2019-octubre a cathalaunia.org

Els dies es van escurçant i a cathalaunia.org, s’acaba un octubre dens. Va començar fort, va continuar fort i acaba fort. La sensació global és de densitat.

El primer que va ocupar el mes és una sèrie de ‘millores’ programàtiques. Les expliquem.

Fins ara, si la URL que es feia servir no era la d’una dels milers de pàgines existents, la resposta era una pàgina sense dades. Ara s’ha anat més enllà en dos sentits: 1) per mirar de simplificar encara més la notació i, 2) per presentar possibles opcions.

El primer aprofita que una de les arts bàsiques de la programació està en saber on has de programar/dissenyar redundàncies i on no. Semblaria que fos quelcom trivial, però l’experiència mostra que és tot el contrari. Per passar-ne via ho il·lustrarem amb un dibuixet que té dècades i continua sent perfectament vigent:

No hase falta desir más, oi?

Pot semblar broma però no ho és. En programació, el disseny ho és tot, i unes redundàncies ben pensades allarguen la vida als projectes, mentre unes de mal girbades el maten tot just nascut (com l’exemple del còmic). En el cas de cathalaunia.org, cada dada té una URL pròpia, formada per un prefixe propi de cada mena de dada més un codi alfanumèric per identificar l’ítem (farem servir el nombre 5 d’exemple). Si és gent, cathalaunia.org/Gents/+G000005, si són llocs, cathalaunia.org/Llocs/+L000005,si són noms, cathalaunia.org/Noms/+N00005, si són Documents, cathalaunia.org/Documentia/+D00005. Com es pot apreciar l’identificador de l’ítem comença per una lletra diferent per cada mena de data, és a dir, és redundant. I aquesta va ser una decisió presa ben conscientment, sabent que en començar no estava clar quin ús es faria del sistema.

Bé, els anys han passat i ara sembla que podem utilitzar aquesta redundància per facilitar encara més l’accés (quelcom que en un primer moment no es podia saber).  De manera que a partir d’aquest més, es pot accedir a cada ítem especificant en la URL només el seu identificador, per exemple; cathalaunia.org/G000380 per accedir al dossier de l’abadessa Emma. I posats a simplificar, que no calgui entrar els 0s inicials, ni que la lletra inicial sigui en majúscules. O sigui que cathalaunia.org/g380 sigui igualment efectiu. Tot i que la URL que es recomana en el cas de voler enllaçar amb el web, continua sent la ‘completa’, que és la que es considera permanent.

L’altre canvi, també en aquesta mateixa línia de facilitar l’accés,  ha estat mirar de plantejar alternatives quan la URL demanada no existeix. Imaginem que la URL emprada és cathalaunia.org/barsalona, fins ara, la resposta seria una pàgina en blanc. Ara, és:

Opcions a barsalona com URL.

Una pàgina on presentar les cinc pàgines amb noms més semblants que sí existeixen en el web. Les opcions presentades poden ser força diferents, però com que el nombre és limita a cinc, s’ha preferit fer servir aquest sistema que no pas basar-se en un grau de ‘semblança’ que és més fàcil de dir que no pas de definir o que serveixi.

Aquest bloc, va ocupar la part central del mes amb un d’aquells treballs inesperats (experiment) concretat en un apunt amb sis actualitzacions fetes durant el mateix mes. Si feia poc s’havia tancat un article sobre els jutges de la Gòtia a cavall entre el segle IX i el X, la curiositat es preguntà si existiren llavors tribunals itinerants, dit d’altra manera: l’evidència coneguda permet respondre aquesta pregunta? La resposta fins ara és que la itinerància que es detecta és de gran escala. Jutges d’Urgell o Cerdanya anant a Girona entre l’any 886 i el 888 i de Urgell i Girona anant posteriorment a Osona a les portes del segle X. L’evidència és molt poca, però potser encara es podrà rascar alguna cosa més a nivell de grups petits de persones del món judicial. Ja es veurà…

En la Secció de l’Alta Edat Mitjana, el Fons Cathalaunia, ha continuat processant l’any 880 i ja falta poc per completar-lo.

