Aquest apunt hagués hagut d’aparèixer fa uns mesos, ja que va ser llavors que n’Ignasi Puig em proposà d’assistir a la presentació que es feia a Granollers del llibre de na M. Isabel Panosa i Domingo de títol: “Els ibers del Vallès Oriental“. Llavors, causes de força major impediren finalment l’oportunitat, però afortunadament la voluntat persistí, i aquest passat 30 de maig del 2013 a la llibreria Casa del Libro de Terrassa – abans segona llar del perdut i molt estimat Cau ple de Lletres – el mateix Ignasi tingué la feliç oportunitat de presentar al públic egarenc – amb una important representació del local Institut d’Estudis Ibèrics – el darrer llibre de la doctora Panosa.
Els ibers del Vallès Oriental és un volum que ve a compendiar l’estat actual dels nostres coneixements sobre el passat ibèric del Vallès Oriental. En la presentació, la doctora, amb la naturalitat de qui parla del que sap, la claredat d’una disciplina intel·lectual interioritzada i l’entusiasme del qui estima el que fa, anà desgranant ordenadament totes les claus bàsiques de l’obra, i així ens introduí a un passat ibèric centrat en la producció local de cereals que es veié substituït paulatinament per el cultiu de la vinya i la corresponent producció vitícola en gran escala amb l’arribada dels romans, especialment a partir d’August .
Explicà que de l’amplia pluralitat d’assentaments localitzats en el Vallès Oriental un topònim en destaca gràcies a la seva producció numismàtica[1]: Lauro. Localitat que identificada amb l’actual Llerona probablement jugà un rol rellevant dins la Laietània ( que vindria a ocupar la terra entre el Llobregat i La Tordera ) ja que sabem que el seu vi fou conegut i exportat a Itàlia i fins i tot tal vegada es pugui identificar com el lloc d’una famosa batalla haguda l’any 76 aC entre Sertori i Pompeu[2]. La doctora, a més, ens proveí de l’engrescadora nova segons la qual, recents excavacions permeten ser optimistes en quant a la futura localització física de la Lauro ibèrica.
Havent estant llegint la setmana anterior la tesi doctoral d’en Pau De Soto “Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya Romana: estudis de distribució i mobilitat” la veritat, és que tot el que la doctora Panosa anà explicant em resultà d’allò més coherent, ja que Lauro ( derivat probablement de laur ) seria un notable centre concentrador que integrat dins la xarxa de la Via Augusta enviaria la producció vitícola de la regió a l’exportació via un ramal ( Via de Parpers ) que aniria probablement d’Ilturo ( Mataró / Burriac ) a Auso ( Osona )[3] – encara que també apunta De Soto a que la moneda de la seca de la ciutat hauria pogut circular per el ramal que anava d’Auso a Iulia Líbica i la Cerdanya ( Via del Congost )[4] -.
Familiar també em resultà la seva explicació sobre la controvèrsia referent a la identificació de la mansio Semproniana esmentada en els Vasos Apol·linars com Granollers o fins i tot com Montmeló ( en aquest apartat, De Soto, considerant les variacions de les distàncies donades per les diferents versions del traçat, suggereix Llicà de Munt com a possible emplaçament[5] ).
La amable xerrada acabà, com s’acostuma a fer, amb un torn de precs i preguntes, on algun dels membres de l’IEI, com bons aficionats a la temàtica ibèrica que són, preguntaren sobre alguns aspectes erudits. La doctora M. Isabel Panosa i Domingo finalment tingué l’amabilitat de dedicar personalment el seu llibre a qui així ho desitjà.
He tingut l’oportunitat de llegir el llibre aquests darrers dies, després de la seva presentació, i veritablement puc dir que m’ha resultat molt i molt satisfactori. No sols per la claredat i rigorositat de l’exposició – en clara sintonia amb l’exposició que feu l’autora a Terrassa – sinó també per una sabia presentació i contextualització d’un formidable volum de dades que sols un profund coneixement de la temàtica tractada podia fer entenedor. En aquest sentit, i com a plus, el llibre no sols incorpora un apèndix on es comenten tots i cada un dels jaciments ibèrics coneguts al Vallès Oriental, sinó fins i tot inclou un CD amb un PDF d’un mapa de la zona amb els marcatges corresponents. En conjunt, no puc sinó estar d’acord amb na Maria Carme Belarte que ja des del pròleg la descriu com una obra de gran utilitat; així ha estat certament en el meu cas.
Resumint, un plaer de presentació, d’una obra científica rigorosa, útil, molt ben contextualitzada i farcida de dades!
Notes
- [1] L’eina de Cerca d’Epigrafies Ibèriques permet consultar més de 3000 entrades del recull epigràfic del ibèric nord-oriental.
- [2] Anteriorment identificada com l’actual Llíria a prop de València.
- [3] De Soto, Pau : 2010 : “Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya Romana- estudis de distribució i mobilitat” p.204
- [4] De Soto, Pau : 2010 : “Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya Romana- estudis de distribució i mobilitat” p.402
- [5] De Soto, Pau : 2010 : “Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya Romana- estudis de distribució i mobilitat” p.104-106
Cathalaunia. La Catalunya abans de Catalunya 
Moltes gràcies pel contingut, tan interessant, i per tota la feina feta.
Benvolguda Pilar.
Mercès! És un plaer fer-la i un doble plaer saber que s’aprecia…!