Una de parròquies, gestes i falsos.

Aquest apunt és com una perdigonada. Més que parlar d’un tema específic és per deixar constància d’un seguit de ressons que s’han produït recentment en la tasca del Fons Cathalaunia.

Que el tema dels ‘falsos’ és un tòpic recurrent en aquest bloc, no és cap novetat, i que usualment els comentaris van en la línia d’emfatitzar la veracitat de moltes de les informacions que en ells es troben, tampoc. Aquí no serà una excepció.

Sobre el tema de les ‘gestes’ altmedievals (enteses com un recull de bens) ja n’hem parlat abans i és un tema que va ressorgint ocasionalment. De fet, la darrera vegada fou en una nota d’un apunt recent on es citava un fragment d’un d’aquests ‘falsos’ (segons l’opinió impresa). Allà el tema sorgia arrel que el text aquest, que diu que en el primer quart del segle X el comte Sunifred d’Urgell tenia un fill anomenat Borrell, havia estat ignorat, reinterpretant-lo inexplicablement com el Borrell fill de Sunyer de Barcelona. Doncs va voler la casualitat, que el document tornès a la atenció del Fons, fins el punt, que tot i ser del X, es decidí incorporar-lo (saltant-se el protocol de treball que està processant actualment l’any 882) El que no s’esperava era les múltiples conseqüències que tindria, d’aquí aquest apunt.

El tema vingué de retruc. El mes passat s’havia estat incorporant identificacions toponímiques a la consagració de la Seu d’Urgell, un altre d’aquests ‘falsos’ famós. Allí un dels trets de falsificació és que les més de 200 esglésies que s’enumeren són anomenades ‘parròquia’ i això a primers del IX, com el text pretén, es suposa ser incongruent. El dubte era: si fem abstracció d’aquest text, en quin moment comencem a tenir ‘parròquies’? La polisèmia del terme en sí[1], indica que en general conté la noció d’un territori depenent d’una autoritat, de forma que portat el cas a les esglésies de casa nostra indicaria la zona d’influència de cada centre de culte (o potser millor dir, de cada invocació, ja que en origen no hi ha diferència entre el sant i el monestir, església o casa posada sota la seva tutela: qui falta a la institució, falta al sant – i a Déu esclar -) arribant fins i tot a fer-se sinònim amb el terme ‘església’ (com l’acta de Seu mostra).

Una mirada al Selector->Valors definits->Tipologies de Llocs mostra que actualment el Fons en sap de més de 300, si el text de la Seu en nombra 270, tenim més trenta casos per mirar on i quan es fa servir el terme. Si disposem els testimonis per ordre cronològic (si un document té marge, s’ha utilitzat l’any més baix), tenim:

  • (D01043), 882, No original – Mâçon – Saint Bonet le Troncy
  • (D00593), 889, Alterat – Llemosí – Camerachus , S. Maxentii , S. Germani
  • (D00682), 893, No original – Berguedà – Santa Maria de Merlès
  • (D00669), 894, No original – Besalú – Nativale
  • (D00716), 894, Alterat – Llemosí – Sancta Fortunata – Naves
  • (D00595), 897, No original – Besiers – Sancti Martini
  • (D00390), 898 Alterat? – Osona – Sant Pere de Podio, Sant Pere de Plano i Sant Pere de Saura
  • (D00071), 899 No original – Berguedà – Corbera (Sant Vicenç)
  • (D00068), 899 No original – Berguedà – Olvan
  • (D00508) 903 No original – Borgonya – Sancti Laurentii, Gemillis Nevers
  • (D00130) 903 No original – Ripoll – Sant Esteve
  • (D00139) 903 Original – Berguedà – Sant Joan Bautiste – Via Lata.
  • (D00162) 904 Original – Besalú – Sant Pere de Camprodon
  • (D00168), 905 Original – Berguedà – Santa Jaume de Frontanyà.
  • (D00176), 906 Original – Cerdanya – Santa Maria de Lillet, Campelles, Santa Maria de Besora, Sant Genís de l’Ametlla.
  • (D00192), 907 No original – Berguedà – Sant Salvador- Castriserra, Sant Martí d’Avià.
  • (D00193), 907 Original – Berguedà – Sant Salvador- Castriserra.
  • (D00699), 907 No original – Mâçon – Sancti Martini – Floriaco.
  • (D00204) 908 Original – Osona – Sant Martí del Congost.
  • (D00333), 913 No original – Cerdanya – Santa Eugènia – Sallagosa.
  • (D00361), 914 Original – Urgell – Sant Sadurní de Tavèrnoles, Sancti Martini.
  • (D00352), 914 No original – Besalú – Seguries.
  • (D00375), 917 No original – Besalú – Sant Fèlix – Fontcoberta , Sant Pere.

