Estat actual i projectes a cathalaunia.org.

El web cathalaunia.org ja porta més de sis anys desenvolupant-se, que ve a ser el mateix que dir que està en el seu setè any de vida. El que començà com una iniciativa personal, per mirar de cobrir un buit en els materials per estudiar la Història de Catalunya anterior al segle XII, ha anat consolidant-se i ampliant-se fins entrar en àrees que de cap manera havien estat previstes en origen. Aquest apunt és per mirar de posar negre sobre blanc l’estat actual i els projectes actualment contemplats.

A nivell global del web, l’inici d’any va dur el canvi en la infraestructura de computació, fet que ha permès una millora substancial de rendiment i obert la porta a futures ampliacions. Actualment queda una única millora d’abast global per implementar però s’està esperant el moment adient per fer-ho, ja que afecta a la totalitat dels continguts i cal abordar-ho sense presses. El canvi permetrà treballar millor amb alfabets internacionals i no haver d’estar pendent sobre què es pot o no representar textualment.

Per el que fa a la Bibliografia, cal uniformitzar la notació d’autories múltiples. La filosofia de disseny del web sempre mira d’evitar la complexitat i sols acceptar-la en la mesura en què sigui estrictament imprescindible; fins ara els autors múltiples s’anoten de maneres diverses i a més, cada secció te la seva llista d’autors, però amb la recent creació d’una llista global d’autors es va posant de manifest la necessitat d’adreçar aquesta qüestió per tal de poder identificar-els separadament. És feina a fer, com també s’ha fet evident la necessitat d’unificar els noms dels autors entre seccions diferents (haurien de ser els mateixos, però de tant en tant hi ha o hi manca una i conjuntiva entre els cognoms, o coses així, petites diferències que cal polir).

També cal acabar de substituir les antigues referències bibliogràfiques a YALE per enllaços a ORBIS. El servei yufind de Yale va ser suspès ja fa temps i cal cercar els enllaços equivalents en l’actual ORBIS. Tot i que un bon nombre ja han estat substituïts encara queden centenars d’enllaços per actualitzar. Cada vegada que les fonts d’autoritat externes decideixen fer canvis és tota una tocada de violí… Que hi farem.

En la secció de Prehistòria, encara està tot per fer. És la més pobre i la més enrederida de totes i de moment no es preveu cap millora substancial, tret d’anar enriquint la seva encara molt minsa secció bibliogràfica.

En canvi, en la secció Ibèrica i Romana, hi ha un fotimer de feina ja feta i encara més per fer. De forma immediata, incorporar noves epigrafies i començar a emprar algun dels nous signes mètrics definits en la proposta de codificació Unicode de l’ibèric nord-oriental (que ja varem comentar en aquest bloc en el seu dia). També s’espera substituir l’actual pàgina de Repeticions, per una de  Seqüències, que a afegeixi a les cadenes repetides que ara tenim, també les que sols existeixen en una única epigrafia, i mirar de tenir en una única pàgina totes les seqüències existents en el corpus en un moment determinat.

Més enllà d’aquestes coses puntuals, hi han força més camps a desenvolupar. Per exemple, a nivell tècnic, estaria bé substituir el model actual basat en gràfics per un basat en fonts tipogràfiques (fa un temps es va explorar, ja que els estàndards estan publicats, però el grau d’implementació en els navegadors era massa pobre, cal tornar a fer un cop d’ull a veure si ara ja es possible). Però a nivell teòric, filològic, encara hi ha molt més a fer. Començant per plantejar la possibilitat de començar a construir un proto-lèxic per l’ibèric nord-oriental (un lloc on anar especificant els avenços que es van fent en aquest sentit). Seguint per la conveniència d’ampliar l’espectre lingüístic i fer un recull epigràfic amb  signari i eines de cerca similar a l’actual del ibèric nord-oriental, per el celtibèric, i tal vegada per la resta de signaris contemporanis existents a l’occident mediterrani. Estaria bé poder presentar tot el corpus pre-llatí proper a les nostres terres.

Una altra de les subseccions que estaria bé disposar seria una de: Numismàtica. De fet. la voluntat és crear-ne una a cada secció cronològica del web. Però és un camp allunyat dels coneixements actuals i que segurament requerirà de la col·laboració d’experts (si més no, en la fase inicial de disseny). La voluntat hi és, i per poc que es pugui es mirarà de fer ja que es tracta d’una mena d’evidències força important i que actualment manca en el web.

