Memòria augmentada.

Aquest és un d’aquells apunts que no tenen directament a veure amb la Història de Catalunya; sí però, amb l’estudi de la Història.

Que cal una dosi no menor de memòria per estudiar el fer de Clio, no és cap secret. De fet, hi ha gent que té una gran memòria, fins i tot n’hi ha amb una memòria perfecta. Cada estudiant desenvolupa la seva pròpia metodologia: apunts, fitxers, notes, etc, etc, etc, però per damunt, cal una organització mental capaç d’utilitzar tots aquests coneixements, i és aquí, que la memòria hi juga un rol destacat.

El que això escriu és ben conscient de no tenir pas una memòria remarcable, i que a més, les seves capacitats cognitives no són ni estables ni permanents, de manera, que no deixa de ser un fet curiós l’afició per una activitat per a la qual no s’està especialment ben dotat[1]. Per altra banda, també és un fet ben conegut que els éssers humans tenim la costum de mirar de superar els nostres propis límits. No són, en el fons, les eines, extensions de nosaltres mateixos? De fet, parlant de memòria, podríem fins i tot pensar que la pròpia escriptura ja va néixer com una ‘ampliació’ de la nostra memòria[2] (el mite espartà de Licurg explica força bé la polèmica entre memòria oral i escrita – transmissió personal vs. impersonal -).

Tot això ve a rel de la recerca que es va fent, i com gestionar les quantitats de dades i informacions que genera. Ja fa un temps vàrem comentar que en la part no visible (privada) del web cathalaunia.org hi han eines informàtiques per accedir als continguts textuals de les obres de la Bibliografia. De fet, la darrera recerca publicada en paper[3] és en bona mesura filla del fet de poder disposar de tals eines (si més no, per el que fa al seu aparellatge de cites). Però és el cas que la nova recerca que actualment s’està fent, ha ampliat encara més la quantitat de continguts, de manera que les eines s’han fet ‘petites’ per les noves necessitats.

La solució a la ‘americana’ seria posar més maquinari, o el que vindria a ser el mateix, gastar més energia. Certament, és potser la opció més simple i sens dubte solucionaria el problema. Però és aquí que l’experiència acumulada en el camp de la computació – més llarga del que jo voldria, tot sia dit – entra en acció, i no permet aproximacions tan simples. De manera que s’ha optat per una solució a la ‘europea’[4], es a dir: analitzar el problema i cercar-hi una solució estructuralment adient. El resultat, és que sense gastar més energia, o el que és el mateix, amb un cost computacional igual o inferior, obtenim millors resultats.

El que s’ha estat fent aquestes darreres setmanes, és doncs, implementar un sistema de cerca textual millorat, que no sols és més ràpid, sinó que permet una millor precisió de cerca.

cerca-aprisi-barcel

Resultats d’una cerca sobre aprissio i Barcelona.

Un dels problemes que té la consulta de grans volums d’informació, resideix en el fet que un excés d’informació és funcionalment similar a una manca d’informació. Si busco per exemple el terme Barcelona, el resultat és que existeix en els continguts de 1539 entrades bibliogràfiques. De manera, que tret de termes més especialitats – i per tant menys freqüents -, la majoria de cerques efectives impliquen l’ús de més d’un terme a cercar. El sistema anterior ja ho permetia – naturalment – però el nou te varis avantatges, a part del seu menor cost energètic. Per una banda, permet una millor definició de la cerca (per exemple, l’enllaç per connectives lògiques dels termes a cercar, així com especificar termes parcials, tot, sense necessitat d’un formulari de cerca complex) i per l’altra, obra la porta a l’anàlisi estadística dels continguts (element essencial si pensem en sistemes de cerca avançats com els que utilitzen els grans cercadors).

El resultat de tot plegat, és que després de mesos d’estar llegint i anotant llibres i articles per a la nova recerca que s’està fent – i per a les no tan noves – sense poder accedir, però, a les anotacions fetes de manera que no fos estrictament depenent de les pròpies capacitats memorístiques, ara ja puc tornar a interactuar amb ‘facilitat’ amb els meves pròpies anotacions i treballs (les notes que es van generant en l’estudi també formen part del sistema de cerca, i la seva extensió, es paral·lela a la de la bibliografia) .

Cadascú estudia com pot i sap. Personalment, m’agrada entendre les coses, però la rigorositat implica la necessitat de la precisió, i això, usualment és contrari a l’extensió dels coneixements. De manera, que si no tens una memòria privilegiada, cal aprofitar les eines a l’abast de la millor manera que es pugui. En el meu cas, i per deformació professional, això passa per l’ús sistemàtic dels ordenadors, no per a la comprensió, però sí per la cuina, anotació i citació. Fa una mica d’angúnia. És cert. Però al mateix temps, també és cert que m’agradaria que tothom pogués disposar d’aquesta memòria ‘augmentada’[5]. I aquesta contradicció, també és força antiga.

Res de nou sota el sol.


Notes

Aquesta entrada s'ha publicat en Bibliografia, cathalaunia.org, Cerca, cerca textual, Història, historiografia, Licurg, Memòria, Qohelet i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s