2016-novembre a cathalaunia.org

Novembre ha estat un mes instructiu, molt. L’hiatus ibèric que s’obrí inesperadament farà un parell de mesos ha tornat a engolir tota l’activitat del mes. La bona nova és una millora substancial del recull d’epigrafia ibèrica en la part pública i un millor coneixement de la problemàtica de la llengua ibèrica en el vessant personal.

Aquest bloc ha tingut un parell d’entrades noves (la segona amb actualització inclosa) explicant la recerca feta sobre l’escriptura ibèrica. Si hem de resumir-ho, direm que en primer lloc es qüestionà la noció que amb 49 glifs es pogués reflectir la varietat estructural de l’escriptura ibèrica tal i com es desprèn de la proposta de codificació Unicode per l’ibèric nordoriental a base d’emprar el mètode de consignar les co-aparicions de més d’una varietat dels glifs d’un mateix so en una mateixa epigrafia. El resultat era que per mantenir formalment la varietat sígnica caldrien entre 85 i 96 signes diferents. Però en segon lloc, un cop aproximat el grau de variació dels signes, s’anà en sentit contrari, agrupant els sons en 12 sonoritats bàsiques (cinc vocals més set consonants) per tal d’obtenir un registre que fos compatible amb llengües properes (català, eusquera, castellà, llatí) i poder fer una comparació objectiva de les seves distribucions vers la del desxiframent actual de l’ibèric nord-oriental. Els resultats foren espatarrants i es concretaren en un nou article. En un primer moment, es constatà que la proximitat entre l’ibèric i l’eusquera s’enfila fins el 0.9 en un índex estadístic amb un màxim de 1 (el coeficient de correlació de Pearson, on 1=correlació perfecte, 0 = no correlació, -1=correlació inversa) i per tant, es podia pensar que hauria de ser possible un atac purament estadístic al problema de la traducció. Però enseguida es veié que era un factor de correlació excessiu, tota vegada que calculada amb el mateix mètode la proximitat entre el català i el castellà actuals, el coeficient era d’un 0.8 (un resultat certament alt, però lluny de la concordança total, com convé a dues parles parentes, contemporànies i veïnes), o sigui que la distribució d’aquests 12 sons bàsics del desxiframent de l’ibèric de fa 2.000 anys s’assembla més a la de l’eusquera actual que la del català a la del castellà. Un resultat impossible. De manera que donat que de totes les llengües/escriptures mesurades l’ibèric era la única de la qual la sonoritat és tan sols inferida, suposada, calia desconfiar que no fos que el procediment de desxiframent hagués introduït aquesta proximitat excessiva amb l’eusquera contemporani.

La posterior anàlisi històrica d’aquest procés de desxiframent (fet en la primera mitat del segle XX per en Manuel Gómez-Moreno), certifica que certament es furtà completament l’element català i amb ell, la Ibèria dels clàssics grecoromans (la cantonada nord-occidental del Mediterrani) i es primà exclusivament una visió pan-hispànica de gènesi tartèssia amb l’element basc com a arquetip ‘primigeni hispano-ibèric’ i amb una sonoritat reduïda a la intersecció entre el castellà i el basc. El context sociopolític explica perfectament la seva obra, el trist és que seixanta anys després es veu que l’academicisme de la filologia ibèrica encara està prés en una visió ahistòrica filla del nacionalisme espanyol més totalitari (es proclama encara avui en dia, per exemple la unitat de les ‘escriptures paleohispàniques’, un dels axiomes d’en Gómez-Moreno)!

En la banda negativa, estem doncs probablement davant d’un desxiframent parcialment erroni. Adversament, aquest esbiaix sistèmic ajuda a entendre com és que tot i els nombrosíssims contactes detectats entre l’eusquera i el desxiframent actual no s’ha avançat significativament en la seva comprensió i/o traducció. Sabent la causa, potser es podrà corregir convenientment el defecte.

La secció Ibèrica i Romana és la que ha rebut doncs, lògicament, el gruix de la feina del mes. Un dels temes que suscità l’anàlisi de la varietat sígnica de la epigrafia ibèrica nord-oriental, fou la conveniència d’assegurar la correcció dels continguts presentats. El corpus d’epigrafia ibèrica de cathalaunia.org deriva en origen del realitzat prèviament per la Carme J. Huertas i en David Folch (públicament disponible al seu web ibers.cat), que són els que realitzaren la feinada de reproduir totes les epigrafies que coneixien amb un signari convenientment proper als originals (quasi 140 glifs). El que encara no s’havia fet, és una tasca de repàs una a una de les inscripcions. I el primer problema per tal tasca, fou com mirar de fer-la verificable per tercers (per una mentalitat ‘de ciències’, dir que s’ha repassat és no dir res). En aquest sentit, la única opció que semblà tenir possibilitats fou mirar d’incorporar els dibuixos que els arqueòlegs o lingüistes fan de les inscripcions per tal d’evidenciar la proximitat entra la versió codificada i l’original (la fotografia sovint resulta de poca utilitat per aquesta tasca). No és cap panacea, l’ambivalència de moltes epigrafies roman tot i així (els dibuixos també varien segons l’ull de l’expert o la fase de les investigacions, els signes sovint són dubtosos o de lectura múltiple, etc, etc). La solució que es decidí fou incorporar els dibuixos rellevants de cada epigrafia enllaçant-los amb els articles d’on provenen, (una mena de bibliografia gràfica), així, tothom pot veure el grau d’adequació de la inscripció que es presenta i consultar els treballs on s’ha plasmat el seu aspecte (fins i tot en línia, si estan disponible en la xarxa, ja que la bibliografia de cathalaunia.org procura sempre incloure enllaços a edicions que siguin de lliure accés).

