubtosa interpretació i que potser fora millor de limitar-se a utilitzar el terme llatí emprat en cada cas – amb una categoria generic[4] per els casos d’esments sense caracterització -. De manera que avui en dia hi ha una barreja de tipologies llatines i catalanes. El que sí s’ha fet, és crear una facilitat en el Fons per llistar totes les tipologies existents – cada una amb els seus documents corresponents – que es pot trobar en la opció ‘Tipologies de Llocs‘ de la secció ‘Valors definits‘ en la pàgina del Selector del Fons.

Però aquesta disposició encara no era prou adient,  ja que hi havien casos en els que teníem tipologies sinònimes o equivalents, i per tant, s’hagué de complicar encara més l’estructura de les dades i permetre que cada tipus en realitat permetés una agrupació arbitrària de tipologies (un exemple d’això, podria ser l’equivalència en els texts entre ‘ciutat‘ o ‘urbs‘). El criteri que es segueix és doncs finalment el de mirar de formar llistes de documents en ordre cronològic on el topònim apareix, agrupades per conjunts tipològics i amb una denominació el més ajustada possible.

t2-th

Segona evolució – Tipologies equivalents.

Però el cas es complicà encara més en prendre consciència que potser fora bo, incorporar en el fons l’estructuració territorial que els documents – més o menys clarament – revelen, ja que aquesta informació podria ser també d’utilitat, i així per exemple, en l’entrada corresponent a Jovello, apuntar que com a coll,  es descriu dins el territori de Berga, i en l’entrada de Berga trobar que com a territori s’esmenta situat dins del bisbat d’Urgell, i així anar fent; és a dir, registrar els criteris d’inclusió geogràfica.

t3-th

Tercera evolució – Criteris de inclusió o subordinació entre Topònims#Tipologies.

I això és que s’està fent, però ja que el Fons tant sols pretén reflectir el que els documents presenten – per erroni o inconsistent que això pugui ser – i no els coneixements actuals, aquest desitj bàsic de fidelitat, no ha deixat de complicar el conjunt,  per dos motius. En primer lloc, perquè per exemple, els documents poden presentar una estructuració no consistent, i una vila que en un document apareix en un agro determinat, en un altre pot figurar dins d’un altre, fet que obligà a registrar més d’un criteri d’inclusió per tipologia. I en segon terme, ha introduït un grau d’arbitrarietat inesperat ja que no sempre els documents revelen una estructuració geogràfica evident, i encara que el criteri de: davant del dubte no inventar, s’aplica regularment, hi ha una zona grisa, que ha generat un grau d’imprecisió inicialment inesperat.

Tal i com dèiem, aquesta part del Fons, és la que està encara menys treballada i requereix encara una gran quantitat d’esforç. També per el que fa a mirar d’identificar els topònims amb localitzacions actuals. Seria fantàstic si les dades que la formidable sèrie dels Atles dels comtats de la Catalunya Carolíngia d’en Jordi Bolòs i Víctor Hurtado presenta estigués en línia! Vagi des d’aquí el prec perquè les dades d’aquests treballs tant magnífics es vegin oberts a ser utilitzats des d’Internet, ja que multiplicaria per molt la seva utilitat. I ja posats a demanar, aprofito per incloure en aquesta petició d’accés en línia també al  Repertori d’antropònims catalans (RAC) – que ja que parlem del cens de la Gòtia, algun dia d’aquests mirarem de fer una entrada sobre l’antroponímia del moment -.

Resumim finalment aquesta llarga exposició i especifiquem l’estructuració de dades utilitzada actualment:

Topònim
-> Tipologia ->Tipologia-equivalent,[…]
–> inclusió en Topònim#Tipologia, Topònim#Tipologia […]

–> Document, Document […]

-> Tipologia ->Tipologia-equivalent,[…]
–> inclusió en Topònim#Tipologia, Topònim#Tipologia […]

–> Document, Document […]

I passem ja al tema de la visualització mitjançant grafs de la informació toponímica del Fons.

