2016-setembre a cathalaunia.org

S’acaba setembre i cal fer repàs. Ha estat un mes de treball molt intens, centrat majoritàriament en el Fons Cathalaunia, i en segon terme, en l’àrea de les epigrafies Ibèriques. De fet, ha estat tant intens que fins i tot s’han pogut completar algunes de les tasques i/o millores que es projectaven per el web cathalaunia.org i que es van explicar ara farà un parell de mesos.

El mes va començar ibèric. En primer lloc, es van afegir les novetats del corpus de ibers.cat, i es va processar el darrer número de la revista Paleohispanica, el del 2015 (amb un article, que la veritat és que ha fet aixecar les celles un parell de cops mentre es llegia, però d’això ja mirarem de parlar-ne en un apunt propi, que un resum mensual no és el lloc  adequat per entra-hi amb un cert detall).

També s’ha incorporat en les epigrafies del corpus, les aparicions dels signes metrològics definits en la proposta de codificació Unicode del signari ibèric nord-oriental (no existien en la codificació original de ibers.cat). El signes ja s’havien definit en el Signari de cathalaunia.org així que es va tenir accés a la proposta, ja fa mesos, però faltava incorporar-los en les epigrafies del corpus, on fins ara, apareixien com: ‘símbol desconegut’. Encara falta incloure els fraccionaris (crec que existents sols en el monedatge) i altres són dubtosos, ja que es confonen símbols llatins i ibèrics (homòglifs, que tenen glifs similars, com per exemple la lletra I i el símbol Ba ibèric), però la resta, ja estan incorporats i les futures novetats epigràfiques també els podran emprar directament.

Però a més, s’ha posat fil a l’agulla a una de les millores prèviament projectades. S’ha reconvertit el que era una pàgina de ‘Repeticions‘ on hi havien ordenades totes les cadenes de símbols que existeixen en més d’una epigrafia, en una pàgina de ‘Seqüències‘, que no és res més que el mateix que hi havia abans, però amb l’afegit de llistar també totes les cadenes de signes que sols existeixen en un únic epígraf. Per fer-ho, s’ha millorat la infraestructura de càlcul necessària per detectar i enumerar totes les seqüències de més d’un signe. El resultat final, és que ara, en aquesta pàgina de ‘Seqûències‘ es disposa d’un índex global de totes les cadenes existents en el corpus en un moment donat. Una referència de consulta bàsica en línia i actualitzable automàticament (és a dir, que les futures adicions al corpus no requeriran de cap treball extra per aparèixer en aquest índex).

També es va començar a avaluar la possibilitat de crear un ‘proto-lexic’, un lloc on recollir les propostes de traducció de les ‘paraules’ o ‘afixes’ (una altra de les ‘millores’ previstes). El problema principal, és que la majoria de propostes no han estat publicades i per tant no és possible donar-hi les referències imprescindibles (el web no pot presentar dades sense especificar-ne una font externa i verificable). Sí que hi han articles sobre afixes i alguns sobre algunes ‘paraules’, però el gruix, (i els experts maneguen centenars de termes) resta de moment en l’àmbit privat i fa de mal aprofitar. Continuarem intentant-ho…

En el futur més proper sí es preveu un parell més de millores i que també s’han estat treballant aquest mes: una eina de concordances entre grups arbitraris d’epigrafies, i la codificació de versions d’una mateixa epigrafia. Ja en parlarem a la que s’hagin posat a l’abast del públic.

La tasca prosopogràfica del Fons Cathalaunia s’ha endut però la part del lleó. No sols s’ha processat completament l’any 886 (que s’havia encetat tot just el mes passat) sinó que fins i tot s’ha fet una part substancial del 885. El resultat és fàcil d’enunciar: la llista de Documents creix fins les 976 entrades. Per descomptat, hi haurien un pilot de coses curioses i interessants a comentar, però la pressió per aprofitar la dinàmica de treball passa per davant, i així que s’acaba d’incorporar un text, ja es comença a processar el següent. Cada un és una història nova, i tots tenen el seu interès, a vegades discret o potser molt especialitzat (per exemple, identificant masovers), a vegades cridaner (com tot un senyor rei fent d’abat anònimament). Alguns parlen d’episodis notables i controvertits, com el famós concili de Portus de finals del segle IX, altres de transaccions aparentment anodines, però la tasca prosopogràfica els iguala. Tots presenten persones i llocs que cal intentar identificar, i descriuen fets a consignar (siguin reals, inventats o migpensionistes).

