2019-abril a cathalaunia.org

S’acaba un abril de feina feta a cathalaunia.org. Feina discreta però imprescindible.

La recerca, desprès d’haver retornat al punt on s’inicià un bonic excursus encara no ha aclarit si cal fer un petit article (una nota) sobre un tema no pas petit explorat en ell. S’espera que el pòsit de les lectures faci el seu efecte…

Mentre, la Secció de l’Alta Edat Mitjana i en concret la incorporació de nous documents al Fons Cathalaunia ha centrat l’activitat i si el mes passat es donava per complert l’any 884, aquest, ha incorporat el 883. Ara, no ens enganyem, si es pot tancar així de ràpid es només per la migror de les dades conegudes, altres anys, la majoria de fet, han necessitat un bon grapat de mesos.

Entre els nous documents, destacar-ne un parell provinents de l’abadia de Vabres, en la part de Roergue més propera a Tolosa, un context molt deficitari en documentació i on cada testimoni és rellevant. En aquest cas, un parell de donacions massives a la casa que gràcies a la tasca dels editors del Cartulaire de l’abbaye de Vabres han pogut ser incorporades amb un grau de definició geogràfica no pas petit (és un context on la permanència toponímica sembla francament notable). Documents que donen feina però que resulten molt satisfactoris en il·luminar contexts especialment importants, però tot i així, poc florits per el que fa a la documentació local que ha sobreviscut al pas del temps.

L’altre aspecte ha estat una sèrie de correccions en la definició dels ‘palaus’ d’Elna; això cal explicar-ho una mica.

Es van ajuntar dues circumstàncies. Per una banda, havent parlant feia un temps amb els experts en el tema dels ‘palaus’ (ja n’hem parlat força vegades, de manera que ara no hi tornarem), o sigui la gent de la UAB, em van indicar la presència d’un document del Fons mal datat. La conversa derivà però vers altres tòpics i no vaig precisar de quin d’ells es tractava, de manera que el tema quedà pendent a l’espera de localitzar-ho per poder-ho corregir. Per altra banda, incorporant els documents de l’any 883, arribà l’hora d’incorporar una venta d’un palatiolo a Elna feta per un Qualafonsus al comte Mirò, i el seu processament va permetre reenfocar la qüestió.

A semblança del que es fa en mirar d’identificar a les persones, a l’hora de processar un topònim primer es cerquen precedents en el Fons per si ja el tenim incorporat, i a semblança també del problema de com identificar els individus rere les homonímies, el mateix succeeix per el que fa als topònims, tot i que en un grau menor (bé, no tant menor en els cas de topònims amb denominació tipològica com són els ‘palaus‘,  o un altre exemple encara més nombrós serien els fitotopònims). De manera que la metodologia és en part similar al que es fa amb els individus, però en part inversa: en les persones, els esments que no poden ser positivament identificats creen sempre noves identitats, mentre que per els llocs homònims (i amb estructuració geogràfica compatible) es mira de crear el mínim d’ítems evidencialment imprescindibles; i en tots dos casos, s’espera a que la contradicció documental que els nous documents plantegin obligui a la seva divisió o fusió. Aquest és el cas dels palaus descrits a prop d’Elna.

Inicialment, el Fons tenia els palatiolo a Elna agrupats en una única entrada (tot i que ja se n’havien detectat dues localitzacions diferents), però la poca evidència dificultava la seva separació. El nou document però ha permès/obligat a redefinir-los i ha estat aquí, en mirar d’enfocar la mirada conjunta a les evidències fins ara recollides en el Fons, que repassant els treballs coneguts (la majoria de la gent de la UAB, lògicament) resulta que s’ha detectat aquell document mal datat que m’havien comentat feia dies. Es tractava d’un text que en el moment d’incorporar-lo es seguí només l’edició de la Marca Hispanica, que identificava el rei Carles de clàusula de datació com el Simple, quan de fet, es tractava del Calb. El resultat era que un document de l’any 844 havia estat situat l’any 902. El cas hauria estat detectat igualment més endavant en arribar a processar l’any 844, on el document estava certament previst_[1], però el procès de les dades ha permès detectar-lo abans; molt millor (el fer dels wikis té això, exposa l’evolució i fa que la verificació pública ajudi a depurar els continguts).

