Medieval European Coinage. Volume 6.

Abans-d’ahir, el passat dimecres, 4 de desembre de 2013, a les 7 de la tarda i en les dependències de l’Institut d’Estudis Catalans del carrer del Carme a Barcelona, tingué lloc la presentació del sisè volum d’una obra de referència com és el Medieval European Coinage.

El títol complet del nou volum de la sèrie és: Medieval European Coinage. Volume 6. The Iberian Peninsula; i fidel al seu anunciat, forneix un voluminós compendi que a més del lògic desglòs dels tipus coneguts de la corona Catalano-aragonesa i dels regnes de Navarra, Portugal i Castella-Lleó, té el valor afegit de presentar-ne per aquest darrer, la primera anàlisi global de les seves emissions de moneda; i és que com tot seguit es veurà, quedà palès en la presentació que l’obra depassa àmpliament l’àmbit numismàtic per entrar amb ple dret dins l’històric.

MEC6-thL’acte, que estigué presidit per el director de l’IEC, en Joandomènec Ros acompanyat per en Chris Dove director del Consolat Britànic de Barcelona, estigué ben adientment organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics i la Societat Catalana d’Estudis Històrics; i amb una taula presidencial completada per en Jaume Sobrequés i Callicó, president de la SCEH, na Elina Screen, editora en cap del volum presentat i el doctor Jonathan Jarrett curador dels seus continguts.

Obrí la tanda de parlaments en Xavier Sanahuja, secretari de la SCEN, qui aprofità la reunió no sols per donar la benvinguda al nou volum sinó també per repassar les noves aportacions de la Secció Numismàtica, amb especial atenció, lògicament, al darrer volum dels Acta Numismàtica i remarcar la indefugible aposta per la qualitat de les publicacions actuals en vistes a aconseguir el degut crèdit internacional als treballs que s’estan duent a terme. Esforç en el que em consta que no estan pas sols, tota vegada que aquesta és una de les prioritats actualment compartides amb moltes altres institucions catalanes.

En nom de la SCEH, en Jaume Sobrequés , com bon medievalista que és, remarcà, els aspectes més rellevants de l’obra en vistes a l’estudi històric, tota vegada que és dins d’aquest enquadrament més genèric, com Història de la Moneda, que pot la Numismàtica assolir el seu ple potencial, i per tant, advocà per la superació definitiva de falses dicotomies entre historiadors i numismàtics. Insistí en què l’obra (com a col·lecció) tot i ser estrangera, no queia en algunes deformacions molt freqüents, com particions anacròniques entre Espanya i Portugal, que sí es troben fins i tot en treballs d’eminències actuals, ans bé, delimitava els espais d’estudi segons els regnes que l’anàlisi històrica defineix; àmbit en el que hi fa aportacions de primera magnitud. Remarcà doncs, que és una obra de referència no sols com a catàleg complert d’ús per els estudiosos de la numismàtica, sinó també molt especialment per els historiadors del període medieval dels regnes peninsulars.

Seguidament prengué la paraula na Elina Screen, qui, com editora en cap de l’obra, recordà com aquest volum fou ja el seu primer encàrrec de la ma del pare la col·lecció, el malauradament ja traspassat, Philip Grierson, que la concebí per tal de prendre el relleu que al segle XIX havia deixat el francès: Traité de numismatique du moyen âge. Volgué així mateix agrair la bonhomia dels dos erudits catalans que han participat en el volum, en Miquel Crusafont i Ana Maria Balaguer durant els llargs anys de ha durat la confecció de l’obra.

El torn de paraula passà seguidament a en Jonathan Jarrett, que en un català ben clar, agraí en primer lloc a tots els participants de l’obra, tant l’editora com els autors, el plaer de fruir de la seva col·laboració, que per a la seva tasca de revisió, com curador de l’obra, ha estat certament imprescindible i recordà el seu llarg treball passat en la secció numismàtica del Fitzwilliam Museum, a Cambridge, sota el mestratge del propi Philip Grierson. En segon lloc agraí molt especialment als autors, en Miquel i n’Ana Maria, per la constant cordialitat i professionalitat del seu tracte al llarg de tot el procés de confecció de l’obra. I en tercer lloc, – i també com a bon historiador que és – feu insistència en la rellevància d’aquest nou volum en el camp historiogràfic, ja que presenta una sèrie de visions de conjunt sobre les emissions monetàries dels regnes occidentals peninsulars en el període medieval que fins aquest mateix volum n’eren orfes.

Pujà a la tribuna seguidament en Miquel Crusafont i Sabater, president de la SCEN i coautor de l’obra, qui començà per agrair a na Elina i en Jonathan la col·laboració i la feina feta en aquests llargs anys, i començà per posar l’èmfasi en què l’obra implicava un treball més històric que estrictament numismàtic. Recordà, com no, l’herència d’en Philip Grierson i dels altres mestres que l’havien influït i advocà també per la superació de la falsa dicotomia entre Numismàtica i Història. Ja entrant en matèria, explicà que l’estructuració de l’obra no era plenament del seu grat, tota vegada que ell hagués preferit incloure les emissions monetàries de Sicília i Sardenya de la corona Catalano-aragonesa en aquest mateix volum, opció, que finalment no pogué ésser per estar prevista la seva inclusió en el dedicat a la península italiana. Remarcà com a tret eminent de l’obra la presentació per primera vegada d’una visió complerta de les emissions del regne de Castella i Lleó i emfatitzà la evidència de les diferents idiosincràsies dels regnes estudiats, molt lluny de falses ‘unificacions’ interessades. Així per exemple, parlà de com la corona Catalano-aragonesa utilitzà moneda corrent gairebé dos cents anys abans que la resta de regnes cristians peninsulars, i del molt interessant fet de la correlació observable entre els usatges monetaris i les formes de govern; on es troba que les formes d’estructuració del poder per compartició (regne de Navarra i corona Catalano-aragonesa) feren un ús del monedatge, variat, equilibrat, mentre que els regnes estructurats en base a l’acumulació de poder personal, eren proclius a un ús monetari més restringit i basat en l’ostentació. Acabà la seva curta però intensa intervenció amb una valoració positiva de l’activitat científica catalana actual, tot recordant una famosa frase del rei Martí l’Humà:

