La mort de Guifré Pilós.

A inicis de la passada dècada dels 80, es procedí – per fi – a la reconstrucció de la tomba de Guifré Pilós a Ripoll, llargs anys abandonada. Ho explica en primera persona, com un dels promotors que sigué, en Miquel Coll i Alentorn en el seu article de l’any 1990 : Guifré Pelós en la historiografia i la llegenda[1].

Fou llavors que es decidí la disposició general i les inscripcions que haurien d’il·lustrar el monument; entre elles, una de nova en la part esquerra que diria:

Ferit greument en batalla
contra els sarraïns,
morí l’onze d’agost
de l’any del Senyor
DCCC.XCVII.

Així es disposà i així es feu. La convicció del coneixement de les circumstàncies de la mort de Guifré Pilós era tan sòlida, tan completa, que més de mil anys després, s’esculpí en pedra al costat del seu sepulcre el que els seus propis familiars i coetanis cristians no van consignar; i és que feia, en el moment de la reconstrucció de la tomba, ja gairebé un segle que aquesta versió de la mort del Pilós s’havia donat per bona per a la majoria d’historiadors.

Creiem però, que ens trobem davant d’un cas propi de la dita: “Les aparences enganyen.” El que tot seguit comentarem, es va formalitzar ja fa uns anys en l’article: “La mort de Guifré Pilós”[2], qui en vulgui les formalitats, allà les trobarà.

sepulcre-guifre-pilos-wikimedia

La tomba de Guifré Pilós
Imatge de wikipedia.org.

La interpretació actual de la mort del Pilós, descansa en tres dades: dues de fonts cristianes i una de musulmana.

El dia de l’any, s’especificà en la Genealogie Comitum Barcinone , obra escrita en la segona meitat del segle XIII[3]:

Quorum predictum pater. scilicet Guifredus Pilosus obiit anno Domini DCCCCXII, tertio idus augusti, erat comes et marchio et sepultus est in monasterio Rivipulli.

L’any però, com es pot veure, era molt allunyat de la datació actual, l’any 897; la raó de tal diferència s’ha pensat estar en què en algun moment es confongué el pare Pilós amb el seu fill homònim Guifré-Borrell. No és l’únic exemple, altres annals també situen la mort bé a l’any 912, bé al 913.

Una dada més fiable – per propera – per el que fa a l’any de la mort, es trobà en el Liber Antiquitatum de la catedral de Barcelona; en ell, consta un diploma del rei Carles el Calb emès l’onze de juny de l’any 844, que fou copiat un:

Hoc est exemplar precepti translatum in civitate Barchinona, in anno primo quo obiit Odo rex, tempore domni Borelli comitis, filii condam Uuifredi, eidem nominis nuncupati, post reversionem Barchinonensium. Insertio ipsius precepti hec est.

El rei Odó morí el gener de l’any 898, i segons una lectura simple d’aquesta clàusula de còpia, el Pilós ja era mort en algun moment d’aquell mateix any.

La tercera i – aparentment – definitiva dada vingué del registre musulmà, en el volum cinquè de l’obra Al-Muqtabis d’Ibn-Hayyan (historiador del segle XI), qui, citant a l’historiador de la segona meitat del segle X, Isa b. Ahmad, escrigué:

Digué ‘Isa b. Ahmad : Aquest any (284 = 8 febrer 897­ – 27 gener 898) Lubb b. Ahmad al-Qasawi, senyor de la Frontera Superior, va fer una algarada contra la fortalesa de Awra de  la jurisdicció de Barcelona, residència del tirà d’al­Faranga. Se n’emparà i la cremà. Castigà l’enemic en trobar­-se amb Unfrid b. al­Mundir, pare de Sunyer, comte d’aquella regió, a qui derrotà, tot dispersant el seu grup. Lubb, en aquell dia i en l’encontre cos a cos, encertà el tirà Unfrid amb una llançada de la qual morí al cap de uns dies. Déu hi afavorí l’acció dels musulmans. El succeí en el seu càrrec el seu germà Sunyer que Deu el maleeixi!

Un tirà d’alFaranga parent d’un Sunyer, l’any 897, sols podia tractar-se del Pilós, i per tant, venia a corroborar la lectura de la nota de còpia del Liber Antiquitatum; i si tenim en compte que les algarades es realitzaven en els mesos de l’estiu, bé s’escau que el decés pogués haver estat un 11 d’agost. Tenim doncs que el dia i les circumstàncies de la mort del Pilós han de ser les que l’epitafi de la seva tomba explica. No?

Doncs no. No forçosament, atès que tal conclusió és fruit d’un seguit de simplificacions que com veurem, resulten excessives i que a més, no està en cap cas lliure de serioses dificultats.

