Existí el jutge Trasova?

A cavall entre el segle IX i el X, a casa nostra sabem d’un jutge anomenat Trasovadus[1]; fins aquí, tot normal. La complicació apareix quan es té en compte el conjunt de la documentació, ja que també sabem de varis personatges contemporanis de noms propers, com per exemple: Trasoarius.

Segons la Filologia es tracta de noms gots diferents però molt propers: un prefix Tras- (disputa) seguit un, amb el formant -(b)ado (lluita, ‘kampf’), i l’altra amb -(w)ario (defensar, ‘wehren’)[2], o sigui, que d’entrada s’haurien de diferenciar.  Ara bé, en la tasca prosopogràfica sistemàtica feta en el Fons Cathalaunia, es revelen clarament dos fets: per una banda, que les denominacions onomàstiques varien fortament, i per l’altra, que els dos noms es donen en persones del mateix context, i que a més, comparteixen aparicions documentals amb altres identitats personals del moment. La suma dels dos factors, fa que ja en un moment relativament primerenc el Fons presentés una mateixa identitat que incorpora les dues formes. Aquesta és la que centrarà aquest apunt.

No és la primera vegada que en aquest bloc hem parlat de casos on la textualitat es veu (aparentment?) superada per el context: ho hem fet, tant parlant de gent noble com el comte Delà d’Empúries,  com de gent relativament més anodina, com una parella de preveres que potser eren una mateixa persona.

El perfil del jutge Trasovad és força clar i notable, apareix (en l’interval processat actualment en el Fons, és a dir, entre els anys 883 i 914) en tres judicis i molt especialment, protagonitzant l’any 908 una venda triangular de gran rellevància, ja que materialitzava el pas del domini de part del Montseny del iure del comte Sunyer d’Empúries (que l’havia obtingut via un benefici reial del Calb) al del comte Guifré-Borrell de Barcelona (venda que cal interpretar juntament amb l’excomunió prèvia del d’Empúries i la seva posterior exculpació, un episodi ben notable i encara poc comentat[3]). Per el que fa als judicis on apareix Trasovadus, en el primer, de l’any 898, figura fent de mandatari del comte Gausfred a Girona, i els altres dos documents judicials on consta, corresponen al famos judici de Vallfogona del 15 de juny de l’any 913 entre l’abadessa Emma i els seus germans, en especial, Miró.

Apuntem les formes sota les que figura en aquests quatre documents: Trasovado, Trasovadus i Trasobado.

Ara bé, com dèiem, en els documents també apareixen esments a un Trasoarius, que tot i tenir aparentment un perfil més difús, no és pas menor tota vegada que resulta estar emparentat amb la família comtal; repassem els seus esments.

D’entrada, apareix fent de bon home en un dels judicis que l’any 892 protagonitzà Revellus contra el bisbe de Girona Servusdei -un episodi ben conegut i que hem tractar de resquitllò en aquest bloc fa temps– i de signant en un altre. L’any 900 és un dels donants en la consagració de Sant Julià de Kanavita feta per el bisbe Nantigis. Un parell d’anys més tard, el 902, el trobem fent de marmessor del seu difunt germà Uuadaldo i amb Sesenanda donant ensems la vila de Camplong al monestir de la Grassa. El 903 torna a fer de donant en una altra consagració del bisbe Nantigis, aquest cop en la de Santa Maria de Roseto. Sis anys més endavant, el 909, el trobem venen terres a l’abadessa Emma amb l’ara seva muller Sesenanda i el seu germà Durandus i la seva muller Dodata (tot queda en família, recordem que Sesenanda, a falta de millor evidència, és una germana del Pilós i que segons un document de l’any 918, encara no incorporat en el Fons, aquest Trasoarius marit de Sesenanda també era conegut com Mauruco[4]). Tres anys mes tard tenim un esment a unes vinyes que havien estat seves en encara una altra consagració de Nantigis, la de Sant Pere de Graudescales. I finalment l’any 918 tenim un signant homònim d’una compra d’Emma d’una casa a Engelats en la Cerdanya.

Si ara repassem les formes em què figura aquest Trasovarius, tenim: Tressoario, Trassoarius, Trasoarius, Trasoario, Trasova, Trasovarius, Transoario, Trasoado[5].

