2017-desembre a cathalaunia.org

Desembre ha tornat a ser un mes llegit, com el novembre, però amb la diferència que bona part de la lectura ha anat en el vessant computacional del web cathalaunia.org.

Les interseccions del món de la Computació amb el de les Humanitats i més acotadament amb els estudis relacionat amb la Història són molt variades, però en les activitats actuals de cathalaunia.org es poden sobresimplificar en dos grans àrees: la problemàtica de l’escriptura ibèrica i la confecció de motors de cerca per explotar l’acumulació de dades que l’estudi històric propicia. Dues àrees que tenen en comú que s’han d’encarar amb eines de classificació estadística. Unes eines i tècniques usualment etiquetades com IA (intel·ligència artificial) i que fa més anys dels que voldria que ocupen el pensament de qui això escriu[1].

Les lectures d’aquest mes, han permès de reconnectar amb l’actualitat d’aquestes tècniques, que estan vivint un moment daurat que els precursors havíem previst fa dècades. Participar en la gènesi d’una tecnologia, et dóna una perspectiva privilegiada, ja que pots comparar de primera mà les expectatives originals amb els desenvolupaments posteriors. Després de potser vint any de dedicació explorant el que inicialment eren tècniques noves, arribà un moment en el qual l’atenció es dirigí vers altres camps del coneixement, sense que per això deixis de mantenir-hi un ull posat al damunt per si apareixen novetats significatives (descobriments rellevants en la teoria, o experiments amb resultats significatius) i així estar ‘al dia’ en la teoria base. Aquest mes s’han mirat més de prop les tècniques i eines actuals (bàsicament les de xarxes neuronals). El resultat és curiós.

Estant en un moment de gran efervescència, per una banda hi ha una gran explosió de terminologia associada sense que hi hagin però grans canvis en la teoria bàsica (tot i que sovint pugui semblar que sí en la literatura), l’èxit comercial de la tecnologia comporta la necessitat de diferenciar-se de la resta, tot i que només t’hi separin els detalls. El que fa possible el moment actual és que la capacitat computacional disponible comença a arribar al nivell suficient per obtenir resultats rellevants. L’avaluació global és ambivalent, per una banda, hom no pot sinó felicitar-se que el que preveia es comença a complir, però al mateix temps hi ha la decepció que s’està fent a base de força bruta, de poder computacional, no per millores significatives en la teoria. La combinació de la pressió de la indústria per expandir-se i el fet que la llei de Moore comenci a ralentitzar-se, ha propiciat la proliferació de dispositius de càlcul addicional (GPUs/FGPAs) que han ampliat l’abast pràctic de les tècniques de classificació estadística (un altre camp actualment beneficiat és el de la criptografia, només esmentar dos termes de moda: blockchain i bitcoin). Hom no pot deixar de pensar en Turing vs. Von Neumann, i en com continua sent millor invertir en uns grans de matèria grisa que no pas en tones de maquinaria. Tot i així, i encara que no s’han produït els avenços teòrics més esperats (formulació matemàtica estable de xarxes recurrents, és a dir, de models de grafs cíclics – no confondre amb la recurrència o recursivitat dels models de xarxa neuronals actuals, que no deixen de ser models de grafs acíclics i que apliquen els termes a una serialització dels patrons a estudiar-) sí que les tècniques han estandarditzat els conceptes bàsics i s’han desenvolupat les eines per fer-ne un ús raonablement fàcil, tot i que gaire bé sempre amagant  el fet que el poder de computació disponible és limitat. En resum, les lectures han servit com un inici de posta al dia en les eines de desenvolupament actuals. Ara ja es pot continuar rumiant com dissenyar els sistemes per abordar els dos grans reptes pendents: com cercar informació més enllà de la literalitat (que és el que es fa servir actualment) i com analitzar millor l’estructura de l’escriptura ibèrica.

