2016-febrer a cathalaunia.org

El febrer s’ha fet curt. Un mes aparentment anodí ple de feina callada.

El traspàs a la nova plataforma de càlcul de cathalaunia.org ja està normalitzat, però en el front intern encara queden uns quants canvis rellevants a fer. Són delicats i cal fer-los amb una certa tranquil·litat, però si tot va com s’espera, l’absència de notícia serà la millor notícia.

Aquest bloc ha rebut una entrada treballada: un comentari sobre els documents de la consagració de l’any 888 de Santa Maria de Ripoll.

En el Fons Cathalaunia, s’ha continuat processant l’any 888, però amb algunes incorporacions d’altres anys. No és el que s’acostuma a fer, ja que la tasca d’identificació dels figurants es veu afavorida si es van processant els documents diacrònicament, però de tant en tant, una recerca temàtica puntual aconsella avançar la incorporació d’alguns texts per tal de facilitar el treball. En aquest sentit, el mes ve marcat per dos ítems interrelacionats: el castell Marro de Montserrat i el rol de Manresa. El primer, perquè sembla possible perfilar una mica millor els seus orígens – relacionats amb Santa Cecília de Montserrat -, i el segon, perquè cada cop sembla més aparent la semblança entre el rol del comtat de Manresa i el de Besalú. Ambdós limítrofs amb comtats més potents (Barcelona i Osona en el cas de Manresa, i Girona i Empúries en el de Besalú)  i que es veuen tensionats entre els rectors veïns. És només una impressió subjectiva, ja que Manresa, a diferència de Besalú, té encara una presència molt limitada en el Fons, que recordem, concentra el gruix documental, actualment encara, entre els anys 888 i 914.

En el moment d’escriure aquest resum s’està processant un d’aquells documents que porta ‘feina‘: la consagració de l’església de Sant Andreu de Tona. I porta ‘feina‘ perquè va signat per desenes de persones, que en la metodologia prosopogràfica del Fons Cathalaunia, cal mirar d’identificar sí o sí. De fet, aquest signants s’han llegit com possibles caps de família locals – són tot homes – per mirar de quantificar la població en el moment de la consagració. No hi tinc pas res a dir, tret que crec que entre aquests signants cal sostreure els que podrien ser del seguici del bisbe d’Osona, Gotmar, ja que costa pensar que hi anà sols el bisbe i l’escrivà preferit de la seu, Adanagildus (els dos únic figurants fàcilment identificables).

En aquest sentit, aprofito per fer una reflexió, sobre la identificació de signants, que és potser el cas mes desfavorable/difícil que es pot donar (entenent que en treballar amb documents impresos, i no originals, la possibilitat de comprovar igualtats entre signatures autògrafes – ni que fossin per una minoria de casos – està descartada de vell antuvi). La tècnica emprada en el Fons es basa en detectar grups de personatges homònims en documents de contexts compatibles, però en el cas de sols disposar d’un nom, és evident que la incertesa és estructural i per tant, sovint inevitable. Suposem que tenim un Teodoricus signant (que és un nom força comú) que no el tenim prèviament documentat en la vila,  i que el podem trobar juntament amb tres signants més (que també tenen homònims en la consagració de Sant Andreu de Tona) en documents del mateix bisbe . Tot i que el nombre d’opcions possibles són elevadíssimes (vés a a saber quants Teodorics existiren realment en la vila de Tona o en el seguici del bisbe aquells anys), la necessitat metodològica de seguir la hipòtesi més simple que doni raó de tota la evidència disponible (allò de la navalla d’Occam), fa que les opcions, en aquest supòsit, al cap i la fi, siguin només dues.

  1. O pensem que es tracta d’un habitant de Tona, i per tant creem una identitat nova, a la que com a molt, podem apuntar els homònims preexistents en altres contexts com a possibles identificacions alternatives (entre ells el propi Teodoricus proper al bisbe).
  2. O pensem que és el mateix Teodoricus que ja coneixíem dels documents previs del bisbe – i amb ell, els altres tres signants homònims del text -, i anotem la seva presència en la consagració de Tona (sempre en el benentès que no resulti factualment contradictori).

Totes dues opcions no passen de ser una simple especulació: l’únic que tenim és un nom. La primera opció, crear una nova identitat, és una opció perfectament vàlida, però ignora la informació que quatre dels noms signants es poden trobar junts en documents propers, i per tant, afavoreixen la possibilitat que estiguem davant d’un seguici episcopal. Res no permet afirmar-ho, però si més no, la segona opció, incorpora aquesta informació, i per tant, tot i la seva debilitat, resulta a priori preferible. I diem a priori, ja que si evidència posterior, permetés replantejar-s’ho (per exemple: documents propers de Tona amb un Teodoricus però sense presència del bisbe) res impedeix passar a la primera opció i crear, ara potser sí, un Teodoricus ‘local’ de Tona.

Com es pot veure, tot plegat resulta força temptatiu, i és que com dèiem en el cas dels signants, la incertesa és estructural i rarament pot ser eliminada. La contra, està en què la informació que es va acumulant en aquests possibles seguicis o vilatans es preciosa ja que permet plantejar trajectòries vitals de desenes de persones que probablement van existir fa mil anys. Ja només la possibilitat de poder fer-ho, a partir d’un rastre tan minso com un simple nom en un pergamí, creiem que tot i les lògiques reserves que cal observar, ja mereix la ‘feina‘.

La Bibliografia continua marcada per una cua de lectures pendents de gairebé quatre-cents títols. Les incorporacions són – i haurien de ser – poques, en aquest mes, i en els següents; però això, on verra

Com sempre, llistem les incorporacions del mes per seccions[1]:

Secció Bibliografia de l’Època Prehistòrica

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

En acabar el mes, el web cathalaunia.org, presenta un total de 25.102 pàgines consultables.

 


Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Aquesta entrada s'ha publicat en 888, Adanagildus, Besalú, Bibliografia, castell Marro, cathalaunia.org, Fons Cathalaunia, Gotmar, Manresa, Occam, prosopografia, Sant Andreu de Tona, Santa Cecília de Montserrat, Santa Maria de Ripoll i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s