Sicane, Sicília i altres Sics d’ara i d’abans.

És una curiositat, però és què, de vegades, et trobes amb coses tan inesperades que et deixen parat.

Ja fa anys, vaig llegir la Coronica Vniversal del Principat de Cathalvnya d’en Jeroni Pujades, on explicava que segons els antics, Sicília, havia estat ocupada en temps remots i havia pres el nom, d’uns pobladors provinents d’una Sicane ibèrica_[1] (en algunes versions provinents del riu Sicoris i foragitats prèviament per una invasió ligur), i fins i tot recordava com la ciutat de València en origen s’anomenava Roma, i que foren gents provinents d’ella els que en aquesta invasió de Sicília, passats al continent i guiats per un tal Siculo  fundaren la Roma que tots coneixem i que sols en temps de la invasió romana de la Ibèria mudà el nom la Roma original al València actual_[2]. L’acumulació de noms propis començant per Sic, feia pensar a en Pujades en un origen semític a partir del terme ‘sheik’ (שׁייח) que ell tradueix com duc o cabdill, i que per tant, Siculo, indicaria un duc Ulo, Sicoro, a un regent anomenat Oro i així anar fent.

Certament, trobem Sics en les epigrafies ibèriques_[3] que ens han arribat, però sembla agosarat, cercar-hi d’entrada una etimologia semita. Personalment, la malícia implícita en el relat d’aquesta fundació de Roma, em feu pensar en primera instància en l’època dels Borja com un possible context on originar tals tradicions, però no, estava equivocat, eren realment antigues… Bé, no del tot, sols en part…

No dedicat especialment al període ibèric, vaig deixar el tema arxivat en la memòria, en espera de millors evidències, sota l’epígraf: llegendes per contextualitzar. Fins que fa uns dies, processant el volum 10 corresponent al 2010 de la revista Paleohispánica, per tal d’anotar-la en les seccions bibliogràfiques de les epigrafies ibèriques que documenta – de passada, aprofito per fer saber que s’ha completat un fragment que mancava d’una peça ibèrica força interessant_[4] –  quan en la secció de Vària, he pogut llegir un molt bonic treball d’en Xaverio Ballester : Avieno (Or. 480) y el rio Hibérico Sic (sic), que m’ha fet ressonar aquella antiga qüestió de l’ocupació de Sicília per uns ibers. A veure si sé explicar el conjunt de ressons, perquè són múltiples i interconnectats.

Ballester mira de treure l’entrellat d’un fragment de l’Ora Marítima d’Aviè, on es descriu, de forma força esfilagarsada, part del sector ‘ibèric’ del seu periple, en concret, del verset 480:

Attollit inde se Sicana civitas
propinquo ab amni sic vocata Hibericis

I per tal de fer l’anàlisi, repassa les referències antigues a aquella Sicane (la primera menció és del segle VIaC), cosa que el porta de retruc i a semblança d’en Pujades a comentar el Sicoris, i tangencialment el Siculo, i ben curiosament, a emetre una hipòtesi també sobre el prefix Sic; en aquest cas, interpretant que el fragment aquest hagués estat mal transmès i que en origen fos:

Attollit inde se Sicana civitas
propinquo ab amni Sic vocata Hibericis

És a dir, que Sic fos ‘riu’ en ibèric.

Certament, no tinc pas gaire a dir-hi a la tesi de l’autor, tota vegada que les seves consideracions semblen força raonables. Per exemple, que el prefix Sic apareix relacionat amb hidrònims i potamònims és ben cert_[5], o que en altres fragments de l’obra, Aviè utilitza construccions similars per donar significats etimològics d’altres topònims.

Tan sols, unes poques consideracions de context que no he sabut trobar adreçades. Una, genèrica: que l’obra d’Aviè en ser d’estil intencionadament arcaïtzant, és de poca fiabilitat com a guia toponímica; en altres termes, que és mes literatura que no pas geografia i que la idea que estava seguint una obra anterior de gran antiguitat a priori cal desestimar-la_[6]. La segona: que la menció de Lleida en el context previ a aquest verset m’ha fet recordar quelcom ben diferent, com és, que la navegació seguint la ruta Segre-Ebre-Mediterrani era la via de comunicació més eficient en temps dels romans per accedir a la Catalunya central_[7]. Diu el text_[8]:

  Et contra Hiberi in usque Pyrenae iugum
 ius protulere propter interius mare
 late locati. Prima eorum civitas
 Ilerda surgit. Litus extendit dehinc
 steriles harenas. Hemeroscopium quoque
 habitata pridem hic civitas. Nunc iam solum
 vacuum incolarum languido stagno madet.
Attollit inde se Sicana civitas,
 propinquo ab amni sic vocata Hibericis.         