O sigui que entre els 880s i els 910s sabem de parròquies a Borgonya, Llemosí i a casa nostra a Berga, Urgell, Cerdanya, Besalú i Osona; a Septimània només tenim un cas aïllat a Besiers, cap a Roergue, cap a Alvèrnia, cap a Tolosa, cap a Provença. El patró no es gaire rar, lluny del que pugui semblar.

En processar documents de contexts diversos s’aprecien coordinances inesperades, semblances entre documents de context geogràficament llunyans sense rastre en els que – a priori – haurien de fer de pont. És per això que sovint s’insisteix en la noció d’un grau de connexió d’aquelles societats força més elevat del que es contempla usualment, i de vies de transmissió oblidades, factors que d’ignorar-se provoquen una mirada excessivament localista. Un exemple palmari d’aquesta diferència d’apreciació de la localitat la podem observar com en la Vita Teodardi (la vida de l’arquebisbe de Narbona del segle IX, feta l’XI) a Sunyer comte d’Empúries el feien responsable d’haver tret els ulls a Hincmar de Laon (i per tant, ficat de ple en els assumptes de la noblesa franca de llavors).

Ara, tot i que sigui evidència molt suggerent, cal tenir cura i pensar també que són contexts molt poc documentats i que el marge temporal analitzat és molt estret, de manera que la mostra potser no sigui especialment representativa i una mirada més àmplia, reveli un patró divers, és ben possible, però les dades consignades, de moment, són aquestes…

Bé, doncs resulta que uns dels documents no processats que també inclou parròquies era el ‘fals’ aquell de la gesta i del Borrell fill de Sunifred, de manera, que com que resulta molt més fàcil avaluar un text tenint-lo incorporat en el Fons, es decidí, fer una excepció i en comptes de continuar l’any 882, processar aquell text sense data, que tractant-se d’un breu dels bens que Santa Maria de Ripoll tenia quan es feu abat a Énnec, hauria de correspondre aproximadament al 918. Dit i fet : (D01045). No té merma.

D’entrada, en descriure el perímetre al voltant de l’església sota el seu control, fa bona la identificació exposada fa un temps en aquest bloc dels  Balbos osonencs, en ocasió de parlar de Santa Maria de Riudaura.  Allà se’n diferenciaven fins a tres: el de Sant Joan dels Balbs, el de Vallfogona, que seria l’actual vila de Vallfogona, i un tercer “in apendicio de castro qui dicitur Ribopullo , infra fines vel agencias de villa que dicitur Balbos” que identificavem com l’actual Baubs. La descripció del perímetre es pot seguir molt bé sobre la toponímia.

In primis in valle Riopullo , ubi ipse cenobius est fundatus , alodes qui sunt in ipsa valle , habet afrontationes ea latere uno pergentem de torrente [..] discurrit per Tamarig & infundit in Tezer , ab alio latere pergit per aqueductum qui discurrit per villa Molas & infundit in Tezer , deinde ascendit per torrentem ultra Engordanos & ascendit per Fornellos usque in serra super silva de Ordine & pervenit in aqueductum quod descendit ultra Ordina & infundit in Freveir , de alio latere ascendit per aqueductum de Corale usque in serra Balbos & iniungit in serra super Stamarig.

Mostrem el perímetre sobre la cartografia del lloc (del ICGC per descomptat) i veurem que efectivament la serra de Balbos no és altra que el Turó de Sant Roc, al nord del qual es situa efectivament avui en dia Baubs (en la versió de la gesta del 888, apareix com: “serra supra Stamariz” i “serra super Corale“).

L’alou de Santa Maria de Ripoll en temps de l’abat Énnec.

On es pot veure que l’alou original cobria aproximadament els tres turons que envolten la ciutat i una longitud similar en cada una de les branques fluvials.

L’altra alou important que el text descriu tot seguit és el de la parròquia de Matamala:

Alodem qui dicitur Matamala de ipso cenobio supranominato , id est de Puio Trasovadoni qui pergit per ipso rivolo usque in rivulo qui venit de ipsas Lozas & iniungit in torrentes qui discurrunt de serra Vineolas usque in ipso Cinto contra ipsa Tremolosa , deinde pergit per serra usque ad Portella de Villalonga & descendit in torrente qui venit de Lobaria & iniungit in puio Trasovadoni , & ecclesias cum ipsa parrochia de Matamala cum ceteris sibi subditis , sicut Godmarus episcopus per gesta confirmavit absque tributo.

