2018-maig a cathalaunia.org

Maig, tal i com es preveia,  ha estat marcat per la síndrome de l’encefalograma pla per el que fa a la recerca i incorporació de nous continguts al web cathalaunia.org. El curiós és que si després de més de 9 anys d’activitat literalment ininterrompuda, es tenien ganes de fer vacances, el destí ha decidit precipitar un període de desconnexió forçada però sense l’aspecte lúdic propi d’un temps d’oci, ja que l’activitat ha canviat de natura però no d’intensitat. De manera que les ganes de tornar a l’estudi ja hi són, però les de descansar no han parat de créixer. Ja veurem com es resol tot plegat, ja que encara n’hi ha per un temps.

A semblança del mes passat, només la Bibliografia ha estat de nou l’única àrea del web amb alguna incorporació, si bé amb encara menys dades. Sí però comentar que entre les poques incorporacions del mes ha destacat un nom: Josep Maria Salrach. Per una banda al costat de Tomàs Montagut, en un volum de la col·lecció Textos jurídics catalans amb un recull de documents de títol força explícit: Salrach i Marès, Josep Maria + Montagut i Estragués, Tomàs : 2018 : “Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica segles IX_XI” : Textos Jurídics Catalans : , i en solitari en un article també de titulació força entenedora:  Salrach i Marès, Josep Maria : 2018 : “L’Assassinat de l’arquebisbe Ató (971) i les lluites pel poder en els orígens de Catalunya” ; n’ajuntem un breu comentari sobre cada un d’ells.

Que en Salrach s’ha dedicat aquest darrers temps a estudiar els aspectes ‘jurídics’ (en un sentit ampli) de la societat catalana altmedieval no és cap secret. De fet, farà uns anys ja varem comentar en aquest bloc el seu, llavors, darrer llibre sobre aquesta temàtica: Salrach i Marès, Josep Maria : 2013 : “Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil” ; el nou volum presenta un recull força complert dels documents originals i serà de ben segur una ajuda per a  l’estudiós de la justícia altmedieval catalana([1]). L’obra es pot trobar a Internet, fet que m’ha fet pensar en com la digitalització va avançant en la societat, tota vegada que recordo clarament les reticències de fa uns anys dels mateixos professionals a posar a disposició del públic les transcripcions dels texts originals (amb la diguem-li ‘ben intencionada’ excusa de la protecció dels drets dels transcriptors). Probablement la tasca feta des de webs com cathalaunia.org i altres iniciatives semblants a països veïns hagi fet entendre que dificultar l’accés a les dades (un vici força estès en l’estudi de les Humanitats) és el negoci d’en Robertamb les cabres i no resulta acceptable en les societats avançades del segle XXI. Encara hi ha força camí a fer, per exemple, sense anar més lluny, una iniciativa, en aquest cas espanyola que també promet recollir els texts altmedievals de natura jurídica  i fer-los accessibles des de Internet des de l’any passat, PRJ , promet mostrar las literalitats del texts, però a l’hora de la veritat el que diuen en les seves pàgines no funciona i fins on he sabut mirar, no mostren els documents([2]).

El comentari sobre l’article de l’assassinat d’Ató ha de ser fet en primera persona. L’acte de lectura a l’IEC havia estat anunciat en aquest bloc i a més de la voluntat, vaig tenir l’oportunitat d’anar-hi.  Més enllà de dir que la sala Pere i Joan Coromines es quedà petita i que tant l’acte com la lectura foren certament ben celebrats, em resultà especialment reconfortant trobar-me amb els tres ‘mentors’ que Clio ha tingut a bé donar-me. És una rara i felix circumstància tenir-los tots tres en un mateix metre quadrat, i a més, el mateix dia que en Salrach reconeixia públicament que les tesis d’en Ramon Martí sobre el tema de l’article (en essència, que el neòfit i lletrat comte Miró Bofill fou l’instigador de la mort del bisbe Ató) eren les que, ara, li semblaven més encertades. Tenint cadascú de nosaltres més d’una joventut a cada cama, fou reconfortant compartir el reconeixement de la necessitat de sumar esforços i construir ponts entre les illes dels treballs personals davant la imperiosa sentència del: ars longa vita brevis. Tot plegat, una tarda ben bonica.

Com mana la costum, llistem les incorporacions del mes, per seccions[3]:

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 27.365 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Havent incorporat en el Fons Catahalaunia, alguns dels documents publicats,resultava impossible no comprovar la informació presentada, i anar per exemple a un dels documents més representatius de la col·lecció: el judici de Vallfogona del 913. El resultat no és òptim, si mes no per el que fa al regest; es parla de vint viles, quan de fet son vint-i-una i amb una vint-i-dosena exclosa de l’acord.
  • [2] El web és escadusser en les dades i les dates. Tot i que es parla de desenes de milers de documents, la informació accessible ha de ser molt menor tota vegada que no inclou les fonts catalanes.
  • [3] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Ató, Bibliografia, cathalaunia.org, Cingolani, Fons Cathalaunia, IEC, Josep Maria Salrach, Miró Bofill, PRJ, Ramon Martí, Tomàs Montagut i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.