La primera, i no pas menor, és que cap font cristiana, cap, recorda al Pilós morint en o a resultes de una batalla, com tampoc cap el recorda mort en temps d’Odó, com hauria de ser si el seu traspas hagués estat realment l’any 897, mentre que sí se’l recorda tan viu com mort en temps del seu successor, Carles el Simple. La memòria dinàstica dels comtes de Barcelona no es plasmarà textualment fins a finals del segle XII, molts anys després dels fets, certament, i és per això que usualment es pensa que les circumstàncies de la mort del Pilós, haurien estat oblidades. La contra, està en què aquesta memòria – les Gesta Comitum Barchinonensium i obres derivades – , no té problemes per recordar un pare del Pilós assassinat – ja en parlarem en el seu dia sobre el tema de la paternitat del Pilós -, i un fill homònim emmetzinat, però d’una mort violenta del Pilós no en diu ni una paraula. El cas, és que fins i tot tenim un fals, fet probablement a finals del segle X – datació derivada més que res, de la seva dicció -, on es presenta al Pilós i la seva muller donant les seves propietats a Exaduce al monestir de Ripoll un quart any de Carles. De manera que en el monestir fundat per ell mateix i on hi era enterrat, cent anys després de la seva mort, se l’escriurà viu – i mort – en temps del successor d’Odó.

Cert és que hem mirat d’aportar llum sobre el fet que el rei Carles també fou reconegut l’any 888, i que per tant, aquest quart any de la donació d’Exaduce podria tractar-se no del 901, com es vol usualment, si comptem el regnat del Simple des de la seva regència en solitari a partir del la mort d’Odó, sinó del 891, un any pas problemàtic de mostrar-hi un Pilós vivent – en el cas que considerem que el document no és un fals complet sinó sols una refacció tardana – , però el que sí il·lustra en qualsevol cas el text, és que l’argument de la confusió amb el fill – probable origen de la datació de la mort del comte el 912/913 – no es pot esgrimir en una data tan propera als fets, i que en tot cas, en el Ripoll de finals del segle X, el Pilós era recordat tan viu com mort en temps de Carles no d’Odó[4]. De finals del segle X, inicis del XI, no ens falten testimonis del record del Pilós ni dels seus enfrontaments amb els fills d’Agar (per exemple, en la presa de la muntanya de Montserrat), però cap d’aquests testimonis, tot just un segle després dels fets, el relaciona amb una mort violenta, cap[5].

Però és que a més, la versió actual, descansa sobre una sèrie de malentesos i anacronismes que cal en tot cas corregir.

La primera vegada que es situà la mort del Pilós l’onze d’agost del 897, fou l’any 1897, just en el seu mil·lenari, quan en l’Ateneu Barcelonès, en Salvador Sanpere i Miquel – gran historiador – l’explicità per primera vegada; l’any següent n’Antoni Borí i Fontestà se’n feu ressò en la seva: Historia de Cataluña[6]. En Sanpere fou el primer que identificà el tirà d’alFaranga del text d’Ibn Hayyan com el Pilós, i també fou ell qui ja inicialment ajuntà les dues notícies, la del Liber Antiquitatum i la d’Ibn Hayyan, i atès que no es coneixia cap anada dels barcelonins als vols de l’any 898 que pogués justificar el retorn dels barcelonins de la nota de còpia del diploma del Calb, pensà que aquells barcelonins anats que posteriorment retornaren, podrien haver estat els exèrcits del Pilós. Versió que en temps d’Antoni Rovira i Virgili va ser considerada com a molt imaginativa, preferint-se – incomprensiblement – pensar que la ciutat sencera havia fugit en massa a resultes de la mort del Pilós, i que posteriorment haurien tornat… !? El que ja resulta més increïble és que encara ara, tal sigui la versió dels fets que s’explica, com es pot trobar en la pràctica totalitat de textos sobre l’episodi. La versió d’en Sanpere com a mínim, cercava una lògica militar, la posterior i encara actual, és una bajanada sense cap mena de justificació ni lògica.

Però és que és més greu – i sembla increïble que ningú ho hagi posat de manifest abans – el fet, és que el copista del diploma del Calb no està parlant de la mort del Pilós, que sols és citat per identificar millor el comte del moment, Guifré-Borrell. Voler atribuir el retorn del barcelonins que esmenta, a l’episodi d’Ibn Hayyan, és un artifici historiogràfic; com que era l’única notícia coneguda propera a la mort del Pilós, se la va voler relacionar amb l’episodi fos com fos. Errà en principi Sanpere, però erraren darrera seu la resta d’historiadors, en fer-ho a més amb supòsit il·lògics com una evacuació injustificable de la capital del país. Ni Ibn-Hayyan parla de la ciutat de Barcelona, ni el copista de la mort del Pilós, de manera que el que en el millor dels casos seria una coincidència, s’elevà injustificadament a categoria tot volent que el retorn dels barcelonins tingués a veure amb la topada del Pilós amb Llop, quant de fet, no hi ha cap motiu que així ho justifiqui.

