Conferència “Les matemàtiques a Al-Andalus”

En una sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona plena de gom a gom, en Carles Dorce i Polo de la Universitat de Barcelona, pronuncià el passat 5 d’abril del 2013 una molt interessant conferència organitzada per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (IEC) dins la sèrie Més enllà de Grècia: cap a una visió multicultural de les matemàtiques sota el títol: “Les matemàtiques a Al-Andalus”.

La brillant exposició de l’evolució de la ciència matemàtica entre els segles VII i XII sota el domini musulmà en general i en particular a Al-Andalus feta per el professor Dorce, tingué no sols la rigorositat i claredat d’exposició pròpia d’un expert en el tema – s’acaba d’editar el primer volum de la seva Història de la matemàtica : des de Mesopotàmia al Renaixement[1] i n’està previst un segon – sinó la frescor de qui estimant la matèria sap transmetre-la des de l’entusiasme.

Cobrir un període tant extens i una temàtica tant variada en a penes una hora (crec que el temps planificat inicialment i afortunadament posteriorment superat era de 45 minuts) obliga forçosament a fer simplificacions. Simplificacions que als amants de la Història sempre resulten a l’hora inevitables i doloroses. En aquest sentit, el professor Dorce optà per fer una explicació de l’evolució de la ciència matemàtica exclusivament des del punt de vista musulmà; decisió lògica atenent al títol de la conferència però que inevitablement havia de deixar de banda influències tant importants en el context tractat com la síria o la jueva. Aquestes forçoses simplificacions però, no minvaren en absolut ni l’interès ni la compleció de l’exposició, tota vegada que és certament en l’àmbit musulmà en el que la matemàtica, a partir de l’astrologia, primer a Bagdad i posteriorment a Al-Andalus, prengué una especial embranzida al ajuntar les influències de la Geomètria grega amb l’Aritmètica hindú.

El professor Dorce anà confegint un relat molt comprensiu i coherent de l’evolució del coneixement matemàtic a partir de les figures de referència i les seves aportacions. Relat farcit de fites primerenques com la primera ‘escola’ matemàtica o el primer tractat d’història de la ciència, entre altres, i amanit amb les mencions d’aspectes interessantíssims que anaven des de la primera concepció de l’orbita de Mercuri com una el·lipse inclinada, a intents – no gaire reeixits – de vol humà, passant per enginys, que per el que sembla, encara amb la enginyeria actual no són trivials de construir.

La conferència es veié coronada per una animada i enriquidora sessió de precs i preguntes que completà la sensació de satisfacció entre els assistents. Tot un plaer!


Notes

  • [1] Una de les escassíssimes obres disponibles sobre la temàtica en català.
Aquesta entrada s'ha publicat en Al-Andalus, astrologia, astronomia, Carles Dorce i Polo, IEC, matemàtica, Mercuri, SCHCT i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s