De Dertosa a Turtusa.

En un divendres que havia de ser plujós, el passat 26 d’abril del 2013 a la Sala de Grau de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, en Joan Negre i Pérez feia la defensa de la seva tesi doctoral De Dertosa a Turtusa. L’extrem oriental d’Al-Tagr Al-A`là en el context del procés d’islamització d’Al-Andalus dirigida per els doctors Ramon Martí i Castelló i Joan Antoni Barceló i Álvarez davant d’un tribunal format per els doctors Gian Carlo Macchi i Janica, Xavier Ballestin i Navarro i presidit per en Phillipe Sénac.

El treball doctoral d’en Joan Negre i Pérez ve a analitzar l’entorn tortosí durant els segles VI-XII i s’ha d’encabir en el mosaic territorial que les tesis dels integrants del grup OCORDE van conformant per donar una cobertura historico-arqueològica de les terres ‘catalanes’ entre l’antiguitat tardana i l’edat mitjana. Treball que ve a cobrir una zona poc documentada i menys treballada i per tant molt i molt necessitada d’estudi; buit historiogràfic que la tesi d’en Joan Negre finalment comença definitivament a pal·liar.

Però no seria just limitar aquesta descripció sumària als aspectes més tradicionals de l’anàlisi històrico-arqueològic, ja que en Joan Negre, probablement esperonat per la migradesa de les dades del context a estudiar, ha sabut anar molt més enllà i crear un model SASE (Sistema d’Articulació Social de l’Espai) que ha expandit els protocols d’anàlisi d’utilització del terreny, tradicionalment isotròpics, a la seva realitat física i per tant, anisotròpica – en paraules planeres, ha incorporat la realitat geogràfica tridimensional als models d’anàlisi d’ús del sòl -, fita que li ha permès no sols analitzar i mesurar els sistemes productius de l’espai estudiat, el tortosí, fins arribar a poder plantejar-ne tasses de  població específiques, sinó anant més enllà desenvolupar tot un model d’anàlisi novell que podrà ser aplicat a molts altres contexts. Fet que lògicament fou especialment ben valorat en els comentaris dels membres del tribunal, que de fet, literalment expressaren que en comptes de fer una tesi, en Joan n’havia acomplert dues.

La defensa seguí un protocol que suposo ser l’usual per aquesta mena d’actes socials civils – com el descrigué ben acuradament un dels presents – i començà a petició de la presidència per una exposició inicial del ponent. En aquest cas, exposició extremadament clara i concisa que aconseguí en menys d’una hora presentar entenedorament els elements essencials – plantejaments i resultats – d’un treball que en la seva versió impresa ocupa dos gruixuts volums i que fou seguida per tres torns d’una mitja hora d’avaluació crítica i comentari per part de cada un dels membres del tribunal amb la corresponent rèplica del ponent.

Aquesta segona part em resultà especialment interessant ja que amb els seus comentaris i crítiques, els experts realitzaren quelcom que em recordà el procés metal·lúrgic que el ferrer opera amb el masser per purgar els elements no desitjables i millorar la qualitat de la matèria. En aquest sentit, i com era d’esperar, cada un dels membres del jurat expressà les correccions i canvis que s’haurien d’incorporar a la tesi doctoral d’en Negre per convertir-la en la que ell hauria desitjat així com també n’anaven subratllant les qualitats i mèrits que hi veien. Comentaris, valoracions i observacions certament molt i molt adients, enriquidores, intel·ligents àdhuc punyents tant si eren positives com negatives i certament pròpies del nivell del jurat.

Sí però, que hi hagué un aspecte que no rebé pràcticament cap comentari substancial per part del tribunal i que no es altre que la integració de la utilització de mètodes numèrics – estadístics – en la metodologia emprada i en especial en el nou model d’anàlisi SASE que en Joan aporta amb el seu treball. Vaig pensar que cap dels membres del tribunal tenia l’expertesa necessària per aportar-hi comentaris constructius.

I és que aquest nou model d’anàlisi, entre altres, utilitza tota una sèrie d’eines estadístiques, de càlcul numèric,  per tal de mirar de detectar pautes i agrupacions en les dades recollides. Aspecte aquest, que si bé no havent tingut accés al text de la tesi[1], no puc comentar en detall, com m’agradaria – ja que fa una pila d’anys que programo algoritmes ben semblants als que en Joan comentà que utilitzava en la seva defensa – sí que comentaré en genèric, ja que em resultà d’allò més curiós observar les reaccions d’experts en humanitats davant un plantejament agosaradament tecnològic en el seu propi camp. I és que la tesi d’en Joan no deixà indiferents als membres del tribunal, ja que tal i com es digué literalment, la tesi era ‘valenta‘: per plantejament ideològic (ja des de la introducció buscava el recolzament final en la Matemàtica) i per desenvolupament estratègic (al plantejar no sols un nou anàlisi territorial, sinó també una nova metodologia analítica).

Acostumat per deformació professional a les conseqüències de la computació, em resultà curiós comprovar com una tesi historiogràfica que incorporés desacomplexadament elements d’anàlisi estadístic, era vista com una novetat.

