Jornada “Els visigots a Catalunya”.

El passat dimecres 18 de novembre de 2015, a les cinc de la tarda, en la sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, tingué lloc una jornada sota el títol: “Els visigots a Catalunya”. Atès que en aquest bloc hem parlat no fa gaire de la Gòtia i del seu record, no podia deixar passar l’oportunitat de sentir la veu d’experts de primer nivell. Desafortunadament, l’agenda sols em permeté assistir a la primera meitat de la jornada, la dedicada als aspectes històrics i filològics, i per tant, aquesta breu nota no podrà donar notícia de la segona, dedicada als aspectes literaris i musicals. El millor, per tant, serà començar deixant constància del programa.

  1. Presentació a càrrec de Pere Quetglas.
  2. El context històric, per Philip Banks.
  3. Els noms comuns d’arrel germànica en català, per Joan-Maria Jaime i Moya.
  4. Fonètica i Onomàstica, per Josep Moran.
  5. La tragèdia Gal·la Placídia d’Àngel Guimerà, per Ramon Bacardit.
  6. L’òpera Gal·la Placídia de Jaume Pahissa, per Xavier Aviñoa.

els-visigots-a-catalunya-image001

En una sala plena i amb un públic ben disposat, l’acte comença puntualment amb la experta introducció a la temàtica de la jornada feta per en Pere Quetglas; tant per el que fa als aspectes historiogràfics, fent notar, per exemple, la fal·làcia intencionada d’una inexistent unitat visigoda que en el millor dels casos no hauria superat el mig segle de durada, o el record dels regnes de l’est i el sud de Paulus,  com els referits al propi origen de la jornada: el dissetè centenari de l’estada de Gal·la Placídia a Barcelona i la voluntat del seu -incansable- incitador, en Josep Moran.

La primera ponència vingué de la mà d’algú tan erudit i conegut com en Philip Banks, qui recordà en conversa amb Pere Quetglas, que ja feia quaranta anys de la seva primera vinguda a Barcelona. Ponència, que de manera succinta després d’una esquemàtica presentació del poc que sabem dels orígens dels gots des de la llum de l’arqueologia, repassà la seva activitat en la centúria entre la fi del segle IV i la del segle V amb especial èmfasi, com era propi, en les desenes al voltant dels temps d’Ataulf i Gal·la Placídia. No pretendré pas resumir una exposició tan rigorosa com extensa, sols apuntar unes poques dades que em cridaren l’atenció. Per exemple, l’esment del terme Gòtia, present en l’obra d’Orosi quan explicava com Ataulf havent volgut convertir la Romania en Gòtia comprovà que els gots mai es sotmetrien a un única llei i que per tant, havia preferit revigoritzar l’imperi romà amb sang goda[1]. O la definició del bagaudes com una pagesia rica, o que fins el regnat d’Euric no es pot parlar pròpiament d’un regne visigot, o el fet que la humiliació de fer caminar a Gal·la fins Molins de Rei tingués un regust romà. Una exposició clara i concisa, adaptada a l’esperit de la ponència i que deixà als amants de la temàtica amb ganes de més.

Havent tractat el tema del record de la Gòtia no fa gaire en aquest bloc, faig un apunt personal. En conjunt, he de confessar que sempre que llegeixo o sento les explicacions derivades de les poques dades que tenim de l’activitat dels gots, tinc la impressió que hi han comprensions bàsiques fora de focus. No que tingui pas respostes, però sí crec que cal insistir en l’existència de dubtes sistèmics quan constatem grans dicotomies irresoltes, com per exemple, que es parli d’una població goda molt limitada, i per tant, d’un control de les elits i amb poca implantació social, i al mateix temps, d’una extraordinària influència en la onomàstica local, o com es poden explicar expansions geogràfiques extensíssimes, però al mateix temps, brevíssimes, per exemple, per el sud-oest de la Gàl·lia i a l’hora constatar permanències seculars com la fòbia que hi deixaran. Jo diria que el relat que l’enumeració consecutiva dels fets coneguts dels visigots dibuixa, manca encara d’una cabal comprensió d’elements bàsics, per exemple, culturals o socials que permetin superar els contra/sense/sentits actuals. Consideració que crec que es pot estendre a àmbits més amplis, tan en l’espai sociològic, com en el geotemporal. Tanco parèntesi.