Podem veure com la majoria de formes ometen la (w) de –wario, quelcom previst, però ben curiosament, l’únic document on sí es consigna, mostra les dues formes: la completa (Trasovarius) i l’abreujada Trasova, que és la que ens resulta més interessant aquí. El document on figuren (la venda amb Durando a Emma) és original, però no havent-lo pogut visualitzar no sabem si es deu a una manca del pergamí, o bé es tracta d’una forma abreujada del nom. Si fos aquest el cas, seria rellevant com una mostra de com l’etimologia no era gaire rellevant llavors a l’hora d’anomenar familiarment a algú, quelcom més que habitual encara ara. Notis que Trasova és una forma comú tant a Trasovarius com a Trasovadus. Si els sentits dels dos noms ja eren molt propers, potser en la realitat del moment es confonien?

En tot cas, podem constatar que els dos perfils no es contradiuen, i que sumats presenten a un personatge notable, familiar directe dels comtes, que intervé en els assumptes més importants de la família i que se’l documenta en gairebé tots els territoris de la futura Catalunya Vella (Girona, Osona, el Berguedà, la Cerdanya i Barcelona). Ara, tot i així es podria dir que la diferència de nom imposa la seva diferenciació…

L’element que porta a relegar aquesta possibilitat neix de la metodologia que el Fons fa servir per identificar els esments, que hi afegeix a les consideracions usuals, la informació dels coesments d’homònims, és a dir, tenir en compte els grups d’identitats homònimes que els documents presenten, sota la idea que si tres noms diferents apareixen en dos documents de contexts propers és més probable que siguin les mateixes tres persones que no pas siguin sis individus diferents (sempre en el benentès que no hi hagin altres incompatibilitats manifestes, evidentment)[6].

Una de les facilitats que el Fons presenta és poder saber per qualsevol identitat al costat de quines apareix repetidament (Selector->Codis de Gents->Relacions Documentals repetides), en aquest cas, mirarem les que figuren en més dos documents. De manera que podrem saber si els Trasovarius i els Trasovadus aquests apareixen al costat de gent diferent, que seria un símptoma clar de diferenciació, o no. El resultat per el nostre Trasova, és:

  1. En cinc documents amb Madaxo – sí el mateix jutge de qui en vàrem comentar el seu castell, fa poc, personatge notable i també proper a la família del Pilós-: 3 amb Trasovadus i 2 amb Trasovarius.
  2. En quatre, amb Emma , l’abadessa de Sant Joan de les Abadesses: 2 amb Trasovadus i 2 amb Trasovarius.
  3. Amb l’arxipreste Sunifred, proper als comtes d’Empúries: 2 amb Trasovadus i 2 amb Trasovarius..
  4. Amb un altre jutge, en aquest cas religiós, Eldefredo: 3 amb Trasovadus i 1 amb Trasovarius.
  5. En tres, amb el bisbe Nantigis: 3 amb Trasovarius.
  6. Amb el jutge Baldefredo: 1 amb Trasovadus i 2 amb Trasovarius.
  7. Amb un bon home de nom Eldesindo: 3 amb Trasovadus.
  8. Amb un altre bon home anomenat Miró: 3 amb Trasovadus.
  9. I un altre bon home religiós, Adla: 1 amb Trasovadus i 2 amb Trasovarius.
  10. Amb l’escrivà Honestus: 1 amb Trasovadus i 2 amb Trasovarius.
  11. I amb l’escrivà Gentiles: 2 amb Trasovadus i 1 amb Trasovarius.

O sigui, que les dues formes comparteixen coesments en la gran majoria de casos. Dels 11 més nombrosos, sols 3 s’aparten: al costat del bisbe Nantigis només sabem de Trasovarius i al costat dels bons homes i religiosos Miró i Eldesindo nomes de Trasovadus. Tots dos casos formen contexts ben diferenciats: les consagracions de Nantigis al Berguedà, i judicis amb figures comtals implicades. En els altres 8, que evidentment inclouen aquests judicis comtals – i és especialment rellevant que sigui el jutge Madaix la identitat amb la que més coincideix, perquè el desborda-, amb tots ells, apareixen tant Trasovarius com Trasovadus i per cada un d’ells en no menys de tres documents.

Coda

Recapitulem. Podem pensar que coexistiren dues persones, una anomenada Trasovadus, un jutge important que comprà el feu del Montseny al comte Sunyer i el revengué a Guifré Borrell i un Trasovarius, que sent un propietari de terres al Berguedà prou important com per fer-ne donació no menys de dues vegades al bisbe Nantigis, i en disposició de donar una vila al monestir de la Grassa en la mort del seu germà, ensems amb Sesenanda, germana del Pilós amb qui representa que es casà  i vengué terres a la seva neboda política, Emma, i que participà – sense fer de jutge – en no menys de dos judicis. Tot, sense trobar-se mai -documentalment s’entén- amb el jutge Trasovadus.

