2019-gener a cathalaunia.org

Publicat el gener 31, 2019 per cathalaunis

Gener ha estat un mes entrebancat a cathalaunia.org. S’esperava que l’activitat es centrés en el Fons Cathalaunia però un petit allau de noves lectures ha anat postergant aquesta possibilitat fins que s’ha acabat el mes (bé per la planificació!).  La contra es que potser en podrem fer de tot plegat un parell d’apunts en aquest bloc que no estaven pas previstos. Des de fa un temps passa que la recerca duu a resultats molt interessants però sense l’entitat o extensió suficient com per fer-ne un article, però com que tot evoluciona, ja veurem com acaba…

Aquest bloc sí ha tingut una nova entrada, precisament per fer-se ressò que el Fons Cathalaunia ha arribat ja als 1.000 documents. Un primer miler de documents processats prosopogràficament, que han generat un encreuat de dades amb més de 7.000 identitats personals i 3.000 topònims, tot plegat unes 24.000 dades (entre documents, persones, llocs, bibliografia, i onomàstica). Fent servir fer un símil arqueològic, – tot i que no destructiu -, és com una ‘excavació en profunditat’ del registre documental que va actualment de l’any 884 al 914, i reculant. Només aprofitar per repetir aquí una idea bàsica: tan sols l’arribada dels ordenadors fa possible la tasca prosopogràfica en tota la seva potencialitat. Tractant-se d’un encreuat de dades, el text (en qualsevol modalitat), resulta ineficaç quan l’objecte a descriure té més de dues dimensions (fixem-nos que el propi terme d’encreuament evoca una representació bidimensional, el símbol immemorial de la creu), i és evident que la prosopografia descriu objectes força més complexes ja que la realitat física i conceptual està composta d’objectes d’una dimensionalitat més elevada[1]. Consideracions que ens enllaçarien amb l’impacte de la digitalització en el coneixement humà, però com ja en varem parlar fa un temps, millor deixar-ho aquí mateix.

Però gener ha tingut un tancament agraït. El dia 30 tingué lloc a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC, a Barcelona, la conferència: “El món romà i la hispània tarraconense precatalana”, a la qual es va poder assistir, de manera que per deixar-ne testimoniatge aquí, passem a la primera persona.

A l’hora convinguda, començà un acte amb el sobri format que adorna habitualment l’activitat de l’Institut en general i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics en particular. En la tarima, a la dreta, el president de la SCEH, en Jaume Sobrequés i Callicó,  a l’esquerra na Marta Prevosti i Monclús, i al centre, el conferenciant, en Josep Maria Nolla i Brufau. Sent tots ells prou coneguts, no cal la pena afegir-hi gaire cosa més.

El món romà i la hispània tarraconense precatalana.

El president, amb la seva proverbial contundència, prengué la paraula per explicar que la conferència obria el cicle: “La Història de Catalunya. Una història universal.”, que com el seu enunciat indica, posarà el focus en mirar d’il·luminar la incardinació de la Història de Catalunya amb la del Món. Una mirada natural, ja que tots sabem que ni les persones ni les societats es poden descriure aïlladament del seu context. Explicà que es tenen previstes una vintena de conferències que cobriran des del període romà, fins els nostres dies (personalment hagués preferit que inclogués també el període ibèric, ja que el seu pes és extraordinari i la seva petjada encara conforma el nostre dia a dia, però tampoc és difícil entendre que serà amb l’arribada dels romans que es comença a tenir una evidència documental potent). Cicle de conferències que explicà té el futur garantit en tenir una doble via de publicació: en un primer terme, per la seva inclusió en el Butlletí anual de la SCEH (ens fèiem ressò tot just el mes passat de la puntual aparició del darrer del seus volums), i a posteriori, un cop tancat el cicle, per la confecció d’un volum monogràfic en anglès per la seva difusió.

