Antroponímia medieval.

Aquest apunt és per anar comentant els problemes que la creació d’una nova secció en el Fons Cathalaunia , la d’Antroponímia, està comportant.

Tot va començar amb la decisió d’anar identificant tots els figurant en els texts que es van incorporant en el Fons. Per fer-ho, cal, lògicament, entre altres coses, comparar els noms dels nous figurants amb els dels figurants en els documents previs. Comparació absolutament quotidiana i molt fàcil de fer, oi? Tothom sap comparar un parell de noms! O no? El problema ve, quan es tracta de fer-ho mecànicament.

Un primer desenvolupament, va ser la programació d’una funció de simplificació de les formes llatines. Funció que en essència consta de tres fases:

  1. Eliminació de desinències (declinacions, diminutius, etc).
  2. Simplificació de l’estructura consonàntica (per exemple: ‘ph’ = ‘f’).
  3. Simplificació vocàlica.

De manera que la dita funció, aplicada per exemple un ‘Iohannes’ i a un ‘Joani’ , dóna un mateix resultat, suposem: ‘Ion’. D’aquesta manera, si dues formes tenen un mateix resultat, cap la possibilitat que es tracti d’un mateix nom. És un primer pas, certament insuficient, però un començament com un altre.

Ja els historiadors passats (estic pensant per exemple en Pujades[1]) advertien que els noms de l’alta edat mitjana no són fàcilment diferenciables, tota vegada que la variabilitat entre les formes era tant gran que d’un ‘Suniari’ es podria passar sense massa dificultat a un ‘Seniofredus’. La pràctica indica la certesa de les seves observacions. L’espai antroponímic sembla estar poblat d’uns pocs noms aparentment ben definits, rodejats per una multitud de noms, per els que més aviat existeix una gradació, que no pas uns límits concrets. Les diferències entre llengües, modalitats locals, transcripcions, i/o simplement, el joc fonètic, tan natural en l’ésser humà, es confabulen per crear aquesta mena de continuu antroponímic que resulta ben difícil de parcel·lar a base de crear unes caixetes per el que coneixem com el concepte de ‘nom de persona’.

És per això, que en un principi, el Fons Cathalaunia no tenia un registre antroponímic; no hi havia manera d’establir uns criteris mecànicament aplicables. El Fons, es limitava a presentar els documents, i derivats d’ells, les identitats i els llocs que en ells s’esmenten – que ja és prou feina-. Però com dèiem, per les tasques d’identificació, sí s’han anat programant facilitats, ‘lingüístiques’, de manera que la qüestió dels Antropònims, probablement estava condemnada a reaparèixer en algun moment. I el moment ha estat quan a partir d’aquestes capacitats de comparació de formes llatines s’ha plantejat la possibilitat de mesurar el grau de semblança entre documents – esperem parlar-ne ben aviat d’aquest tema -, circumstància que ha tornar a posar en primer pla la necessitat de plantejar-se la conveniència – o no – de disposar d’un registre antroponímic.

La resposta, conscients de la problemàtica del tema – i de la nostra manca d’adequació per a la tasca- ha estat recórrer als treballs de referència sobre antroponímia medieval, amb un doble objectiu:

  1. Per una banda, tenir els conjunts de formes que els experts opinen que fornien llavors el que col·loquialment anomenem avui en dia un ‘nom de persona’ – grups antroponímics, en la terminologia filològica -, per tal de poder associar les identitats del Fons amb alguna d’aquestes ‘agrupacions‘. És a dir, poder associar automàticament a cada identitat un ‘nom’, i a l’inrevés, per a cada ‘nom’ , tenir la llista d’identitats homònimes existents.
  2. Per l’altra, disposar d’un conjunt d’agrupacions de formes antroponímiques, que creades per experts, servissin d’ajut o model per mirar de perfeccionar les eines de filologia computacional del Fons.

És per això, que el s’ha fet en una primera fase, és incorporar les agrupacions d’una obra de referència com és el Repertori d’Antropònims Catalans (RAC) I, per inicialitzar una secció d’Antroponímia, nova en el Fons. Diem inicialitzar, ja que com veurem tot seguit el tema se les porta…

Per començar, una primera constatació. Els grups que presenta el RAC, no tenen un criteri explícitament definit. Enlloc de l’obra es declara quins han estat els criteris emprats en la seva confecció, el que sí s’explicita, és que no s’han aplicat ni processos de lematització ni d’anàlisi etimològica, que es consideren tasques futures a realitzar sobre el repertori presentat.