Que es tradueix com:

[I, al davant de les illes,] els ibers estengueren llur jurisdicció fins al cim dels Pirineus, establerts àmpliament tot al llarg de la mar Interior. S’hi alça la seva primera ciutat Ilerda. Tot seguit, la costa estén arenes estèrils. També hi ha aquí la ciutat d’Hemeroscopi, habitada antigament. Ara, el sòl, buit ja d’habitants, és inundat per aigües lànguides.  S’alça després la ciutat Sicana, anomenada així pels ibers per causa del riu proper.

Fragment que mostra ben clarament les dificultats de voler conformar el text amb una descripció periegètica (Hemeroscopi s’identifica usualment com Dènia, i tot seguit s’esmenta el riu Tyrius, el Túria), tota vegada que potser sols des d’un concepte de facilitat de navegació – contemporani a Aviè – es pot considerar a Lleida en el perímetre costaner ibèric! Bé, o això, o que la Ilerda aquesta amagués un nom mal transmès – el text esmenta en altre moment uns ileraugates -, com explicació per aquest flagrant error. I tercera: que cap de les dues hipòtesis etimològiques d’un prefixe ibèric en Sic, ni la del segle XVII, ni la del XXI, tenen aparentment en consideració la llengua original ibèrica, en la que : a) hi han no menys de dues sibilants i per tant dues ‘S‘, i b) que la ‘c‘ no existeix isolada en l’ibèric escrit, que fa servir per els sons G/K formes sil·làbiques diferents segons la vocal que la segueixi i que per tant, un Sico s’escriu diferent que un Sica. Potser aquestes consideracions, una a una o en conjunt, siguin sols anotacions marginals, però crec que caldria si més no tenir-les en compte.

Deixant, però en aquest punt les disquisicions d’una obra tardanera com és l’Ora Marítima, o les etimologies d’un possible prefixe Sic ibèric, què podem dir d’aquells sicans que deien els antics que conqueriren Sicília i fins i tot fundaren Roma? Repassant els esments sobre Ibèria presents en el recull de cites sobre Ibèria en els clàssics del web (ho posem en nota per nota destorbar la narració), tenim_[9]:

Del segle VIaC:

1. D’Hecateu, la existència d’uns sicans i una ciutat ibèrica anomenada Sicane (1).

Del segle VaC:

1. A partir de Tucidides, que existia ja la noció que uns sicans provinents de la Ibèria havien colonitzat Sicília (3,4).
2. L’existència d’un riu Sicane (2).
3. Que de la illa de Sicília, havien passat a la península itàlica guiats per un Italo que li havia donat el nom (10).
4. Que dita ocupació sicana havia estat provocada per haver estat foragitats del seu assentament previ per els ligurs  (3,6).
5. Veiem com una altra font del mateix segle VaC, diferencia els pobladors de Sicília dels ibers (2).

Del segle IVaC:

1. Trobem ja la noció contrària d’uns sicans autòctons de Sicília (5).

Ja en l’era cristiana:

1. Lucà, al segle IdC,  que esmenta com rellevants Lleida i el riu  Sicoris (7).
2. Que l’única referència (en el recull d’esments a Ibèria del web)  a quan es produí l’arribada dels sicans, apareix al segle IIIdC i ho atribueix a un moment anterior a la guerra de Troia (8).
3. Al segle IVdC. Aviè descriu Sicane en la costa llevantina (9).
4. Al mateix segle IVdC, Servi, que diu conèixer el text de Tucídides, identifica el Sicane com el Sicoris en al·lusió a Lucà, i esmenta l’arribada dels sicans primer a Italia amb un general Siculo i posteriorment el seu pas a Sicília foragitats per els aborígens (10).
5. Al segle VIdC s’identifica l’origen del riu Sicane en una Dera, terra d’uns dereus,

És a dir, que si anem als bàsics, i mirem de localitzar geogràficament aquesta ciutat de  Sicane, tenim aparentment tant sols una localització genèrica en l’Ora Marítima, una obra molt tardanera i especialment poc fiable, i per el que fa al riu, una menció (també tardanera) a una Dera igualment desconeguda_[10]. I en l’eix cronològic, un únic esment que ho situa en un context tan antic com mític. O sigui, un record de quelcom tan llunyà, que  fa 2.500 anys ja era molt antic. Cosa que m’ha fet pensar inevitablement, en el fet, encara per aclarir, de la relació entre les dues Ibèries.

