2019-setembre a cathalaunia.org

Després d’un agost de rècord, setembre, a cathalaunia.org, ha estat gairebé de pena. Assumptes extrahistoriogràfics han reclamat l’atenció i s’han endut pràcticament mig mes. El pitjor potser sigui que la situació no està tancada i es pot perllongar, de manera que la prudència aconsella anar pensant en reavaluar prioritats i de retruc  el mètode de treball. Però tampoc ha estat un mes buit de novetats…

Aquest bloc, tot i no tenir cap entrada nova, sí ha rebut una actualització força curiosa. Si fa uns anys es comentava el cas de dos preveres de noms propers tot i que diversos (Dutila i Tadila) que la tasca prosopogràfica indicava que probablement eren una mateixa persona, un dels darrers documents incorporat al Fons Cathalaunia n’ha subministrat l’indici definitiu. En l’apunt original, explicant les conseqüències metodològiques derivades d’anar identificant els figurants dels documents a mida que es van incorporant al Fons,  es comentava com tot i semblar un mateix personatge la seva diferència onomàstica n’havia aconsellat la seva separació. Les raons llavors, eren que tot i ser perfils no pas menors i amb una evolució geotemporal perfectament complementària, la diferència del nom, sumada al fet que el nombre de persones compartides entre ells es limitaven a un únic Cartellius (nom certament poc freqüent) aconsellaven la seva reestructuració creant dues identitats: un per els esments al prevere Dutila i l’altra per els del prevere Tadila.

Però no és pas l’única vegada que aquest bloc s’han comentat exemples de com la onomàstica d’aquells temps sembla ser força més fluida que les categoritzacions modernes. En aquest cas, el nou document, ha aportat una segona identitat compartida, un Dachoni, i el que ha semblat ja definitiu: el fet que fins ara només Tadila constava fent de mandatari d’un monestir, però en aquest nova evidència també Dutila apareix oficiant de mandatari cenobial.  Dutila ho fou per el de Cuixà l’any 880, Tadila ho serà per el de Gerri de la Sal trenta anys més tard. I és que el personatge resultant de la seva fusió és un prevere, probablement noble, atesa la seva capacitat de compra i el fet que pogués fins i tot estar relacionat amb una donació a La Grassa, que oscil·là entre la Cerdanya i Pallars/Ribagorça, amb una estada uns anys a Andorra amb el comte Sunifred. De manera que la reestructuració de llavors s’ha vist invertida ara reunificant de nou els Dutila i Tadila, en aquest únic prevere.

En la Secció de l’Alta Edat Mitjana, i en concret en el Fons Cathalaunia, també cal anotar que s’ha pogut completar l’any 881 (més que res gràcies a la feina feta el mes passat) i encetar el 880.

La Bibliografia, tot i ser minsa, tampoc ha quedat orfe d’incorporacions a comentar. Especialment, una nova bona nova per a la historiografia altmedieval barcelonina. Si fa poc ens congratulàvem de la publicació dels Catalunya Carolíngia del comtat de Barcelona, en aquest mes hem pogut llegir i incorporar: Gibert i Rebull, Jordi : 2016 : “A l’ombra de Barchinona. Antecedents i gènesi de la societat feudal a l’entorn del delta del Llobregat (segles VI-XI)”.

Un autor més proper potser al mon arqueològic que a l’estrictament històric amb qui  – passant a la primera persona – no és la primera vegada que tenim opinions coincidents. En aquest cas, es tracta d’un treball molt bonic (amb la claredat expositiva pròpia d’una mirada més de Ciències que d’Humanitats) que analitza l’evolució del delta del Llobregat des dels temps dels romans , quan la costa seguia de prop el relleu muntanyós fins el segle XI, amb una costa semblant ja a l’actual, i on amb l’abundant documentació disponible a partir de la segona mitat del segle X, l’autor dibuixa les nissagues locals que es partiren aquest territori.