En l’àmbit històric les lectures han seguit les del mes passat i continuen centrades en el període visigòtic. Especialment gràcies als articles del primer volum de The New Cambridge medieval history. Una obra certament enciclopèdia, que tot i cobrir un camp d’estudi extensíssim fa un didàctic i brillant treball d’exposició. Hom no pot defugir sovint la sensació d’especulació en tractar d’explicar èpoques tan allunyades i poc documentades, però l’esforç i el nivell de claredat d’exposició dels articles recollits són certament encomiables (tret del dedicat als jueus, que inesperadament, fa curt). En conjunt, una activitat lectora molt profitosa per familiaritzar-se amb una de les seccions del web que encara estan poc desenvolupades.

Per el que fa a l’Alta Edat Mitjana, tot i no tenir quasi activitat, no puc passar aquest resum mensual sense un comentari a la serie televisiva dedicada al comtes catalans del segle X que s’ha pogut veure aquest darrers dies sota el títol de: Comtes. Tenint en compte que el Fons Cathalaunia, ja conté la documentació completa de Guifré-Borrell, i bona part de la del seu pare, el Pilós, i que la problemàtica dels temps dels primers comptes catalans ha estat abastament tractada en aquest bloc resulta impossible fer-se l’orni.  No comentarem els capítols dedicats a Sunyer ni Borrell, falta un coneixement lo prou cabal del seu context com per fer-ho amb una mínima rigorositat, sí però ho farem en els del Pilós i el seu fill Guifré-Borrell. El que segueix és un comentari en primera persona; dir només d’entrada que no m’agrada el gènere de la novel·la històrica, la Història es maca per ella mateixa, els additaments no li fan honor.

Vagi primer una anècdota personal de fa uns anys. Mirant de publicar un primer volum d’articles especialitzats sobre l’alta edat mitjana catalana, recordo com un dels editors de renom de casa nostra, després de rebutjar la publicació per l’escàs interès econòmic d’una tal obra, s’interessà alternativament per la possibilitat de fer una biografia del Pilós. La resposta que li vaig donar va ser negativa tota vegada que per fer quelcom així caldrien uns anys de feina (llavors ja en duia un quants treballant la documentació del període de Guifré-Borrell, que és força més curt que el del Pilós i encara no em veia amb cor de fer-ne una biografia com cal) i que en un plaç abreujat com semblava demanar no podria passar de fer un ‘refregit’ de la historiografia ja publicada sobre el personatge. Es veu que el terme ‘refregit’ ferí la sensibilitat de l’editor que es feu l’ofès, cosa, que atès que en cap cas s’havia emprat el terme de forma despectiva sinó descriptiva, em resultà un indicador inesperat del precari nivell de la literatura històrica catalana actual. L’anècdota ve a col·lació amb els intents de difusió televisiva de les gestes dels nostres primers comtes. Difusió i rigor són ‘parelles senars’ que diuen els anglesos.

Deixant de banda els aspectes relatius a la seva natura fílmica i comercial, i centrant-nos només en la seva fidelitat als fets coneguts del període que pretén relatar, vessant que és anunciat com un dels pilars bàsics del projecte, he de dir que m’ha resultat pobre, molt pobre. D’aquí l’esment a l’anècdota del refregit. Tenia l’esperança que atès que la majoria d’historiadors assessors de la sèrie no són pas figures menors del panorama historiogràfic local, els continguts estarien a l’alçada, si més no, de la recerca acadèmica, però no, els guionistes han deixat anar la imaginació. Em limitaré a esmentar un quants errors de concepte.

En el capítol dedicat al Pilós.

  1. Centra l’argument en el nomenament, o no, del comte per el rei; un error greu. Ni tots els comtes ho eren per nomenament reial, ni el Pilós inaugurà el caràcter successori del càrrec. El poder s’estructurava per clans i famílies, no per individualitats.
  2. Ignora la dimensió internacional de la política del moment, i per exemple, arranca la narració l’any 878, ignorant entre altres l’episodi de la mort de l’emperador Carles el Calb i la trobada de santa Eulàlia, imprescindible per situar les relacions entre la noblesa ‘catalana’ i la cort franca del moment.
  3. Pretendre que són els pagesos els que canvien les fronteres (per ocupació), i que això és l’origen de les tensions amb els veïns musulmans, equival de nou a eliminar la dimensió política i estratègica de l’acció comtal. Millor no comentar l’especulació sobre lo del rol de l’or del Segre, ni del d’unes suposades cartes de poblament firmades mig d’amagatotis.
  4. Sobre la mort del Pilós ja n’hem parlat en aquest bloc, de manera que mirarem de no repetir-nos, només apuntar una darrera incongruència. Si el comte fou tan mal ferit que morí al cap de pocs dies i la batalla tingué lloc a Valldora (Awra en el text àrab), prop de Cardona (com efectivament sembla que així fou), pretendre que el dugueren a Barcelona i que hi arribà en vida és encara més increïble.

