Una de Palaus, Castells i restes ibèriques a finals del segle IX.

Ja fa uns anys, que tot mirant de rescabalar la influència musulmana en el sud de la Gòtia de l’Alta Edat Mitjana, s’ha posat l’accent en algunes tipologies constructives com per exemple els Fars[1] i els Palaus que han deixat una petja clara en el registre toponímic local. És el cas aquí de mirar de confegir una breu nota sobre aquesta darrera, els Palaus.

Ha estat el grup d’en Ramon Martí qui va primer detectar el fenomen i qui ha liderat des de llavors aquesta recerca[2] que els ha portat a derivar-ne un origen musulmà a partir del terme balad i a perfilar el seu rol dins l’estructuració fiscal del territori durant la dominació musulmana del segle VIII. Res puc aportar als seus més que considerables esforços en aquest sentit, més enllà de mirar d’aplegar el màxim d’evidència possible.

Que a finals del segle IX existia una tipologia constructiva anomenada palacia, ho podem comprovar per exemple en la venda que feu l’any 895 un Petrus a un Stephano[3] al Vallès, on li vengué un:

palacia cum curtes & ortos & terras cultas & incultas & linares cum illorum pomiferis , qui sunt in iam dicto comitatu Vallese , in iam dicta villa Meserata[4] & in villare Richilas.

Literalitat on podríem canviar el terme palacia per exemple per el de mansus i també tindria ple sentit. Que aquesta tipologia tant sols es documenta toponímicament en terres de la Gòtia i no en la resta del Midi, si més no per el que fa a l’interval 894-914, els documents del Fons Cathalaunia així ho corroboren (es poden detectar no menys d’onze documents amb toponímia local derivada del terme Palacio, però cap fora de l’àmbit de la Gòtia[5]).

Ara bé, què era específicament un palacia, ha estat i és encara objecte de recerca arqueològica – que serà la que en darrer terme n’objectivarà la seva realitat física  -, però sí tenim altres menes d’indicis de la seva possible natura, per exemple, etimològics.

Tot resseguint la catolicitat del segle VII, i per tant la figura de Sant Columbà – i subsidiàriament la de la seva Vita – vaig llegir en l’article d’Alexander O’Hara, The Vita Columbani in Merovingian Gaul[6] com es comentava el fet que un dels seguidors del sant va fundar un monestir segons la seva regla; explica l’autor de la Vita Sancti Columbani, que:

Qui post in amore beati Columbani ex ipsius regula monasterium virorum construxit, quem Palatium nuncupant ob veterum monimenta murorum[7].

És a dir, que van anomenar al nou monestir Palatium per la presència de murs antics, i per tant il·lustra una possible etimologia alternativa – o simplement coincident – per l’aparició d’aquesta denominació tipològica en les terres recuperades als musulmans per els carolingis a partir del segle VIII.

El fet quedà aquí, en espera de més dades que afirmessin o neguessin la  versemblança d’aquesta possible etimologia, tota vegada que a ningú se li escapa que el testimoni de la Vita Columbani és força llunyà i anterior en el temps a la aparició documental de topònims derivats de Palatio en la Gòtia[8]. Fins que en incorporar en el Fons Cathalaunia el document de la consagració l’any 893 de l’església de Santa Maria de la vall de Merlès, aparegué una possible aplicació – indirecte – d’aquesta etimologia. Explica et text que:

Trado ipsa parrochia ad domum Sancte Marie , quomodo aquas vertunt ad ipsa valle cum ipso castro Merlense , sicut antiquis temporibus fuit constructum , cum omnes villas & villares…

Fou aquesta referència a una construcció antiga, que em despertà l’interès, per mirar si no fos que aquest castro Merlense no s’hagués convertit en un Palau en algun moment posterior seguint l’etimologia columbana. La recerca però, semblava negar-ho, les restes d’un antic Castell de Merlès certament existeixen, tot i que no semblen correspondre’s amb una datació tant reculada. Cul de sac…

Però observant sobre el mapa la vall de Merlès, a penes un parell de quilòmetres més al nord de l’església de Santa Maria i en la seva mateixa vessant occidental de la riera, sí tenim un Palau; es tracta del Palau del Roc – o del Bosc -, actualment, un establiment de turisme rural. De manera que la sospita renaixia: i si el castro Merlense del text no era el castell de Merlès que coneixem ara, sinó una pretèrita manifestació de l’actual establiment turístic?