Una segona; si en la part central de l’obra, on es detallen les freqüències de cada grup antroponímic, se’n llisten, poc més de 3800, en la part final, on es relaciona cada forma individual amb un grup específic, el llistat augmenta fins més enllà de les 4100. Evidentment, hem utilitzat la selecció més amplia.

En segon lloc, s’han programat els mecanismes – a partir entre altres de la funció de simplificació de formes llatines esmentada al començar – per interrelacionar les noves entrades antroponímiques amb les identitats ja existents en el Fons. El que dèiem, tenir enllaçats de manera automatitzada el registre ‘censal’ i el recull ‘antroponímic’.

En tercer, s’han programat una sèrie d’ajuts en el Selector del Fons, per mirar d’avaluar una sèrie de qüestions que apareixen naturalment en relacionar: a) unes utilitats computacionals de comparació antroponímica, amb b) un recull d’antropònims fet per experts:

  1. Quantes formes antroponímiques actualment presents en els documents no existeixen o no tenen una adequació evident dins del recull d’antropònims?
  2. Quantes identitats no tenen un únic ‘nom’ (grup antroponímic) programàticament associat? Ja sigui que en puguin tenir més d’un, ja sigui que no en tinguin cap. És a dir, mirar d’avaluar objectivament el resultat dels mecanismes de comparació antroponímica programats fins el moment.
  3. Quantes de les formes antroponímiques del RAC, s’adeqüen computacionalment a un únic grup antroponímic? O en altres termes, fins a quin punt s’assemblen els criteris emprats per els experts humans en el RAC a uns criteris merament formals com són els implementats en el programari?

Anem per les primeres respostes i constatacions.

A la primera pregunta, tenim que en el moment d’escriure aquest apunt, el Fons conté no menys de 1800 formes antroponímiques que no tenen una adequació evident en cap dels poc més de 4100 grups antroponímics definits inicialment. És evident, doncs que s’hauran de crear un nombre no menor de nous grups. Una possible explicació per aquest fet cal segurament buscar-la en la diferència de context geogràfic emprat; el RAC es circumscriu als comtats de la futura Catalunya Vella, mentre que el Fons abasta tot el Midi.

Una primera comprensió: la funció de ‘normalització’ de formes llatines descrita abans, produeix una simplificació excessiva – molt probablement degut a la darrera fase de reducció vocàlica -; això es desprèn de les respostes a les altres dues preguntes.

La segona qüestió, mira d’avaluar fins a quin punt a cada identitat li correspon un únic nom. Tenim dues casuístiques possibles: identitats amb noms desconeguts, derivades de les 1800 formes antroponímiques no presents en el RAC, però més significativament, els casos en què una mateix identitat es pot veure computacionalment relacionada amb més d’un grup antroponímic. Cas aquest, que en un món ideal, hauria de ser residual. Però no, els primers resultats presenten milers de casos, senyal inequívoca que la comparació computacional és excessivament generosa i dóna per iguals formes que no ho són tant. Ara bé, fins a quin punt és això estrictament així? És davant d’aquests resultats tan inesperats que es dissenyà el tercer test, és a dir, mirar d’avaluar els grups que el RAC presenta des de l’òptica de la comparació antroponímica computeritzada.

La idea darrera aquest test, és que idealment, les formes que composen cada un dels grups antroponímics creats per experts humans, haurien d’identificar-se computacionalment exclusivament amb formes del propi grup. En la mesura que això no sigui així, la fórmula de comparació emprada no és adequada i cal ajustar-la. Però els resultats, tenien les seves sorpreses…

El nombre de casos de formes d’un grup antroponímic que computacionalment s’assemblen a formes d’altres grups, és altíssim. Tant, que tot i que una bona part sigui deguda a una excessiva simplificació en el mètode comparatiu emprat, no n’hi ha prou per explicar els resultats. La resposta, està en analitzar d’aprop els resultats, i el que tenim, és que la variació entre formes dintre d’un mateix grup antroponímic, pot ser superior a la que trobem entre grups. O en altres paraules, que hi han formes en un grup que s’assemblen molt a formes d’altres grups, i que per tant, qüestionen els criteris emprats en la confecció dels propis grups. Fou en aquest punt, que la manca de definició formal del criteri seguit en crear aquestes agrupacions prengué sentit.