En grau menor, però també simptomàtic, és el fet que el nom que Ibn Hayyan donà al Pilós en la seva obra, (Unfrid) fou inicialment mal llegit en un Ancadir – poden semblar mots molt diferents però en els signaris semítics, les d i les r, així com les c/k i les f, tenen grafies molt properes -. Cosa que no tindria més importància si un segle més tard encara no s’anés repetint l’error de transcripció, com així es troba en la pràctica totalitat de versions publicades actualment; més, si pensem que ja el segle passat Évariste Lévi-Provençal bé que en feu una lectura correcta[7].

Però encara hi han més problemes, i no pas menors, en les evidències presentades. Anem  primer per la nota de còpia del primer any de la mort del rei Odó.

En primer lloc, queda clar que el copista escriu en un interregne; el rei Odó ha mort, però encara no hi ha successor acceptat. Cert és que Odó morí el gener del 898, però cometríem un anacronisme si apliquéssim les nostres concepcions actuals a aquells temps i penséssim que l’any de la mort del rei s’ha de correspondre forçosament al de la seva mort biològica. Ni l’acceptació d’un nou rei era automàtica – i es podia demorar anys -, ni tampoc la mort del monarca era qüestió lliure de disputa (noció fàcil d’entendre si recordem que els diplomes reials eren més acords del monarca, que no pas de la corona). Tenim per exemple un document datat del tretzè any d’Odó, rei, que morí en el seu onzè any de regnat, i que il·lustra com en el canvi de monarca, res era automàtic i tot força qüestionat[8]. En el cas que ens ocupa, Carles el Simple, a rel de la mort d’Odó, encetà un període de regnat en solitari, fet que propicià l’ús d’una nova època en les datacions per el seu regnat, però el que és significatiu, és que aquest any d’inici, en cap cas s’uniformitzà en el 898, variant de territori en territori, per tot el Midí; a casa nostra, Osona ja el reconegué a partir del 898, però – i aquí hi ha la dada rellevant – a Barcelona, tal reconeixement es demorà fins l’any 901. De manera que l’any primer de la mort d’Odó a Barcelona no ha de ser forçosament el 898, sinó que pot anar fins l’any 900[9].

Entre el 897 i el 898, no es sabia de cap anada de barcelonins, que hagués pogut justificar el retorn que el copista esmentà, però en l’interval 897-900 sí que en sabem d’una, i ben coneguda. Es tracta de l’ambaixada que l’any 899 anà a Tours a negociar amb el Simple el nou estatus després de la mort d’Odó, expedició que tornà amb un alt nombre de diplomes del monarca carolingi[10]. De fet, el trasllat del diploma del Calb, es pot pensar ser degut precisament a aquesta mateixa activitat diplomàtica, derivada d’haver tornat ‘els barcelonins’ amb nous diplomes per a la cancelleria comtal. Els documents van datats de l’estiu del 899, cal pensar doncs, que el retorn seria o a finals del mateix 899 o a inicis del 900 – la primera xifra sembla la més probable, però el fet que el Simple no fos reconegut fins l’any 901, i no el mateix 900, potser es degué a que retornaren passat ja el Nadal del 899, és a dir, entrat ja l’any 900 -; i per tant, de retruc, tenim que el copista no ens està informant que el Pilós ja era mort l’any 898, com s’ha suposat anacrònicament, sinó que ja ho era l’any 899 o 900. Deixant un marge de més d’un any – potser dos – entre la topada amb Llop i la data limit de la mort, obrint la porta a la possibilitat que la mort no fos com diu el cronista musulmà el mateix 897, sinó un o dos anys més tard, i permetent explicar així l’absència del record d’una mort violenta dins la seva família. I és que la notícia àrab tampoc és que sigui massa de fiar…

L’Unfrid que topà amb Llop, es anomenat com fill d’un Almondir – com hem dit abans, ja en parlarem un altra dia de la paternitat del Pilós – però molt especialment, com pare d’un Sunyer; si tenim en compte que en la mentalitat semítica l’enumeració dels ancestres en el nom fonamenta els honors de la persona – el pare és per definició més honorable que el fill, l’avi més que el pare i així anar fent – el fet que s’identifiqui Unfrid com a pare de Sunyer  ve a indicar que en la ment del cronista el fill era tant o més important que el pare, consideració que s’avé amb la proximitat cronològica d’Isa b, Ahmad amb el període de Sunyer fill del Pilós. Ara bé, en la frase següent, el difunt Unfrid és succeït no per un fill Sunyer, sinó per un germà Sunyer. I aquí comencen els problemes seriosos d’aquesta notícia, tota vegada que un Sunyer al cap d’alFaranga l’any 897 resulta insostenible, i per tant, no queda sinó pensar en una errada del cronista[11].

