Un sisè de vinya a la Bàscara de finals del segle IX.

Ja fa dies que els apunts en aquest bloc són sobre temes més historiogràfics que no pas pròpiament històrics: que si procediments per comparar documents altmedievals, que què cal entendre per antropònim en contexts pre mil·lennials, que si això, que si allò… De manera que mirem de tornar al terreny més pròpiament històric tot comentant un interessantíssim testimoni[1], que tot just s’acaba d’incorporar en el Fons Cathalaunia.

bascara-des-del-fluvia-31269699-th

El turò de Bàscara amb
l’església de Sant Iscle i Santa Victòria
des del Fluvià.

Que els comtes d’Empúries i el bisbat de Girona tingueren les seves diferències a finals del segle IX, no és cap secret, i que la vila de Bàscara, a Besalú, i situada a mig camí entre els dos centres de poder[2] fou un dels llocs on aquesta tensió s’explicità, tampoc – amb tot, creiem que l’episodi és mereixeria una monografia pròpia -. És en aquest context, que tenim tot una sèrie d’actes judicials promogudes (i guanyades) per el bisbe de Girona, Servodei, en la dècada dels 890 que evidencien les tàctiques de (re-?)apropiació judicial que el bisbe emprà (diem ‘tàctiques’, ja que el mateix patró d’actuació legitimària es repeteix en altres judicis de la sèrie). El document en qüestió s’insereix en aquest context i resulta interessant per tot un reguitzell de motius que anirem apuntant, tant històrics com historiogràfics.

El text, fet el primer dia de desembre de l’any sisè del regnat d’Odó (a priori, el nostre 892), explica com un tal Wadamirus, reclamat per el prevere Adila, mandatari del bisbe de Girona, Servodei, per la possessió d’un sisè d’una vinya en el terme de Baschara, que segons el bisbat pertanyia a la seu gironina per precepte reial[3], intentà defensar la seva possessió presentant l’escriptura de la compra que havia fet a un Adilane, però que havent provat fins a tres vegades que el dit Adilane li fes una acta de propietat (mihi eam auctorizare fecisse) i no havent-ho aconseguit, reconeix que la seva tinença és injusta, s’evacua davant dels jutges i amb les seves pròpies mans estripa l’escriptura de compra (Et ista scriptura eptionis … eam abscidi manibus meis). El text llista fins a 18 membres del tribunal: 3 jutges, 1 saió, 8 sacerdots i 6 bons homes i 6 signants extra més, fet que fa pensar que el sisè aquest de vinya no deuria ser pas menor per promoure tal concentració de personatges locals.

La primera consideració, és historiogràfica. Entrar aquest text ha comportat un munt d’hores; no perquè sigui un text gaire llarg (encara no quatre-centes paraules) , ni perquè la identificació de bon nombre de participants fos especialment dificultosa (la majoria dels figurants es van repetint en els altres judicis promoguts per el bisbe en aquest mateix context), així que, si el text és curt i sabem qui són els que hi figuren, perquè ha resultat tant treballós?

Doncs la resposta està en què, si bé la tasca primària del procés d’identificació dels participants en els documents, és lògicament establir si la seva identitat és o no ja coneguda en el moment d’incorporar el text, i aquesta, en aquest cas, s’ha vist molt facilitada, també hi ha la tasca complementària de mirar tots els homònims compatibles de cada un dels figurants per tal de comprovar si la nova agrupació que el text presenta permet reagrupar identitats que prèviament, a manca de major evidència, s’havien creat aïlladament, però que ara, a la llum de la nova informació podrien ser reconsiderades. Un exemple per posar-ho senzill: en el text apareix un Suniofredo bon home i sabíem prèviament d’un Sunifred que apareixia al costat del bisbe en altres documents i de fins a altres onze Sunifreds compatibles més; doncs bé, repassant l’evidència documental on es presenten aquest altres onze Sunifreds, trobem que n’hi han dos d’ells que apareixen al costat de figurants d’aquest nou text en contexts i caracteritzacions compatibles amb el Sunifred proper al bisbe que ja havíem detectat primerament, i per tant permeten reunificar-li aquests dos Sunifreds prèviament aïllats i identificar-el com el bon home homònim del text.

De manera que encara que la majoria de figurants del text ja eren coneguts, el fet d’haver de verificar per a cada un d’ells si hi han altres identitats que puguin ser reajustades, obliga a un munt de feina de verificació manual, tasca sovint certament incerta i delicada – d’aquí les àmplies seccions de comentaris d’alguns documents – ja que implica la gestió de la incertesa tota vegada que no tractem de fets verificables sinó d’acumulacions probabilístiques; en aquest cas, el text ha permès la reunificació de fins a nou identitats.