I en les acaballes del mes, s’ha obert, com correspon, el nou any a la Societat Catalana d’Estudis Històrics del IEC amb una conferència d’en Josep Maria Salrach de títol: “L’herència dels visigots a l’imperi carolingi i a Catalunya”

L’herència dels visigots a l’imperi carolingi i a Catalunya.

Un acte sàviament programat en la gran sala Prat de la Riba de l’Institut, que el públic no defraudà. Sobre el contingut de la conferència (molt clara i ben exposada, com és norma amb en Salrach, i que tingué ressons personals), només hi afegiria dues consideracions majors: 1) La influència jueva (sense la qual l’aniconisme occidental no es pot explicar com cal) i 2) Un tòpic recurrent en aquest bloc: la Gòtia altmedieval (sense la qual la comprensió global del context sempre serà pobre;  com es pot veure per exemple en la dedicatòria a Carles el Calb en el foli 11. de la Bíblia de San Paolo fuori Mura[1], o en el Fol. V del Codex Aureus de S. Emmeram, on el rei figura en el tron al costat de les figuracions femenines de Francia i Gothia[2]).

Carles el Calb entre Francia i Gothia segons el Codex Aureus de S. Emmeram.
Imatge de Wikipedia.

 

Però aquest més també s’ha pogut comprovar que alguns historiadors, no saben o no entenen com funciona la identificació dels perfils que el Fons Carhalaunia presenta. Evidentment no es deuen haver llegit els articles on s’explica, ni tampoc la pàgina de presentació del Fons on se’n fa una descripció somera, ni evidentment els nombrosos apunts d’aquest bloc on la temàtica prosopogràfica és la protagonista recurrent. Cap problema, hi tornem. Ara amb un exemple concret per mirar de fer-ho encara més entenedor.

A les metodologies habituals (onomàstica, parentiu/funció i propietats) el Fons hi suma la detecció de grups d’homònims, (si tres homònims en troben en dos documents de contexts compatibles, sempre serà més probable que siguin les tres mateixes persones que no pas sis identitats diverses).

Per veure-ho, agafem un perfil que no sigui ni noble ni fàcilment identificable per tal de mostrar com s’ha d’entendre el procés aplicat. Agafem Scluva1053, un prepòsit del monestir d’Alaó.

Scluva1053, 3 aparicions documentades.

El seu dossier indica que el primer document que l’identificà (el que té el codi més baix) fou el document D00112 (una venda al monestir).

Què vol dir això? Doncs que en processar aquest text, en cap dels 111 documents incorporats abans al Fons es detectà un perfil compatible i per tant es creà la identitat 1053 per a ell (això va ser el 10 de setembre del 2010). El següent document (per ordre de numeració) és el D00122, (una altra venta al monestir, aquesta incorporada al Fons el dia 15 de setembre del 2010) que presentava fins a 4 homònims amb el document D00112, un d’ells, un signant Scluba, que a falta de millor evidència s’assignà al perfil 1053 del nostre Scluba. O sigui que en cap del 121 documents previs es va detectar tampoc un opció millor. Notis que això no vol dir que no s’hagin trobat més homònims, sinó que han estat descartats. Fins i tot en el cas de trobar-ne un del mateix context geotemporal, si l’únic punt de contacte és una homonímia aïllada, sense més cohomònims, no es pot considerar en cap cas evidència suficient i el mètode obligaria a crear-li una nova identitat per a ell, i com a molt, apuntar que es podria tractar del nostre Scluva1053 (les possibles identificacions properes però descartades no formen part del mètode, s’anoten només per si més endavant poden ser d’alguna utilitat). El darrer esment detectat fins ara serà en el document D00958 (un text de datació espúria incorporat al Fons el 9 de setembre del 2016) on es descriu una venda també al mateix monestir feta aquí per un Scluba. Comparant homònims entre aquest document i els 957 previs, les millors opcions van semblar les del primer D00112, on es detecta a més de l’Scluba prepòsit un prevere Redemptus,  i les del D0122, on també al mateix Redemptus i s’hi afegeix un Dutila (a part de quatre homonímies més amb perfils previs del mateix context). Evidència que  -de nou- a falta de millor evidència s’interpreta ser el mateix Scluba, prepòsit a D00112, signant a  D00122 i venedor ara a D00958. O dit d’altra manera: que en cap dels figurants en els 957 documents anteriors s’ha trobat cap millor candidat i que es considera que l’opció que es tracti del prepòsit es prefereix / sembla més probable a pensar que era una identitat nova, desconeguda. Aquesta mateixa metodologia s’aplica a tota l’evidència disponible.