La secció de l’època Visigoda també està encara molt poc desenvolupada, tot i que la Gòtia és un dels tòpics menys entesos del nostre passat. Encara que la seva bibliografia ja comença a fer una mica de goig, està gairebé tot per fer. Per exemple: un recull de texts i epigrafies; també, crear la seva subsecció de Numismàtica. A nivell estructural, aquesta secció (i l’anterior) té el repte de com incorporar l’immens corpus romà, sota el prisma de posar l’accent en els aspectes rellevants a aquestes nostres terres. Un repte que encara no s’ha ni plantejat.

La secció de l’Alta Edat Mitjana s’emporta la part del lleó. El Fons Cathalaunia concentra el gruix dels esforços i de la feina feta fins ara, però abans d’entrar-hi en detall, anem a la mirada global.

Fa temps que es vol incorporar una secció de Numismàtica (que com ja hem dir, es podria més o menys repetir en les seccions anteriors). El nombre de monedes a contemplar sembla ser relativament assequible i molt ben documentat, sols cal la col·laboració dels experts per dissenyar la ‘fitxa’ el ‘formulari’ de cada una de les variants monetals.

La subsecció bibliogràfica és la més ben servida, però cal continuar incorporant ítems (per exemple, el segle XI està encara molt poc representat).

Anant al Fons Cathalaunia, la quantitat de coses a fer és brutal. Per descomptat continuar la incorporació i processament prosopogràfic de tants Documents com sigui possible.  Amb les millores que s’han anat incorporant darrerament, la secció Toponímica comença a fer patxoca, però cal aprofitar millor la informació disponible sobre l’estructuració geogràfica. Per cada tipologia de cada topònims tenim en quina (o quines)  entitat geogràfica superior està descrita però no a l’inrevés. En altres paraules, tenim el detall que la vila X està en el pagus Y, però enlloc es mostra encara les viles del pagus Y. També estaria bé incorporar altres menes de interrelacions toponímiques més enllà de la inclusió, especialment, les de: perimetratge i subordinació.

Per el que fa a l’Onomàstica, fa més de dos anys que es va fer un esforç per establir les bases i els sistemes per tractar l’antroponímia del Fons de forma automatitzada i estan funcionant força bé. Ara caldria fer una nova repassada al corpus per tal d’ajustar el conjunt de Noms de persona actualment existents en el corpus documental al del recull Onomàstic, i si cal, crear noves entrades antroponímiques.

La prosopografia és dels aspectes meś treballats i que recull més informació (fins i tot de classes socials tan poc representades com els masovers). Al conjunt d’interaccions entre esments que cada document defineix, s’ha començat a sistematitzar els procediments per poder extreure de forma automàtica les informacions de caire genealògic; si més no, ja s’han anat perfilant les eines per tractar aquesta mena d’informacions en el Selector.

En el camp de la comparació i segmentació automatitzada de documents altmedievals, es va produir, ja fa un parell d’anys, una sèrie d’apunts en aquest bloc per anar explicant la recerca feta. Falta una darrera fase per explorar; es tenen les dades i la metodologia, cal dedicar-hi l’esforç corresponent.

També el desenvolupament d’una tècnica basada en l’ús de grafs interactius per visualitzar i interaccionar amb les dades prosopogràfiques del Fons (fa ja tres anys) ha deixat un conjunt de facilitats encara per explotar. La idea matriu era poder navegar de forma gràfica per tots els continguts del Fons (documents, persones, noms,etc). Les eines hi són, però el cost computacional implicat és alt i no es pot fer accessible al públic (el problema està en què el dinamisme de les dades impedeix l’ús de tècniques d’emmagatzemament de resultats parcials que podrien rebaixar significativament aquest cost). Amb tot, les tècniques base hi són, i d’igual manera que per exemple s’han emprat en aquest bloc per parlar de temes completament allunyats a la prosopografia altmedieval com són les repeticions de cadenes de signes en l’ibèric nordoriental, es preveu que acabin tenint un ús més habitual en la presentació de dades del Fons Cathalaunia.

La secció dedicada al Judaisme, encara està molt poc desenvolupada. La bibliografia sí que comença a fer goig, però la recerca que es va fent i que s’ha fet, té poc ressò en el web. Ja des de l’inici hi ha la voluntat de presentar-hi una secció d’epigrafia hebrea anterior al segle XII. El problema es doble: el sistèmic, de la disponibilitat de temps per dedicar-hi i l’altra, la dificultat per aconseguir el material gràfic necessari per una tal secció (lliure de drets, com tot els continguts que s’adrecen en el web) .