La tasca prosopogràfica és lògicament prèvia a l’estudi del context, però això només és cert a mitges. Per dues raons: en primer lloc, perquè cal conèixer un mínim el context del document que s’està processant, i per l’altra, perquè en una tasca prosopogràfica sistemàtica, es va formant un pòsit força difícil de conceptualitzar, diguem-ne una familiaritat, en la qual els diferents episodis i els corresponents modismes que cada text aporta es van trenant naturalment entre sí. Poso un exemple personal i que pot ser fàcilment compartit per els coneixedors de l’alta edat mitjana catalana.

En el cas del concili de Portus que dèiem, havia llegit fa anys els magnífics treballs d’en Bautier, i tenia classificat el suposat concili com inventat, però un cop processes les evidències, te n’adones que la premissa bàsica de tal posició (que l’evidència derivava exclusivament de la Vita Sancti Theodardi), no és del tot correcte. Per una banda hi han unes poques dades en el document del suposat concili no presents en la Vita, i per altra, et trobes que no costa pensar que la interpretació del conjunt (un suposat nomenament d’un arquebisbe tarragoní) és pot resoldre si separem l’element tarragoní , certament anacrònic, del sí creïble i coherent amb el context, possible intent de nomenament d’un arquebisbe al sud de la Gòtia amb l’ajud del comte Sunyer, que va ser contrarestat per l’arquebisbe de Narbona i la branca del Pilós.

És sols una enunciat, caldria lògicament escatir-ho a fons, però és un exemple puntual de com en conjunt, s’albira que el recull de dades que s’està construint permetrà estudis amb un nivell de detall i profunditat abans difícilment realitzables.

Si considerem només el comtats ‘catalans’ (els del sud de la Gòtia), la dècada dels 880 marca l’inici d’un registre documental quantitativament significatiu, o dit al revés, no tenim a penes documentació local anterior al Pilós. Això no és tan així en la resta de territoris coberts per el Fons, però sí que globalment es dóna un descens en les quantitats de documents disponibles. És justament per aquest motiu que es procedeix cronològicament en ordre invers en la incorporació de nous documents en el Fons.

El tema de la quantitat de documentació per any es complicat. Un mateix document pot tenir vàries datacions, com també tenim documents sense data i que només podem datar per interval (a voltes, purament genèric). L’eina per visualitzar el nombre de documents disponibles per cada any en el Fons, està en la pàgina d’Anys, on  es pot veure la quantitat de documents disponibles per cada any. Posant el punter sobre la xifra de l’any, es mostren dos números: el primer correspon al nombre de documents explícitament datats per aquell any (i cal pensar que un document pot estar datat per més d’un any), i el segon, indica la quantitat de documents datats per interval que afecten aquell any. Clicant l’any, accedim a la llista de documents corresponents.

Aquest bloc s’ha vist orfe de nous apunts. No és pas que faltin temes a comentar, ni tampoc les ganes de fer-ho. El que ha faltat, és trobar els temps necessari per dedicar-se a posar-ho negre sobre blanc, ja que la majoria de les coses que es volen comentar requereixen d’un cert treball per exposar-les com cal. Així que es pugui es mirarà de donat-hi sortida, si més no als temes relacionats amb alguns dels documents que es van incorporant en el Fons, ja que el que treballes mentre els processes (que és quan es troben les coses a interessants a comentar), a mida que passen els dies es va allunyant del record i convé no deixar-ho per massa endavant.

El que sí s’ha afegit és un parell d’actualitzacions: una, en l’apunt sobre masovers que es va fer ara farà uns mesos, i l’altra, anual, i forçada per l’actualitat, en l’apunt sobre l’onze de setembre de 878.

En la Bibliografia, l’activitat ha estat mínima, a penes hi ha hagut temps per llegir . Això no vol dir que no hi hagin noves incorporacions o que siguin menors, però sí assegura que la cua de lectures pendents ha continuat creixent. En algun moment s’haurà de dedicar temps a la lectura…!

El que sí s’ha pogut fer en aquest apartat, és completar una de les tasques pendents que es comentaven en l’apunt de resum del mes passat: automatitzar en el nou índex global d’autors les referències provinents d’autories múltiples. Una millora sistèmica més.

Seguint el costum, llistem les incorporacions del mes per seccions[1]:

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta 26.453 pàgines consultables.


Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Aquesta entrada s'ha publicat en 886, anys, Bibliografia, cathalaunia.org, cronologia, epigrafia ibèrica, Fons Cathalaunia, Gòtia, Guifré Pilós, ibers, ibers.cat, masovers, Portus, prosopografia, Repeticions, seqüències, Sunyer, Tarragona, Unicode, Vita Sancti Theodardi i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s