La següent ponència estigué a càrrec d’en Joan-Maria Jaime i Moya, qui en qualitat de membre del Glossarium mediae latinitatis Cataloniae, dirigit per el propi Pere Quetglas, repassà la influència de les llengües germàniques en el nostre vocabulari a partir del notable corpus documental d’entre els segles IX-XII del GMLC. Exposició que començà per un aclaridor esquema de les tres grans branques de llengües germàniques: les nòrdiques, el gòtic, i el germànic occidental, per constatar que són les influències del gòtic i el fràncic les que més aportacions han deixar en la nostra parla. Exemples, dels quals en comentà i analitzà etimològicament un bon grapat; paraules com: conreu, esperó, alberg, blanc, blau, etc, etc. O el propi origen del terme visigot, sovint mal interpretat com got de l’oest en falsa correspondència amb ostrogot o, aquest sí, got de l’est, quan visi, més aviat podria estar relacionat amb noble o bé un terme metal·lúrgic, proper a vessar.  Una dada, entre les moltes que anà donant per ajudar a mesurar la importància de les llengües germàniques en el català, era – si la memòria no em falla – que fins un 30% del nostre vocabulari hi té relació, amb un 20% d’origen gòtic i un 80% fràncic. Una exposició també farcida de dades i breu en el temps, un tastet del molt a aprendre que hi ha dels orígens germànics del nostre propi vocabulari.

En tercer lloc, prengué la paraula en Josep Moran, veu més que experta, i coautor amb Jordi Bolós d’un treball llargament comentat en aquest bloc i emprat a fons en la part onomàstica del web cathalaunia.org. el: Repertori d’antropònims catalans (RAC). Qui de manera distesa, anà glosant la influència de les llengües germàniques en la nostra onomàstica, especialment en l’antroponímia, però també, estretament lligada amb la toponímia. Com amb els ponents anteriors, tampoc sabria resumir l’abundós mostrari de noms i etimologies que anà engranant en un discurs col·loquial i fluid. Sols apunto algunes de les moltes idees presentades. Per exemple, la gran variabilitat de les formes, que permetia la identificació efectiva per un únic nom – basat usualment en un esquema bipartit – d’una població no pas menor. O la diferència entre els usos del prenom i el cognom en esquemes posteriors, on el prenom va molt lligat a la moda social del moment, mentre que el cognom va més lligat als aspectes relacionat amb l’estatus o posició social o territorial. O l’efecte onomàstic d’una diferenciació comentada també en aquest bloc, la relació més estreta del Pallars amb Tolosa que no pas amb la costa mediterrània, que en Moran corroborà amb una majoria de noms de persona d’origen franc en aquells territoris versus una majoria d’onomàstica gòtica en la resta. O com no és fins el segle XI, quan els noms més pròpiament francs, com Bernat o Berenguer, no es fan majoritaris en la futura Catalunya. Una xerrada farcida d’esments etimològics curiosos, com el castro Adalasindo, o el que és el mateix, encara que no ho sembli, el Castell de l’Alareny, o al ‘Rabano Mauro‘ d’una educació post-franquista, àlies Mauro el Savi/Corb.

Acabada la breu i brillant exposició d’en Moran, es decretà una pausa de cinc minuts, per poder continuar amb els aspectes literaris i musicals casolans de la figura de Gal.la Placídia. Pausa, que per qui això escriu hagué de marcar la fi de la jornada i deixar amb la mel al llavis dels coneixements per exposar d’en Ramon Bacardit i en Xavier Aviñoa. Tal vegada altra veu en pugui donar notícia, o els propis continguts de les ponències trobin camí a la seva edició. Tant de bo.