Peró més enllà del web, hi han dos àrees d’activitat més a comentar: aquest bloc i la recerca històrica.

Aquest bloc, començat ara fa poc més de quatre anys, ha acabat tenint més paper del que inicialment era previst. La idea germinal era un lloc on comentar puntualment aspectes relacionats amb l’objectiu genèric rera el del web cathalaunia.org. El web és concebut i es dedica exclusivament a presentar dades, materials per l’estudi de la Història de la Catalunya anterior al segle XII (col·loquialment: la Catalunya abans de Catalunya), i per tant, evita entrar en els aspectes més pròpiament històrics;  és a dir, exclou entrar en  les interminables discussions i disquisicions tant pròpies de la Historiografia. Ara bé, això no vol dir que no hi hagi estudi darrera l’activitat del web (sols que s’evita entrar en el seu comentari), de manera que un dels usos inesperat d’aquest bloc ha estat per presentar els aspectes relacionats amb la recerca, que no tenen (ni poden tenir) representació en el web, però que a parer de qui això escriu sí poden ser d’interès per la comunitat d’historiadors del període estudiat. Una mena de bloc de recerca, on sovint s’apunten detalls que no són lo prou complerts o rellevants com per fer-ne un article, però sí tal vegada per ser exposat a la llum pública.

Un altre aspecte que aquest bloc ha anat incorporant, tot i no estar previst en origen, són els resums mensuals d’activitat; on es va comentant de forma informal els avenços del mes i en especial, les incorporacions bibliogràfiques al web del mes.

Però també ha estat un mitjà on recollir els fruits de l’ànima computacional del web (és una característica estructural del web cathalaunia.org el creuament de les disciplines històrica i computacional). En aquest sentit, per exemple, el conjunt d’apunts sobre prosopografia altmedieval (els apunts de títol: Visualitzant el cens de la Gòtia del segle X) són un exemple, de com les tecnologies de la informació permeten una expressivitat molt superior a la del text. En altres paraules, fins l’arribada de la informàtica el text era el mitjà per excel·lència per comunicar informació (suplementat per els grafismes), ara ja no ho és, i hi han gran quantitat d’obres i dades, en el món de la Ciència i cada dia més en el de les Humanitats, que no poden ser representades en els mitjans ‘tradicionals’ (pensis en bases de dades, gràfic interactius, wikis, etc, etc). Aquest bloc ha resultat el lloc natural on presentar i fer accessible alguns dels treballs i tècniques desenvolupades que no poden ni ser ‘impreses’ ni ‘dibuixades’. Comentari que ens porta a la darrera i més bàsica de les àrees d’activitat: la recerca.

L’impuls primordial que va donar lloc al Fons Cathalaunia i al web cathalaunia.org, va ser constatar la manca de normalització i estandardització en elements bàsics per l’estudi de la Història. No existia ni un recull ‘oficial’ de personatges de la nostra història, ni menys encara una llista de totes les evidències textuals de cada un d’ells. Quelcom inimaginable per algú amb una mentalitat ‘de ciències’! Sovint ho hem comparat a l’estadi de la Química anterior a l’establiment de la taula periòdica dels elements. Cada investigador ha de malgastar hores i hores d’esforç només per localitzar els elements bàsics, sense que el treball fet per uns en aquest sentit pugui ser emprat per els que vinguin després. Un malbaratament sistemàtic d’esforços, quelcom completament incomprensible en una societat del segle XXI i rutinàriament evitat en l’estudi de les Ciències. En aquest sentit, la necessitat continua existint, ja que desgraciadament les nostres institucions continuen sordes i cegues davant unes mancances estructurals del món de la Cultura que ratllen la irresponsabilitat. Si és sagnant l’estat actual, resulta doblement feridor que hagin de ser els esforços individuals (literalment, amb una sabata i una espardenya) els que es desvisquin per mirar de pal·liar la situació. No és una crítica al personal que treballa en les institucions, que també s’hi deixa la pell, és una crida a no acceptar el paupèrrim estat de la nostra Cultura (un dels pocs bens objectius de Catalunya, més enllà de la seva gent).

Així doncs, tenim que el Fons Cathalaunia continua a dia d’avui sent l’únic exponent d’una iniciativa prosopogràfica altmedieval sistemàtica existent en el nostre País (i una de les poquíssimes publicades en l’àmbit europeu), i ho continua sent malgrat el silenci administratiu que sobreïx el món institucional. Orgull i vergonya a parts iguales.

