El Fons Cathalaunia arriba a les 1.000 entrades.

Sí, així és. El mes passat el Fons Cathalaunia arribà, per fi,a les 1.000 entrades publicades,  un miler de ‘documents’ la majoria dels quals datats entre l’any 884 i el 914. Diem ‘per fi’ perquè s’hagués pogut arribar a aquesta xifra el 2016, però llavors el Corpus Iberika, l’altre recull documental rellevant del web cathalaunia.org, no estaria desenvolupat com ho està ara. El destí, atzarós, imposà una anàlisi quantitativa al desxiframent actual de la llengua ibèrica, i després, no content amb això, propicià un any sencer de canvis estructurals que limitaren i feren irregular l’activitat en el Fons.  Però tot arriba i el mes passat, amb la represa de l’activitat ‘normal’ s’arribà, sí, per fi al miler de testimonis documentals de l’alta edat mitjana plenament processats i publicats.  El que farem aquí és resumir-ne les dades i afegir-hi al final alguna reflexió sobre la conveniència de tenir un Fons prosopogràfic de l’alta edat mitjana, públic i digital.

1.000 entrades

Si diguéssim que el Fons presenta 1.000 ‘documents’, en el sentit de diplomes o pergamins diríem mentida. La metodologia del Fons és incorporar tota mena de testimonis textuals contemporanis, des de consagracions, vendes, diplomes, narracions, epigrafies, etc, a notícies de fonts secundàries com regests de documents perduts, o notícies contingudes en cròniques.

Cal remarcar que la metodologia no distingeix entre documents falsos o no (tot el que es fa és marcar els documents clarament alterats amb un ‘Alterat‘ al capdavant del seu títol, o amb un ‘Alterat?‘ si els signes d’alteració són dubtosos). Al costat d’un document plenament original es pot trobar una falsificació ben burda, per el que fa al Fons i la metodologia prosopogràfica que aplica són exactament igual, un testimoni que cal examinar i indicar-ne les parts constituents (actualment: persones, llocs, noms, relacions interpersonals i relacions geogràfiques). L’ús que es faci d’aquesta informació depèn exclusivament de l’historiador o usuari del Fons.

De manera que el Fons arrenca, fa a prop de 9 anys, d’una simple llista de Documents, i derivades de les informacions que aquests presenten:

  1. Una llista de Persones esmentades en ells, és a dir, els individus que hi figuren, i per tant, per a cada un d’ells, el seu dossier documental, el conjunt documents on figuren, amb quins llocs tenen relació i amb quines altres persones es relacionen en aquests documents. Aquest era l’objectiu inicial del Fons (i encara ho és[1]).
  2. Una llista de Llocs citats en els documents. Tot i ser en inici un objectiu secundari, el temps ha anat fent evident la rellevància del factor geogràfic. De fet, l’ús ha anat propiciant una estructuració interna, on per cada topònim es desglossen els esments segons tipologia (ciutat, agro, camí, monestir, pagus, etc, etc) i així tenir per a cada una d’elles la llista ordenada cronològicament dels documents on es fan servir.

Al costat d’aquesta tríada bàsica, hi ha dos conjunts de dades més, rellevants. El primer és la Bibliografia, un apartat imprescindible, ja que la filosofia del web i del Fons no és en cap cas ser una font d’autoritat, sinó un recull de dades, i és justament per això que cada dada del Fons ha d’estar, sí o sí, referida com a mínim a una font d’autoritat exterior. D’aquí la necessitat de la bibliografia, i en segon terme, al tractar-se d’un recull informatitzat, l’ús de referències a webs externes (típicament Wikipedia o altres enciclopèdies o institucions suprapersonals) que prenen forma en la fitxa de cada dada en l’apartat ‘Web‘.

A mig camí entre dada bàsica i ajut extern, a partir d’un moment (fa més de sis anys) es va fer patent la conveniència de tenir un recull onomàstic, una llista de Noms de persona on tenir per a cada un d’ells els individus homònims del Fons. Llista feta partir de la suma de dades  del: Bolòs i Masclans, Jordi + Moran i Ocerinjauregui, Josep : 1994 : “Repertori d’antropònims catalans (RAC)” i el conjunt de formes nominals incorporades en el Fons. L’encreuament d’antropònims i identitats del Fons es fa programàticament, i com que ja ho varem explicar en aquest bloc fa anys, ens estalviarem tornar a fer-ho aquí.

