De palatias, actes, congressos, i…

Amb el títol de: Lo que vino de Oriente. Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en Al-Andalus (ss. VII-IX)[1] ha vist la llum recentment amb el número 2525 de les International Series dels British Archaeological Reports (B.A.R.) i de la mà d’en Xavier Ballestín i Ernesto Pastor, un volum no per molt esperat, menys satisfactori.

lo-que-vino-de-oriente-por-thSota aquest títol bifront, s’amaguen en realitat el que seria potser el més proper a les actes del Col·loqui Internacional que es celebrà els dies 18 i 19 de novembre de l’any 2010 en la Facultat de Geografia i Història de Barcelona organitzat per el grup de recerca OCORDE amb en Ramon Martí i Castelló al seu capdavant : Teoría y práctica fiscal en el occidente latino y en dar-al-Islam (siglos VII-IX).

Havent assistit a totes les sessions del molt interessant simposi, és un plaer doncs, veure per fi en paper (fins on jo sé, encara no hi han versions electròniques) i posades al dia, la majoria de les ponències que llavors es van presentar. No és el cas de mirar de comentar-les pas totes elles, però sí, si més no, de donar-ne el llistat de les que s’han vist reflectides en aquest volum (llista que també podeu trobar en format PDF en el web de l’editor del volum):

  1. Derecho y práctica fiscal musulmana – el primer siglo y medio.
    Chalmeta, Pedro
  2. L’administration des impôts en Irak et Iran de la fin de l’époque sassanide a la crise du califat abbaside (VIe-Xe siècles).
    Campopiano, Michele
  3. Consideraciones acerca del término árabe balat, su equivalencia con la voz latina palatium y su presencia en las fuentes andalusies, magrebies y orientales.
    Ballestí, Xavier
  4. La transferencia de términos fiscales islámicos de oriente a occidente : tasq y tascha/tasca en Catalunya Vella y Septimania durante la primera organización emiral omeya.
    Viladrich, Mercè
  5. Dominando territorios, imponiendo medidas – de Banbaluna a Barsiluna.
    Lorenzo, Jesús i Pastor, Ernesto
  6. Prácticas locales de la fiscalidad en el reino visigodo de Toledo.
    Martín Viso, Iñaki
  7. Medir en mansos – tres notas sobre la fiscalidad carolíngia.
    Larrea, Joan José
  8. Poblamiento de los siglos VII-VIII y conquista musulmana el antigui Conventus Asturum.
    Gutiérrez González, José Avelino
  9. Au nord d’al-Andalus – la conquête de la Narbonnaise et de la Tarraconnaise (VIIIe siècle).
    Sénac, Philippe
  10. El palatium rural, una institución fiscal del siglo VIII.
    Martí, Ramon
  11. Els palatia dels territoris del nord-est de Catalunya – indicis toponímics de la primera organització fiscal islàmica.
    Folch Iglesias, Cristian
  12. De Guissona a Magalona – consideracions a l’entorn del topònim palatium en els extrems de la seva dispersió en terres de la Tarraconesa oriental i la Septimània.
    Gibert Rebull, Jordi
  13. Balatalmelc, Santa Maria de Melque. Un monasterio del siglo VIII en territorio toledano.
    Moreno Martín, Francisco J.
  14. Els palaus periurbans de Terrassa. Una xarxa fiscal andalusina al voltant de la seu d’Ègara.
    Soler, Joan i Ruiz, Vicenç
  15. El jaciment arqueològic de Palous (Camarasa – La Noguera)- Dades sobre el poblament hispano-visigot al mig Segre.
    Alòs Trepat, Carme i Solanes Potrony, Eva
  16. Los palatia altomedievales del Vallès (siglos X-XI) – la aportación de la arqueología.
    Roig Buxó, Jordi i Coll, Joan Manuel

El llistat original de ponències, es pot consultar a: arqueologiamedieval.com.

En escriure això, sols he tingut temps per refrescar l’article d’en Martí sobre els palatium i el de na Viladrich sobre la tasca.

En el primer, el dubte que no he sabut resoldre satisfactòriament (tampoc llavors) és l’aparent contradicció, segons el meu entendre, entre un origen musulmà però una pervivència en la Gòtia carolíngia, aspecte que crec que fa sospitar l’existència d’un millor desllorigador.