No seria pas impossible, i de fet, tenint la sort que molts d’aquests documents existeixen en pergamí, estaria bé que algun expert paleògraf comparés les mans de les signatures per poder aportar alguna dada rellevant nova, certament, qui escriu això no està en posició pas ni de saber ni de poder-ho fer. Mostrem si més no una signatura de cada un, on el rusc (SSS) sembla diferent, tot i que això, potser no sigui gaire indicatiu….

Signatura Trasovaldus.
Imatge de Wikipedia.

Rusc SSS possiblement de la mà de Trasoarius.
Imatge de TELMA.

 

 

 

 

 

O tal vegada, potser una evidència posterior a l’any 914, encara no incorporada en el Fons, indiqui clarament la seva separació (en aquest supòsit, tot i així, potser el compartir les dues formes el formant Tras– es podria interpretar com indici d’ascendència comuna?).

Mentre, la suma de coincidències entre els personatges: proximitat entre els noms (de sentit i forma: Trasova) , més la proximitat amb la família comtal (parent i intermediari), més el fet de compartir rols en esdeveniments judicials (fent o no de jutge), i els nombrosos coesments compartits amb  personatges contemporanis (especialment amb el jutge Madaix), sembla afavorir la tesi actual del Fons Cathalaunia que els fa un únic personatge: un jutge, si es permet l’entremaliadura,  anomenat familiarment Trasova.

Tal i com dèiem en començar, al seu dia ja vàrem comentar el cas dels preveres Dutila i Tadila, dos perfils ben servits i complementaris que feien sospitar una mateixa identitat, però que tot i així s’havien mantinguts separats en el Fons. La raó allà era la poca entitat dels seus coesments (cada un apareix majoritàriament al costat de gent diferent), la mateixa raó, aquí en sentit contrari, que en aquest cas sí apunta a una única identitat.

Com es pot comprovar no és una qüestió de blanc o negre, però el millor de tot plegat és que la tasca prosopogràfica està sempre atenta a seguir a Occam, i si una més simple explicació existeix per tots els fets coneguts (i una sola incompatibilitat desfà la hipòtesi), caldrà seguir-la, cap problema.

Tot és sempre més complicat del que sembla…

 

– Actualització 2019-VI-9 –

De vegades la Poesia es fa present i Cal·líope apareix on no te l’esperes. Si aquest apunt gira al voltant d’una de les -poques- identitats personals del Fons que ajunta dos noms etimològicament diversos -tot i que propers-, la recerca ha portat una inesperada confirmació de la hipòtesi que els coesments del personatge havien obligat a plantejar: que en aquells anys, Trasovarius i Trasovadus es consideraven un mateix nom.

En l’apunt hem parlat d’un text on un Trasovarius figurava com Trasova, doncs ara resulta que en un document uns anys posterior – encara no incorporat en el Fons en el moment d’afegir aquesta actualització – trobem la confirmació literal.

Es tracta d’un judici sobre Bàscara (d’on sinó?) fet l’any 921 o el 925|926. Les datacions varien i fan pensar en dues còpies diferents (Llibre Verd vs. Cartoral de Carlemany?) ja que desafortunadament no tenim l’original.

Villanueva (Viaje 13 12) i Montsalvatje (Noticias 11 68) que el segueix, en donen una mateixa literalitat, diu el text:

Condiciones sacramentorum atque exordinationes Quigone sedis Gerundensis episcopo , Mirone comite seu & marchio , Segarie & Ennegone vicecomites , seu in presentia de iudices qui iussi sunt iudicare , id est , Trassoario , Teuderico , Leopardo iudicum & iterum Leopardo sagone , & in presentia Seniofredo archipresbitero & Petrone archidiachono , Seniofredo & Gondemare & Abrone , Altemiro levitas , Quistremiro , Quintiliane , Fruilane & Senderedo sacerdotes , & in presentia laycorum , id est , Datone , Quirino , Quingilane , Amelio , Valado , Lugelane , Cenifredo , Somiario , Isarno , Suniegilde , item Trassovado , Endaleco & aliorum bonorum hominum qui cum ipsis ibidem aderant.

