2016-gener a cathalaunia.org

S’acaba un gener intens i marcat per els canvis. Canvis poc visibles per l’usuari però de gran abast en la gestió del dia a dia de cathalaunia.org i que prometen continuar el mes vinent. De fet, més enllà d’aquestes modificacions en el protocol de treball intern, l’activitat s’ha centrat sols en el Fons Cathalaunia i en la Bibliografia.

Ja vàrem avisar en aquest bloc que durant el gener es farien aquests canvis estructurals. És ara el moment de confirmar que tal i com s’esperava, el nou sistema ja és plenament operatiu i permet un accés més ràpid a la informació. Tot ha anat bé, i tret de petits inconvenients amb pàgines que feia molt temps que no s’actualitzaven, tot funciona com cal. De manera que el mes que ve, es donarà pas a la segona fase, la irreversible, que no es altra que desmuntar tota la infraestructura de calcul prèvia (s’ha mantingut durant tot el mes, per si hi havien dificultats inesperades hi calia retornar al sistema anterior); vaja, el que usualment diem com: ‘ara ve quan el maten‘. I més enllà, encara es preveuen més canvis encadenats (aquests ja completament invisibles als usuaris), tota vegada que la nova plataforma de càlcul permet una estructura de processament més simple i eficient que la vella.

Per el que fa al Fons Cathalaunia, el mes passat anunciàvem que s’havia incorporat una manera d’enllaçar els topònims catalans amb la seva cartografia a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (identificat amb el títol ‘ICGC’ en l’apartat Web de les entrades toponímiques del Fons), millora rellevant que feia temps que es desitjava. Amb tot, la cobertura de l’ICGC no va més enllà de la Catalunya actual, de manera que la resta de topònims, no tenen una font de referència preferent amb qui enllaçar. Des de ja fa temps, una de les prioritats en la gestió del Fons Cathalaunia, passa per potenciar la seva connectivitat, de manera que com ja s’ha anat comentat en aquest bloc, els continguts del Fons s’han anat relacionant amb projectes de natura similar com el Charlemagne’s Europe  o el Nomen et Gens per tal d’aprofitar les sinergies generades per el creuament de dades. Aquest més s’ha localitzat un altre projecte que cal afegir i que ve just a ajudar a omplir el forat cartogràfic que representen els topònims antics externs a la Catalunya actual. Es tracta de l’ORBIS LATINUS ONLINE de la Universitat de Heidelberg, que presenta la versió electrònica de l’edició de 1972 de l’obra homònima, i que també geolocalitza sobre el mapa les seves entrades. Un treball més que considerable que direcciona 140.000 topònims antics i 40.000 localitzacions modernes (que es diu aviat…!). De manera que a partir d’ara, en la secció Web dels topònims, a més d’enllaços a Wikipedia, enciclopedia.cat, Charlemagne’s Europe i ICGC, s’hi podran trobar referències a OLO. Una excel·lent notícia!

Més enllà d’afegir aquesta nova font d’autoritat als continguts del Fons, s’han continuat processant els documents de l’any 888 (en la llista de pendents encara hi han més de deu entrades[1]), i entre ells, s’han incorporat els tres corresponents a la consagració de Santa Maria de Ripoll. Documents molt interessants, i que mirarem de comentar en un apunt proper (un resum mensual d’activitat no és el millor lloc per fer-ho).

Per el que fa a la Bibliografia, tot i que s’havia aconseguit rebaixar la cua de lectures pendents a prop de les 350 entrades, aquest mes ha estat un desastre, i s’ha tornat a enfilar cap els 400, i a més, no sols a base d’articles, sinó amb llibres sencers. La bona nova està en la qualitat i significança d’algunes de les noves entrades – fins i tot han aportat nous documents a incorporar en el Fons -.  Entre elles, si en voldria comentar aquí una de molt recent que m’ha resultat especialment fruent.

