Era el prevere Dutila el prevere Tadila?

Ara fa dies que no escrivim sobre la tasca prosopogràfica que es va fent en el Fons Cathalaunia, de manera que el que farem, serà comentar la problemàtica que ha generat un dels darrers documents incorporats, ja que és un bon exemple de les dificultats i incerteses que es generen quan es vol identificar a tots els figurants en els documents altmedievals.

El text, no és particularment difícil[1], es tracta d’una venda de dues terres a Alós feta per el matrimoni Amato i Amilova al monestir d’Alaó l’any 889[2]. En ell, es pot observar com els compradors, els representants del monestir, en el document, no són, com és habitual entre els monestirs contemporanis propers a l’òrbita carolíngia, l’abat i potser el prepòsit i para de comptar, ans bé hi consten fins a deu representants de la casa. Són doncs documents que donen més feina a l’hora d’incorporar-los en el Fons, ja que cal identificar a tots i cada un dels monjos, però que en contrapartida permeten construir uns perfils personals més detallats. És aquí que parlem de prosopografia, i com el títol indica, d’un prevere d’Alaó anomenat Dutila. Però per fer-ho cal primer descriure amb un xic més de detall la tasca prosopogràfica.

Prosopografia

El nucli del problema prosopogràfic, es pot idealitzar en: com ens ho fem per passar dels esments que figuren en els texts a una llista d’identitats personals (les persones que els generaren en primer terme)?. En principi, es pot pensar en dos esquemes de treball possibles: o bé treballem per tasques, o bé ho fem seqüencialment. El primer, a priori. és preferible, ja que permet una millor optimització dels recursos. Una possible estructuració podria ser:

  1. Entrada de documents (referències, bibliografia, segmentació, etc, etc).
  2. Establiment de dades prosopogràfiques de cada un dels documents (enumeració i descripció de figurants, de llocs, quines relacions, família, veïns, datacions, preus, etc, etc, ) segons els interessos específics del projecte.
  3. Identificació dels figurants (assignació d’una identitat personal a cada un dels esments existents en els documents). Tasca, que en aquest supòsit, es fa disposant de totes les informacions disponibles en l’univers documental a considerar.

No és cap panacea, ja que el pas realment difícil, que és la identificació, continua sent un exercici extremadament complex de resolució de l’ambigüitat inherent a la fragmentarietat de la documentació altmedieval (en el seu dia ja vàrem descriure la problemàtica d’un enfoc estadístic a tal problema).

L’altre aproximació, la seqüencial, és la que s’ha emprat en el Fons Cathalaunia, tota vegada que ni l’univers documental estava predefinit, ni tampoc els continguts prosopogràfics a contemplar estaven determinats en començar el projecte. En aquest mètode, les tres fases enunciades abans, es fan consecutivament per cada un dels documents que es van incorporant, i per tant, es van identificant els figurants dels texts de manera incremental. La metodologia emprada, utilitza a més de les dades habituals (homonímia, família, possessions, etc), la detecció de grups d’homònims entre el nou document i els prèviament entrats (mètode que ja es va descriure fa uns quants anys). En conjunt, aquesta metodologia incremental comporta una evolució que típicament passa per quatre fases – dispersió, sedimentació, fusió, i reestructuració-. Ho expliquem amb un experiment mental simplificat.

Imaginem que introduïm un document d’un context novell, desconegut dels documents anteriorment incorporats, i que en aquest text, hi figura un signant Girbaldus. A falta de més dades, en no poder identificar aquest Girbaldus amb cap del Girbaldus prèviament coneguts, d’altres contexts, el que es fa és crear una nova identitat amb un únic esment a aquest document. Imaginem ara que incorporen uns segon text d’un context proper en el qual també apareix un signant Girbaldus. Si l’únic que tenim és una homonímia, sense cap altra dada que permeti anar més enllà, no podem pressuposar que el Girbaldus aquest és el mateix del primer document – obviem, per descomptat, en aquest exemple la possibilitat de comparació paleogràfica -, de manera que el que es fa és crear una segona identitat de nom Girbaldus amb un únic esment a aquest segon document. Aquesta és la fase de dispersió, en la què, forçats per la manca d’evidència, es crea en el sistema,  probablement, un escreix d’identitats. De moment, tenim dos Girbaldus, cada un, amb un únic esment documental.