Els grafs

El que s’ha fet, és: inicialment exportar les dades del Fons Cathalaunia en format XML (683 documents), i partir d’aquestes dades – i a semblança del que es va fer en els altres apunts de la sèrie – generar els grafs (en format GEXF) que comentarem tot seguit.

La primera aproximació, seguint l’estructura de les dades explicada abans, parteix d’una disposició on tenim nodes de Topònim (de color groc), que es relacionen (línies de color groc) amb nodes Topònim#Tipologia (de color per defecte blau) que al seu torn es connecten (línies de color blanc) amb nodes de Documents (de color verd). Amb l’afegit de dos tipus de connexions entre Topònim#tipologies: connexions d’inclusió (usualment entre tipologies de diferents topònims i amb línies de color vermell) i connexions de sinonímia o equivalència (sempre entre tipologies d’un mateix topònim i amb línies de color blau).

El graf del conjunt total, es composa de 6664 nodes (654 Documents + 2670 Topònims + 3340 Topònim#Tipologies) i 10848 connexions. És doncs un graf no petit, que en la seva versió interactiva (fitxers SVG) pot resultar excessiu per alguns ordenadors. En presentem la primera versió, processada com en els apunts anterior amb el programari Gephi – amb nodes amb mides segons grau d’Intermediació, i disposició espacial utilitzant inicialment l’algoritme Force Atlas2.

lo-base-6664-10848-th

Graf toponímic. 2670 Topònims en 654 Documents i 3340 Tipologies.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

Unes primeres observacions globals. En primer lloc, s’observa que la majoria de topònims es veuen connectats entre ells en un únic gran grup central i amb una multitud (37) de nuclis petits dispersos que corresponen a documents sense referències toponímiques globalitzants, o de fora de l’àrea preferentment estudiada en el Fons, que genèricament podríem resumir com la Gòtia i els territoris adjacents (Frontera Superior de l’al-Andalus, Regne Galaic-Astur, Aquitània, Borgonya-Provença, Regne Franc i Itàlia). Una segona observació, és que a semblança del que passava amb la visualització de les identitats, s’evidencien unes agrupacions globulars, o en raïm, de Topònims i Topònim#Tipologies al voltant de certs documents, que corresponen a topònims documentats únicament en aquests documents.

La Intermediació dels nodes, sí ens permet però fer una primera ullada a quins són els Documents amb una toponímia més àmplia i compartida i els Topònims més transversalment utilitzats. Per el que fa als Documents:

  1. 0.173 Acta de consagració de la Seu d’Urgell. Text alterat i falsament datat del 819 que per l’acumulació de propietats enumerades (presenta 307 topònims) ve a ser en el conjunt documental estudiat, l’equivalent en toponímia al que el Judici de Vallfogona és per la antroponímia, és a dir, un document amb una enumeració  d’ítems molt més extensa que la mitjana.
  2. 0.135 Vita Sancti Theodardi. Text comparativament extens i que també presenta una enumeració toponímica considerable (55), però de naturalesa més distribuïda i global que la consagració de la Seu d’Urgell.
  3. 0.08 Historia translationis Sancti Vincentii. Text narratiu que a semblança de la Vita Theodardi presenta una distribució toponímica (31) àmplia i dispersa.
  4. 0.078 Vita Sancti Geraldi. Text també narratiu i amb una toponímia ben servida (67) i força dispersa.

Si mirem ara els Topònims més transversalment utilitzats, tindrem:

  1. 0.193 Infernum#generic. Sí, el topònim més transversal, no és altre que les calderes d’en Pere Botero! Fet que podem fàcilment correlacionar amb la mateixa preeminència que aquesta mateixa mesura detectava pels esments sagrats en el cas d’analitzar el ‘cens’ de la Gòtia.
  2. 0.089 Hispània#generic. Topònim genèric, molt utilitzat en documents del Fons que presenten una dispersió geogràfica alta.
  3. 0.088 Matisconense#pagus. Topònim molt sistemàticament utilitzat sota aquesta tipologia de pagus en els documents de Borgonya del Fons.
  4. 0.088 Osona#comtat. Topònim molt abundós, especialment sota la tipologia de comtat, que tot i així, també presenta una tipologia bisbat, força freqüent.