Es tracta del treball de Mathieu Ossendrijver que demostra com els babilonis del finals del primer mil·lenni abans de Crist calculaven la posició de Júpiter/Marduk a base de càlculs geomètrics entre la velocitat i el temps del seu desplaçament. En l’article es remarca que la noció unidimensional del temps explicitada en la formulació babilònica no serà present en l’astronomia grega – la font major del futur càlcul astronòmic – i que de fet no serà fins el segle XV que un càlcul similar serà incorporat en el corpus científic actual.

No tic raons per dubtar que el càlcul astronòmic grec no utilitzés el temps com una dimensió geomètrica, però si cal recordar que la paradoxa de Zenó sobre la fletxa (autor contemporani sinó anterior a l’evidència babilònica) sí presenta implícitament una visió unidimensional del temps. De fet, li aplica el fonament del que avui en dia coneixem com la teoria del continuu (sobre-simplificant: és una línia un conjunt de punts? Si dius SÍ, una suma d’incomptables(ℵ1) 0s no dóna 0, i si dius NO, hauràs d’explicar què carai és la dimensionalitat.).

Ara, més enllà d’aquest detall, el treball i el que explica és fantàstic i es basa en dues potes: l’astronòmica i la matemàtica. Per el que fa a la primera, es tracta del seguiment que feien els astròlegs babilonis de Júpiter, l’estel més brillant del cel i que personificava Marduk, la seva deïtat principal. Pensem que Júpiter tarda dotze anys en donar una volta al zodíac, i que per tant, de mitjana, cada dia es mou sols uns 5′ de grau, és a dir, un moviment molt petit, i a sobre, recordem que degut a que els planetes no estan tots en un mateix pla, i tenen velocitats diferents, des de la Terra, els veiem periòdicament avançar, frenar, retrocedir, tornar a frenar i tornar a avançar, dibuixant sobre els estels una mena de bucles. Doncs bé, aquest moviment de 5′ de mitjana que els babilònics miraven de seguir, a més, no és sobre la posició real de l’estrella, és a dir, no es tracta d’un mesurament directe, sinó de la projecció de la posició de l’estel sobre el pla central del zodíac (el pla de la orbita de la Terra), l’eclíptica, o camí del Sol (el zodíac és el conjunt de les dotze constel·lacions situades en la la banda formada per els plans orbitals dels altres planetes, és a dir, per on veiem circular Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn fent aquesta mena de ‘bucles’ que dèiem).

I per el que fa a la matemàtica, la relació entre aritmètica i geometria és molt evident. Tothom pot entendre que una suma o resta sempre es pot sempre representar amb una concatenació/superposició de dos segments rectilinis, una multiplicació, com un àrea rectangular, i que una potenciació, troba una representació directa en un hipercub. Però el que he trobat més curiós és que en aquest cas, per predir la posició de Júpiter, degut precisament a la dificultat que representen aquests ‘bucles’ i canvis de velocitat aparent, els babilonis ho calculaven en base a un trapezi on l’eix horitzontal, la base, era el temps (unitat=un dia), i el vertical, la velocitat observada (en el desplçament de la projecció del planeta sobre l’eclíptica),  que al llarg de varis dies anava dibuixant una línia no ortogonal, ascendent o descendent segons anés augmentant o disminuint la velocitat del planeta atenent al punt del periple en el què estigués, de manera que l’àrea del trapezi, indicava el desplaçament, es a dir, empraven un objecte geomètric bidimensional per expressar un valor unidimensional com és una distància! Brillant! I la projecció de la línia no ortogonal i la seva conseqüent àrea trapezoïdal associada, permetia a més predir aproximadament la posició de l’astre els propers dies.