No puc fer cap comentari de relleu al gruix del treball, ni als aspectes arqueològics ni tampoc als derivats de la noblesa local més enllà del segle IX. Posats a fer de perepunyetes, hagués preferit una mirada més elaborada sobre el context visigòtic, és cert, però on sí m’he vist sovint reflectit ha estat en els comentaris que l’autor fa en haver d’enfrontar-se a un volum no menor de documents relatius al seu objecte d’estudi (més de 600). En conjunt, m’ha semblat una obra certament ben ideada i millor elaborada que crec serà de referència en el seu context.

Un comentari general només. Sembla que la historiografia catalana, després d’haver analitzat les capes més altes de la noblesa, està començant a tractar en detall les capes intermèdies (com per exemple fa el treball d’en Gibert). Evidentment és un efecte de la difusió del generós volum d’informació disponible sumat al fet de poder-lo tractar informàticament (tot i que sovint els autors en trobar-ho ‘normal’ no en siguin gaire conscients). No puc evitar repetir-ho, cada cop que veig un d’aquests treballs que analitzant volums d’informació altmedieval en descriuen aspectes puntuals, ja siguin famílies, estaments o altres aspectes parcials, em ve al cap una mateixa pregunta.

I com ho puc verificar?

Sense repetir la feinada feta per l’autor s’entén, i la resposta sempre és la que en aquest bloc es denuncia repetidament.

No pots.

I és que només es podrà, establint sistemàticament la prosopografia d’aquesta informació i fent-la pública i de lliure accés (evidentment de forma electrònica, en línia). És ridícul que si algú vol verificar el que algú altri descriu després d’haver estudiat centenars o milers de documents, passi per haver de tornar-los a analitzar. Establir els fets bàsics (quins documents hi ha, que diuen, qui hi surt, a on, amb qui?) és una tasca que s’hauria de fer una sola vegada.

Sé que és afirmació excessivament simple. Aquest establiment factual, prosopogràfic, inclou inevitablement imprecisions i casos poc clars, per descomptat. Un tal establiment del que els texts indiquen (no confondre amb el que l’anàlisi històric elabora al damunt) no és tampoc un tema de blanc o negre, sinó d’aproximació gradual (el nombre de canvis hauria d’anar disminuint amb el pas el temps i agrupar-se en els casos més ambigus). També per això convé la supervisió continuada dels experts.

L’arqueologia actualment té l’inconvenient que usualment altera irremeiablement l’objecte estudiat, quelcom que no passa en la Història, però potser precisament per això és un bon exemple on enmirellar-se. Oi que l’evidència en els treballs arqueològics (dins els límits factibles , s’entén) està perfectament anotada, registrada, testimoniada i conservada? Oi que més enllà del que un treball arqueològic descrigui i analitzi, les proves materials d’on parteix i com es van extreure estan registrades? Oi que a ningú se li passaria pel cap que per verificar algun aspecte d’un treball la resposta fos: torna a excavar-ho tu mateix? Doncs el mateix per el que fa al que els documents diuen. El fet és que ho podem fer millor, la natura textual de l’evidència històrica permet fer-ho millor. Tenim les eines ara ja per fer-ho millor, només cal la voluntat i l’esforç.

Per servir aquesta idea objectivant original i mirar d’evitar el malbaratament sistèmic actual d’esforços va néixer el Fons Cathalaunia, i no és pas un exemple únic a Europa. És molt demanar que el món acadèmic català s’apunti a la idea? És molt demanar aixecar el cap i mirar d’emprar la nostra riquesa documental altmedieval per promoure una unificació prosopogràfica paneuropea?

Sincerament, crec que els beneficis per l’estudi de la Història de la generalització de la prosopografia digital seran de primer ordre. Fer-ho ara o no, està a les nostres mans…

Com és costum, llistem les novetats bibliogràfiques del mes per seccions[1].

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 29.910 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
Aquesta entrada s'ha publicat en 880, 881, Barcelona, cathalaunia.org, Delta del Llobregat, Dutila, Fons Cathalaunia, Gerri de la Sal, La Grassa, mandataris, prosopografia digital, Tadilane, Uncategorized i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.