Però fixem-nos que fins aquí, ni una sola pista sobre la Roma valenciana; de manera, que ho he encarat al revés i he mirat d’anar enrere en el temps. Pujades deia que ho havia tret de Beuter, i aquest, inclòs un avantpassat convenientment anomenat Romo com a fundador d’aquella Roma llevantina primigènia, ho tragué, com no podia ser d’altra manera, d’Annio de Viterbo. En el que no havia caigut, és que efectivament, l’obra del de Viterbo sí estava feta per agradar a un papa Borja_[11]! Ves per on, cosa rara, no anava del tot marrat… I si recordem que la menció d’un epònim Italo provinent de Sicília sí és antiga, haurem d’invocar amb un somriure el famós: se non è vero è ben trovato!

Aquí hagués hagut de tancar aquest comentari, però arribat a aquest punt, la curiositat m’ha pogut i he volgut mirar què en diuen de tot plegat els historiadors moderns, i com era d’esperar, el tema m’ha literalment ‘explotat’, ja que estem parlant del record mes antic que ens ha quedat de l’ocupació d’un lloc tan estratègic i amb un passat tan ric com és l’illa de Sicília!

Resumeixo les impressions personals d’un parell de treballs, dels moltíssims que s’han fet sobre el tema, que trobo rellevants per el que estem parlant aquí i que es poden trobar lliurement a Internet:

1. La treballada tesi doctoral del l’any 2002 de na María Luisa Chofre Navarrete, Las ciudades de “Sicana” i “Sucro” : su localización a partir de las fuentes.
2. El molt recent article d’en Josep Francesc Bisbal i Chinesta, de títol : Els sicans, ibers dels Xúquer a Sicília?.

El primer, per raons òbvies, i el segon per la seva actualitat, tota vegada que és datat del febrer d’aquest mateix any.

La tesi de na María Luisa Chofre, tal i com indica el títol, en fer un repassada en profunditat a les fonts, ens aporta altres informacions rellevants:

1. Que Sili Itàlic, al segle IdC, feia venir els sicans dels Pirineus:
   

   Post dirum Antiphate sceptrum et Cyclopia regna,
   Vomere verterunt primum nova rura Sicani.
   Pyrene misit populos, qui nomen ab amne
   Adscitum patrio terrae imposuere vacanti.
   Mox Ligurum pubes, Siculo ductore, notavit
   Possessis bello mutata vocabula regnis.

   Però, inexplicablement, aquesta provinença explícita, és tractada exclusivament com una referència poètica a Ibèria, fins el punt de traduir-la com:

   Tras el reinado del cruel Antifato y de los cíclopes, fueron los sicanos quines comenzaron a roturar esta tierra (Sicilia) aun virgen. Estos eran originarios de Iberia y dieron a la isla desierta el nombre del rio de la patria que ellos abandonaron. Luego, el pueblo de los ligures, conducidos por Sículo, cambiaron el nombre de este pais que ellos habian logrado conquistar.

2. Que ja en època de Pausanias (s. IIdC.) apareix també la teoria d’un origen dels sicans com provinents de la península itàlica.

La tesi segueix la tradició, que basant-se en la referència d’Aviè, identifica el riu i la ciutat de Sicane com el riu i la ciutat de Sucro (actual riu Xúquer). La idea és que el nom de Sucro seria una aportació romana per l’ibèric Sicane. I no és que aquesta possibilitat no sigui atractiva, ja que certament el nom de Sucro, apareix sembla ser amb l’arribada dels romans, no abans, ni que l’anàlisi que es fa d’una mansio Sucrone a la Via Augusta aparellada amb una ciutat de Sucro a la costa no sigui convincent, ni tampoc la certament probable identificació d’aquesta Sucro romana amb l’actual Cullera com proposa Chofre. L’únic problema que hi veig, és més de base; i és: que tal i com ja es reconeix en la tesi, sembla ser que filològicament no hi ha pas de Sicane a Sucro, i que per tant, la identificació descansa exclusivament en el fragment d’Aviè que hem parlat abans on s’esmenta Lleida! Un suport molt dèbil. Altra cosa seria si es pogués localitzar la Dera dels antics en les fonts del Xúquer, però no hi he sabut trobar cap indici en aquests sentit.

