2016-abril a cathalaunia.org

S’acaba un abril molt farcit i a l’hora accidentat. El focus principal de l’activitat ha estat en la programació, en múltiples fronts.

El més sorollós, però tècnicament menys rellevant han estat ‘sorpreses’ relacionades amb la nova plataforma de càlcul de cathalaunia.org. La nova eina permet més coses, tant per lo bo com per lo dolent, per exemple, uns atacs de denegació de servei més importants i que requereixen tècniques diferents de les emprades fins ara. Una altra, una actualització inesperada d’una de les components de programació que ha obligat – sobtadament – a avançar alguns dels canvis que estaven pendents, fet que ha obligat a tallar l’accés públic durant unes hores. Els canvis més profunds estan encara en cartera, i ja es faran quan sigui convenient (a veure si aquest cop ho fem millor…).

Ara, anant a les novetats. En primer lloc, s’ha posat fil a l’agulla a una millora que feia un parell o tres d’anys que estava pendent. Es tracta d’una actualització en els fitxers SVG que s’han utilitzat en aquest bloc, per visualitzar dades prosopogràfiques de la Gòtia d’inicis del segle X, i relacions entre epigrafies ibèriques. SVG és un format de representació d’informació gràfica que en lloc de definir les imatges per ‘píxels’ (unitats de superfície d’un mateix color), ho fa matemàticament, definint quins són els elements que formen el dibuix (línies, punts, polígons, etc, etc, etc), fet, que a diferència de les imatges fetes de píxels, permet un grau arbitrari d’amplificació (zoom) sense pèrdua de detall. I per tant, els fa una gran eina a l’hora de presentar grans quantitats d’informació (a més, els elements gràfics poden ser interactius (per exemple: enllaços a pàgines web) i per tant, lluny de ser quelcom estàtic, permeten accedir a la informació en ells representada. Ara bé, els navegadors d’Internet, que són els programes que usualment es fan servir per visualitzar els SVG solen imposar per defecte un límit baix a la capacitat de fer zoom. En aquest bloc, s’havia apuntat com reconfigurar el Firefox (evitem voluntàriament parlar de programari ‘comercial’ a cathalaunia.org), però no deixava de ser una molèstia

vG000380-th

Aparença de l’univers documental de l’abadessa d’Emma sense control de navegació integrat.

La solució definitiva estava en emprar una altra de les capacitats dels SVG, que és que poden ser programats. De manera que el que s’ha fet és acoblar a cada fitxer un afegitó que el que fa és implementar la navegació via ratolí en el propi SVG. Així, la roda del ratolí ‘acosta’ o ‘allunya’ (zoom) i arrastrant, es desplaça la part visible (pan). Completen els canvis quatre petits cercles en la part superior esquerra del dibuix, que permeten la mateixa funcionalitat de forma concentrada (en cercle central ‘acosta’, el següent, de color blau, ‘desplaça’ i el més gran ‘allunya’. Un quart de molt petit en la cantonada, permet retornar a la posició inicial amb un sol clic. En el cas que l’usuari decideix no permetre l’execució, estem on estàvem, el zoom del navegador continua funcionant, cap problema, però ara, per defecte, i sense haver de modificar res, ja es pot fer un zoom virtualment infinit en cada gràfic presentat si així es vol (i n’hi han uns quants que mostres milers de dades). És una primera versió i es podria refinar molt més, però ja és plenament funcional i ha estat provat en el Firefox (falta fer-ho sobre els navegadors ‘comercials’).

svg2

Notis els cercles de control de navegació en la nova versió de l’univers documental de l’abadessa Emma.

El segon grup de millores en la programació tenen a veure amb la prosopografia. La feina diaria en el Fons és concentra en incorporar nous documents, i amb ells, definir les dades de qui, com i on que presenti. Dades que es van acumulant entre Identitats, Llocs, Anys, Noms, etc, però que no són – usualment – analitzades historiogràficament (prou feina hi ha). Però de tant en tant, la mirada sí es torna analítica i és llavors que s’analitzen les dades disponibles. La darrera vegada – i ja fa uns anys – va ser per analitzar el paper de les dones de la Gòtia com a tinents de terres. Un rol molt més actiu i clarament diferent del de les seves veïnes a Borgonya o Aquitània, per exemple, (el PDF corresponent és accessible des de la pàgina d’Articles). Doncs bé, el que s’ha fet es programar les eines necessàries per analitzar en profunditat dos aspectes diferenciats: la informació sobre relacions interpersonals – i entre elles, les familiars – i l’estructuració territorial. La idea és disposar en el Selector de les eines per poder extreure les dades del Fons per estudiar aquestes àrees. Són temes que ja havien estat tocats superficialment en aquest bloc en la sèrie d’apunts sobre el cens de la Gòtia, però que ara podran ser estudiats sistemàticament més fàcilment.

Les millores es concreten en el Selector en tres llocs. Un primer, en la part del fons, en la secció de Valors definits, s’ha afegit una opció per mostrar les tipologies existents de relacions interpersonals.

selreli

Opció per mostrar les tipologies de Relacions Interpersonals existents en el Fons.

Un segon, està en l’apartat de llistats a partir d’identitats (Codis de Gents), on s’ha afegit un seguit d’opcions per mostrar les seves relacions interpersonals i/o familiars. Les opcions estan encara en fase de proves i no es poden accedir públicament, però s’espera que ho estiguin aviat.

selrel1

Opcions per analitzar les Relacions Interpersonals en un conjunt arbitrari d’identitats del Fons.

La tercera, es la capacitat de mostrar l’estructuració territorial que es desprèn d’un conjunt arbitrari de documents del Fons (Codis de Documents). Tant per el que fa a la seva particularitat, (quins comtats, contenen quines viles, etc), com per l’estructuració terminològica (‘comtats‘ que contenen ‘valls‘ que contenen ‘viles‘, 0 ‘pagus‘  que contenen ‘vicaries‘, o el que sigui).

selter1

Opcions per mostrar l’estructuració territorial expressada en un conjunt arbitrari de documents del Fons.

Amb tota questa tasca de programació, la incorporació de nous documents en el Fons Cathalaunia ha continuat, però a ritme discret.

Aquest bloc també ha tingut un apunt no menor, sobre l’origen de la tradició sefardita, i com la Ibèria preromana permet entendre que els jueus d’orient mig del segle I anomenessin Ispamia a les terres de Sefarad/Hespèrides després de la deportació feta per Titus, tot i estar localitzades majoritàriament al nord dels Pirineus.

Per el que fa a la Bibliografia, el que continua fora de control és la cua de lectures pendents, per sobre dels quatre-cents títols. Desastre continuat.

Per variar, llistem les incorporacions del mes per seccions[1]:

Secció Bibliografia de l’Època Prehistòrica

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

En acabar el mes, el web cathalaunia.org, presenta un total de 25.430 pàgines consultables.

 

 – Actualització 2016-V-6 –

L’adreça al fitxer SVG del univers documental d’Emma, estava malament (un 308 per un 380)  i apuntava a del univers del seu germà, el comte Guifré-Borrell. Corregit.

 


Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Aquesta entrada s'ha publicat en Bibliografia, cathalaunia.org, estructuració territorial, Fons Cathalaunia, Hespèrides, Ibèria, Ispamia, programació, prosopografia, relacions interpersonals, Sefarad, SVG i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s