Un cop corregit aquest error, les discrepàncies entre els documents del Fons i el que deien els treballs sobre aquests palaus desapareixien, i per fi es podia redefinir aquell primer únic topònim ‘palatiolo‘ a Elna, com tres de diferents, un palatiolum (el que ja havia estat identificat a part), un palatio Rodegario (també prèviament ben separat), i deixar l’entrada original per els d’Elna. És un pas probablement intermedi, ja que sabem de dos ‘palaus’ a Elna, un d’Amunt i un d’Avall (subteriore). El palatiolo del Fons actualment recull tres esments, dos són clarament del d’Amunt, i un tercer probablement sigui del d’Avall, el problema, és que l’evidència que permetrà fer aquesta diferenciació encara no ha estat incorporada i la metodologia prima el respecte a l’evidència incorporada davant els coneixement derivats d’evidència futura o externa. És una tensió natural deguda al fet d’anar mirant d’identificar els elements a mida que s’estant incorporant els documents i no fer-ho un cop incorporada tota l’evidència. No és el primer cop, ni segur serà el darrer, que es dóna aquesta dicotomia, el quid està en què es mantingui en la franja ‘inusual’, quelcom que en el cas dels topònims va directament relacionat amb la permanència toponímica i la capacitat d’identificar-los en l’actualitat. El cas dels individus és encara pitjor ja que les homonímies són molt més freqüents i concentrades, fent la seva diferenciació encara més fràgil; potser el cas més evident en el context de la Gòtia (o del regne franc) del segle IX, sigui el cas dels ‘Bernats‘, un cas que afecta totes les capes socials i que fa que per comparació, la problemàtica d’altres noms semblin trivials. Segur que alguna altra vegada en parlarem, ja que hi ha molt a dir…

En aquest bloc s’ha afegit una entrada més sobre una temàtica recurrent: la dels ‘falsos’. En aquest cas, per parlar d’un conjunt de documents sobre uns bens italians que il·lustren força bé la necessitat de contemplar el fet de la preparació dels texts per part dels actors que en ells hi figuren, sense que això hagi d’implicar forçosament la seva ‘falsificació’. O sigui, a efectes pràctics, difuminar encara més la gradació entre ‘original’ i ‘fals’. Ho sento.

La Bibliografia del mes, tot i que la recerca està en fase de repòs (o assentament, si voleu) tampoc ha estat buida de novetats.

Llistem les incorporacions bibliogràfiques del mes, per seccions_[2].

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

• Barton, Tamsyn : 1994 : “Astrology and the State in Imperial Rome” : Shamanism, history, and the state : p.146-163
• Beard, Mary : 1994 : “The Roman and the Foreign. The Cult of the ‘Great Mother’ in Imperial Rome” : Shamanism, history, and the state : p.164-190
• Fernández Ubiña, José : 2007 : “Los orígenes del cristianismo hispano. Algunas claves sociológicas” : Hispania sacra – revista de historia eclesiástica : 59.120 p.427-458 (www)
• Fontana, Federica : 2013 : “Sacrum facere. Atti del I Seminario di archeologia del sacro. Trieste, 17-18 febbraio 2012”
• Purroy Omenat, Tomás : 2014 : “La implantación del cristianismo en Hispania. Un estado de la cuestión” (www)
• Tantimonaco, Silvia : 2013 : “La formula Dis Manibus nelle iscrizioni della Regio X” : Sacrum facere. Atti del I Seminario di archeologia del sacro. Trieste, 17-18 febbraio 2012 : p.261-278 (www)
• Tantimonaco, Silvia : 2017 : “Manes si saperent… Referentes reales y metafóricos del término Manes en la epigrafia de Hispania” : Veleia – revista de prehistoria, historia antigua, arqueología y filología clásicas : 34 p.119-131 (www)

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

• Bell & Howell Information and Learning Company – Cambridge : 1940 : “Theological studies”
• Garcia Moreno, Luís A. : 1974 : “Prosopografía del reino visigodo de Toledo”
• McNally, Robert E. : 1958 : “The ‘tres linguae sacrae’ in Early Irish Bible Exegesis” : Theological studies : 19 p.395-403

