2019-agost a cathalaunia.org

Marxa un agost inesperadament intens i productiu a cathalaunia.org. Potser sigui per l’espai que deixa la inactivitat dels veïns (aquell silenci benèfic de les nits, tan propici_[1]). En qualsevol cas, ha estat un mes de rècord quan com a molt, s’esperava un mes d’anar fent. L’increment en el nombre total de pàgines del web indica el volum de la feina feta.

El mes va començar per detectar un error en la programació introduït en uns dels canvis estructurals que es van fer darrerament. Afortunadament ha estat un error invisible, l’usuari se l’ha pogut estalviar completament. És només gràcies a la resiliència de la metodologia emprada que ha passat sense deixar rastre. De portes endins sí era visible i ben espectacular (ja passa això, sovint, petits detalls fan grans ombres). En aquest cas era degut a la interacció entre dos estàndards, més ben dit, a la de la seva evolució, un detall nimi (i punyetero), però que afectava molt visiblement la presentació de dades (una problemàtica cada cop més freqüent amb la proliferació de convencions a aplicar) . Era només façana i de resolució simple, un cop entès el problema la solució era fàcil.

Aquest bloc, ha tingut una entrada d’aquelles que apareixen de tant en tant, per insistir en la necessitat d’una doble via d’aproximació a l’estudi històric: la de una major objectivació, amb la necessitat d’establir una base factual mínima per tal d’evitar l’actual malbaratament sistemàtic d’esforços (possible ara gràcies a la digitalització), i per l’altra, un cada cop més imprescindible esforç  de lluita contra l’analfabetisme simbòlic (i simbològic) actual, i per tant, de millor comprensió dels models culturals antics, on la centralitat del símbol i del pensament analògic era la norma. L’impuls de fer cathalaunia.org va néixer d’aquesta doble necessitat i per mirar de posar fi a la primera (la segona, escapa els límits formals i només es reflecteix en els articles i aquest bloc); de manera que l’apunt aquest no ha estat cap novetat.

La Secció de l’Alta Edat Mitjana, i en concret el Fons Cathalaunia és on s’ha concentrat la feina. No sols s’ha tancat l’any 882_[1], és que s’ha fet bona part del 881 (un any marcat per els preceptes de Carloman II, tot sigui dit), i el nombre d’entrades del Fons, que a primers d’any havia creuat la línia dels 1.000 documents, mentre s’escriu aquest apunt ha arribat als 1.100.

També és un mes on s’ha fet (de nou) palesa la fragmentarietat de la informació de finals del segle IX. Amb més de 30 anys processats i més de 1.000 documents analitzats, no hi havia ni una sola menció d’un territori tan rellevant com el Vallespir. Aquest més, en un d’aquests diplomes de Carloman II que dèiem, per fi, s’ha incorporat al Fons. En un primer moment, en mirar d’identificar la toponímia, semblava impossible que no es tingués cap notícia del Vallespir en l’interval 882-914, però aquest era el fet. Ara, tot s’ha de dir, ha fet l’entrada per la porta gran. El diploma aquest incorpora gairebé 80 topònims a banda i banda dels Pirineus (amb un exemple preciós de perímetre, el de l’església de Sant Miquel de la Cirera al pagus Bisildunensi; potser en fem cinc cèntims en un apunt futur…)

Precisament, tota aquesta activitat, sumada als canvis aplicats recentment en la visualització de dades toponímiques,  han propiciat rumiar un model nou de codificació de l’estructuració geogràfica. Encara falta donar-hi un parell de voltes més, a veure si el coixí hi té alguna cosa més a dir, però la idea germinal ja hi és.

La Bibliografia, tot i estar provocada gairebé exclusivament per la tasca prosopogràfica del Fons, ha estat també més nodrida del que es preveia (de fet, tot i que es mira d’evitar-ho, s’estan tornant a acumular els perllegir). I a més, és de justícia fer esment a un d’aquells treballs que de tant en tant et trobes i que resulten simplement impressionants; es tracta de: Mahul, Alphonse Jacques : 1857 : “Cartulaire et archives des communes de l’ancien diocèse et de l’arrondissement administratif de Carcassonne”.

Una obra en sis volums (cada un d’ells amb més de 500 pàgines) on es recullen les dades i documentació des de l’alta edat mitjana del Carcassés. Si a vegades hem lamentat en aquest bloc l’absència d’uns Occitània Carolíngia (per completar els Catalunya Carolíngia), uns quants treballs com els d’en Mahul i ja ho tindríem embastat.  Una obra encara a mig repassar en escriure aquest comentari, però de rellevància ja ben evident. Un goig.

Com és costum, llistem les novetats bibliogràfiques del mes per seccions_[3].