Peró més enllà d’aquestes observacions, el graf resulta molt poc satisfactori, ja que no permet evidenciar la seva estructura interna. Un del problemes, podria ser que mentre que les dades estan fortament estructurades ( per exemple Topònim -> Topònim#Tipologia), això no es reflecteix en les connexions, que tenen per defecte totes un mateix ‘pes’ o ‘força’ de 1; de manera que els algoritmes de distribució, han acabat allunyant geomètricament elements que caldria mantenir propers. Per mirar de corregir aquest defecte, el que farem serà assignar pesos diferents segons els tipus de connexió, de forma que els lligams entre els nodes de Topònims i els de les seves Tipologies (línies grogues), i els que hi han entre les seves Tipologies sinonímiques (línies blaves) tinguin un pes de 5, els que indiquen relació d’inclusió entre Tipologies de diferents Topònims (línies roges), un de 3, i les connexions amb els Documents les deixarem amb una força de 1. El resultat es:

lw-6664-10848-th

Graf toponímic estructurat.
2670 Topònims en 654 Documents i 3340 Tipologies.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

Que tot i que continua sent un garbuix, ja permet visualitzar unes agrupacions més evidents, i els seus lligams d’inclusió (línies roges). Podem també utilitzar algoritmes de detecció de grups calculant un grau de Modularitat i visualitzar-ho acolorint els nodes de cada grup diferentment. El resultat és:

lw-mod-6664-10848-th

Graf toponímic estructurat i modular.
2670 Topònims en 654 Documents i 3340 Tipologies.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

On tenim que es detecten un mínim de 87 agrupacions (utilitzeu els fitxers SVG interactius que es proporcionen per identificar-les si voleu).

I fins aquí aquest apunt inicial, que ja és prou llarg, sobre la visualització de les dades toponímiques del Fons Cathalaunia. Tant sols hem encetat el tema i queden certament moltes possibilitats per explorar, de fet, potser les més interessants (per exemple el rol de cada tipologia, la seva distribució, etc, etc), i a més, tenim encara pendent per visualitzar tot un altre grup de dades: les Relacions Geogràfiques, que ens lligaran les identitats personals del Fons amb els llocs amb els que apareixen relacionades en els documents. Però tot això, haurà de ser en una altra ocasió.

Notes

  • [1]

    & revestivit exinde iamdicta Emmone abbatissa , filia sua , per vocem regis in onore iamdicto Sancti Iohannis monasterii , ut omnes homines quod illa suasque successores in iamdicta valle conlocaverit ad abitandum ut omnem servitium exinde infendere faciant ad iamdicta Hemmone abbatissa vel suas monachas sive illorum successores quod in iamdicto monastrio Deo serviunt vel servituras erunt usque ad futurum.

    Judici de Vallfogona 913-VI-5.

  • [2]

    infra terminos de villa que nominant Fontaneto , que alio nominant aut quem vocant Sancta Maria.

    Venda de Grossa al bisbe Guigone 911-IV-1.

  • [3]Les dades presentades en els esquemes il·lustratius són fictícies, per això no es disposa dels corresponents fitxers SVG per enllaçar amb les dades del Fons.
  • [4]Posem generic i no genèric, com correspondria per una limitació del programari emprat, que desaconsella la utilització de caràcters accentuats en certs indrets específics de la web (en aquest cas com a ancoratges HTML) .
Aquesta entrada s'ha publicat en Arigus, cathalaunia.org, Emma, estadística, Fons Cathalaunia, Fontanedo, Girona, Osona, toponímia, Vallfogona, Xarxes i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Visualitzant el cens de la Gòtia d’inicis del segle X (VII).

  1. Aquí llegeixo algunes problemes molt conegudes, Joan! Penso amb frustració als escrivans que es disputin sobre uns poblats que estaven potser villae, potser villulae, que potser havien un terme o potser estaven en altre terme… Pugui també trobar instancies de lloc les quals han canviat del topònim de fundador a topònim de l’esglésie en una o dos generacions. Però m’interesso sobre la vostra categòria Tipologia-equivalent. De quina manera haveu establit l’equivalència entre els diferents qualitats de topònim?