Però el tema de la identificació dels figurants, un cop aplicada sistemàticament, també permet albirar interpretacions noves a texts per altra banda ja ben coneguts com és el cas que aquí ens ocupa; entrem en matèria més pròpiament històrica.

Tenim que en el text, el mandatari del bisbe i el que li vengué la vinya a Wadamirus en primer terme, són homònims (Adila), fet que porta a sospitar en una primera aproximació que fossin la mateixa persona i imaginar que el bisbe no sols s’apropià de la vinya sinó que tal vegada ho feu amb premeditació a través del seu mandatari[4]; però l’anàlisi global treu força a aquesta primera possibilitat. Per una banda, tenim en el text, que Wadamirus es refereix a l’Adilane que li vengué la vinya però en cap cas l’identifica com el mandatari que l’ha portat a judici; i en segon lloc, tenim que Adila és un nom molt comú (i amb una caracterització antroponímica molt variada), en sabem de no menys de tretze més potencialment compatibles a part del mandatari, i un d’ells, en concret, era un vasso del comte Delà, és a dir, persona no menor com convé a un propietari d’un bé digne de mobilitzar aquest plantell de personatges locals i proper a priori a la família comtal de Sunyer (Delà es suposa ser germà de Sunyer); i si li afegim que apareix esmentat al costat d’altres deu vassos del comte en un altre dels judicis del bisbe fet l’any següent, tenim que aquesta identificació pren clarament més força que la de l’Adila mandatari del bisbe. O sigui, que tenim que aquesta identificació alternativa ens possibilita plantejar una lectura del document com una ingerència directa del bisbe gironí en els interessos de la família comtal emporitana.

És més, si ara passem a la part que comprà la vinya, al Wadamirus del text, tenim que usualment no és identificat amb cap figura coneguda del moment. Ajuda a això, el fet que en les actes d’evacuació o  reconeixement, la part que s’evacua sol ésser presentada nua de titulacions – potser especialment si són laics en judicis eclesiàstics ? -. Doncs bé, resulta que Wadamirus no és un nom massa freqüent, no teníem més de deu homònims coneguts,  i que un d’ells era tot un senyor vescomte (tal vegada d’Osona?[5])  i que en el procés de reagrupació d’identitats que el text ha propiciat, s’ha pogut plantejar que fos el mateix que casat amb una Emena vendrà anys més tard al successor de Servodei en el bisbat gironí, Wigo, una terra en el comtat d’Empúries[6], i per tant, poder pensar, que el bisbe, no sols estava curtcircuitant una venda de la família de Sunyer a un particular, sinó que s’estava interposant entre un acord de la noblesa local (si pensem en un vescomte emporità) o fins i tot entre cases comtals si estiméssim ser Wadamirus vescomte d’Osona…

De manera que el procés d’identificació, permet passar de la lectura simple inicial d’una acció judicial del bisbe per imposar el seu títol de propietat reial sobre una vinya en un context geogràfic disputat, a la força més completa d’una compravenda entre un vescomte (emporità/osonenc?)  i un vasso del comte Delà cancel·lada per l’acció del bisbe de Girona; tot gràcies a incorporar en la interpretació la informació provinent dels documents on trobem agrupacions de personatges homònims. Per això dèiem inicialment que caldria fer una monografia específica, ja que les lluites entre el bisbat gironí i la família comtat emporitana – i el control de vila de Bàscara n’és un episodi especialment ben documentat – llegides considerant aquest encreuament d’informacions tal vegada pogués aportar llum a un període especialment confús.

Hi ha encara un altre aspecte que resulta curiós del text, aquest, de nou, més pròpiament historiogràfic. El tema del tractament contemporani de la documentació oficial; de si hi havien arxius, de si eren laics o religiosos, de si es feien còpies o perquè, de quin rol tenien els preceptes reials, etc, etc, etc, és un tema permanentment d’actualitat. Trobo interessant el text perquè ens il·lustra l’aspecte contrari: com es podien destruir els documents.

L’escena és gairebé cinematogràfica si imaginem el vescomte – no de massa bon humor – tal vegada en la seu de Girona, estripant davant dels jutges el manuscrit de la compra del sisè de la vinya! I és que això és el que el text mostra, que els documents sense força legal eren – havien de ser? – destruïts, postura o costum que a més d’ajudar a explicar la manca de documentació en aportar una causa més de desaparició, resulta coherent amb la necessitat de renovar els títols de propietat que cal pensar que ‘caducaven’ un cop l’autoritat de la que emanava la seva força legal passava a millor vida o era substituïda per una de nova (si bé en aquest casos, la versió anterior es podia mantenir per donar raó de la continuïtat en el temps de la legitimació de la tinença). És a dir, que probablement sols es mantinguessin (a base d’anar-els copiant quan fos oportú) els documents que tenien validesa o utilitat legal, i que la resta, s’anessin destruint o simplement deixant de transmetre. Ara bé, això sempre sota el benentès que aquest factor s’ha de proporcionar a la intensitat de la cultura escripturística local, que no era pas uniforme!

