2020-juliol a cathalaunia.org

Juliol, a cathalaunia.org, ha estat un mes terrible i formidable alhora[1]. La canícula ve forta i es comença a entendre el preu de no haver mantingut el confinament fins reduir la càrrega viral al mínim possible, com han fet altres estats.

L’activitat del web ha estat intensa, com el mes, i centrada en l’àmbit ibèric, com el mes passat. De fet, bona part de la feina ha estat posar-se al dia dels darrers tres anys i refinar els darrers canvis que es van implementar el juny. Un índex de la magnitud de l’esforç realitzat es pot copsar en el total de pàgines del web, que aquest mes ha superat les 31,000!

Aquest bloc ha tingut una entrada nova per descriure els canvis aplicats: els que estaven ja prevists (perfeccionament del signari ibèric) i els fets a darrera hora (eines per facilitar que tothom pugui consultar les covariants existents en el Corpus Ibèrica en qualsevol moment). I ja posats, enumerar els més de trenta casos a cop d’ull, on es detecten no dues sinó tres o més variants juntes en una mateix epigrafia/objecte. L’acadèmia, amb una mica de sort, d’aquí uns anys igual ho descobreix. 🙂

La Secció Ibèrica i Romana, i en concret el Corpus Ibèrica, és doncs on s’ha fet gairebé tota la feina. El perfeccionament del Signari, a part dels signes ‘rars’ (molts d’ells hàpaxs), ha afegit algun d’aquells glifs bastant habituals que encara mancaven. Penso per exemple, en la R en forma de D, similar a la A, o les Ss amb més o menys corbes. Glifs que han obligat a repassar totes les seves aparicions una a una, per veure si s’havia de canviar el codi corresponent (tasca per la qual disposar de les pàgines de cada glif ha estat practiquíssim). Ara, en repassar el cas de les Rs amb forma de D, cal dir que no falten casos on la forma del signe original és indistingible de la A i que és només l’opinió els experts el que hi fa veure una R (penso per exemple, en les terminacions -AR, sovint escrites -AA, però quelcom similar passa en moltes altres lectures). És molt perillós això d’ajustar l’evidència a l’opinió, la circularitat és per definició un vici, per més convenient que sigui. Ara, també és cert que el nivell d’especulació en aquests àmbits, és tan bèstia i arbitrari, que potser fins i tot els hi sembli un tema menor als que s’hi dediquen[2]

També s’han començat a incorporar els continguts dels tres darrers volums de la revista Pealeohispànica[3] per tal de posar les dades plenament al dia, tot i que el mes s’ha fet curt i encara falta afegir unes quantes novetats al Corpus.

La Secció de l’Alta Edat Mitjana continua en repòs, i les novetats es limiten a les noves entrades bibliogràfiques.

La Bibliografia, sí reflecteix força bé l’activitat del més. No és que s’hagi superat per fi la barrera de les 1.000 entrades en la secció ibèrica, és que s’ha arribat gairebé a les 1.100! Més enllà d’aquesta majoria de títols de temàtica ibèrica, no es vol deixar de mencionar també l’arribada -esperada- d’un regal en paper de temàtica altmedieval: Blasco, Almudena + Vergés Pons, Oliver : 2019 : “Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular (segles X-XII). Un volum de la mà del grup d’en Ramon Martí de la UAB dedicat a la trajectòria d’en José Enrique Ruiz-Doménec.

No en farem el comentari aquí i ara, el volum no figura encara ni en la Biblioteca Nacional de Catalunya i no tenint accés a la versió electrònica[4], fa de mal integrar en el mètode d’estudi emprat, però hi ha força a dir, en el fons i en la forma. Deixem-ho ara aquí només fent notar d’entrada que el propi títol ja revela el marc conceptual dels responsables de l’obra.

Com s’acostuma a fer, llistem les incorporacions del mes per seccions[5].

Secció Bibliografia de l’Època Prehistòrica

Secció Bibliografia de l’Època Ibèrica i Romana:

Secció Bibliografia de l’Alta Edat Mitjana:

Secció Bibliografia sobre Judaisme

Secció Bibliografia Vària:

A fi de mes, cathalaunia.org presenta un total de 31.043 pàgines consultables.

 

Notes

  • [1] Com acostuma a ser quan la mort s’equilibra amb la vida.
  • [2] Recordo que fa uns anys, un historiador em comentava col·loquialment lo ‘boixos’ que estaven alguns filòlegs (experiència personal), i l’efecte que sembla tenir sobre la ment l’estudi dels temes del llenguatge. No puc sinó estar-hi d’acord, el llenguatge entronca directament amb l’arrel del pensament i la raó. No entendre que el coneixement (o el record, si ho voleu en termes platònics) existeix a part d’ell, genera unes confusions sistèmiques que aboquen els subjectes al deliri. Només cal ser testimoni d’unes quantes discussions entre ‘experts’ per poder-ho comprovar de primera mà. 🙂
    I no és pas que no siguin conscients de les dificultats de la disciplina, (veure per exemple: Agud, Ana : 2016 : “La cientificidad en la lingüística y el papel histórico de la lingüística indoeuropea. Alegato para tiempos difíciles” : Faventia : 34-36 p.15-30), és que es queden curts en analitzar el seu origen.
  • [3] Resulta banalment notori que la revista de referència en l’àmbit ibèric tingui un nom tan anacrònic! I no és pas un cas aïllat, no, la majoria d’experts veureu que per exemple, parlen rutinàriament d’escriptures ‘paleohispàniques’. Llàstima que Hispània ni existia llavors, oi? En fi, nacionalisme banal a dojo.
  • [4] Es veu que l’editorial, d’acord amb els editors i els autors, retindran les versions electròniques durant un any per raons crematístiques. Diuen que és una pràctica habitual, i no m’estranya, sabent que comparteixen interessos. El que no hi veig és el benefici al coneixement; per enlloc. Però això es veu que sempre és secundari…
  • [5] Es marquen amb (www) les entrades que es poden trobar lliurement a Internet.

 

Advertisement
Aquesta entrada s'ha publicat en Bibliografia, Biblioteca de Catalunya, cathalaunia.org, corpus Iberika, epigrafia ibèrica, Ramon Martí, Signari ibèric, UAB i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.