I per el que fa al segon, crec que l’origen del terme tasq es podria cercar (i m’estranyà ja llavors que no s’esmentés) en el terme sac (שק), el de la tela de sac, el del saqueig, el de les saques on es duien els impostos musulmans (tema interessantíssim que es va tractar en el simposi en examinar els seus segell trobats a Ruscino), i que molt probablement ens remeti a la invenció del teler i de la tela de sac que duien els profetes del pròxim orient i del que en Gesenius n’apunta un possible origen egipci, i per tant, molt anterior a l’aparició documental en el registre arameu (però això ens ho haurien de dir els experts en la història de la tecnologia tèxtil) i de retruc, a una transmissió a casa nostra potser més semita que no exclusivament musulmana?

El terme tasq, comparteix amb el de palatium, el fet de tenir uns orígens amb influències musulmanes però una pervivència exclusivament en entorns cristians -gòtics-, fet que tal vegada tingui a veure amb la (en la meva opinió llargament menysvalorada) influència semita en els territoris de la vella Ibèria (costa a l’oest del Roina).

Dos breus comentaris genèrics (a l’espera de poder acabar de llegir el volum i constatar les diferències del text amb el que queda en el meu record al cap de tres anys).

En primer lloc, sembla clar que és un volum destinat a ser d’obligada referència en el tema dels palatia de la Gòtia altmedieval. Tema que trobo que ha estat més controvertit potser del que realment caldria (per a mi, no passa de ser un exemple més de la clàssica tensió entre l’obligada simplificació conceptual de la teoria i la inevitable complexitat final del fenomen observable) i al que des d’aquest bloc s’ha mirat d’afegir-hi algun element etimològic que encara no havia estat pres en consideració. Tema doncs que no m’és completament aliè i que crec que com ja s’ha apuntat abans, encara podrà donar quelcom més de si…

I en segon, un comentari més genèric i no especialment original en aquest bloc. Però és que el meu astorament per com es gestiona la dicotomia d’una disciplina lligada de facto per una banda a la publicació en paper però que per l’altra, en el seu dia a dia, ja és depenent (com no pot ser d’altra manera) de les tecnologies de la informació digital, no té aturador. Aquest volum, per a mi, és una prova fefaent dels tortuosos viaranys a que uns texts, que han estat circulant privadament durant anys entre els organitzadors i participants d’un congrés, es veuen forçats a recórrer per existir en el món imprès. No diguem, del mal que fa a l’estudi de la disciplina el retràs sistèmic – mesurat en anys, i quan no indefinit – en la difusió de les idees dels investigadors. Mentre parlem amb l’altra banda del món en directe, un article científic sobre Història tarda anys a poder ser accedit per als interessats en la seva temàtica. El més sagnant, és que va ser precisament per això, per compartir eficaçment articles entre científics, que es crearen les pàgines web, (el protocol HTTP i el llenguatge HTML) !

Agraïm doblement doncs, els favors dels poders de Cadme i la tenacitat dels editors i felicitem-nos per l’arribada d’aquest volum; i ja posats a demanar, esperem veure en un futur diguem-li proper – plenament disposats ja a pecar d’optimisme – l’aparició de les actes d’un altre simposi del mateix any 2010, el : Romania Gothica. Els orígens de la identitat europea , celebrat el 12 i 13 de novembre en el Museu d’Història de Catalunya.

romania-gothica-bcn-2010-XI-12-13-th

Que diuen els auguris[2], que tal vegada tinguin a bé materialitzar-se en la galàxia Gutemberg (previ pas, com és obligat avui en dia, per el regne platònic dels nombres enters) en alguna coordenada temporal accessible[3].

– Actualització 2013-IX-25 –

Llegeixo amb satisfacció que en Jordi Gibert i Rebull, també apunta a la possibilitat que alguns dels palaus puguin aparèixer sota la denominació de castrum a: De Guissona a Magalona – consideracions a l’entorn del topònim palatium en els extrems de la seva dispersió en terres de la Tarraconesa oriental i la Septimània (p.166).


Notes

Aquesta entrada s'ha publicat en British Archaeological Reports, fiscalitat, Gesenius, Jordi Gibert, Jordi Gibert i Rebull, Mercè Viladrich, MHC, OCORDE, palatia, Ramon Martí, Romania Gothica, Ruscino, tasca, Universitat de Barcelona i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s