En l’episodi dedicat a Guifré-Borrell.

  1. Lligant amb el darrer comentari de l’episodi del Pilós, s’inventa un atac musulmà a Barcelona immediatament posterior a la batalla d’Awra, tal vegada per mirar de donar carta de naturalesa al que no passa de ser un simple error historiogràfic (una imaginada i irracional fugida de la població de Barcelona promoguda per la historiografia catalana des del segle XIX, aquí invertida i recautxutada en refugi de la població veïna en els murs de la ciutat), però això ja ho hem explicat del dret i del revès. Sorprèn la voluntat de persistència en l’error.
  2. Insisteix en una inventada dicotomia entre la lleialtat comtal al poble o al rei franc, i en el temor del comte a la corona. Dels documents es desprèn just el contrari: la fidelitat de la família de Guifré amb la dels carolingis (que no amb la corona). En això el capítol resulta contradictori, la dramatització mostra les males relacions amb el rei mentre que en l’opinió dels historiadors  es diu just el contrari. Es diria com si els guionistes hagin volgut explicar la independència comtal en clau d’enfrontament a la corona franca en contra de l’opinió dels experts…?
  3. S’inventa una petició de renovació dinàstica per part de Guifré-Borrell a Carles el Simple que resulta simplement estrambòtica. Per dir-ho col·loquialment, el Simple estava encantat de fer pactes amb els seus aliats de la Gòtia, i el nomenament reial, si és que mai hi fou (no en tenim constància documental de cap) era el de menys. Altra cosa són els acords i les prebendes reials (i no reials) escripturades, que tenien força legal i sí podien necessitar renovació cada vegada que una de les parts passava a millor vida. A més, l’ambaixada a Tours de l’estiu de l’any 899 fou molt participada, només cal veure la llista de diplomes que ens han arribat. Pretendre relatar els acords fets llavors entre el rei i els dirigents de la Gòtia amb una pantomima de ‘negociació’ inventada a conveniència del guió, resulta no sols fals, sinó extemporani.
  4. Tot i que l’encerta en posar a Sunyer d’Empúries com a possible instigador de la mort de l’arquebisbe Arnust, la mirada excessivament local fa ignorar el pes decisiu de la noblesa septimana en aquest context (hi havia més gent que probablement volia mort a l’arquebisbe, la seva successió fou ‘complicada’ per dir-ho suau), però alhora curiosament ‘s’oblida’ d’esmentar que Guifré-Borell morirà en el mateix context temporal (anys 911-912) i que segons la Gesta Comitum fou emmetzinat…

Val a dir que els dos darrers episodis, el de Sunyer i el de Borrell, milloren, però hem dit que no hi entraríem. En conjunt, els fets narrats resulten excessivament esquemàtics i a voltes segueixen concepcions actualment superades i per acabar-ho d’adobar, els guionistes han afegit les dosis d’anacronismes sociopolítics necessàries per fer-ho a gust del públic contemporani. Una llàstima, perquè la recreació i la factura, tot i l’evident limitació pressupostària, és més que digne.

Ja he dit que no m’agrada la novel·la històrica, oi?

La Bibliografia ha rebut les úniques aportacions del mes. Entre elles, destacar l’arribada just abans de tancar l’any del volum 27è del Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, de nou, amb puntualitat britànica (i amb les versions electròniques ja disponibles en línia), testimoni fefaent de la bona tasca de la direcció de l’entitat.