Si considerem la petita magnitud dels moviments que estem considerant, caldrà reconèixer una extremada sofisticació en els motius que els dugueren a raonar mitjans per avançar-se a moviments estel·lars de magnitud inferior a un grau, per períodes d’unes poques desenes de dies, i a sobre, de natura projectiva, sobre plans i eixos virtuals, no reals o sobre el fons de les estrelles fixes! Ens podem sorprendre que consideressin el temps com una dimensió lineal, però crec que més ens sorprendríem si sabéssim els motius i raonaments per tals sofisticacions. D’aquí la injustícia de reduir el pensament antic, astrològic, que organitzava el seu mon (i de fet, el nostre, fins fa encara quatre dies) a una qüestió de superstició o creences, però millor que ho deixem aquí…

Més enllà de l’astronomia babilònica, i per el que fa a la resta de novetats del mes, deixarem al  lector la tria dels títols que més li interessin, que això va per barris… Sols afegir una reflexió historiogràfica personal que ha tornat a fer acta de presència degut a la tasca bibliogràfica d’aquest mes.

En l’estudi dels treballs de Clio, no és infreqüent que l’historiador prengui clara consciència de la gran quantitat d’informacions a considerar i la curtesa dels propis recursos per saber-los aprofitar, i per tant, decideixi en un moment donat, presentar les dades que va trobant, ometen, o si es vol, suspenent, el judici i l’anàlisi de les mateixes, amb l’esperança que algú ho sabrà aprofitar millor. És un desig, un impuls que reconec latent en la creació del Fons Cathalaunia, i darrera de moltes altres obres (penso, per exemple en les Notícies Històriques d’en Francesc Montsalvatje i Fosas). El comentari neix a rel de la recerca actual, que en un moment donat ha passat per consultar una obra que tenia un títol que començava per: Mémoires pour servir à l’historie de…‘, i que en una consulta a la BNF, ha portat a trobar tota una sèrie d’obres amb títols similars dels segles XVIII i XIX.  Ha estat el recordar aquest desig historiogràfic i l’esment de l’obra de Montsalvatge en una conversa amical, el que ha generat finalment aquest paràgraf.

Com sempre, llistem les incorporacions del mes per seccions[2]:

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

En acabar el mes, el web cathalaunia.org, presenta un total de 24.972 pàgines consultables.

 


Notes

  • [1] Per anar incorporant documents en el Fons, es disposa internament d’una llista de referències als documents coneguts (actualment, sols amb els anteriors al 915) que es van marcant un cop processats. Llista que s’alimenta manualment de la bibliografia i de totes les fonts documentals que es van localitzant. Fet que em recorda un episodi personal, quan ja fa uns anys vaig tenir la ingenuïtat de demanar als gestors d’un projecte documental català de primera línia si podien compartir la llista de documents que ells coneixien per aquest període – que no és precisament el més ric -, per tal de veure si m’estava deixant alguna entrada. El fet de conèixer alguns dels seus gestors, sumat a que l’obra es duia a terme a menys d’un kilòmetre de casa, i a l’experiència prèvia amb acadèmics del mon de la computació, em van fer pensar que no hi hauria cap problema per demanar-ne les referències – no els texts, sols les fonts on es trobaven -. La resposta va ser un atronador i mantingut silenci administratiu, una fina adaptació catalana de l’espanyol ‘vuelva usted mañana’, en una mostra fefaent del pobre estat d’una cultura funcionarialitzada en la qual l’administrador es converteix en carceller cada cop que li convé i no té cap problema per retenir dades bàsiques, encara que això impedeixi l’estudi per part d’altres – que és usualment just el que es pretén -. Una actitud no desconeguda en les Humanitats locals però sí completament incompatible amb la noció actual de Ciència que es basa en la reproducibilitat experimental i l’accés universal a les dades. En poques paraules: és trist, però he de confessar que sovint he trobat i trobo més apertura i col·laboració en institucions foranies que no pas en les locals. Una vergonya.
  • [2] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Aquesta entrada s'ha publicat en aritmètica, astrologia, astronomia babilònica, Bibliografia, BNF, cathalaunia.org, Charlemagnes' Europe, eclíptica, enciclopedia.cat, Fons Cathalaunia, Francesc Montsalvatje i Fosas, geometria, ICGC, Júpiter, Marduk, Mathieu Ossendrijver, Nomen et Gens, OLO, Orbis Latinus Online, paradoxes, retrogradació, Santa Maria de Ripoll, teoria del continuu, toponímia, Wiquipedia, Zenó, zodíac i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s