Imaginem però que s’incorpora un tercer document, també d’un context proper i amb un signant Girbaldus, però que a diferència dels altres, sí podem identificar a dos dels seus figurants amb homònims del primer document. Llavors, podem pensar que el Girbaldus signant, tal vegada sigui el mateix que ho feu en aquell primer document, i per tant, no crear una tercera nova identitat, sinó assignar aquest esment a la identitat del primer Girbaldus, que passarà així, a tenir dos esments, un al primer i l’altre al tercer document. Aquest és el mecanisme usual de la fase de sedimentació, en la qual els dossiers de cada identitat es van formant a base d’anar-hi incorporant esments als documents on es va localitzant, com si es tractés de capes sedimentàries.

Continuem però l’exemple, i suposem que encara tenim un quart document, de context similar i amb un Girbaldus signant, en el què podem identificar a dos dels seus figurants: un, com un dels figurant del primer document, i l’altre, com un dels figurants del segon text. En aquest cas, ens podem plantejar que tal vegada el Girbaldus signant del primer text, sí fos el mateix del segon, i per tant, ajuntar les dues identitats, que a la pràctica, vol dir, eliminar-ne una i fer que els seus esments passin a l’altra. Aquest és el mecanisme de fusió, que en part, ve a contrarestar l’escreix d’identitats que la dispersió creava. El resultat, en aquest cas, seria que en incorporar aquest quart document, sols tindríem un únic Girbaldus amb quatre esments als quatre documents pertinents.

La quarta fase, la reestructuració, es molt menys freqüent, i es produeix quant tenint dues identitats homònimes i de contexts compatibles, la incorporació d’un nou text planteja la possibilitat de recol·locar algun dels seus esments previs. És a dir, un esment assignat a una identitat en un moment donat, basat en l’evidència que existia en el moment de la incorporació del seu text es pot veure reassignat a una altra identitat homònima si el nou text permet així una millor adequació de les evidències. Mecanisme que permet corregir assignacions prèvies que la informació del nou text ha fet errònies o menys probables.

Ara, és evident, que en tot lo comentat fins ara, el concepte d’homonímia és central, ja que està en la base dels processos d’identificació. En l’exemple mental descrit abans, per simplicitat, s’ha obviat, però és un fet que a la pràctica està molt lluny de ser un tema trivial (qüestió que ja hem comentat abastament en aquest bloc). I és aquí que arribem a parlar, per fi, del prevere Dutila i de la venda d’Amato i Amilova l’any 889, ja que és un exemple molt adequat d’aquests processos identificatius que hem descrit i de les seves dificultats reals.

Dutila

La venta d’Amato i Amilova al monestir d’Alaó, és el desè document d’aquesta institució que s’ha incorporat en el Fons. Documents, que delimiten una finestra d’uns poc mes de vint anys; és a dir, no és un context local especialment ric en evidència.

També cal entendre que processant els documents un a un, fa que l’ordre d’incorporació tingui efectes sobre la tasca d’identificació. En el cas del Fons Catahalaunia, l’ordre aquest es pot visualitzar en la numeració –  sempre creixent – dels document,  i es pot resumir -simplificant- de la següent manera. Una primera fase en al que la varietat tipològica documental era la prioritat, per tal de mirar de perfilar l’estructura bàsica dels continguts del Fons. Una segona, ja ordenada temporalment per cobrir el període de Guifré-Borrell i que cobrí l’interval 898-914. I una tercera, i actual, en la que s’està anant enrere en el temps a partir de l’any 898, estant actualment a l’any 889. Aquest ordenament cronològic en l’aportació de documents i evidències no facilita gaire però la construcció d’identitats, que sovint són més depenents del seu context espacial que no pas temporal. Però l’alternativa, que seria processar els documents per contexts geogràfics (per exemple, per cartularis), tampoc és cap meravella, ja que dificultaria la detecció d’aparicions fora de context (freqüents en cas de personatges nobles). En conjunt, el mètode del Fons Cathalaunia és lent, però de llarg abast; es veu que no es pot tenir tot…

Però tornant al text i a Alaó, el fet d’incorporar aquest document ha permès fusionar un elevat nombre d’identitats – part de la documentació prèvia del monestir, a més, havia estat incorporada en un moment en què la metodologia d’identificació encara estava desenvolupant-se, i per tant, la dispersió era més gran en aquest context que en altres -. El text esmenta 19 identitats, i ha permès fusionar 12 identitats prèvies en 5 dels figurants en el text; de fet, l’exemple mental d’abans, ha estat basat sobre el cas real del prepòsit Adila que també apareix en la venda d’Amato i Amilova i que en el context del monestir d’Alaó figura signant en quatre altres documents.