Notes

  • [1] Historiae Adversus Paganos VII 43.4-6: Athaulfo apud Narbonam fuisse ac de eo saepe sub testificatione didicisse, quod ille, cum esset animo uiribus ingenioque nimius, referre solitus esset: se inprimis ardenter inhiasse, ut oblitterato Romano nomine Romanum omne solum Gothorum imperium et faceret et uocaret essetque, ut uulgariter loquar, Gothia quod Romania fuisset et fieret nunc Athaulfus quod quondam Caesar Augustus, at ubi multa experientia probauisset neque Gothos ullo modo parere legibus posse propter effrenatam barbariem neque reipublicae interdici leges oportere, sine quibus respublica non est respublica, elegisse saltim, ut gloriam sibi de restituendo in integrum augendoque Romano nomine Gothorum uiribus quaereret habereturque apud posteros Romanae restitutionis auctor, postquam esse non potuerat immutator.
Aquesta entrada s'ha publicat en antroponímia, Ataulf, bagaudes, castell d'Alareny, castro Adalasindo, Euric, fràncic, Gal·la Placídia, Gòtia, gòtic, Glossarium mediae latinitatis Cataloniae, GMLC, IEC, imperi romà, Joan-Maria Jaime i Moya, Jordi Bolós, Josep Moran, Molins de Rei, onomàstica germànica, Orosi, Pallars, Paulus, Pere Quetglas, Philip Banks, Raban Maur, RAC, Ramon Bacardit, Repertori d'antropònims catalans, Tolosa, visigots, Xavier Aviñoa i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Jornada “Els visigots a Catalunya”.

  1. Joan Maria Jaime Moya ha dit:

    Bona tarda, benvolgut,

    Sóc el Joan Maria Jaime Moya. En primer, lloc vull agrair-li molt la bona crítica i difusió que ha fet de la jornada i molt especialment de la meva intervenció. Tanmateix, si m’ho permet, voldria fer-li algunes esmenes o remarques, que considero rellevants, les quals li indico a continuació:

    a) “GMLC (Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae)” en lloc de “GMLD”

    b) “tres grans branques de llengües germàniques” en lloc de “tres grans famílies lingüístiques centre-europees”

    d) “les nòrdiques, el gòtic i el germànic occidental” en lloc de “les nòrdiques, el gòtic, i les germàniques”

    e) “orígens germànics del nostre propi vocabulari” en lloc de “orígens nord-europeus del nostre propi vocabulari”

    Moltes gràcies per endavant; ben cordialment i atentament,

    Joan

    • cathalaunis ha dit:

      Benvolgut Joan Maria Jaime Moya.
      Moltes gràcies per les correccions! Són totes elles força pertinents i adequades; els errors, eren tots fills de la meva mà maldestre. Crec haver incorporat totes les seves precisions, però si per descuit quedés alguna cosa per corregir, li agrairé m’ho faci saber, la correcció és vital.
      Mercès.

      • Joan Maria Jaime Moya ha dit:

        Benvolgut,

        Moltes gràcies per haver tingut en compte les meves correccions. Tan sols vodria fer-li dues remarques més:

        a) Quan diu: “La següent ponència estigué a càrrec d’en Joan-Maria Jaime i Moya, qui relacionat amb el Glossarium mediae latinitatis Cataloniae, com en Pere Quetglas”, fóra millor dir que “Joan-Maria Jaime i Moya, el qual és membre del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, sota la direcció del Dr. Pere Quetglas”.

        b) Si bé és cert que vaig afirmar que un 20% dels germanismes són d’origen gòtic, mentre que un 80% ho són d’origen fràncic, tanmateix no vaig dir en cap moment que un 30% del vocabulari català sigui d’origen germànic.

        De nou, li agraeixo la seva gran amabilitat i atenció.

        Ben cordialment,

        Joan-Maria Jaime i Moya

        • cathalaunis ha dit:

          Benvolgut Joan-Maria Jaime i Moya.

          No hi ha inconvenient en precisar la seva relació amb el GMLC. La del doctor Pere J. Quetglas ja s’havia reflectit en un apunt anterior, i si no recordo malament no es va especificar públicament en la jornada.
          Respecte a la qüestió del percentatge de lèxic català d’origen germànic, si no és del 30%, podria especificar una xifra més encertada? Seria d’agrair poder corregir les mancances de la meva memòria amb una dada més fiable!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s