Mostrem uns centenars d’exemples de grups diferenciats[2] que aparentment podrien (haurien de?) ser unificats (no és una llistat total, sols els casos que semblen més evidents):

  • Abiela = Abila
  • Abundius = Avundus
  • Accivella = Aicivella
  • Ada = Edo o Ato o Aito o Aetoni o Addane o Aetius  o Atovino o Audinus o Atio
  • Adala = Atala o Atilius o Adelane o Edalus o Adelius o Eddilius o Adalaiz o Edila o Adalinus o Adela Adalla Attila
  • Adalaldo = Adalelde
  • Adalamirus = Adalmars
  • Adalamirus = Eldemirus o Alamirus o Allemirus o Aliemarus o Aldemareso  Eldemares
  • Adalandus = Adalende o Adelindao  Adalinde
  • Adalbardus = Adalbertus o Eldebertus
  • Adalbertus = Adebertus
  • Adaldo = Atalda
  • Adaledes = Adalettes
  • Adalena = Attila
  • Adanasia = Atanasia
  • Addalego = Atelego o Atiliago
  • Addubi = Atubi
  • Ademirus = Atmir
  • Adevora = Adovira o Adovarius o Adverum
  • Adresinda = Atrasinda
  • Agadia = Egadium o Agata
  • Agalani = Agila o Egila
  • Agapius = Egipa
  • Agaricus = Angaricus o Agericus
  • Agelbertus = Ingilbertus o Angilbertus
  • Agilde = Egalde o Egelde
  • Agnulfus = Anolfo
  • Agovardus = Eguardo o Aguardo o Eigobertus o Ingobertus
  • Agridio = Aigredus
  • Aianricus = Enricus
  • Aigo = Eigo
  • Aimer = Emerane o Esmerius o Emiro o Eamir
  • Aizo = Eizo o Axione o Elzo
  • Aladeus = Elidia o Eletus o Aledis o Alidinus
  • Alaero = Elarius o Aliarius
  • Alafredus = Eldefredus
  • Albario = Albarus
  • Albinus = Albo o Alboinus
  • Aldegario = Eldegario o Elegere
  • Aldemares = Eldemares
  • Alderettus = Elderedus
  • Aldericus = Eldericus
  • Aldesindus = Eldesindus
  • Aldo = Alda o Aldinus o Aldio
  • Aldradis = Altrida o Alderettus o Elderedus
  • Aldregudo = Eldregodo
  • Alduvardo = Eldevardo o Eldebertus
  • Alessa = Allasius o Elasius o Elisa o Elesia o Eliseus
  • Alevia = Elivia
  • Algerado = Algereda
  • Alieberta = Eldebertus
  • Alignano = Eligno o Helenus
  • Alisanna = Elesania
  • Allardo = Alardo
  • Almiro = Elmirus o Adalamirus
  • Alodia = Aludia
  • Alune = Ella Allo
  • Amaldeus = Aimildis o Amaldo
  • Amantius = Amendonia o Amendo
  • Amaricus = Eimericus
  • Ameton = Ametini o Amatus o Amidus
  • Amirata = Emiterius
  • Amor = Hammor o Amorone
  • Amunna = Emmo
  • Andalecus = Endalecus o Endalecius
  • Andalus = Andilu
  • Andeberto = Endeberto
  • Andericus = Antereco
  • Aneredi = Enaredus
  • Anna = Ena o Enno o Eni o Anno o Heine o Eneas o Anianus
  • Ansalon = Ansila
  • Ansemare = Ansemirus
  • Ansilde = Ansoaldo
  • Antolfus = Endulfu
  • Antonianus = Antonius
  • Apulinus = Epulone
  • Arane = Aria o Erino o Arias o Ereno o Erovigius o Ario
  • Archinaldo = Archinelde
  • Arcibadus = Argovadus
  • Ardo = Erdora o Arduinus
  • Arebertus = Eribertus
  • Arecus = Arreco o Arigus
  • Aredus = Erad o Arradus o Erradus
  • Argefredus = Erifredus
  • Argemundus = Erimondo
  • Argiron = Ergirus
  • Arielde = Erale o Eralius
  • Armavane = Ermevua
  • Armentarius = Ermengarius
  • Arnaldus = Ernulldes
  • Arsindes = Arsindinus o Eirsindae
  • Arvides = Arvidio
  • Arvisio = Ervisia
  • Ascarius = Ascarone
  • Aspadius = Aspidio
  • Astasius = Astesus o Astiasia
  • Astovere = Esduvare
  • Astraldus = Astrilde
  • Audegarius = Eudegario
  • Audelde = Odaldus
  • Audelinus = Eutolane
  • Audelinus = Odila o Odaldus
  • Audesindus = Eudesindo
  • Audimia = Audimus
  • Audoira = Hautuiro
  • Auffredus = Heofredius
  • Augarius = Eucharia
  • Aulini = Aulo
  • Aureolum = Auriolus
  • Auria = Auro o Eurio
  • Auxilius = Ausille
  • Ava = Evae o Evone o Havio
  • Avaidone = Avido
  • Avarnus = Avierna
