Jornada “Paisatge i Història a Catalunya”

El passat quatre d’abril del 2013 es celebrà a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona una jornada titulada: “Paisatge i Història a Catalunya” organitzada per el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i la Societat Catalana d’Estudis Històrics.

pai-i-his-a-cat-thJornada molt atapeïda, com solen ser aquesta mena de reunions temàtiques, de la que malauradament sols en vaig poder fruir de la primera part de la sessió de la tarda. El llistat de les ponències presentades dona una idea força aproximada del nivell de la sessió.

  1. Inauguració a càrrec d’en Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans i en Jaume Sobrequés i Callicó, director del Centre d’Història Contemporània.
  2. “La traca històrica. Paisatge, patrimoni i polítiques públiques” per Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i Director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
  3. “Paisatges rurals i periurbans de la protohistòria del hinterland d’Ullastret” per Rosa Plana i Mallart de la UMR 5140 Archéologie des Sóciétés Méditerranéennes, Universitat de Montpeller III (Universitat Paul Valéry)
  4. “Els estudis del paisatge al territori de la ciutat romana de Tarraco per Marta Prevosti i Montclús de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
  5. “Paisatges culturals de muntanya a Catalunya des de la perspectiva de l’arqueologia del paisatge” per Josep M. Palet i Martínez de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.
  6. “Anàlisis pol·líniques i paleoambientals per a una història del paisatge català” per Santiago Riera i Mora de la Universitat de Barcelona.
  7. “L’arqueologia del paisatge de la Catalunya medieval” per Jordi Bolòs i Masclans de la Universitat de Lleida. Projecte PaHisCat.
  8. “Els estudis del paisatge a Catalunya des de la georafia” per Albert Pèlachs i Mañosa de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  9. “Paisatge, expressió híbrida d’història natural i d’història social” per Martí Boada i Juncà de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La sessió de la tarda, l’encetà el professor Riera i Mora que començà per fer una sinopsi de l’evolució de la palinologia des de la darrera meitat del segle XX fins els nostres dies, que segons les meves notes, es podria resumir com el camí recorregut des del descobriment dels efectes antropogènics en el registre pol·línic fins la necessitat d’assumpció de la preeminència dels estudis multiproxy – el que usualment es coneix com aproximacions multidisciplinaris -. En aquest sentit, vaig trobar molt interessant l’opinió expressada per en Riera que potser fora millor que enlloc de parlar de disciplines, parléssim d’objectius, de quines són les preguntes que es volen respondre. Opinió que tenia tota la pinta de ser filla de l’experiència i amb la que no puc sinó acordar, tota vegada que en el fons, les disciplines no deixen de ser sinó eines per mirar d’esclarir els objectius de recerca. L’exposició passà seguidament a presentar una petita tria d’anàlisis locals de diferents contexts ambientals per comentar l’evolució paisatgística que el recull d’evidències permet delinear en cada un d’ells. I es que aquest és el punt actual de recerca, que ja comença a superar les visions globalitzants o de conjunt, paradigmàticament de base climàtica, per endinsar-se en la comprensió de la variabilitat del mon local i les seves interaccions al llarg del temps, i de retruc, permetre una aproximació més precisa de l’evolució més pròpiament històrica tota vegada que és precisament la variabilitat una de les marques simptomàtiques del efectes antròpics sobre el paisatge. No intentaré pas resumir aquí l’exposició farcida de dades del professor Riera- no sabria fer-li els honors – vull tant sols fer-me ressò d’un parell de conceptes aïllats que em resultaren nous. El primer, és la visió d’uns Pirineus d’abans de l’era cristiana amb un bosc que arribava a cotes centenars de metres més amunt que en l’actualitat, fins el límit alpí (al voltant dels 2600m.) i com les primeres traces d’activitat antròpica – molt i molt locals i en època neolítica – són de cremes en les parts altes, comentari que em recordà inevitablement la llegenda etimològica de Pyrene. I el segon, les dates d’aparició dels cultius de l’olivera, en època ibèrica (s. IV aC) i de la vinya – a Barcino – en època tardo-romana (s. IV-V dC)[1].

La ponència següent, la del doctor Bolòs i Masclans, centrada en l’alta edat mitjana – genèricament parlant, entre el segle V i el X dC – aportà una visió general introductòria amb una selecció comentada de títols rellevants en l’estudi del paisatge des del punt de vista històric per passar tot seguit a comentar l’estat actual i els treballs sobre els diferents elements concrets que conformen un ‘paisatge’ seguint una gradació conceptual: dels més físics i evidents, com construccions o usos agrícoles, als més eteris i conceptuals com límits o toponímia. A semblança de la xerrada d’en Riera, no intentaré fer-ne un resum de la seva rica presentació – tampoc sabria fer-li els honors deguts – i em limitaré a comentar-ne algunes de les dades que el doctor Bolòs presentà que em cridaren especialment l’atenció. En primer lloc, em resultà curiós la datació dels efectes de la islamització, que contràriament al que creia, segons el professor, no es mostren de forma evident en la Catalunya Nova fins els segles X-XI dC. No puc deixar tampoc d’esmentar el comentari sobre els estudis de la vall de Sant Joan de les Abadesses, que en aquest període passen inevitablement per un document molt i molt conegut i llargament citat en aquest bloc, que no és altre que el del judici de Vallfogona del 913 i per la que se n’estima a inicis del segle X un nivell de població alt. Més familiars em resultaren les dates dels processos d’encastellament o d’ensagrament, a partir especialment del segle XI, així com els comentaris sobre les pervivències dels elements antics; en aquest sentit, per exemple el professor Bolós aportà del darrer volum recentment aparegut: Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998) de la sèrie sobre els Atles dels comtats de la Catalunya Carolíngia, exemples de pervivència de toponímia preromana testimoniats sols en documents posteriors a l’any 1000 dC, o els ja ben coneguts exemples de pervivències entre termes i camins medievals o centuriacions romanes i delimitacions actuals. No puc tancar aquest comentari sense referir-me al projecte PaHisCat, nascut ja fa uns anys seguint l’exemple britànic del HLC Historic Landscape Character i que vol presentar una cobertura complerta de l’evolució del paisatge en tot el territori català; projecte que després d’haver realitzat una sèrie inicial d’estudis locals de mostreig molt i molt notables està actualment en estat d’hibernació per manca de finançament. No puc sinó sumar-me a l’esperança expressada per el professor Bolòs que un proper canvi de la situació economico-política del nostre país permeti la seva represa el més aviat possible; tant sols sí, aprofitar per expressar el desitj que el projecte permeti un accés públic i obert a les dades sense el qual es veuria limitada la seva efectivitat científica.

Fins aquí aquest breu soliloqui sobre dues de les sessions d’una jornada que certament mereix un millor comentari que aquest breu apunt; amb tot, la bona nova està en què s’espera que els texts de les ponències de la jornada formin part del volum corresponent a l’any 2014 del Butlletí de la Societat d’Estudis Històrics[2]; n’estarem, com no, a l’espera.


Notes

  • [1] Informació aquesta que resulta contradictòria amb el testimoniatge del cultiu del vi a casa nostra de força abans – tret que es tracti d’una referència estrictament referida al pla de Barcelona? -.
  • [2] Que feliçment ha vist actualitzat el seu web i que ja permet accedir als continguts del darrer volum publicat, el de l’any 2012, en format PDF.
Aquesta entrada s'ha publicat en CHCC, ICAC, IEC, Jordi Bolòs i Masclans, paisatgística, palinologia, Pirineus, Santiago Riera i Mora, SCEH, Vallfogona i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s