Visualitzant el cens de la Gòtia d’inicis del segle X (IX).

Ens havíem quedat en el darrer apunt d’aquesta  sèrie en la visualització de la Toponímia del Fons Cathalaunia atenent a la seva relació documental, és a dir, quins Topònims apareixen en quins Documents. Ara, és el cas de continuar amb el tema toponímic però des del punt de vista de la gent que apareix en les mateixes fonts – i de pas, no forçar tant la veracitat del títol com en els dos apunts previs -. De manera que el que farem seran grafs amb nodes de Toponímia i nodes de Persones.

Una primera disposició, per enllaçar els nodes de Persones amb el nodes de Topònims pot ser: per cada identitat personal, enllaçar-la amb tots els topònims de cada un dels documents on apareix i com que és ben previsible que una mateixa identitat s’esmenti amb un mateix topònim en més d’un document, donar com a pes o força del enllaç entre ells, el nombre de documents on s’esmenten conjuntament – de fet, el programari que estem utilitzant (Gephi) no permet més d’un enllaç entre dos nodes (enllaços paral·lels) de manera que aquesta disposició resulta gairebé forçada si volem tenir en compte el nombre de documents on una mateixa parella identitat-topònim es dóna -. Aquest criteri com es pot imaginar és força difús, tota vegada que es podran estar enllaçant topònims força distants, pensem per exemple en un diploma reial emès a Attigny, però que esmenti Narbona; en el graf, els seus figurants s’enllaçaran amb ambdues localitats. Però precisament per això pot resultar interessant com experiment, és a dir, ens pot ajudar a visualitzar una geografia global per proximitat documental, tota vegada que els nodes de Toponímia no estaran connectats entre ells per lligams estructurals com havíem fet en l’apunt anterior.

De manera que això és el que s’ha fet, s’han repassat els esments a persones vives – excloent per tant referències a sants o gentilicis – i s’ha generat un primer graf on els nodes blancs corresponen a les Persones i els blaus als Topònims, la mida dels nodes inicialment reflecteix el nombre d’esments acumulats i la disposició es calcula a partir de l’algoritme Force Atles 2. Recordem que les dades corresponen als primers 683 documents del Fons i que es concentren en l’interval 894-914 en la Gòtia i territoris adjacents. El resultat és:

gl-7787-74396-lnks-th

Persones i Toponímia.
5332 Persones i 2455 Topònims per nombre d’esments.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

Graf força gran – conté més de 70.000 enllaços – i que pot resultar excessiu per molts ordenadors en la seva versió interactiva[1], però que permet fer un primer cop d’ull a la complexitat del que estem parlant. Tal i com dèiem, els nodes de Toponímia no estan relacionats entre ells per lligams estructurals, però tot i així, un anàlisi superficial, ja revela que sí hi ha una agrupació geogràfica evident encara que no complerta. El motiu, d’aquest agrupament cal entendre que és indirecte: per una banda, tenim que en lligar cada identitat amb tots els topònims de cada document on apareix, sí estem enllaçant internament la toponímia de cada document mitjançant els seus figurants; i per l’altra, el fet que el procés previ d’identificació dels figurants realitzat en el Fons[2], en principi, primà la proximitat geogràfica, de manera que un Witardo de Roergue ha estat més fàcilment identificat com un altre Witardo del mateix Roergue que no pas d’un d’Osona per exemple. Comentem uns primers trets generals d’aquest graf.

En primer lloc, s’observen dues grans acumulacions: una a la dreta, formada per un gran nombre d’identitats originada per els documents del judici de Vallfogona del 913, on tenim més de 500 figurants, i l’altre, en la part baixa del graf, format majoritàriament per topònims, que reflecteix el fals de la consagració de la Seu d’Urgell on trobem més de 300 topònims en un únic document. Però més enllà d’aquestes macro-acumulacions, el graf resulta interessant per varis aspectes, en primer lloc, perquè visualitza els Topònims i les Persones més interrelacionades en la documentació. Els primers 50 nodes més grans són tots blaus, és a dir, corresponen a Topònims, entre ells, els 10 primers:

  1. 1680 Osona
  2. 1393 Sant Joan de les Abadesses
  3. 908 Vallfogona
  4. 857 Girona
  5. 794 Ripoll
  6. 766 Matisconense
  7. 746 Tecere
  8. 673 Barcelona
  9. 649 Urgell
  10. 640 Brivatensem