I finalment, ja més com un ajut en la consulta, una llista d’Anys, on concentrar tots els documents que afectin cada un dels anys recollits en el Fons. Cal pensar que les datacions sovint són d’allò més variat, des de la data precisa amb dia, mes i any, fins l’absent, definida exclusivament com un rang (sovint suposat), o les múltiples, tan per existir una pluralitat de possibilitats d’interpretació com per contenir un mateix ‘document’ més d’una clàusula de datació. La solució ha estat dividir cada any en dues seccions: la des documents que sí permeten assignar-los específicament, i la genèrica, on llistar tots els documents que datats per interval afecten a l’any en qüestió. El resultat, atesa aquesta problemàtica, és que un mateix document pot, i sovint, ha de, figurar en més d’un any.

Res impedeix que al costat d’aquestes dades se’n puguin recollir altres, per exemple, ja fa temps que es voldria incorporar subseccions Numismàtiques, a cada una de les seccion temporals del web. Una font de dades certament rellevant que encara manca.

Posem ara algunes de les dades bàsiques, tal i com es poden trobar en el Selector del Fons (l’eina per fer consultes avançades), però abans cal explicar sintèticament, per poder avaluar el conjunt, els criteris que s’han seguit per anar formant el Fons durant aquests anys.

D’entrada el temporal: el gruix es concentra en l’¡interval 884-914, (i s’està procedint enrere en el temps, per maximitzar l’interval cobert amb el mínim de documents). Amb tot, hi ha documents de fora aquest interval, com també a voltes resulta més efectiu entrar grups de documents interrelacionats que no pas seguir estrictament un criteri únicament cronològic. Tampoc en l’interval 884-914 estan incorporats actualment tots els documents coneguts encara; hi ha unes poques desenes de documents sense datació precisa que per context cal incloure (la majoria de Cluny), com també es coneixen documents de contexts geogràfics que encara no està clar si cal incorporar o no (gallecs). I així, passem a descriure, ni que sigui esquemàticament, la metodologia emprada en la selecció de documents des del punt de vista geogràfic. Es començà per els comtats ‘catalans’ però enseguida quedà clar que era impossible separar-los dels septimans (desgraciadament, no tenim uns Occitània Carolíngia que faciliti l’enumeració bàsica dels documents coneguts d’aquest context). Seguidament es decidí que més que mirar de limitar-se al conjunt que tingués a veure exclusivament amb la futura Catalunya (com delimites un criteri tan poc definit?), era millor anar expandint l’àmbit geogràfic fins incloure els contexts ‘veïns’, amb la idea que sols així, registrant tan els documents ‘locals’ com els ‘no locals’ seria factible avaluar la pròpia definició de localitat, és a dir, incorporar l’alteritat en el conjunt, propiciant així la seva comparació objectiva, i en aquest sentit, es decidí expandir l’horitzó incorporant també els documents de llocs com Cluny, Sant Julià de Brioude, el Llemosí o la Provença. A més de naturalment tots els documents d’àmbit geogràfic aliè però que incorporen figurants locals o que resulten o poden resultar rellevants per la història de l’alta edat mitjana catalana, diguem-li el criteri: ‘comodí’.

De moment tenim que d’aquests 1.000 documents, reproduïts en 226 fonts documentals diferents, la tasca prosopogràfica n’ha derivat 7.323 individus i 3.516 topònims. Entre els primers, 2.943 presenten algun tipus de qualificació (de entre les 385 menes actualment registrades) i per tant en tenim 4.380 sense cap tipus descripció social o personal concreta; dels primers, les 10 categories més freqüents són: 620 preveres, 307 escrivans, 188 bisbes, 161 abats, 148 bons homes, 126 masovers, 124 monjos, 109 sacerdots, 104 servents i 98 comtes (opció: Selector->Valors definits->Títols). Entre els Llocs, tenim 206 tipologies diferents registrades en 4.489 casos: la més freqüent, la genèrica, la que no descriu el topònim de cap manera amb 971 casos, seguida de 769 viles, 372 esglésies, 308 parròquies, 225 locus, 196 vilars, 116 rius, 103 bisbats, 92 monestirs i així anar fent, amb cada cop menys exemples fins les 206 tipologies actuals (opció: Selector->Valors definits->Tipologies de Llocs).

Queda clar que la documentació es bàsicament de natura eclesial, i que el panorama és majoritàriament rural, oi?

Si estiguéssim parlant només de documents ‘catalans’ potser serien un 15% dels coneguts anteriors a l’any 1000, però en considerar un criteri geogràfic (i temporal) mes ampli es fa difícil avaluar quin percentatge representa aquest miler de documents, potser un 10%? Probablement menys.