I és que sí sabem d’un ‘Unfrid/Guifré’ succeït per un germà Sunyer, però no el 897, sinó el 911, i és que el fill homònim del Pilós, Guifré-Borrell – que segons la memòria dinàstica morí emmetzinat – si fou succeït per el seu germà Sunyer. De manera que el que tenim és que el relat del cronista àrab, que recorda amb aparent precisió una topada del Pilós amb Llop l’any 897, erra el nom del successor, que segons ell l’hauria succeït el mateix any, i hi descriu el que succeí al seu fill al cap de catorze anys!

Es diria que Isa b. Ahmad o potser Ibn  Hayyan, trobant-se amb dues notícies: una de la topada de Llop amb un Unfrid pare d’un Sunyer, i una altra, de la successió d’un Unfrid per el seu germà Sunyer, els suposà una sola persona i uní les dues notícies, fent erròniament, com fa, Sunyer, comte en la frontera sud, l’any 897 – el fet d’haver mantingut la literalitat contradictòria entre el fill i el germà de les dues notícies, podria ser una mostra de la rigorositat del cronista àrab en la transmissió dels texts que li arribaren -. Per altra banda, també sembla clar que si bé el testimoni de la topada i la ferida del Pilós es produí lògicament per un testimoniatge directe dels fets en el bàndol musulmà, ni la suposada mort al cap d’uns dies, ni menys, la successió al cap de catorze anys podia provenir de la mateixa font. Tenim doncs una noticia que no permet una lectura directa i que cal interpretar. Si sabem que la nota de còpia ens informa que el Pilós era mort l’any 899 o 900, i que no consta cap indici de mort violenta en la memòria dinàstica, i que se’l recorda viu i mort en temps de Carles el Simple, per què s’ha de donar fe a les paraules: ‘de la qual morí al cap d’uns dies’ d’Ibn Hayyan, especialment, si resulta que el successor que li assigna tot seguit és ben probablement el del seu fill, catorze anys més tard?

Com a conclusió, i mirant de fer bones totes les fonts conegudes, es podria pensar que, efectivament, l’estiu del 897, Llop, senyor de Lleida, ferí al Pilós pare de Sunyer. El comte, probablement mal ferit, donà pas als seus fills en la gestió dels comtats d’acord amb el fet que apareixen ja en funcions l’any 898. Entre aquest any i el següent, el Pilós morí, però no de manera violenta tal i com quedà en el record de la família, que bé que recordarà les seves lluites amb els sarraïns, però no el farà mort a mans dels infidels. El succeí a Barcelona el seu fill homònim Guifré-Borrell, qui no morirà al seu torn fins l’any 911 i sí serà succeït llavors per un germà Sunyer.

Les pròpies fonts cristianes, es confondran amb la triple homonímia d’un avi, un pare i un fill anomenats Guifré i en barrejaran amb el pas dels anys els sepulcres i les necrològiques; el mateix que sembla que els hi passà abans als historiadors musulmans. Per tot plegat, creiem que hi han raons prou sòlides per poder posar en dubte que la mort del Pilós tingués lloc l’onze d’agost de l’any 897 i pensar alternativament que hagués estat un tal dia de l’any 898 o 899.

 

 


Notes

Aquesta entrada s'ha publicat en 897, 898, 899, 900, 901, Agar, agarens, Al-Muqtabis, alFaranga, Almondir, Ancadir, Antoni Borí i Fontestà, Antoni Rovira i Virgili, Ateneu Barcelonès, Awra, Évariste Lévi-Provençal, Barcelona, Carles el Calb, Carles el Simple, Exaduce, Genealogie Comitum Barcinone, Gesta Comitum Barchinonensium, Guifré d'Arrià, Guifré Pilós, Guifré-Borrell, Ibn-Hayyan, Isa b. Ahmad al-Razi, làpida de Guifré-Borrell, Liber Antiquitatum, Lleida, Lubb b. Ahmad al-Qasawi, Miquel Coll i Alentorn, Montserrat, mort de Guifré Pilós, Odó I, Ripoll, Salvador Sanpere i Miquel, sarraïns, Sunyer, Sunyer II d'Empúries, Tours, Unfrid i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s