Alceu, alceu les vostres banderes, catalans, que dignes sou de Catalunya![1]

La tribuna rebé seguidament la visita de l’altra autor del volum i vocal de la SCEN, na Ana Maria Balaguer i Prunés, qui començà per declarar que en principi no era partidària que els autors prenguessin la paraula en una presentació, tota vegada que ja ho havien fet en l’obra, que és on realment compta! Però més enllà, estructurà la seva exposició sobre dos punts. El primer, sobre l’obra, i per tant, sobre la tasca de realitzar un recull complet de la història de la moneda medieval en els regnes de Castella-Lleó i Portugal. Temàtica en la que recordà les escasses però també per això rellevants aportacions prèvies, que en el cas concret de l’estudi de la història numismàtica medieval del regne de Castella-Lleó, qualificà de panorama desolador. S’ha tractat doncs de realitzar un treball pioner en aquests àmbits, i com a tal primícia, explicà, ben empàticament, el delit i el patiment implícit de l’autor en tota obra creativa. Lúcidament conscient de l’esforç fet per obrir una porta, un camí, que de ben segur serà millorat per els que hi transitaran en un futur. I el segon, que es centrà sobre l’obra en conjunt – disset volums prevists! – i el seus orígens, amb un esment molt especial per a en Philip Grierson, de qui en recordà especialment la seva afabilitat personal i l’atenció personalitzada que dispensava a tothom, així com al paper que sovint fan els autodidactes en aquesta disciplina; sense anar més lluny, l’actual director de la col·lecció, en Mark Blackburn, i cap del Departament de Monedes i Medalles del Fitzwilliam Museum, que és economista de formació. Agraí finalment a na Elina i en Jonathan la tasca ingent d’edició i revisió (2 anys!) de l’obra i la seva personal dedicació sense la qual el volum no hagués pogut existir.

Com a cloenda, prengué el torn de paraula el president de l’IEC, en Joandomènec Ros i Aragonès, qui agraí personalment la presència en l’acte del cap del Consolat Britànic a Barcelona, en Chris Dove, i feu unes breus consideracions finals centrades en el paper de la llengua catalana en la recerca. En el cas de l’obra que es presentava, per la fluida relació entre els experts catalans i els britànics en fornir un dels volums de referència en el seu àmbit; però més enllà d’aquesta obra, manifestà la necessitat de continuar utilitzant el català en la producció científica – tot i les pressions quotidianes que nascudes de la practicalitat malden per fer-ho directament en anglès -, per dos motius bàsics: en primer lloc, evidentment, perquè és la nostra llengua, i en segon terme, perquè en ser una llengua d’abast únicament mediterrani, té un decalatge a satisfer per el que fa a la normalització de la terminologia científica – àmbit molt fèrtil en neologismes estrangers i que requereix un esforç continuat per incorporar-los de forma adient -. Emmarcant-se aquest esforç d’excel·lència en la llengua, directament dins la voluntat global de posar la difusió de l’obra científica catalana al nivell de qualitat referencial que li correspon.

I així es tancà la presentació del Volum 6 del Medieval European Coinage, on els presents tingueren finalment l’oportunitat d’adquirir l’obra a un preu rebaixat, així com altres publicacions de la SCEN.

En aquest punt, canvio el to per passar a un àmbit un xic més personal – encara que, de fet, és ben evident que tot lo narrat fins ara, no deixa de ser una versió subjectiva del qui això escriu -. Vaig rebre la invitació a l’acte tot just unes hores abans, el migdia del dimecres, però tot i la immediatesa de la presentació, – no estic residint a Barcelona -, vaig mirar de fer els possibles per assistir-hi i no arribar massa tard, al veure que entre els ponents hi havia en Jonathan Jarrett, historiador especialitzat en la nostra història altmedieval, que va ser el primer en adonar-se’n en el seu bloc de l’existència del web cathalaunia.org i amb qui des de llavors he pogut anar escrivint-me esporàdicament, sempre comentant coses al voltant de l’estudi de l’alta edat mitjana i a qui aprofito des d’aquest apunt, per desitjar-li que la resta d’objectius del viatge hagin resultat plenament satisfactoris. No puc sinó finalment dirigir al lector als seus comentaris sobre el Volum 6 del MEC, per una mirada realment qualificada, i per tant, més afinada i cabal, als continguts de l’obra.


Aquesta entrada s'ha publicat en Acta Numismàtica, Ana Maria Balaguer i Prunés, Cambridge, Chris Dove, Consolat Britànic de Barcelona, Elina Screen, Fitzwilliam Museum, IEC, Jarrett, Jaume Sobrequés i Callicó, Joandomènec Ros, Jonathan Jarrett, Mark Blackburn, Martí l'Humà, MEC, Medieval European Coinage, Miquel Crusafont i Sabater, numismàtica, Philip Grierson, SCEH, SCEN, Traité de numismatique du moyen âge, Xavier Sanahuja i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s