No és que el testimoni de Sili no tingui les seves dificultats, tota vegada que barreja Sículo amb els ligurs, aparentment confonent-los amb els sículs – que certament altres fonts faran passar de la península itàlica a la illa en un moment posterior al de l’arribada dels sicans – i que per tant fa pensar que la barreja de les dues procedències dels sicans, la ibèrica (Tucídides) o la italiana (Pausanias), ja havien estat mesclades el segle IdC tot i ser aquest darrer autor posterior a Sili. Però si Sicane era un riu llevantí, com és que localitza els sicans als Pirineus? No em sembla prudent dur la llicència poètica fins aquest extrems.

Per l’altra banda, l’article d’en Josep Francesc Bisbal i Chinesta, repassa les fonts que s’han comentat, sintetitza les posicions que s’han anat prenent en la identificació de la Sicane ibèrica fins al present (en especial les que la identificaven com la Sucro romana)  i resumeix els coneixements arqueològics actuals sobre el poblament antic de Sicília, abans de fer la seva aportació base, que no és altre que: constatar la manca de correspondència entre l’evidència arqueològica siciliana i la ibèrica llevantina.

Aporta de nou al que portem dit, una hipòtesi moderna (del segle XX) que miraria d’identificar els sicani com els sequani, poble localitzat en temps dels romans en la part final del Saone, a la Borgonya. Hipòtesi que ens reconnecta amb els potamònims d’en Ballester, ja que certament, tal i com encertadament feia notar en el seu treball, hi han rius que comencen per Seq, el Sena (Sequana) sense anar més lluny. Però no havent pogut llegir els treballs aquests sobre els sequani, poc puc afegir-hi res.

Fins aquí, cap problema, tota vegada que crec que la manca de correspondència entre els registres arqueològics sicilià i ibèric era quelcom previsible, atesa la migradesa del darrer per el que fa als finals del segon mil·lenni aC. (recordem que les fonts ho situaven en un context previ fins i tot a la guerra de Troia). En el que ja no puc assentir, és en derivar-ne d’aquesta manca de concordança arqueològica la negativa a la possibilitat d’un origen ibèric, fins el punt de suposar que Tucídides s’inventà la colonització de l’illa, a partir de la homonímia existent entre el gentilici dels pobladors pretèrits de Sicília i l’antiga ciutat ibèrica. Crec que és una posició excessivament simplista i amb molt poques possibilitats de ser certa. No puc sinó recordar l’adagi historiogràfic: absència d’evidència no és evidència d’absència!

Així que, tot plegat, on ens deixa?

Doncs amb dues hipòtesis: o mar, o muntanya.

1. La d’Aviè, que situa Sicane a prop de Dènia, i per tant identifica, sense dir-ho, el riu, com el Sucro romà.
2. La de Servi, que explícitament situa l’origen dels sicans en el Sicoris.

Fins aquí, ambdues són d’igual antiguitat i versemblança; el quid, està en la resta de coses que sabem. En primer lloc, queda clar que ambdós autors transposen un Scn per un Scr, i per tant, el canvi de nom del riu i/o ciutat sí sembla ferm. En segon lloc, també sembla ferm el fet que ambdós autors foren coneixedors de l’obra de Lucà; Servi el cita explícitament i l’esment descontextualitzat a Lleida d’Aviè sembla tenir la seva millor justificació com una correspondència amb la seva obra. Ara bé, si aquest darrer aspecte és cert, llavors tenim que d’ell se’n desprèn que Aviè identificava el Sucro llevantí amb el Sicoris de Lucà.

El que em fa inclinar definitivament la balança en contra de la localització llevantina, són la resta de testimonis:

• L’esment als ligurs con foragitants originals dels sicans, que no s’escau gaire bé amb una localització tan meridional com el Túria.
• I el testimoni explícit de Sili que fa als sicans originaris del Pirineu, i que compleix millor amb els criteris de proximitat, tant per el que fa amb el Segre, que hi neix, com amb una invasió ligur que en el segon mil·lenni aC. hagués pogut arribar als Pirineus.