  • Baderici = Betericus
  • Baio = Bia
  • Balasco = Balascuti o Balaschita
  • Baldemares = Baldomirus
  • Baldia = Baldus o Baldoinus
  • Balseden = Bellesenda
  • Bancius = Bentius
  • Bancius = Vincio
  • Bardina = Bertini o Bertus
  • Barele = Barrello o Berrellus o Barrale
  • Baro = Bera o Beiro
  • Basinus = Bisio o Basso
  • Bassollus = Bassulino
  • Beiradus = Biritus o Baret
  • Belladio = Bellidus o Belet
  • Bellali = Bellellus
  • Bercondes = Bergondo
  • Blade = Blatia
  • Blademundus = Blidimundi
  • Blancius = Blandius o Blandus o Blandinus
  • Bola = Bolina
  • Bonaldus = Boneldes
  • Bonancia = Bonentio
  • Bonellus = Bonili
  • Boneno = Bunnoni o Bonutius o Bonus Bonitus
  • Bradila = Bradolina
  • Calvellus = Calvila o Chialbalus
  • Calvellus = Calvila
  • Campins = Campius
  • Cantoria = Centurius
  • Cardellus = Kartellano
  • Castellanus = Castelles
  • Celsius = Celsus
  • Centullus = Chintula
  • Cereia = Ciri Ceria
  • Cesarius = Ceserus
  • Chindiberga = Indeberga
  • Cladies = Cleda
  • Constantinus = Constantius
  • Crexencius = Crexente
  • Crispio = Crispiano
  • Cristina = Christianus
  • Daco = Dachino o Deginus
  • Dadila = Dadilde o Dadalus o Daydalani
  • Dala = Deila o Dalia
  • Danilde = Dinelde
  • Dano = Danias
  • Dato = Datane o Dayt o Dedo
  • David = Davidius
  • Dodo = Doutini o Dodei
  • Donazano = Donizia
  • Done = Donnus
  • Dulcidius = Dolchitus
  • Egamius = Agano
  • Eizo = Ecco
  • Eldebertus = Eldevardo
  • Eldetrude = Aldatrud
  • Eldevara = Altoveris o Eldevira
  • Eldevara = Eldevira
  • Eldracus = Aldericus o Eldericus
  • Electa = Eletus
  • Emila = Emilius o Amelius
  • Engomare = Engomiro
  • Ennego = Enoc
  • Eriaman = Erimandus
  • Ermemirus = Ermenarus
  • Ermenaldus = Ermenilde
  • Ermendeus = Armeteo
  • Ermendeus = Ermidio
  • Ermenfredus = Ermenfridia
  • Ermengardis = Ermengardus
  • Ermenilde = Ermilo
  • Ermenricus = Ermeringo
  • Ermenus = Ermone o Ermia
  • Exemenus = Ecimagnus
  • Exemenus = Exemo o Eximio
  • Falcutio = Filgucu
  • Fandilani = Findelane
  • Faraldo = Farelde
  • Fedoni = Pheto
  • Felemirus = Filimiro o Filimera
  • Felicius = Filicane o Felix
  • Feriza = Fiericius
  • Florencius = Florentinus
  • Fortunio = Fortunius
  • Fredaldus = Fredelde
  • Fredelaus = Fredaldus o Fratellus o Fredulus
  • Fredemares = Fredemirus
  • Fredoino = Fredone o Fridio
  • Frodesinda = Fruisindus
  • Frodo = Frodoinus o Frudino
  • Froila = Fruia
  • Frugellus = Frugilde
  • Gafari = Wafarius
  • Galimiro = Wilimirus o Walamiro
  • Garedus = Garidio
  • Garsandus = Garsindis
  • Garsindis = Guiresindo
  • Gastremirus = Wistrimira o Wistrimirus
  • Gaudemar = Gaudemires
  • Gaudemar = Wadamarus o Wadamirus o Witimirus o Widimare
  • Geireldes = Geraldus
  • Gela = Wilies o Gelus o Geila o Wilio o Gelies
  • Gelemundus = Wiliemundus
  • Gemera = Wimara
  • Gera = Gerionis o Gero
  • Geribertus = Guiriberto
  • Gerolimus = Gerulmo
  • Getesindo = Witesindus o Gidesindus
  • Geverigo = Giviricus
  • Gilerandus = Guilierandus
  • Gilmari = Wilimirus
  • Gisclavara = Wisclavara
  • Gisimara = Wisimiro
  • Glaseca = Glasigia
  • Gocio = Gogo o Gogino
  • Godalbertus = Wadalbertus
  • Godelinus = Godila o Gotalio
  • Godemarus = Godemirus
  • Godevir = Gondevare
  • Goleto = Golliade
  • Gondemarus = Gontemirus
  • Gondradus = Gontredus
  • Gonna = Gonnino
  • Gontani = Gondio o Gontes
  • Gontani = Guntiona
  • Gontardus = Vunterdus
  • Gonteldes = Guntildes
  • Gonterengus = Gontericus
  • Gotta = Gotus Godinus
  • Grada = Gratus
  • Gualafredo = Wilafredus
  • Guatalde = Wadaldus