Per què això pogués ser així i honorar l’etimologia de la Vita Columbani caldria esperar que allí s’hi trobessin restes d’antiquis temporibus‘ – un criteri tant poc definit per un document del segle IX que pot ben be anar des de restes de a penes trenta anys abans (una generació) a vestigis seculars romans -. Doncs bé, la sorpresa vingué quan comentant aquest tema amb gent que coneix arqueològicament la vall de Merlès, em comunicaren que certament, en el Palau del Roc – i també en el pla que hi ha just damunt del cingle al peu del qual es troba la masia actual (Pla del Palau) – hi han restes ibèriques!

Una posterior mirada al mapa del patrimoni arqueològic confirma la disposició d’aquests topònims[9], i per tant, obre la porta a poder-se preguntar si el castro Merlense de la consagració de Santa Maria de Merlès no fos l’actual Palau del Roc – o potser millor, les restes del Pla del Palau damunt del cingle, que segons la fitxa del jaciment conté tant restes ibèriques com medievals – que haguessin pres posterior i/o alternativament l’etimologia Palau per la presència d’unes construccions certament antigues[10]?

– Actualització –

Em recorda, ben ajustadament, en Ramon Martí, que segons l’edició del text d’Ordeig i Mata, també existeix una versió del document de la consagració de Santa Maria de Merlès en la que el ‘constructum‘ es veu substituït per un ‘constitutum‘, canvi que pot desplaçar el subjecte de la frase del castell al terme de la parròquia i que bàsicament, anul·laria la interpretació feta aquí. Amb tot, no veient un criteri prou ferm per preferir una lectura sobre l’altra (Ordeig relega la de constitutum a nota), sembla però raonable mantenir la proposició, atès que com s’ha dit, la toponímia sí aplica al terme Palau a unes restes ibèriques i que les restes de l’actual castell de Merlès no semblen correspondre’s a les d’una construcció del segle IX.


 


Notes

Aquesta entrada s'ha publicat en balad, Berguedà, Castells, Fars, Fons Cathalaunia, OCORDE, palatia, Palau del Roc, Palaus, Pla del Palau, Santa Maria de Merlès, toponímia, Vita Sancti Columbani i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Una de Palaus, Castells i restes ibèriques a finals del segle IX.

  1. … hi han restes ibèriques!

    Molt interessant, Joan, perquè en tots els casos per els quals l’equip Martí ha descriu alguna excavació, pel que jo llegeixo, s’ha descobert villas romanas… i, en un cas solament, un enterrament quasi-islàmic. Prou per reconsiderar el paradigme, pugui considerar!

    • cathalaunis ha dit:

      No sé segur si certament en tots els casos (o una gran majoria) els palatia presenten restes ‘antigues’. Qui ho sap bé això és en Martí i el seu grup, dels que per cert, s’espera que en els propers mesos arribi per fi la publicació de les actes del col.loqui sobre fiscalitat a l’al-Andalus, que certament aportarà llum sobre aquest punt!
      En tot cas, suposo que la possibilitat d’una etimologia ‘columbana’ pot ser una ajuda en la comprensió de l’elecció local del terme, si més no, així és com jo ho penso.

      • La possibilitat ‘columbana’ marxa bé amb el palatiolum construit pel abat Castellano d’Arles (i per tant no fiscal…), ès veritat! Mentestrant, en efecte, hom deu atendre la publicació completa dels resultats del equip Martí, sense la qual no siguin possible conclusions definitives, però, les tentatives del equip no m’ha donat grans esperances…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s