2017-setembre a cathalaunia.org

S’acaba un setembre intens a cathalaunia.org , un mes productiu i dolorós a l’hora. Productiu en l’àmbit propi del web i dolorós en el personal.

L’activitat s’ha centrat en posar negre sobre blanc un nou article de temàtica altmedieval. Un article que ve a reprendre i completar un dels primers tòpics que es va estudiar ja fa anys: la paternitat de Guifré Pilós. En dedicarem el proper apunt, de manera que ara no entrarem en detalls. Només aprofitem per fer un comentar i tangencial.

Quan en la recerca, analitzant les dades, hom genera una hipòtesi, la metodologia obliga tant a intentar fer-la el més sòlida possible com a mirar de negar-la de forma radical amb la mateixa intensitat. Sovint, una hipòtesi té un punt estratègic, un taló d’Aquiles, que si falla enfonsa tot l’edifici. És per tant obligatori cercar sempre i amb tota intensitat el punt feble, i només si no es troba i no es pot negar per altres vies prendre-la en consideració. Poso un exemple concret.

Ja fa anys, en Zuckermann en el seu llibre (Zuckerman, Arthur J. : 1972 : “A Jewish Princedom in Feudal France, 768-900”), una obra certament polèmica i que no es pot comentar de forma telegràfica, va emetre una hipòtesi força curiosa. Bon coneixedor de les fonts jueves (molt millor que la majoria dels seus detractors), apuntà la possibilitat que la Alisona que en elles s’esmentava era en origen una referència a Osona (una Al-Osona). Hi ha dos topònims que apareixen en les fonts jueves provinents de l’orient mitjà referides a aquestes terres: un de genèric, Ispamia, que ja varem comentar en aquest bloc, i Alisona, una ciutat formada només per jueus. També Barcelona és un receptor de missives, però només de forma implícita, segons la tradició, i evidentment, en la documentació local, de vilajuïgues n’hi han una mica per tot arreu (pensem en la Girona del segle IX[1]). Ara bé Alisona, és l’actual Lucena, a prop de Còrdova, famosa ja des de finals del segle IX com una ciutat on només hi vivien jueus, com podia Zuckermann plantejar que havia estat en origen Osona?

Aquesta identificació derivava per el possible parentiu dels rabís de Barcelona i Alisona de finals del segle IX, i per el fet que després de la revolta d’Aisó en el 820s, no serà fins els 870s que Osona serà re-incorporada en l’òrbita cristiana per l’acció de Guifré Pilós. Segons això, seria en aquest interval que la ciutat hauria estat transferida a l’òrbita musulmana. Mirar de negar aquesta hipòtesi semblava fàcil, amb trobar una sola referència a una Lucena jueva anterior a aquestes dates, feina feta. Però la recerca, si més no fins ara, i ja fa un bon grapat d’anys que dura, ha estat infructuosa. La primera menció coneguda ens retrau al temps d’Ibn Hafsun, contemporani del Pilós, i tot i que la tradició local tardana de la ciutat voldrà que els jueus hi arribaren en temps de Nabucodonosor, no té gaire dita, ja que fou l’excusa ‘estàndard’ en temps de les persecucions cristianes. Preguntats els experts locals, la recerca d’un esment documental a una Lucena jueva anterior a mitjan segle IX, ha conduit només al silenci. Si algú sap d’alguna referència s’agrairà la seva notícia. De manera que tot i que pugui semblar poc probable, la possibilitat que l’Alisona de les fonts jueves anteriors al temps del Pilós fos la nostra Osona, no es pot descartar i cal tenir-la en compte. És un exemple extrem potser, però sí és ben cert que el paper dels jueus en l’oest europeu cristià altmedieval és encara, una signatura en bona mesura, desafortunadament, pendent… I és que a mida que passa el temps i no aconsegueixes negar una hipòtesi, les seves implicacions es van covant en mirant d’entendre el seu context. En el cas d’Alisona, no sabem quina mena d’acords hagué entre els comtes cristians i els rectors musulmans, però és evident que l’element jueu fou un factor d’interrelació i intercanvi…

La resta del mes ha estat dedicat a fer canvis en la infraestructura de computació de cathalaunia.org. Uns canvis que es pensaven fer més endavant però que ha calgut avançar. És sempre un trasbals (es treballa amb uns entorns altament optimitzats, fruit de millores fetes durant anys, i cada canvi en la base obliga a readaptar-les) però ha anat força bé i a finals de mes gairebé està ja tot a lloc. La bona nova és que aquests canvis obren la porta a poder fer una altra millora sistèmica en el web; esperem no haver de fer-ho de forma inesperada…

La lectura del mes ha estat modulada per la confecció del nou article, i per tant, bàsicament han estat relectures. Les noves aportacions en la Bibliografia són mínimes, però no precisament lleugeres.

Llistem les incorporacions del mes, per seccions[2]:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 27.217 pàgines consultables.

Però tot i que el web i aquest bloc està dedicat a parlar de fets passats fa més de mil anys, no puc tancar aquesta nota mensual sense fer una referència personal a la greu repressió que l’estat espanyol està aplicant actualment a la població de Catalunya per evitar la seva Independència. Una repressió sobre 7.5 milions d’europeus inaudita en el segle XXI per evitar que votin! Quan es violen drets bàsics, callar és fer-se còmplice. Demà, 1-O, el Govern de la Generalitat ens ha convocat a un referèndum d’autodeterminació. Jo aniré a votar, i el meu vot serà un SÍ.


Notes

Aquesta entrada s'ha publicat en Aisó, Alisona, Arthur J. Zuckermann, Bibliografia, cathlaunia.org, Ibn Hafsun, Lucena, vilajuïgues i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.