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

• Abadía de Montserrat : 1971 : “Subsidia monastica”
• Barthes, Henri : 1990 : “Inventaire sommaire de la collection de Doat (Bibliothèque nationale) première partie , volumes de la ‘série géographique’, Béziers” : Études Héraultaises : 1990 p.51-75 (www)
• Bastardas, Josep : 2019 : “La història dels fills del comte Sunifred i del bisbe i comte Salomó” : Ker – Revista del Grup de Recerca de Cerdanya : 13 p.79-86 (www)
• Béziat, Louis : 1880 : “Histoire de l’abbaye de Caunes, ordre de Saint-Benoît, au diocèse de Narbonne, d’après les documents originaux” (www)
• Bolòs i Masclans, Jordi : 2005 : “Els Pirineus catalans a l’edat mitjana” : Medievalis Historia Pyrenaica. II Congrés Internacional Història dels Pirineus : p.79-109
• Bonnefoy, Louis de : 1856 : “Épigraphie Roussillonnaise ou recueil des inscriptions du Département des Pyrénées-Orientales” : Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales : 10 p.433-488 (www)
• Bouges, Thomas : 1741 : “Histoire ecclesiastique et civile de la ville et diocèse de Carcassonne” (www)
• Calzada i Oliveras, Josep : 1981 : “Més sobre el diploma de Carloman al bisbe Teotari” : Estudis del Baix Empordà : 1 p.121-126 (www)
• Coronas González, Santos Manuel : 2000 : “El orden constitutivo del reino de Asturias (718-910)” : Anuario de historia del derecho español : 2000 p.9-35 (www)
• Diaz y Diaz, Manuel C. : 2007 : “Notas de pasada sobre manuscritos musicados” : Hispania vetus – manuscritos litúrgico-musicales – de los orígenes visigóticos a la transición francorromana (siglos IX-XII) : p.93-111 (www)
• Études sur l’Hérault : 1970 : “Études Héraultaises” (www)
• Gouron, André : 1977 : “Histoire et domaine public maritime. L’île de Sainte-Lucie” : Annales du Midi : 89-131 p.93-101 (www)
• Herwaarden, Jan van : 1980 : “The origins of the cult of St. James of Compostela” : Journal of medieval history : 6.1 p.1-35 (www)
• Huglo, Michel : 2007 : “La tradición de la Musica Isidori en la Península Ibérica” : Hispania vetus – manuscritos litúrgico-musicales – de los orígenes visigóticos a la transición francorromana (siglos IX-XII) : p.61-92 (www)
• Mabillon, Jean : 1704 : “De re diplomatica libri VI. Supplementum” (www)
• Mahul, Alphonse Jacques : 1857 : “Cartulaire et archives des communes de l’ancien diocèse et de l’arrondissement administratif de Carcassonne” (www)
• Maroto, Julià + Ramió Sònia + Ripoll, Eduard : 2005 : “Medievalis Historia Pyrenaica. II Congrés Internacional Història dels Pirineus”
• Routledge Oxford : 2011 : “Journal of medieval history”
• Rovira i Solà, Manuel : 1974 : “Un diploma desconegut de Carloman per a Teotari bisbe de Girona (881)” : Annals de l’Institut d’Estudis Gironins : 22 p.211-217 (www)
• Serra Rial, Ramon : 2019 : “La mort del comte Salomó i l’adveniment de la dinastia comtal catalana” : Ker – Revista del Grup de Recerca de Cerdanya : 13 p.65-78 (www)
• Thomas, Eugène : 1865 : “Dictionnaire topographique du départament de l’Hérault” (www)
• Vones, Ludwig : 2007 : “La sustitución de la liturgia hispana por el rito romano en los reinos de la Península Ibérica” : Hispania vetus – manuscritos litúrgico-musicales – de los orígenes visigóticos a la transición francorromana (siglos IX-XII) : p.43-59 (www)

Secció Bibliografia Vària:

• Associació Germano-Catalana : 1998 : “Mitteilungen des Deutschen Katalanistenverbandes” (www)
• Aymard, Robert : 2005 : “Hagiotoponymie de l’Aude” : Nouvelle revue d’onomastique : 45-46 p.5-42 (www)
• Caridad Arias, Joaquín : 2004 : “Los fenómenos de homonimia y homofonía en la toponomástica y su repercusión en las etimologías cultistas y populares de la Europa Occidental” (www)
• Kilde, jeanne Halgren : 1957 : “Sacred power, sacred space. An introduction to Christian architecture and worship” (www)
• Society Française d’Onomastique : 1983 : “Nouvelle revue d’onomastique” (www)

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 29.805 pàgines consultables.

 

Notes

• [1] Ja ho va dir aquell, en Foix: “És quan dormo que hi veig clar”.
• [2] Cal entendre que quan es diu que s’ha completat un any, en realitat s’està dient que s’han incorporat tots els documents coneguts atribuïbles a aquell any, però el fet és que hi han grups de documents amb datacions genèriques (o directament sense), que es miren de processar separadament. I la raó per fer-ho així, és perquè quan no saps si un document és, per exemple, del 880 o del 930, és millor haver entrat prèviament tot l’interval per tal de poder-lo comparar amb dades concretes. Són els que més feina donen i usualment amb informacions relativament poc importants, però sense ells el Fons no estaria pas complet.
• [3] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.