La Xarxa Beguina, un exemple de prosopografia moderna.

Va ser la casualitat la que va fer que me’n adones que en la Institució Milà i Fontanals, es programava dins de la sèrie Seminari d’Estudis Doctorals una conferència a càrrec de na Delfi-Isabel Nieto-Isabel titulada: “Xarxes: una aproximació als estudis prosopogràfics i a les seves aplicacions“. Prosopografia + Medieval + Xarxes eren masses coincidències amb la feina que es va fent a cathalaunia.org com per què ho pogués ignorar, així que el passat dimarts 21 de maig a l’Aula de Seminaris del IMF vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la introducció de la que promet ser una tesi doctoral molt interessant que aplicant anàlisi de grafs examinarà el moviment espiritual de les Beguines a inicis del segle XIII a cavall entre l’Occitània i Flandes.

dxar-thSón molts el punts d’acord amb la breu i clara exposició que realitzà na Delfi-Isabel. Des de la sintonia per una provinença d’una branca del saber tan objectivable com és la Física, i per tant, tenir una explicita voluntat d’enriquir la mirada historiogràfica amb les eines habituals del repertori de les disciplines més ’empiristes’, a la displicència amb la que el terme ‘xarxes’ s’aplica de manera indiscriminada i sense gaire criteri en la literatura historiogràfica.

L’exposició doncs, començà per un enunciat clar i contundent: “el tot és superior a la suma de les parts” i a partir d’aquí, passà a  una breu exposició del que són – matemàticament parlant – les xarxes, és a dir, els grafs, i les seves dues menes bàsiques: les ‘aleatòries’ ( on el nombre de connexions per node segueix una corba gaussiana i que són força inusuals en la natura ) i les ‘lliures d’escala‘ ( on la majoria de nodes té un grau de connectivitat baix o molt baix, però on també hi han nodes ‘hub’ o altament connectats; tipologia aquesta que sí és força habitual en la realitat observable ). El següent concepte clau de l’anàlisi de grafs que es presentà a l’audiència, fou el de grau, i en concret el de grau d’Intermediació, que permet mesurar fins a quin punt un node, ( una persona en el cas de grafs socials ) és o no un element ‘de pas obligatori’. A partir d’aquí Delfi féu un repàs de la producció sobre la temàtica, secció aquesta que em permeté de nou copsar la meva ignorància sobre el que s’està fent i que no puc sinó agrair vivament.

La part final de la conferència estigué dedicada a la seva futura tesi i resultà d’allò més interessant. No conec més que superficialment la seva temàtica específica, les Beguines, ja que cau fora del meu camp temporal d’estudi i per tant prego disculpes si  parlant de coses que ignoro escric quelcom incorrecte. Na Delfi començà amb la distribució geogràfica dels testimonis documentals – crec que la majoria d’ells, provinents dels interrogatoris que van patir els seus membres per part de l’ortodòxia catòlica – que es distribuïa entre les ciutat de Narbona, Besiers , Montpeller i altres nuclis situats al llarg de la vella via Domitia, l’encara més antic camí d’Hèrcules, per continuar amb la construcció del model de la xarxa objecte del seu estudi: la comunitat beguina documentada.

Em resultà completament familiar la problemàtica expressada per la doctorant de la dificultat en identificar les persones esmentades en els documents de la època, i no puc sinó aprovar la seva aproximació metodològica de màxima transparència en la tria finalment efectuada. També ressonà amb la meva experiència quan Delfi manifestà com el més bonic de la recerca, no és quan trobes el que t’esperaves, sinó el que NO t’esperaves. I en aquest sentit, apuntà com algunes de les coses que la seva tesi incorporarà vindran – de retruc – a treure ferro a algunes de les posicions ‘deconstruccionistes’[1] que tal i com expressà, volen rebaixar la historicitat del fenomen Baguinès, tota vegada que el model que li resulta presenta unes característiques força peculiars, amb rols verificablement distints entre les tipologies dels seus components. Evidències analítiques que no sols apunten a la historicitat del subjecte modelat sinó que espero que aportin nova llum a l’anàlisi historiogràfic del fenomen i ens permetin entendre’l millor.

Delfi-Isabel expressà en l’encapçalament de la seva conferència el desig que la seva formació en Física l’ajudés en l’aplicació de tècniques més objectivables a l’anàlisi històric així com l’esperança de poder tancar el cercle i retornar des de les disciplines més humanistes un plus de comprensió que enriqueixi les ciències mes ‘positivistes’. No put estar-hi més d’acord i me’n adonc ara, que he posat “prosopografia moderna” en el títol d’aquest apunt, quant de fet, espero que ben aviat sigui sols “prosopografia”, a seques,  i que les tècniques d’anàlisi quantitatiu s’incorporin amb normalitat com un estri més en la caixa d’eines de la investigació històrica.

Ni què dir té que la tesi doctoral de na Delfi-Isabel Nieto-Isabel promet ser interessant, molt. Crec que la següent fornada d’historiadors resultarà especialment rellevant, ja que els hi correspondrà fer realitat la normalització de la incorporació de les tecnologies de la informació en la pràctica historiogràfica. El meu desig, en genèric,  per el seu propi bé i el de la Història, seria que equilibressin la balança de l’impactant augment de la informació disponible que les noves tècniques aporten amb un similar grau d’aprofundiment real en la comprensió – i per tant en el coneixement – del subjecte estudiat, tasca per la qual, les veus del passat, com exemples de  saviesa,  seran, com sempre han estat, imprescindibles. Desig que crec que en essència ( la pervivència del record ) informa les successives generacions d’amants de la Història.


Notes

  • [1] Hi ha una certa recurrència en les posicions que pretenen negar la historicitat de certs fets descrits en les fonts. Aplaudeixo la crítica sistemàtica i no puc sinó rubricar la importància cabdal de considerar els esbiaixos sistèmics de les fonts així com manifestar que crec que hi ha certament molt i molt de camí a recórrer en aquest sentit, però també és cert que més d’una vegada he trobat a faltar un cert grau de rigorositat en algunes de les postures crítiques d’aquesta mena que he pogut llegir.
Aquesta entrada s'ha publicat en Beguines, Besiers, Delfi-Isabel Nieto-Isabel, grafs, IMF, Montpeller, Narbona, prosopografia, Xarxes i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s