Que també resulta relativament fàcil de geolocalitzar, tot i que els límits sud i oest són molt genèrics.

L’alou de Matamala el 918.
La Lobaria a dalt de la imatge indica una Llobera més al nord, fora del mapa, aigües amunt del torrent de la riera que fa de límit occidental.

Un alou francament important, i amb un ressò inesperat amb aquest bloc. Parlàvem tot just el mes passat d’un jutge Trasova que havia comprat i venut una part del Montseny tot just 10 anys abans de l’elecció d’Énnec, i ara resulta que l’alou més important, després del del voltant del monestir, s’estructura a partir d’un Poio Trasobadoni[3]! Realment, no es pot pas afirmar que hagi de ser la mateixa persona, sent un nom got, el topònim podria ser molt i molt anterior, però no em direu que no és una coincidència ben bonica!

I també cal assenyalar que el text diu que el bisbe Gotmar confirmà la gesta, quan en la versió que ens ha arribat d’ella el bisbe no hi consta (sí en les actes de consagració de Santa Maria), de manera que és evident que existiren més ‘gestes‘ en temps de Gotmar que no ens han arribat.

Amb això que s’ha explicat fins aquí ja ni hauria prou com per merèixer un comentari, oi? Doncs ara bé lo maco…

En incorporar el document al Fons, que segons l’anàlisi dels Catalunya Carolingia hauria de ser un fals posterior al 982 (d’aquí la negreta del gesta del perímetre de la parròquia de Matamala), es detectà un text molt similar però del 938, es tractava ni més ni menys que del diploma de Lluís Transmarí que el monjo Godmar de Sant Cugat[2] obtingué per la casa. Au, a incorporar un altre document aliè a l’any 882 (D01046)…

No conec que el diploma aquest hagi estat posat en qüestió, però és que els texts són calcats, fins i tot en l’esment a l’abat Énnec (que representa que encara estava en actiu aquell any). Són les mateixes paraules en el mateix ordre, només amb alteracions petites. Resumint-les: la “gesta” del breu passa a “gesta scripta“, en el diploma s’ha eliminat l’esment a la concessió de ‘serveis reials’ del comte Guifré a Ordina i Stivola, i s’ha afegit un “simili modo concedimus” després de cada “absque tributo” del breu. O sigui, el diploma transcriu tot el breu, excepte la seva clàusula inicial, on s’especificava l’elecció de l’abat, els comtes presents i signants i el motiu del propi breu.

L’únic dubte, és quin text depèn de quin. I en resposta, jo diria que és més fàcil pensar que en ocasió de la visita del monjo de Sant Cugat al rei franc, el monestir de Ripoll, és a dir, el propi abat Énnec, li hagués donat el breu de les propietats del monestir, on ell mateix constava, per mirar de tenir una concessió reial, que no pas pensar que se li proporcionà una llista de bens i que posteriorment a partir del diploma es confegís el breu fent veure que era del moment de l’elecció del abat. Hem de tenir en compte que ni el breu ni el diploma són originals, i que la inclusió de bens incorporats entre el 918 i el 938, és perfectament factible, si el breu fou reescrit abans de ser utilitzat per fer el diploma.

En tot cas, ambdós reconeixen el terme gesta i il·lustren el seu ús entre el 918 i el 938. Pensar que ja es feia servir a finals del IX, tal i com els documents afirmen, no sembla pas gaire arriscat, més, si mirem l’ús que es feia llavors del terme en el regne franc.

Però això, millor deixar-ho per un altre apunt, que aquest ja és prou variat.

 

 

Notes

  • [1] Veure: Du Cange:PAROQUIA.
  • [2] Que se suposa que no és altre que el futur bisbe de Girona, Gotmar.
  • [3] Actual Pedró de Matamala. La versió de la ‘gesta’ en lloc de començar i acabar per el Poio Trasobadoni ho fa a partir d’un vilar Paliares que no s’ha sabut localitzar adequadament (el Pallarès mes proper està força més al sud).
Aquesta entrada s'ha publicat en 882, Balbos, Borrell, falsos, Fons Cathalaunia, gesta, Godmar, Hincmar de Laon, Lluís d'Ultramar, parròquia, Poio Trasobadoni, Ripoll, Sant Cugat, Sant Joan dels Balbs, Santa Maria de Ripoll, Seu d'Urgell, Sunifred II d'Urgell, Sunyer II d'Empúries, Trasova, Trasovadus, Turó de Sant Roc, Vallfogona, Vita Teodardi i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.