Els tres primers, clarament incrementats per l’acumulació del judici de Vallfogona. I si mirem als nodes blancs, als de les Persones, encara que són força més petits, trobem a:

Seguits d’una sèrie de personatges també clarament afavorits per l’acumulació de la consagració de la Seu d’Urgell. Sobre el graf, es poden localitzar fàcilment: Carles en el centre de l’amàs principal, Guillem en l’apèndix inferior esquerra que correspon a l’entorn de Brioude i el Mâçonnais, Nantigis fent de pont entre la part central i l’apèndix central inferior on trobem la toponímia urgellenca, i Emma en la part dreta, entre Osona i el centre del graf.

Podem de fet, mirar d’anar més enllà i avaluar quins nodes fan més de pont entre les diferents agrupacions que s’observen a base de canviar la mida del nodes segons el seu grau d’Intermediació:

gl-7787-74396-inter-th

Persones i Toponímia.
5332 Persones i 2455 Topònims per grau d’Intermediacció.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

On tenim la mateixa disposició però amb les mides del nodes canviades; els 10 més transversalment col.locats:

  1. 0.184 Osona
  2. 0.108 Matisconense
  3. 0.070 Urgell
  4. 0.060 Girona
  5. 0.057 Barcelona
  6. 0.054 Carles el Simple
  7. 0.049 Wigo bisbe de Girona
  8. 0.044 Elna
  9. 0.035 Empúries
  10. 0.035 Vienne

I en el que s’evidencia millor el rol de pont que fan tots aquests nodes. Però en general, i atès que la immensa majoria de les dades s’agrupen en un sol conjunt fortament interconnectat, el graf, resulta de lectura no trivial. Per exemple, si calculem la seva Modularitat – una mesura del grau d’estructuració interna, o nombre de subgrups detectables – tenim que se’n poden detectar no menys de 52. Gràficament ho podem visualitzar a base d’assignar un color a cada un dels nodes de Toponímia de cada un dels 52 sub-grups:

gl-7787-74396-mod52-th

Persones i Toponímia.
5332 Persones i 2455 Topònims segons Modularitat.
Cliqueu per màxima resolució i noms sobreposats
O SVG amb hiperenllaços.

On es pot veure com sí que en general s’observa una estructuració geogràfica topològicament més o menys coherent – utilitzeu la imatge en plena resolució ja que presenta el noms sobreposats per captar l’estructuració conjunta d’un sol cop d’ull – encara que amb significatives anomalies; per exemple, els topònims del Pallars es veuen separats entre un grup centrat al voltant d’Alaó, en una posició central i fortament connectat amb la resta, mentre que un grup al voltant de Sant Gerri de la Sal es veu aïllat i desplaçat a l’extrem inferior del graf.

Fins aquí hem utilitzat una aplicació entre Identitats i Topònims molt i molt genèrica, i que es podria treballar encara de moltes maneres, per exemple, afegint la informació estructural que la toponímia del Fons conté, etc, etc; també en l’apunt anterior havíem fet una aplicació força genèrica entre Documents i Toponímia, però és el cas que en el Fons, s’ha entrat tot un altre conjunt de dades que també ens relliguen les Identitats amb el Topònims on els documents les presenten, es tracta de les Relacions Geogràfiques.

Relacions Geogràfiques

De manera força similar a com en el procés d’introducció dels documents en el Fons Cathalaunia, es van apuntant manualment les Relacions Interpersonals que els texts descriuen, també per a cada identitat, se li apunten els Topònims amb els que els texts el relacionen. De nou es tracta d’un criteri aplicat manualment que no sempre és fàcil d’emmotllar a l’especificitat sempre canviant dels texts. En aquest cas, es tracta de  limitar-se a indicar els llocs més específicament relacionats amb cada una de les identitats. Així doncs, si es tracta per exemple d’una donació d’una vinya en una vila a un monestir, a cada un dels participants del text se’ls hi definirà una Relació Geogràfica amb el topònim de la vila i una altra amb el del monestir. Si a més s’esmenta un abat del monestir, a aquest, se li especificarà en la seva relació amb el topònim monàstic que el text el presenta com l’abat del lloc, etc, etc. De manera que les Relacions Geogràfiques, ens enllacen cada una de les identitats amb el llocs específics – no genèrics – on els texts les presenten, i per tant ens aporten un punt de vista des de la localitat, no des de la globalitat. Amb tot, una majoria de texts presenten també esment a identitats que no formen part del nucli de l’acció, per exemple, testimonis o signants, que davant del dubte de deixar-els orfes de Relacions Geogràfiques, s’optà per associar-els a tots ells sistemàticament als elements toponímics més rellevants de l’acció explicitada en el text; en l’exemple de la donació que citàvem, els signants i testimonis, també se’ls relacionarà amb la vila on la finca transmesa es localitza i el monestir receptor de la donació. Aquest darrer criteri, molt probablement generalitza excessivament les Relacions Geogràfiques, però l’alternativa d’ignorar el fet que apareixen esmentats – encara que sigui molt indirectament – en relació amb uns topònims, no semblà adient.