Però a part d’aquestes fusions, en el text, hi figura un prevere Dutila, que ha propiciat una reestructuració, (el seu dossier ja tenia fins a 8 documents abans, i aquest novè passa a ser l’evidència més primerenca del personatge). Aquests nou esments parlen d’un prevere i escrivà que apareix sota les formes : Dutila, Dadila, Dadilane i Dotila i que té un recorregut curiós.  Present en la compra de les terres d’Amato i Amilova l’any 889, el trobem a Elna l’any 896 signant una execució de darreres voluntats del comte Miró , per tornar a estar de nou l’any 901 i 902 en sengles transaccions a la Ribagorça, per passar a partir de l’any 903 a fer d’escrivà al costat del comte Sunifred a Andorra fins l’any 908, any en el que també el trobem recordat com a donant en un diploma de Carles el Simple per a La Grassa i el seu abat Witiza. En conjunt, tenim un perfil força curiós, i gens menor: un prevere, que fa d’escrivà, que apareix en relació amb dos comtes i que fins i tot havia fet una donació a La Grassa, una persona a la qual podem seguir-lo, aparentment, al llarg del territori durant quasi una vintena d’anys. No està gens malament per algú altrament desconegut.

Hom podria pensar, però, que l’escrivà andorrà tal vegada fou divers del d’Alaó, com també ho podria ser el prevere present en l’execució del testament del comte Miró, però és aquí que la cosa es posa interessant i tenim que parlar dels preveres Kardellus i Tadila.

La reestructuració que s’ha fet, ha estat passar l’esment del prevere Dudila present a Elna l’any 896, que en el seu dia havia estat identificat com un prevere de nom Tadila, (personatge tampoc menor, tota vegada que apareix en varis documents comprant terres i fent de mandatari en documents de Pallars i Ribagorça), al prevere homònim d’Alaó anat a Andorra que comentàvem. La repetició d’homònims plantejava la possibilitat que el Dutila del text fos el Dudila aquell, i el fet que en la resta d’esments del prevere Tadila (10 documents), en tots ells, apareix sota les formes: Tadilane, Teudilane, Tedilane, Tatilan , Tedilani o Teodilane, sumat a que el Repertori d’antropònims catalans (RAC1), presenta aquest dos noms, Dutila i Tadila, com a diferents, n’ha propiciat aquest canvi puntual d’identificació.

Ara, en el moment d’incorporar el document del 896, ja s’havia detectat, que el Cartelius signant, present al costat de Dutila a Elna, apareixia al costat del prevere pallarès Tadila en cinc documents, tots a Pallars i en l’interval 900-911, escripturant-li fins a sis compres de terres (el 893 apareix escripturant a Pallars la compra feta al castell d’Eroles, un bescanvi fet l’any 900, i encara el gener del 903 una altra compra més; no serà fins el anys 909-911 que tornarem a trobar el nostre Kardellus escripturant tres noves compres del mateix prevere a Ribagorça). De manera, que l’assignació original del Dutila dins el dossier de Tadila no havia estat feta amb poca base. La reestructuració s’ha fet ara, majoritàriament, per raons de nom, de manera que els Dutila i els Tadila estiguin convenientment separats. Peró fou realment aquest el cas? Ja hem pogut veure en altres ocasions com les agrupacions antroponímiques modernes, fetes sota criteris filològics, es veuen contraposades a una realitat onomàstica altmedieval molt mes fluida i informal, que no té gaires problemes per traspassar les barreres filològiques modernes. Estem davant d’un cas d’aquests?

El dubte s’incrementa, quan comparem l’evolució personal que el dossier de Dudila dibuixa, comentada abans, amb la que es desprèn del de Tadila, que resulta ser-li perfectament complementària.