Per no allargar la descripció, enumerem les tasques i canvis que s’han aplicat durant el mes.

  • S’ha programat el suport informàtic per afegir aquesta ‘bibliografia gràfica’.
  • S’han incorporat imatges i repassat manualment aproximadament un 40% de les epigrafies.
  • Per millorar la semblança s’han incorporat fins a 8 glifs nous, i en el procés de verificació s’ha detectat i documentat fins 32 signes que caldria encara afegir (la majoria són hàpax legòmenons, però alguns són força freqüents). És a dir, que dels ~140 glifs inicials  es preveu anar fins els ~190. I també s’han ajustat convenientment les eines de cerca en el corpus.
  • S’ha eliminat la part de ‘Codis Iso8859-1‘ de les entrades epigràfiques. En origen era per poder fer copia/enganxa si es tenia el font ibèric creat per na Carme J. Huertas, però la incorporació de nous glifs (absents en el font) en trenca la compatibilitat i s’ha preferit eliminar-la. Si cal, sempre es pot tornar a incorporar més endavant.
  • S’ha corregit un petit error que feia que en mostrar els resultats d’una cerca, si es cercava més d’un patró a l’hora i resultava que es detectaven enganxats en una mateixa epigrafia sols es remarcava el primer.

La reflexió global, d’aquesta immersió inesperada en el món de la epigrafia ibèrica, és que de nou, per una mentalitat ‘de ciències’ l’academicisme de les Humanitats sovint sembla el món al revés; és el que m’agrada conceptualitzar com: la Por a la Taula Periòdica. Si el Fons Cathalaunia i amb ell, el web cathalaunia.org nasqué de comprovar que coses tan simples com un llistat dels documents originals on figuren els nostres prohoms altmedievals no existia (pitjor encara, no existia, ni existeix hores d’ara encara, ni tant sols una llista unificada de tots els documents coneguts – tret de la que es va confeccionant al Fons Cathalaunia, s’entén-!), amb l’epigrafia ibèrica passa quelcom semblant. Ni tant sols hi ha una llista establerta dels glifs que empraren els nostres avantpassats per escriure (hi han reculls diversos, el més esmentat és el de Untermann, però cap de complert i estandarditzat). I el mateix per les epigrafies ibèriques, orfes també de quelcom tant simple com un llistat complert públic i de lliure accés de totes les trobades fins el dia d’avui. La única iniciativa institucional és espanyola i consisteix en la base de dades Hesperia, però els continguts publicats són pocs, i presenta els texts desxifrats, sense la seva forma original (em consta que està previst incorporar aquesta informació, però sembla que falten encara uns anys), de manera que el fet, és que els reculls d’ibers.cat i cathalaunia.org són els únics que miren de presentar públicament un corpus global de l’ibèric nord-oriental amb la informació de les variants originals dels texts. De nou, coses que el sentit comú entén ser bàsiques, com fixar i sistematitzar els corpus a estudiar  (establir els fets, no hauria de ser previ a la teorització?) es deixen per el final! Fantàstic! El resultat és  que cal ser erudit per poder parlar de lo bàsic! El món al revés.

Tant costa entendre que la Ciència avança a base de compartir el coneixement, a base d’establir fets evidents, com per exemple, la Taula Periòdica? És a dir, evitar de totes totes la pèrdua d’esforços en reinventar una i altra vegada la roda (no confondre amb la falta de crítica sistèmica). Les Humanitats però, en dependre més del consens, semblen atrapades en absurdes guerres acadèmiques de natura més social més que no pas científica (amb matisos). Dit cruament: no és que no ho entenguin, és que no interessa, no surt a compte, no importa. A efectes pràctics l’interès per realitzar tasques tan bàsiques e imprescindibles com establir el corpus a estudiar, brilla per la seva absència. Prima el fer bullir l’olla, el dia a dia, i/o els interessos personals o de grup dels experts. Un desespero constant per qui estima el saber.

En l’àmbit de la Bibliografia, les novetats del mes són poques i centrades també en el tema ibèric (la tasca ha estat més de revisió de continguts que no pas de lectura). El resultat és que la subsecció bibliogràfica Ibèrica i Romana s’enfila per sobre de les 800 entrades i es consolida com la segona secció bibliogràfica més ben nodrida del web (i aixo que el vessant romà encara està pràcticament absent!).

Com sempre, llistem les incorporacions del mes per seccions[1]:

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta 26.590 pàgines consultables.


Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Aquesta entrada s'ha publicat en Carme J Huertas, cathlaunia.org, codificació, comparació de llengües, David Folch, estadística, eusquera, Fons Cathalaunia, Hesperia, Iberika, ibers.cat, Jürgen Untermann, Manuel Gómez-Moreno, signaris ibèrics, Unicode i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s