També s’ha de remarcar que la metodologia prosopogràfica ha anat evolucionant i n’hem parlat extensament en aquest bloc. De fet, el sistema actual és exclusivament fill de la pràctica de crear i mantenir el Fons. La contra, com en tot aprenentatge, és que els continguts reflecteixen aquesta evolució i per tant no són tan homogenis com es voldria. D’entrada es mirà d’incorporar quanta més varietat tipològica millor, per mirar de definir els aspectes comuns entre els documents (el mínim comú denominador). Inicialment, com ja hem dit, els elements geogràfics es consideraven secundaris (l’atenció principal era aconseguir un dossier documental per a cada persona esmentada en el text), això ha anat canviant, però la tasca de posar al dia les identificacions geogràfiques dels documents primers, encara està per fer. El mateix passa en altres aspectes, com les relacions interpersonals o les geogràfiques, que la pràctica ha permès dur fins un punt de detall que en cap cas estava previst en iniciar el Fons. És una pega, però per aprendre com es fan les coses, primer les has de fer… Evidentment, després d’aquests anys, el coneixement i la pràctica acumulada permet que els documents que es van incorporant ara, tinguin ja d’entrada un nivell de detall en la definició de les dades força elevat, només teniu que comparar els documents amb numeració baixa amb els més elevats (la numeració del document sí reflecteix l’ordre cronològic d’incorporació en el Fons – no és exactament així en el cas de les Persones i Llocs, ja que la metodologia emprada permet que hi puguin haver-hi reassignacions -). Afortunadament, el Fons – i el web – estan pensats per ser evolutius, com un wiki, i per tant, la millora és no sols possible sinó estructural i quotidiana. Això pot sobtar als acostumats a treballar només amb paper, on la informació és immutable, però un paradigma evolutiu és certament molt superior a un de fixe quan l’objectiu final fa de mal definir i la tasca és massa gran com per esperar al final a presentar els resultats, per no dir que permet un nivell de verificació pública (i per tant, potencialment especialitzada) incomparablement superior; les correccions o suggeriments sempre són ben vinguts.

Prosopografia digital

En el moment d’escriure aquest apunt, el web cathalaunia.org presenta 27.835 pàgines consultables (cada una amb una URL única, per poder enllaçar-les des de l’exterior). Si descomptem unes 3.400 del Corpus Ibèrika, tenim més de 24.000 ítems d’informació sobre l’alta edat mitjana catalana, ja siguin documents, persones, llocs, anys , noms o bibliografia. 24.000 ítems creats a mà, però mantinguts per un programari fet a mida. Com que cada dada és d’una mena determinada (document, lloc, etc) i cada mena comporta un esquema de dades propi adaptat a la seva natura, resulta trivial expressar el contingut de les dades en formats anotats estàndard, com per exemple el XML. De manera que tots els continguts del web es poden resumir en un únic fitxer XML, fàcilment. Ara, un fitxer de dades per si sol no resulta hàbil per consultar-lo, de manera que en realitat, el camí es invers: el web és un programa fet a mida (milers de línies de codi) per presentar aquestes dades a Internet, dades que poden ser unificades en un únic fitxer en format estàndard quan convé.

Hom es podria preguntar fins a quin punt la tasca prosopogràfica és important: cal la pena?

Una manera de respondre podria ser preguntar-se si les edicions crítiques dels documents calen la pena… Oi que és evident que és una tasca que tot i que ‘només’ concentra informacions ja conegudes resulta sovint vital en la feina dels historiadors? Oi que tots convindrem que són per se un patrimoni valuosíssim? Doncs exactament el mateix passa amb la prosopografia, on es recull, no les diferents versions conegudes d’un determinat text, sinó les informacions que presenta. La única diferència, està en què en el cas de l’edició dels texts, el format llibre s’adapta molt bé a la tasca gracies a Gutenberg, mentre que la prosopografia és només a partir de la informàtica que troba el seu mitjà d’expressió ideal: l’ordenador (en paper, la prosopografia només poc funcionar a  base de referències creuades, un sistema rígid i molt limitat). Sent, per definició, un conjunt de dades i referències, la prosopografia troba en la representació electrònica el seu mitja natural (siguin bases de dades, webs, fitxers, o el que encara no fem servir), i alhora és la seva principal dificultat, ja que la representació digital manca encara de: a) suports físics durables i, b) estabilitat en els formats i metodologies. El primer, la societat ho mira de resoldre fent que siguin institucions les que donin suport a les dades (la informació digital requereix l’ús constant d’energia per ser utilitzada, si desendolles, a efectes pràctics, desapareix) i el segon, a base d’anar reconvertint i passant les dades entre formats i suports físics (el que no s’adapta, desapareix també).

