Desembre ha estat un mes previsiblement accidentat[1] a cathalaunia.org, una cosa no treu l’altra. De nou, circumstàncies extrahistoriogràfiques obliguen a aparcar l’activitat i qüestionar-se les previsions. Encara que de fet, tampoc és un estat nou, es fa segons es veu i es pot, no segons es vol. En poques paraules, un mes en punt mort i aprofitant el desnivell del camí.
Ara, desembre marca també la fi de la nit i el naixement d’un nou dia amb l’arribada de l’hivern (com amb cada nova matinada el prana i el fred precedeixen el sol). Un exemple bàsic de com de cert és el vell adagi que diu que el yang està en el yin i el yin en el yang, o l’encadenament de les oscil·lacions en la Roda de la Vida. O sigui, que l’activitat en el web ha estat gairebé residual, però no nul·la.
En la Secció de l’Alta Edat Mitjana, el Fons Cathalaunia, a més de continuar tractant l’any 880, ha reestructurat els continguts d’una de les seves fonts tardanes: la Narratio de fundatione monasterii Sancti Germani de Cuxa a fratre Vincentio Pisani scripta.
En principi, en tractar-se d’un text força curt, s’havia incorporat tot ell en una única entrada, tot i que sent un relat dels orígens del monestir de Sant Miquel de Cuixà incorporava tot un rosari d’efemèrides. En el Fons, cada entrada contempla per defecte una única datació, però en casos especials se’n poden incorporar més (tot i que lògicament es complica la localització cronològica del fet relatat). En aquest text, es descriuen fins a cinc moments, i a més repartits entre el segles VIII i el X, de manera que l’apunt que els recollia semblava més aviat un poti-poti. Solució?
Tractar-ho com uns mini-annals i repartir la informació amb una entrada per a cada efemèride. Això és el que s’ha fet. Ara, més enllà dels detalls de la seva incorporació cal remarcar que és un text molt instructiu, en parlarem segur en algun moment més endavant…
Aquest bloc ha tingut una -nova- entrada sobre el ‘cens de la Gòtia‘ gràcies a que es va confeccionar el mes passat. Certament hi ha més temes prevists però s’ha d’esperar que el seu temps arribi.
La Bibliografia, tot i les dificultats ha continuat creixent i ha deixat un bon pilot de títols en la cua dels perllegir. De manera que tot i anar al ralentí, al mes no li falten algunes aportacions notables.
Llistem les incorporacions bibliogràfiques del mes per seccions[2].
Secció Bibliografia de l’Època Visigoda:
- Greenwood, Thomas : 1836 : “History of the Germans. The first book. Barbaric Period” (www)
- Setton, Kenneth M. : 1950 : “The Bulgars in the Balkans and the Occupation of Corinth in the Seventh Century” : Speculum – a journal of medieval studies : 25.4 p.502-543
Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:
- Cingolani, Stefano Maria : 2018 : “De pater patriae a Pare de la Pàtria. La memòria d’Oliba” : Oliba episcopus. Mil·lenari d’Oliba, bisbe de Vic : p.95-101
- Fels, Étienne + Louis, René : 1948 : “Les églises carolingiennes de Cuxa” : Bulletin de la Société nationale des antiquaires de France : 1043-1944 p.48-60 (www)
- Gaillard, Georges : 1934 : “Hypothèses sur le chevet de l’église de Saint-Michel-de-Cuxa” : Bulletin hispanique : 36.3 p.257-288 (www)
- Guèrard, M. : 1837 : “Provinces et Pays de la France” : Annuaire historique pour l’année… : 1 p.58-148
- Jones, W. R. : 1971 : “The Image of the Barbarian in Medieval Europe” : Comparative studies in society and history : 13.4 p.376-407
- Magnou-Nortier, Elisabeth : 1998 : “Capitulaire ‘De villis et curtis imperialibus’ (vers 810-813). Texte, traduction et commentaire” : Revue Historique : 199.3 p.643-689 (www)
- Museu Episcopal de Vic : 2018 : “Oliba episcopus. Mil·lenari d’Oliba, bisbe de Vic”
- Olschki, Leo S. : 1842 : “Archivio storico italiano. Periodico trimestriale. Ossia raccolta di opere e documenti finora inediti o divenuti rarissimi risguardanti la storia d’Italia” (www)
- Padelletti, Guido : 1874 : “Delle proffessioni di legge nelle carte medio-evali” : Archivio storico italiano. Periodico trimestriale. Ossia raccolta di opere e documenti finora inediti o divenuti rarissimi risguardanti la storia d’Italia : 20.84 p.431-448 (www)
- Sevcenko, Ihor : 1971 : “The Date and Author of the So-Called Fragments of Toparcha Gothicus” : Dumbarton Oaks papers : 25 p.115-188
- Shepard, Jonathan : 1995 : “Slavs and Bulgars” : The New Cambridge medieval history : 2 p.228-248 (www)
- Société nationale des antiquaires de France : 1871 : “Bulletin de la Société nationale des antiquaires de France” (www)
- Thompson, James Westfall : 1923 : “German Feudalism” : The American historical review : 28.3 p.440-474
- Wolff, Robert Lee : 1948 : “The Latin Empire of Constantinople” : Speculum – a journal of medieval studies : 23.1 p.1-34
Secció Bibliografia Vària:
- Beer, E. S. de : 1948 : “Gothic. Origin and Diffusion of the term. The Idea of Style in Architecture” : Journal of the Warburg and Courtauld Institutes : 11 p.143-162
- Blackwell Pub. Oxford : 1911 : “Annals of the Association of American Geographers”
- Helmfrid, Staffan : 1962 : “Ostergotland ‘Vastanstang’. Studien uber die Altere Agrarlandschaft und Ihre Genese” : Geografiska Annaler : 44.1-2 p.1-277
- Paris, Gaston : 1872 : “Romani, Romania, Lingua Romana, Romancium” : Romania : 1.1 p.1-22
- Semple, Ellen Churchill : 1915 : “The Barrier of the Mediterranean Basin and Its Northern Breaches as Factors in History” : Annals of the Association of American Geographers : 5 p.27-59
A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 30.046 pàgines consultables.
Però també s’acaba un any, el 2019. Un any profitós i sorprenent, en positiu i en negatiu. Un any dedicat a millorar programàticament el web i en especial la secció de l’Alta Edat Mitjana i el Fons Cathalaunia. Un any on s’ha fet més patent que mai com de certa és la dita aquella de: “ars longa vita brevis“[3].
Més enllà del web i/o la nostra història anterior al segle XII, aquests darrers anys la rellevant situació política del País feia convenient tancar l’any en aquest bloc amb un desitj. Aquest any però, havent constatat que els partits ‘independentistes’ que van avortar la República Catalana l’octubre del 2017 l’estan enterrant amb els seus respectius ‘màrtirs’ judicials, no queda sinó pensar que volen, juntament amb tot l’establishment espanyol i europeu, posar-li el més aviat possible l’epitafi amb una votació (la que sigui).
Vist el panorama, entendreu que el brindis de cap d’any recordi, tot i que sigui abans d’hora, aquell vell:
El llorer reverdirà.
Salut!
Notes
- [1] Fins i tot aquest apunt es va publicar prematurament mentre estava encara a mig escriure…
- [2] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.
- [3] En casolà: “Tanta roba i tan poc sabó…“. Una cita amb evident transfons jueu, que s’acostuma a rematar amb un : “i tan neta que la vol el senyor rector!“, descarnadament catòlic. Una caricatura sociològica de la cultura del País al segle passat.
Cathalaunia. La Catalunya abans de Catalunya 