Ha de ser això així forçosament? No! Es possible que fossin tres Scluva diversos? Si! La veritat només la sabien la gent que van crear aquests documents i que coneixien de quines persones estaven parlant. Passat el temps, la relació entre l’esment i la persona que l’originà s’ha perdut irremeiablement. Tot el que podem fer és mirar de plantejar la  hipòtesi més probable/simple amb la minsa informació que ens ha arribat, que és el que el Fons mira de fer aplicant sistemàticament la metodologia descrita.

Fixeu-vos que no importa si el que els documents diuen és o no cert, si va succeir o no (es registra només el que els documents diuen, que és la part factual bàsica). Fixeu-vos també que la metodologia no permet fer cas dels treballs fets per els experts (tot i que sí interessen per entendre el context). El mètode obliga a emprar només l’evidència incorporada en el Fons i això implica estar completament obert a canviar les dades si una evidència posterior així ho indica (imaginem que en un futur s’incorpora un document on un Scluva, que s’identifica com el venedor del D00958 , resulta que estava casat, això faria -a priori- inviable la seva identificació com el prepòsit i caldria crear una nova identitat i repartir-ne els esments coneguts). I fixeu-vos també que a mida que el percentatge de cobertura de l’univers documental conegut i processat creix, la possibilitat que aquesta mena de casos es donin es va reduint (la meixa pràctica diària del Fons així ho mostra i ho vàrem explicar en detall en aquest bloc fa anys). Fins ara, es porta cobert l’interval 881-914 en la Gòtia i territoris adjacents.

Ara, és un mètode infal·lible? En cap cas! Manca informació i per tant, no hi ha una única solució, n’hi ha moltes igualment bones. Per exemple: el fet d’aplicar-ho seqüencialment, a mida que els documents són incorporats, el fa depenent de l’orde d’incorporació i sensible a la possibilitat de sobrerepresentació (les possibilitats d’adjudicar una identitat preexistent creixen a mida que augmenta el nombre de documents on ha estat prèviament assignada), cas especialment delicat en les afectades per una onomàstica molt habitual (noms com Bernardus o Stephanus acostumen a ser un autèntic mal de cap). També l’error humà hi pot jugar en contra, amb més de 12.000 esments personals assignats un a un, manualment, és pràcticament segur que hi ha errors, per això s’agreixen tant les correccions i es rumien heurismes per mirar d’incrementar la fiabilitat del conjunt. De nou, cal estar sempre atent a la possibilitat de canviar les assignacions si es planteja una millor opció.

En resum. Podria haver no existit Scluva1053? Oi tant! Però amb la informació que tenim, aquesta sembla una hipòtesi menys probable. D’això es tracta, exactament.

La Bibliografia, és la que ha quedat més orfe. En no fer-se a penes recerca (el tema dels jutges ha ocupat la major part del mes) la incorporació de nous títols ha estat residual.

Com és costum, llistem les novetats bibliogràfiques del mes per seccions[3].

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 29.992 pàgines consultables.

 

Notes

Aquesta entrada s'ha publicat en 880, Alaó, Bíblia de San Paolo fuori Mura, Carles el Calb, cathalaunia.org, Cerdanya, Codex Aureus de S. Emmeram, Fons Cathalaunia, Francia, Girona, heurisme, IEC, itinerància, Josep Maria Salrach, judici, Osona, programació, prosopgrafia, redundància, SCEH, Scluba, tribunals itinerants, Urgell, visigots i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.