El anys 893 i 894 trobem al prevere Tadila comprant terres a Pallars. Després d’un silenci de 6 anys, l’any 900, fa una tercera compra a Pallars, i el gener del 903 una altra a Ribagorça. Desapareix però desprès fins l’any 909, en el que reapareix en el context de Pallars-Ribagorça on se’l documentarà, entre altres activitats, comprant terres fins finals de l’any 911. És a dir, l’evolució documental del prevere Tadila, formada per 10 documents,  no sols és perfectament compatible amb la del prevere Dutila, feta a partir d’altres 9 documents més, és que els anys en què Tadila desapareix del registre, corresponen perfectament amb els anys que Dutila està a Andorra fent d’escrivà al costat del comte. De manera que el dubte reneix. I si l’assignació inicial del Dutila del document del 896 a Elna, com un Tadila era correcte, més enllà de la filologia moderna? La probabilitat que dos preveres de contexts i noms  tan propers, dibuixin al llarg de 19 documents dos perfils no sols no contradictoris, sinó fins i tot complementaris sembla una evidència força forta. És indirecte, és cert, però resulta molt suggerent.

Hi ha encara un altre detall que fa pensar que eren una mateix persona, i té a veure amb el monestir de Gerri de la Sal.

Si dèiem que en els monestirs  fundats sobre una base comunitària, acostumen a aparèixer un nombre no menor de representants de la institució en les actes, també s’hi constata com els càrrecs, fins i tot el d’abat, són molt poc estables en el temps. Fins i tot, tal vegada es diria que potser hi havia alguna mena de rotació guiant l’assignació de tasques, ja que es pot observar com en el transcurs del temps, uns mateixos noms es van repetint però les titulacions es van alternant.  Ho veiem en els documents d’Alaó, però també ho podem constatar en el relativament proper monestir de Gerri de la Sal, per exemple, en un document fet l’any 908 que registra un bescanvi de terres entre la casa i el comte Ramon I, on s’hi poden localitzar fins a tres del figurants religiosos de la venda d’Amato i Amilova, i en especial, en un document fet per la mateixa casa dos anys més tard, el 910, que és una retractació feta per el comte Isarn, en judici davant del comte Ramon (el seu propi pare), per haver pres injustament unes terres al monestir, i on podem trobar, no sols al nostre Tadila/Dutila? fent de mandatari de la casa, sinó fins i tot el propi abat d’Alaó en temps de la venda Amato i Amilova, Adefonsus,  fent aquí de causari del comte Isarn.

Si ajuntem les evidències del prevere Dutila i les del prevere Tadila, com si fossin una mateixa persona, tenim:

  1. 889-VI – Ribagorça. Dutila signa la venda d’Amato i Amilova
  2. 893-V – Pallars. Tedilane compra una vinya al castell d’Eroles.
  3. 894-III – Pallars. Tedilani prevere compra una vinya al prevere Atroverus.
  4. 896-II-12 – Elna. Dudila prevere es present en l’execució testamental del comte Miró.
  5. 900-XI – Pallars. Tadilane prevere bescanvia una terra amb Eles.
  6. 901-V – Ribagorça. Dadila prevere signa una compra del monestir d’Alaó.
  7. 902-VIII – Ribagorça. Dadilane prevere signa una compra del monestir d’Alaó.
  8. 903-I – Ribagorça. Teudilane prevere compra una terra a Davidius.
  9. 903-IV-19 – Andorra. Dutila prevere escriu una compra del comte Suniefredo.
  10. 904-III-30 – Andorra. Dutila prevere escriu una compra del comte Suniefredo.
  11. 904-VII-27 – Andorra. Dutila prevere escriu un bescanvi del comte Suniefredo.
  12. 907-VI-25 – Andorra. Dutila prevere escriu una compra del comte Suniefredo.
  13. 908-XI-II – Laon. Precepte de Carles el Simple per l’abat de La Grassa, Witiza, on s’esmenta la donació a la casa feta per el prevere Dadila.
  14. 909-XI – Ribagorça. Tedilane prevere compra terra a Gisafredus.
  15. 910-III – Pallars. Teudilane prevere compra terra a Eldericus.
  16. 910-IV-29 – Pallars. Tatilane fa de mantadari del monestir de Gerri de la Sal.
  17. 910-VI – Pallars. Teudilani prevere compra terra a Ubimaga.
  18. 911-V – Pallars. Tedilane prevere compra terra a Suniildi.
  19. 911-XI – Pallars. Tedilani prevere compra terra a Donucella i al prevere Senterus.

