2015-octubre a cathalaunia.org

S’acaba l’octubre, cal repassar la feina feta. Ha estat un mes difícil de qualificar: molt intens, montserratí, complicat i productiu.

El gruix de l’activitat s’ha centrat en dos àmbits, la creació d’un nou article i el web cathalaunia.org.

Començant per aquest segon. El Fons Cathalaunia ha vist completat l’any 889 i encetat el 888. Uns anys molt interessants, entre altres coses, per poder estudiar el traspàs entre reis carolingis. Un exemple: els primers diplomes del rei Odó van tots datats del seu segon any, que usualment es considera ser el 889, però es dóna la particularitat que en tots els seus primers diplomes on s’especifica l’any d’encarnació aquest és el 888, no el 889…! Sense haver estudiat a fons el tema, no m’atreveixo a dir res, però certament crec que es mereix un examen sistemàtic, però per fer això, primer cal tenir tots els documents processats, també els del 888… En això estem…

El fet, és que el Fons ja presenta de forma exhaustiva 25 anys consecutius, entre el 889 i el 914. El mes passat, comentàvem com la tasca d’anar identificant tots el figurants dels documents altmedievals permetia detectar xarxes de persones properes a les figures o contexts més coneguts que altrament quedarien en l’oblit. Vull afegir un parell de consideracions que han m’han anat vinent a la ment aquest mes.

Una: que el fet de fer un registre exhaustiu, encara que multiplica la feina i les hores necessàries per identificar als presents, també és cert, que en determinat contexts – un parell d’exemples d’aquest mes: el bisbat de Girona, o la vila de Rosiliago a Borgonya -, hi han documents en què la tassa d’identificació dels figurant és altíssima, per sobre del 80 i fins i tot del 90%. És a dir, que podem ‘posar cara’ (bé, en aquest cas, sols ‘perfil’) a gaire bé tots els participants.

I l’altra: el fet que ja siguin 25 anys consecutius, vol dir que hi han identitats que ja comencen a tenir el seu perfil documental en vida complet -altra cosa són les referències post mortem -, un dels objectius inicials bàsics del web cathalaunia.org, com consta en la seva pàgina de presentació. La feina és lenta, però el patrimoni acumulat trobo que és impagable. Cal mirar d’assegurar la seva continuïtat…

També l’apartat d’Epigrafia Ibèrica, ha rebut millores i una correcció que cal explicar.

No fa pas gaire que comentàvem en aquest bloc les darreres millores incorporades a la secció. Una pàgina de Repeticions, on poder consultar totes les cadenes de signes ibèrics que es troben en més d’una epigrafia, i la secció de Concordances de la fitxa de cada una d’elles, on ara es mostren les epigrafies amb fragments compartits, convenientment ressaltats amb colors per fer-ho més visible. Bé, darrera d’ambdues novetats es troba quelcom que ja hi era abans, i que és un càlcul intern que fa el web per detectar totes les cadenes diferents de símbols existents en el corpus ibèric. Cadenes de símbols, que inclouen, com és natural, també els separadors, les puntuacions (entre un i cinc punts situats verticalment). Fins aquí res a dir-hi.

Però en el cas de les Repeticions, el fet d’incloure com a símbol les puntuacions, tenia dos efectes. Per una banda, hi havien repeticions que incorporaven puntuació, és a dir, que es donaven entre ‘frases’ o ‘paraules’; aquestes, es descartaven en el llistat de Repeticions. Però també n’hi havien que començaven per puntuació, i aquestes, es van deixar, de manera que en la llista de Repeticions, al fons, hi havia una entrada per elles. En un primer moment, va semblar que potser ja estava bé fer-ho així. Posteriorment, en afegir les Concordances, que també es basen en la detecció interna de fragments repetits, el tema tornà a sortir, i en aquest cas, en estar més clarament basat en signes sonors, s’eliminaven les repeticions que incorporaven puntuació.

Però al final, es preferí replantejar i simplificar la base, i fer el càlcul intern de detecció de totes les cadenes existents de símbols ibèrics considerant la puntuació com si fos un separador més (per exemple, com si fos un espai). Amb això, es simplificaven les Concordances, que ja no havien d’ignorar cadenes amb puntuació, i la pàgina de Repeticions perdia les entrades que començaven per aquest signe. És en aquest punt, que repassant les Concordances, es detectà un error: hi havia alguna cadena repetida que no apareixia…! I tampoc apareixia en les Repeticions…! Era evident que hi havia un error de programació…! (Merda!).