Notes

  • [1] Text adaptat de: Catalunya Carolíngia. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada D.82

    n presentia Servodei episcopi sedis Gerundensis seu iudices qui iussi sunt iudicare , id est , Baldafredo , Madexo , Leubano iudicum , Undilane saione sive in presentia Arnusto , Fredario sive Revello , Salamon sacerdos , Gischafredo archipresbitero necnon Eudefredo , Romeu , Adub item sacerdotes , Florio , Ansulfo , Amelio , Suniofredo , Avito , Eldesindo vel aliorum bonorum hominum qui ibidem aderant , recognosco me , ego Wadamirus , a petiocionibus Adilane presbitero , qui est mandatarius supradicto episcopo , & veritas est & denegare non possum qualiter de ipsa vinea que est in territorio Gerundense , infra terminos de Baschara , unde hic Adila me mallavit hic in vestra presentia hostendi as relegendum quod resonat in nomine Adilane venditore & in nomine de me ipso iamdicto Wadamiro , emptore ; & affrontat : de oriente in ipso aquale & de meridie in vinea de Emilana femina vel de suos heredes & de occidente in vinea de Ibirio & de circi subiungit item in alio torrente. Sicut iste Adila presbiter me petivit quod infra ipsas affrontationes de ipsa vinea ipsa sexta parte debbet esse de supredicto episcopo cuius ille mandatarius est pro preceptione regis quod resonat in nomine Sancte Marie , matris Christi , que est sita infra muros civitatis Gerunda & in nomine de Sancto Felice , martire Christi , qui est iuxta iamdicta civitatem. Idem dico ego Wadamirus , dixi quod ipsam sextam partem quam ego teneo non eam teneo malo ordine sed per istam scripturam eptionis eam teneo quam in vestra presentiam hostendi , sicut superius resonat , & habui placito uno & alio ter tercio ; & exinde dedi semel iamdicto Adilano qui mihi eam auctorizare fecisse , quod minime fecit. Sic facio me recognitionem vel evacuationem quod nec modo nec in nullo placito auctorem exinde habere non possum per quos ipsam sextam partem habere debeam recto ordine de ipsa iamdicta vinea nec per testes ne aliquo modo probare vel deffendere possum pro quibus partibus eam habere debeam sicut superius resonat , sed sua propria debet esse de supradicto episcopo per ipso precepto superius scripto. Et ista scriptura eptionis quam ego presentavi ad relegendum , quod resonat de ipsa vinea & de ipsa sexta parte , invalida est & non legibus vallata , & propter hoc eam abscidi manibus meis ; & ea que dicto recta & vera sunt , me recognosco in vestra presentia vel me exinde evacuo.
    Facta recognitione sub die kalendis decembris , anno sexto regnante Hodone rege.
    Sig+num Wadamiro , qui hanc recognitionem feci. Sig+num Sunialdo. Sig+num Avito. Sig+num Argibaudi levite SSS. + Salomonis presbiteri SSS. Venerellus presbiter SSS. Odila acolitus SSS. Willisclus levita , archidiaconus , SSS. Tortorellus levita SSS.

  • [1] Així veiem com el terme de la vila tan aviat apareix en territorio Gerundense (en el text que estem comentant) com en comitatu Empuritano (per exemple a: Catalunya Carolíngia. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada D. 86)
  • [3] Encara que el document no dóna més detalls, sí sabem de preceptes reial que afecten a Bàscara, per exemple, un diploma de Lluís el Pietós per a la seu de Girona del 834, que renova un altre fet per el seu pare. De manera, que el bisbe no està pas faltat de fonament legal en la seva reclamació; altra cosa és preguntar-se per els motius de fer-ho en tal oportunitat.
  • [4] Per exemple: La integració a l'”alou feudal” de la seu de Girona de les terres beneficiades pel “règim dels hispans”. Els casos de Bàscara i Ullà, segles IX-XI p.53
  • [5] La localització osonenca del vescomtat de Wadamir és del tot indirecte, i tampoc li semblava gaire ferma, per exemple, a en Manel Rovira i Solà (Noves dades sobre els primers vescomtes d’Osona-Cardonap.255-256).
  • [6] Veure: Catalunya Carolíngia. Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada D-136.
Aquesta entrada s'ha publicat en Adila, Bàscara, Besalú, Delà, destrucció documental, documentació, Emena, Empuries, Fons Cathalaunia, Girona, judici, legitimació, Osona, prosopografia, Serfdedéu, Suniofredo, Sunyer, Wadamirus, Wigo i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s