Ara bé, per poder ajuntar les dues identitats, la metodologia prosopogràfica demana posposar-ho fins que un futur document presenti esments a figures que facin de pont entre ells. Dit d’altre manera, l’única font que es pot emprar en la identificació han de ser les dades derivades dels propis documents, mai opinions basades en altres paràmetres. Hom podria pensar que amb l’evidència presentada ja seria suficient, però strictu sensu, el lligam es basa sols en la parella CarteliusDutila del 896 que fa de pont amb els KardellusTadila de Ribagorça, de manera que el dubte es manté. La norma és la norma, i tan sols excepcionalment no es segueix.

Com es pot veure, la venda d’Amato i Amilova de l’any 896, no semblava tenir res d’especial, però quan s’estan reconstruint identitats de gents que van existir fa més de mil anys, cap detall es irrellevant[3].

 


Notes

  • [1] Text adaptat de: Cartulario de Alaón D.65.

    In nomine Domini. Ego Adefonsus apas , Aspericus mercatarius , Adila prepositus , Deodonatus , Recufredus , Separancus , Egila , Dotila , Justus , Eles & aliorum bonorum monacorum qui ibidem sunt in monasterio Alaone , aut adveniendi sunt , servientes Deo & sancta Maria & sanctum Petrum apostolum , vobis emptores nostros Amato & uso[.] tue Amilova. Certum quidem & manifestum est enim quoniam sic placuit in animis meis & placet ut vobis vinderemus aliquid de mea hereditate , sicut & vindimus terra nostra , & est ipsa terra in loco ubi dictur ad Alose ; & infrontat ipsa terra in oriente & de occidente infrontat in Sata & de alia parte infrontat in ipso Grado. Vindimus vobis ipsa terra intra ipsas fines ab omni integrietate. Et vindimus alia terra in ipso Alose quod nobis advenit [..] concamiacione nostra , & infrontat de oriente in terra Marconi & de occidente in terra de […] ipsos datores & de alia parte infrontat in terra Eleti. Bindimus vobis ipsas duas terras intra ipsas fines , cum suo exio & regressio , ab omni integrietate , in aderato & definito precio quod inter nos & vos bone pacis conplacuit atque convenit , id est X. solidos , quod [..] emptores nobis dedistis & nos venditores de presente recepimus nichilque in precio aput vos non remansit , & est manifestum. Quod de nostra jure in vestra tradimus dominio & potestate ut ab odierno die & tempore ut abeatis & possideatis & quidquid exinde facere vel judicare volueritis libera […] potestate […]. Si quis sane quod fieri nminime credimus esse venturum , quod […] Edifonsus abbati aut ego Asperius mercatarius vel superius nominat[.] aut quislibet homo qui contra hanc carta ista vendicionis venerit ad inrumpendum aut nos ipsi superius nominat[.] venerimus inferea bel infera vobis dupla non moretur componere , & in antea ista carta vendicionis firmis permaneat , & non disrumpatur.
    Facta ista carta vendicionis in mense junio , anno II. regnante Otone rege.
    Sig+num Asperi mercateri , qui hanc carta ista vendicionis rogavit scribere & testes rogavi ut sua signa facere. Sig+num Galindoni. Sig+num Daconi. Sig+num Trasovadoni. Sig+num Edifonsus abbatis.
    Sig+num Olibe presbiteri , qui hanc carta ista vendicionis rogitus scripsit sub die & anno que supra.

    .

  • [2] Seguim la datació usual del regnat d’Odó a partir del 898.
  • [3] Això sí, emprant sempre el nombre d’hores que calgui.
Aquesta entrada s'ha publicat en Adefonsus, Alaó, Alós, Amato i Amilova, Andorra, antroponímia, Cardellus, Carles el Simple, dispersió, Dutila, Elna, Eroles, estadística, Fons Cathalaunia, fusió, Gerri de la Sal, Girbaldus, Guifré-Borrell, Isarn I de Pallars, La Grassa, Miró el Vell, Pallars, prosopografia, Ramon I de Pallars i Ribagorça, reestructuració, Ribagorça, sedimentació, Sunifred II d'Urgell, Tadilane, Witiza i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s