Sé perfectament que la tecnologia sol produir – especialment, si bé no exclusivament – entre els que la desconeixen, una certa mixtificació. No és res de nou, de fet, és força natural; davant de certs termes o conceptes que resulten poc coneguts per l’oient es produeix un cert posicionament apriorístic, de reserva, quan no – i encara és pitjor – d’acceptació acrítica. No estigué lliure de cap d’aquestes reaccions la presentació de la tesi, cosa que com dic, em resultà curiosa, ja que certament pensava que experts humanistes podrien apreciar – potser millor que ningú – els beneficis que un plantejament holístic aporta.

I és que la tesi d’en Joan Negre aprofita i subratlla la necessitat imperiosa d’utilitzar plantejaments multidisciplinaris – i constato que no està pas sòl en això, ja que fa poc presenciava a un expert palinòleg a Barcelona fer de motu proprio la mateixa observació -; necessitat que com molt lúcidament un dels membres del tribunal recordà, en el cas d’una tesi personal, exigeix un grau de domini no superficial en cada una de les disciplines implicades. Resumint, que vaig poder tornar a constatar que el tema de l’ús de la computació encara és una assignatura pendent per l’estudi de la Història… Però no ens despistem, que d’això,  segurament en podrem parlar en altres ocasions.

Un cop acabat el torn de comentaris a la tesi, fou l’hora del torn de paraula dels dos tutors d’en Joan, que asseguts un al costat de l’altre confessaren que mai no havien estat abans pas tan a prop l’un de l’altre. En Ramon Martí feu una defensa aclaridora d’algunes de les crítiques centrades al voltant dels aspectes més pròpiament historiogràfics que els membres del jurat havien expressat i en Joan Antoni Barceló feu una oberta contraofensiva sobre els capteniments sistèmics que algun dels membres del jurat havia expressat vers els aspectes més matemàtics i objectivables de la tesi. Ambdós en bona part van venir a descarregar al ponent de responsabilitat en certes decisions estratègiques del treball que havien generat dubtes en part del jurat en declarar que eren fruit de directives emanades del seu consell. Especialment, es posà en relleu el que dèiem al començar, que el treball d’en Joan Negre era una tesi valenta, que lluny de buscar plantejaments poc ambiciosos i de baix perfil, encarava obertament – tal i com convé al desenvolupament científic – plantejaments sistèmics agosarats, i ho feia en obert, sense falsos capteniments ni parcialitats, tal i com convé a un científic honest, que no pot sinó des de la transparència cercar preguntes i respostes, no conformitats.

Finalment, el president del jurat es preguntà retòricament en veu alta si la presidència tenia dret a respondre a les intervencions del tutors, fet que provocà el lògic assentiment entre rialles de la sala i procedí a dir la darrera paraula abans la deliberació.

Sortits de la sala els presents i havent deliberat entre ells els membres del jurat, el ponent i el públic retornà per sentir dempeus el veredicte, que no podia ser altre que el de: Apte!

Els presents, esclatarem en aplaudiments. Felicitats des d’aquí al doctor Joan Negre i Pérez!

Era ja ben bé l’hora de dinar i encara havia de ploure; quin matí més ben aprofitat…


Notes

  • [1] La publicació d’aquest comentari s’ha endarrerit tot esperant que la tesi fos públicament accessible, per tal de poder-ne facilitar l’accés.
Aquesta entrada s'ha publicat en Al-Andalus, Al-Tagr Al-A'la, Dertosa, Gian Carlo Macchi, Joan Antoni Barceló, Joan Negre, OCORDE, Phillipe Sénac, Ramon Martí, SASE, Tortosa, Universitat Autónoma de Bellaterra, Xavier Ballestin i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a De Dertosa a Turtusa.

  1. Joan Negre ha dit:

    Moltes gràcies Joan per tan acurada ressenya del acte de defensa de la meva tesi doctoral. M’alegre que les qüestions tractades et resultaren d’interès malgrat les dificultats, per desgràcia, que encara ens trobem per tal d’encabir els plantejaments científics i quantitatius en la recerca històrica. L’objectiu principal de la tesi, el de plantejar una metodologia de treball novella que permeti analitzar el desenvolupament històric de les formes d’ocupació d’un territori, crec que ha estat acomplert. Ara només cal seguir treballant.

    • cathalaunis ha dit:

      M’alegro de sentir que no he marrat gaire la descripció d’aquella jornada, mercès. Els mètodes quantitatius crec sens dubte prendran el seu lloc en l’estudi de la Història (és una tendència sociològica dels nostres temps), ara, també em sembla cert que ens faríem un mal favor si no miréssim d’equilibrar aquestes aproximacions amb un increment equivalent de les facetes que usualment es defineixen com ‘humanitats’. Si ho hagués de resumir en una frase, i per lligar-ho amb els preliminars de la teva tesi, seria quelcom com: no oblidem que la Matemàtica és una part de la Filosofia. Suposo que és per això m’agrada tant llegir historiadors antics…🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s