2018-agost a cathalaunia.org

Tot i que l’activitat a cathalaunia.org continua en ralentí, aquest agost ha estat força més mogut del que s’esperava. En part, degut al furor de l’obsolescència programada (ara resulta que la vida d’un disc dur ja s’ha de mesurar en mesos, el darrer que es va afegir no ha durat ni un any) però en part també de les tasques de millora del sistema d’anotació que es fa servir internament.

Aquest bloc, ha afegit una entrada nova sobre un tema ja llargament comentat: la prosopografia  i el seu rol en l’estudi de la Història altmedieval.

La Bibliografia és una altra vegada, l’única secció que ha rebut alguna incorporació. Tot i ser molt poques entrades, i de temàtiques aparentment llunyanes a la història antiga de Catalunya, algunes són per sucar-hi pa. I en aquest mateix to, no puc deixar de comentar encomiàsticament una de les lectures que s’han estat seguint aquest mes i que ja s’havia incorporat a la bibliografia del web feia mesos: la tesi doctoral d’en Duran-Porta, Joan : 2015 : “L’orfebreria romànica a Catalunya (950-1250)“.

La lectura d’aquests darrers mesos ha estat marcada per la presència de tot un seguit de tesis doctorals (i encara en queden algunes per processar). Texts usualment molt treballats i amb un alta densitat d’informació. La d’en Duran-Porta destaca de les demés com una joia inesperada. Poques vegades he vist una tesi identificar-se tant i tan bé amb la seva temàtica (l’orfebreria romànica catalana) i fer-ho amb un grau d’excel·lència tan alt. Cada vegada que en la lectura es plantejava un possible repte, l’erudició, meticulositat i rigor de l’autor estava a l’alçada i fins i tot superava les expectatives. Fantàstic. Només puc lamentar el fet que la versió disponible al TDX no incorpori les imatges (suposo que per temes de drets de reproducció), més d’una vegada et quedes amb les ganes de fer-li un cop d’ull al que el text analitza. I posats a mirar d’afegir-hi alguna dada útil, fer notar que l’ús del terme ‘salomònic‘ per indicar peces de foneria a la cera (o més aviat en general per indicar obres fetes d’una sola peça) té l’origen en l’Antic Testament. Recordem que Hiram de Tir ajudà a Salomó i que suposadament fou un altre Hiram, mig fill de Tir, l’encarregat dels treballs de foneria per el temple de Jerusalem, i que efectivament, al parlar dels bous i carbasses que feien de suport al mar de bronze es fa servir l’expressió ‘fosos d’una sola peça’[1]. Ara, respecte a si el vector de (re?)introducció en l’Europa altmedieval d’aquesta tècnica fou el món islàmic, tot i que sembla creïble (amb el benentès que caldria un treball més exhaustiu sobre la circulació de la tecnologia de fosa per poder-ho afirmar) cal però recordar que l’adjectiu ‘salomònic‘ ja havia estat emprat molt abans en arquitectura per referir-se a les columnes que recordessin les del temple de Salomó (també fetes, com no podia ser d’altra manera per Hiram, diguem-ho tot, no fos cas que els masons es queixessin). El tema va sortir de resquitlló en aquest bloc en parlar de les tombes santes cristianes ja fa uns mesos. Personalment apostaria més aviat per una influència més explícitament judaica, però certament seria bizantí voler-ho diferenciar d’una més aviat cristiana en la primera meitat del primer mil·lenni després de Crist, així com és també cert que l’Islam s’empararà en la figura de Salomó per mirar de legitimar la seva arribada tardana a la lliga dels monoteismes.

Per no variar, llistem les incorporacions bibliogràfiques del mes, per seccions[2].

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 27.395 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Concretament a: 1R 7:24 i 2Cr 4:3. L’expressió “foses en una sola massa” seria una traducció lliure de l’hebreu: “יצקים ביצקתו” quelcom que si mirem de mantenir la repetició de paraules tal vegada podríem traslladar com: “emmotllades en motllo” ?
  • [2] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Bibliografia, cathalaunia.org, fossa a la cera, Hiram, Joan Duran-Porta, mar de bronze, masoneria, obsolescència programada, orfebreria, salomònic i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a 2018-agost a cathalaunia.org

  1. La tesis de Joan Duran i Porta es asimismo interesante porque se detalla-descubre el segundo documento europeo sobre la presencia del ajedrez en Europa, en 1008, dentro de un inventario ( el primero era el del 1007 del Comtat de Urgell ), claro, hecho no incluido en las decenas de libros escritos hasta ahora al ser un descubrimiento muy reciente. Aparece mi nombre incluso a propósito de una pieza en un castillo de Mataplana, donde demostré que era un alfil y no un caballo. Este verano di copia tanto al Museo de Gombren, como al propietario de los terrenos de mi prueba al respecto, ..pero haciendo posteriormente una visita al Museo, veo que lo siguen tildando de “caballo”. Quiero preparar un artículo a raiz de ello para la Fed. catalana de ajedrez ( ya conocedora de este hecho del inventario, 1008 ), pero en el borrador sigo desde hace meses ja ja

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.