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

• Asociación Cultural Monte Irago : 1998 : “Argutorio. Revista de la Asociación Cultural ‘Monte Irago'” (www)
• Blanchet, Adrien : 1856 : “Mémoire sur les monnaies des rois de la Bourgogne transjurane” (www)
• Bourgeois, Gisèle : 1974 : “Formation et structure d’un village médiéval en Rouergue. Saint-Jean-d’Alcas” : Annales du Midi : 86.116 p.1-20 (www)
• Buzzi, Giulio : 1918 : “Codice diplomatico del monastero di S. Colombano di Bobbio fino all’anno MCCVIII. Vol.III” : Fonti per la storia d’Italia : V.54 (www)
• Cholet, L’Abbé : 1868 : “Cartulaire de l’abbaye de Saint-Étienne de Baigne” (www)
• Cipolla, Carlo : 1918 : “Codice diplomatico del monastero di S. Colombano di Bobbio fino all’anno MCCVIII. Vol.I” : Fonti per la storia d’Italia : V.52 (www)
• Depoin, Joseph : 1912 : “Études préparatoires à l’histoire des familles palatines” : Revue des études historiques : 78 p.58-67,183-193 (www)
• Gaiffier, Baudouin de : 1953 : “Les sources latines d’un Miracle de Gautier de Coincy- L’apparition de Ste Léocadie à S. Ildephonse” : Analecta Bollandiana : p.100-132
• Higounet, Charles : 1950 : “Observations sur la seigneurie rurale et l’habitat en Rouergue du IXe au XIVe siècle” : Annales du Midi : 62.10 p.121-134 (www)
• Jarrett, Jonathan : 2014 : “Engaging Élites. Counts, Capital and Frontier Communities in the Ninth and Tenth Centuries, in Catalonia and Elsewhere” : Networks and Neighbours : 2.2 p.202-230 (www)
• Salvador Martínez, H. : 2014 : “Leyendas épicas carolingias en la ruta jacobea. Milón de Angleris en Sahagún” : Argutorio. Revista de la Asociación Cultural ‘Monte Irago’ : 31 p.42-53 (www)
• Salveton, Henri : 1927 : “Histoire de Nonette” : Arvernia. Collection de mémoires et documents : Fasc.1 (www)
• Société des amis de l’Université de Clermont-Ferrand) : 1926 : “Arvernia. Collection de mémoires et documents”
• Société des études historiques – France : 1899 : “Revue des études historiques” (www)

Secció Bibliografia Vària:

• Bedel, Christian-Pierre : 2000 : “Lo Pont. Arnac, Brusca, Faiet, Gissac, Melagas, Montanhòl, Pèus-e-Cofoleus, Silvanés, Tauriac” (www)
• Cayla, Jean Mamert : 1839 : “Histoire de la ville de Toulouse depuis sa fondation jusqu’à nos jours” (www)
• Deschamps, Pierre C. E. : 1870 : “Dictionnaire de géographie ancienne et moderne à l’usage du libraire et de l’amateur des livres” (www)
• Dunbar, Agnes Baillie Cuninghame : 1904 : “A dictionary of saintly women” (www)
• Gaujal, Marc-Antoine de : 1858 : “Études historiques sur la Rouergue” (www)
• Godoy Alcántara, José : 1871 : “Ensayo Histórico Etimológico Filológico Sobre Los Apellidos Castellanos” (www)
• Guérin, Paul : 1876 : “Les petits bollandistes. Vies des saints” (www)
• Hugh-Jones, Stephen : 1994 : “Shamans, Prophets, Priests and Pastors” : Shamanism, history, and the state : p.32-75
• Thomas, Bicholas + Humphrey, Caroline : 1994 : “Shamanism, history, and the state”

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 28.403 pàgines consultables.

 

Notes

• [1] Per guiar el processament dels documents en el Fons es disposa d’una llista de documents candidats a incorporar on prèviament es van consignant per ordre cronològic tots els documents que es van detectant. Una llista on l’interès està en recollir el major nombre de texts possible registrant-ne la font en la que s’ha detectat però amb poca verificació mes (representa que es farà en el moment d’incorporació al Fons). En aquest cas, i no és pas la primera vegada, hi havia una entrada duplicada. En processar els documents de la Marca Hispànica la datació segons el Simple crea una entrada en l’any 902, i el processament posterior de l’evidència dels Catalunya Carolíngia, en creà una altra a l’any 844 (porca miseria!). No és pas un cas únic, altres duplicitats en aquesta llista han fet que més d’una vegada, després d’haver picat un document, resulti que ja l’havies incorporat feia temps (el luxe de l’abundor documental). Aquesta era la idea inicial, millor tenir duplicitats que no deixar-se’n algun…!
• [2] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.

Advertisement