Encara hi ha poca familiaritat amb la prosopografia digital, i per això no s’és gaire conscient que és un patrimoni cultural de primer ordre (fins i tot entre els propis historiadors), però és que a més, resulta més que evident, que comportarà una revolució fàcilment previsible. Imagineu que el mateix que es fa a cathalaunia.org per l’alta edat mitjana, és a dir, el Fons Cathalaunia, es fes per cada context europeu i que unim els resultats creant un repositori prosopogràfic incremental de dades històriques, públiques i en format digital (un ús mínimament lògic de les tècniques de codificació ho pot fer sense masses complicacions[2]). El resultat seria la possibilitat de saber i poder consultar tota la gent (o qualsevol altra mena d’ítem) que va deixar constància documental en aquells temps, i en la seva literalitat[3]! L’explosió de coneixement que això propiciarà no crec que tingui paral·lel en la historiografia coneguda. D’igual manera que la digitalització és una octava de l’escriptura i està canviant de soca-rel el coneixement humà, el nivell d’objectivació que permetrà en la labor històrica, canviarà per sempre el panorama. Aquest és el valor real de la prosopografia digital. Apostar-hi ara és potser propi de pioners, després serà banal i no podrem ni imaginar com carai s’ho feien per estudiar història quan només hi havien llibres…

Més enllà dels números presentats en aquest apunt, la labor prosopogràfica rescata de l’oblit centenars d’individus que van deixar el seu nom escrit fa un pilot de segles, alguns nobles, la majoria, no (mireu la nota per un desglòs de les entrades amb 10 o més mencions en vida seva[4]). I això, havent tractat només un període on l’evidència és molt i molt fragmentària, a partir del segle X, l’increment de la densitat documental ha de permetre ‘topografiar’ una part – sempre petita-  però ja substancial de la societat de llavors. Però més enllà de la visió de conjunt, l’amant de Clio sabrà apreciar el plaer que hi ha cada vegada que després d’hores d’esforç pots afegir una dada a un perfil personal, trobar-hi un fill o un antecessor, entendre amb qui es feia o amb qui no. Centenars, milers de registres personals que altrament restarien com fins ara, oblidats. Mireu si cal la pena…!

L’anàlisi històrica s’ha centrat fins ara en els personatges notables, ara podem expandir-ho per incloure fins i tot masovers o servents, no sols com a classe com hem fet fins ara, sinó com a individus (n’hem parlat alguna vegada en aquest bloc). Fer-ho de forma sistemàtica en totes les fonts documentals conegudes europees canviaria per sempre la concepció que tenim d’aquells temps, no perquè ens dispensi de la tasca bàsica de tot historiador, cercar-ne una millor comprensió, tot el contrari, sinó per fer-la encara més ben documentada i florida i plantejar nous reptes fins ara considerats impossibles.

Estudiar Història implica normalment  mirar des del present al passat, i com en la vida, el que aprenem ho podem fer servir per situar-nos des del passat mirant al futur. Per tenir els ulls oberts, com a persones, i especialment, com a societats. Ho sabem des de sempre, no fer-ho, és de necis…

Com m’agrada la labor de Clio!

 

Notes

  • [1] Fa uns deu anys, en arribar a l’estudi de l’alta edat mitjana, creia que això estaria fet de fa anys… Pobre de mi!
  • [2] Si, que no falti l’optimisme…
  • [3] Un pobre, improvisat i pàl·lid exemple de la mena de coses que podem fer es va publicar en aquest bloc fa uns anys en la sèrie titulada: “Visualitzant el cens de la Gòtia“.
  • [4] Un llistats dels individus (i no individus) amb 10 o més esments en vida coneguts actualment en el Fons (opció: Selector->Valors definits->Gents per nombre de mencions en vida). Entre ells certament predominen els ‘nobles’, però si considerem la franja intermèdia (actualment entre 3 i 6 esments en vida) el panorama canvia substancialment (41 de 6, 82 de 5,  124 de 4 i 231 de 3), tot i que el llistat és excessivament llarg per incorporar-lo aquí.
Aquesta entrada s'ha publicat en antroponímia, Bibliografia, cathalaunia.org, Clio, digitalització, Fons Cathalaunia, prosopografia, prosopografia digital, Selector, wiki, Wiquipedia, xml i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.