Faig una petita digressió. En el camp de la computació, cada programa, acostuma a tenir una part ‘central’, un ‘leitmotiv’, un algoritme que captura una idea base, que és el cor, el nucli del problema a tractar. Ho explico en termes mecànics que potser és més clar[1]… Pensem, per exemple, en un cotxe dels actuals, de combustible fòssil. El cor del seu funcionament és un conjunt d’explosions sincronitzades que generen uns moviments rectilinis (els dels pistons) que es combinen en un de circular (mitjançant el cigonyal)  que és el què es transmet a les rodes per moure el vehicle. Però per tal que aquest principi bàsic pugui ser efectiu, cal una gran pluralitat d’utilitats i sistemes no directament relacionades amb ell; en el cas del cotxe, necessitem, per exemple, benzina, electricitat, una transmissió, una carrosseria, etc, etc, etc. De fet, sovint, són aquestes coses ‘no essencials’ les que conformen la majoria del que entenem ser un ‘cotxe’. En els programes informàtics és força semblant, un conjunt limitat de línies de codi captura el ‘nucli’ del problema, i la resta, és a dir, la gran majoria del programa és per arribar a que aquelles poques línies puguin fer la seva feina – i que idealment, representa que cap altre programa fa -. Però la tassa d’errors humans no és proporcional a la importància de la funció, sinó a la seva longitud (bé, els programadors, seguint a Murphy, acostumem a dir que el nombre d’errors continguts en un fragment de codi qualsevol, realment, és sempre superior al nombre de cops que el fragment hagi estat copiat + 1 ( el +1 aquest és per haver escrit el maleit codi en primer lloc)[2]) de manera, que la possibilitat d’error sempre es multiplica, independentment de quina sigui la funció essencial del programa.

En el cas que ens ocupa, dèiem que tant les Repeticions com les Concordances, es basaven en un càlcul de detecció de cadenes de signes diferents. Si de cop, descobrim que hi han repeticions que no hi figuren, el programador acostumarà a pensar inicialment que potser es tracta d’un defecte de la part més nuclear – que acostuma a ser la més complicada i delicada -. Així que es repassà el nucli aquest cercant algun defecte, alguna condició d’error que hagués escapat el control; però va ser en va, les combinacions de signes es generaven i detectaven correctament. Hores després, un cop segurs que el motor funcionava bé, s’amplia la cerca de l’error als mecanismes secundaris. I efectivament, era en un d’aquests, que s’havia comés un error. L’algoritme detectava correctament totes les cadenes diferents, tant les que existien un sol cop com les repetides, però en la necessària reducció a les que existeixen en més d’una epigrafia per calcular Repeticions i Concordances, una condició mal escrita feia que en certs casos, una cadena llarga s’ignorés per una de més curta (en el símil del cotxe, podríem dir per exemple, que la bomba de la benzina feia el boix si s’inclinava excessivament lateralment, fent que el motor fes el ronso).

Un cop detectat el problema, s’ha corregit sense més inconvenients; de fet, el canvi ha propiciat una millora en les Concordances. Fins ara, en la fitxa d’una epigrafia donada, per evitar un excés d’informació, es mostraven o bé les epigrafies que compartien més d’una cadena repetida (multiconcordances) o bé les que sols en tenien un únic fragment en comú (concordances). Això estava bé, però en els casos de versions diferents d’una mateixa epigrafia, que en bona lògica, tenen molts fragments en comú, podia passar que les multiconcordances, en ser les més llargues possibles, acabessin mostrant únicament les diferents versions de l’epigrafia, cosa que no està gens malament, però que amaga les relacions amb altres texts. Per evitar aquests casos, s’afegit que si el nombre de multiconcordances es inferior a un cer valor (actualment 2), es mostren també les seves concordances simples, per tal de mirar de palesar millor les relacions entre el text i la resta d’entrades del corpus.

Però fora del web, el més ha propiciat un nou article, inesperat, ja que incideix en un aspecte de la història de Montserrat que s’inicia en l’alta edat mitjana, però que es desenvolupa fora del marc cronològic d’aquest bloc i arriba fins el segle XIII; una dificultat afegida. No ens allargarem ara i aquí, esperem parlar-ne en un apunt propi.

De fet, aquest bloc, no ha tingut cap aportació nova aquest mes, degut a que la voluntat era comentar aquest nou article, que estava confeccionat ja en els primers dies del mes, però que s’ha obstinat en negar-se a donar-se per finit, ans bé s’ha anat enriquint i arrodonint de manera constant fins el dia d’avui. El cert és que s’estan acumulant els temes a comentar, i alguns d’ells no són precisament ni breus ni senzills…

Finalment, la Bibliografia del mes és escassa, entre l’article aquest, la prosopografia dels anys 888-889 i les epigrafies ibèriques, no han deixat gaire bé temps per llegir; però també és de justícia esmentar que el pap encara sembla continuar ple des de la darrera recerca major feta.

Per variar, llistem les incorporacions del mes per seccions[3]:

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

En acabar el mes, el web cathalaunia.org, presenta un total de 24.616 pàgines consultables.


Notes

  • [1] Sí, la matemàtica i la geometria són una mateixa cosa.
  • [2] Amb el lògic corol·lari que l’únic programa lliure d’errors és el que no s’ha escrit. Encara que no ho sembli…!
  • [3] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bibliografia, cathalaunia.org, concordances, epigtafia ibèrica, Fons Cathalaunia, geometria, Girona, Iberika, matemàtica, mecànica, programació, prosopografia, Rosiliago i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s