    Quant a Arigo, l’he estudiat en el meu llibre Rulers and Ruled, pp. 32-33, on hom pot em trobar dient:

    [Arigo} died between 910 and 914, which suggests that his villa, which first appears to us in 909, was then no more than thirty years old. This means that the foundation was most likely carried out during the time of Abbess Emma. Nonetheless, she did not own the settlement as it is first seen, when she bought land from two of its residents. They had their land partly through aprisio… and partly through purchase. They were therefore not apparently subject to the sort of jurisdiction that Emma could claim over settlements elsewhere…. While Arigo may have had the resources to establish himself in a dominant fashion in this area, then, there is thus no sign that those also arriving in the village owed him service or required his permission to alienate their land. The immediate impression is of a small hamlet with a few long-established inhabitants but also till room for new settlers.

    Continuo per tractar de l’esglésie de Sant Julià, qui estava en Arigo (ho demostro) i que potser l’abadesa ha hagut construida, del qual la seva importància en el poblat. Arigo es un paral·lel als numeros casos dintre la Vall de Sant Joan que demostren què les afirmacions del judici de la Vall foren falsos.

    • cathalaunis ha dit:

      Per el que fa a les equivalències entre tipologies d’un mateix topònim, no s’ha seguit un criteri clarament predeterminat, ja que ha estat en el procés d’entrar els documents que me’n he adonat que per determinats Topònims, una separació tipològica estricta, seguint la literalitat dels texts, que era i és el criteri per defecte, no resulta de gaire utilitat si en els documents aquestes tipologies es presenten de forma sinonímica. Ja sigui que un mateix document esmenta una mateixa entitat de vàries maneres (potser el cas més evident, algunes institucions religioses, que poden aparèixer en un mateix document com monestir, església, etc) ja sigui que les diferents tipologies esmentades entre diversos documents no aportin cap benefici evident (l’exemple que se’m ve al cap és l’agrupació de vilars, villules, viliaruncos i altres diminutius de vila sota el terme ‘vilar’). El criteri com pots veure, és de fet poc definit, ja que com deia, és fruit de l’experiència, no del coneixement i la previsió!

      Merci per els comentaris sobre Arigo! M’he de disculpar ja que encara no he tingut accés al teu llibre Rulers and Ruled… (està en la molt selecta biblioteca del MNAC, i no m’agafa massa aprop, així que no tinc gaire costum d’anar-hi) sí però que coneixia el text de la teva tesi Pathways of power…, de manera que he enriquit la secció bibliogràfica de les entrades d’Arigo i de la seva vila amb referències als teus treballs. Mercès!

      Per el que fa a la caracterització d’Arigo, no estic tant familiaritzat amb els habitants de vall com tu, així que poc puc afegir al que dius. Mirant de resumir; jo diria que Arigo podria ser un dels homes posats per Emma i la família del Pilós com a caps locals de la vall. Si entenem que les afirmacions de terra ‘erma’ o ‘deserta’ del judici no es refereixen tant al concepte de manca d’habitants com al d’absència de subjecció al poder material (comte) i espiritual (església), llavors tot encaixa força bé; ja sigui que efectivament l’arribada dels guifredians hagués desplaçat les figures de control local anteriors i per tant els pobladors de la vall haguessin quedat orfes d’empara dels estaments nobles, o ja sigui que simplement els habitants no subjectes al bisbat i al comte, ‘no existien’ a efectes de la nova legalitat pro-franca (no hi ha vida fora de l’església). El fet, sembla ser, que la vall passà a control de la família del Pilós que n’ocupà els centres clau amb gent pròpia i n’integrà els habitants anteriors dins la nova organització. La pregunta més interessant per a mi és: com era l’estructuració anterior local d’Osona, la de mitjans del segle IX, la que va ser eliminada en favor de la comte Guifré?

      • Esto d’accord què Arigo ha degut estar soci de l’Emma en la seva adquisició d’influència en la vall; supposo què aquest explica perquè l’esglésie se situa en el seu vilar i no, per exemple, a la Vinya. Quant al períiode anterior, dec us enviar alguns dels meus treballs en PDF…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s