Com es pot apreciar, l’escrivà identificà explícitament l’homonímia. La referència moderna del text està en els Catalunya Carolíngia (Girona 171), però no tenint-lo a mà, vaig anar a buscar l’encara més nova d’en Salrach i Montagut (Justicia i resolució 64), i vet aquí que el que hi consta és:

[C]ondiciones sacramentorum atque exordinationes Quigone sedis Gerundensis episcopo, Mirone comite seu et marchio,  Segarie & Ennegone vicecomites, seu in presentia de iudices qui iussi sunt iudicare, id est, Trassovado, Teuderico, Leopardo iudicum et iterum Leopardo sagone, et in presentia Seniofredo archipresbitero et Petrone archidiachono, Seniofredo et Gondemare et Abrone,  Altemiro levitas, Quistremiro, Quintiliane, Fruilane et Senderedo sacerdotes, et in presentia laicorum, id est, Datone, Quirino,  Quingilane, Amelio, Valado, Lugelane, Senifredo, Soniario, YIsarno, Suniegilde, item Trassovado, Endaleco et aliorum bonorum hominum qui cum ipsis ibidem aderant.

El Trassoario ha desaparegut! I la perla, en les signatures; en la versió de Villanueva tenim:

SSS Soniofredus archipresbiter SSS. SSS Laufredus subdiachonus SSS. SSS Petrus archilevita. SSS Benedictus presbiter SSS. SSS Venerellus presbiter SSS. Ferrecinctus presbiter SSS. SSS Vistremirus presbiter SSS. SSS Quintila presbiter SSS. SSS Vinifredus presbiter SSS. SSS Fredaricus presbiter SSS. SSS Goderandus presbiter SSS. SSS Quintilla presbiter SSS. Leopardus saio SSS. SSS Sovadus iudex SSS. SSS Segarius SSS vicecomes. SSS Enego vicecomes SSS. SSS Quedredus , qui hunc iuramentum recepi.

Mentre que la moderna consta:

SSS Soniofredus archipresbiter SSS. SSS Laufredus subdiachonus SSS. SSS Petrus archilevita. SSS Benedictus presbiter SSS. SSS Venerellus presbiter SSS. Ferrecinctus presbiter SSS. SSS Vistremirus presbiter SSS. SSS Quintila presbiter SSS. SSS Wifredus presbiter SSS. SSS Fredaridus presbiter SSS. SSS Goderandus presbiter SSS. SSS Quintilla presbiter SSS. Leopardus saio SSS. SSS Trasovadus iudex SSS. SSS Segarius SSS vicecomes. SSS Enego vicecomes SSS. SSS Quedredus , qui hunc iuramentum recepi.

Tot i que a més, la versió d’en Villanueva va datada del XXVIIIè any de Carles (el Simple) i la ‘moderna’ del XXIIIè, pensar que un copista equivocà dues vegades el nom d’un Trasovadus en un mateix text, posant-li un Trassoarius en un cas i un Sovadus en l’altre, em resulta més difícil que pensar que potser la versió moderna ha ‘normalitzat’ les literalitats una miiica massa. No creieu?  –  De fet, no cal creure, les dues lliçons Trassoario i Sovadus consten en nota en l’edició dels Catalunya Carolíngia i provenen  ambdues de les dues version més antigues conegudes del text, efectivament: el Cartoral de Carlemany i el Llibre Verd.

O sigui, que el nostre Trasova, igual signava també Sovadus… Poesia, pura Poesia.

 

– Actualització 2019-X-26

Doncs sí, Cal·liope tenia tota la raó.

Acabàvem la darrera actualització preguntant-vos sinó créieu que les edicions ‘modernes’ no haurien simplificat una miiica massa el text del judici de Bàscara.

De fet, no cal creure, les dues lliçons Trassoario i Sovadus consten en nota en l’edició dels Catalunya Carolíngia i provenen  ambdues de les dues version més antigues conegudes del text, efectivament: el Cartoral de Carlemany i el Llibre Verd.

O sigui, que sí, el nostre Trasova(rius), signava també Sovadus. No puc menys que treure’m el barret davant les filles de Mnemosine.

I responent la pregunta del títol: existí el jutge Trasova? La resposta ha de ser: .

 

Notes

Aquesta entrada s'ha publicat en Cal·líope, Dodata, Durando, Dutila, Emma, Fons Cathalaunia, Gausfred, Girona, Guadall, Guifré-Borrell, judici de Vallfogona, La Grassa, Mauruco, Miró, Montseny, Nantigis, Paleografia, Poesia, prosopografia, Revellus, rusc, Selector, Serfdedéu, Sesenanda, Sunyer II d'Empúries, Tadilane, Trasoarius, Trasoarius i Sesenanda, Trasova, Trasovadus i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.