2017-abril a cathalaunia.org

S’acaba un abril de nou ibèric a cathalaunia.org. A voltes, quan més ganes tens de tancar un tema, més interessant i fructívol es torna i t’acabes trobant sense previ avís sota la síndrome del: ‘això no ho puc deixar així…’. Tal ha estat cas del mes.

Aquest bloc ha rebut una rebut una entrada nova per consignar la presentació inicial d’unes inesperades noves capacitats de la secció Ibèrica i Romana del web: epigràfiques! El que allà es presentà, aquí ho completarem.

La Secció Ibèrica i Romana, és la que ha acaparat la feina i l’atenció del mes. En primer lloc, s’han corregit un parell d’errades subtils en el mecanisme de cerca del corpus introduïts en els darrers canvis que s’hi van efectuar no fa gaire (un parell de signes mal col·locats en llocs difícilment detectables). Afectaven a casos molt particulars i per això han tardat un temps abans de fer-se evidents.

Ara, el gruix de l’atenció s’ha dividit en dues àrees ben diferenciades. Per una banda, i tal i com es va comentar en l’apunt anterior a aquest, s’han afegit capacitats paleogràfiques als continguts del corpus Iberika. La idea s’havia albirat feia temps, però a primers de mes es va fer real. És ben simple, es tracta que de crear un mitjà que permeti col·locar sobre les imatges de les epigrafies ibèriques, els glifs del signari (deformant-los o girant-los si cal) per tal de poder seleccionar les parts de la imatges que corresponen a cada una de les lletres de la inscripció. Tan simple com això. El resultat és que per cada glif o signe no sols tenim en quines epigrafies apareix, és que també tindrem la seva imatge (cal anar processant les entrades, però el sistema és força hàbil i efectiu). El que en l’apunt previ no es comentà perquè no existia, era una nova facilitat associada.

Els epigrafistes, acostumen a fer llistes amb les imatges que els glifs prenen en un testimoni epigràfic concret agrupades per caràcter, per evidenciar les semblances o dissimilaritas. No sent epigrafista, no comprenia gaire bé la seva utilitat real; ha estat ara, definint la imatge de cada lletra en els originals que n’he pogut començar a captar la utilitat. Tenint les imatges de cada glif era relativament senzill implementar aquestes llistes de signes en cada una de les epigrafies ja processades, i això és el que s’ha fet, i en fer-ho s’ha fet evident la seva utilitat. En imatges ho farem més ràpid.

A partir d’ara, si una epigrafia del corpus ha estat processada epigràficament, sota la seva imatge apareix un apartat Gilfs : +, mirem per exemple la I01189.

En vermell, marcada la situació del nou apartat epigrafista de les entrades del corpus Iberika.

Com en la resta del web, els signes +/ en blau indiquen seccions que es poden expandir o col·lapsar, de manera que si fem un clic, ens mostrarà la versió electrònica de les llistes de signes dels epigrafistes per aquesta entrada.

El signes de l’entrada I’01189 amb les seves formes.

I és llavors que te’n adones de lo pràctiques que són. I és que mentre vas situant els glifs a lloc, sovint no captes la cohesió en l’estil de cada signe, de manera que et pots trobar que l’assignació de glif inicial, prèvia, feta per inspecció ocular, un cop presentada així, amb tots el signes ‘iguals’ un al costat de l’altre, es demostri no encertada. Estem parlant de casos entre variants molt properes, lògicament, però no deixa de ser notable. Un exemple potser extrem (i encara no processat) poden ser els Tes de la I01129.

3 Te’s iguals?

La imatge mostra un fragment de l’esquema del plom, on figuren tres signes Te, cada un amb un cercle de color diferent, a sota en vermell, tenim els glifs més propers, el 107 (el rombe) i el 110 (el cercle). En una transcripció fonètica els tres serien casos idèntics i com a molt, la distinció entre si emprar el 107 o el 110 seria una qüestió estilística de si és millor emprar formes angulars o rodones. Però la imatge és més punyetera. El Te verd (no la beguda) és clarament un 110, fet amb un traç rodó i un separador vertical que no arriba al fons, i el Te blau (ara ja queda clar que no és beguda,  o no?) sembla un 107, fet amb un traç amb forma de D triangular i complementat amb un traç a la banda esquerra un xic més petit. Ara, el Te taronja (i va i em diu Susanna que ja no sé si és de terres estrangeres) ens confirma per una banda la factura partida del blau, però amb una D més arrodonida i un traç a l’esquerra clarament més petit. I ara la pregunta del milió és: són tots el mateix codi? dit altrament: l’escrivà volia diferenciar entre el primer Te, el rodó, i els altres? O pitjor encara: podem fer aquestes distincions a partir d’un calc? S’accepten suggeriments.

Però més enllà de la epigrafia ibèrica digital, el mes ha estat dedicat especialment a la computació, a com dissenyar un sistema que ens permeti avaluar objectivament les agrupacions de glifs que es fan usualment des de criteris filològics (i de les qual el signari simplificat de cathalaunia.org no n’és sinó una reducció). Una part ja s’ha anat comentant aquest any en aquest bloc en una inesperada minisèrie d’apunts sobre la variabilitat sígnica de l’ibèric nord-oriental, però el cas és que aquest mes sí s’ha pogut fer algun modest avenç i s’està en el procés de donar-li forma. En parlarem un cop tancat el text (hi ha molta cosa a presentar, resumir i comentar).

La resta de seccions del web han patit desafortunadament la desconsideració proporcional a la fixació amb la temàtica de l’escriptura ibèrica que ha engolit el mes.

La Bibliografia, també ha estat menystinguda. Per una banda perquè hi ha una negativa volguda a incorporar nou material mentre la cua de lectures pendents sigui tan llarga (està encara en els 340 títols) i per l’altra, per una manca de flexibilitat mental. És curiós com cada àmbit del coneixement té els seus requeriments. En el cas de la computació i crec que en general en el raonament matemàtic, el tipus d’esforç de comprensió que es fa, és completament diferent del que es fa per exemple en l’estudi de la Història. Segons com, en vigília, m’agrada sintetitzar-ho en termes de: Comprensió vs. Discurs. El primer és una esforç apol·lini, estrictament mental, de comprensió abstracta, sovint absent de llenguatge, mentre que el segon té més a veure amb la capacitat d’organitzar una pluralitat de comprensions interconnectades i interdependents i de saber-t’ho explicar mínimament. Total, per no entrar ara en disquisicions més subtils, que la dedicació a rumiar com distingir uns signes d’altres ha resultat antitètica amb el desig de lectura. No que no n’hi hagin hagut, però les novetats són pràcticament testimonials (i això amb un Sant Jordi al mes…).

Com és habitual, llistem les – minses, però totes profitoses- incorporacions del mes, per seccions[1]:

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta 26.921 pàgines consultables.


Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en agrupacions de glifs, Bibliografia, cathlaunia.org, corpus Iberika, esquemes, estadística, Iberika, Signari ibèric i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s