Volum XXVII, any 2017.

Com sempre, llistem les incorporacions del mes, per seccions[2]:

Secció Bibliografia de l’Època Prehistòrica

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 27.263 pàgines consultables.

 

I també s’acaba l’any 2017 i comença el 2018, un any que es preveu de canvis estructurals. No podent encara saber com es concretaran no podem anar més enllà d’anunciar la possibilitat que la periodicitat d’aquest bloc i dels treballs a cathalaunia.org es vegin afectats. Ja veurem…

Però el 2017 ha estat un any marcat, com ja es preveia en tancar el 2016, per la declaració de la República Catalana. El que no era previsible era la forma com s’anirien desenvolupant els esdeveniments.

Des dels atemptats del 17 d’agost que ara sabem foren dirigits per un imam que tenia relacions amb el CNI, a la intervenció total de l’economia de la Generalitat, l’escorcoll i les detencions de funcionaris del departament d’Economia del dia 20 de setembre, i l’extraordinari referèndum de l’1-O, on la població entomà de forma gandhiana la brutalitat policial espanyola, i que segons la premsa germànica provocà la intervenció de la seva cancellera. El resultat fou clar: tot i les garrotades (més de 1.000 ferits), van votar més de 2.3 milions de persones i el SÍ s’imposà per un 90%. A partir d’aquí, el dia 9 d’octubre, les forces polítiques dirigents  de la Generalitat tenien pactat fer la Declaració d’Independència el dia següent, el 10, però una intervenció a última hora dels dirigents convergents amb el president Puigdemont i la suposada promesa d’una intervenció europea, l’aigualí, suspenent-la inesperadament tot just anunciada. Pocs dies després, el dia 15, la jutgessa decidí presó preventiva incondicional per els líders de les principals associacions civils catalanes (ANC i Omnium). La presumpte mediació es mostrà falsa com es va veure en l’entrega dels premis Concordia del dia 20 on el rei Felip premià públicament als rectors de les institucions europees i presumptes mediadors. A partir d’aquí, i davant del fracàs evident de l’intent d’aturar l’aixecament de la suspensió, els dirigents de la Generalitat i els de l’estat espanyol sincronitzaren la seva actuació per tal que el dia 27 es votés conjuntament la Declaració en el Parlament i l’aprovació de l’article 155 en el Senat espanyol. Votada favorablement la proclamació, les forces independentistes no feren ni el més mínim intent de donar-li compliment i acataren la intervenció de l’estat espanyol per sorpresa i desconcert de la majoria de la població. A partir d’aquí, amb mig govern a l’exili i l’altra en presó incondicional preventiva com els líders de l’ANC i Omnium, sembla clar que les pressions internacionals, de sota mà, han forçat unes noves eleccions a la Generalitat, (violant flagrantment tota legalitat i fetes sota un estat d’excepció i d’absència d’equanimitat) que s’han celebrat aquest passat dia 21. Els resultats, com era de preveure, han tornat a donar la majoria a favor de la República Catalana, i per tant, ara es planteja com conjugar la voluntat de les urnes, és a dir, restauració del Govern cessat i continuació de la República, amb les pressions, locals i externes, que volen un acord dins del marc constitucional espanyol.

El primer any de vida de la República ha començat ben galdós, i el fet que la gent hagi tornat a donar al control als dirigents que han demostrat el poc que els importa la voluntat popular, no fa preveure una millora a curt plaç. Amb tot, cada procés d’independència és diferent, de manera que mirarem d’encarar aquest 2018 amb més voluntat que no pas seguretat i brindarem per:

Que poguem veure el seu segon any de vida!

Salut a tothom!


Notes

  • [1] Cerqueu nn.vbx i rebuscant trobareu les eines de càlcul de xarxes neuronals fetes quan internet encara estava a les beceroles i existia a base de bbs i bauds….
  • [2] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Bibliografia, cathalaunia.org, comtes.cat, corpus epigràfic ibèric, Guifré Pilós, Guifré-Borrell, Intel·ligència Artificial, xarxes neuronals i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.