O sigui, que jo diria que potser fou Aviè qui, en el seu afany arcaïtzant, seguint a Lucà, confongué la Sucro alacantina del seu temps, certament en la costa, amb el Sicoris lleidatà de l’obra del cordovès, i d’aquí, l’esment descontextualitzat a Lleida en la seva obra. En aquest supòsit, la Sicane ibèrica potser no estava a prop ni de Dénia ni del Túria, de fet, potser ni tant sols estava en la costa… El desllorigador final, tal vegada podria venir de localitzar la Dera i els dereus que deia Esteve de Bizanci…

I fins aquí aquest apunt, que tot i començar amb la voluntat d’escriure quelcom lleuger, Déu n’hi do de com s’ha complicat!

– Actualització 2013-XI-29 –

Rebuscant una mica més, sí resulta que hi ha una referència clàssica que relaciona directament Roma amb els sicans. La menció que Beuter ho havia tret del de Viterbo, amb la fama de les seves invencions, m’havia deturat de mirar mes enllà. Error! No n’aprendrem mai a no fer cas als prejudicis…!

És tracta del propi Servi, en el seu In Vergilii carmina comentarii 7.795, comenta:

Veteresque sicani, bene ‘veteres’: nam ubi nunc Roma est, ibi fuerunt Sicani, quos postea pepulerunt Aborigines.

De manera, que sí havia ja en el segle IVdC la noció que un dels pobladors originals de Roma eren sicans (afirmació que cal entendre en el benentès que Servi igualava sículs i sicans_[13], i que s’inscriu en l’encavalcament de notícies sobre si aquests anaren de l’illa a la península o a l’inrevés).

– Actualització 2014-II-24 –

De nou, es manifesta l’error de fer cas als prejudicis… No sols és que existís molt abans d’Annio de Viterbo la noció que els sicans havien ocupat Roma abans dels aborígens, és que tampoc s’inventà que Roma prèviament es digués València. Ja Gottfred de Viterbo, en seu Pantheon (p.117 de l’edició dels MGH) deia:

In diebus transmigrationis Babilonie incipit Roma prius vocata Valencia, princeps principum et domina dominatium.