Un primer graf, construït a base d’anar recollint totes les Relacions Geogràfiques definides per a cada Identitat del Fons, i creant nodes blancs per a les Persones i nodes blaus per a cada Topònim, dóna – amb la mida dels nodes per grau d’Intermediació i la disposició segons l’algoritme Force Atlas 2 – :

rg-6440-11654-th

Relacions Geogràfiques.
5389 Identitats, 1051 Topònims i 11654 Relacions.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

On ens trobem amb una primera sorpresa. Si bé tal i com era d’esperar, hi ha un gran nombre (131) de grups aïllats, coherentment amb el fet que les relacions es defineixen preferentment amb el topònims més locals possibles, el fet, és que es defineix un grup central majoritari que connecta a la majoria d’identitats i topònims; en el seu interior, els nodes més transversals són:

  1. 0.122 Girona
  2. 0.121 Wigo bisbe de Girona
  3. 0.075 Nantigis bisbe d’Urgell
  4. 0.075 Sant Pere apòstol
  5. 0.068 Sant Julià de Brioude
  6. 0.066 Vienne
  7. 0.059 Sant Pere i Sant Pau de Cluny
  8. 0.058 Guillem el Pietós
  9. 0.056 Sant Joan de les Abadesses
  10. 0.051 Mâçon

On en la 4ª posició trobem ni més ni menys que a Sant Pere, fet que evidentment demana una explicació. Ens havíem deixat de comentar que en el cas d’identitats mítiques, com sants o altres sers mitològics, s’han aprofitat les Relacions Geogràfiques per definir-hi els llocs de culte que els hi són associats; això, no s’ha fet sistemàticament per tots i cada un dels sants que donen nom a alguna església – el cas més usual – sinó tant sols per els supòsits en el que els documents els esmenten de manera personal, per exemple, en especificar-ne la presència de la seva tomba, etc, etc. De manera que en aquest graf, ens trobem que Sant Pere, un sant dels més profusament esmentats, ens està lligant les esglésies, parròquies, monestirs posades sota la seva invocació, i com ell, tot un grapat d’altres sants, en concret, 66 més; com que això correspon a un criteri clarament diferent al que volíem il·lustrar, cal eliminar-els per deixar tant sols els nodes de gent real. El resultat és:

rg-6360-11500-th

Relacions Geogràfiques.
5322 Identitats, 1038 Topònims i 11500 Relacions.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

Ni el nombre de grups aïllats (137) ni la disposició global han sofert grans canvis. Si mirem els nodes més transversalment col·locats, tenim:

    1. 0.164 Wigo bisbe de Girona
    2. 0.136 Girona
    3. 0.099 Sant Julià de Brioude
    4. 0.075 Nantigis bisbe d’Urgell
    5. 0.072 Vienne
    6. 0.070 Guillem el Pietós
    7. 0.059 Tours
    8. 0.057 Sant Joan de les Abadesses
    9. 0.056 Mâçon
    10. 0.047 Emma abadessa filla del Pilós

Que és un elenc de llocs i personalitats força semblant al que teníem inicialment. Però més enllà d’entrar a analitzar el graf en detall, aquesta disposició ens pot també resultar útil per exemple, per mirar de mesurar el grau de localitat geogràfica per funció o càrrec públic a base de seleccionar grups d’identitats per la seva titulació (abats, comtes, escrivans, bisbes, etc) i calcular la seva mitjana d’Intermediació, i així tenir una mesura de la transversalitat geogràfica del esments del col .lectiu.

