2019-març a cathalaunia.org

Publicat el Març 31, 2019 per cathalaunis

Març ha estat un mes farcit a cathalaunia.org, molt més del que s’esperava.

Per el que fa l’estudi, s’ha pogut gairebé buidar l’escreix de lectures pendents. Ja fa uns mesos que s’està mirant de precisar uns aspectes tècnics d’un context molt particular (el final del regnat de Carles el Gras) però la recerca ha anat obligant a primer esclarir temes previs i/o derivats. Aquest mes s’ha pogut -gairebé- tornar al pinyol original, quan ja es començava a pensar que igual no seria possible. En això, l’estudi de la Història és tan ampli que sovint no fas el que vols sinó més aviat el que pots; com anar en una balsa al mig del mar…

El mes ja va començar bé amb l’anunci de l’aparició d’una obra llargament esperada, la que tanca la sèrie d’Atles comtals catalans feta per en Víctor Hurtado i Jordi Bolós: la del comtat de Barcelona.

Presentació del Atles del comtat de Barcelona (801-993)

Havent tingut l’oportunitat de ser present en la presentació que es feu el passat dia 11 a l’IEC, just serà de fer-ne cinc cèntims.

L’acte, originalment previst en la sala Pi i Sunyer s’hospicià finalment en la de Prat de la Riba, certament l’aforo s’ho mereixia. La tribuna, presidida per el president de la SCEH, en Jaume Sobrequés , incorporava a la seva esquerra als dos autors de l’obra, i a la seva dreta en Josep Maria Salrach i en Rafael Català.

Obrí foc com és natural en Sobrequés, que situà l’obra en el marc global del País i la historiografia entre els segles XX i XXI. Tot seguit fou el torn d’en Salrach que detallà tant l’estructura del volum, com especialment el seu vessant documental. Fet lògic, tota vegada les fonts del darrer volum depenen majoritàriament del corresponent volum dels Catalunya Carolíngia que encara no està a l’abast del públic. Sobre això, en Salrach aprofità l’ocasió per anunciar que el setè volum de la col·lecció, el de Barcelona, estarà al carrer aquest mateix any i que el vuitè (i originalment el darrer), el d’Urgell, hi arribarà l’any que ve. I encara afegí que es preveu un novè per donar el llistat de tots els documents recollits en la col·lecció. En Rafael Català prengué tot seguit la paraula i comentà com editor de l’obra i de la col·lecció dels Atles dels comtats, com de personal esdevé un esforç editorial de més de vint anys. Des dels seus pares i en especial la seva mare, fins les sortides amb els autors del volum per anar a cercar aquella foto que mancava i com algun càrter es quedà per aquells camins de muntanya. Finalment fou el torn dels autors, en Víctor Hurtado i Jordi Bolós, que glossaren tant sobre la col·lecció completa, des de la seva ideació original, anterior a la fórmula final de la pròpia col·lecció, com la particularitat del darrer dels volums, el del comtat de Barcelona. No és aquest apunt el lloc adient per fer un comentari cabal d’una obra d’aquesta envergadura, només remarcar com al llarg dels anys la metodologia emprada s’ha anat perfeccionant fins arribar a un grau certament notable.

Una presentació que tingué com a tònica un ambient d’amistat entre els autors i en plena complicitat amb l’audiència (un tret recurrent en aquesta mena d’actes i que resulta especialment agraït). No put sinó sumar-m’hi des de l’experiència personal. Estem parlant d’obres nascudes des de l’amor a la Història i al País, fruit de molts anys de dedicació, i això es nota. La complicitat necessària entre autors, editors i les institucions per donar suport a obres de llarg recorregut, com són el cas dels Catalunya Carolíngia i dels Atles dels comtats, és essencial per a donar continuïtat i permetre que el seu esforç serveixi a les properes generacions d’investigadors. Aspecte aquest explícitament declarat des de la taula i implícitament assentit per l’audiència. També en això, no puc sinó estar-hi plenament d’acord, però precisament des de l’amor a Clio, haig de fer notar que si el que realment es vol és facilitar l’estudi de les noves generacions, he d’encoratjar als directors d’aquestes col·leccions a abraçar sense reserves la digitalització, fent públiques i de lliure accés les versions electròniques de les obres. Només així s’aconseguirà l’efecte desitjat, ja que hores d’ara ja és experiència comuna que el paper i la galàxia Gutenberg no siguin prou hàbils per els estàndards actuals. I aquest és un tema que ressona inevitablement en el projecte de cathalaunia.org, que nasqué precisament d’ajuntar Computació i Història, per mirar de posar a disposició pública les dades bàsiques conegudes sobre la Història de Catalunya anterior al segle XII.

Aquest bloc ha tingut una entrada nova, precisament per comentar un d’aquests casos on l’estudiant mira de localitzar sobre el terreny el que els documents diuen, en concret: el castell del jutge Madaix de finals del segle IX (en aquest cas, per tenir aquella foto no ens hi vem tenir que deixar el càrter, afortunadament 🙂 ).

La secció de l’Alta Edat Mitjana, també ha vist incrementar els continguts dels Fons Cathalaunia, on s’ha pogut completar l’any 884 (i tenir gairebé complert l’interval 884-914, amb quasi un miler d’entrades documentals), a més d’un conjunt de documents relacionats entre ells, que tot i molt allunyats geogràficament de Catalunya resulten força interessants per l’estudi de les ‘falsificacions’. Mirarem properament de fer-ne un apunt per explicar el cas, abans la incorporació de nous documents no acabi arrastrant l’atenció cap a altres viaranys. Tot plegat ha fet superar la xifra de 28.000 pàgines disponibles en el web, que si bé no té més gràcia que la de ser una xifra acabada amb tres zeros, no es preveia en cap cas en començar el projecte (més que res, perquè només s’ha processat una part petita de l’univers documental disponible).

La Bibliografia del mes, recull les incorporacions darreres degudes a les recerques associades que s’han estat fent, que s’ha comentat inicialment. En tancar el més, la llista de títols pendents de llegir/processar ha tornar ha situar-se a prop dels 120 ítems, que sembla ser una marca impossible de rebaixar (ja fa un bon grapat d’anys que s’¡intenta sense èxit).

Llistem les incorporacions bibliogràfiques del mes, per seccions[1].

Secció Bibliografia de l’Època Prehistòrica

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 28.135 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Advertisement
Aquesta entrada s'ha publicat en 884, Atles del comtats de Catalunya, Carles el Gras, Catalunya Carolíngia, cathalaunia.org, Fons Cathalaunia, IEC, Madaix, SCEH i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

Gravatar
WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out /  Canvia )

Cancel·la

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.