Ara bé, passant als temes de recerca, l’activitat no s’ha parat en cap moment i continua ben activa. Els resultats es poden veure en els articles que s’han anat produint en aquests anys i que han donat lloc fins ara a la impressió de tres modestos volums; una gota més en el mar de la Historiografia. I és que és ben cert és que l’estudi de la Història és tan ampli que sovint s’assembla a un oceà. Tothom que vulgui i s’hi dediqui, amb treball, pot pouar i fer aportacions noves. La recerca feta fins ara, potser per no provenir del món acadèmic, ha posat l’accent en àmbits sovint poc valorats en els cercles professionals, com són els dels inicis.

Si fa set anys resultava increïble que no existís una llista estandarditzada de tots els documents altmedievals existents (ni tan sols de les fonts documentals), també ho era que preguntes simples, de principiant, com: els orígens del pes de la influència ‘jueva’ en la nostra cultura, o el del propi nom de Catalunya, no tinguessin una resposta clara i unànime dels experts. Van caldre alguns anys per entendre que el motiu, igual que el de la manca d’uns nivells bàsics d’estandardització, rau la interacció d’uns pocs conceptes d’abast i context divers: funcionarització, consens i hiperespecialització.

El primer, d’abast secular i àmbit estatal, combinat amb un estat d’empobriment sistèmic, genera dinàmiques ultralocals (‘capelletes’ en llenguatge col·loquial) de petits grups d’experts que lluiten entre ells per unes minses molles de finançament que els permetin en el millor dels casos subsistir i que sovint tenen la mala costum d’imposar criteris restrictius en la recerca. El segon, el consens, o més ben dit, el control del consens, d’àmbit més estrictament acadèmic i abast transestatal, és a efectes pràctics el mecanisme de selecció/exclusió dels participants per part d’aquests grups i en especial, i rarament esmentat, dels seus finançadors (és aquí on especialment interfereix la política). I el tercer, general i inevitable en un món on el coneixement disponible supera de molt les capacitats personals, provoca un efecte de ‘visió de túnel’ que fa que grans experts en una certa temàtica puguin resultar analfabets funcionals en temàtiques properes.  Combinant aquests tres elements es pot donar raó de la majoria d’estupideses sistèmiques existents i copsar les manipulacions silencioses profundes i constants nascudes per efecte del context sociopolític. No és pas una crítica nova, ja que la situació fa segles que dura[1], com tampoc és una crítica estrictament local, més aviat sembla un mal sistèmic arrelat en algunes societats occidentals.

Les solucions han de ser multifactorials. Per una banda cal un estat que entengui el paper estratègic de la Cultura i que la recolzi de forma sistèmica i plural. Per altra, cal apropar la pràctica de l’estudi de la Història als procediments de les Ciències i incrementar significativament el grau d’objectivació dels coneixements (quelcom sinèrgic amb l’inevitable increment de l’ús de les tecnologies de la informació) i propiciar models formatius on el grau de difusió dels coneixements disponibles sigui força més gran (per exemple, rebaixant significativament l’esforç necessari per accedir a les dades factuals disponibles).

Per definició, l’estudi de la Història té a veure amb tota l’experiència humana, de manera que resulta sobrer parlar de conceptes com: pluri o inter disciplinarietat, tota vegada que és un requisit implícit i que demana als historiadors un esforç de ‘formació’ constant a tots els nivells (de fet, una paraula més ajustada potser seria: ‘reformulació’).

Conscients per una banda de la petitesa dels esforços personals i per altra de la inabastable magnitud del repte que l’estudi de la Història planteja, convé intentar prendre perspectiva (i molt especialment, ensenyar a prendre perspectiva) i mirar d’equilibrar l’excés d’immediatesa que el dia a dia imposa, per exemple, contraposant-ho als clàssics i recordar a Clio i les Muses (de fet, els amants de la Historia estan en una situació especialment favorable per fer aquest servei a les Humanitats).  Pot no ser evident, però l’impuls darrera un web amb perfil tecnològic, com és cathalaunia.org, no deixa ser un efecte de la seva acció…

Tenim una historia fantàstica!

 


Notes

  • [1] Com em recordava un dels nostres historiadors, ja Anatole France a inicis del segle passat, en la seva sàtira: L’illa dels pingïins, descrivia un historiador famós ben cofoi d’haver arribat als cims més alts de la fama historiogràfica mercès a no haver produït mai un sol pensament original.
Aquesta entrada s'ha publicat en cathalaunia.org i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s