Per exemple, comencem per el grup d’els escrivans, col.lectiu molt extens i disseminat geogràficament; en tenim en el graf 226 identitats així identificades, però hem de vigilar de no fer la mitja sobre el seu total, ja que els que estan situats en el grups aïllats, tindran una Intermediació de 0.; de manera que farem la mitjana sobre els 137 escrivans restants del nucli central: el valor resultant és de 0.00137. En el cas dels bisbes, en tenim un total de 158,  però sols 110 amb Intermediació no nul·la, que donen una mitjana de 0.00474. I per el que fa als comtes – i vescomtes -, n’hi han 105, 74 dels quals amb Intermediació superior a 0.; la seva mitjana és de 0.00355. És a dir: els bisbes són els personatges geogràficament més transversalment documentats, seguits a poca distància per els comtes, mentre que els escrivans de mitjana apareixen en context geogràfics força més restringits, que no és pas una conclusió especialment novedosa, però que sí resulta satisfactori poder-ho mesurar i comparar objectivament.

Podem visualitzar els resultats, assignant colors als nodes: els escrivans en vermell, els bisbes en blau i el comtes en verd.

rg-6360-11500-esc-bis-com-th

Relacions Geogràfiques.
226 Escrivans, 158 Bisbes i 105 Comtes.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

I evidentment, podem extreure subgrups; per exemple, considerant els nodes connectats a dos enllaços de distància a partir d’un node determinat. Si aquest era un node personal, tindrem el subconjunt de persones relacionades amb els seus entorns geogràfics propis. Provem-ho, aïllem en el graf anterior per exemple a Guifré-Borrell comte de Barcelona i el senyalem en color groc:

rg-guifreborrell-th

Relacions Geogràfiques de Guifré.Borrell.
17 Topònims i 394 Identitats.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

O també podem fer-ho per un node toponímic, com per exemple Barcelona i veure quins entorns geogràfics són relacionables a través dels personatges localitzats específicament allí.

rg-barcelona-th

Relacions Geogràfiques a partir de Barcelona.
21 Identitats i 122 Topònims.
Cliqueu per màxima resolució
O SVG amb hiperenllaços.

I fins aquí aquest apunt, que ja és prou llarg i variat. Com es pot veure, tant sols hem assenyalat algunes de les aproximacions possibles a les dades que les Relacions Geogràfiques presenten, i no hem entrat aquí en l’anàlisi històrica que es pot derivar del seu estudi – i que certament n’és la part més interessant – ja que sense cap mena de dubte ens portaria massa lluny.

Notes

  • [1] Són els fitxer SVG disponibles per cada graf, que permeten fer zoom, desplaçament i clicant en els nodes consultar les dades via Internet. Per una navegació més fluïda, es recomana configurar el navegador que s’estigui utilitzant de manera que el zoom sigui aïllat per pàgina o pestanya i si cal, augmentar el percentatge màxim de zoom. En el Firefox, això es pot ajustar en la pàgina de configuració about:config modificant les entrades: browser.zoom.siteSpecific a false per tenir zoom individualitzat per pestanya i per incrementar el zoom efectiu, per exemple: posar zoom.minPercent a 10 i zoom.maxPercent, per exemple a 2000. i toolkit.zoomManager.zoomValues a .1,.2,.3,.5,.6,.7,.8,.9,1,1.1,1.2,1.33,1.5,1.7,2,2.4,3,4,6,8,10,12,14,16,18,20. On la primera indica fins un mínim d’un 10% d’allunyament, la segona un augment màxim de 20 cops (2000%), i la tercera – i també imprescindible – indica els factors a aplicar cada cop que es puja o baixa el nivell de zoom, en aquest cas entre .1 i 20.
  • [2] Comentat a: Vilaseca i Corbera, Joan : 2011 : “Detecció de grups d’homònims en documents de l’Alta Edat Mitjana”.
Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Carles el Simple, cathalaunia.org, Elna, Emma, Empuries, estadística, Fons Cathalaunia, Girona, Guifré-Borrell, Guillem el Pietós, Mâçon, Nantigis, Osona, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Julià de Brioude, Sant Pere, Tec, toponímia, Tours, Urgell, Vallfogona, Vienne, Wigo i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s