  • Guidalmar = Wadalmiro
  • Gundila = Guntilus o Guntildes
  • Gunsimirus = Wansamiro
  • Gutisclus = Witisclus
  • Gutrildes = Kotrulli
  • Honeratus = Honoratus
  • Iaga = Iaquintus
  • Igilbertus = Ingilbertus o Ingilbardo
  • Iovena = Iovannia o Iuvenno
  • Isimbardus = Isimbertus
  • Itarius = Iter
  • Iulianus = Iulio
  • Iusta = Iustus o Iustinus
  • Langobardus = Langobertus
  • Lato = Letus o Lido o Liddani
  • Lavantia = Levantus
  • Ledire = Lidira
  • Lellus = Lillu
  • Leopardus = Lupertus
  • Leudo = Leuta
  • Leuva = Levia o Levo o Libanus
  • Leuvila = Levello
  • Levadoni = Livatone o Leveldes o Levidius o Libas
  • Levarius = Livirus
  • Lobatonus = Lobetus
  • Lunese = Lunina
  • Lupila = Lobellus o Leuvila
  • Lupus = Lupia
  • Macha = Maga o Magis o Machoni o Micha
  • Magnane = Minua o Mania o Magnus o Manio
  • Maiorecellus = Maurezellus
  • Mansaldi = Mansilde
  • Marcius = Marcus
  • Marellus = Mirellus
  • Melandrus = Melantirus
  • Milanus = Milianus
  • Mirabiles = Mirabilius
  • Mirabiles = Miravallo o Mirabilius
  • Moma = Mumio
  • Moratonus = Muratu
  • Morenho = Morenus
  • Munna = Munio o Munita
  • Natalem = Natalinus
  • Novellus = Novilia
  • Offila = Opila
  • Orraco = Orecha
  • Osendum = Osenta
  • Pipinus = Pipu
  • Placidio = Placidinus o Placidus
  • Prima = Primus
  • Provancia = Provanda
  • Quadrato = Quedredus
  • Quiriacus = Quiricus
  • Rachel = Richila o Richildes o Regales
  • Rademare = Radimirus
  • Radllendes = Ridlinde
  • Raganfredus = Ranefredus
  • Raganfredus = Ratefredus o Riefredo
  • Raganildes = Rainaldus
  • Ragenario = Richinario
  • Ragesindo = Recosindus
  • Rainulfus = Ranulfus
  • Ralindes = Relindes
  • Rarico = Reiricus
  • Ratarius = Rotarius
  • Recaredus = Recerada
  • Rodaldus = Rodeildus
  • Rofina = Ruffini
  • Rogatus = Rogitius
  • Romellus = Romillae
  • Rova = Ruviano
  • Sabadino = Sabbatus o Sabida
  • Sabores = Saberonus o Saboridus
  • Salama = Salomon
  • Salamera = Salamirus
  • Sala = Sela o Silane o Sanila
  • Salvius = Silviano o Silvio o Selva
  • Sanesindo = Signesinda
  • Sanila = Sinnelo
  • Sanna = Senuia
  • Sasila = Sisoaldus
  • Savegoncia = Savegonte
  • Saxa = Saxio
  • Saxeberto = Sesebertus
  • Segarius = Sigoara o Sinier
  • Segeredus = Sigerada o Sigirado
  • Sendericus = Sentericus
  • Senierico = Siniricus
  • Sentane = Sentiano o Sende o Senta o Sencta
  • Senterus = Sentarius o Sendare
  • Sericio = Sirica
  • Sesecundus = Sesegundo o Sesegoncia
  • Sigofredus = Singefredus
  • Sigofredus = Singefredus o Sagfredo
  • Singefredus = Suniefredus
  • Sonus = Sunna
  • Spanellus = Spanila
  • Spanofreda = Spinafredas
  • Stabiles = Stabilia
  • Sudila = Sutilo
  • Sunialdo = Suniuldus
  • Sunila = Sunieldes
  • Tainus = Taynus o Thanani o Tanani
  • Teodaldus = Teudila o Teudelindes o Teutelde
  • Teodaldus = Teutelde
  • Teudelindes = Teudila o Tudildes
  • Teudemares = Teudemirus
  • Teudemares = Teudemirus
  • Teuderada = Teuderedus
  • Teudeviro = Todevaro
  • Teudila = Teudulus
  • Teudinus = Teudo
  • Teudosius = Tudiso
  • Todega = Todiga
  • Tortora = Tortorino
  • Trasaldi = Trasildi
  • Umila = Umilio
  • Urato = Urrata
  • Valirano = Vilarinus o Wiliara o Valerius
  • Vassallo = Basillius o Basila
  • Viatarius = Witarius
  • Vigilia = Wigila o Vigilio
  • Virgilius = Virgilo
  • Vivando = Viventius o Vivendus
  • Vivas = Vivianus
  • Vivendus = Viventius
  • Wadamarus = Wadamirus
  • Walafonsus = Wiliefonsus
  • Walaricus = Wiliricus
  • Warnardo = Wirnardus
  • Widinildis = Winidildes
  • Wigio = Wigo
  • Wisaldus = Wisildes
  • Wisandus = Wisindus