Na Marta Prevosti, ens feu tot seguit la presentació del conferenciant, amb un perfil especialment adequat a la temàtica de la conferència, que demana una barreja d’especialització i mirada àmplia que només una dilatada experiència pot proporcionar.

Finalment prengué la paraula en Josep Maria Nolla, que amb un to amical i proper explicà les dificultats naturals d’una exposició forçosament curta d’una temàtica de gairebé nou segles (aproximadament del III aC al V dC). No és el cas aquí de reproduir els continguts que amb la familiaritat que dóna l’expertesa anà doctament presentant. Com ell mateix digué, tot historiador es va fent un esquema de com evolucionà el conjunt estudiat i al llarg dels anys el va vestint, completant i perfilant, i com en el cas concret que ens ocupa, per mirar de respondre al repte que la SCEH li havia plantejat en proposar-li la conferència, n’havia produït un text d’una cinquantena de pàgines que abordava la temàtica de forma diacrònica. Continguts que s’havien d’esquematitzar dràsticament en una presentació que volgués ser mínimament àgil. La veritat és que ho aconseguí plenament i amb una facilitat natural que sospito també filla de l’expertesa.

Arrencà amb l’arribada dels romans a les nostres terres el segle III aC, i anà descrivint els moments clau[2] i les transicions més rellevants de forma clara i entenedora,  contrapuntades de forma adient per petits excursus temàtics (com la rellevància del vi i l’absència de l’oli en el període romà). El seu periple acabà ja entrat el segle V i parlant de la Septimània, avançant -suposo- la propera conferència amb l’arribada dels gots i el cristianisme.

En cloenda, reprengué la paraula en Sobrequés per anunciar la propera conferència per el proper 27 de febrer, i per donar pas a un torn de preguntes que tornà a insistir en el tema de la vinya i la sorprenent falta de registre de l’explotació de l’oliva, torn en el qual, Marta Prevosti remarcà la segmentació que especialització de l’explotació romana aplicà a la península, diferenciant entre una Bètica centrada en l’oli, l’altiplà central en el gra, i una costa mediterrània en la vinya.

L’acte complert durà poc menys d’una hora i mitja i deixà un regust equilibrat i agradable a jutjar per la percepció personal i les cares dels assistents en sortir. Un plaer.

 

Tornant a cathalaunia, el resultat de tot plegat és que com en mesos passats, la Bibliografia és l’única secció que ha rebut noves dades.

Per no variar, llistem les incorporacions bibliogràfiques del mes, per seccions[3].

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 27.879 pàgines consultables.

 

Actualització 2019-II-5

Havent rebut la notificació de la SCEH de la propera conferència del cicle “La Història de Catalunya. Una història universal“, s’ha anul·lat la frase on es presumia que la temàtica de la propera conferència seguiria un ordre cronològic i que per tant, seria sobre els temps dels visigots.

En realitat el títol serà: “La revolució industrial europea i la industrialització de Catalunya” i anirà a càrrec d’en Jordi Maluquer de Motes.

 

Notes

  • [1] Una metàfora visual adient del que estem mirant de dir, podria ser el làbar tridimensional o creu de gaudí. Un símbol molt anterior a Constantí, com s’acostuma a repetir…

    Creu/Labarus gaudinià, en aquest cas, del park Güell.
    Imatge de Wikipedia.

  • [2] Com l’episodi de l’atac franc del 260 i el seu possible aspecte naval, comentat de resquitllò no fa gaire en aquest bloc en parlar dels bagaudes. Tot i que probablement no fou pas tan ‘clau’ com s’acustomava a dir, com remarcà en Nolla…
  • [3] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Advertisement
Aquesta entrada s'ha publicat en Bibliografia, BSCEH, cathalaunia.org, Fons Cathalaunia, Josep Maria Nolla i Brufau, Labarum, Marta Prevosti i Monclús, oli, Park Güell i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

Gravatar
WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out /  Canvia )

Cancel·la

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.