Ves per on, no era invenció, era erudició…

---

Notes

• [1] Coronica…L. I C. XXVIII-XXX.
• [2] Coronica…L. I C.XXXIV, L.III C. XX.
• [3] Ferrer i Jané, Joan : 2006 : “Nova lectura de la inscripció ibèrica de La Joncosa (Jorba, Barcelona)” : Veleia – revista de prehistoria, historia antigua, arqueología y filología clásicas : 23 p.129-170.
• [4] En l’enllaç anterior, premeu el botó Cercar per mostrar la llista de S[aeiou]cs existents en les epigrafies ibèriques registrades.
• [5] Quelcom de semblant passa amb altres termes, per exemple: Launia, amb idèntic sentit, i que trobem des de l’Ebre fins la Xampanya, passant per Gòtia, Provença i Baviera….
• [6] Vegis per exemple: González i Ponce, F. J. : 1992 : “Sobre el valor histórico atribuible al contenido de Ora Maritima- las citas de los iberos y de otros pueblos, como paradigma” : Faventia : Vol. 15 nº 1 pgs. 45-60.
• [7] VeureDe Soto, Pau : 2010 : “Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya Romana- estudis de distribució i mobilitat” p.339-341.
• [8] Seguim en text i traducció la versió de :Villaba i Verneda, Pere : 1986 : “Periple – Ora marítima / Ruf Fest Aviè; introducció, text, traducció i notes”.
• [9] Veure el recull per les cites específiques:
  1. S.VI aC. Hecateu de Milet: “Sicane: ciudad de Iberia. Segun Hecateo en ‘Europa’. El étnico es sicanio.”
  2. S. VaC. Heròdot: “Cuentan también los moradores de Sicilia que, aun debiendo estar a las órdenes de los lacedemonios, Gelón hubiera no obstante, auxiliado a los griegos si por este mismo tiempo Terilo, hijo de Enesidemo, monarca de Agrigento, no hubiese llevado contra él trescientos mil hombres entre fenicios, libios, iberos, ligies, elisicos, sardos y corsos. Como general venia Amílcar, hijo de Hannón, rey de Cartago a quien había convencido Terilo por la amistad de huésped que tenia con él..”
  3. S.VaC. Tucídides: “Parece ser que después de éllos (los Cíclopes y Lestrigones) fueron los sicanos los primeros pobladores (de Sicilia) como ellos mismos cuentan y aún más antiguos por ser autóctonos; pero la verdad muestra que eran iberes y procedentes del río Sicano de Iberia expulsados por los ligures.”
  4. S.V-IVaC. Fílist: “Filisto dice que ellos (los sicanos) expulsados de Iberia colonizaron la isla (de Sicilia), habiendo adoptado ese nombre por cierto rio Sicano en Iberia.”
  5. S.IVaC. Timeu: “Es necesario ahora hablar brevemente de los primeros colonizadores de ésta (sc. de Sicilia), los sicanos, ya que algunos historiadores no se ponen de cuerdo. Filisto, en efecto, dice que éstos, depués de haber emigrado e Iberia, colonizaron la isla y le dieron esta denominación por cierto rio que existe en Iberia. Pero Timeo, tras censurar el error de este historiador, demuestra con exactitud que eran autóctonos. Y como aporta muchas pruebas de la antigüedad de éstos, no considero necesario extenderme más sobre ellos.”
  6. S. IaC. Dionís: “Y la ocupaban (Sicilia) los sicanos, pueblo ibérico, que se había instalado no mucho antes cuando huían de los ligures, y acordaron que la isla se llamara Sicania por ellos; antes recibía el nombre de Trinacria por su forma de triángulo”
  7. S.IdC. Lucà: “And Celts who, exiled from their ancient home, Had joined ‘Iberus’ to their former name. Where the rich soil in gentle slope ascends and forms a modest hill, Ilerda stands, Founded in ancient days; beside her glides Not least of (Hesperia) western rivers, Sicoris of placid current, by a mighty arch of stone o’er spanned, which not the winter floods shall overwhelm.”
  8. S.IIIdC. Solinus: “El rey Sicano, llegado con un gran ejército de híberos, dio nombre a Sicania mucho antes de la Guerra de Troya.”
  9. S.IVdC. Aviè: “[I, al davant de les illes,] els ibers estengueren llur jurisdicció fins al cim dels Pirineus, establerts àmpliament tot al llarg de la mar Interior. S’hi alça la seva primera ciutat Ilerda. Tot seguit, la costa estén arenes estèrils. També hi ha aquí la ciutat d’Hemeroscopi, habitada antigament. Ara, el sòl, buit ja d’habitants, és inundat per aigües lànguides. S’alça després la ciutat Sicana, anomenada així pels ibers per causa del riu proper.”
  10. S.IVdC. Servi: “Pero los sicanos, según algunos, son un pueblo de Hispania, llamados así por el rio Segre: así dice Lucano : ‘El Segre, no el último entre los ríos hesperios’. Éstos vinieron a Italia con su general Sículo y, después de expulsar a los aborígenes, la ocuparon. Luego, arrojados por los que antes habían ellos mismos arrojado, ocuparon una isla cercana a Italia y la llamaron Sicania por el nombre de su gens y Sicilia por el nombre de su general: aunque Tucídides diga que el rey Italo había venido de Sicilia y por él se llamó Italia. Otros diferencian asi ‘a Sicana’, y añaden, ‘con frecuencia también se le puso el nombre de tierra Saturnia’, pues, en efecto, dicen que los sicanos habían ido de Hispania a Italia. Pero Italia tuvo muchos nombres, pues fue llamada Hesperia, Ausonia, Saturnia, Italia.”
  11. S.VIdC. Esteve: “Sicane, ciudad de Iberia, que Hecateo nombra en Europa.” i “Dera, tierra de Iberia, en la que nace el río Sicano.”
• [10] Ja el segle XIX s’havien fet paleses aquestes dificultats, per exemple: Cortés i Lopez, Miguel : 1835 : “Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense Bética y Lusitana” “ 2 p.408-409 parlant de Dera, la creu similar a una Idera o  Ibera, i que la menció a Lleida d’Aviè, es podria tractar d’una Hibera mal llegida.
• [11] Ho trec de: Escartí, Vicent Josep : 2010 : “Narrar la historia remota de un país- Beuter y la Història de València (1538)” : Espéculo : 44 p.6. L’excusa seria, com és habitual, etimològica, a partir del raonament què Roma en arameu (רום) significaria el mateix que Valentia; teoria força trempada que igualava exaltació amb vigor. Tot plegat, molt propi.
• [12] La pròpia tesi de na María Luisa Chofre ho comenta en les pàgines 61-62.
• [13] Veure per exemple:Hervás, Lorenzo : 1800 : “Catálogo de las lenguas de las naciones conocidas, y numeracion, division, y clases de estas segun la diversidad de sus idiomas y dialectos” 5 p.106

Advertisement