En llegir aquesta llista, s’ha de recordar que cada nom que hi apareix, en realitat, representa a un conjunt de formes associades, a un grup antroponímic. El llistat, el que indica és que entre els grups esmentats en una mateixa línia, existeixen formes que un cop simplificades, resulten idèntiques.

Segurament, hi han raons per els quals alguns d’aquests grups hagin d’existir separadament (per exemple: hem deixat les degudes a l’equiparació dels terminals -mirus -mares) , i certament, en els casos aquests, no tots presenten ni un mateix grau ni una mateixa tipologia de semblança,  però costa rebutjar la noció que molts d’aquests grups sí poden ser unificats sense perill.

De manera, que aquest primer intent de proporcionar una secció Antroponímica al Fons Cathalaunia està resultant ser d’allò més punyeter.  No sols cal ajustar les fórmules de comparació antroponímica – era d’esperar -, sinó que caldrà amb tota seguretat, reformular els grups antroponímics creats inicialment a partir del RAC, i afegir-hi també un bon grapat de noves entrades – és a dir, un cop es tingui un criteri mínimament acceptable per fer-ho -.

Mentrestant, tenim un sistema amb un conjunt de grups d’antropònims aproximat i parcial, que en cada una de les seves entrades, pot mostrar més identitats homònimes de les que segurament caldria.

No és com allò dels cinc mil advocats sota el riu Hudson, però és un inici…

– Actualització 2013-VIII-5 –

En motiu d’anar fent la tasca d’aquesta nova secció, he tornat a fer un cop d’ull al projecte Nomen et Gens de la Universitat de Tuebingen. I m’ha alegrat veure que la cerca en línia ja funciona! Mai tan a temps! Unes poques proves, mostren l’enorme potencial de posar la prosopografia en línia; en un sol adjectiu: fantàstic!

Una sola cosa he trobat a faltar: l’opció de poder accedir a les Fonts emprades. Estant ja processades, no seria gaire més difícil posar l’opció de descàrrega dels texts. La visió de petits fragments en els resultats de les cerques, no és suficient! Cal potenciar la inter-operabilitat entre les diferents iniciatives, i això, passa forçosament per una política de transparència complerta. Crec que la parcel·lació de les fonts no afavoreix als propis objectius del projecte i per tant, espero que a mida que vagi madurant s’incorporin també les opcions d’accés a les Fonts Documentals corresponents en formats electrònics hàbils.

Una alegria veure el projecte en marxa…!


Notes

Aquesta entrada s'ha publicat en antroponímia, cathalaunia.org, estadística, filologia llatina medieval, Fons Cathalaunia, grup antroponímic, lematització, Repertori d'Antropònims Catalans (RAC) i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s